Diada Nacional de Catalunya - Revista Sió

Joan Llurba i Ramon Muxí
amb el pergamí acreditatiu
de Fill il·lustre.
ACTUALITAT FETS DEL MES
La nostra empresa,
i dic nostra, en
reconeixement a
totes les persones
amb qui he compartit
hores de
treball, complirà
l’any vinent el 50è
aniversari.
20 sió 511 [SETEMBRE 2006]
JOSEP BERTRAN
mera la vam batejar amb el nom de la meva
àvia, per la voluntat d’honrar la seva memòria i
perquè també m’agradava, amb les altres dues
ja no vaig poder triar.
Hi ha un fet curiós, i és que durant els anys
que vaig estar treballant a Cuba, m’anava tot
tant bé, que m’havia fet a la idea de retirarme
als 30 anys i tornar a Catalunya, en lloc
de tornar vell com “el Juan” de la sarsuela de
“Los Gavilanes”. Fidel Castro em va truncar
els desitjos de joventut.
50è aniversari
L’atorgament d’aquest nomenament m’obliga,
encara més, a continuar treballant per a
la meva empresa, malgrat haver passat amb
escreix els 30 anys amb què pensava retirarme.
M’he proposat ajudar mentre pugui ser
útil, alhora que tinc la confi ança que els meus
successors sabran conduir la nau i portar-la a
bon port, malgrat els entrebancs i difi cultats
que mai no els faltaran.
Abans d’acabar de parlar dels aspectes empresarials
i de treball, vull anunciar-vos que
la nostra empresa, i dic nostra, en reconeixement
a totes les persones amb qui he compartit
hores de treball, complirà l’any vinent
el 50è aniversari (1957-2007) i que com
en tots els aniversaris quinquennals, també
farem jornades de portes obertes per poder
visitar les instal·lacions, on tots hi esteu convidats.
Cinc anys a l’Ajuntament
També em plau recordar el meu pas per
aquest Ajuntament que com aquell que no fou
res, en vaig ésser “concejal” durant cinc anys
des de 1974 fi ns al 1979. En Josep Ma. Inglés
em va demanar si en volia formar part i gustosament
vaig acceptar, va ser una molt bona
experiència i vaig procurar sempre aportar el
meu gra de sorra, que juntament amb els qui
en formàvem part, crec que van ser uns anys
de bon servei al poble.
Vessant esportiu
Us he parlat de diferents aspectes de la meva
vida, però en tinc un altre de molt important
per a mi, és el vessant esportiu. En aquest entorn
he tingut l’oportunitat i he aconseguit fer
grans amics, he gaudit del plaer de practicar i
competir en diferents disciplines, en les quals
he obtingut moltes satisfaccions.
Quan tenia només 14 i 16 anys jugava a futbol
i vaig fundar aquí a Agramunt la penya “Júniors”
i vàrem guanyar el campionat de penyes
que se celebrava, tot i que competíem amb
altres penyes, els components de les quals tenien
més anys que nosaltres.
A Barcelona vaig continuar jugant a futbol
amb l’equip de la universitat, amb la penya
Cadells i esporàdicament amb l’equip de la
casa Baltà on la majoria de jugadors érem
d’Agramunt.
A Cuba també vaig continuar jugant a futbol
on amb el meu equip, la “Juventud Católica
de Placetas” vam ser campions de la província
de Las Villas, i amb l’equip del “Colegio Dolores”
dels Jesuïtes de Santiago de Cuba vam
quedar campions de la província d’Orient. En
aquest col·legi els dissabtes a la tarda, junt
amb el mallorquí “padre” Feliu, que després
aquí em va batejar la meva fi lla gran, ensenyàvem
a jugar a futbol als xicots del col·legi entre
els quals hi havia un nebot de Fidel Castro, el
fi ll del seu germà gran Ramon, que alhora era
client meu. Tenia una colònia de canya a la
zona de Mayarí. També en el mateix col·legi
vaig conèixer l’altre germà d’en Fidel, en Raúl
Castro.
Quan vaig tornar a Catalunya vaig conti -
nuar jugant a futbol, fi ns que vaig poder, llavors
vaig passar al món del tennis, esport que
aquí a Agramunt en vaig ser soci fundador de
l’ac tual club. Igualment, ho he fet i practicat,
amb les disciplines de billar i bicicleta. Avui
encara practico aquestes dues modalitats dins
de les meves possibilitats.
Agraïment
I com si d’un esport es tractés, voldria acabar
aquest espai de temps on heu tingut l’amabilitat
d’escoltar-me, com una victòria col·lectiva
tot i esperant que a vosaltres us pugui quedar
un bon record d’aquest moment, encara que
sigui petit. A mi mentre visqui el guardaré com
el millor tresor que pot tenir i sentir un agramuntí,
ser Fill Il·lustre del seu poble.
Només em resta donar i expressar el meu
agraïment al senyor alcalde i a tot el consistori
per aquest guardó i a tothom qui m’ha ajudat
per arribar-hi.
Gràcies per tot.