Publicación2 (Sólo lectura) - CES Les Heures

NARRACIONS BREUS EN COMMEMORACIÓ DEL DIA DEL LLIBRE
a tieta Violí volia ser com la
L Petrusca des del dia del seu
catorzè aniversari quan van
regalar-li una capseta de fusta
que, en obrir-la, descobria la
figura d’una finíssima ballarina
vestida de blanc que dansava una
senzilla melodia interpretada des
del fons, just per sobre de la clau
que li donava corda, per
l’orquestra Perestroika.
La tieta, però, era la més gran de
set germans, havia de tenir cura
d’ells, i no va ser fins després
d’estendre un ribell de llençols
perfumats que va entendre que
començava a fer-se gran, i li havia
arribat l’hora d’anar a cercar el
tren que la dugués a conéixer la
Petrusca a la terra del fred.
La Draga diu que els seus
quadres són postals que envia a
un temps que encara ha de venir.
De nou els grisos dominaven la
ciutat i havia començat a ploure,
sorprenent una tarda d’estiu que
prometia ser càlida i silenciosa. La
Draga no va endarrerir-se i va
arribar a temps:
-Torna a ploure, i només he pogut
aconseguir una dotzena d’ous. En
caure les primeres gotes han
tancat les parades i la gent ha
sortit a buscar refugi. Si segueix
així, als arbres del parc se’ls
avançarà la tardor i nosaltres,
aquesta nit, l’haurem de passar
aquí.
Tot i poder percebre la llum de
l’habitació des d’on em parlava, la
seva veu semblava venir del
rellotge de paret, s’acostava
Quan va arribar a l’estació, la sala
de passatgers estava plena de
nois i noies asseguts, esperant,
com ella, emprendre un llarg viatge:
-Tots vosaltres també voleu viatjar
fins a l’antiga Rússia? -va preguntar
la tieta. Però ningú va escoltar-
fregant i escatint amb por les
parets, i finalment fonent-se entre
la cera de les espelmes que
omplien l’estudi d’ombres
insegures.
La Draga va tornar, i quan va
seure davant meu, duia una capsa
de retoladors, somreia, i explicava
records de fa molts anys, dels
nostres anys a la ciutat.
Quan la Draga va tornar, agafà un
ou de la dotzena i començà a
retolar-lo:
Au va, no et quedis aturat i escriu
postals amb mi!
Les gotes cessaven en plena nit
amb la dotzena de postals
enllestides, i llençant-les des del
balcó, aquella nit, la Draga va fer
sortir el sol a Sarajevo.
Bolje Sutra
11
la, van continuar amb el cap cot,
passant l’estona davant d’unes
capsetes de fusta que, en lloc de
la Petrusca, bruscament descobrien
un cap de bufó reial amb cara
de burlot que provocava un fort
ensurt. En deien: les capses d’Esver.
La tieta Violí, dolguda perquè cap
dels joves volia compartir les seves
capses, també va seure, va
posar-se la capseta de fusta a la
falda i en obrir-la, poc a poc, un a
un, tots els nois i noies van enfilarse
a les cadires de la sala de passatgers
dansant la senzilla melodia
que l’Orquestra Perestroika
interpretava des del fons, just per
sobre de la clau que li donava corda.
Bolje Sutra