Diada Nacional de Catalunya - Revista Sió

▼
ACTUALITAT FETS DEL MES
La persona amb
falta d’autoestima
perd la confi ança
en ella mateixa i
esdevé impotent
per afrontar els
reptes de la vida
diària. No reconeix
les pròpies
limitacions i, en
qualsevol cas, les
amaga per por a
no ser acceptada
pels altres.
La persona amb
autoestima sap
també que té limitacions,
les coneix
i les accepta i
treballa per buscar-ne
les sortides
més favorables.
26 sió 511 [SETEMBRE 2006]
procés educatiu es basa fonamentalment en
l’exemple: s’imiten els comportaments, les
opinions i altres actituds de les persones que
respectem o que mostren qualitats que nosaltres
també voldríem tenir. I podem dir que la
manera com som tractats de petits, defi neix la
forma com de grans tendirem a tractar-nos a
nosaltres mateixos. En la vida adulta, davant
de decisions difícils, serà normal recordar
l’exemple de les persones que apreciem.
Si l’autoestima no està ben fonamentada,
poden aparèixer la confusió, la impotència, el
fatalisme i la frustració que ens fan dubtar del
nostre poder de reacció i ens poden abocar a
conductes negatives i perjudicials i fi ns i tot
ens poden fer emmalaltir.
Manca d’autoestima
La persona amb falta d’autoestima perd la
confi ança en ella mateixa i esdevé impotent
per afrontar els reptes de la vida diària. No reconeix
les pròpies limitacions i, en qualsevol
cas, les amaga per por a no ser acceptada pels
altres. Això la porta a desconfi ar de tothom i a
veure injustícies arreu, es torna agressiva, no
accepta les crítiques i es mostra contradictòria
entre allò que diu i allò que fa, entre allò
que diu que s’ha de fer però que no fa. Ja ho
deia l’assagista Joan Fuster: “Si ho penses,
comprovaràs que realment no t’empipa que
et contradiguin sinó que et facin veure que et
contradius tu mateix”.
La falta de confi ança en un mateix fa també
que l’individu depengui amb freqüència de
les opinions dels altres. Això l’obliga a intentar
acumular, sovint a qualsevol preu, les màximes
quantitats possibles de prestigi, de poder
o de béns materials. A vegades així pot aconseguir
enlluernar algú, però la pena és que tot
plegat no el fa feliç, perquè li falta la serenitat
necessària que neix de l’harmonia interior per
a poder-ho gaudir.
Autoestima adequada
Fet aquest repàs a la manca d’autoestima
resulta més fàcil i agradable comentar com és
la persona que posseeix una autoestima adequada.
El seu tret essencial és que té consciència
de sí mateixa i de les seves capacitats. El propi
coneixement dóna confi ança en les pròpies
forces i ajuda a assumir riscos, a buscar alter-
natives als problemes i, en defi nitiva, a utilitzar
adequadament la intel·ligència en qualsevol
aspecte de la vida. Fa a la persona responsable
dels seus actes i de les seves conseqüències,
en el sentit que pot respondre amb bona nota
davant d’ella mateixa i en el benentès que el
seu comportament és moralment bo perquè
pot ser vàlid per a tothom.
D’aquesta manera, la persona no necessita
justifi car-se per ser acceptada pels altres i no
té inconvenient a admetre les crítiques. Accepta
les diferències personals i defuig el confl
icte. I la tolerància i l’honestedat regeixen les
seves relacions amb tothom. Valora al màxim
la llibertat personal alhora que reconeix que
els altres tenen una llibertat idèntica a la seva.
És una persona fl exible que accepta les coses
com són i no com voldria que fossin. Sense
que això vulgui dir, en cap cas, caure en la resignació,
sinó saber-se obrir a les coses noves,
adaptar-se als canvis i donar a cada cosa el seu
valor real. Ja al segle XIX, el fi lòsof alemany
Nietzche deia: “Sigues el que ets”, però sabent
que per a ser feliç cal que et sàpigues
canviar a tu mateix.
La persona amb autoestima sap també que
té limitacions, les coneix i les accepta i treballa
per buscar-ne les sortides més favorables.
Permeteu-me que per il·lustrar aquestes limitacions
us relati la història de Gilgamesh, que
fou rei de Mesopotàmia fa més de 5000 anys.
Va ser un gran heroi i arribà un moment en què
havia aconseguit tot allò que s’havia proposat.
Un dia, però, en veure morir un amic seu,
s’adonà que ell també es podia morir i va decidir
buscar la immortalitat. Va emprendre un
llarg viatge cap al jardí dels déus, on vivia un
savi que gaudia de la immortalitat. A mig camí
es va trobar una noia anomenada Siduri a qui
va explicar els seu objectiu. Ella, però, li va
respondre:
Cap on vas estimat rei?
No trobaràs pas aquesta vida que estàs cercant
Quan els déus van crear la humanitat
Van destinar la mort als éssers humans
I es van reservar per a ells la immortalitat.
Tu, rei, omple’t la panxa de coses bones!
Sigues feliç de nit i de dia
Fes de cada nou dia una festa
Balla dia i nit alegrement!
Posa’t vestits nets i frescos