1 NOTA DE TREBALL JAUME VICENS I VIVES I ... - Pàgina d'inici

història local anecdòtica), però que en canvi promogueren l’adhesió dels
historiadors italians i francesos que assistiren en aquelles memorables
sessions” (pàg. 116).
5.- La falsa contraposició metodològica Jaume Vicens- Ferran Soldevila
segons Josep Fontana deixeble d’ambdós. O de com entenien la història
Ferran Soldevila, Jaume Vicens i Pierre Vilar
Josep Fontana en el seu llibre “L’ofici d’historiador” (Lliçons de la Càtedra
Ferrater Mora, 12. Girona, pàgines 15 a 21) diu que Soldevila “em va ensenyar
a entendre que darrere d’un document o del text d’una crònica hi havia éssers
humans amb sentiments i problemes”, fet que compartia també Jaume Vicens.
“Sovint es contraposa Soldevila a Vicens o se’ls pinta com enemics, però no té
cap sentit; eren dos grans historiadors que seguien línies diferents i que no
competien entre ells perquè tenien objectius molt diversos”. (..) No serveix per a
res fer comparacions entre Soldevila i Vicens. He tingut la fortuna de tenir-los a
tots dos com mestres i això m’ha permès valorar en ells unes qualitats
científiques i humanes, que eren tan grans en l’un com en l’altre, malgrat que
ells dos fossin diferents”.
Aquesta convicció – diu Fontana – “és el que explica que en els darrers anys
de la seva vida ell, que era un especialista amb un prestigi internacional en
l’estudi del segle XV, es posés a treballar en el camp de la història
contemporània. En realitat, Vicens va ser el fundador d’aquesta branca dels
nostres estudis d’història; va ser el primer que es va atrevir a ocupar-se de
76