Diada Nacional de Catalunya - Revista Sió

▼
ACTUALITAT FETS DEL MES
En l’activitat laboral,
la persona
amb
autoestima confi a
en els seus coneixements
i mira
d’ampliar-los,
amb l’estudi i una
bona pràctica.
Gaudeix treballant.
Té iniciativa
i creativitat i
assumeix responsabilitats
i reptes.
Crec que també
és necessària
una bona dosi
d’autoestima per
gaudir com cal de
l’oci, de l’esbarjo
i de la festa,
perquè també
és bo, sa i equilibrador
allunyar
les cabòries i els
neguits, encara
que només sigui
temporalment.
28 sió 511 [SETEMBRE 2006]
Món del treball
En el món del treball és important poder
triar la feina. I la família, l’escola i la societat
en general hi han d’ajudar en l’elecció. I, en
qualsevol cas, també s’ha de saber canviar de
feina, si es pot, si es comprova que no agrada
o que no se n’és prou apte.
En l’activitat laboral, la persona amb
autoestima confi a en els seus coneixements
i mira d’ampliar-los, amb l’estudi i una bona
pràctica. Gaudeix treballant. Té iniciativa i
creativitat i assumeix responsabilitats i reptes.
Manté una bona relació amb els companys
als quals respecta les idees, decisions i estats
emocionals. I, tot i ser conscient de la interdependència
cada dia més gran dins d’aquest
món, conserva el major grau d’autonomia possible,
sense tancar-se a les opinions dels altres.
Finalment uns comentaris respecte de
l’autoestima en les comunitats més grans, on
ens agrupem les persones per viure. No hi ha
dubte que en qualsevol comunitat, en qualsevol
poble, nació o país, petit o gran, com
a conjunt de persones que és, amb totes les
seves interdependències, hi ha d’haver un
grau elevat d’autoestima per sobreviure i
prosperar. No cal insistir en els avantatges
que per a l’individu suposa viure en societat,
però cal que la societat compleixi una
sèrie de requisits per tal de resultar realment
bona per a l’individu. Aquests requisits tenen
el comú denominador d’aconseguir que
tothom tingui el mateix grau de dignitat dins
del grup. Això la nostra societat ho vol assolir
mitjançant el que anomenem la democràcia.
La idea és bona perquè: 1r, tothom hi té els
mateixos drets i és igual davant la llei. 2n, el
poder que cal assignar a algú perquè regeixi la
col·lectivitat li és donat per tots els ciutadans
adults, per un període de temps limitat. I 3r,
els que tenen el poder han de respondre del
que fan.
Sistema democràtic
Per altra banda, a mesura que es va consolidant
el sistema democràtic, la centralització
del poder és considerada una forma de
gestió primitiva i, en canvi, s’enforteix la
demanda d’autonomia, d’acostar la sobirania
al poble, que vol regir, al màxim possible,
el seu propi destí. I tot i que molts estats
han esdevingut amb els segles estruc -
tures compactes i sedimentades, que no es
deixaran despullar fàcilment de les seves
prerrogatives, sembla que el rumb de la història
al començament del tercer mil·lenni va
per aquest camí i sembla que aquesta és
l’evolució natural de l’exercici de les llibertats
civils. En qualsevol cas és necessari que els
dirigents, sí, però encara més, tots i cadascun
dels membres de la comunitat, tinguin l’autoestima
sufi cient per agafar responsabilitats,
per fer apostes, encara que siguin de risc, i
tot i sabent que es poden perdre. Però sabent
també que si es perden no passa res, si davant
les adversitats no es reacciona ni amb agror ni
amb desànim, sinó amb intel·ligència i voluntat
de ser. Referit al nostre país, el poeta J.V.
Foix escrivia l’any 1935: “Mentre Catalunya
no haurà assolit la plenitud reconeixerem els
qui l’estimen per la promptitud a desertar de
les situacions violentes, a reconèixer l’error i
l’ofuscació i a subordinar les activitats polítiques
a una sola activitat solidària: establir un
front comú més ample per tal de fer el combat
menys dur”.
I en qualsevol país, però sobretot en aquells
que no disposen de prou poder de decisió, cal,
encara més, que els seus membres creguin en
ells mateixos i ens els seus signes d’identitat,
indispensables per mantenir la dignitat i per
enfortir la integració col·lectiva. Així ho entenia
també el nostre recordat Guillem Viladot que
l’any 1984 escrivia: “No tinc estat i amb prou
feines tinc nació. La meva llengua, però, és
capaç de servar l’embat de les passions, dels
odis, del desig, dels negocis... i de la mort”.
Gaudir de la festa
I bé, amics, per acabar, i sense ganes de
voler frivolitzar, crec que també és necessària
una bona dosi d’autoestima per gaudir com
cal de l’oci, de l’esbarjo i de la festa, perquè
també és bo, sa i equilibrador allunyar les cabòries
i els neguits, encara que només sigui
temporalment, i saber destensar els rígids circuits
que ens mantenen lligats a la tasca de les
nostres responsabilitats diàries. Per tant amb
tota la major dosi d’autoestima de què jo pugui
ser capaç, us desitjo que gaudiu ja, des d’ara
mateix i al màxim, que gaudim tots plegats, de
la nostra Festa Major. Moltes gràcies.