Diada Nacional de Catalunya - Revista Sió

▼
JOSEP BERTRAN
ACTUALITAT FETS DEL MES
L’alcalde llegint la proposta
per nomenar Joan Llurba Fill
il·lustre de la Vila, durant el
ple extraordinari celebrat el
dia 8 de setembre.
Agramunt vol fer
present el sentiment
de suport i
honorar la persona
de Joan Llurba
Vicens.
FILL IL·LUSTRE: PARLAMENT DE L’ALCALDE
Agramunt disposa d’una ciutadania valuosa
de la qual ens en sentim molt satisfets i
que ens enorgulleix de poder exhibir més enllà
de les nostres contrades. Com a símbol d’identitat,
que ens honora com a vila, hi ha l’entrega
de persones que de forma clara i singular van
dipositant, al llarg dels anys, els seus mèrits.
En aquests casos, la corporació municipal
ha manifestat anteriorment la voluntat de voler
reconèixer l’esforç i la dedicació d’aquells que
han treballat amb un arrelat esperit agramuntí.
El primer reconeixement com a fi ll adoptiu se li
concedí a Marcel·lí Domingo i Sanjuan, ministre
d’Instrucció Pública del primer govern de la
II República per la seva contribució a la construcció
de les escoles. Molts més anys després,
en el camp artístic va nomenar, l’any 1992,
fi ll il·lustre, Guillem Viladot i Puig, poeta i escriptor
de la immortal Riella. L’any 2000, va
ser mencionat amb el mateix reconeixement,
l’autodidacta, historiador i erudit, Lluís Pons i
Serra. I dos anys més tard, el 2002, es nomenava
fi ll adoptiu, Josep Guinovart i Bertran, un
creador destacat, amb projecció internacional,
de les arts plàstiques contemporànies i avala-
dor principal d’un espai-museu.
(Permeteu-me fer un encís per excusar l’absència
de la Sra. Montserrat Felip, vídua de l’Illtre.
Sr. Guillem Viladot, i a l’Il·ltre. Sr. Josep
Guinovart que han lamentat profundament la
impossibilitat d’assistir a aquest acte).
Ara, Agramunt vol fer present el sentiment
de suport i honorar la persona de Joan Llurba
Vicens. Nascut l’any 1933, va créixer en uns
anys convulsos i acabada la Guerra Civil, de
la qual en recorda els temuts bombardejos, va
estudiar a les escoles quatre cursos de batxillerat,
dos cursos a l’acadèmia i, ja a Barcelona,
féu al centre Pérez Iborra els preparatius per
a l’examen d’estat que li permeté iniciar els
estudis de farmàcia, just el temps que decidí
acompanyar un oncle seu a Cuba, el 1952. Allí
hi estigué vuit anys fi ns que de retorn, l’any
1960, agafà les regnes de l’empresa actual i
que ha servit de referent destacat en la seva
trajectòria humana i emprenedora de projectes
empresarials que l’han convertit en un agramuntí
forjador d’empremta dins l’actual món
econòmic global.
En la seva trajectòria personal cal recordar
[SETEMBRE 2006]
sió 511
▼
15