1 NOTA DE TREBALL JAUME VICENS I VIVES I ... - Pàgina d'inici

Els tres homes coincidien en la necessitat de superar els radicalismes de la
guerra civil i de crear un nou marc d’entesa, perquè, en paraules de
Tarradellas, “a la caiguda de la dictadura franquista no es produís una explosió
nacionalista i obrerista”. Per al president de la Generalitat, Vicens esdevindria
l’home clau en l’articulació d’un projecte alternatiu al franquisme: disposava
d’una xarxa de complicitats que incloïa els nuclis de la resistència moderada –
des dels sectors cristians fins als socialistes -, exercia una certa influència
sobre les noves generacions de la burgesia a través del recentment creat
Cercle d’Economia, i tenia contactes a Madrid. A més, no estava compromès
amb cap partit polític – Tarradellas volia el contacte amb “ persones, homes
particulars: no homes reminiscents d’algun carnet polític, sinó homes nets i
pelats” – defensava una política de pacte entre diferents sectors socials, i, en
aquest direcció àdhuc havia esbossat un programa polític (“Aliança pel Redreç
de Catalunya”).
Al seu torn, Pla certificava amb ironia la posició conservadora de Tarradellas –“
el to general del Sr. Albert es mantingué en una línia d’un conservadurisme
molt superior al que jo defenso “- i la seva evolució ideològica d’ença la guerra
civil: “Vaig anar a la conversació amb el Sr. Albert convençut que em trobaria
amb un polític habitual de l’Esquerra, malejat, a més a més, per l’exili. Em vaig
equivocar. Vaig trobar-me amb un polític com pocs n’he conegut en la història
que hem viscut: un home clar, coherent, bon conservador, sense brillantina,
caut, astut, intel·ligent, prudent i valent, format per una navegació difícil i llarga.
Tot això fa que la mentalitat del Sr. Albert es trobi molt més acostada a la de la
gent de l’interior que a la del exili, i és per això que l’aprofitament de la seva
experiència és –al meu modest entendre- indispensable”.
Les cartes entre Rahola i Tarradellas i entre Pla i Tarradellas donen compte
d’altres entrevistes posteriors, com la del 20 de març de 1960, amb assistència
de Frederic Rahola, Manuel Ortínez i Josep Pla, i sense Jaume Vicens, que ja
es trobava greument malalt. Pla va escriure unes notes en les quals sota la
paraula “Equip” hi figuraven els següents noms: “Tarradellas: aportació
(relativa) Confederació; Organització política: Ortínez: aportació (relativa)
burgesia industrial; Vicens: aportació (relativa) interessos clericals; Sardà:
48