Publicación2 (Sólo lectura) - CES Les Heures

El nou consumidor ja no és un ésser marginal, sinó que es troba camuflat en l’entorn quotidià, un
entorn que ha normalitzat l’ús de les drogues
a nova campanya de sensibilització social que ha pre-
L sentat per a aquest any la Fundació per a l'Ajuda contra
la Drogoaddicció (FAD) té com a eslògan: “Canvia la teva
percepció. Pensa”. Els publicistes s’han adonat que la forma
més segura de prevenir-se contra la drogues és la reflexió. Si
vam aconseguir que els nostres joves i adolescents pensin
abans d’actuar, s’aniran immunitzant davant una realitat que
els envolta, que els frega, que tenen a l’abast de la mà. El nou
consumidor ja no és un ésser marginal, sinó que es troba camuflat
en l’entorn quotidià, un entorn que ha normalitzat l’ús
de les drogues. El problema s’ha fet tan rutinari que s’ha diluït,
que ja no es presenta com a problema. Per això, la percepció
ja no és suficient: ara necessitem, i els nostres fills necessiten,
pensar.
Ensenyar a pensar els nostres fills ha de ser una tasca contínua,
que s’inicia en la infància, té el seu punt àlgid en l’adolescència
i no acaba mai. És part de la nostra responsabilitat.
Què podem fer? Aquestes idees ens poden servir:
• Donar exemple. En educació és el més important. Pares
reflexius, que pensen les coses, que donen raons, que tenen
criteri… creen un ambient idoni perquè els seus fills facin el
mateix.
• Tenir en compte l'opinió dels nostres fills des de petits.
Acostumar-los que participin en les decisions familiars i
comptar amb ells. Mai menysprear la seva opinió, ans al contrari,
valorar-la i agrair-la.
• Sempre explicar el perquè del que se'ls ordena, suggereix
o recrimina. Els càstigs no només han de ser raonables, sinó
també raonats.
• Ensenyar-los a conèixer i controlar les seves emocions.
Des de petits els ajudarem a conjugar cor i cap, i a distingir
entre el que senten i el que ha ocorregut, entre el que els apeteix
i el que els convé.
• Fer-los nosaltres les reflexions que ells no fan. No podem
abandonar-los en la seva mancança: els pares hem de posar la
calma, la reflexió, l’autocontrol, la maduresa… que a ells els
falta.
• Fomentar la lectura. En l’adolescència cal introduir articles
d’opinió i assajos senzills (o algun capítol assequible).
Els hem de proposar aquestes lectures perquè ens exposin la
seva opinió i donar motiu a un intercanvi de punts de vista.
• Ensenyar-los a ser crítics amb pel·lícules, modes, anuncis…,
a veure el que hi ha darrere. Mostrar-los els missat
ges que s'oculten en la publicitat, el cinema, les sèries de tele-
visió, etc. Acostumar-los a analitzar eslògans, titulars, notícies,
lletres de cançons…
• Acostumar-los a distingir el principal del secundari, l'accidental
del substancial, les causes dels efectes, els pros dels
contres.
• Fer el possible perquè els nostres fills estiguin informats.
Depenent de l'edat, podran veure amb nosaltres els telediaris,
escoltar les notícies o llegir algun diari. Hem de fer-los partícips
de les notícies importants, cada fill segons la seva maduresa.
• Transmetre'ls valors. D'aquesta forma, sempre disposaran
d'un agafador sobre el qual defensar les seves opinions. No
podem formar el seu criteri sense donar criteris.
Si ensenyem als nostres fills a pensar, serà més fàcil que
construeixin una personalitat sòlida que els permetrà no deixar
-se arrossegar pel corrent i escapolir-se sense complexos de la
pressió de grup.
Pilar Guembe
Pedagoga de l’Agrupació Sant Jaume-Les Heures
7