Memòria de les intervencions al Castell de Castelltallat. Vòlum II

MEMÒRIA DE LES INTERVENCIONS
ARQUEOLÒGIQUES
AL CASTELL DE CASTELLTALLAT
(Sant Mateu de Bages, Bages)
27 de setembre i 12 d’octubre de 1999
6 de novembre - 17 de desembre del 2000
18 - 31 de desembre del 2000
14 de maig - 14 de juliol de 2001
4-8demarç de 2002
10 - 30 d’octubre de 2002
12 de març - 2 d’abril de 2003
Promotor:
Servei de Planificació Turística
DIPUTACIÓ DE BARCELONA
Realització:
ARQUEOCIÈNCIA Serveis Culturals, S.L.
DIRECTORS:
Goretti Vila i Fàbregas
Josep M. Vila i Carabasa
José Antonio Cantos Rueda
Josep Fauquet i Palau
VOLUM 2. ANNEX 1
Manresa, març de 2004

INDEX
VOLUM 1. MEMÒRIA.
RESOLUCIONS
INTRODUCCIÓ
SITUACIÓ
INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES
METODOLOGIA
NOTÍCIA HISTÒRICA
DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS
CONCLUSIONS GENERALS
BIBLIOGRAFIA
NOTES
VOLUM 2. ANNEX 1.
ESTUDI DELS MATERIALS
NOTES
LÀMINES
CATÀLEG DE LES PECES DIBUIXADES
ESTUDI FAUNA
REPERTORI D’UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES
INVENTARI DEL MATERIAL
VOLUM 3. ANNEX 2.
REPORTATGE FOTOGRÀFIC
VOLUM 4. ANNEX 3.
PLANIMETRIA

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 3
ESTUDI DELS MATERIALS D’ÈPOCA IBÈRICA
FASE 0. (Segle V–III aC)
Ceràmica. Anàlisi quantitativa.
Total de peces recuperades de cultura material en tot el jaciment 6735
Total de material ceràmic d’època ibèrica recuperats encara que de manera residual en
tot el jaciment 2012 (34,3 %)
Dels nivells ibèrics del jaciment s’han recuperat 771 fragments (11,4 % del material
ibèric)
Estrats ibèrics: 1063, 1069, 1127, 1128, 1160, 1163, 1189, 1200.
De tots els fragments corresponen a formes 240 12%
De tots els fragments corresponen a informes 1772 88%
Distribució quantitativa per tipus de ceràmica :
Importació 120 6%
Producció indígena:
Ibèrica a torn cocció oxidant 1366 67,9%
Ceràmica grisa ibèrica 384 19%
Ceràmica a mà 92 4,6%
Grans recipients 56 2,25%
Altres 5 0,2%
Perfils sencers 38 1,8%
Vores 124 6,2%
Fons 44 2,2%
Nanses 34 1,7%
Informes 1772 88%
Ceràmica d’importació.
Ha aparegut en els següents estrats del jaciment: 1001, 1008, 1028, 1069, 1072, 1090,
1096, 1119, 1125, 1127, 1142, 1160, 1166, 1189, 1200. Dels quals només l’estrat 1069,
1127, 1160, 1189 i 1200 corresponen a nivells ibèrics.
El material ceràmic d’importació suposa el 6%delaceràmica del jaciment d’època
ibèrica, que trobem representada per la ceràmica àtica. Dins del que són les produccions
gregues l’arribada d’aquests productes s’ha d’haver produït entre el segle VI i mitjans del
segle V aC, encara que aquesta constància només la tinguem per un fragment informe

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 4
de ceràmica àtica de figures negres (SMC/1142/14) documentat en un estrat d’abandó
altmedieval.
La continuïtat dels productes grecs ens vé testimoniada per dos fragments de ceràmica
àtica de figures roges (SMC/1069/1 i SMC/1072/1), el primer dels quals ens interessa
perquè es troba en un estrat d’abandó d‘època ibèrica que amortitza les restes d’un mur
ja en un moment molt antic, entre els anys 530 - 320 aC. Presenta una decoració
geomètrica i figurada a l’exterior del vas, fragment molt pla que sembla pertànyer a una
gran peça; s’aprecia un arrencament vertical possiblement del coll d’una àmfora.
A la Penya del Moro (Sant Just Desvern) apareix una decoració igual a la peça de
Castelltallat (SMC/1069/1) d’un vas de ceràmica àtica de figures roges, provinent de
Grècia, que correspon a un fragment decorat amb un fris d’oves, amb una cronologia de
425-300 aC (BARBERÀ – MOLIST, 2002: 96). Aquesta mateixa decoració d’oves ha
estat trobada en un oinochoe procedent de la necròpolis de l’Alcantarilla al sudest peninsular,
a la part inferior del vas i sota les figures (làm. 2, pàg. 66).
En el darrer grup de produccions àtiques que arriben a Castelltallat destaquen dues
úniques peces de ceràmica àtica de vernís negre (SMC/1008/5) i (SMC/1096/5), ambdues
localitzades en estrats d’enderroc i nivells d’ús del castell. El primer exemplar correspon
a una peça quasi sencera d’una copa de la forma Morel 2786a 2786b, amb una datació
de 500 - 325 aC, i un fragment decorat amb palmetes estampades relligades amb incisions
a la part superior de la peça i decorada exteriorment amb cercles concèntrics pintats,
que proporciona una datació de 450 - 350 aC.
Les produccions àtiques de vernís negre, importades a Occident durant tres segles van
tenir un impacte gens menyspreable entre les produccions locals, algunes fins i tot de
forma molt directa amb la realització d’imitacions, com les del taller de Roses, que trobem
ben representada a Castelltallat. El repertori tipològic d’aquestes produccions posa la
seva inspiració en les formes de l’àtica tardana. Sovint utilitza la forma Lamb. 27.
Les ceràmiques de vernís negre representen el 55,8 % de la ceràmica d’importació del
jaciment. I el 56,7 % d’aquest conjunt es troba en el context tancat d’una sitja (ue 1160),
que proporciona una datació per a l’amortització d’aquesta entorn el 300 - 225 aC. Tot i
que contrasta la forta fragmentació dels materials ceràmics recuperats en aquesta sitja
respecte l’altra sitja localitzada al jaciment (ue 1063; 1127) s’hi ha recuperat un fons d’un
vas decorat amb 4 palmetes i la marca NIKIA en creu del taller de Roses 1 (SMC/1160/3).
Atribuïm com a procedent d’aquest mateix taller una petita copa sencera (SMC/1160/1)
de la forma Morel 2786 (300-225 aC).
Destaca també entre les produccions de vernís negre occidentals (SMC/1189/15) un
exemple corresponent al fons d’una copa amb una decoració estampada d’una roseta
central amb set fulles, possiblement de la forma Morel 2825 2 . Es localitza en contextos de
primera meitat de segle II aC. Enric Sanmartí classifica una peça similar a la de Castelltallat,
peça 1474 (Làm. 81) corresponent a un fons decorat amb una roseta central de 7 pètals
en relleu com a campaniana A (SANMARTÍ, 1978: 495), datant-la en la primera meitat del

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 5
segle II aC. També amb 7 fulles trobem les decoracions del grup 1 (Byrsa 401) datat entre
el 184 i el 130 aC (AADD, 2000: 97), però difereixen de la decoració de Castelltallat en
que les fulles estan separades per línies. ATerrassa en el jaciment del carrer de la Rectoria
apareix un fons idèntic amb set pètals en relleu, amb la pasta de la peça de color vermell
– marronós, que daten 3 cap a mitjans del segle III aC, en un estrat on es localitzen
exclusivament materials ibèrics, sobretot ceràmica a mà.
Ceràmica grisa ibèrica de la costa catalana.
Representa l’1,6 % de la ceràmica d’època ibèrica del jaciment. Es troba en els següents
estrats: 1001, 1029, 1042, 1063, 1069, 1072, 1090, 1096, 1119, 1126, 1127, 1128, 1155,
1160, 1170, 1184. Dels quals només procedeixen de nivells ibèrics els estrats 1063,
1127, 1128, 1160.
El repertori de formes d’aquest conjunt es redueix a algunes vores de gerres, algun bol o
copa i una peça sencera que correspon a un plat de peix forma (Morel 1122a3), localitzat
en el rebliment de la sitja 1061. Aquest tipus de plat correspon a les típiques evolucions
de plats de peix grecs que proporciona una cronologia de mitjans de segle IV aC.
Ceràmica grisa ibèrica.
Estrats on apareix ceràmica grisa ibèrica: 1000; 1001; 1005; 1007; 1008; 1010; 1029;
1032; 1038; 1041; 1042; 1053; 1054; 1072; 1084; 1085; 1090; 1096; 1112; 1117; 1119;
1124; 1125; 1126; 1134; 1142; 1152; 1155; 1158; 1160; 1163; 1170; 1179; 1184; 1189;
1190; 1200. D’aquests corresponen a nivells ibèrics les u.e. 1160, 1163, 1189, 1200.
Si afegim a les formes esmentades per a la ceràmica ibèrica de la costa catalana també
la ceràmica grisa ibèrica podem definir fins a 6 tipus:
Tipus 1. Plat de Peix
Tipus 2. Vora reentrant de bol, plat o gerra
Tipus 3. Gerra bitroncocònica
Tipus 4. Bol de vora exvasada, tipus cassola (SMC/1029/20). Igual al tipus 2 de la taula
tipològica de la ceràmica grisa al Bages, realitzada per Eduard Sánchez (SÁNCHEZ,
1987: 182)
Tipus 5. Gerra amb abocador (per a líquids)
Tipus 6. Fitxes o discs.

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 6
Àmfores.
Està representada per 56 fragments dels quals el 2,2% correspon a àmfora ibèrica i un
0,05 % a àmfora púnicoebussitana. L’àmfora ibèrica la trobem en els següents estrats:
1001, 1005, 1039, 1043, 1063, 1069, 1112, 1119, 1127, 1155, 1160, 1179, 1189. Mentre
que l’àmfora púnicoebussitana es troba en els estrats 1069, 1152, 1160 com a fragments
informes.
Ceràmica ibèrica a torn.
Està representada per 1366 fragments repartits per gairebé tots els estrats del castell, i
suposa el 68% de la ceràmica d’època ibèrica:
2, 23, 1000, 1001, 1005, 1007, 1008, 1010, 1017, 1018, 1020, 1028, 1029, 1032, 1034,
1038, 1039, 1042, 1043, 1053, 1054, 1063, 1068, 1069, 1070, 1071, 1072, 1073, 1075,
1079, 1084, 1085, 1086, 1090, 1096, 1097, 1100, 1105, 1110, 1111, 1112, 1116, 1117,
1119, 1122, 1124, 1125, 1126, 1127, 1128, 1134, 1142, 1143, 1145, 1150, 1151, 1152,
1153, 1158, 1160, 1161, 1162, 1163, 1166, 1170, 1172, 1174, 1175, 1176, 1179, 1182,
1184, 1186, 1189, 1190, 1200.
Tipologia.
Tipus 1. Gerres.
1a. Vora coll de cigne
1b. Vora exvasada
Tipus 2. Gerretes.
2a. Indeterminada de parets molt primes
Tipus 3. Bols / Pàteres 4
3a. Vora reentrant, peu alt
Tipus 4. Stamnos.
Tipus 5. Olles.
5a. Vora exvasada plana. Nanses horitzontals. > 28 cm.
Exemple: SMC 1079/22. (SÁNCHEZ 1987. Tipus 7 b).
5b. Vora amb acanaladura sota la vora. Nanses verticals.
Exemple: SMC 1090/12 (SÁNCHEZ, 1987. Tipus 7c)
5c. Vora recta acanalada. Exemple: SMC 1160/7.
Tipus 6. Kalathos.
Tipus 7. Colador.
Tipus 8. Fitxes /discs.

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 7
Tipus 9. Cèramica decorada.
9a. Pintada
1. Ondulacions verticals
2. Cercles concèntrics
2a. Cercles concèntrics i bandes horitzontals.
3. Bandes horitzontals
4. Triangles. Exemplar igual a Burriac, Cabrera de Mar (RIBES, 1978:172).
Apareix una decoració igual a la de Castelltallat en el rebliment de la sitja de l’habitació
XI, de cercles concèntrics entrellaçats que delimiten un espai interior en forma de triangles
pintats que es van repetint al voltant de la peça (RIBAS, 1977-78: 172, Fig. 16).
Les decoracions de 1160/8; 1172/2; 1001/28, apareixen totes reunides en un sol vas d’un
kàlathos pintat procedent del poblat ibèric d’Alorda Park (Calafell, Baix Penedès), en
l’estrat 210, recinte F (SANMARTÍ-SANTACANA, 1992: 181, Fig. 99), datat a finals del
segle III – inicis del segle II aC.
9b. Incisa.
1. Línies horitzontals
2. Ondulacions
Ceràmica a mà.
Total de fragments: 92
4,6 % del total del material ibèric del jaciment.
Apareix en els següents estrats del jaciment: 1000, 1001, 1069, 1070, 1084, 1085, 1090,
1100, 1116, 1119, 1125, 1127, 1160, 1163, 1166, 1179.
Tipologia.
Tipus 1. Olla de perfil en S.
1a. Olla de perfil en S típica. Exemple SMC 1119/16 (SÁNCHEZ 1987, Tipus 1a).
1b. Olla de perfil en S globular. Exemple SMC 1127/4 (SÁNCHEZ 1987, Tipus 1b).
1c. Olla de perfil en S de vora vertical. Exemple SMC 1001/36 (SÁNCHEZ 1987,
Tipus 1c).
Tipus 2. Tapadora.
Decoracions:
Tipus 1. Cordons aplicats
1a. Cordons amb incisions
1b. Cordons amb digitacions
Tipus 2. Incisa
2a. Incisa amb superfície exterior brunyida (línies oblíques)

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 8
De l’anàlisi del material arqueològic d’època ibèrica exhumat al jaciment podem extreure
algunes consideracions que cal comentar. El 29,8 % dels materials ceràmics de
Castelltallat corresponen a la primera fase d’ocupació del turó en època ibèrica, establiment
que precedeix a la construcció del Castelltallat entre finals del segle IX i els primers decennis
del segle X, en que ja apareix històricament documentat l’any 948.
Veiem com gran part dels materials d’època ibèrica però es troben a nivell residual en
nivells d’ocupació i enderroc del castell, i només un 11,4 % han aparegut en contextos
exclusivament ibèrics. La importància numèrica dels materials recuperats evidencia la
importància de l’establiment abans de l’ocupació medieval. Serà difícil conèixer però el
caràcter del seu urbanisme; constatem arreu una destrucció generalitzada de les fases
més antigues que inclouen també els nivells més antics d’època medieval.
Les restes conservades d’època ibèrica es redueixen a testimonis molt puntuals que
trobem repartits en diferents punts que ens permeten considerar pertant una ocupació de
tot el turó 5 . Comptem doncs després de les diferents campanyes al jaciment amb la
localització d’algunes estructures muràries, dues sitges i les restes d’un possible pou,
amb els rebliments corresponents, així com algun nivell d’abandó que les amortitzava.
Malgrat l’escassetat de les troballes podem establir quatre horitzons marcats per la
cronologia aportada pels diferents materials recuperats:
Horitzó A (-600-320 aC).
L’antiguetat de l’establiment cal remuntar-la com a mínim a mitjans del segle V aC, amb
l’arribada de les primeres importacions, constatades per la troballa de ceràmica àtica de
figures negres (SMC/1142/14). La continuïtat dels productes grecs ens vé testimoniada
per dos fragments de ceràmica àtica de figures roges i ceràmica àtica de vernís negre.
Un dels fragments de ceràmica de figures roges es trobava en l’estrat 1069, que
amortitzava les restes dels murs 1196 i 1201, entre finals de segle IV - V aC, estrat que
seria tallat després de més d’un mileni per la fonamentació de la torre del Castelltallat.
Horitzó B (-350-300 aC).
Per un costat tenim un lot de materials procedents del rebliment de la sitja 1061 (estrats
1063, 1127, 1128) que ens marca una ocupació que amortitza aquesta estructura entre el
350 i 300 aC, localitzada a la zona més elevada del turó.
Horitzó C (-300-225 aC).
Un tercer moment ens vé determinat pel rebliment d’una segona sitja (u.e. 1161) localitzada
a la part central del turó. Els rebliments d’aquesta sitja contenien un conjunt de materials
que ens han permès datar la seva amortització entorn el segle III aC abans de l’ocupació
romana. Destaquem d’aquest moment l’arribada de ceràmica de vernís negre del taller
de Roses.
Horitzó D (-225-150 aC).
El final de l’ocupació ibèrica a Castelltallat tenint en compte els materials fins ara exhumats
s’ha de situar cap a mitjans del segle II aC, ja que no s’ha constatat la presència de
Campaniana B al jaciment. L’estrat de cendres 1189 que hem documentat en el sector
occidental del turó, és un nivell d’ús relacionat amb el mur 1193, damunt el qual es construí
la part més occidental del castell (àmbit II).

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 9
ESTUDI DELS MATERIALS D’ÈPOCA MEDIEVAL.
Ceràmica Alt Medieval (finals segle IX- començaments del segle XI)
FASE I (878-948).
La intervenció arqueològica realitzada no ha permès recuperar materials associats al
moment de construcció del castell ja que els estrats que s’hi relacionen només contenen
ceràmica ibèrica. De tota manera disposem d’un important lot de materials associats a
una primera fase de funcionament de les estructures. Concretament es tracta dels estrats
u.e. 1018 a l’interior de la torre principal i 1111 i 1142 a la zona del pati central, aquests
dos darrers amortitzant els nivells que associem a la construcció dels edificis (H 1 - H6).
Els materials associats a aquests estrats es poden dividir en tres grans grups a partir de
les pastes que presenten:
1. Ceràmiques de bona qualitat, cuites en ambient reductor, amb pastes de color gris
plom, sovint brunyides superficialment, força homogènies, tot i que en alguns casos presenten
una postcocció oxidant que els dóna una tonalitat marronosa a les superfícies de
la peça. El desgreixant acostuma a ser de gra molt petit cosa que el fa difícil d’identificar.
Presenta traces de torn força regulars tot i que es fa difícil determinar si estan fetes amb
torn lent o ràpid. Es tracta del tipus de pasta majoritari en el conjunt.
Pel que fa a les formes hem pogut distingir les següents:
Gran Gerra: Gerra relativament panxuda i de boca força estreta, fons pla relativament
gruixut (làm. 19: 1018/69) i probablement sense nanses ja que no se n’ha trobat cap
fragment associable a aquest tipus de peça. Acostuma a tenir un abocador pinçat sobre
la vora (làm. 17: 1018/2), tot i que és possible que en algun cas en tingués fins a quatre
(làm. 20:1018/4). Presenten decoracions de meandres petits en la part més propera al
coll i també en algun cas línies horitzontals contínues incises, podent combinar també les
dues decoracions (làm 21: 1018/2-1018/21, 1018:23). Paral·lels formals d’aquestes peces,
tot i que amb pastes clarament oxidants els trobem a la plaça del Dr Guardiet de
Rubí (Sánchez 2000:127) i a Sentmenat (Coll i altres 1995:71) en contextos datats entre
finals del segle IX i mitjan del segle XI.
Gerra: Peça de similars característiques a la gran gerra però de mida més petita i que
molt sovint presenta almenys 3 o, més probablement, 4 abocadors pinçats sobre la vora
(làm. 19:1018/1;làm. 20: 1018/4). Els llavis acostumen a ser arrodonits i rectes. Sembla
que hi correspon un fons pla. Peces d’aquest tipus apareixen sovint en jaciments datats
en època carolíngia com els ja esmentats de la plaça del Dr Guardiet a Rubí o l’església
de Sentmenat, sovint amb pastes oxidants i decoracions espatulades.
Olla: Peça de similars característiques a la gerra però sense els abocadors i amb llavis
més o menys exvasats segons la peça (Làm. 17: 1018/40). La diferència formal entre les
olles i les gerres en la ceràmica comuna medieval no sempre és fàcil de determinar si no

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 10
és que disposem d’elements molt caracteritzadors com ara la presència d’un bec o d’una
nansa donat que formalment són molt semblants. Per tant, de manera general considerem
olles les peces sense nanses ni bec i amb traces d’haver estat exposades al foc directe,
i gerres aquelles que presenten algun dels dos elements anteriorment exposats i que no
presenten traces d’exposició directa a la flama.
Paella: Només se’n conserva un mànec (làm. 21: 1018/28)
2. Ceràmiques de bona qualitat, cuites en ambient oxidant, pasta marronosa molt compacte
amb desgreixant inapreciable. Pel que fa al modelat semblen apreciar-se marques de
torn ràpid, tot i que està demostrat que és molt difícil determinar el tipus de torn utilitzat
només en base a les traces que deixen a la peça. Representen una part molt minoritària
del conjunt de ceràmiques aparegudes a Castelltallat i es documenten dues úniques formes.
Gerreta: Peces de mida petita i de boca no massa ampla tot i que no se n’ha pogut
determinar amb seguretat el diàmetre, només se’n conserven dues vores (lam 21: 1018/
29, 1018/30).
Escudella: làm. 21: 1018/31
3. Ceràmiques de pasta més basta i no tant uniforme pel que fa al color, amb desgreixant
abundant de gra més gran i habitualment compost de quars, mica i altres elements lítics
no identificats. Acostumen a aparèixer amb traces de torn lent. Formes:
Sitra: Sitra amb decoració espatulada (línies verticals). Pasta negra amb desgreixant de
quars. Superfície brunyida (làm. 17: 1018/13). D’aquest tipus de peça se’n coneixen diversos
paral·lels tant de pastes grises com, sobretot, clares a la plaça del Dr Guardiet de
Rubí (Sánchez 2000:127), a Sentmenat (Coll i altres 1995:71), a Sant Esteve d’Olius
(Asensio i altres 2003:749) o a Castellar del Vallès (Roig i altres 2003:795) entre d’altres,
sempre en contextos datats entre finals del segle IX i mitjan del segle XI. En el nostre cas
aquests materials apareixen en contextos que, per context històric i per estratigrafia,
difícilment podem situar en un moment anterior a la primera meitat del segle X.
Cassola/gibrell: Es tracta d’una forma oberta de boca força ampla (entorn als 25 cm de
diàmetre) de la que se’n conserven dues vores l’una de llavi més arrodonit i l’altre més
angulós. Presenta traces de cremat a la banda externa, fet que podria sugerir que en
algun moment també s’utilitzava per anar al foc. No es conserva el fons tot i que cal pensar
que seria pla (Làm. 20: 1018/18). Aquesta forma és relativament escassa en els
contextos medievals tot i que n’hi ha alguns paral·lels associats a aquest ambient alt
medieval, com ara a l’església vella de Sant Menna (Coll i altres 1995:70)
Olla: Peça globular de llavi arrodonit més o menys exvasat, no sembla presentar cap
mena de nansa ni bec, fons convex o pla (Làm. 20.1018/43, 62; Làm. 19. 1018/36; Làm.

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 11
22:1018/45/46/50/52-59). Aquesta forma és molt comú en tota l’anomenada ceràmica
grisa medieval i se’n troben paral·lels a tot Catalunya en contextos que van des del segle
X fins al XII aproximadament.
Fragment sense forma aparentment pintat (làm. 21: 1018/14).
FASE II (MITJAN SEGLE X)
Aquesta fase està associada a la utilització d’una de les estructures que hi havia a l’interior
del pati del castell. Només s’ha conservat un lot molt petit de material, associat a l’estrat
1105, i pràcticament sense fragments amb forma. De tota manera s’han pogut distingir
dos tipus de ceràmica:
1. Ceràmiques de bona qualitat, cuites en ambient reductor, amb pastes de color gris
negrós, força homogènies i parets relativament gruixudes (entorn als 6-7 mm) i fetes
segurament a torn lent. El desgreixant és abundant i de gra petit. Formes:
Gerra: Peça de cos globular i normalment bec pinçat sobre la vora. Els llavis acostumen
a ser arrodonits. Sembla que hi correspondria un fons pla.
2. Ceràmiques de pasta més basta i no tant uniforme pel que fa al color, amb desgreixant
abundant de gra més gran i habitualment compost de quars, mica i altres elements lítics
no identificats. Acostumen a aparèixer amb traces de torn lent. Formes:
Olla: Peça globular de llavi arrodonit més o menys exvasat, no sembla presentar cap
mena de nansa ni bec, fons convex o pla.
FASE III (SEGONA MEITAT SEGLE X- INICIS DEL SEGLE XI)
En aquesta fase s’han pogut recuperar un important lot de materials arqueològics
procedents dels estrats d’anivellament generats en el transcurs de les obres de reparació
de la gran sala septentrional, l’extrem oest de la qual es va enfonsar. Els dos principals
estrats associats a aquest moment constructiu són 1039 i 1079. A partir de l’estudi de les
pastes podem establir una sèrie de categories en els materials en ús durant aquest
període:
1. Ceràmiques cuites en ambient reductor, amb pastes dures de color gris plom, força
homogènies en general, tot i que en alguns casos el nucli presenta tonalitats marronoses.
El desgreixant acostuma a ser de gra força petit però apreciable a simple vista i format
bàsicament per granets de quars i segurament altres elements. Pel que fa al modelatge
presenta traces de torn lent alterades sovint a causa de retocs fets pel mateix terrisser.
En algun cas apareixen decoracions molt senzilles de línies horitzontals contínues incises
en la part superior de la peça. Formes:

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 12
- Gerra de mida mitjana que probablement presenta un bec pinçat sobre la vora iales
que segurament s’associen uns fons plans (Làm. 27:1039/79; Làm. 28:1039/78). Algunes
presenten llavis més o menys exvasats (Làm. 25: 1039/73; Làm.26:1039/75) i altres llavis
rectes (Làm. 25:1039/54; Làm. 27:1039/38).
- Gran gerra amb bec pinçat sobre la vora (Làm. 31:1079/3; Làm. 30: 1079/5).
2. Ceràmiques a torn amb pastes de bona qualitat, so metàl·lic, desgreixant poc visible i
superfície brunyida. En algun cas hi ha alguna traça d’espatulat. No es documenten formes
concretes, tot i que probablement es tracti de gerres.
3. Ceràmica de factura grollera, torn lent, pasta grisa al nucli i vinosa a les superfícies,
desgreixant petit de quars i algun altre element. Presenta decoració de línies horitzontals
contínues incises sobre les que hi ha un espatulat vertical. Tot i que no hi ha cap peça amb
forma, per la factura dels fragments sembla clar que es tracta de peces relativament
grans, probablement gerres. S’hi podria relacionar una única vora (Làm. 27:1039/23), tot
i que de manera molt dubtosa.
4. Ceràmica de parets força fines, amb pasta ben cuita de color gris plom al nucli i marró
ataronjat a les dues superfícies. Presenta traces força regulars de torn. Formes:
- Gerreta de mida mitjana amb bec pinçat sobre la vora i fons pla. Presenta una combinació
de línies horitzontals contínues incises a les que s’afegeix una decoració espatulada feta
de traços verticals (Làm. 27:1039/20)
- Pot o tassa amb bec pinçat sobre la vora i fons pla. Presenta una decoració espatulada
feta de traços verticals paral·lels (Làm. 25:1039/18)
5. Ceràmica comuna cuita en ambient reductor amb pastes grises o negroses i traces de
contacte directe amb el foc a la part exterior de la peça. Pot presentar decoració de línies
paral·leles horitzontals contínues incises en el tram superior de la peça. El desgreixant és
abundant i compost de quars, mica i probablement altres elements que no es poden
identificar a simple vista. Formes
- Olla / gerra de mida mitjana o petita, entre 10 i 15 cm de boca normalment (Làm. 26:
1039/43,49,86, 44, 48, 55; Làm. 30: 1079/,8), tot i que hi ha alguna peça de mida més
gran (Làm 27: 1039/84). Els fons que s’hi associen són normalment plans (Làm. 28: 1039/
80) o lleugerament convexos (Làm. 31: 1079/15). Pel que fa a la funcionalitat, és difícil de
precisar donat que sembla probable que aquest tipus s’utilitzi indistintament per a la cocció
i l’emmagatzematge d’aliments. En alguns casos les peces presenten traces de sutge
que permeten suposar que es tractaria de ceràmiques destinades a la cocció.
6. Ceràmica comuna amb pasta grisa al nucli de la peça i més marronosa a les superfícies,
el desgreixant és força abundant entre el que s’identifiquen grans de quars i mica. Pel
que fa al modelatge sembla força clar que les peces estan fetes amb torn lent, les traces

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 13
del qual apareixen especialment a la banda interior de la peça, fet que semblaria indicar
que en el moment final es realitza algun tipus de tractament de la superfície exterior. Pel
que fa a les formes es detecten amb aquesta forma peces obertes (del tipus bol o escudella)
algunes de les quals presenten traces d’haver estat en contacte directe amb el foc (Làm.
31: 1079/11,12). Peces d’aquest tipus es detecten en contextos de seglesXiXIalVallès
(Roig i altres 1997:61).
7. Un cas molt especial és el de la peça 1082/16 (làm. 29). Es tracta d’un perfil gairebé
sencer d’una gerra de ceràmica que presenta fons pla i vora amb quatre abocadors pinçats.
La pasta és de color gris plom al nucli i marronosa a les superfícies, amb desgreixant de
quars, mica i altres. Pel que fa al modelatge de la peça, presenta traces de torn lent a
totes dues bandes de la peça. Presenta decoració de línies horitzontals contínues incises
així com traces de decoració de línies verticals espatulades. L’element més característic,
però, és la presència de regalims i taques de vidriat verdós que també apareixen a la
banda exterior del fons, de manera que sembla que la peça va estar en contacte en el
moment de la seva producció amb alguna ceràmica vidriada, tot i que no es pot considerar
que aquest element pertanyi a la peça en qüestió. La presència d’olles tetralobulades
amb decoració espatulada o sense és força coneguda en ambients cronològics de segles
X-XI. Així se’n documentaven a les excavacions de la plaça del Rei de Barcelona (López-
Beltran en premsa:làm.9), a Rubí (Sánchez 2000) i a Sentmenat (Roig 1995:71).
8. Una altra peça singular correspon a un perfil sencer de pot o gerreta de cerpàmica de
pasta de color marronós al nucli i gris a les superfícies. Presenta decoració de petites
ondulacions que donen tota la volta a la peça (Làm. 30: 1079/18). Tenim paral·lels d’aquest
tipus de material (tot i que amb altres formes) a Barcelona, concretament a la plaça del
Rei (López-Beltran en premsa: làm 9 i 10) amb una cronologia feta a partir d’analítiques
que la situa entorn al 1012 amb un error estimat de 95 anys. A partir d’aquests resultats
entenem que la cronologia més probable estaria situada entre el 950 i el 1050.
9. Una darrera peça singular associada a aquest mateix context és un fragment de vora
d’una forma oberta (plata) amb nansa de cinta sobre la vora. Es tracta d’una peça amb
pasta de color gris plom al nucli i marronós a les superfícies que presenta restes de
sutge a la cara exterior. No hem trobat paral·lels medievals per a aquesta peça, tot i que
existeixen ceràmiques similars en el món antic. De tota manera la peça apareguda a
Castelltallat presenta una pasta clarament medieval.
Es tracta, per tant, d’un conjunt ceràmic caracteritzat per la seva varietat formal i per la
utilització de diverses tècniques tant pel que fa al modelatge i tractament de les peces
com a la seva cocció i que sembla ser característic d’aquest entorn prefeudal.
Ceràmica d’època feudal (Segles XI-XII)
A partir de la segona meitat del segle XI aproximadament, el repertori formal de la ceràmica
en ús en el jaciment es redueix de manera radical. A partir d’aquest moment, i fins ben
entrat el segle XIII es produeixen de manera gairebé exclusiva les formes olla/gerra fetes

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 14
amb pastes cuites en ambient reductor, amb pastes poc depurades i modelades amb
torn lent. Les peces són de factura molt senzilla, globulars amb el fons pla o convex i llavi
arrodonit i girat cap a l’exterior, sense presentar, però, encaix per a la tapadora. Pel que
fa a la utilització de les peces, sembla que s’utilitzen indistintament per a la cocció i per a
l’emmagatzematge dels aliments. Sovint presenten decoracions de línies horitzontals
contínues incises combinades o no amb ondulacions relativament grans (Làm. 23: 1034:11;
Làm. 14: 1010/22,23).
Ceràmica baix medieval (Segle XIII)
En els nivells d’enderroc i abandonament de les estructures de la darrera fase del castell
(u.e. 1010, 1034, 1029, 1043, 1068, 1134) apareixen, juntament amb un abundant material
procedent de la fase anterior i que encara es trobava parcialment en ús, una sèrie de
ceràmiques característiques de la darrera fase de producció de l’anomenada ceràmica
grisa medieval. Aquests materials es produiran durant tot el segle XIII i desapareixeran
ràpidament a principis de la següent centúria amb l’entrada de la ceràmica vidriada que
en contextos rurals comença a aparèixer ja cap a finals del segle XIII.
Pel que fa a les pastes són característiques d’aquest període les ceràmiques força ben
cuites, de pasta compacta i força uniforme pel que fa al color amb una preponderància
del gris plom, cuites, per tant en ambient reductor i modelades en termes generals amb
torneta. Pel que fa a les formes apareix un únic tipus de peça tancada de cos globular i
base plana (Làm. 24: 1034/4) o lleugerament convexa. Els llavis estan una mica més
treballats que en la fase anterior i sovint presenten un encaix per a tapadora que és un
element força característic d’aquest material (Làm. 12 1043/17, 20, 22; Làm.23 1029/
11,13).
Pel que fa a la utilització d’aquestes peces s’entén que aquesta forma única s’utilitza tant
per a la cocció d’aliments com per a l’emmagatzematge de productes. Hi poden haver,
però petites variacions que permeten centrar l’ús concret d’alguna de les ceràmiques.
Així, per exemple, la presència de bec pinçat sobre la vora, fons més pla o incorporació
d’una nansa de cinta en un dels costats de la peça fan pensar que es tracta d’una ceràmica
destinada a contenir líquids o emmagatzemar aliments, especialment si aquestes
característiques van acompanyades d’una manca de traces d’exposició al foc, de manera
que aquestes peces es podrien considerar com a gerres, mentre que altres de molts
similars però sense les característiques esmentades, i sobretot, amb la constatació de
les traces d’exposició al foc, han de ser considerades com a olles.
Pel que fa als paral·lels, en podem trobar diversos en jaciments de l’entorn més immediat
a Castelltallat com ara el castell de Boixadors i pel que fa al seu orígen en bona part
pensem que poder provenir del taller de Cabrera d’Anoia (Padilla-Vila 1997).

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 15
Ceràmica Islàmica
En el transcurs de la intervenció s’ha recuperat un petit lot de ceràmica islàmica (39
fragments) que tot i representar un percentatge molt petit respecte al conjunt de materials
del jaciment, tenen una gran importància a l’hora de perfilar la cronologia d’alguns estrats.
Ceràmica comuna vidriada: Hi correspon el major nombre de fragments (31). Apareix a
la u.e. 1151 que correspon a un nivell de cendres associat possiblement a una llar de foc.
El material recuperat és molt fragmentari, tot i que sembla correspondre a una mateixa
peça, segurament una ampolla o gerra petita de servir líquids, de la que es conserva la
part inferior del coll, amb l’arrencament d’una de les nanses, així com part de la nansa i
alguns fragments de la panxa. És una peça feta amb cuita oxidant, pasta vermellosa i
vidriat a l’exterior groc o verdós segons les zones. N’hi ha paral·lels a la ciutat de Lleida
(Loriente 2000:296) en contextos d’època califal, tot i que existeix una perduració tant de
la forma com del tipus de vidriat en èpoques posteriors.
Ceràmica amb decoració en manganès sota coberta melada. Hi corresponen un total
de 6 fragments que apareixen als estrats 1068, 1164, 1174 i 1176. En cinc dels casos el
vidriat melat apareix tant a l’interior com a l’exterior de la peça, mentre que en un cas la
banda interior té vidriat verd oliva. No es conserva cap forma, tot i que el perfil dels fragments
sembla indicar que es tracta de gerres. Si que s’ha recuperat un fragment de nansa de
secció circular. Aquestes peces es daten a la ciutat de Lleida a partir de mitjan segle X
(Loriente 2000:299).
Ceràmica decorada en corda seca parcial. Hi correspon un únic fragment recuperat a
l’estrat 1068. Es tracta d’una vora probablement de gerreta o ampolla amb vidriat verdós
a l’interior i externament decorada amb corda seca parcial.

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 16
NOTES
1 Lamboglia considerà aquesta producció com una campaniana B relacionada per la forma amb la A, de
principis del segle II aC. E. Sanmartí (SANMARTÍ, 1978) defineix la ceràmica campaniana com a ceràmica
vernissada de negre produïda entre el segle III-I aC per tot Itàlia i Mediterrà Occidental, tipus que s’inicia
amb el tipus A entre el 250 i el 225 aC. Definició que no inclou les àtiques vernissades de negre, ni les
precampanianes que desapareixen a finals del segle IV Ac. Les protocampanianes són l’antecedent directe
de les primeres campanianes del tipus A. Aquí dins s’inclourien el taller de les pàteres de les 3 palmetes
radials, taller de Roses..
2 Correspon a la forma Lamboglia 27 (PY, 1993: 147).
3 Inventari en curs que està realitzant Carles Velasco (Arqueociència, Serveis Culturals S.L.).
4 Algunes còpies com és el cas dels plats, no han estat considerats com imitacions per molts investigadors.
M. Almagro veié ja al 1953 que alguns tipus de plats ibèrics del Nordest copiaven els models campanians.
Més endavant altres autors han considerat sobretot les formes ibèriques que imiten models hel·lenístics i
campanians, entre altres, estudiades des del punt de vista de les decoracions imitades, però sense incidir
en les formes. Pel que fa al tema de les imitacions molts autors recullen només les que reprodueixen
fidelment al model grec, i no en un sentit ampli ja que això suposaria recollir els innombrables exemples de
oinochoes o de plats que indubtablement reflexen un model genèric mediterrà o grec com ha vist C.
Aranegui i E. Pla Ballester i E. Junyent (PAGE, 1984: 43-48).
5 Podria extendre’s també a la falda nord d’aquest, zona que no s’ha sondejat mai encara. Hem de descartar
el sector sud i oest, rebaixats per la construcció de l’església, cementiri i parking.

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 17
LÀMINES

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 18

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 19

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 20

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 21

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 22

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 23

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 24

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 25

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 26
Bis

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 27

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 28

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 29

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 30

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 31

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 32

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 33

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 34

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 35

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 36

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 37

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 38

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 39

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 40

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 41

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 42

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 43

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 44

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 45

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 46

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 47

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 48

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 49

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 50

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 51

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 52

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 53

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 54

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 55

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 56
CATÀLEG DE LES PECES DIBUIXADES
LÀMINA 1
- 1001/36: Fragment de vora força vertical d’una forma tancada, corresponent a una olla
de ceràmica ibèrica feta a mà. Gruix: 5 mm.
- 1119/16: Vora exvasada d’una olla de perfil en S o globular, corresponent a ceràmica
ibèrica feta a mà, amb la superfície exterior brunyida i amb decoració incisa sota el coll.
Diàmetre de la boca: 14 cm. Gruix: 7 mm.
- 1127/2: Vora exvasada d’una olla de perfil en S o globular, corresponent a ceràmica
ibèrica feta a mà, amb decoració aplicada d’un cordó sota el coll. Diàmetre de la boca:
11,6 cm. Gruix: 6,5 mm.
- 1127/4: Olla de perfil sencer en S o globular i de fons pla, corresponent a ceràmica
ibèrica feta a mà, de vora exvasada, amb decoració aplicada de cordons sota el coll.
Diàmetre de la boca: 11 cm. Diàmetre de base: 6,4 cm. Gruix: 6 mm. Alçària: 13 cm.
LÀMINA 2
- 1029/20: Vora exvasada d’una forma oberta (bol, cassola), corresponent a ceràmica
grisa ibèrica, localitzada en contextos de segle III aC. Diàmetre de boca: 13 cm. Gruix: 4
mm.
- 1029/21: Vora exvasada de llavi curt i triangular, corresponent a una gerra de perfil
bitroncocònic, de ceràmica grisa ibèrica de la costa catalana. Diàmetre de boca: 21 cm.
Gruix: 3 mm.
- 1090/13: Vora reentrant d’una forma tancada de grans dimensions, de ceràmica grisa
ibèrica de la costa catalana. Diàmetre de boca: 29 cm. Gruix: 5 mm.
- 1127/1: Plat de peix de ceràmica grisa ibèrica de la costa catalana. Aquesta forma
deriva o imita les àtiques de vernís negre produïdes durant tot el segle IV aC. Diàmetre de
la boca: 20,5 cm. Diàmetre de base: 5,7 cm. Gruix:5a9mm.Alçària: 4,9 cm.
- 1160/43: Vora reentrant d’un plat de ceràmica grisa de la costa catalana. Gruix:4 mm.
LÀMINA 3
- 1001/27: Vora reentrant d’un plat de ceràmica grisa ibèrica. Diàmetre de la boca: 19,3
cm. Gruix: 5 mm.
- 1005/3: Pondus ibèric de cocció reduïda, amb decoració impressa de 5 cercles en una
de les seves cares.

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 57
- 1010/52: Disc o fitxa de ceràmica grisa ibèrica. Diàmetre exterior: 4,4 cm, Diàmetre
interior: 7 mm. Gruix: 3 mm.
- 1029/22: Vora exvasada de llavi recte d’una gerra de ceràmica grisa ibèrica. Gruix: 7
mm.
- 1112/6: Vora lleugerament exvasada d’una gerra de ceràmica grisa ibèrica de parets
força rectes. Diàmetre de la boca: 10,8 cm. Gruix: 4,5 mm.
LÀMINA 4
- 1000/32: Vora plana i engruixida, de gran recipient de forma tancada, de ceràmica
comuna feta a torn oxidant. Diàmetre de la boca: 32 cm. Gruix: 5 mm.
- 1001/26: Vora reentrant d’un plat de ceràmica ibèrica feta a torn oxidant. Diàmetre de la
boca: 14 cm. Gruix: 3,5 mm.
- 1001/37: Vora de coll de cigne d’una gerra de ceràmica ibèrica feta a torn. Diàmetre de
la boca: 20,3 cm. Gruix: 4 mm.
- 1127/8: Vora reentrant d’un plat de ceràmica ibèrica feta a torn oxidant. Diàmetre de la
boca: 16 cm. Gruix: 2,5 mm.
- 1128/4: Vora reentrant d’un plat de ceràmica ibèrica feta a torn oxidant. Diàmetre de la
boca: 24 cm. Gruix: 4 mm.
- 1160/39: Vora exvasada i parets foça verticals d’una gerreta de ceràmica ibèrica feta a
torn oxidant, de pasta beix. Diàmetre de la boca: 10 cm. Gruix: 2,5 mm.
LÀMINA 5
- 1001/28: Fragment informe de ceràmica ibèrica a torn oxidant, amb decoració pintada
en vermell de cinc ondulacions verticals. Gruix: 5 mm.
- 1001/38: Vora engruixida amb acanaladura superior d’una forma tancada (gerra) de
ceràmica ibèrica feta a torn oxidant. Gruix: 4,5 mm.
- 1001/39: Vora de coll de cigne d’una gerra de ceràmica ibèrica feta a torn oxidant.
Gruix: 9 mm.
- 1008/4: Vora exvasada i parets verticals, de ceràmica ibèrica feta a torn oxidant. Gruix:
3 mm.
- 1010/51: Peu de perfil anular d’un vaset de ceràmica ibèrica feta a torn oxidant. Diàmetre

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 58
de la base: 4 cm. Gruix peu: 5,5 mm. Alçària peu: 4,5 mm. Gruix peça: 3 mm.
- 1069/2: Vora engruixida d’una forma tancada segurament de grans dimensions, de
ceràmica ibèrica feta a torn oxidant. Gruix: 6 mm.
- 1119/20: Vora reentrant d’un plat de ceràmica ibèrica feta a torn oxidant. Gruix: 4 mm.
- 1122/2: Vora engruixida amb acanaluda superior a la vora, d’una forma tancada
possiblement de grans dimensions, de ceràmica ibèrica feta a torn oxidant. Gruix: 5 mm.
- 1125/7: Pondus ibèric, cuita oxidant. Gruix: 5,2 mm. Alçària: 10,7 cm. Amplada: 7,3 mm.
- 1126/1: Vora exvasada d’una gerra de ceràmica ibèrica feta a torn oxidant, amb decoració
pintada en vermell d’una banda horitzontal a l’exterior de la peça, just vuit mil·límetres per
sota la vora. Gruix: 2 mm.
- 1127/7: Vora d’un plat de ceràmica ibèrica feta a torn oxidant. Gruix: 3 mm
- 1160/8: Fragment informe de ceràmica ibèrica feta a torn oxidant (Kalathos), amb
decoració exterior pintada en vermell amb cercles concènctrics i cercles entrellaçats que
delimiten un espai interior semblant a un triangle. Gruix: 6,5 mm.
- 1160/34: Fons pla d’un bol de ceràmica ibèrica feta a torn oxidant. Diàmetre de la base:
3 cm. Gruix: 4 mm.
- 1160/35: Peu anular d’un vas obert de ceràmica ibèrica feta a torn oxidant. Diàmetre de
la base: 3,3 cm. Alçària del peu: 3,5 mm. Gruix: 4 mm.
- 1160/36: Fons pla d’un vas obert de ceràmica ibèrica feta a torn oxidant. Diàmetre de la
base: 4,9 cm. Gruix: 3 mm.
- 1160/37: Vora exvasada d’una gerreta bitroncocònica de ceràmica ibèrica feta a torn
oxidant. Gruix: 3 mm.
- 1160/38: Vora reentrant d’un plat de llavi recte de ceràmica ibèrica feta a torn oxidant.
Gruix: 3 mm.
- 1172/2: Fragment informe d’un Kàlathos ibèric fet a torn oxidant, amb decoració pintada
en vermell de dues bandes horitzontals i nou ones verticals. Gruix:6,5 mm.
- 1189/14: Vora d’àmfora ibèrica molt vertical. Gruix: 9 mm.

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 59
LÀMINA 6
- 1079/22: Vora molt marcada de llavi recte lleugerament triangular, i perfil superior d’una
gerra de grans dimensions, corresponent a un vas de ceràmica ibèrica feta a torn oxidant.
Amb dues nanses horitzontals trilobulades a la part superior. Diàmetre de la boca: 28 cm.
Gruix: 6 mm.
- 1090/12: Vora engruixida d’un gran contenidor ibèric fet a torn oxidant. Arrencament de
les nanses just sota la vora, verticals i de secció ovalada, cos de la peça de tendència
globular (forma tancada). Diàmetre de la boca: 23,9 cm. Gruix: 6 mm.
- 1160/7: Vora bífida d’un gran contenidor o gerra de ceràmica ibèrica feta a torn oxidant,
amb una perforació circular a uns dos centímetres de la vora. Diàmetre de la boca: 34
cm. Gruix: 7 mm. Perforació circular: 4 mm.
LÀMINA 7
- 1008/5: Copa de ceràmica àtica de vernís negre de la forma Morel 2786aib(500-325
aC). Diàmetre de la boca: 6 cm. Gruix: 4 mm.
- 1069/1: Fragment molt pla d’un gran contenidor de ceràmica àtica de figures roges.
S’aprecia l’arrencament vertical possiblement del coll d’una àmfora, amb la decoració
del perfil d’un cap d’home mirant cap a la dreta sota d’un fris d’oves. Cronologia: 530 –
320 aC. Gruix: 6 mm.
- 1072/1: Vora d’un vas de ceràmica àtica de figures roges amb decoració vegetal, de
parets molt rectes. Gruix: 3 mm.
- 1096/5: Fragment informe possiblement del fons d’un plat de ceràmica àtica de vernís
negre, amb decoració interior estampada amb palmetes relligades amb incisions, i
decoració exterior pintada amb cercles concèntrics de color vermell. Cronologia: 450-
350 aC. Gruix: 4 mm.
- 1142/14: Fragment del perfil d’un vas de ceràmica àtica de figures negres, decorat amb
el perfil del tronc d’un genet muntat a cavall cap a la dreta. Cronologia: 600-450 aC. Gruix:
3 mm.
LÀMINA 8
- 1090/11: Vora d’un bol de ceràmica de vernís negre de la forma Morel 2911. Cronologia:
225-50 aC. Diàmetre de la boca: 13 cm. Gruix: 5 mm.
- 1160/1: Perfil sencer d’una copa de ceràmica de vernís negre, de la forma Morel 2786,
probablement del taller de Roses. Cronologia: 300-225 aC. Diàmetre de la boca: 8,2 cm.

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 60
Gruix: 6 mm. Diàmetre de la base: 3,7 cm. Alçària del peu: 6 mm. Gruix del peu: 6,5 mm.
- 1160/3: Fons d’una copa de peu alt de ceràmica de vernís negre del taller de Roses,
amb decoració central de la marca NIKIA en creu, rodejada de quatre palmetes impreses
i un cercle exterior d’estries a rodeta. La peça presenta 4 perforacions circulars per a
grapes. Cronologia: 300-225 aC.
- 1160/50: Vora d’un bol o copa de ceràmica de vernís negre de la forma Morel 2767.
Cronologia: 200-100 aC. Gruix: 5 mm.
- 1160/51: Fons d’una copa de peu alt, de ceràmica de vernís negre, similar a la forma
Morel 2721a1. Diàmetre de la base: 5 cm. Gruix: 5,5 mm. Alçària del peu: 1 cm. Gruix
peu: 5,5 mm.
- 1189/15: Fons de peu alt d’un vas de ceràmica de vernís negre, de la forma Morel 2825,
amb decoració impresa d’una roseta central de set pètals. A l’exterior del peu s’hi observen
cinc clotets. Cronologia: Mitjans del segle II aC. Diàmetre de la base: 5 cm. Gruix: 6
mm. Alçària del peu: 6 mm.
LÀMINA 8BIS
- 1127/3: Perfil sencer d’un stamnos de ceràmica ibèrica feta a torn oxidant, de vora
exvasada, amb dues nanses horitzontals aixecades de secció rodona situades en la meitat
superior del cos i diàmetre màxim de la peça; de fons concau. Identificada amb la forma
COT-CAT 23, datada entre el 350 i 200 aC. Superfície i pasta d’un color vermell pujat,
molt dura i compacta. Diàmetre de la vora: 24,4 cm. Gruix: 5 mm. Diàmetre de la base: 10
cm. Alçària: 19,2 cm.
-1128/5: Perfil sencer d’un stamnos de ceràmica ibèrica feta a torn oxidant, de vora
exvasada, amb dues nanses horitzontals aixecades verticalment, de secció rodona
situades en la meitat superior del cos i diàmetre màxim de la peça. Del fons que també
seria concau només es conserva l’arrecament. Identificada amb la forma COT-CAT 23,
datada entre el 350 i 200 aC. Superfície i pasta d’un color vermell pujat, molt dura i compacta.
Diàmetre de la vora: 24,5 cm. Gruix: 4 mm. Diàmetre de la base: 10,7 cm. Alçària:
17,6 cm.
LÀMINA 9
- 23/4: Fragment sense forma de gran recipient probablement globular. Ceràmica comuna.
Pasta gris plom molt compacta i dura amb traces de sutge a l’exterior. Desgreixant de
quars i algun altre element, tots de gra molt petit. Presenta diverses línies horitzontals
contínues incises d’uns 4 mm d’amplada. Gruix: 7 mm. Sembla feta a torn lent. Presenta
marques dels dits del terrisser a la banda interior. Externament va patir algun tipus de
tractament superficial que va fer desaparèixer bona part de les marques del torn lent.

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 61
- 23/7: Vora complerta de gerra amb abocador pinçat sobre la vora. Pasta gris clar força
compacta, amb pàtina marronosa a les superfícies. Diàmetre de la boca: 10 cm. Gruix: 7
mm. Sembla feta a torn lent. Externament va patir algun tipus de tractament superficial
que va fer desaparèixer bona part de les marques del torn lent.
- 23/8: Fragment de fons pla de gerra de ceràmica comuna. Pasta gris plom molt compacta
i dura i amb pàtina de color gris fosc a l’exterior. Desgreixant de quars i algun altre
element, tots de gra mitjà i petit. Gruix: 5 mm. Sembla feta a torn lent. Presenta marques
d’allisaments manuals a la banda interior. Externament va patir algun tipus de tractament
superficial que va fer desaparèixer bona part de les marques del torn lent.
- 23/20: Fragment de vora de forma tancada (olla o gerra) de ceràmica comuna. Pasta
gris fosc relativament grollera amb desgreixant molt abundant de quars de mida mitjana i
petita. Marques de torn lent a la cara interna i a l’externa. Gruix: 7 mm.
- 23/22: Fragment de vora d’olleta de ceràmica comuna. Pasta grisosa al nucli i més
fosca a les dues superfícies de la peça. Marques de torn lent a la cara interna. Gruix: 5
mm.
LÀMINA 10
- 23/6: Fragment de fons pla de gerra de ceràmica comuna. Pasta ataronjada a l’exterior
i grisosa al nucli. Desgreixant de quars, mica i altres elements. Gruix: 8 mm. Sembla feta
a torn lent. Presenta marques d’allisaments manuals a la banda interior. Externament va
patir algun tipus de tractament superficial que va fer desaparèixer bona part de les marques
de torn lent.
- 23/9: Fragment de fons pla d’olleta de ceràmica comuna. Pasta dura i compacta de
color gris clar al nucli i gris més fosc a les superfícies. Presenta restes de sutge a la cara
exterior. Gruix: 6 mm Desgreixant de quars i altres elements pràcticament inapreciable.
Sembla feta a torn lent tot i que externament va patir algun tipus de tractament superficial
que va fer desaparèixer bona part de les marques de torn lent.
- 23/10: Fragment de fons pla de gerra de ceràmica comuna. Pasta de color marró-verdós
al nucli i marró més clar a les superfícies. Desgreixant de quars i altres elements de gra
molt petit. Gruix: 7 mm. Sembla feta a torn lent. Presenta marques d’allisaments manuals
a la banda interior. Externament va patir algun tipus de tractament superficial que va fer
desaparèixer bona part de les marques de torn lent.
- 23/11: Fragment de fons de forma tancada (olla o gerra) de ceràmica comuna. Pasta de
color gris fosc al nucli i marronós a les superfícies i pàtina exterior de color gris fosc.
Gruix: 6 mm. Sembla feta a torn lent. Presenta marques d’allisaments manuals a la banda
interior. Externament va patir algun tipus de tractament superficial que va fer desaparèixer
bona part de les marques de torn lent.
- 23/21: Fragment de vora de forma tancada (olla o gerra) de ceràmica comuna. Pasta de
color gris fosc amb desgreixant de quars i mica. Gruix: 6 mm. Presenta traces de torn

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 62
lent.
- 23/23: Fragment de vora de forma tancada (olla o gerra) de ceràmica comuna. Pasta de
color marró-verdós al nucli i marró més clar a les superfícies, presenta pàtina gris fosc a
la superfície exterior. Gruix: 7 mm.
- 1000/12: Fragment de vora de gerra de ceràmica comuna. Pasta gris plom molt compacta
i dura i amb pàtina de color gris fosc a l’exterior. Desgreixant de quars i algun altre
element, tots de gra mitjà i petit. Gruix: 5 mm. Sembla feta a torn lent. Externament va patir
algun tipus de tractament superficial que va fer desaparèixer bona part de les marques
de torn lent.
- 1000/13: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta grisosa amb la superfície
exterior més negra i amb restes de sutge. Desgreixant de quars, mica i algun altre element,
tots de gra mitjà i petit. Gruix: 6mm. Presenta línies de torn lent.
- 1000/14: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta negrosa amb restes de
sutge a la superfície. Desgreixant de quars, mica i algun altre element, tots de gra mitjà i
petit. Gruix: 6 mm. Presenta marques de torn lent.
- 1000/15: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta grisosa amb desgreixant
de quars i mica força abundant i de mida mitjana i petita. Gruix: 6 mm. Presenta marques
de torn lent.
- 1000/16: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color marró-grisós
amb pàtina negrosa a les superfícies. Presenta desgreixant de quars i mica força abundant
i de mida mitjana i gran. Gruix: 7 mm. Presenta marques de torn lent a l’interior i a l’exterior.
- 1000/17: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color marró-grisós
amb pàtina negrosa a les superfícies. Presenta desgreixant de quars i mica força abundant
i de mida mitjana i gran. Gruix: 7 mm. Presenta marques de torn lent a l’interior i a l’exterior.
- 1001/10: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color marró-grisós
amb pàtina negrosa a les superfícies. Presenta desgreixant de quars i mica força abundant
i de mida mitjana i gran. Gruix: 5 mm.
- 1001/8: Fragment de vora de gerra de ceràmica comuna. Pasta de color gris plom
força compacta i ben cuita. Presenta desgreixant de quars de mida mitjana i petita. Gruix:
7 mm. Presenta traces de torn lent
LÀMINA 11
- 1001/9: Fragment de vora de forma tancada (olla o gerra) de ceràmica comuna. Pasta
gris plom amb desgreixant de quars i mica de mida mitjana. Gruix: 8 mm. Presenta algunes
traces de torn lent.

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 63
- 1001/11: Fragment de vora de forma tancada (olla o gerra) de ceràmica comuna. Presenta
traces de línies horitzontals contínues incises sota el llavi que podrien tenir caràcter
decoratiu. Pasta negra amb desgreixant abundant de quars i mica de gra petit. Gruix: 8
mm. Presenta algunes traces de torn lent.
- 1001/12: Fragment d’olleta o gerreta de ceràmica comuna. Pasta gris amb desgreixant
inapreciable. Gruix: 5 mm
- 1001/13: Fragment de nansa de cinta corresponent a una gerra o sitra de ceràmica.
Pasta grisa al nucli i vermellosa a les superfícies que presenten decoració espatulada.
Gruix: 11 mm.
- 1043/12: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna decorada amb línies ondulades
incises situades per sobre de la carena. Pasta de color marronós al nucli i amb pàtina
negra a totes dues superfícies. Desgreixant de gra mitjà de quars i altres elements. Gruix:
7 mm.
- 1043/16: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color marronós al
nucli i amb pàtina negra a totes dues superfícies. Desgreixant de gra mitjà de quars i
altres elements. Gruix: 6 mm.
- 1043/18: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color gris clar al nucli
i gris fosc a totes dues superfícies. Desgreixant de gra mitjà de quars, mica i probablement
altres elements. Gruix: 8 mm. Presenta traces de torn lent a tots dos costats de la peça.
LÀMINA 12
- 1043/11: Fragment de vora de cassola de ceràmica comuna. Pasta marronosa al nucli
i pàtina de color gris fosc a totes dues superfícies. Desgreixant de quars i mica. Gruix 7
mm. Presenta traces de torn lent a tots dos costats de la peça.
- 1043/13: Fragment de vora de forma tancada (olla o gerra) de ceràmica comuna. Pasta
de color gris clar al nucli i més fosc a les superfícies. Desgreixant de quars, mica i
possiblement altres elements. Gruix: 7 mm. Presenta traces de torn lent a tots dos costats
de la peça.
- 1043/14: Fragment de vora de forma tancada (olla o gerra) de ceràmica comuna. Pasta
de color marronós. Desgreixant de quars, mica i altres elements lítics de gra mitjà i petit.
Gruix: 7 mm. Presenta traces de torn lent a tots dos costats de la peça.
- 1043/15: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta marronosa al nucli i pàtina
de color gris fosc a totes dues superfícies. Presenta restes de sutge a la zona del llavi.
Desgreixant de quars, mica i altres. Gruix: 7 mm. Presenta traces de torn lent a tots dos
costats de la peça.

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 64
- 1043/17: Fragment de vora de forma tancada (olla o gerra) de ceràmica comuna. Pasta
de color gris clar i pàtina més fosca a la superfície exterior. Desgreixant de quars i mica.
Gruix: 8 mm. Presenta traces de torn lent a tots dos costats de la peça.
- 1043/19: Fragment de vora de forma tancada (olla o gerra) de ceràmica comuna. Pasta
de color gris clar i pàtina més fosca a la superfície exterior. Desgreixant de quars i mica.
Gruix: 5 mm. Presenta traces de torn lent a tots dos costats de la peça.
- 1043/20: Fragment de vora de forma tancada (olla o gerra) de ceràmica comuna. Pasta
de color gris clar i pàtina més fosca a la superfície exterior. Desgreixant de quars i mica.
Gruix: 6 mm. Presenta traces de torn lent a tots dos costats de la peça.
- 1043/21: Fragment de vora de gerra de ceràmica comuna. Pasta negrosa i superfícies
brunyides. Desgreixant de quars i mica de gra petit. Gruix 4 mm. Presenta traces de torn
lent a tots dos costats de la peça.
- 1043/22: Fragment de vora de forma tancada (olla o gerra) de ceràmica comuna. Pasta
de color gris clar plom. Desgreixant de quars i mica força abundant i de gra mitjà i petit.
Gruix: 6 mm. Presenta traces de torn lent a tots dos costats de la peça.
- 1097/4: Fragment de vora de forma tancada (olla o gerra) de ceràmica comuna. Pasta
de color gris clar plom molt compacta i ben cuita. Desgreixant de quars i mica de gra
mitjà i petit. Gruix: 7 mm. Presenta traces de torn lent a tots dos costats de la peça.
LÀMINA 13
- 1005/1: Fragment de vora d’olleta o gerreta de ceràmica comuna. Pasta gris al nucli i
marró-ataronjat a les superfícies. Desgreixant de quars i mica. Presenta vacúols i un brunyit
de la superfície exterior. Gruix: 4 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues superfícies.
- 1006/3: Fragment de vora d’olleta de ceràmica comuna. Pasta marronosa al nucli i gris
fosc a les superfícies. Presenta restes de sutge a totes dues superfícies. Desgreixant de
quars i mica. Gruix: 5 mm.
- 1006/7: Fragment de vora de gerra de ceràmica comuna. Pasta força ben cuita i de
color gris fosc. Desgreixant de quars i mica. Gruix: 6 mm. Presenta marques de torn lent
a totes dues superfícies.
- 1010/2: Fragment de vora de gerra de ceràmica comuna. Presenta traces que indiquen
que devia tenir abocador pinçat sobre la vora. Pasta força ben cuita i de color gris plom al
nucli i amb tons més marronosos a totes dues superfícies. Desgreixant de gra petit de
quars, mica i probablement altres elemets. Gruix: 8 mm. Presenta traces de torn lent
relativament regulars.
- 1010/9: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta gris marronosa. Desgreixant
molt abundant de quars, mica i altres elements. Gruix: 6 mm. Presenta traces de torn lent
a totes dues superfícies.

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 65
- 1010/16: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta gris fosc al nucli i pàtina
negrosa a totes dues superfícies. Desgreixant molt abundant de quars, mica i altres
elements. Gruix: 6 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues superfícies.
- 1010/18: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta negrosa, amb restes de
sutge. Desgreixant molt abundant de quars, mica i altres elements. Gruix: 4 mm. Presenta
traces de torn lent a totes dues superfícies.
- 1010/20: Fragment de vora de forma tancada (olla o gerra) de ceràmica comuna. Pasta
de color gris plom. Desgreixant molt abundant de quars i mica, de gra mitjà i gran. Gruix:
5 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues superfícies.
- 1010/33: Fragment de vora de gerra de ceràmica comuna. Pasta molt compacta i ben
cuita de color gris plom al nucli i marró-grisós a les superfícies. Desgreixant inapreciable.
Gruix: 5 mm. Presenta traces de torn força regulars.
- 1093/4: Fragment de vora de forma tancada (olla o gerra) de ceràmica comuna. Pasta
de color gris plom al nucli i més fosc a les superfícies. Desgreixant molt abundant de
quars i mica, de gra mitjà i petit. Gruix: 7 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues
superfícies.
- 1093/5: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color gris plom al nucli
i negrós a les superfícies. Presenta restes de sutge a la banda exterior de la peça.
Desgreixant molt abundant de quars i mica, de gra mitjà i gran. Gruix: 8 mm.
- 1093/6: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color marró vermellós
al nucli i negrós a les superfícies. Presenta restes de sutge a la banda exterior de la peça
Desgreixant de quars i mica, de gra mitjà. Presenta vacúols. Gruix: 8 mm. Presenta traces
de torn lent a totes dues superfícies.
LÀMINA 14
- 1010/5: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna decorada amb una línia incisa
d’uns 2 mm d’amplada formant ondulacions. Pasta de color marró al nucli i negrós a les
superfícies. Presenta restes de sutge a totes dues bandes de la peça. Desgreixant de
quars, mica i algun altre element, de gra mitjà. Gruix: 7 mm. Presenta traces de torn lent a
totes dues superfícies.
- 1010/6: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta grisosa al nucli i marronosa
a les dues superfícies. Presenta pàtina grisosa a la banda exterior. Desgreixant de quars
i mica. Gruix: 7 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues superfícies.
- 1010/21: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta grisosa. Desgreixant de
quars i mica. Gruix: 7 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues superfícies.

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 66
- 1010/22: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta força grollera de color
marró negrós. Presenta restes de sutge a la banda exterior de la peça. Desgreixant molt
abundant de quars, mica i algun altre element, de gra mitjà. Gruix: 7 mm. Presenta traces
de torn lent a totes dues superfícies, especialment a la zona més propera al llavi.
- 1010/23: Perfil sencer d’olla globular amb fons convex. Ceràmica comuna. Presenta
carena alta i decoració de línies ondulades molt fines per sobre de la carena que donen la
volta sencera a la peça. Pasta marronosa al nucli i pàtina gris fosc a les superfícies.
Desgreixant de quars i altres. Gruix: 4 mm
LÀMINA 15
- 1010/4: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta força grollera de color
marró fosc al nucli i negrosa a les superfícies. Presenta restes de sutge a la banda exterior
de la peça que es troba també força recremada per l’ús continuat. Desgreixant molt
abundant de quars, mica i algun altre element, de gra mitjà. Gruix: 9 mm. Presenta traces
de torn lent a totes dues superfícies, especialment a la zona més propera al llavi.
- 1010/7: Fragment de vora de gerra de ceràmica comuna. Presenta una petita deformitat
al llavi que sembla indicar que la peça disposava d’un abocador pinçat a la vora. Pasta
força compacta i ben cuita de color gris plom al nucli i marró-grisós a les superfícies.
Desgreixant inapreciable. Gruix: 5 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues
superfícies, especialment a la zona més propera al llavi, ja que a la part inferior de la
peça, en tots dos costats, sembla que les traces han estat difuminades a causa d’alguna
mena de tractament superficial de la peça.
- 1010/8: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta força grollera de color
marró fosc al nucli i gris fosc a les superfícies. Presenta restes de sutge a la banda exterior
de la peça. Desgreixant molt abundant de quars, mica i algun altre element, de gra
mitjà. Gruix: 6 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues superfícies.
- 1010/10: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta força grollera de color
gris fosc. Desgreixant molt abundant de quars, mica i algun altre element, de gra mitjà.
Gruix: 5 mm. Presenta traces de torn lent a la banda interior de la peça.
- 1010/11: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta força grollera de color
marró fosc al nucli i gris fosc a les superfícies. Desgreixant de quars, mica i algun altre
element, de gra mitjà. Gruix: 6 mm.
- 1010/12: Fragment de vora de forma tancada (olla o gerra) de ceràmica comuna. Pasta
de color gris marronós. Desgreixant de gra petit de quars i altres. Gruix: 4 mm. Presenta
algunes traces força desdibuixades de torn lent.
- 1010/14: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta força grollera de color
marró-gris al nucli i negrós a les superfícies. Desgreixant de quars i altres elements lítics,
de gra mitjà i algun de gran. Gruix: 7 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues
superfícies.

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 67
- 1010/15: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta força grollera de color
gris al nucli i negrós a les superfícies. Presenta restes de sutge a la banda exterior de la
peça. Desgreixant de quars i altres elements lítics, de gra mitjà i algun de gran. Gruix: 6
mm. Presenta traces de torn lent a totes dues superfícies.
LÀMINA 16
- 1010/13: Fragment de vora d’olleta de ceràmica comuna. Pasta de color gris al nucli i
més fosca a les superfícies. Presenta restes de sutge a la banda exterior de la peça.
Desgreixant de quars i altres elements lítics, de gra petit. Gruix: 5 mm. Presenta traces de
torn lent a totes dues superfícies.
- 1010/17: Fragment de vora d’olleta de ceràmica comuna. Pasta de color gris al nucli i
negrós a la superfície exterior. Presenta restes de sutge a la banda exterior de la peça.
Desgreixant de quars i altres elements lítics, de gra petit. Gruix: 4 mm. Presenta traces de
torn lent a totes dues superfícies.
- 1010/19: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color marronós al
nucli i negrós a les superfícies. Presenta vacúols. Desgreixant de quars i altres elements
lítics, de gra petit. Gruix: 5 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues superfícies.
- 1010/24: Fragment de fons pla corresponent a una olla o gerra de ceràmica comuna.
Pasta de color marronós al nucli i negrós a les superfícies. Desgreixant abundant de
quars, mica i altres elements lítics, de gra petit. Gruix: 3 mm.
- 1010/25: Fragment de fons convex corresponent a una olla de ceràmica comuna. Pasta
de color marronós al nucli i negrós a les superfícies. Presenta restes de sutge a la banda
exterior de la peça i traces del seu ús a l’interior. Desgreixant abundant de quars, mica i
altres elements lítics, de gra petit. Gruix: 3 mm.
- 1010/28: Fragment de vora de cassola de ceràmica comuna. Pasta marronosa al nucli
i pàtina negrosa a les superfícies. Desgreixant de quars i mica de gra petit i força abundant.
Gruix: 7 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues superfícies.
- 1010/34: Fragment de fons pla corresponent a una gerra de ceràmica comuna. Pasta
de color gris plom amb vacúols. Desgreixant inapreciable. Gruix: 7 mm.
- 1010/43: Fragment de vora de gerra amb abocador pinçat de ceràmica comuna. Pasta
de color marró-beix amb un petit nucli de color gris plom . Presenta traces d’una decoració
de línia horitzontal contínua incisa. Desgreixant de quars i altres elements lítics. Gruix: 8
mm. Presenta traces de torn lent a la banda interior de la peça
- 1010/45: Fragment de vora de forma tancada (olla o gerra) de ceràmica comuna. Pasta
grisosa força ben cuita i desgreixant inapreciable. Gruix: 8 mm. Presenta traces de torn
lent a totes dues superfícies.

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 68
- 1018/6: Fragment de vora de gerra de ceràmica comuna. Presenta una petita deformitat
al llavi que sembla indicar que la peça disposava d’un abocador pinçat a la vora Pasta
força compacta i ben cuita de color gris plom al nucli i marró-grisós a les superfícies.
Desgreixant inapreciable. Presenta vacúols i esquerdes a l’interior de la pasta fruit d’un
pastat deficient de l’argila. Gruix: 5 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues superfícies.
- 1018/7: Fragment de vora de gerreta de ceràmica comuna. Està decorada amb almenys
tres línies sobreposades de fora ondulada. Pasta força compacta i ben cuita de color gris
plom al nucli i marró-grisós a les superfícies. Desgreixant inapreciable tot i que
escadusserament hi apareixen grans de mida mitjana. Gruix: 6 mm. Presenta traces de
torn lent a totes dues superfícies.
LÀMINA 17
- 1018/2: Fragment de vora de gerra de ceràmica comuna. Presenta un abocador pinçat
a la vora. Pasta força compacta i ben cuita de color gris plom al nucli i marró-grisós a les
superfícies. Desgreixant inapreciable. Presenta vacúols i esquerdes a l’interior de la pasta
fruit d’un pastat deficient de l’argila. Gruix: 7 mm. Presenta traces de torn lent a totes
dues superfícies.
- 1018/13: Fragment de vora de forma tancada (tipus sitra) de ceràmica comuna. Presenta
decoració de línies verticals espatulades. Pasta negrosa i superfície brunyida. Gruix
5 mm. Presenta traces de torn lent que són visibles fonamentalment a la paret interior.
- 1018/39: Fragment de vora d’olleta de ceràmica comuna. Pasta de color gris marronós
al nucli i negrós a les superfícies. Presenta restes de sutge a la part superior de la peça.
Desgreixant de quars i altres, de gra petit. Gruix: 5 mm. Presenta traces de torn lent a
totes dues superfícies.
- 1018/40: Fragment de vora de forma tancada (olla o gerra) de ceràmica comuna. Presenta
decoració d’una línia horitzontal contínua incisa. Pasta grisosa força ben cuita i
desgreixant inapreciable. Gruix: 7 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues superfícies.
- 1018/44: Fragment de vora de gerra de ceràmica comuna. Presenta una petita deformitat
al llavi que sembla indicar que la peça disposava d’un abocador pinçat a la vora. Pasta
força compacta i ben cuita de color gris plom. Desgreixant de quars i altres. Gruix: 6 mm.
Presenta traces de torn lent a totes dues superfícies.
- 1018/47: Fragment de vora d’olleta de ceràmica comuna. Pasta de color gris marronós
al nucli i gris plom a les superfícies. Desgreixant de quars i altres, de gra petit. Gruix: 4
mm. Presenta traces de torn lent a totes dues superfícies.
- 1018/61: Fragment de vora de forma tancada (olla o gerra) amb carena alta de ceràmica
comuna. Pasta grisosa força ben cuita i desgreixant inapreciable. Presenta restes de
sutge a l’exterior. Gruix: 4 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues superfícies.

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 69
LÀMINA 18
- 1018/5: Fragment de vora de gerra de ceràmica comuna. Probablement la peça
disposava d’un abocador pinçat a la vora. Pasta força compacta i ben cuita de color gris
clar al nucli i gris plom a les superfícies. Desgreixant de quars i mica de gra molt petit.
Gruix: 6 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues superfícies.
- 1018/41: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Presenta decoració d’una línia
horitzontal contínua incisa. Pasta marró-grisa al nucli i negra a les superfícies. Desgreixant
de quars, mica i d’altres força abundant amb grans de totes mides. Gruix: 6 mm. Presenta
traces de torn lent a totes dues superfícies.
- 1018/48: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta marronosa al nucli i grisa
a les superfícies. Desgreixant de quars i mica força abundant i de gra mitjà i petit. Gruix:
4 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues superfícies.
- 1018/49: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Presenta decoració d’una línia
horitzontal contínua incisa. Pasta negrosa amb presència abundant de sutge a la banda
interior. Desgreixant de quars i mica força abundant i de gra mitjà i petit. Gruix: 4 mm.
Presenta traces de torn lent a totes dues superfícies.
- 1018/55: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta marró-verdós força ben
cuita. Desgreixant de quars i mica força abundant i de totes mides. Gruix: 4 mm.
- 1018/60: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta marró-verdós força ben
cuita. Desgreixant de quars i mica força abundant i de totes mides. Gruix: 4 mm.
- 1018/66: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Presenta diverses línies
horitzontals contínues incises paral·leles en la part superior de la peça, sobre la carena.
Pasta grisosa al nucli i marronosa a la superfície exterior. Desgreixant de quars i mica
força abundant i de totes mides. Gruix: 6 mm.
- 1018/67: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna amb pasta grisa. Desgreixant
de quars i mica força abundant i de totes mides. Gruix: 4 mm.
LÀMINA 19
- 1018/1: Fragment de vora de gerra amb abocador pinçat de ceràmica comuna. Pasta
força compacta i ben cuita de color gris clar al nucli i gris plom a les superfícies. La pasta
presenta algunes petites esquerdes degudes a un deficient pastat de l’argila. Desgreixant
de quars i mica de gra molt petit. Gruix: 6 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues
superfícies.
- 1018/36: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta grisosa i marronosa amb
una pàtina negrosa a les dues superfícies. Presenta restes de sutge a la superfície exterior.
Gruix: 6 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues superfícies.

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 70
- 1018/38: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta grisosa força ben cuita i
desgreixant inapreciable. Presenta restes de sutge a la superfície exterior. Gruix: 6 mm.
Presenta traces de torn lent a totes dues superfícies.
- 1018/42: Fragment de vora de forma tancada (olla o gerra) de ceràmica comuna. Pasta
grisosa força ben cuita i desgreixant inapreciable. Gruix: 6 mm. Presenta traces de torn
lent a totes dues superfícies.
- 1018/69: Fragment de fons pla de gran gerra de ceràmica comuna. Pasta força ben
cuita de color marró-grisós al nucli i marró clar a la superfície. Desgreixant de quars i
altres de gra molt petit. Gruix: 7 mm. Presenta traces de digitacions a la part interior, en el
punt de connexió entre el fons i la paret de la peça.
LÀMINA 20
- 1018/4: Fragment de vora de gerra amb abocador pinçat de ceràmica comuna. Pasta
força compacta i ben cuita de color gris clar al nucli, marronosa a les superfícies i amb
una pàtina grisosa a la part exterior i, no tant intensa a l’interior. La pasta presenta algunes
petites esquerdes degudes a un deficient pastat de l’argila. Desgreixant de quars i mica
de gra molt petit. Gruix: 6 mm. Presenta traces de torn ràpid a totes dues superfícies.
- 1018/18: Fragment de vora de bol de ceràmica comuna. Pasta marronosa i pàtina grisa
a l’exterior. Presenta traces de sutge a la banda externa. Desgreixant de quars i mica
força abundant i de gra mitjà i petit. Gruix: 7 mm
- 1018/43: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta grisosa poc depurada i
desgreixant molt abundant de quars, mica i altres. Gruix: 6 mm Presenta traces de torn
lent a tots dos costats de la peça.
- 1018/51: Fragment de vora de forma tancada (olla o gerra) de ceràmica comuna. Pasta
gris plom força ben cuita i desgreixant molt petit de quars i mica. Gruix: 7 mm. Presenta
traces de torn lent a totes dues superfícies.
- 1018/62: Fragment de vora de forma tancada (olla o gerra) de ceràmica comuna. Pasta
gris plom força ben cuita i desgreixant molt petit de quars i mica. Gruix: 8 mm. Presenta
traces de torn lent a totes dues superfícies.
LÀMINA 21
- 1018/10: Fragment de vora de gerra de ceràmica comuna. Pasta força compacta i ben
cuita de color gris clar al nucli, marronosa a les superfícies.La pasta presenta algunes
petites esquerdes degudes a un deficient pastat de l’argila. Desgreixant abundant de
quars, mica i altres de totes mides. Gruix: 6 mm. Presenta traces de torn ràpid a totes
dues superfícies.

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 71
- 1018/14: Fragment de nansa de cinta corresponent probablement a una sitra. Presenta
decoració espatulada sobre la superfície externa. Pasta força compacta i ben cuita de
color gris fosc al nucli, marronosa a les superfícies i amb una pàtina grisosa a la part
exterior i, no tant intensa a l’interior. Desgreixant abundant de quars, mica i altres de totes
mides. Gruix: 9 mm.
- 1018/15: Fragment sense forma de ceràmica comuna. Pasta color marró fosc al nucli i
negrós a les superfícies. Presenta decoració pintada sobre la superfície exterior.
Desgreixant abundant de quars, mica i altres de gra petit. Gruix: 6 mm
- 1018/21: Fragment sense forma de gran gerra amb decoració de línies ondulades
sobreposades i línies horitzontals contínues incises. Pasta molt compacta, ben cuita i de
bona qualitat, de color gris i marronós. Desgreixant inapreciable. Gruix: 5 mm. S’aprecien
marques de torn ràpid.
- 1018/23: Fragment sense forma de gran gerra amb decoració de línies ondulades
sobreposades i línies horitzontals contínues incises. Pasta molt compacta, ben cuita i de
bona qualitat, de color gris i marronós. Desgreixant inapreciable. Gruix: 5 mm. S’aprecien
marques de torn ràpid.
- 1018/28: Peça tubular de ceràmica comuna amb funcionalitat de mànec o de broc.
Pasta gris plom al nucli i marronosa a les superfícies les quals presenten decoració
espatulada. Desgreixant inapreciable. Gruix parets: 7 mm.
- 1018/29: Fragment de vora d’olleta o gerreta de ceràmica comuna. Pasta marronosa
molt compacte i de bona qualitat. Desgreixant inapreciable. Gruix: 3 mm. S’aprecien
marques de torn ràpid.
- 1018/30: Fragment de vora d’olleta o gerreta de ceràmica comuna. Pasta marronosa
molt compacte i de bona qualitat. Desgreixant inapreciable. Gruix: 3 mm. S’aprecien
marques de torn ràpid.
- 1018/31: Fragment de vora de forma oberta tipus escudella de ceràmica comuna. Presenta
una certa deformació que potser és deguda a la proximitat d’un abocador pinçat
sobre la vora. Pasta compacta i de bona qualitat de color grisós al nucli i marró clar a les
dues superfícies. Gruix: 7 mm. S’aprecien traces de torn força regulars a la banda exterior.
- 1018/37: Fragment de vora de forma tancada (olla o gerra) de ceràmica comuna. Pasta
gris plom força ben cuita i desgreixant molt petit de quars i mica. Gruix: 6 mm. Presenta
traces de torn lent a totes dues superfícies.
LÀMINA 22
- 1018/45: Fragment de vora de forma tancada (olla o gerra) de ceràmica comuna. Pasta
gris plom i desgreixant molt petit de quars i mica. Gruix: 6 mm. Presenta traces de torn

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 72
lent a totes dues superfícies.
- 1018/46: Fragment de vora de forma tancada (olla o gerra) de ceràmica comuna. Pasta
gris plom al nucli i marronosa a les superfícies i amb pàtina negrosa a la banda exterior i
interior. Desgreixant molt petit i abundant de quars i mica. Gruix: 6 mm. Presenta traces
de torn lent a totes dues superfícies.
- 1018/50: Fragment de vora de forma tancada (olla o gerra) de ceràmica comuna. Pasta
gris plom força ben cuita i desgreixant molt petit i abundant de quars i mica. Gruix: 5 mm.
Presenta traces de torn lent a totes dues superfícies.
- 1018/52: Fragment de vora de forma tancada (olla o gerra) de ceràmica comuna. Pasta
gris plom força ben cuita i desgreixant molt petit i abundant de quars i mica. Gruix: 5 mm.
Presenta traces de torn lent a totes dues superfícies.
- 1018/53: Fragment de vora de forma tancada (olla o gerra) de ceràmica comuna. Pasta
negrosa força grollera i amb les superfícies marronoses i recremades exteriorment.
Desgreixant molt petit i abundant de quars i mica. Gruix: 5 mm. Presenta traces de torn
lent a totes dues superfícies.
- 1018/54: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color gris fosc amb
restes de sutge a l’exterior. Desgreixant molt petit i abundant de quars i mica. Gruix: 5
mm. Presenta traces de torn lent a totes dues superfícies.
- 1018/55: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color gris fosc amb
restes de sutge a l’exterior. Desgreixant molt petit i abundant de quars i mica. Gruix: 7
mm. Presenta traces de torn lent a totes dues superfícies.
- 1018/56: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color marronós
Desgreixant de quars i altres elements lítics de totes mides. Gruix: 6 mm. Presenta traces
de torn lent a totes dues superfícies.
- 1018/57: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color gris plom.
Desgreixant molt petit i abundant de quars i mica. Gruix: 6 mm. Presenta traces de torn
lent a totes dues superfícies.
- 1018/58: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color gris plom.
Desgreixant molt petit i abundant de quars i mica. Gruix: 3 mm. Presenta traces de torn
lent a totes dues superfícies.
- 1018/59: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color marronós al
nucli i amb les superfícies recremades. Desgreixant abundant de quars i mica. Gruix: 6
mm. Presenta traces de torn lent a totes dues superfícies.
- 1018/63: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color gris plom.

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 73
Desgreixant molt petit i abundant de quars i mica. Gruix: 6 mm. Presenta traces de torn
lent a totes dues superfícies.
- 1018/64: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color gris plom amb el
llavi amb traces de sutge. Desgreixant molt petit i abundant de quars i mica. Gruix: 8 mm.
Presenta traces de torn lent a totes dues superfícies.
- 1018/65: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color gris plom.
Desgreixant molt petit i abundant de quars i mica. Gruix: 6 mm. Presenta traces de torn
lent a totes dues superfícies.
- 1018/73: Fragment de fons pla de forma tancada (olla/gerra) de ceràmica comuna.
Pasta de bona qualitat de color marró vermellós al nucli i gris fosc a les superfícies.
Desgreixant imperceptible. Gruix: 4 mm.
- 1020/8: Fragment de vora de forma tancada (olla o gerra) de ceràmica comuna. Pasta
gris clar. Desgreixant de quars, mica i altres. Gruix: 5 mm. Presenta traces de torn lent a
totes dues superfícies.
- 1020/9: Fragment sense forma de ceràmica espatulada. Pasta gris al nucli i marró clar
a les superfícies. Desgreixant de quars i altres. Gruix: 5 mm
- 1020/10: Fragment de vora d’olla de ceràmica amb decoració espatulada. Pasta gris al
nucli i vermellosa a les superfícies. Desgreixant de quars i altres. Gruix: 9 mm
- 1029/8: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta negrosa. Desgreixant de
quars i altres. Gruix: 5 mm
LÀMINA 23
- 1029/6: Perfil sencer de peça tubular de ceràmica comuna. Pasta gris fosc amb abundant
desgreixant de quars. Gruix: 8 mm.
- 1029/7: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta marronosa al nucli i negrosa
a les superfícies. Presenta restes de sutge a la banda exterior. Desgreixant de quars i
altres. Gruix: 5 mm
- 1029/9: Fragment de vora de forma tancada (olla/gerra) de ceràmica comuna. Pasta de
color gris plom. Desgreixant abundant de quars, mica i altres. Gruix: 5 mm. Presenta
traces de torn lent a totes dues superfícies.
- 1029/10: Fragment de vora de forma tancada (olla/gerra) de ceràmica comuna. Pasta
de color marró al nucli i grisós a les superfícies. Desgreixant abundant de quars, mica i
altres. Gruix: 6 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues superfícies.
- 1029/11: Fragment de vora de forma tancada (olla/gerra) de ceràmica comuna. Pasta

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 74
de color gris plom. Desgreixant abundant de quars, mica i altres. Gruix: 6 mm. Presenta
traces de torn lent a totes dues superfícies.
- 1029/12: Fragment de vora de forma tancada (olla/gerra) de ceràmica comuna. Pasta
força grollera de color gris fosc. Desgreixant abundant de quars, mica i altres. Gruix: 5
mm.
- 1029/13: Fragment de vora de forma tancada (olla/gerra) de ceràmica comuna. Pasta
de color gris plom. Desgreixant abundant de quars, mica i altres. Gruix: 7 mm. Presenta
traces de torn lent a totes dues superfícies.
- 1034/4: Fragment de vora de forma tancada (olla/gerra) de ceràmica comuna. Pasta de
color gris plom de bastant bona factura. Presenta una línia incisa ondulada en la part
superior de la peça. Es conserva, tot i que sense connexió un fragment de fons pla que
sembla correspondre a la mateixa peça (lam. 24: 1034/4). Desgreixant abundant de
quars, mica i altres. Gruix: 7 mm. Presenta traces de torn lent.
- 1034/11: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna decorada amb una línia incisa
ondulada en la part superior de la peça. Pasta negrosa i traces de sutge a la superfície
interior i exterior. Desgreixant abundant de quars, mica i altres de totes les mides. Gruix:
6 mm. Presenta traces de modelatge manual sobretot a l’interior de la peça.
LÀMINA 24
- 1034/4: Fragment de vora de forma tancada (olla/gerra) de ceràmica comuna. Pasta de
color gris plom de bastant bona factura. Desgreixant abundant de quars, mica i altres.
Gruix: 7 mm. Presenta traces de torn lent.
- 1034/8: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color gris plom de
bastant bona factura. Desgreixant abundant de quars, mica i altres. Gruix: 8 mm. Presenta
traces de torn lent especialment a l’interior de la peça.
- 1034/9: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color marronós al nucli
i gris fosc a les superfícies. Desgreixant abundant de quars, mica i altres. Gruix: 8 mm.
Presenta traces de torn lent especialment a l’interior de la peça.
- 1034/10: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color gris plom al nucli
i negrós recremat a les superfícies. Desgreixant abundant de quars, mica i altres. Gruix: 5
mm. Presenta traces de torn lent especialment a l’interior de la peça.
- 1038/9: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color gris. Desgreixant
abundant de quars, mica i altres. Gruix: 5 mm. Presenta traces de torn lent especialment
a l’interior de la peça.
- 1038/11: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color gris plom al
nucli. Desgreixant abundant de quars, mica i altres. Gruix: 6 mm. Presenta traces de torn

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 75
lent especialment a l’interior de la peça.
- 1038/12: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color gris plom al
nucli. Desgreixant abundant de quars, mica i altres. Gruix: 6 mm. Presenta traces de torn
lent especialment a l’interior de la peça.
- 1038/13: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color gris plom.
Desgreixant abundant de quars, mica i altres. Gruix: 4 mm. Presenta traces de torn lent
especialment a l’interior de la peça.
- 1038/14: Broc tubular de ceràmica comuna. Pasta de color gris plom. Desgreixant
abundant de quars, mica i altres. Gruix: 6 mm.
- 1038/16: Nansa de ceràmica comuna. Pasta de color gris plom. Desgreixant abundant
de quars, mica i altres. Gruix: 11 mm.
- 1086/4: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color marronós al nucli
i negre a les superfícies. Desgreixant abundant de quars, mica i altres. Gruix: 8 mm. Presenta
traces de torn lent especialment a l’interior de la peça.
LÀMINA 25
- 1039/18: Perfil sencer de pot o gerreta de base plana i amb abocador pinçat sobre la
vora de ceràmica fina. Pasta relativament poc depurada amb nucli de color gris fosc i
superfícies de color marró clar. Presenta una decoració a la banda exterior formada per
línies verticals més o menys paral·leles i molt fines espatulades que en la part inferior de
la peça arriben a ser incisions. Aquesta decoració apareix fins i tot en la base de la peça.
Desgreixant de quars i altres elements en general de gra petit tot i que apareixen alguns
grans de més de 2 mm. Gruix: 5 mm. Presenta marques de torn força regulars.
- 1039/27-59-62: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta gris plom amb la
superfície exterior una mica més fosca i amb traces de sutge. Desgreixant de quars i
mica de gra petit. Gruix: 6 mm. Presenta traces de torn lent especialment visibles a la
banda interior de la peça.
- 1039/46: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Presenta decoració de línies
paral·leles horitzontals contínues incises just per sota del llavi de la peça. Pasta de color
gris fosc. Desgreixant abundant de quars, mica i altres. Gruix: 5 mm. Presenta traces de
torn lent especialment visibles a l’interior de la peça.
- 1039/54: Fragment de vora de gerra de ceràmica comuna. Presenta decoració d’una
línia horitzontal contínua incisa just per sota de la vora. Pasta de color gris fosc. Desgreixant
de quars, mica i altres. Gruix: 5 mm. Presenta traces de torn lent especialment visibles a
l’interior de la peça.

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 76
- 1039/57: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color gris fosc.
Desgreixant abundant de quars, mica i altres. Gruix: 4 mm. Presenta traces de torn lent
especialment visibles a l’interior de la peça.
- 1039/65: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Presenta decoració de línies
paral·leles horitzontals contínues incises just per sota del llavi de la peça. Pasta de color
gris al nucli, amb les superfícies renegrides i amb traces de sutge. Desgreixant abundant
de quars, mica i altres. Gruix: 5 mm.
- 1039/66: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color gris fosc.
Desgreixant abundant de quars, mica i altres de gra mitjà i gran. Gruix: 4 mm.
- 1039/69: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna amb decoració de línia ondulada
contínua incisa. Pasta de color gris. Desgreixant de quars, mica i altres. Gruix: 5 mm.
- 1039/73: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Presenta decoració d’una línia
ondulada contínua incisa just per sobre de la carena. Pasta de color marró fosc al nucli i
amb la superfície exterior de color gris fosc. Desgreixant abundant de quars, mica i altres.
Gruix: 5 mm. Presenta traces de torn lent especialment visibles a l’interior de la peça.
- 1039/74: Fragment de vora d’olleta de ceràmica comuna. Pasta de color gris al nucli,
amb la superfície exterior renegrida i amb traces de sutge. Desgreixant abundant de
quars, mica i altres. Gruix: 7 mm.
LÀMINA 26
- 1039/39: Fragment de vora d’olleta de ceràmica comuna. Pasta de color gris al nucli,
amb la superfície exterior més fosca. Desgreixant abundant de quars, mica i altres. Gruix:
5 mm.
- 1039/43: Fragment de vora d’olleta de ceràmica comuna. Pasta de color gris fosc.
Desgreixant abundant de quars, mica i altres. Gruix: 4 mm.
- 1039/44: Fragment de vora de forma tancada (olla/gerra) de ceràmica comuna. Pasta
de color gris clar de bastant bona factura i amb la superfície exterior més fosca
probablement a causa de l’ús. Desgreixant abundant de quars i altres. Gruix: 5 mm. Presenta
traces de torn lent a totes dues bandes.
- 1039/48: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Presenta decoració de dues
línies horitzontals contínues incises just per sota del coll de la peça. Pasta de color gris
plom al nucli i amb les superfícies de color gris fosc. Desgreixant abundant de quars,
mica i altres. Gruix: 5 mm. Presenta traces de torn lent especialment visibles a l’interior
de la peça.
- 1039/49: Fragment de vora de forma tancada (olla/gerra) de ceràmica comuna. Pasta
de color gris plom de bastant bona factura i amb la superfície exterior més fosca

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 77
probablement a causa de l’ús. Desgreixant abundant de quars i altres. Gruix: 6 mm. Presenta
traces de torn lent a totes dues bandes.
- 1039/51: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Presenta decoració de dues
línies horitzontals contínues incises just per sota del coll de la peça. Pasta de color gris
plom. Desgreixant abundant de quars, mica i altres. Gruix: 4 mm.
- 1039/52: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color marró vermellós
al nucli i amb la superfície exterior de negrosa a causa de l’ús. Desgreixant inapreciable.
Gruix: 4 mm.
- 1039/55: Fragment de vora de forma tancada (olla/gerra) de ceràmica comuna. Pasta
de color gris plom de bastant bona factura Desgreixant abundant de quars i altres de gra
molt petit. Gruix: 6 mm. Presenta traces de torn lent força regulars a totes dues bandes.
- 1039/71: Fragment de vora de forma tancada (olla/gerra) de ceràmica comuna. Pasta
de color gris plom. Desgreixant abundant de quars i altres. Gruix: 5 mm. Presenta traces
de torn lent a totes dues bandes.
- 1039/75: Fragment de vora de forma tancada (olla/gerra) de ceràmica comuna. Pasta
de color gris negrós. Desgreixant abundant i de composició indeterminada. Gruix: 7 mm.
Presenta traces de torn lent a totes dues bandes, així com traces de l’afegiment de noves
tires d’argila cap al final del modelatge de la peça.
- 1039/86: Fragment de vora de forma tancada (olla/gerra) de ceràmica comuna. Pasta
de color gris plom al nucli i les superfícies de color marró-ataronjat. Presenta una pàtina
negrosa a totes dues bandes provocada per l’ús. Desgreixant inapreciable. Gruix: 5 mm.
Presenta traces de torn lent a totes dues bandes.
LÀMINA 27
- 1039/20: Fragment de vora de gerreta de ceràmica. Pasta gris plom al nucli i marró
ataronjat a les dues superfícies. Presenta decoració de dues línies paral·leles horitzontals
contínues incises sobre les que es va dur a terme una decoració de línies verticals paral·leles
espatulades. Presenta un abocador pinçat sobre la vora de la peça. Desgreixant de gra
petit i difícil d’identificar, tot i que sembla que hi ha presència de xamota. Gruix 5 mm.
Presenta traces de torn especialment a la part interior de la peça.
- 1039/22: Fragment de fons pla de gerreta de ceràmica. Pasta gris plom al nucli i marró
ataronjat a les dues superfícies. Desgreixant de gra petit de mica i altres sense identificar.
Gruix 3 mm. Presenta traces de torn especialment a la part interior de la peça.
- 1039/23: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta vermellosa amb traces
de línies espatulades verticals que s’inicien a la base del llavi. Desgreixant de gra petit,
tot i que apareix algun gra de considerables dimensions (3 mm). Gruix: 5 mm. Presenta

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 78
traces de torn especialment a la part interior de la peça.
- 1039/38: Fragment de vora de gerra de ceràmica comuna. Pasta de color gris fosc de
bona factura. Desgreixant imperceptible. Gruix: 6 mm. Traces de linies de torn lent força
regulars a la part interior de la peça especialment.
- 1039/58: Fragment de vora de forma tancada (olla/gerra) de ceràmica comuna. Pasta
de color gris fosc. Desgreixant abundant de quars i altres. Gruix: 4 mm. Presenta traces
de torn lent a totes dues bandes.
- 1039/63: Fragment de vora de forma tancada (olla/gerra) de ceràmica comuna. Pasta
de color gris plom. Desgreixant abundant de quars i altres. Gruix: 5 mm. Presenta traces
de torn lent a totes dues bandes.
- 1039/64: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Presenta una decoració a base
d’almenys quatre línies horitzontals contínues incises i paral·les que s’inicien just per sota
de l’arrencament del llavi. Pasta de color gris plom amb la superfície exterior amb rastres
de sutge. Desgreixant abundant de quars i altres. Gruix: 6 mm. Presenta traces de torn
lent a totes dues bandes.
- 1039/79: Fragment de fons pla de gerra de ceràmica comuna. Pasta gris plom.
Desgreixant imperceptible. Gruix 5 mm.
- 1039/84: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Presenta una decoració a base
d’almenys una línia horitzontal contínua incisa. Pasta de color gris plom amb la superfície
exterior amb rastres de sutge. Desgreixant abundant de quars, mica i altres. Gruix: 5 mm.
Presenta traces de torn lent a totes dues bandes.
LÀMINA 28
- 1039/29: Fragment sense forma d’olla o gerra de ceràmica comuna. Pasta color gris
plom. Presenta decoració de múltiples línies ondulades. Desgreixant de quars i mica de
gra petit. Gruix: 8 mm.
- 1039/36: Fragment de vora de forma oberta (plata o gran bol) de ceràmica comuna.
Pasta marronosa al nucli i gris fosc a la superfície exterior. Desgreixant de quars, mica i
altres. Gruix: 7 mm. Presenta traces de torn lent a la part interior de la peça.
- 1039/41: Fragment de vora de gerra de ceràmica comuna. Pasta de color gris plom de
bona factura. Desgreixant de gra molt petit i no identificat. Gruix: 6 mm. Presenta traces
de torn lent a la part interior de la peça.
- 1039/42: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color gris plom amb la
superfície exterior més fosca. Desgreixant abundant de quars, mica i altres. Gruix: 4 mm.
Presenta traces de torn lent a totes dues bandes.

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 79
- 1039/50: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Presenta una decoració a base
de dues línies paral·leles horitzontals contínues incises. Pasta de color gris plom amb la
superfície exterior amb rastres de sutge. Desgreixant abundant de quars, mica i altres.
Gruix: 5 mm.
- 1039/53: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Presenta una decoració a base
d’almenys dues línies paral·leles horitzontals contínues incises. Pasta de color gris plom
amb la superfície exterior amb rastres de sutge. Desgreixant abundant de quars, mica i
altres. Gruix: 5 mm.
- 1039/58: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Presenta una decoració a base
de tres línies paral·leles horitzontals contínues incises que s’inicien sota l’arrencament del
llavi. Pasta de color gris plom al nucli amb les superfícies de color marronós. Desgreixant
inapreciable. Gruix: 5 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues bandes.
- 1039/60: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color gris plom.
Desgreixant abundant de quars, mica i altres. Gruix: 5 mm. Presenta traces de torn lent a
totes dues bandes.
- 1039/61: Fragment de vora de forma tancada (olla/gerra) de ceràmica comuna. Pasta
de color gris plom. Desgreixant abundant de quars i altres. Gruix: 6 mm. Presenta traces
de torn lent a totes dues bandes.
- 1039/67: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color gris negrós.
Desgreixant abundant de quars i altres. Gruix: 5 mm. Presenta traces de torn lent a totes
dues bandes.
- 1039/70: Fragment de vora de forma tancada (olla/gerra) de ceràmica comuna. Pasta
de color gris plom al nucli i més fosc a la superfície exterior. Desgreixant abundant de
quars, mica i altres. Gruix: 7 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues bandes.
- 1039/72: Fragment de vora de forma tancada (olla/gerra) de ceràmica comuna. Pasta
de color gris plom. Desgreixant abundant de quars, mica i altres. Gruix: 7 mm. Presenta
traces de torn lent força regulars a totes dues bandes.
- 1039/78: Fragment de fons de gerra de ceràmica comuna. Pasta de bona factura
marronosa al nucli i gris fosc a les dues superfícies. Desgreixant abundant de quars, mica
i altres. Gruix: 7 mm.
- 1039/80: Fragment de fons pla de gerra de ceràmica comuna. Pasta de bona factura
gris fosc al nucli i més clar a les dues superfícies. Desgreixant abundant de quars, mica i
altres. Gruix: 6 mm.
- 1039/82: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color gris clar al nucli
i més fosc a les superfícies. Desgreixant abundant de quars, mica i altres. Gruix: 7 mm.
Presenta traces de torn lent força regulars a totes dues bandes.

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 80
- 1039/83: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color marronós al
nucli i més fosc a les superfícies. Desgreixant imperceptible. Gruix: 4 mm. Presenta traces
de torn lent força regulars a totes dues bandes.
- 1039/85: Fragment de fons pla de gerra de ceràmica comuna. Pasta de bona factura
gris plom al nucli i ataronjada a la superfície exterior. Desgreixant imperceptible. Gruix: 7
mm.
- 1082/8: Fragment de fons pla d’olla o gerra de ceràmica comuna. Pasta de bona factura
de color gris plom. Desgreixant de quars, mica i altres de gra molt petit tot i que hi ha
algun gra de dimensions importants. Presenta alguns vacúols. Gruix: 4 mm.
LÀMINA 29
- 1082/11: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color gris al nucli, més
fosc a la superfície exterior mentre que a l’interior és de color marronós. Presenta rastres
de sutge a la part exterior. Desgreixant de quars, mica i altres. Gruix: 4 mm.
- 1082/12: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color gris al nucli i
marronós a les superfícies. Presenta pàtina negrosa a l’exterior i a l’interior del llavi. Presenta
rastres de sutge a la part exterior. Desgreixant de quars, mica i altres. Gruix: 4 mm.
- 1082/13: Fragment de vora de forma tancada (olla/gerra) de ceràmica comuna. Pasta
de color gris plom de bastant bona factura. Desgreixant abundant de mica i altres. Gruix:
6-7 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues bandes.
- 1082/14: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color negre i molt
recremada per l’ús. Desgreixant de quars, mica i altres. Gruix: 3 mm. Presenta traces de
torn lent especialment visibles al costat interior de la peça.
- 1082/16: Perfil gairebé sencer de gerra de ceràmica. Presenta fons pla i vora amb
quatre abocadors pinçats a la vora. Pasta gris plom al nucli i marronosa a les superfícies.
Presenta decoració de línies horitzontals contínues incises així com traces de decoració
de línies verticals espatulades. Presenta regalims i taques de vidriat verdós que també
apareixen a la banda exterior del fons, de manera que sembla que la peça va estar en
contacte en el moment de la seva producció amb alguna ceràmica vidriada, tot i que no
es pot considerar que aquest element pertanyi a la peça en qüestió. Desgreixant de quars,
mica i altres. Gruix: 5-7 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues bandes de la peça.
- 1054/7: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color negre i molt
recremada per l’ús. Desgreixant de quars, mica i altres. Gruix: 6 mm. Presenta traces de
torn lent especialment visibles al costat interior de la peça.
- 1054/8: Fragment de vora de forma tancada (olla/gerra) de ceràmica comuna. Pasta de
color gris plom de bastant bona factura. Desgreixant abundant de mica i altres. Gruix: 6-

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 81
7 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues bandes.
- 1054/9: Fragment de vora de forma tancada (olla/gerra) de ceràmica comuna. Pasta de
color gris clar al nucli i més fosc a l’exterior. Desgreixant abundant de mica i altres. Gruix:
3-4 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues bandes.
- 1054/10: Fragment de vora de forma tancada (olla/gerra) de ceràmica comuna. Presenta
una decoració d’almenys 5 línies paral·leles horitzontals contínues incises que s’inicien
per sota de l’arrencament del llavi. Pasta de color gris plom de bastant bona factura.
Desgreixant abundant de mica i altres. Gruix: 5 mm. Presenta traces de torn lent a totes
dues bandes.
- 1054/15: Fragment de vora de gerra de ceràmica. Presenta traces de dos abocadors
pinçats a la vora per la qual cosa la peça n’hauria de tenir almenys tres. Pasta gris plom
al nucli i marronosa a les superfícies. Presenta decoració de línies verticals espatulades.
Gruix: 4 mm. Presenta traces de torn lent especialment a la banda interior de la peça.
LÀMINA 30
- 1079/5: Fragment de vora de gran gerra de ceràmica comuna. Pasta negrosa amb la
superfície exterior de color marronós d’uns 2 mm de gruix que es marca molt clarament
respecte a la resta de la pasta que és de color negrós. Cocció de força bona factura.
Desgreixant inapreciable. Gruix: 6 mm. Presenta traces de torn lent especialment a la
banda interior de la peça.
- 1079/6: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color marronós.
Desgreixant de quars, mica i altres alguns de gra força gran. Gruix: 4 mm. Presenta traces
de torn lent especialment visibles al costat interior de la peça.
- 1079/7: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna amb decoració de línia ondulada.
Pasta de color gris molt fosc al nucli i marronós a les superfícies força degradada
segurament per l’ús. Desgreixant de quars, mica i altres. Gruix: 4 mm.
- 1079/8: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color gris fosc al nucli i
marronós a les superfícies. Desgreixant de quars, mica i altres. Gruix: 6 mm. Presenta
traces de torn lent especialment visibles al costat interior de la peça.
- 1079/18: Perfil sencer de pot o gerreta de ceràmica comuna amb decoració de tres
línies horitzontals paral·leles ondulades que s’inicien just per sota de l’arrencament del
llavi. Pasta de color vinós al nucli i gris fosc a les superfícies. Desgreixant imperceptible.
Gruix: 5 mm. Presenta traces de torn lent especialment visibles al costat interior de la
peça.

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 82
LÀMINA 31
- 1079/3: Fragment de vora de gran gerra de ceràmica comuna. Presenta decoració de
línia horitzontal contínua incisa just sobre la carena. La vora presenta una petita deformació
que sembla indicar que disposaria de bec pinçat sobre la vora. Pasta de color gris fosc
de molt bona factura. Desgreixant de quars, mica i altres de gra força petit. Gruix: 6 mm.
Presenta traces de torn lent especialment visibles a la part interior de la peça.
- 1079/9: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color gris plom amb
presència de traces de sutge a la part exterior. Desgreixant abundant de quars, mica i
altres. Gruix: 6 mm. Presenta traces de torn lent especialment visibles al costat interior de
la peça.
- 1079/10: Fragment de vora de gerra de ceràmica comuna. Presenta bec pinçat sobre la
vora. Pasta de color gris clar de molt bona factura. Desgreixant de quars, mica i altres de
gra força petit. Gruix: 6 mm.
- 1079/11: Fragment de vora de forma oberta (bol/plata) de ceràmica comuna. Pasta gris
plom al nucli i marronosa a les superfícies. La banda exterior presenta pàtina negrosa.
Desgreixant de quars i altres. Gruix: 5 mm. Presenta traces de torn lent especialment
visibles al costat interior de la peça.
- 1079/12: Fragment de vora de forma oberta (bol/plata) de ceràmica comuna. Pasta gris
plom al nucli i marronosa a les superfícies. La banda exterior presenta pàtina negrosa.
Desgreixant de quars i altres. Gruix: 5 mm. Presenta traces de torn lent especialment
visibles al costat interior de la peça.
- 1079/14: Fragment de fons lleugerament convex de forma tancada (olla/gerra) de
ceràmica comuna. Pasta negrosa. Desgreixant abundant de quars, mica i d’altres. Gruix:
6 mm.
- 1079/15: Fragment de fons lleugerament convex de forma tancada (olla/gerra) de
ceràmica comuna. Pasta negrosa. Desgreixant abundant de quars, mica i d’altres. Gruix:
6 mm.
- 1079/16: Fragment sense forma de gerra de ceràmica comuna. Presenta decoració
d’almenys cinc línies paral·leles horitzontals contínues incises per sobre de les quals se
situen altres línies ondulades paral·leles. Pasta de color gris plom. Desgreixant de quars,
mica i d’altres. Gruix: 7-8 mm.
- 1079/17: Fragment de vora de forma oberta (plata) amb nansa se cinta sobre la vora.
Ceràmica comuna amb pasta de color gris plom al nucli i marronós a les superfícies.
Presenta restes de sutge a la cara exterior. Desgreixant de quars, mica i altres. Gruix: 8
mm

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 83
LÀMINA 32
- 1068/9: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color gris plom amb
presència de traces de sutge a la part exterior. Desgreixant abundant de quars, mica i
altres. Gruix: 6 mm. Presenta traces de torn lent especialment visibles al costat interior de
la peça.
- 1068/10: Fragment de vora de forma tancada (olla/gerra) de ceràmica comuna. Pasta
de color gris plom de bastant bona factura. Desgreixant abundant de mica i altres. Gruix:
6 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues bandes.
- 1068/11: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color gris plom al nucli
i gris fosc a les superfícies. Desgreixant abundant de quars, mica i altres. Gruix: 6 mm.
Presenta traces de torn lent a totes dues bandes.
- 1068/12: Fragment de vora de forma tancada (olla/gerra) de ceràmica comuna. Pasta
de color gris plom de bastant bona factura. Desgreixant abundant de mica i altres. Gruix:
8 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues bandes.
- 1081/2: Fragment de fons pla de forma tancada (olla/gerra) de ceràmica comuna. En la
parc central del fons hi ha un regruiximent de la peça cap a la banda interior. Pasta de
color gris al nucli i marronós a la superfície exterior. Abundant desgreixant de quars, mica
i altres de mida mitjana i algun de gran. Gruix: 4-5 mm.
- 1081/4: Fragment de vora de forma tancada (olla/gerra) de ceràmica comuna. Pasta de
color negrós al nucli i marronosa a les superfícies.. Desgreixant abundant de mica i altres.
Gruix: 4 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues bandes.
- 1084/6: Fragment de vora de forma tancada (olla/gerra) de ceràmica comuna. Pasta de
color gris plom de bastant bona factura. Desgreixant abundant de mica i altres. Gruix: 6
mm. Presenta traces de torn lent a totes dues bandes.
- 1084/8: Fragment de vora de gerra de ceràmica comuna. Pasta de color gris plom de
bastant bona factura i amb la superfície exterior lleugerament més fosca. Desgreixant de
gra molt petit de mica i altres. Gruix: 4-5 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues
bandes.
- 1139/4: Fragment de vora de gibrell de ceràmica comuna. Pasta gris fosc al nucli i
marronosa a les dues superfícies. Desgreixant abundant de mica i altres amb grans mitjans
i grans. Gruix: 10 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues bandes.
- 1139/5: Fragment de vora de forma tancada (olla/gerra) de ceràmica comuna. Pasta de
color gris plom de bastant bona factura amb l’exterior renegrit per l’ús. Desgreixant abundant
de quars, mica i altres. Gruix: 7 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues bandes.
- 1139/6: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Presenta decoració de dues
línies paral·leles hortizontals contínues incises que apareixen just per sota de l’arrencament

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 84
del llavi. Pasta de color gris fosc. Desgreixant abundant de mica i altres. Gruix: 6 mm.
Presenta traces de torn lent a totes dues bandes.
- 1139/7: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color marronós al nucli
i gris fosc a les superfícies. Desgreixant abundant de mica i altres. Gruix: 6 mm. Presenta
traces de torn lent a totes dues bandes.
- 1139/8: Fragment de vora de forma tancada (olla/gerra) de ceràmica comuna. Pasta de
color gris plom de bastant bona factura. Desgreixant abundant de quars, mica i altres.
Gruix: 7 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues bandes.
- 1153/5: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color gris clar al nucli i
gris fosc a les superfícies. Desgreixant abundant de mica i altres amb algun gra de més
de 3 mm. Gruix: 6 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues bandes.
- 1153/6: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color marró al nucli i
gris fosc a les superfícies. Exterior renegrit per l’ús. Desgreixant abundant de mica i altres.
Gruix: 7 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues bandes.
- 1153/8: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color gris plom amb
l’exterior renegrit per l’ús. Desgreixant abundant de mica i altres. Gruix: 6 mm. Presenta
traces de torn lent a totes dues bandes.
LÀMINA 33
- 1085/4: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Presenta una decoració d’almenys
tres línies paral·leles horitzontals contínues incises. Pasta de color gris plom amb l’exterior
renegrit per l’ús. Desgreixant abundant de mica i altres. Gruix: 4 mm. Presenta traces de
torn lent a totes dues bandes.
- 1085/5: Fragment de broc de ceràmica comuna. Pasta gris clar amb l’exterior brunyit.
Desgreixant imperceptible. Gruix: 8 mm.
- 1116/6: Fragment de vora de gerra amb nansa de cinta lateral. Ceràmica comuna amb
pasta de color gris fosc. Desgreixant abundant de quars, mica i altres. Gruix: 7 mm.
- 1134/5: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Presenta una decoració d’almenys
dues línies paral·leles horitzontals contínues incises. Pasta de color gris plom al nucli i
marronós a les superfícies. Presenta l’exterior renegrit per l’ús. Desgreixant abundant de
quars, mica i altres. Gruix: 8 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues bandes.
- 1134/6: Fragment de vora de forma tancada (olla/gerra) de ceràmica comuna. Pasta de
color gris plom de bastant bona factura. Desgreixant abundant de quars, mica i altres.
Gruix: 5 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues bandes.
- 1134/9: Fragment de vora de forma tancada (olla/gerra) de ceràmica comuna. Pasta de
color gris plom de bastant bona factura i lleugerament més fosca a les superfícies,

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 85
especialment l’exterior. Desgreixant abundant de quars, mica i altres. Gruix: 7 mm. Presenta
traces de torn lent a totes dues bandes.
- 1153/7: Fragment de vora de forma tancada (olla/gerra) de ceràmica comuna. Pasta de
color gris marronós clar de bastant bona factura i amb la superfície exterior ennegrida per
l’ús. Desgreixant abundant de quars, mica i altres. Gruix: 7 mm. Presenta traces de torn
lent a totes dues bandes.
LÀMINA 34
- 1134/7: Fragment de vora d’olleta de ceràmica comuna. Pasta de color gris plom.
Desgreixant abundant de quars, mica i altres. Gruix: 5 mm. Presenta traces de torn lent a
totes dues bandes.
- 1134/8: Fragment de vora d’olleta de ceràmica comuna. Pasta de color gris plom.
Desgreixant abundant de quars, mica i altres. Gruix: 5 mm. Presenta traces de torn lent a
totes dues bandes.
- 1152/9: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color marró vermellós
al nucli i gris negrós a les superfícies. Desgreixant de gra petit difícil de determinar. Gruix:
5 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues bandes.
- 1152/10: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Presenta almenys cinc línies
paral·leles hortizontals contínues incises just per sota de l’arrencament del llavi. Pasta de
color gris negrós. Desgreixant de quars, mica i altres. Gruix: 6 mm. Presenta traces de
torn lent a totes dues bandes.
- 1152/11: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color gris plom al nucli
i gris negrós a les superfícies. Desgreixant de quars, mica i altres entre ells algun gra de
pedra de més de 5 mm. Gruix: 7 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues bandes.
- 1152/12: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color gris plom al nucli
i gris negrós a les superfícies. Desgreixant de quars, mica i altres entre ells algun gra de
pedra de més de 5 mm. Gruix: 7 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues bandes.
- 1152/13: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color marró negrós.
Desgreixant de quars, mica i altres. Gruix: 7 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues
bandes.
- 1152/14: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color marró al nucli i
negrós a les superfícies. Desgreixant de quars, mica i altres. Gruix: 5 mm. Presenta traces
de torn lent a totes dues bandes.
- 1152/15: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color marronós al nucli
i gris a les superfícies. Desgreixant de quars, mica i altres. Gruix: 7 mm. Presenta traces
de torn lent a totes dues bandes.

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 86
LÀMINA 35
- 1140/1: Fragment de vora d’olla de ceràmica comuna. Pasta de color gris plom al nucli
i gris negrós a les superfícies. Desgreixant de quars, mica i alguna graveta de finsa5mm
de gruix. Gruix: 7 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues bandes.
- 1142/6: Fragment de vora d’olleta de ceràmica comuna. Pasta de color gris plom al
nucli i marronós a les superfícies. Pàtina negrosa a al’exterior. Presenta vacúols
segurament degut a la presència de matèria orgànica a l’interior de la pasta. Desgreixant
de quars, mica i altres. Gruix: 8 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues bandes.
- 1142/7: Fragment de vora de forma tancada (olla/gerra) de ceràmica comuna. Pasta de
color gris plom al nucli i gris negrós a les superfícies, amb una diferenciació molt marcada
entre els dos colors. Desgreixant de quars, mica i altres. Gruix: 5 mm. Presenta traces
de torn lent a totes dues bandes.
- 1150/9: Fragment de vora de forma tancada (olla/gerra) de ceràmica comuna. Pasta de
color gris plom al nucli i gris negrós a les superfícies. Desgreixant força abundant de
quars, mica i altres. Gruix: 6 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues bandes.
- 1150/10: Fragment de vora d’olleta de ceràmica comuna. Pasta de color gris plom al
nucli i gris negrós a les superfícies. Presenta traces de sutge. Desgreixant força abundant
de quars, mica i altres. Gruix: 6 mm.
- 1150/11: Fragment de vora de forma tancada (olla/gerra) de ceràmica comuna. Pasta
de color gris plom al nucli i gris negrós a les superfícies. Desgreixant força abundant de
quars, mica i altres. Gruix: 7 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues bandes.
- 1152/5: Fragment de fons lleugerament convex d’olla de ceràmica comuna. Pasta de
color marronós al nucli i amb les superfícies ennegrides per l’ús. Desgreixant de gra petit
de quars, mica i altres. Gruix: 5 mm.
- 1152/6: Fragment de fons pla de gerra de ceràmica comuna. Pasta de color gris plom i
bona factura. Desgreixant de mica i altres. Gruix: 7 mm.
- 1152/7: Fragment de vora d’olleta de ceràmica comuna. Pasta de color marronós al
nucli i amb les superfícies ennegrides per l’ús. Desgreixant de gra petit de quars, mica i
altres. Gruix: 8 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues bandes.
- 1152/16: Fragment de vora d’olla o gerra de ceràmica comuna. Presenta almenys dos
becs pinçats sobre la vora, fet que indica que la peça n’hauria tingut almenys tres. Pasta
de color gris plom i bona factura. Desgreixant abundant de mica i altres. Gruix: 9 mm.
Presenta traces de torn lent a totes dues bandes.

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 87
LÀMINA 36
- 1155/3: Broc tubular de caràmica comuna. Pasta gris plom. Desgreixant abundant de
quars, mica i altres. Gruix: 8 mm.
- 1155/4: Fragment sense forma de gran gerra amb nansa de cinta lateral sobre la que es
documenta decoració de petits cercles incisos. Pasta de color gris plom al nucli i més
fosc a les superfícies. Desgreixant abundant de quars, mica i altres.
- 1155/8: Fragment de vora de gerra de ceràmica comuna. Pasta de color gris amb
desgreixant de mica i altres elements amb algun gra de fins a 3-4 mm, tot i que en general
són de mida petita. Gruix: 8 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues bandes de la
peça.
- 1155/9: Fragment de vora de gerra de ceràmica comuna. Pasta de color gris amb
desgreixant de mica i altres elements amb algun gra de fins a 3-4 mm, tot i que en general
són de mida petita. Gruix: 8 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues bandes de la
peça.
- 1155/10: Fragment de vora d’olla o gerra de ceràmica comuna. Pasta de color gris amb
desgreixant de mica, quars i altres. Gruix: 6 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues
bandes de la peça.
- 1155/11: Fragment de vora d’olla o gerra de ceràmica comuna. Pasta de color gris amb
desgreixant de mica i altres. Gruix: 6 mm. Presenta traces de torn lent a totes dues bandes
de la peça.
- 1176/3: Fragment de vora d’olleta de ceràmica comuna. Pasta marronosa al nucli i gris
fosc a les superfícies. Externament ennegrida per l’ús. Desgreixant indeterminat de gra
petit. Gruix: 5 mm
- 1176/4: Fragment de vora d’olleta de ceràmica comuna. Pasta gris negrós al nucli i
marronosa a la superfície exterior. Desgreixant indeterminat de gra petit. Gruix: 7 mm
- 1176/7: Fragment de vora de gerra de ceràmica comuna. Pasta de color gris amb
desgreixant de mica, quars i altres. Gruix: 7 mm. Presenta traces de torn lent força regulars
a totes dues bandes de la peça.
- 1176/8: Fragment de vora de gran gerra de ceràmica comuna. Presenta dos becs pinçats
sobre la vora que indiquen que la peça en tenia almenys tres. Pasta de bona factura de
color gris i pàtina de color gris fosc a la superfície exterior.Desgreixant de mica, quars i
altres. Gruix: 6 mm. Presenta traces de torn lent força regulars a totes dues bandes de la
peça. Es conserva un fons pla que pel tipus de pasta sembla correspondre a aquesta
peça.

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 88
LÀMINA 37
- 1075/3: Fragment de vora d’olleta o gerreta de ceràmica comuna. Pasta gris amb les
superfícies més fosques. Desgreixant de quars, mica i altres amb grans de finsa2mm.
Gruix: 7 mm.
- 1160/44: Fragment de vora de forma oberta de ceràmica comuna. Pasta de bona factura
i color gris plom. Desgreixant imperceptible. Gruix: 5 mm.
- 1174/6: Fragment de vora d’olleta de ceràmica comuna. Pasta gris amb les superfícies
més fosques. Desgreixant de quars, mica i altres. Gruix: 3 mm.
- 1174/7: Fragment de vora d’olleta o gerreta de ceràmica comuna. Pasta grisa al nucli i
marronosa a les superfícies. Desgreixant de quars, mica i altres. Gruix: 4 mm. Presenta
traces de torn lent força regulars a totes dues bandes de la peça.
- 1174/8: Fragment de vora de forma oberta de ceràmica comuna. Pasta de bona factura
i color gris plom. Desgreixant imperceptible. Gruix: 5 mm.

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 89
ESTUDI DE FAUNA
Marga Forner Fernández

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 90
INTRODUCCIÓ
Les restes faunístiques analitzades són una mostra extreta del conjunt de la població
faunística de Castelltallat, que han estat sel·leccionades d’unitats estratigràfiques
pertanyents a la sala nord del castell o àmbit IIialatorre (àmbit I).
Les ue 1018 i 1010 provenen de l’excavació de l’interior de la torre, essent el primer un
estrat d’abandonament, que ha patit remocions posteriors abans d’un nou aprofitament
de l’espai, evidenciat per la construcció d’una estructura de pedra en un dels laterals de
la torre que en redueix l’espai de la planta baixa de forma important, i que cal relacionar
amb la construcció d’una escala (ue 1016). La deposició de l’estrat 1010 s’ha de relacionar
amb l’enderrocament de la torre cap a la segona meitat del segle XIII.
Els grups d’ue 1039, 1039-RASA, 1073 i 1082 per un costat i les ue 1079, 1054 i 1081
per un altre, formen dos grups, que cal interpretar en clau d’unitat. Tots ells localitzats en
els nivells inferiors de l’àmbit II, amb les cronologies més antigues del jaciment, que ens
permeten dur la datació cap a mitjans del segle X. Es tracta bàsicament d’estrats
d’abandonament i destrucció, fortament modificats o netejats antròpicament de les runes
per tal d’habilitar l’espai altre cop per al seu ús.
ESTUDI DE LES RESTES FAUNISTÍQUES DEL CASTELL DE
CASTELLTALLAT
Al jaciment de Castelltallat (Sant Mateu de Bages, Bages) s’han recuperat un total de
2978 restes faunístiques, del conjunt d’Unitats Estratigràfiques on han estat documentades.
Les UE amb restes faunístiques, i que han estat objecte d’anàlisis són les següents: UE
1010, UE 1058, UE 1039-RASA, UE 1039, UE 1054, UE 1073, UE 1079, UE 1081, UE
1082iUE1110.
UE Nº de Restes
1010 553
1018 1058
1039-RASA 76
1039 714
1054 213
1073 5
1079 207
1081 52
1082 36
1110 64

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 91
ESTUDI DELS CONJUNTS ARQUEOFAUNÍSTICS DE LES UNITATS
ESTRATIGRÀFIQUES
UE 1073
En aquesta unitat estratigràfica només s’han recuperat cinc restes òssies. Aquest és un
índex molt reduït per portar a terme qualsevol anàlisi faunístic, donat que no proporciona
gaire informació vers el dipòsit arqueològic del qual varen ser recuperades.
La dada més important a considerar vers l’anàlisi d’aquesta unitat és però no el nombre
de restes sinó l’absència d’ossos. Aquest tret que podria estar relacionat amb les tasques
de neteja pròpies d’una de les sales d’us quotidià del castell.
UE 1081
A la unitat estratigràfica 1081 s’han documentat un nombre total de 52 restes. Dins d’aquest
conjunt faunístic predominen les restes suids (12% del total de restes), i en concret del
grups dels mamífers de talla mitjana, que representen més del 50% de la mostra, tot i que
és relativament important el nombre de restes de bòvids.
En el cas del suids són majoria les restes de fragments de crani (mandíbules i maxil·lars).
Tot i que el reduït tamany dels fragments no permet fer una assignació de les edats
representades molt acurada, si podem dir que es troben representats tots els grups d’edat,
a excepció dels individus infantils menors d’un any.
Tanmateix, el gran nombre de restes que no han estat identificades a nivell específic ens
indica també el alt grau de fragmentació representat en aquest conjunt, en el cas de les
costelles i molt més importat per a fragments de diàfisis d’ossos llargs, on més del 85%
dels fragment no superen els 10 cm de llargària. S’ha pogut detectar la acció de gossos
en els fragments d’os de bòvids.
Les evidències que indiquen l’actuació de cànids sobre els ossos ens indica una fase de
rebuig i abandó, a la qual hi hem de afegir els indicis d’una mostra molt reduïda i amb un
alt nivell de fragmentació de les seves restes. No hi ha restes amb evidències d’una
exposició directa al foc.
UE 1082
El nombre de restes documentades a l’unitat estratigràfica 1082 és de 36 restes.
Percentualment és molt importat el grup dels mamífers de talla mitjana (superior a un 50%
del total de restes), i dins d’aquest grup d’anàlisis, predominen les restes de suids per
damunt dels ovicaprids. En aquest conjunt el percentatge de restes de bòvids és superior
a un 15%.

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 92
Conjuntament amb el grup de diàfisis d’os llarg, els fragment de costelles són les restes
més representades, per al grup de mamífers de talla mitjana. Per ambdós grups predominen
els de llargària entre5i10cm.
En relació a les restes identificades a nivell específic, els ossos de suids (7 restes) i
bovins (6 restes) són els més abundants. En el cas dels suids són més abundants les
restes del crani (mandíbula i maxil·lar) i l’esquelet axial (escàpula i pelvis), en canvi per als
bovins són els ossos llargs, tant de les extremitats superiors com inferiors els que han
estat recuperats.
L’alt grau de fragmentació i els reduït nombre de restes de la mostra ens proporciona
elements per considerar que es tracta d’una unitat estratigràfica amb restes d’àpats però
que ha sofert un alt grau de neteja i adequació d’aquest àmbit per part dels habitants del
castell.
UE 1110
Un total de 64 restes òssies han estat recuperades a l’unitat estratigràfica UE 1110. El
percentatge de restes que no han estat identificades a nivell específic és superior al 75%
del total de la mostra (52 ossos), només han estat identificades a nivell específic una
resta de bòvid, dues d’ovicaprid i cinc de suid.
Del total d’ossos predominen les restes de fragments de diàfisis, on destaquen amb
força els conjunt d’ossos d’entre3i10cm.Enelcasdelescostelles són més abundants
els fragments de5a10cmdellargària.
Es tracta per tant d’un conjunt faunístic caracteritzat pel predomini dels fragments d’os de
mida petita, on no s’ha conservat cap resta d’os sencer, i els fragments que han estat
identificats específica i anatòmicament no aporten gaire informació sobre la mostra.
Aquests trets en proporcionen indicis suficients per considerar que aquesta unitat
estratigràfica, tot i conservar restes d’àpats, ha sofert una alt grau de neteja i adequació
d’aquest àmbit per part dels habitants del castell.
UE 1079
A la unitat estratigràfica 1079 s’han documentat un nombre total de 207 restes.
Percentualment el grup major representat són els suids (12%) i ovicaprids (9%), tanmateix
pel nombre directe d’ossos identificats a nivell específic, com pel l’alt percentatge de
restes identificades només a nivell anatòmic que han estat classificades dins del grup de
mamífers de talla mitjana (67%). Tot plegat representen un 88% del total de restes d’aquest
conjunt.
Les restes de suids estan majorment representades pels ossos del crani, maxil·lars,
mandíbules i fragments de crani, així com peces dentals aïllades. Aquestes restes ens
proporcionen un àmbit d’edat de sacrifici dels animals ampli, donat que trobem
representats tant individus infantils, subadults i adults.

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 93
La resta de l’esquelet d’aquest animals només està representada per restes de les
extremitats superiors i inferiors, però en cap cas es tracta d’ossos complerts. Aquestes
presenten evidències de l’acció dels gossos, amb marques de mossegades.
També s’han documentat fragments de pelvis on només es conserva la part de l’articulació
amb el cap del fèmur (acetàbul), i l’ili, ísquium i pubis han estat esquarterats (anomenats
fragments de pelvis amb 3 branques), com a part del procés de desmembrament i
desarticulació de les carcasses d’aquest animals.
En aquesta unitat s’han recuperat un total de 20 ossos identificats com pertanyent al
grups dels ovicaprids. Dintre d’aquest grup trobem documentats d’igual manera els
fragments de crani (maxil·lars i mandíbules), els ossos de les extremitats (superior i inferior),
i el tronc (pelvis i escàpoles).
Els fragments de maxil·lars i mandíbules no es presenten complerts i proporcionen pocs
indicis per oferir informació sobre les edats de sacrifici dels animals. Tanmateix, l’estudi
dels ossos llargs ens indica que majoritàriament s’han sacrificat individus adults.
Dins d’aquest grup d’ossos també trobem representat en el cas dels fragments de pelvis
el mateix patró d’esquarterament que hem descrit amb anterioritat per als suids,
caracteritzat per la fractura entorn l’acetàbul dels ossos que conformen la pelvis dels
animals.
El nombre de restes pertanyent a altres espècies és molt reduït. Els ossos de bòvid representen
únicament un 1,9% de la mostra. Predominen les restes d’individus adults, tot
i que només tenim representats els ossos de les extremitats superiors i inferiors. Tot i
això cal destacar que aquestes restes presenten un alt grau d’acció dels gossos, amb
marques de desgast i dents, així com haver estat parcialment en contacte directe amb
una font calorífica, donat que presenten alguns dels seus extrems cremats.
Cal destacar la presència d’una banya de cérvol, pertanyent a un individu adult. Aquest
resta evidencia la pràctica de la cacera d’espècies salvatges, tot i que no representen
una font alimentària per als habitants del castell, donat que cap altre os de l’esquelet
d’aquests animals ha estat documentat en aquest conjunt.
A tall de conclusió podem indicar que aquesta unitat estratigràfica presenta evidències
d’haver estat un lloc de consum, tot i conservar trets que ens informen sobre patrons
específics d’esquarterament, com ara el descrit per als fragments de pelvis. Tot i això, l’alt
percentatge de fragments d’os ens indica que aquest àmbit ha sofert una alt grau de
neteja i adequació per part dels habitants del castell.
Tanmateix, hi ha evidències de l’acció dels gossos sobre els ossos que han estat rebutjats.
En aquesta unitat aquestes evidències s’han identificat en tots els grups d’animals
domèstics documentats (bovins, ovicàprids i suids). Conjuntament amb aquests indicis
d’una última fase de neteja i rebuig, són abundants les restes que presenten evidències
d’una exposició directa al foc.

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 94
UE 1054
(Àmbit II, estrat d’abandó – incendi)
Un total de 213 ossos han estats documentats a la UE 1054. D’aquest conjunt
arqueofaunístic més d’un 65% de les restes recuperades són fragments que no han estat
identificats a nivell específic i han estats englobats dins la categoria de mamífers de talla
mitjana.
La proporció de restes que han estat identificades a nivell específic representen un
percentatge molt petit d’ossos (ovicaprins 7%, suids 6% i bòvids 4%). Destaquem la
presència de 2 restes de banya de cérvol.
En relació a la representació de les diferents parts anatòmiques predominem els ossos
del tronc (45% de les restes), i fragments d’ossos llargs o diàfisis (31%), per damunt dels
fragments de crani (13 %), i els ossos de les extremitats superiors i inferior, que només
representen un 9% de la mostra recuperada.
El major nombre de restes estan agrupades dins la categoria de costelles de mamífers
de talla mitjana (63 fragments). Es tracta majoritàriament de fragments de costelles d’entre
5 i 15 cm de llargada, que representen més del 80% dels fragments documentats. És
també molt important el nombre de fragments de diàfisis d’os llarg (49 restes), on predominen
els fragments de mida més petita compresa entre4i10cm(85% del total de les
restes).
El nombre de restes identificades dins del grup dels ovicaprins és de 16 restes. Dins
d’aquest grup predominen el ossos del tronc, i sobretot les escàpules, les quals representen
l’os més representat dins d’aquest grup. En segon lloc trobem documentades les
restes de les extremitats (superiors i interiors), i en menor proporció les restes del crani.
Els dos fragments de pelvis d’ovicaprid documentats en aquesta unitat presenten tres
fractures en torn l’acetàbul.
En el cas dels suids les restes més documentades són les restes del crani (mandíbules i
maxil·lars) i peces dentals aïllades. Majoritàriament es tracta de fragments incomplets i
no permet obtenir informació veritable sobre l’edat de sacrifici dels animals.
El petit nombre d’altres ossos recuperats (una escàpula i un húmer) no permet tampoc fer
una anàlisi més profunda de la representació dels suids, tot i ser la segona espècie representada
en aquesta unitat estratigràfica.
El nombre de restes identificades dins del grup dels bovins és molt petit i representen
només un 4% de les restes de la mostra estudiada. Només trobem representats els ossos
de les extremitats superiors i inferiors (fins i tot ossos de mans i peus), tot i que el nombre
de fragments de costelles i diàfisis d’os llarg de mamífers de talla gran (categoria que
englobaria els ossos dels animals d’aquesta espècie) és considerable (8% de les restes
estudiades). És molt important la presència de marques de les mossegades de cànids
sobre els ossos de bòvids.

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 95
Cal destacar la presència de dues banyes de cèrvid adult documentades en aquesta
unitat.
El conjunt faunístic d’aquesta unitat es caracteritza per l’alt nivell de fragmentació de les
restes tant del grup de mamífers de talla mitjana (ovicaprids i suids) com els mamífers de
talla gran (bòvids). I una representació diferencial segons l’espècie representada, el ossos
del crani en el cas dels suids, el tronc i molt concretament les escàpules dins del grup dels
ovicaprins, i de les extremitats superiors i inferiors exclusivament per als bòvids.
UE 1010
El nombre de restes òssies recuperades a la unitat estratigràfica 1010 és de 553 peces.
El grup d’animals més representats són el mamífers de talla mitjana (ovicaprid i suids),
tant per l’alt nombre de restes no identificades a nivell específic (72% del total de restes),
com pels ossos que hi han estat identificats com pertanyent al grup dels ovicaprins (10%)
i els suids (8%). La seva suma representa el 90% de les restes recuperades.
Tanmateix com també s’ha documentat en altres unitats estratigràfiques, els fragments
de diàfisis d’ossos llargs i costelles són els elements més abundants dins d’aquesta
categoria d’anàlisi. En aquesta unitat predominen els ossos del tronc, fragments de costelles
conjuntament amb vèrtebres (40% del total de restes) per damunt dels fragments de diàfisis
d’ossos llargs.
Tot i això cal destacar en aquest conjunt un important nombre de fragments de crani i
pelvis, que han estat inclosos dins d’aquest grup donat l’alt grau de fragmentació. Igualment
són abundants els fragments de tíbies i húmers fracturats i pertanyent a individus infantils,
que donat la manca de trets que facilitin la seva identificació a nivell específic han estat
agrupats dins d’aquesta categoria d’anàlisi.
El nombre total de fragments de costelles (170 restes) i diàfisis d’ossos llargs (123 restes),
representen més del 50% dels ossos d’aquest conjunt. En el cas de les costelles
predominen els fragments que tenen entre5i10cm(60% del conjunt). Per als fragments
de diàfisis d’os llarg tot que predominen els fragments de5a10cm(48%) conjuntament
amb el de menor mida (peces de4a5cm)representen el 69% del conjunt.
El grup dels ovicaprids representen un 10% de restes. Dins d’aquest grup trobem
representades totes les parts de l’esquelet dels animals (crani, tronc i extremitats superior
i inferior), i tots els grups d’edat, individus infantils i adults, a partir de les peces dentals
dels fragments de maxil·lars i mandíbules, com el grau de fusió de les epifísis dels ossos
llargs.
Un element a destacar d’aquest conjunt són el ossos de mans i peus que han estat
identificats. Tanmateix, podem constatar que predominen els ossos de les extremitats
superiors (húmer, radi i ulna) vers els ossos de les extremitats inferiors, on només s’han
identificat dues tíbies (tot i que cal ressenyar l’important nombre de tíbies que han estat
agrupades dins la categoria d’anàlisi mamífers de talla mitjana, per manca de trets

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 96
diagnòstics clars).
Els suids estan representats per un 8% de les restes analitzades. Dins d’aquest conjunt
predominen els ossos del crani, representats majoritàriament per fragments de mandíbules
i maxil·lars, i també pel gran nombre de peces dentàries que s’han analitzat aïlladament.
No totes les restes són susceptibles de proveir informació sobre l’edat dels animals
sacrificats, tot i això podem dir que troben representats individus infantils i adults, tot i que
predominen els infantils.
Tanmateix l’anàlisi dels ossos de les extremitats també indiquen una major representació
d’animals infantils i subadults. Tot i això, el nombre de restes pertanyent a les extremitats
superiors i inferiors, així com el tronc és molt reduït (15 restes vers les 33 restes pertanyent
als crani). Destaquen el nombre d’escàpules, pelvis i els ossos de les extremitats superiors.
No s’ha documentat cap os de les extremitats inferiors.
Donat el gran nombre de restes documentades en aquesta unitat, el nombre de restes
pertanyent al grup dels bòvids representen únicament un 1,8 % del total de restes
analitzades. Dins d’aquesta petita mostra predominem les restes de les extremitats
superiors i inferiors, fins i tot s’han documentat els ossos de les mans (calcanis).
Cal remarcar la presència d’un os complert, fet que sobresurt donat l’alt grau de
fragmentació de la mostra d’aquesta unitat, i en general del conjunt de restes del castell
de Castelltallat. Aquest os no presenta cap mena d’alteració, tot i que d’altres ossos
d’aquest conjunt presenten restes de l’acció de gossos.
Tot i això, en aquesta unitat estratigràfica és considerable el nombre de costelles de
mamífers de talla gran que han estat recuperades. Es tracta majoritàriament de fragments
de costelles de longitud compresa entre els 5 i els 15 cm.
Tanmateix i donada la petita representació del grup de bovins, a partir de l’estudi del grau
de fusió de les epífisis dels ossos llargs, es pot considerar que el grup de restes pertanyen
majoritàriament a animals adults, encara que també són presents animals més joves.
Aquest àmbit d’estudi es caracteritza per l’alt nivell de fragmentació de les restes, i per la
presència majoritària de restes del grups dels ovicaprins. D’aquest grups han estat
identificat restes pertanyent a tot l’esquelet. Per als suids predominen els fragments restes
del crani, per damunt d’altres ossos, i finalment, són els ossos de les extremitats els
més abundants per al grups dels bòvids.
UE 1039 – RASA
L’unitat estratigràfica 1039 presenta dos conjunts faunístics per a la seva anàlisi. El primer
pertany a un nivell anomenat RASA, que conté un total de 76 restes.
Els ossos d’aquest petit conjunt presenten una composició majoritària de mamífers de
talla mitjana (63% del total de restes), donat que hi ha un gran nombre de restes – fragments

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 97
de diàfisis d’os llarg-, que no han estat identificats a nivell específic. A part d’aquesta
observació, destaquem el predomini del grup dels ovicaprins (11% del total de restes)
per damunt del suids (9%), i un elevat percentatge de bovins (9%), com a trets característics
d’aquest conjunt.
En segon lloc, a nivell anatòmic predominen per als ovicaprins i bovins les restes de les
extremitats inferiors i superiors, vers els suids on són més abundants els ossos del crani
(maxil·lars i mandíbules).
Cal destacar la presència d’una banya de cabra, separada del crani mitjançant una serra.
UE 1039
(àmbit II, estrat d’anivellament, ocupació)
El nombre de restes òssies analitzades a la unitat estratigràfica 1039 és de 714 efectius
(aquest conjunt no inclou els ossos de la UE1039-RASA).
Majoritàriament trobem restes de fragments de diàfisis d’os llarg i costelles que no s’han
identificat a nivell específic i es troben englobats dins de la categoria de mamífers de talla
gran. Aquest grup de restes representen més d’un 65% del total de restes recuperades
en aquesta unitat estratigràfica. És també important el nombre de restes incloses dins la
categoria de mamífers de talla gran (10% de les restes).
Les restes que han estat identificades a nivell específic representen, a nivell global, només
un 17% de la mostra, respectivament els suids estan representats per un 7% de restes, i
un 6% per al grup del ovicaprins. Només un 4% de restes del conjunt han estat identificats
com restes de bòvids.
Dins del grup dels mamífers de talla mitjana (5% de la mostra) podem incloure els
percentatges de les restes que pertanyen al grup dels ovicaprids i suids, conformant un
grup molt important d’anàlisi dins d’aquesta unitat estratigràfica.
Les restes més abundants dins la categoria de mamífers de talla mitjana són els fragments
de diàfisis (287 restes). En segona posició són els fragments de costella, amb un nombre
molt reduït de restes (99 fragments). Per ambdós grups d’anàlisi predominen els
fragments de mida compresa entre4i10cm(70% de la mostra).
És remarcable indicar la presència d’altres ossos dins aquesta categoria d’anàlisi,
fragments de crani, vèrtebres i d’altres ossos, majoritàriament diàfisis completes o
parcialment fragmentades sense trets diagnòstics suficients.
En el cas de les vèrtebres són molt importants el nombre de vèrtebres i fragments de
vèrtebres que presenten marques de tall i fractures longitudinals que seccionen l’os per la
meitat, i que ens proporcionen indicis sobre un patró indicant l’acció d’esquarterament i
divisió en dues parts del tronc dels animals sacrificats.

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 98
Dins del grup dels ovicaprids (ovella/cabra) hi trobem representada la totalitat de l’esquelet
dels animals (crani, extremitats superiors i inferiors, i tronc).
Els fragments de crani estan representats pels fragments de mandíbules, els quals
pertanyen majoritàriament a individus infantils/subadults. Les pelvis i escàpules
documentades representen només d’individus adults.
Finalment, per al grup dels ossos de les extremitats (superiors i inferiors) l’os més
representat és la tíbia. Predominen els ossos de les extremitats inferiors vers les extremitats
superiors. Aquestes restes presenten evidències del seu processament i fracturació,
marques de tall que indiquen l’acció antròpica com a responsable de la fracturació dels
ossos, i una gran presència de fractures en espiral, que indiquen que l’acció de trencar
l’os ha estat portada a terme quan l’os estava encara fresc.
El conjunt de restes de suids està majoritàriament format per fragments de crani,
específicament maxil·lars i mandíbules, tot i que són més abundants els fragments de
maxil·lars. L’estudi d’aquests ossos i les peces dentals que hi inclouen ens representen
tots els grups d’edat, a excepció dels individus molt joves.
En segon lloc s’han documentat pelvis i escàpules (ossos del tronc). En aquest cas, aquest
conjunt de restes representen majoritàriament individus adults. Els ossos dins del grup
de les extremitats superiors i inferiors, molt reduït en el cas dels suids, representen tots
els grups d’edat, per als animals sacrificats.
L’espècie amb una menor representació d’ossos, els bòvids, estan majoritàriament
representats pels ossos de les extremitats, i específicament pels ossos de les extremitats
inferiors (incloent-hi ossos dels peus). S’han de considerar conjuntament dins d’aquest
àmbit d’estudi, l’alta representació d’ossos de mamífers de talla gran, i molt especialment
els fragments de diàfisis de mamífers de talla gran de mida entre5i10cm.
Majoritàriament els ossos documentats de bòvid en aquesta unitat representen individus
infantils i subadults, tot i que predominen els ossos d’animals sacrificats d’adults. Les
restes de bòvids presenten abundants traces de mossegades de gossos.
El conjunt arqueofaunístic d’aquesta unitat estratigràfica està caracteritzat per un alt grau
de fragmentació de les restes. Aquesta dada ens indica que tot i haver estat un lloc
d’ocupació i ús per part dels habitants del castell ha sofert un alt grau de neteja i adequació.
A nivell específic, cadascuna de les diferents espècies d’animals domèstics, que trobem
representades, presenta un patró d’aprofitament diferent vers la representació dels ossos
conservats, però pràctiques d’esquarterament i processament similars.
UE 1018
A la unitat estratigràfica 1018 s’han recuperat un total de 1058. És de totes les unitats
estudiades en aquest informe el conjunt amb un nombre més alt d’efectius. Tanmateix,

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 99
aquesta característica li dóna un major pes en el conjunt de l’anàlisi del jaciment de
Castelltallat.
El tret principal que caracteritza aquest conjunt faunístic és l’alt grau de fragmentació de
les seves restes, i el reduït nombre d’espècimens que han estat identificats a nivell específic.
Més d’un 75% de les restes analitzades ha estat agrupada dins la categoria de mamífers
de talla mitjana, donat que no conserven trets diagnòstics que permetin la seva assignació
a una espècie concreta. A nivell anatòmic les restes més representades són els ossos
del tronc (46% del total de restes), que inclouen les costelles, vèrtebres, escàpules i pelvis.
De forma igual que a nivell global per a aquesta unitat, dins d’aquest grup d’anàlisi predominen
els fragments d’ossos del tronc, i dins d’aquesta categoria són més abundants les
costelles (375 restes) i les vèrtebres (54 restes).
Els fragments de costelles presenten mides majoritàriament compreses entre els4i10
cm (76% de les restes), indicant un alt grau de fragmentació i sistematització del procés
de trossejament d’aquest ossos per al seu consum, donat que es tracta de fragments que
presenten fractures tant en l’extrem distal com proximal de l’os, totes elles produïdes per
objectes tallants amb fulla metàl·lica.
Els fragments més llargs de costelles que s’han conservat, majors de 10 i 15 cm, pertanyen
a costelles amb una única fractura a l’extrem distal, o marques de tall a l’alçada del cap
de l’articulació amb les vèrtebres produïdes durant el procés de separació dels ossos.
Cal destacar l’alt nombre de vèrtebres o fragments que han estat classificats dins d’aquesta
categoria; mamífers de talla mitjana. Es tracta majoritàriament d’ossos d’individus infantils,
i fragments que presenten traces de tall i/o fractures longitudinals que seccionen l’os per
la meitat, que ens proporcionen indicis sobre un patró indiquen l’acció de esquarterament
i divisió en dues parts del tronc dels animals sacrificats.
Tanmateix, el nombre de fragments de diàfisis d’os llarg conservats en aquest conjunt és
força important, un total de 258 restes. Dins d’aquest grup són igualment abundants les
restes de mida petita, compreses entre els4i5cm(39% de les restes), i les que conformen
el grup d’entre5i10cm(38% del total), tot i això, el tret més característic és l’alt grau
de fragmentació.
En el cas del fragments de diàfisis, no s’han identificats trets clars que ens indiquin que
es tracta d’un conjunt produït directament pels treballs d’esquarterament i processament
de les carcasses.
Són igualment nombrosos els fragments de crani de mida petita que han estat inclosos
dintre d’aquest grup (68 restes). Tanmateix, hem de destacar que en aquest conjunt hi
trobem un gran nombre de fragments d’ossos llargs de les extremitats inferiors (fèmur i
tíbia) i superiors (húmer, ulna i radi) que no presenten trets diagnòstics que permetin la
seva classificació a nivell específic.

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 100
A nivell específic els grups d’animals més representats són les espècies domèstiques
(ovicaprids, suids i bòvids). Tot i que presenten percentatges molt reduïts el nombre
d’efectius és major que en altres unitats estratigràfiques donat l’alt nombre de restes
recuperades en aquesta unitat.
S’han recuperat un total de 102 restes identificades com pertanyent al grup dels ovicaprids,
tot i que només representen un 9% de les restes de la mostra analitzada. En aquest
conjunt s’han identificat ossos de totes les parts de l’esquelet dels animals sacrificats.
Hi ha un gran nombre de fragments de crani, principalment fragments de maxil·lars i
mandíbules, i peces dentals aïllades. Tot i això, l’alt grau de fragmentació no permet utilitzar
aquestes restes con indicador per a identificar l’edat de sacrifici dels animals. S’ha de
destacar la presència de restes de banyam oví, conjuntament amb un fragment de crani
que ens representa el negatiu del procés d’obtenció d’aquestes peces òssies, exhibint la
marca de talla realitzada a la base del crani per a l’extracció de les banyes.
Els ossos de les extremitats inferiors i superiors estan força representats, tot i que abunden
els fragments d’os per damunt dels ossos complerts. Tot i això són abundants els
ossos de les mans i peus conservats en aquest àmbit. Dins d’aquest grup l’estudi del
grau de fusió dels ossos ens proporciona indicadors d’edat que ens documenta sobre un
patró de sacrifici on hi trobem representats animals de tots els grups d’edat, tot i que
predominen els individus adults.
Els ossos del tronc estan representats per les escàpules i els ossos de la pelvis, tot i que
són molt més abundants les primeres. S’han documentat un gran nombre d’escàpules,
senceres o fragments. Els fragments corresponen principalment a l’extrem de l’articulació
(cavitat gleniodea i coll de l’escàpula). El patró de fracturació dels fragments de pelvis
ens representa part del procés de desmembrament i desarticulació de les carcasses
d’aquests animals. En aquesta unitat estratigràfica s’ha documentat fragments de pelvis
on només es conserva la part de l’articulació amb el cap del fèmur (acetàbul), i l’ili, ísquium
i el pubis han estat esquarterats (anomenats fragments de pelvis amb 3 branques).
Les 58 restes de suids representen només 5% de la mostra. Tot i que s’han identificat
ossos de tot l’esquelet dels animals, majoritàriament s’han documentat fragments de crani,
mandíbules i maxil·lars, conjuntament amb peces dentals aïllades, per damunt de qualsevol
altra part anatòmica.
L’estudi dels fragments de mandíbules i cranis ens ofereix un patró de sacrifici ampli, que
englobaria a tots els grups d’edat, amb un predomini clar dels individus adults. Dins
d’aquesta mostra s’han identificat diverses restes amb traces de mossegades de gos.
El nombre de restes recuperades de bòvids és molt reduït, 23 ossos, i representen
únicament un 2% del total de restes del conjunt analitzat per aquesta unitat estratigràfica.
Tanmateix, s’ha de comptabilitzar un 1% de restes atribuïdes a la categoria de mamífers
de talla gran, que corresponen majoritàriament a fragments de costelles i diàfisis d’ossos
llargs.

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 101
Dins d’aquest grup de restes hi trobem representats majoritàriament els ossos de les
extremitats inferiors i superiors, fins i tot els ossos de mans i peus. Dels ossos llargs no
s’ha conservat cap os sencer, es tracta sempre de fragments de les epífisis amb porcions
de les diàfisis o bé únicament fragments grans de diàfísis fracturades. Algunes d’aquestes
restes presenten evidència de mossegades i alteracions produïdes pels gossos.
Del tronc s’han conservat majoritàriament els fragments de pelvis, i petits fragments de
vèrtebres. En el cas dels fragments de pelvis dos dels quatre fragments conservats han
estat esquarterats seguint un mateix patró, la fracturació entorn a l’articulació amb el cap
del fèmur (acetàbul), i l’ili, ísquium i pubis han estat esquarterats.
L’estudi de les restes de bòvid conservades en aquesta unitat ens proporciona informació
sobre l’edat de sacrifici dels animals on predominen els individus adults.
En aquesta unitat estratigràfica s’han recuperat 6 fragments de banyes de cèrvids. És
d’entre totes les unitats estudiades la que conserva un major nombre d’aquestes restes,
i ens indica que els habitants del castell praticaven la cacera a mascles adults, per a un
aprofitament de les seves banyes. Algunes de les banyes documentades han estat
seccionades longitudinalment al llarg de tota la peça.
Cal mencionar la presència d’un grup molt reduït de restes pertanyent a d’altres espècies
salvatges. Dins d’aquestes poden destacar la presència de restes de conill, i diverses
restes pertanyent a aus, que no han estat identificades a nivell específic.
ANÀLISI GENERAL DEL CONJUNT FAUNÍSTIC DEL JACIMENT DE
CASTELLTALLAT.
En el conjunt d’UE s’observa una presència majoritària d’espècies domèstiques: Ovicaprid
(OVCP), Suids (SUDO) i Bovins (BOTA), i una presència més reduïda d’espècies
salvatges: Cèrvids, conill i algunes restes d’ocells diversos. Tanmateix, s’ha pogut detectar
la presència de Cànids (Canis familiaris CAFA), gràcies a la presència de restes
mossegades per aquests animals.
El nombre de restes del grups dels ovicaprins (8,56%) i suids (7,65%), mamífers de talla
mitjana, és numèrica i percentualment major que les restes de bòvids, i d’altres espècies.
Tanmateix, considerant l’important nombre de restes que donat el seu grau de fragmentació
no han estat identificades a nivell específic, resulta molt més evident que el percentatge
de restes que pertanyen a aquests grup d’animals (mamífers de talla mitjana) representa
més de 80% de les restes recuperades.
Dins del conjunt de restes que han estat representades a nivell específic es poden observar
diferents patrons de representació i conservació dels ossos. En el cas del suids,
trobem representats els ossos de totes les parts anatòmiques de l’animal, però hi ha una
presència més important a totes les unitats estratigràfiques analitzades de restes del
crani, principalment fragments de maxil·lars i mandíbules, i peces dentals aïllades.

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 102
Tanmateix, la presència d’altres ossos és molt diferent segons la unitat objecte d’estudi.
Per al grup del ovicaprins observem una representació complerta de totes les parts
anatòmiques (crani, extremitats superior i inferior i tronc). Les diferències percentuals
que podem trobar en la representació de les diferents unitats anatòmiques comparant les
unitats estratigràfiques analitzades no aporten gaire informació, tot i que hem de destacar
que no s’ha documentat un patró de conservació tant definit, on a totes les unitats
estratigràfiques predominen els fragments de crani, com en el cas dels suids.
El tret més característic, en relació a la representació diferencial de les diferents parts
anatòmiques dels ovicaprins en aquest conjunt arqueofaunístic, és la presència o no
d’ossos de les mans i peus, donat que només han estat documentats a les unitats
estratigràfiques UE 1010 i UE 1018.
L’anàlisi de les restes de bòvids indiquen una presència, gairebé exclusiva, de restes de
les extremitats superiors i inferiors, incloent-hi en alguns casos els ossos de mans i peus,
a totes les unitats estratigràfiques on s’han documentat restes d’aquesta espècie. Les
restes d’ossos del tronc (escàpules, pelvis, costelles i vèrtebres) són presents però amb
efectius molt petits i no els trobem documentats a totes les unitats on s’han identificat
restes de bòvids. El tret més característic és llavors la total absència de restes del crani
(element de poca aportació de carn) i el predomini de les extremitats superior i inferior
(on les masses musculars són més abundants).
La representació diferencial de les restes dels tres principals grups animals del conjunt
arqueofaunístic d’aquest jaciment ens indica sobre patrons d’aprofitament de les carcasses
diferencials i també permet deduir que els habitants del castells criarien per al seu consum
en el seu entorn immediat ovelles, i porcs. Les restes de carn de boví eren llavors aportades
d’altres indrets.
Tanmateix, l’alt grau de fragmentació de la mostra no permet realitzar una anàlisi molt
acurada dels patrons de sacrifici dels animals per espècie. Per al grups dels ovicaprins i
suids s’ha documentat restes pertanyents a tots els grups d’edat, amb un lleuger predomini
dels animals adults, més evident en el cas del suids. Igualment, trobem una major presència
de bòvids adults tot i que s’han identificat restes d’animals joves.
El grau de fragmentació observat dins de les restes d’animals domèstics afecta a tots els
ossos, tot i que principalment es documenta en les restes de diàfisis d’os llargs (extremitats
inferiors i superiors) i costelles, així com als fragments de crani, incloent-hi els maxil·lars i
mandíbules.
La fragmentació sistemàtica de costelles i fragments de diàfisis d’ossos llargs són
degudes majoritàriament als patrons de sacrifici dels animals i les tècniques de preparació
i consum d’aliments. Aquestes pràctiques impliquen la selecció de determinats ossos
per al seu processament i consum, tasca que comporta l’esquarterament, desmembrament,
desarticulació, descarnament i trossejament.
Un gran nombre de fragments de pelvis recuperats han estat fracturats entorn l’acetàbul,

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 103
i només conserven la part que articula amb el cap del fèmur. L’ili, l’ísquium i el pubis han
estat esquarterats i separats de l’àrea de l’articulació. Aquest patró d’escorxament representa
l’acció de separació de les extremitat inferiors de l’animal sacrificat del tronc i
les extremitats superiors, i ha estat documentat per a totes les espècies domèstiques.
Tanmateix, en el grup de les vèrtebres s’han documentat marques de tall i fractures
longitudinals que seccionen l’os per la meitat. Aquest patró de fracturació representa una
primera fase en la preparació dels animals per als seu consum, la separació del tronc en
dues parts (dreta i esquerra), preparant la peça central, les costelles, per a una segona
fase de processament de la carcassa.
Tot i que els fragments de costelles de mida petita i amb fractures en ambdós extrems
ens indiquem una sistematització en el patró de fracturació, els fragments més llargs de
costelles conserven evidències d’una fase anterior en el processament de les carcasses.
Els fragments de més de 10 i 15 cm pertanyen a costelles amb una única fractura distal.
En molts casos conserven el cap de l’articulació però són molt abundants els fragments
que presenten marques de tall a l’alçada del cap de l’articulació, o bé aquesta està només
parcialment seccionada. Aquestes marques ens indiquen una segona fase de
desarticulació o separació de les costelles i les vertebres.
La tercera fase de processament del tronc de les carcasses, vé representada per la
fragmentació sistemàtica de les costelles en fragments de mida estandarditzada. Aquesta
anàlisi s’ha dut a terme amb les restes de les unitats estratigràfiques UE 1054, UE 1039,
UE 1018, UE 1010 i UE 1110.
Majoritàriament, s’observa un patró de fracturació de les costelles on predominen els
fragments de5a10cmdelongitud, amb percentatges superiors al 58% de les costelles
recuperades en aquestes unitats.
ÿ
ÿ
ÿ
ÿ
ÿ
ÿ
ÿ
ÿ
ÿ
ÿ ÿ ÿ ÿ
ÿ ÿ ÿ ÿ ÿ ÿ

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 104
Tanmateix, la majoria d’aquestes restes, presenten fractures transversals en ambdós
costats del fragment de costella, realitzats tots ells amb un instrument de tall amb fulla
metàl·lica. La majoria de les costelles han estat separades de la columna vertebral de les
carcasses a la altura de les vertèbres. La manca dels caps articulars de les vèrtebres i les
evidències de talls que fracturen només part de les seves articulacions ens proporciona
un patró molt concret d’escorxament i processament d’aquestes restes.
Aquest patró de fracturació és també documentat per als ossos llargs (extremitats
superiors i inferiors). Tanmateix, s’ha documentat per als ossos d’animals adults un patró
de fragmentació en peces de mida estandarditzada, entre5i10cm,totiquetambé és
important el percentatge de restes tallades en fragments de4a5cm.
Considerant en un conjunt els fragments de4a10cm,entotes les unitats estratigràfiques
representen més d’un 65% de les restes de diàfisis de MTM recuperades.
És remarcable l’important percentatge de restes majors de 10 cm en les unitats
estratigràfiques UE 1081 i UE 1079, així com l’important nombre de restes de petit tamany
de2a4cmalesunitats estratigràfiques UE 1039, UE 1039-RASA, i UE 1110, superiors
al 25% de les restes recuperades.
ÿ
ÿ
ÿ
ÿ
ÿ
ÿ
ÿ
ÿ
ÿ ÿ ÿ
ÿ ÿ ÿ ÿ ÿ ÿ ÿ ÿ
La fragmentació d’ossos llargs (extremitats i costelles) constitueix una segona fase del
procés de preparació i consum d’aliments per als habitants del castell. La part final d’aquest
procés és el consum. Tanmateix també s’han documentat evidències del seu consum,
petites marques de tall i marques de mossegades d’éssers humans a diversos ossos, i
molt abundantment en les restes de fragments de costelles.

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 105
Tot i el predomini de fragments de mamífers de talla mitjana fragmentats en petites peces
no superiors a 10 cm, s’hauria de considerar que el conjunt de restes òssies ha sofert
força alteracions, per processos postdeposicionals, que han pogut transformar els trets
originals d’un conjunt arqueofaunístic que presenta evidències de consum, tant evident
com en el cas de les costelles.
Finalment les restes ja descartades eren consumides pels gossos. Són molt abundants
les marques de mossegades produïdes per aquests animals. Tanmateix, aquestes marques
es troben majoritàriament en el ossos d’animals de talla gran, ovicaprids adults i
principalment bovins.
El conjunt d’evidències relacionades amb l’escorxament, processament, consum i
deposició constitueixen trets suficients per a considerar aquests conjunts faunístics com
a deixalles de cuina i/o alimentació.
Tot i que, la representació diferencial de les restes de bòvids vers la representació més
complerta de les restes d’ovicaprids i suids ens indica que el procés complet de sacrifici
i processament és molt més probable que es produís pels animals d’aquestes dues últimes
espècies, en contrast amb els bòvids, on determinades peces de carn ja desmembrades
podrien haver estat aportades al castell per al seu consum.
Tanmateix, tot i que no existeixen evidències espacials per determinar les àrees
d’escorxament i preparació, de les àrees de consum, donat la situació aïllada de
l’emplaçament és molt probable que aquestes tasques fossin realitzades dins del mateix
recinte del castell.
La presència d’animals salvatges és indicada per la presència de banyes de cérvol. No
és un element molt important numèricament dins del conjunt faunístic del castell de
Castelltallat. La seva presència però ens indica la pràctica de la cacera d’espècies
salvatges, majoritàriament d’individus adults.
Aquesta activitat no està relacionada amb les pràctiques alimentàries dels habitants del
castell, i podem concloure que no representen una font alimentària bàsica, donat que cap
altre os de l’esquelet d’aquests animals ha estat documentat en aquest conjunt. Tot i això,
les evidències ens indiquen que les banyes eren per si mateixes l’objecte de la pràctica
de la cacera, donat que la majoria d’aquestes restes es troben serrades i tallades per a
una posterior manipulació, de la qual no hi tenim cap representació.

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 106
REPERTORI D’UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 107
LLISTAT D’ESTRATS
Les unitats estratigràfiques de la campanya de sondejos realitzada l’any 1999 van de l’1 fins a la u.e. 27. En
les campanyes posteriors on ja es plantejà una excavació extensiva la numeració s’inicià amb la u.e. 1000.
La numeració primera respecta tots els estrats i obvia la numeració d’elements, i es dóna la seva relació
d’igualtat amb la numeració atorgada en les posteriors campanyes. La definició cal cercar-la en la u.e.
corresponent, per exemple si diem que u.e. 1 és igual a 11 i a 1000. Cal cercar la fitxa d’unitat estratigràfica
1000 per a veure’n la seva definició i contingut.
u.e. 1.
Seqüència física:
Igual a 11; 1000
u.e. 2.
Seqüència física:
Igual a 1001
u.e. 3.
Seqüència física:
Igual a 6; 1026, 1027
u.e. 4.
Seqüència física:
Definició: Estrat format per terres de color marró fosc, amb gravetes de pedra calcarea, però sense blocs
de pedra.
Relacions físiques:
Cobert per: 1001
Es recolza a: 3; 9; 10; 1026; 1027; 1062
Cobreix: 1075; 1102
Interpretació: Abandó de la darrera ocupació de Castelltallat.
Cronologia: La cronologia de l’estrat l’establim en base a un ardit de Felip IV, encunyat a Barcelona el 1654
i que permet apuntar la deposició de l’estrat en un moment no anterior a la segona meitat del segle XVII.
u.e. 5.
Seqüència física:
Igual a 1034
u.e. 6.
Seqüència física:
Igual a 3; 1026
u.e. 7.
Seqüència física:
Igual a 1023
u.e. 8.
Definició: Obertura constructiva de 142 cm d’amplada realitzada al mur u.e. 3 en el mateix moment de la
seva construcció.
Seqüència física:
Solidari amb: 3; 1026; 1027
Cobert per: 1001
Reblert per: 1029
Se li lliura: 9; 1001
Interpretació: Antiga porta d’accés a l’interior de l’àmbit III (habitació 1) generada pels murs, 1023, 1026,
1027 i 1028.

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 108
u.e. 9.
Definició: Mur d’uns 30 cm d’amplada i una sola cara vista format a base de blocs mitjans de pedra
col·locats en sec i que tapia la porta u.e. 8.
Seqüència física:
És cobert per 2; 1001
Se li recolza 1075
Es recolza a 1029; 1101; 8
Interpretació: Mur de contenció dels enderrocs de l’àmbit III construït en la darrera ocupació del pati central
(àmbit IV) que s’habilita una sitja o fresquera 1049.
u.e. 10.
Definició: Mur d’entre 25 i 30 cm d’amplada format a base de blocs mitjans i petits de pedra col·locats en
sec, localitzat en l’ampliació de la cala 1.
Seqüència física:
Cobert per 1001
Es recolza a 3, 1017, 1020, 1026, 1037, 1062
Se li recolza: 1001
Interpretació: mur de contenció, de l’enderroc de la sala nord del castell (àmbit II) quan aquesta ja està
abandonada, que es realitza per tal d’edificar una petita estança que en part aprofita part del mur nord
(1002) encara visible de l’antiga sala. Moment que coincideix amb la darrera fase d’ocupació al turó, en la
que es produeix una transformació del pati del castell en construir-se la sitja o fresquera 1049.
Cronologia: segles XIII – XVII.
u.e. 11.
Seqüència física:
Igual a 1; 1000
u.e. 12.
Seqüència física:
Igual a 14; 22; 23; 24; 27; 1001
u.e. 13.
Seqüència física:
Igual a 1015
u.e. 14.
Seqüència física:
Igual a 12; 22; 23; 24; 27; 1001
u.e. 15.
Seqüència física:
Igual a 1017
u.e. 17.
Seqüència física:
Igual a 1002
u.e. 18.
Seqüència física:
Igual a 1022
u.e.19.
Seqüència física:
Igual a 1012

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 109
u.e. 20.
Seqüència física:
Igual a 1014
u.e. 21.
Seqüència física:
Igual a 1016
u.e. 22.
Seqüència física:
Igual a 12; 14; 23; 24; 27; 1001
u.e. 23.
Seqüència física:
Igual a 12; 14; 22; 24; 27; 1001
u.e. 24.
Seqüència física:
Igual a 12; 14; 22; 23; 27; 1001
u.e. 25.
Seqüència física:
Igual a 1030
u.e. 26.
Definició: Restes d’una escala de pedra que d’amplada màxima fa 1,25 m, localitzada entre el mur 1065, el
mur 1015 i el mur 1012 de la torre. S’inicia damunt el mur de tancament est del castell, salvant un desnivell
de 1,70 m amb un total de 9 glaons fins arribar al capdamunt de l’escala, on trobem un passadís empedrat
(u.e. 1066) que recorre paral·lel a l’àmbit II. Els glaons estan lligats amb morter de calç. A la part inferior de
l’escala hi hem localitzat un paviment de calç (u.e 1197), destruït amb la construcció del mur de tancament
est del castell (u.e. 1032).
Seqüència física:
Cobert per 24
Es lliura a 13; 1012; 1065
Se li recolza 1032; 1066; 1197
Interpretació: Escala d’accés a l’àmbit II, probablement a nivell d’una primera planta.
Cronologia:
u.e. 27.
Seqüència física:
Igual a 12; 14; 22; 23; 24; 27; 1001
Llistat d’ue utilitzat en l’excavació extensiva del jaciment:
u.e. 1000.
Definició: Estrat vegetal, superficial de color negre, amb moltes arrels, i poca consistència que trobem
arreu del turó.
Seqüència física:
Igual a 1; 11
Cobert per Caseta antena
Cobreix 1001; 1092
Interpretació: Nivell d’abandonament del turó format amb posterioritat a la finalització del conreu.
Cronologia:

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 110
u. e. 1001.
Definició: Estrat de runes que trobem cobrint les estructures del castell. Estrat format per terres de color
marró fosc, força soltes i amb blocs mitjans i grans de pedra.
Seqüència física:
Igual a 2; 12; 14; 22; 23; 24; 27; 1043; 1046; 1047; 1093
Cobert per 1000
Cobreix 26; 1002; 1003; 1004; 1005; 1007; 1008; 1010; 1011; 1012; 1013; 1014; 1015; 1017; 1022; 1023;
1024; 1025; 1026; 1027; 1029; 1030; 1032; 1033; 1040; 1041; 1045; 1049; 1055; 1056;
1057; 1065; 1067; 1075; 1076; 1083; 1084; 1085; 1088; 1092; 1097; 1102; 1106; 1188;
1189; 1194
Interpretació: Nivell produït amb la finalitat de posar en conreu el turó en una data propera però posterior al
1654.
Cronologia: La cronologia de l’estrat l’establim en base a un ardit de Felip IV, encunyat a Barcelona el 1654
i que permet apuntar la deposició de l’estrat en un moment no anterior a la segona meitat del segle XVII.
u. e. 1002.
Definició: Mur de tancament situat al nord de l’àmbit II. Té una amplària d’un 1,50 m. Format per blocs de
pedra lligats amb argamassa de calç blanca i sorra. Presenta dues filades d’opus spicatum a la cara
interna, alternades entre el parament irregular. La disposició d’espiga és oposada, proporcionant harmonia
i cohesió al conjunt. Al costat nord i exterior de l’àmbit II el mur presenta una banqueta de fonamentació (u.
e. 1031).
Seqüència física:
Igual a 1031
Cobert per 1001
Se li recolza 1005; 1006; 1017; 1020; 1021; 1022; 1029; 1030; 1033; 1037; 1038; 1039; 1041; 1044;
1050; 1054; 1062; 1110; 1189
Cobreix 1040
Es recolza a 1011
Interpretació:
Cronologia:
u.e. 1003.
Definició: Mur nord de la torre. Té una amplària d’entre 1,50 i 1,60 m, format per blocs de pedra lligats amb
argamassa de calç blanca i sorra. El reble central és construït a base de morterades de calç i pedra petita.
En el parament interior es poden observar vàries filades d’opus spicatum, mentre que la cara exterior és
arrebossada amb morter de calç, i presenta una banqueta de fonamentació.
Seqüència física:
És solidari amb 1009
Cobert per 1001
Se li recolza 1004; 1010; 1016; 1018; 1019.
És tallat per 1055
Interpretació:
Cronologia:
u. e. 1004.
Definició: Arrebossat exterior del mur nord de la torre, format per morter de calç blanca i petites pedres i
sorra.
Seqüència física:
Cobert per 1001
Se li recolza 1005; 1007; 1008; 1009
Es recolza a 1003
Interpretació:
Cronologia:

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 111
u.e. 1005.
Definició: Estrat format per terres de color blanquinós amb molta pedra (blocs de pedra calcària de tamany
mitjà i gran) i morter de calç, molt solt, localitzat a l’exterior i costat nord de la torre.
Seqüència física:
Cobert per 1001
Cobreix 1006; 1007
Es recolza a 1002; 1004
Interpretació: Enderroc de la banda nord i exterior de les edificacions del castell.
Cronologia:
u.e. 1006.
Definició: Estrat format per terres de color gris fosc, sorrenc; bastant compacte amb carbonets i cendres,
localitzat a l’exterior i costat nord de l’àmbit II.
Seqüència física:
Cobert per 1005
Cobreix 1031; 1040
Es recolza a 1002
Interpretació: Estrat d’abocaments localitzat a l’exterior i costat nord del mur 1002, just cobrint la fonamentació
1031.
Cronologia:
u.e. 1007.
Definició: Estrat format per terres de color gris fosc, bastant compacte amb presència de carbonets i
cendres.
Seqüència física:
Cobert per 1005
Cobreix 1008
Es recolza 1004
Interpretació: Estrat d’abocaments localitzat a l’exterior i costat nord de la torre.
Cronologia:
u.e. 1008.
Definició: Estrat de terres de color marró clar, força soltes amb presència de blocs de pedres mitjanes i
petites i morter de calç.
Seqüència física:
Cobert per 1007
Cobreix 1009
Es recolza 1004
Interpretació: Enderroc localitzat a l’exterior i costat nord de la torre.
Cronologia:
u.e. 1009.
Definició: Banqueta de fonamentació del mur 1003, formada per una capa de morter de calç blanca amb
sorra i algunes pedres petites.
Seqüència física:
Cobert per 1008
Es recolza 1004
Interpretació: Fonamentació exterior del mur nord de la torre.
Cronologia:
u.e. 1010.
Definició: Estrat format per terres de color marró clar, força soltes i amb abundants blocs de pedra calcària
de tamany mitjà i gran, amb presència de sorres amb graves i calç.
Seqüència física:
Cobert per 1001
Cobreix 1014; 1016; 1018

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 112
És tallat per 1055
Es recolza 1003; 1011; 1012; 1013
Interpretació: Enderroc dels murs de la torre.
Cronologia:
u.e. 1011.
Definició: Mur de 0,90–1md’amplària, format per blocs de pedra lligats amb argamassa de calç blanca i
sorra. El reble central és de morter de calç i pedres petites. La cara externa del mur hauria anat arrebossada
com la resta de la torre, només es conserva clarament en els punts de contacte amb els murs de l’àmbit
II (u. e. 1002 i 1015), i a nivell de fonamentació.
Seqüència física:
Cobert per 1001
Se li recolza 1002; 1010; 1015; 1016; 1017; 1018; 1019; 1020; 1037; 1038; 1064; 1079
Es recolza 1040
Interpretació: Mur oest de la torre.
Cronologia:
u. e. 1012.
Definició: Mur de 1,50 –1,60 m d’amplària, construït per les dues cares a base de blocs mitjans i grans de
pedra calcària disposats en filades irregulars i reble central de morterada de calç, pedres petites i argila
vermellosa. Conserva restes d’arrebossat en el parament exterior, sobretot en el tram de l’escala (u. e. 26).
Seqüència física:
Cobert per 1001
Se li recolza 1010; 1018; 1019; 1032; 1181
Cobreix 1040; 1163
És tallat per 1055
Es recolza 1040
Interpretació: Mur sud de la torre.
Cronologia:
u.e. 1013.
Definició: Mur de 1,50 - 1,60 m d’amplària, format per blocs de pedra lligats amb argamassa de calç blanca
i sorra. El reble central està lligat a base de morter de calç i pedres petites.
Seqüència física:
Cobert per 1001
Se li recolza 1010; 1016; 1018; 1019
És tallat per 1055
Interpretació: Mur est de la torre.
Cronologia:
u. e. 1014.
Definició: Estructura central localitzada a l’interior de la torre formant un pilar, construïda amb blocs mitjans
de pedra calcària, lleugerament retocats per la seva cara exterior i lligats amb terra i disposats en filades
irregulars; l’interior és un reble de pedres i terra. Presenta quatre cares vistes. Mesures: 1 m d’amplada x
1,45 m de llargària. Alçària: 2,05 m.
Seqüència física:
Igual a 20
Cobert per 1010; 11
Se li recolza 1016; 1018; 1019; 21; 27
Interpretació: Pilar central de la torre de planta rectangular.
Cronologia:
u. e. 1015.
Definició: Mur de 1,50 – 1,60 m d’amplària, carejat per les dues cares a base de blocs mitjans i grans de
pedra calcària disposats en filades irregulars i reble central de morterada de calç, pedres petites i argila
vermellosa. És paral·lel al mur 1002.

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 113
Seqüència física:
Cobert per 1001; 1041
Se li recolza 26; 1017; 1020; 1021; 1022; 1023; 1026; 1027; 1029; 1030; 1037; 1038; 1039; 1054; 1062;
1066; 1075; 1076; 1081; 1086; 1110; 1114; 1131; 1133
Es recolza en 1040; 1189
Interpretació: Mur sud de l’ àmbit II.
Cronologia:
u. e. 1016.
Definició: Estructura rectangular força derruïda i formada per dues cares, construïda a base de blocs de
pedra mitjans i grans lligats amb terra, amb reble interior de pedra petita i terra, localitzada al costat nord
i interior de la torre, en forma de rampa. Amplada de 1,30 m x 4,25 m de llargària. Alçària de 0,80 m.
Seqüència física:
Igual a 21
Cobert per 1010; 11
Es recolza 1003; 1011; 1013; 1014; 1018; 17; 20
Interpretació: Fonamentació d’una escala que donaria accés al primer pis de la torre.
Cronologia:
u.e. 1017.
Definició: Estrat format per blocs mitjans i grans de pedra calcària barrejada amb argila vermellosa i restes
d’argamassa de calç.
Seqüència física:
Igual a 1044
Cobert per 1001; 1033
Se li recolza 1022; 1025; 10
Cobreix 1020
Es recolza 1002; 1011; 1015; 1030; 1026
Interpretació: Estrat d’enderroc de l’àmbit II.
Cronologia:
u. e. 1018.
Definició: Estrat de color gris amb moltes cendres, pedra mitjana i petita.
Seqüència física:
Cobert per 1010
Se li recolza 1016
Cobreix 1019
Es recolza 1003; 1011; 1012; 1013; 1014
Interpretació: Estrat d’abandó de la torre.
Cronologia:
u.e. 1019.
Definició: Capa de calç a l’interior i base de la torre.
Seqüència física:
Cobert per 1018
Es recolza 1003; 1011; 1012; 1013; 1014
Interpretació: Nivell d’utilització de la planta baixa de la torre.
Cronologia:
u.e. 1020.
Definició: Estrat format per terra argilosa de color vermellós, força compacte, amb presència d’alguns
carbons i petites pedres.
Seqüència física:
Igual a 1048
Cobert per 1017
Cobreix 1021; 1037

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 114
Es recolza 1002; 1011; 1015; 1030
Interpretació: Possibles restes de tàpia i d’enderroc a l’interior de l’àmbit II.
Cronologia:
u.e. 1021.
Definició: Estrat de color negre, format per terra cremada amb presència abundant de carbons.
Seqüència física:
Igual a 1050
Cobert per 1020
Cobreix 1037
Es recolza 1002; 1015; 1030
Interpretació: Nivell d’abandó de l’àmbit II.
Cronologia:
u.e. 1022.
Definició: Mur d’uns 50 cm d’amplada construït a base de blocs mitjans i petits de pedra calcària, una mica
devastats per la cara vista i lligats amb terra.
Seqüència física:
Igual a 18
És solidari amb 1025
Cobert per 1001
Se li recolza 1033
Es recolza 1002; 1015; 1017
Interpretació: Mur est d’una petita sala construïda a l’extrem nord del turó que aprofita part dels murs de
l’àmbit II encara visibles, com a darrera ocupació del jaciment abans de la instal·lació d’una caseta i una
antena.
Cronologia:
u.e. 1023.
Definició: Mur format a base de blocs mitjans de pedra calcària, lleugerament retocats en la seva cara
exterior, i lligats amb terra. Presenta una amplada força irregular des d’uns 1,50 m d’amplada mínima fins
gairebé els 2m a l’extrem nord.
Seqüència física:
Cobert per 1029
Se li recolza 1026; 1028; 1029; 1034; 1035; 1041; 1042; 1134; 1139; 1164; 1182; 1183; 1188
Es recolza 1015
Interpretació: Mur oest de tancament exterior del castell i de l’àmbit III.
Cronologia:
u.e. 1024.
Definició: Mur format a base de blocs mitjans de pedra calcària lleugerament retocats en la seva cara
exterior i lligats amb terra. Presenta una amplada aproximada d’uns 1,50 – 1,60 m.
Seqüència física:
Cobert per 1001
Se li recolza 1029; 1084; 1085; 1097; 1100
Es recolza a 1111; 1149; 1172
Interpretació: Mur perimetral sud del castell.
Cronologia:
u.e. 1025.
Definició: Mur d’uns 50 cm d’amplada format a base de blocs mitjans i petits de pedra calcària, una mica
devastats a la cara vista, lligats amb terra.
Seqüència física:
És solidari amb 1022
Cobert per 1001
Se li recolza 1033

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 115
Es recolza 1017
Interpretació: Mur sud d’una petita sala construïda a l’extrem nord del turó que aprofita part dels murs de
l’àmbit II encara visibles, com a darrera ocupació del jaciment abans de la instal·lació d’una caseta i una
antena.
Cronologia:
u.e. 1026.
Definició: Mur format a base de blocs mitjans de pedra calcària lligats amb terra i disposats en filades
irregulars. Presenta forats de bastida.
Seqüència física:
Cobert per 1001; 1029
Se li recolza 1034; 1129; 1134
Es recolza 1015; 1023; 1101; 1137; 1065
Interpretació: Mur nord de la sala oest del castell (àmbit III).
Cronologia:
u.e. 1027.
Definició: Mur format a base de blocs mitjans de pedra calcària, lleugerament retocats en la seva cara
exterior i lligats amb terra, disposats en filades irregulars. Fou construït amb les cares exteriors del mur de
pedra fent filades i l’interior amb un reble de pedra petita i terra.
Seqüència física:
Cobert per 1001
Se li recolza 1029; 1034; 1042; 1075
Es recolza 1101; 1116; 1187
Interpretació: Mur sud de l’àmbit III.
Cronologia:
u.e. 1028.
Definició: Mur d’uns 50 cm d’amplada format a base de blocs de pedra més aviat petits, lleugerament
retocats en la seva cara exterior i lligat amb terra, formant un parament irregular sense formar filades
sempre. Els blocs petits tenen una tendència a estar disposats verticalment. De tant en tant s’agrupen uns
quants blocs seguits de tamany més gran.
Seqüència física:
Cobert per 1029
Se li recolza 1034; 1042: 1147
Cobreix 1134; 1152
Es recolza 1023
Interpretació: Mur mitger de l’àmbit III, separa l’habitació en dues estances comunicades.
Cronologia:
u.e. 1029.
Definició: Estrat d’enderroc format per terres de color marró fosc, força soltes i amb abundants blocs de
pedra calcària de tamany mitjà i gran.
Seqüència física:
Cobert per 1001
Se li recolza 9
Cobreix 1023; 1026; 1034; 1035; 1036; 1041; 1042; 1101; 1138; 1188
Es recolza 1002, 1015; 1024; 1027; 1028; 1030
Interpretació: Estrat d’enderroc format per la caiguda dels murs de l’àmbit III i extrem oest i exterior de
l’àmbit II.
Cronologia:
u.e. 1030.
Definició: Mur d’uns 1,50-1,60 m d’amplada format a base de blocs mitjans i petits, localitzat al costat oest
de l’àmbit II.
Seqüència física:

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 116
Cobert per 1001; 1033
Se li recolza 1017; 1020; 1021; 1029; 1037; 1038; 1041; 1062; 1114; 1115
Es recolza 1002; 1015; 1110
Interpretació: La sala nord es reforma amb la construcció d’un nou mur al costat oest de l’àmbit reduint
l’espai original formant el mur perimetral oest de la nova estança.
Cronologia:
u.e. 1031.
Definició: Banqueta de morter de calç del mur 1002, formada per una capa d’argamassa de calç i sorra i
pedres petites.
Seqüència física:
Igual a 1002
Cobert per 1006
Cobreix 1040
Interpretació: Fonamentació exterior del castell que correspon amb el mur nord de l’àmbit II.
Cronologia:
u.e. 1032.
Definició: Mur d’uns 2,30 m d’amplada format a base de blocs mitjans de pedra calcària lleugerament
retocats en la seva cara exterior i lligats amb terra.
Seqüència física:
Cobert per 1001; 1067; 1087; 1088
Se li recolza 1057; 1124; 1125; 1085
Cobreix 1069, 1197
Es recolza 26, 1012; 1024; 1045, 1065; 1069; 1070; 1096; 1111; 1149; 1181
Interpretació: Mur perimetral del castell, situat en el costat de llevant.
Cronologia:
u.e. 1033.
Definició: Estrat de terres de color marronós, més aviat sorrenques, amb alguna pedra i restes disperses i
poc abundants d’argamassa de calç.
Seqüència física:
Cobert per 1001
Cobreix 1017; 1030; 1044
Es recolza 1002; 1022; 1025
Interpretació: Estrat d’abandonament d’una petita sala, construïda a l’extrem nord del turó, com a darrera
ocupació del jaciment.
Cronologia:
u.e. 1034.
Definició: Estrat de terres de color marró clar – vermellós molt compactes, força fines i barrejades amb
algun bloc de pedra de tamany mitjà - gran, amb restes de terra cremada o tàpia, així com d’alguna taca de
color negre formada per carbons i algun tronc cremat.
Seqüència física:
Igual a 1035; 1036; 1042; 5
Cobert per 1029
Cobreix 1129; 1134; 1147; 1150; 1151
Es recolza 1023; 1026; 1027; 1028; 1101; 1138
Interpretació: Estrat d’abandó de l’àmbit III.
Cronologia:
u.e. 1035.
Seqüència física:
Igual a 1034; 1036; 1042

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 117
u.e. 1036.
Seqüència física:
Igual a 1034; 1035; 1042
u.e. 1037.
Definició: Estrat d’enderroc format per terres de color marró clar i blocs de pedra mitjans i petits.
Seqüència física:
Cobert per 1020; 1021
Cobreix 1038; 1062
Es recolza 1002; 1011; 1015; 1030; 10
Interpretació: Estrat d’enderroc a l’interior de l’àmbit II.
Cronologia:
u.e. 1038.
Definició: Estrat format per terres argiloses i compactes, de color marró clar - vermellós.
Seqüència física:
Igual a 1086
Cobert per 1037; 1062
Se li recolza 1053
Cobreix 1039; 1054; 1064; 1065; 1114; 1130; 1131
És tallat per 1052
Es recolza 1002; 1011; 1015; 1030; 1102
Interpretació: Estrat d’anivellament de l’àmbit II, amb el que s’amortitza l’estructura u.e. 1064.
Cronologia:
u.e. 1039.
Definició: Estrat de terres de color gris amb moltes cendres i carbons, força fines i barrejades amb algun
bloc mitjà - gran de pedra.
Seqüència física:
Igual a 1073; 1082
Cobert per 1038
Cobreix 1054
Es recolza 1002; 1011; 1015; 1030; 1064
Interpretació: Estrat d’anivellament de l’àmbit II.
Cronologia:
u.e. 1040.
Definició: Roca mare – terreny natural.
u.e. 1041.
Definició: Estructura formada per blocs de pedres de divers tamany amb presència de morter i restes de
tàpia cremada.
Seqüència física:
Cobert per 1001; 1029
Se li recolza 1188
Cobreix 1040; 1189; 1190; 1193
Es recolza 1002; 1015; 1023; 1030
Interpretació: Destrucció del sector nord-oest del castell. Amb les restes de l’enderroc es construeix una
estructura de reforç arran del mur 1030, i es redueix l’espai original de l’àmbit II.
Cronologia:
u.e. 1042.
Definició: Estrat de color marró clar vermellós, compacte, amb pedres.
Seqüència física:
Igual a 1034

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 118
Cobert per 1029
Es recolza 1023; 1026; 1027; 1028
Interpretació: Estrat d’abandonament de l’àmbit III.
Cronologia:
u.e. 1043.
Seqüència física:
Igual a 1001; 1046; 1047; 1093
u.e. 1044.
Definició: Sediment de color marró - vermellós format per argiles i nòduls gruixuts d’argamassa de calç i
alguns carbons, amb presència de blocs de pedres. Han aparegut diversos fragments de ceràmica blava
catalana de “la ditada”.
Seqüència física:
Igual a 1017
Cobert per 1022; 1025; 1033
Cobreix 1020; 1048
Es recolza 1002; 1011; 1015; 1030
Interpretació: Enderroc de l’àmbit II
Cronologia:
u.e. 1045.
Definició: Mur d’una amplada aproximada de 1,35 m, format a base de blocs mitjans de pedra calcària,
formant filades regulars a les cares vistes i amb reble interior de terra a la part central del mur.
Seqüència física:
Cobert per 1001; 1075; 1088
Se li recolza 1084; 1085; 1096; 1162; 1124; 1125
Es recolza 1032; 1090; 1095; 1105; 1111; 1142; 1143; 1149; 1166; 1172
Interpretació: Mur de tancament sud de l’àmbit IV.
Cronologia:
u.e. 1046.
Seqüència física:
Igual a 1001; 1043; 1047; 1093
u.e. 1047.
Seqüència física:
Igual a 1001; 1043; 1046; 1093
u.e. 1048.
Definició: Estrat d’enderroc format per terres argiloses i de color vermellós, de desigual grau de compacitat
i amb elevada presència de carbons, alguns d’ells força grans (de fins a 8 cm). L’estrat comptava també
amb pedres mitjanes i petites, així com taques d’argila verdosa.
Seqüència física:
Igual a 1020
Cobert per 1044
Cobreix 1050
Interpretació: Estrat d’enderroc de l’àmbit II.
Cronologia:
u.e. 1049.
Definició: Estructura subterrània en forma de sitja, construïda amb pedra seca, a base de filades de blocs
de pedra escairada i de factura acurada. El tancament superior era realitzat per aproximació de filades i
boca de planta quadrada. La base de l’estructura era de planta circular i plana. Presentava un diàmetre de

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 119
base entorn els 2 m, i una fondària de 2,85 m. Fou localitzada completament buida.
Seqüència física:
Cobert per 1001
Rebla 1123
Se li recolza 1075
Es recolza 1077; 1122; 1144
Interpretació: Podria tractar-se d’una sitja o fresquera.
Cronologia:
u.e. 1050.
Definició: Estrat amb un alt contingut d’argiles i sorres, molt compacte, i amb una presència altíssima de
carbons i de nòduls de morter de calç. Alguns dels carbons conservaven la forma de branques i bigues de
fusta cremada.
Seqüència física:
Igual a 1021
Cobert per 1020; 1048
Interpretació: Nivell d’abandó de l’àmbit II.
Cronologia:
u.e. 1051.
Seqüència física:
Igual a 1062
u.e. 1052.
Definició: Retall de planta circular, obliterat per una gran concentració de pedres a la part superior, terra i
alguns ossos, pràcticament sense la presència de ceràmica. Tenia les parets còncaves i el fons pla.
Seqüència física:
Cobert per 1062
Reblert per 1053
Talla 1038; 1040; 1054; 1061; 1110
Interpretació: Sitja medieval localitzada a l’interior de l’àmbit II
Cronologia:
u.e. 1053.
Definició: Acumulació de pedres mitjanes i grans que formaven part del rebliment superior de la sitja 1052.
La resta de l’estrat era més abundant en terra. Contenia alguns ossos de fauna, pràcticament sense
ceràmica.
Seqüència física:
Cobert per 1062
Rebla 1052
Cobreix 1040
Es recolza 1038; 1054; 1063; 1110
Interpretació: Abandó de la sitja medieval de l’àmbit II per colmatació antròpica.
Cronologia:
u.e. 1054.
Definició: Estrat de terres argiloses cremades i molts de troncs i cendres. Tenia un aspecte molt llimós,
més aviat gris.
Seqüència física:
Igual a 1079; 1081
Cobert per 1038; 1039
Cobreix 1040; 1108; 1109; 1110
És tallat per 1052
Es recolza 1002; 1015; 1114; 1115
Se li recolza 1053; 1064; 1130; 1131
Interpretació: Estrat d’incendi a l’àmbit II.

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 120
Cronologia:
u.e. 1055.
Definició: Arrasament dels murs de la banda oriental del castell, segurament per aprofitar les pedres com
a pedrera.
Seqüència física:
Cobert per 1001
Talla 1003; 1010; 1012; 1013
Interpretació: Destrucció del costat oriental de l’àmbit I.
Cronologia:
u.e. 1056.
Definició: Mur d’orientació nord - sud fet amb un aparell de pedra irregular i un rebla interior de terra i pedres
petites. Tenia una amplada de 1,15 m i una alçada aproximada de 1,30 m.
Seqüència física:
Cobert per 1001
Se li recolza 1075; 1067; 1087; 1088
Es recolza 1124; 1077; 1154
Interpretació: Mur del castell que delimita l’àmbit IV pel costat sud.
Cronologia:
u.e. 1057.
Definició: Estructura quadrada de pedra, situada entre el mur de tancament est del castell i el mur 1065.
Seqüència estratigràfica:
És solidari amb 1077
Cobert per 1001
Se li recolza 1088; 1124; 1125
Es recolza 1032 ;1065; 1098
Interpretació:
Cronologia:
u.e. 1058.
Definició: Mur que es relaciona amb els murs 1059 i 1060, formant un àmbit obert cap al sud, construïts
formant un aparell irregular i lligats amb terra.
Seqüència física:
És solidari amb 1059
Cobert per 1001
Es recolza 1024
Interpretació: Mur d’un edifici d’època moderna edificat a l’extrem sud, entre el castell i l’església.
Cronologia:
u.e. 1059.
Definició: Mur que es relaciona amb els murs 1058 i 1060, formant un àmbit obert cap al sud, construïts
formant un aparell irregular i lligat amb terra, localitzat a l’extrem sud i exterior del castell.
Seqüència física:
És solidari amb 1058; 1060
Cobert per 1001
Interpretació: Mur d’un edifici d’època moderna edificat a l’extrem sud, entre el castell i l’església.
Cronologia:
u.e. 1060.
Definició: Mur que es relaciona amb els murs 1059 i 1058, formant un àmbit obert cap al sud, construïts
formant un aparell irregular i lligats amb terra.
Seqüència física:
És solidari amb 1058; 1059
Cobert per 1001

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 121
Interpretació: Mur d’un edifici d’època moderna edificat a l’extrem sud, entre el castell i l’església.
Cronologia:
u.e. 1061.
Definició: Sitja de boca circular, la boca de la qual es trobava rodejada de pedres de tamany mitjà – gran,
tot retallant la roca. Tenia un perfil molt peculiar, en pendent rectilini en un dels seus costats, ocasionat
sembla per la troballa d’una beta molt dura de roca. La sitja es va fer més gran on la roca era més tova.
Presentava un diàmetre de boca d’uns 0,76 m i una fondària de 1,25 m.
Seqüència física:
És tallat per 1052
Reblert per 1063
Talla 1040
Interpretació: Sitja d’època ibèrica.
Cronologia: Mitjans del segle IV aC.
u.e. 1062.
Definició: Restes d’un empedrat molt rústic, poc acurat, format per la disposició de pedres més o menys
planes en el costat occidental i davant la porta de l’àmbit II.
Seqüència física:
Igual a 1051
Cobert per 1037
Cobreix 1038; 1053
Es recolza 1002; 1015; 1030; 1102; 1026
Interpretació: Nivell d’ús de l’àmbit II.
Cronologia:
u.e. 1063.
Definició: Estrat de terres de color entre marró i gris que formaven el rebliment d’una sitja d’època ibèrica,
amb quantitats importants de paret despreses com a sediment. També hi havia un important lot de materials
ceràmics, restes de fauna i pedres.
Seqüència física:
Igual a 1127
Cobert per 1110
Se li recolza 1053
Rebla 1061
Cobreix 1040
Interpretació: Rebliment d’una sitja d’època ibèrica.
Cronologia: Mitjans dels segle IV aC.
u.e. 1064.
Definició: Estructura rectangular de pedra lligada amb terra, situada a l’angle nord de l’àmbit II, de la qual
només es veia la superfície superior. Es fonamentà damunt el sòl primitiu de l’estança, és a dir, damunt la
roca.
Seqüència física:
Cobert per 1038
Se li recolza 1039; 1082
Es recolza 1002; 1011; 1040
Interpretació:
Cronologia:
u.e. 1065.
Definició: Mur lligat amb morter de calç, localitzat al costat sud de l’escala 26. Mides: 0,70 m d’amplada i
alçada de 0,84 m. Presenta un aparell amb presència d’opus spicatum.
Seqüència física:
Cobert per 1001; 1027
Se li recolza 26; 1026; 1032; 1057; 1066; 1068; 1077; 1101; 1130; 1132; 1137; 1197

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 122
Es recolza 1015; 1040
Interpretació: Mur localitzat a l’exterior i costat sud dels àmbitsIiIIseparant d’alguna manera la part del
recinte Sobirà del recinte Jussà.
Cronologia:
u.e. 1066.
Definició: Enllosat de pedres petites i mitjanes que omplen l’espai entre el corredor format per 1065 i la
banqueta 1076. Està relacionat amb l’escala 26, com a replà situat en la part més elevada d’aquesta. Es
localitza a l’exterior i costat sud de l’àmbit II.
Seqüència física:
Cobert per 1001
Se li recolza 1075
Es recolza 1065; 1076
Interpretació: Nivell d’ús, relacionat amb la utilització de l’escala 26.
Cronologia:
u.e. 1067. Igual a 1087; 1088.
u.e. 1068.
Definició: Estrat format per cendres de color gris clar de textura molt flonja i granulada i presència de fauna,
ceràmica, etc. Les trobem des del llindar d’accés a l’àmbit III fins damunt de la plataforma 1077, i en
pendent damunt la rampa del pati.
Seqüència física:
Cobert per 1075
Cobreix 1116
Es recolza 1101; 1065; 1077
Interpretació: Nivell d’abandó.
Cronologia:
u.e. 1069.
Definició: Estrat argilós de coloració vermellosa, damunt el qual es fonamentà el mur de tancament est del
castell (u.e. 1032). És anterior a la construcció de la torre medieval, ja que fou tallat per la rasa de
fonamentació d’aquesta.
Seqüència física:
Cobert per 1032; 1045; 1070
Se li recolza 1103; 1104; 1181
Cobreix 1163; 1165; 1196; 1200; 1201
És tallat per 1180
Interpretació: Estrat d’amortització de restes ibèriques, damunt les quals es fonamentaria el castell.
Cronologia:
u.e. 1070.
Definició: Nivell format per cendres i carbons, localitzat a l’angle sud-est exterior de la torre en un sondeig
que vam fer entre el mur 1032 i el mur 1012.
Seqüència física:
Cobert per 1001
Se li recolza 1032
Es recolza a 1012
Cobreix 1069; 1181
Interpretació: Nivell d’ús relacionat amb l’ocupació exterior de la torre.
Cronologia:
u.e. 1071.
Seqüència física:
Igual a 1124

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 123
u.e. 1072.
Seqüència física:
Igual a 1125
u.e. 1073.
Seqüència física:
Igual a 1039; 1082
u.e. 1074.
Eliminat.
u.e. 1075.
Definició: Abocaments diversos de runes formades per terres de color gris i terres vermelloses, que formen
part del rebliment exterior de l’estructura 1049, la part inferior de la qual es construeix retallant (u.e. 1123)
un rebliment ja existent. Contenia restes faunístiques i ceràmica grisa. Destaca la troballa d’una pica feta
en un bloc monolític fora del seu context original.
Seqüència física:
Cobert per 1001
Cobreix 1068; 1116; 1124
Es recolza 1045; 1049; 1056; 1065; 1066; 1077; 1154
Interpretació: La construcció de l’estructura 1049 realitzada en pedra seca, suposà reomplir amb runes
l’exterior de la mateixa a mida que s’anaven pujant les filades.
Cronologia:
u.e. 1076.
Definició: Banqueta construïda amb pedra i morter de calç, que trobem al costat sud del mur 1015, entre
l’enllosat 1066 i el mur 1065. Només la trobem en un tram. Queda un espai més ampli enllosat just al
capdamunt de l’escala 26, on l’empedrat 1066 va fins arran del mur 1015.
Seqüència física:
Cobert per 1001
Se li recolza 1075
Es recolza 1015; 1066
Interpretació:
Cronologia:
u.e. 1077.
Definició: Mur de contenció, atalussat, que s’alinia amb el mur 1057. Era construït amb un aparell irregular
i lligat amb terra. La seva superfície superior estava formada per un empedrat que arribava fins a la porta de
l’àmbit III.
Seqüència física:
És solidari amb 1057
Cobert per 1068; 1075
Se li recolza 1049; 1056; 1124
Es recolza 1065; 1112; 1119; 1122; 1159
Interpretació:
Cronologia:
u.e. 1078. Eliminada.
u.e. 1079.
Seqüència física:
Igual a 1054; 1081
u.e. 1080. Eliminada.

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 124
u.e. 1081.
Seqüència física:
Igual a 1054; 1079
u.e. 1082.
Seqüència física:
Igual a 1039; 1073
u.e. 1083.
Definició: Restes d’un mur de pedra calcària que trobem a una cota molt superficial del castell, del qual
només es conservava la cara vista del costat de ponent. Fet amb un aparell molt irregular, lligat amb terra.
Seqüència física:
Cobert per 1001
Cobreix 1067; 1087; 1088
Es recolza 1057
Interpretació: Estructures relacionades amb l’ocupació més tardana del turó.
Cronologia:
u.e. 1084.
Definició: Estrat d’argiles i cendres grises que contenien gran quantitat de material ceràmic i faunístic.
Seqüència física:
Igual a 1097; 1139; 1153
Cobert per 1001
Se li recolza 1091; 1092
Cobreix 1085; 1106
Es recolza 1024; 1045
Interpretació: Nivell d’ocupació relacionat amb els murs 1045 i 1024, 1023 i 1032, anterior a la divisió entre
l’àmbit III i l’àmbit VI.
Cronologia:
u.e. 1085.
Definició: Estrat de runes de color entre ocre i groc clar amb presència abundant de pedres de tots els
tamanys, i terres molt estèrils, sense pràcticament materials.
Seqüència estratigràfica:
Cobert per 1001; 1084; 1097
Se li recolza 1106
Cobreix 1090; 1094; 1095; 1096; 1100; 1142
Es recolza 1024; 1032; 1045; 1106
Interpretació: Estrat d’anivellament per tal d’aixecar una terrassa en la part més baixa del castell.
Cronologia:
u.e. 1086.
Seqüència física:
Igual a 1038
u. e. 1087.
Seqüència física:
Igual a 1067; 1088
u. e. 1088.
Definició: Estrat format per runes amb abundància de pedres de tamany mitjà.
Seqüència física:
Igual a 1067; 1087
Cobert per 1001
Se li recolza 1083
Cobreix 1032; 1045; 1124

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 125
Es recolza 1056; 1057
Interpretació: Estrat de runes que relacionem amb l’enderroc del mur 1056 i 1057.
Cronologia:
u. e. 1089. Eliminada.
u. e. 1090.
Definició: Estrat de cendres que contenia restes de fauna, ceràmica ibèrica oxidada, i ceràmica grisa.
Seqüència física:
Cobert per 1085
Se li recolza 1045; 1100
Cobreix 1105; 1142
És tallat per 1099
Interpretació: Estrat d’abandó que cobria el nivell d’ús 1105.
Cronologia:
u. e. 1091.
Definició: Mur paral·lel al mur 1024, orientat en sentit est – oest, construït amb un aparell irregular de pedra
calcària de petites i mitjanes dimensions, lligat amb argila i conservat només en dues filades. Tenia 0,65 m
d’amplada i una alçada màxima de 0,30 m.
Seqüència física:
Cobert per 1029; 1042; 1150
Se li recolza 1134
Es recolza 1023; 1084; 1092; 1097; 1106; 1139
Interpretació: Mur relacionat amb la plataforma ue 1148, amortitzats contemporàniament per l’estrat 1134.
Cronologia:
u. e. 1092.
Definició: Mur mitger entre 1024 i 1027, conservat formant sis filades d’alçada força regulars, fet amb pedra
petita i mitjana, lleugerament retocades i lligat amb argila. Tenia una amplada de 0,90 m i una alçada de
0,70 m.
Seqüència física:
Cobert per 1000
Se li recolza 1001; 1091
Es recolza 1024; 1084; 1097; 1101
Interpretació: Mur que separa la sala de ponent, de la sala sud.
Cronologia:
u. e. 1093.
Seqüència física:
Igual a 1001; 1043; 1046; 1047
u. e. 1094.
Definició: Mur d’orientació est - oest, conservat pràcticament només a nivell de fonamentació, en només
dues filades. Delimitaria una estança amb el mur 1095 que li és solidari.
Seqüència física:
És solidari amb 1095
Cobert per 1085
Se li recolza 1045; 1096; 1111; 1142; 1143; 1149; 1166; 1168
Cobreix 1172
Interpretació:
Cronologia:
u. e. 1095.
Definició: Mur amortitzat per la construcció del mur 1045, fet amb un aparell irregular de pedra calcària i
lligat amb argila, conservat només en una sola filada.

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 126
Seqüència física:
És solidari amb 1094
Cobert per 1085
Se li recolza 1045; 1096
Cobreix 1149
Interpretació:
Cronologia:
u. e. 1096.
Definició: Estrat de cendres de color molt negre, relacionat amb la llar 1107.
Seqüència física:
Cobert per 1085
Cobreix 1111; 1107
Es recolza 1094; 1095
Se li recolza 1032; 1045
Interpretació: Nivell d’ús relacionat amb els murs 1094 i 1095.
Cronologia:
u. e. 1097.
Igual a 1084; 1139; 1153
u. e. 1098.
Definició: Estrat tacat de cendres molt blanques, però també amb taques negres i carbons, de 2 cm de
potència, disperses en un nivell molt horitzontal delimitat entre els murs 1103, 1057 i 1032, amb materials
ceràmics associats.
Seqüència física:
Cobert per 1125
Se li recolza 1032; 1057
Cobreix 1069
Es recolza 1103; 1104
Interpretació: Nivell d’ús relacionat amb el mur 1103.
Cronologia:
u. e. 1099.
Definició: Retall de la trinxera de fonamentació del mur 1024. No es tracta d’un retall regular, però el trobem
al llarg del mur 1024, pràcticament perdut a l’arribar prop del mur 1094.
Seqüència física:
Reblert per 1100
Talla 1090; 1105; 1142; 1143; 1166; 1172
Interpretació: Trinxera de fonamentació del mur 1024.
Cronologia:
u. e. 1100.
Definició: Rebliment de terres de color marró amb pedres petites i presència d’algun fragment ceràmic que
trobàrem a l’interior de la trinxera 1099.
Seqüència física:
Cobert per 1085
Rebla 1099
Se li recolza 1090; 1105; 1142; 1143; 1166; 1172
Es recolza 1024
Interpretació: Terres que reblen la trinxera de fonamentació del mur 1024.
Cronologia:
u. e. 1101.
Definició: Mur anterior i sota el mur 1027, que separa l’àmbit III del IV. Es caracteritza per estar format en

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 127
filades més o menys regulars, amb pedres petites força quadrades disposades amb tendència vertical,
alternant amb algun carreu rectangular de tamany més gran, i alguna falca vertical.
Seqüència física:
Igual a 1135
Cobert per 1029
Se li recolza 1026; 1027; 1034; 1068; 1075; 1112; 1113; 1116; 1134; 1138; 1139; 1174; 1182; 1187
Es recolza 1040; 1117; 1119
Interpretació:
Cronologia:
u. e. 1102.
Definició: Construcció de pedra en forma de muret.
Seqüència física:
Cobert per 1001
Se li recolza 1001; 1038; 1062; 1086
Es recolza 1015; 1065; 1075
Interpretació:
Cronologia:
u. e. 1103.
Definició: Mur d’orientació nordest – sudoest, que fa cantonada amb el mur 1104. Es conserva només el
costat exterior, fins a tres filades d’alçada màxima, construït amb pedra calcària i lligat amb terra. S’associava
a un estrat de cendres 1098. Pel costat sud va ser tallat per la construcció del mur 1032.
Seqüència física:
És solidari amb 1104
Cobert per 1125
Se li recolza 1032; 1098
Cobreix 1069
Interpretació:
Cronologia:
u. e. 1104.
Definició: Mur d’orientació nord – sud, lligat amb argila, fa cantonada amb el mur 1103. Es conserva en un
màxim de tres filades en l’extrem nord, en el punt on està en contacte amb el mur 1103. S’alinia amb el mur
1094. Es conservava en una amplada variable entre els 30 i els 80 cm.
Seqüència física:
És igual a 1094
És solidari amb 1103
Cobert per 1125
Es recolza 1069
Interpretació: Mur desmuntat en la fase de construcció del mur 1045 del castell, que destruiria la continuïtat
existent amb el mur 1094.
Cronologia:
u. e. 1105.
Definició: Nivell d’ocupació format per taques de cendres i color ocre - vermellós amb restes de pedruscall,
que aparegué sota l’estrat 1090.
Seqüència física:
Cobert per 1090
Se li recolza 1045; 1100
Cobreix 1142
És tallat per 1099
Interpretació: Nivell d’ocupació anterior a la construcció dels murs 1024 i 1045. Probablement contemporani
a l’estrat 1096 relacionat amb la llar 1107, localitzats al costat de llevant del mur 1094.
Cronologia:

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 128
u. e. 1106.
Definició: Mur que trobem en diagonal des de l’angle que formen els murs 1023 i mur 1024.
Seqüència física:
Cobert per 1139; 1084
Se li recolza 1085
Cobreix 1184
Es recolza 1023; 1024
Interpretació:
Cronologia:
u. e. 1107.
Definició: Restes d’una llar formada per un enllosat de lloses planes de pedra calcària, lligades amb argila,
cobertes per un estrat tacat de cendres.
Seqüència física:
Cobert per 1096
Cobreix 1111
Interpretació:
Cronologia:
u. e. 1108.
Definició: Estructura de planta rectangular, feta a base de pedres clavades verticalment en el terreny
natural, i recobert per un estrat d’argiles recremades amb restes de fusta cremada al seu interior.
Seqüència física:
Cobert per 1054; 1109
Cobreix 1040
Interpretació: Llar de l’àmbit II, relacionat amb la primera ocupació d’aquesta estança, és a dir amb l’estrat
1110.
Cronologia:
u. e. 1109.
Definició: Rebliment de la llar 1108, format per argila, carbons i fusta cremada, amb restes faunístiques,
ceràmica grisa i ceràmica oxidada a torn. Tenia una potència d’entre2i10cm.
Seqüència física:
Cobert per 1054
Cobreix 1040; 1108
Interpretació:
Cronologia:
u. e. 1110.
Definició: Argiles molt fines i llimoses amb un alt contingut en cendres grisoses, que cobrien el sòl de
l’àmbit II. En alguns punts de l’estança, l’estrat esdevé més potent i granulat.
Seqüència física:
Cobert per 1054; 1115
Se li recolza 1030; 1053; 1130
Cobreix 1040; 1063; 1191
És tallat per 1052
Es recolza 1002; 1011; 1015; 1108; 1133
Interpretació: Estrat d’abandó relacionat amb l’ocupació de l’àmbit II abans de la construcció del mur 1030.
Cronologia:
u. e. 1111.
Definició: Estrat d’argiles vermelloses damunt les quals hi ha les restes d’una llar 1107.
Seqüència física:
Cobert per 1001; 1085; 1096
Se li recolza 1024; 1032, 1045; 1107
Cobreix 1149

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 129
Es recolza 1094; 1095
Interpretació: Preparació del nivell d’ús relacionat amb els murs 1094 i 1095, contemporani a 1142.
Cronologia:
u. e. 1112
Definició: Estrat de color vermellós format bàsicament per pedruscall menut, forma part d’un abocament
que trobem sota 1116 i a l’interior de l’àmbit IV.
Seqüència física:
Cobert per 1113; 1116
Se li recolza 1077
Cobreix 1117; 1118; 1119
És tallat per 1123
Es recolza 1040
Interpretació: Estrat d’abocament.
Cronologia:
u. e. 1113.
Definició: Nivell de pedres disposades planes i en pendent damunt la superfície de l’estrat 1112.
Seqüència física:
Cobert per 1116
Cobreix 1112
Es recolza 1101
Interpretació: Empedrat disposat damunt una rampa que donaria accés a la part més baixa on es fonamentà
l’estructura 1049, i per a la qual calgué retallar part de l’estratigrafia anterior.
Cronologia:
u. e. 1114.
Definició: Base de formigó feta de grava i morter de calç, localitzada a l’angle sud – oest de l’àmbit II, format
pels murs 1030 i 1015.
Seqüència física:
Cobert per 1038
Se li recolza 1054
Cobreix 1115
Es recolza 1015; 1030
Interpretació: Reforç o consolidació realitzat a l’angle sud-oest de l’àmbit II, arrel d’un incendi (1054) puntual
esdevingut a l’interior de l’àmbit i fins a la porta d’entrada d’aquest.
Cronologia:
u. e. 1115.
Definició: Capa puntual d’argiles vermelles molt estèrils localitzades sota l’estrat 1114.
Seqüència física:
Cobert per 1114
Se li recolza 1054
Cobreix 1110
Es recolza 1015; 1030
Interpretació: Anivellament del sòl realitzat a l’angle de l’habitació abans de col·locar la morterada de reforç
(1114) entre els murs 1015 i 1030.
Cronologia:
u. e. 1116.
Definició: Runes de color gris clar, molt estèrils que trobem en pendent des de la part nord de l’àmbit IV.
Seqüència física:
Cobert per 1068; 1075
Cobreix 1112; 1113; 1119
Tallat per 1123
Es recolza 1065; 1101; 1135; 1154

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 130
Se li recolza 1187
Interpretació: Estrat d’abocaments de runa que amortitzen l’espai central del castell.
Cronologia:
u. e. 1117.
Definició: Fina capa de color negre, amb una presència força abundant de carbons, localitzada entre
estrats de pedruscall en pendent des de la part nord de l’àmbit IV.
Seqüència física:
Cobert per 1112; 1118
Cobreix 1119
Es recolza 1135
Interpretació: Estrat d’abocament.
Cronologia:
u. e. 1118.
Definició: Acumulació de pedres localitzades damunt l’estrat 1117 i només a l’angle format pels murs 1101
i el mur 1065.
Seqüència física:
Cobert per 1112
Cobreix 1117; 1119
Es recolza 1040; 1101
Interpretació: Estrat d’abocament.
Cronologia:
u. e. 1119.
Definició: Pedruscall format per pedres petites i esquirles, producte d’haver tallat o extret pedra i abocat
posteriorment per reomplir l’espai interior de l’àmbit IV.
Seqüència física:
Cobert per 1112; 1117; 1118
Se li recolza 1049; 1077; 1101
Cobreix 1120; 1121; 1122; 1156; 1158; 1177
És tallat per 1123
Es recolza 1040; 1135; 1154
Interpretació: Estrat d’abocament.
Cronologia:
u. e. 1120.
Definició: Cendres molt blanques, que cobrien la llar 1121.
Seqüència física:
Cobert per 1119
Se li recolza 1049
Cobreix 1121
És tallat per 1123
Interpretació: Nivell d’ocupació medieval documentat a la plataforma inferior del turó.
Cronologia:
u. e. 1121.
Definició: Estructura de planta quadrada, delimitada perimetralment per una sèrie de pedres clavades
verticals.
Seqüència física:
Cobert per 1119; 1120
Se li recolza 1049
Cobreix 1122
És tallat per 1123
Interpretació: Llar relacionada amb un nivell d’ocupació medieval documentat a la plataforma inferior del
turó.

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 131
Cronologia:
u. e. 1122.
Definició: Estrat d’argiles grogues i marrons damunt el que està construïda la llar 1121, que contenia molt
material ceràmic de cronologia ibèrica.
Seqüència física:
Cobert per 1119; 1121
Se li recolza 1049; 1077; 1156
Cobreix 1040
És tallat per 1123
Interpretació: Estrat de preparació del nivell d’ocupació testimoniat per la presència de la llar 1121.
Cronologia:
u. e. 1123.
Definició: Retall realitzat en l’estratigrafia existent a l’interior de l’àmbit IV per a construir l’estructura 1049.
Seqüència física:
Talla 1112; 1116; 1117; 1119; 1120; 1121; 1122; 1124; 1125; 1040
Reblert per 1049; 1075; 1144
Interpretació:
Cronologia:
u. e. 1124.
Definició: Estrat de cendres de color gris – verdós en gradació cap al negre amb restes de carbons i
cendres barrejats amb molt de pedruscall petit, dipositats abans de la construcció del mur 1056. Foren
localitzades en pendent de nord-oest a sud-oest, i d’est a oest. Tenia poca potència, format per deixalles
domèstiques, i presència de ceràmica.
Seqüència física:
Igual a 1071
Cobert per 1056; 1075; 1088
Se li recolza 1049; 1144
Cobreix 1125
És tallat per 1123
Es recolza 1032; 1045; 1057; 1077; 1154
Interpretació: Estrat d’abocament relacionat amb un espai més gran que l’àmbit IV, que arribaria fins al mur
1032.
Cronologia:
u.e. 1125.
Definició: Estrat d’argiles vermelles amb força pedruscall que trobem en pendent nord –sud i oest - est,
anterior a la construcció del mur 1056. Quedà afectat per la construcció de l’estructura 1049.
Seqüència física:
Igual a 1072
Cobert per 1124; 1144
Se li recolza 1049
Cobreix 1069; 1098; 1103; 1104; 1158; 1159; 1160; 1171; 1179
És tallat per 1123
Es recolza 1032; 1045; 1057; 1154
Interpretació: Aquest estrat d’abocament s’associa a un espai més gran que l’àmbit IV, que arribaria fins al
mur 1032.
Cronologia:
u.e. 1126.
Seqüència física:
Igual a 1158

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 132
u.e. 1127.
Seqüència física:
Igual a 1063; 1128
u. e. 1128.
Seqüència física:
Igual a 1127; 1063
u.e. 1129.
Definició: Estrat tacat de carbons i de color marró clar, molt horitzontal.
Seqüència física:
Cobert per 1034
Cobreix 1134
Es recolza 1023; 1026; 1027; 1028; 1101; 1138; 1147
Interpretació: Nivell d’ús relacionat amb l’ocupació de l’àmbit III - habitació 1, delimitat pels murs 1026,
1027, 1028 i 1023. Contemporani amb l’estrat 1151.
Cronologia:
u.e. 1130.
Definició: Estrat d’argiles marrons quasi sense pedres, que trobàrem en el corredor d’accés a l’àmbit II.
Contenia restes faunístiques i ceràmica.
Seqüència física:
Cobert per 1086; 1102
Cobreix 1132
Es recolza 1054; 1065; 1110; 1131; 1133
Interpretació:
Cronologia:
u. e. 1131.
Definició: Marxapeu format per la disposició de pedres planes de diferents tamanys, que trobem entre els
murs de l’àmbit II, on hi ha ubicada la porta. Delimita l’estrat 1054 localitzat a l’interior de l’àmbit II, de
l’estrat 1130, situat a l’altre costat exterior.
Seqüència física:
Cobert per 1086
Se li recolza 1114; 1130
Cobreix 1130
Es recolza 1015
Interpretació: Podria tractar-se del marxapeu relacionat amb l’obertura d’una porta en el mur sud de l’àmbit
II.
Cronologia:
u. e. 1132.
Definició: Enllosat localitzat en el corredor entre el mur 1065 i el marxapeu 1133. Format a base de lloses
i pedres planes arran del mur 1065, pel costat nord que dóna a l’àmbit II.
Seqüència física:
Cobert per 1066; 1130
Cobreix 1040
Es recolza 1027; 1065
Interpretació:
Cronologia:
u. e. 1133.
Definició: Disposició d’una línia de pedres entre fornícula i fornícula que trobem a la part inferior del mur
1015.
Seqüència física:
Cobert per 1054

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 133
Se li recolza 1130; 1110
Cobreix 1040
Es recolza 1015
Interpretació: Segurament es tracta de les restes del mur 1015 existents abans d’obrir la porta.
Cronologia:
u.e. 1134.
Definició: Estrat de runes format per pedres i terres de color marró clar, abocades de manera que cobrissin
les estructures anteriors i formar un anivellament per a la construcció del nivell de pis 1129.
Seqüència física:
Igual a 1152
Cobert per 1028; 1034; 1129; 1138
Cobreix 1136; 1137; 1139; 1140; 1148
Es recolza 1023; 1026; 1091; 1101
Interpretació: Anivellament de runes relacionades amb la formació d’un nivell d’ocupació de l’àmbit III,
coetànies amb l’escala 1138 i el llindar (u.e. 1147) situat entre els murs 1027 i 1028.
Cronologia:
u. e. 1135.
Definició: Restes d’un mur o banqueta damunt el qual es fonamenta el mur 1101. Només veiem el parament
que dóna a l’àmbit IV, amb cinc filades d’alçada conservada, i un reble interior de pedres i terra.
Seqüència física:
Igual a 1101
És solidari amb 1154
Se li recolza 1112; 1116; 1117; 1119
Cobreix 1158
Interpretació:
Cronologia:
u. e. 1136.
Definició: Graó damunt l’estructura quadrada 1148, format per pedres rectangulars ben escairades pel
costat sud.
Seqüència física:
Cobert per 1134
Se li recolza 1140
Es recolza 1023; 1148
Interpretació:
Cronologia:
u. e. 1137.
Definició: Mur alineat amb la fonamentació del mur 1065, que trobàrem amortitzat per un estrat de runes
1134. Vist només en planta.
Seqüència física:
Cobert per 1134
Se li recolza 1026; 1027; 1148
Es recolza 1023; 1065
Interpretació:
Cronologia:
u. e. 1138.
Definició: Escala cap a l’interior de l’àmbit III, té sentit descendent, formada per un llindar i tres graons. El
primer graó està format per quatre pedres disposades planes i separades del següent graó per una mica de
terra. El segon graó consta de dues grans pedres als extrems i una més xica al mig. El tercer graó a l’igual
que el primer està format per tres grans pedres. Es tracta d’una estructura molt rústega lligada només amb
terra. Es va construir al mateix temps que funcionarien els murs 1023, 1026, 1027 i 1028. Està relacionat
amb el moment d’ocupació 1129. El darrer graó de l’escala d’accés a l’interior de l’àmbit III es trobava a la

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 134
mateixa cota que el llindar 1147.
Seqüència física:
Cobert per 1029; 1034
Cobreix 1129; 1134
Es recolza 1101
Interpretació: Escala d’accés a l’interior de l’àmbit III, relacionada amb el nivell d’ocupació 1129 i els murs
1023, 1026, 1027 i 1028.
Cronologia:
u. e. 1139.
Definició: Runes amb argiles de color verdós que contenia grans pedres escairades. Contenia restes
faunístiques, ceràmica grisa medieval i una volandera d’una premsa d’oli.
Seqüència física:
Igual a 1153; 1097; 1084
Cobert per 1134
Se li recolza 1091; 1148
Cobreix 1085; 1106; 1155; 1164; 1166
Es recolza 1023; 1024; 1101
Interpretació: Runes que amortitzen el mur 1106 i damunt el qual es fonamentà el mur 1091.
Cronologia:
u. e. 1140.
Definició: Fina capa d’argiles de color entre gris i verd, molt flonges que trobàrem cobrint una mena d’empedrat
(1148).
Seqüència física:
Cobert per 1134
Cobreix 1148
Es recolza 1023; 1136
Interpretació: Nivell d’ocupació associat a 1148 possiblement relacionat amb el mur 1137.
Cronologia:
u.e. 1141.
Definició: Mur o banqueta sota 1076, molt estret localitzat a l’exterior i costat sud de l’àmbit II, només
visible des del corredor. Format per tres grans pedres disposades l’una sobre l’altra en tres filades.
Seqüència física:
Cobert per 1066
Se li recolza 1130
Cobreix 1040
Es recolza 1015
Interpretació: Es podria relacionar amb el pas o corredor que va de l’àmbit II a la torre quan el nivell de
circulació funcionava damunt el terreny natural.
Cronologia:
u. e. 1142.
Definició: Terres de coloració vermella, amb força pedruscall.
Seqüència física:
Cobert per 1085; 1090; 1105
Se li recolza 1100; 1045
Cobreix 1143; 1145; 1146; 1157; 1166; 1186
És tallat per 1099
Es recolza 1094
Interpretació: Estrat d’abandó de la llar 1146, relacionada amb els murs 1094 i 1157, probablement
contemporani amb l’estrat 1111.
Cronologia:

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 135
u. e. 1143.
Definició: Estrat de terres de coloració variada entre el vermell i el gris.
Seqüència física:
Igual a 1149
Cobert per 1142
Se li recolza 1045; 1100; 1146
Cobreix 1166
És tallat per 1099
Interpretació: Estrat d’ocupació on hi trobem una llar 1146, relacionat amb els murs 1094 i 1095, i
contemporani probablement del nivell d’ús 1149. Anterior als murs 1024 i 1045.
Cronologia:
u. e. 1144.
Definició: Llims de color verd fosc, que formaven part del pòsit que hi havia al fons de l’estructura 1049.
Tenia només uns 10 cm de potència i era estèril en quant a materials. Cobria parcialment la roca mare i un
estrat d’argiles marrons 1126, amb materials ibèrics. Era de duresa molt flonja.
Seqüència física:
Rebla 1123
Se li recolza 1049
Cobreix 1040; 1125; 1126; 1158
Es recolza 1122; 1124
Interpretació: Estrat format per filtració de sediments.
Cronologia:
u. e. 1145.
Definició: Estrat de color gris verdós format per cendres.
Seqüència física:
Cobert per 1142
Cobreix 1146
Es recolza 1157
Interpretació: Rebliment de la llar 1146, relacionada amb el sòl 1143.
Cronologia:
u. e. 1146.
Definició: Estructura de planta més o menys rectangular, formada per una sola o base d’argila cuita,
delimitada per una sèrie de pedres clavades verticalment en l’estrat 1143.
Seqüència física:
Cobert per 1142; 1145
Cobreix 1143; 1166
Interpretació: Llar, coberta per un estrat cendrós 1145, associada al nivell d’ús 1143.
Cronologia:
u. e. 1147.
Definició: Llindar realitzat a partir de la disposició de lloses planes entre els murs 1101 i mur 1027. Pel
costat intern de l’àmbit III – habitació 2 (sud), s’observa un parament de pedres petites força quadrades i de
tamany força similar, mentre que pel costat que dóna a l’habitació 1 o nord de l’àmbit III, n’hi ha menys, són
més grans i semblen un mur però d’una sola filada.
Seqüència física:
Cobert per 1034
Se li recolza 1151
Es recolza 1028; 1101; 1134; 1150
Interpretació: Marxapeu, entre mur 1101 i mur 1028. Ingrés entre habitació1i2del’àmbit III.
Cronologia:
u. e. 1148.
Definició: Estructura quadrada formada per un massís de pedres petites, adossada al mur 1137, i al mur de

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 136
tancament oest del castell 1023, semblant al cos 1057, que trobem exactament situada a l’extrem oposat,
a la muralla de llevant. Sembla que pot associar-se al mur 1037 tot i que la relació no és directa.
Seqüència física:
Cobert per 1134; 1140
Se li recolza 1136
Es recolza 1023; 1137; 1139
Interpretació:
Cronologia:
u. e. 1149.
Definició: Estrat format per un pis de cendres horitzontals.
Seqüència física:
Igual a 1143
Cobert per 1111; 1045; 1095
Cobreix 1172
Es recolza 1094
Se li recolza 1024; 1032
Interpretació: Nivell d’ocupació associat als murs 1094 i 1095.
Cronologia:
u. e. 1150.
Definició: Estrat de terres de color marró clar amb presència de poques pedres.
Seqüència física:
Cobert per 1001; 1028; 1034; 1042; 1043; 1093; 1147; 1151
Cobreix 1091; 1134; 1152
Es recolza 1023; 1101
Interpretació: Anivellament de terres per tal de construir l’àmbit III – habitació 2.
Cronologia:
u. e. 1151.
Definició: Estrat format per una superfície horitzontal de cendres i carbons (troncs prims i branques cremades)
d’escassa potència concentrats a l’angle format pels murs 1023 i 1028, on es trobaven en més concentració
i a partir del qual es dispersaven per tota l’habitació. Restes d’un foc puntual, no associat a cap llar però sí
amb el nivell d’ocupació de l’habitació 2.
Seqüència física:
Cobert per 1034; 1042
Cobreix 1150
Es recolza 1023; 1027; 1028; 1147
Interpretació: Nivell d’ocupació de l’habitació 2 de l’àmbit III, relacionat amb el nivell d’ocupació de l’habitació
1 (u.e. 1129).
Cronologia:
u. e. 1152.
Seqüència física:
Igual a 1134.
u. e. 1153.
Seqüència física:
Igual a 1139; 1084; 1097
u. e. 1154.
Definició: Folre que trobem al costat nord del mur 1045, reblert per terra grisosa, amb algun fragment
ceràmic i restes de fauna. El seu aparell és irregular, lligat amb argila, amb pedres de tamany mitjà a gran,
sense lligar, i gens vertical, construït de forma atalussada.
Seqüència física:
És solidari amb 1135

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 137
Cobert per 1075
Se li recolza 1056; 1116; 1119; 1124; 1125; 1162
Interpretació:
Cronologia:
u. e. 1155.
Definició: Estrat de terres força horitzontals de color entre marró clar i blanquinós, que contenia molta runa
formada per pedres de tamany força gran, i ceràmica grisa medieval.
Seqüència física:
Igual a 1176
Cobert per 1139; 1153
Cobreix 1182; 1184
Es recolza 1023; 1101; 1106; 1164
Interpretació: Amortització del nivell d’ús 1183.
Cronologia:
u. e. 1156.
Definició: Mur construït amb pedres de tamany mitjà, que presenta una orientació est – oest, del qual es
conserva bé la seva cara nord, mentre que pel costat sud sembla haver estat desmuntat. Se’n va cap a
l’àmbit III, per sota la cota d’excavació.
Seqüència física:
Cobert per 1119
Se li recolza 1158
Es recolza 1040; 1122
Interpretació: Mur relacionat amb la llar 1121.
Cronologia:
u. e. 1157.
Definició: Mur d’orientació nord - sud, fet amb pedra calcària i lligat amb argila, que es conservava en la
seva darrera filada.
Seqüència física:
Cobert per 1142
Se li recolza 1143; 1145; 1146; 1186
És tallat per 1099
Interpretació: Mur relacionat amb el nivell d’ocupació 1143, la llar 1146 i contemporani al mur 1094. Aquesta
fase és anterior a l’existència del mur 1024 i el mur 1045. És a dir, anterior a l’existència de l’àmbit VI.
Cronologia:
u. e. 1158.
Definició: Estrat argilós de color marró fosc, molt compacte, amb presència de pedres petites que trobàrem
entre el mur 1156 i 1177.
Seqüència física:
Igual a 1126
Cobert per 1119; 1125; 1144
Se li recolza 1049
Cobreix 1040; 1156
Es recolza 1154; 1177
Interpretació: Estrat d’amortització del mur 1156.
Cronologia:
u. e. 1159.
Definició: Mur fonamentat damunt el terreny natural que trobàrem amortitzat per la construcció de la terrassa
1077, que l’aprofita puntualment per edificar-s’hi al damunt.
Seqüència física:
Contemporani 1156
Cobert per 1125

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 138
Se li recolza 1077; 1179
Es recolza 1040
Interpretació: El mur es troba a la mateixa cota i perpendicular al mur 1156, tot i que desconnectats
físicament creiem que són contemporanis.
Cronologia:
u. e. 1160.
Definició: Rebliment de terres argiloses molt homogènies de color marró, localitzades a l’interior d’un retall,
interpretat com a sitja 1161.
Seqüència física:
Cobert per 1125; 1170; 1171; 1179
Rebla 1161
Cobreix 1040
Interpretació: Rebliment que amortitzava una sitja d’època ibèrica.
Cronologia: Finals segle III aC – 225 aC.
u. e. 1161.
Definició: Retall semicircular, d’una sitja d’època ibèrica afectada per diverses remodelacions de l’espai
durant època medieval. La paret és força vertical retallada en betes de roca molt tova, mentre que el fons és
força pla.
Seqüència física:
És tallat per 1178
Reblert per 1160
Talla 1040
Interpretació: Sitja.
Cronologia: Finals segle III aC – 225 aC.
u. e. 1162.
Definició: Rebliment de terres entre el mur 1045 i el folre 1154, que contenia ceràmica molt rodada.
Seqüència física:
Cobert per 1075
Es recolza 1045; 1154
Interpretació: Rebliment de terres entre el mur 1045 i el folre 1154, col·locada en el moment que es construeix
aquest darrer.
Cronologia:
u. e. 1163.
Definició: Estrat format per terres que semblen descomposició del natural, tornat a sedimentar i que contenen
algun fragment ceràmic i molt de predruscall. És anterior a la construcció de la torre medieval (àmbit I), ja
que part d’ella s’hi fonamenta al damunt.
Seqüència física:
Cobert per 1069
Cobreix 1040
És tallat per 1180
Es recolza 1165
Interpretació: Estrat d’època ibèrica damunt el qual es fonamenta la torre medieval.
Cronologia:
u. e. 1164.
Definició: Estrat d’argiles de color verdós tacat de carbons, amb presència de pedres, grans quantitats de
deixalles domèstiques, i ceràmica grisa medieval.
Seqüència física:
Cobert per 1139
Se li recolza 1155
Cobreix 1174; 1182; 1183
Es recolza 1023; 1101

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 139
Interpretació: Es tracta d’un estrat d’abocament contemporani a 1155, amb qui estava en contacte. En
ambdós apareixien materials ceràmics similars.
Cronologia:
u. e. 1165.
Definició: Restes d’un mur visible sota l’estrat 1163, d’orientació nord-oest sud-est, del qual no en vèiem
tota l’amplada, només la seva cara est. Es conserva almenys en dues filades d’alçada, localitzat al costat
exterior sud de la torre (àmbit I), on forma angle amb el mur 1032.
Seqüència física:
Cobert per 1163
Se li recolza 1069
Es recolza 1040
Interpretació: Mur construït amb anterioritat a la torre (Àmbit I), sembla que en la fase ibèrica del jaciment,
que ens demostra una ocupació més antiga que s’extén fora dels límits estrictes del castell.
Cronologia:
u. e. 1166.
Definició: Estrat d’argiles de color grisós, tacada de vermell i cendres, amb presència de carbons, ceràmica
ibèrica i restes de fauna. Cobreix una tomba infantil.
Seqüència física:
Cobert per 1142; 1143
Se li recolza 1045; 1100; 1146
Cobreix 1172; 1173
És tallat per 1099
Es recolza 1094
Interpretació: Nivell de preparació del paviment 1143, relacionat amb els murs 1094 i 1157, i la llar 1146.
Cronologia:
u. e. 1167. Eliminada.
u. e. 1168. Eliminada.
u. e. 1169. Eliminada.
u. e. 1170.
Definició: Estrat argilós de color vermellós amb taques grises, i amb una gran abundància de pedres força
grans que cobrien els rebliments d’una sitja ibèrica.
Seqüència física:
Cobert per 1171
Cobreix 1040; 1160; 1175
És tallat per 1195
Interpretació: Podria tractar-se d’un estrat d’amortització d’època ibèrica, que en època medieval és anivellat
per tal de fonamentar les construccions que s’hi edificaren a sobre.
Cronologia:
u. e. 1171.
Definició: Estrat de color marró – negrós amb pedres, que es distingia molt bé en secció, en planta només
es notava un canvi de textura respecte l’estrat que el cobria. Apareixia pràcticament sense materials
ceràmics.
Seqüència física:
Cobert per 1125
Cobreix 1170; 1195
Es recolza 1040; 1104; 1160
Interpretació: Abocaments medievals dipositats posteriorment a la destrucció de la sitja ibèrica 1161,
sembla tractar-se d’un estrat d’anivellament relacionat amb el mur 1104.
Cronologia:

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 140
u. e. 1172.
Definició: Estrat amb pedruscall, que contenia ceràmica ibèrica pintada, en ell s’hi construí una tomba
infantil d’època medieval.
Seqüència física:
Cobert per 1149; 1166
Se li recolza 1024; 1032; 1045; 1094; 1100
És tallat 1099; 1173
Interpretació: Podria tractar-se d’un estrat d’amortització d’època ibèrica, anterior a la construcció del
castell.
Cronologia:
u. e. 1173.
Definició: Enterrament infantil, en caixa de lloses rectangular coberta per una sola llosa, localitzat a nivell
de fonamentació del mur 1094. L’inhumat presentava una orientació de 80º Nord, amb el cap a ponent i
peus a llevant a l’igual que la tomba. En el lateral sudialazona corresponent als peus de la tomba, una
de les pedres estava fora de lloc cedida cap a l’interior, fet que a l’iniciar l’excavació feia pensar que n’era
un dels seus límits. L’excavació de l’inhumat i l’extracció de la pedra esmentada ens van permetre comprovar
que aquesta contenia un individu a l’interior d’una caixa d’uns 51 cm de llargada. L’inhumat es trobava
col·locat amb les extremitats inferiors flexionades cap als costats, el crani esclafat i les costelles en
connexió anatòmica plegades sobre elles mateixes. Les extremitats superiors estaven juntes al costat
nord de la tomba, l’esquerra aparegué per sota les costelles i la pelvis, pressionades per les lloses laterals
del costat nord.
Dades antropològiques 1 : Les restes òssies corresponen a un infant de curta edat (2 mesos, aprox.) o
neonat, l’estat de conservació del qual és excel·lent. L’edat biològica s’ha pogut determinar a partir del grau
de maduració dentària (Uberlaker, 1989) i els canvis en el gruix dels ossos cranials (Ohtsuki, 1976).
Seqüència física:
Cobert per 1166
Talla 1172
Interpretació: Enterrament infantil en caixa de lloses.
Cronologia:
u. e. 1174.
Definició: Enllosat construït a base de pedres disposades planes, de pedra calcària, concentrades en un
espaide1,25x1menforma de passadís situat davant de la porta oberta entre els murs 1101, a l’interior
de l’àmbit III.
Seqüència física:
Cobert per 1164
Se li recolza 1182
Cobreix 1184; 1185
Interpretació: Restes d’un paviment relacionat amb un nivell d’ús que arriba fins al mur 1106 i 1023.
Cronologia:
u. e. 1175.
Definició: Rebliment d’un retall de planta circular, format per terres marronoses força flonges, però amb
moltes pedres que augmentaven a més profunditat, amb materials ceràmics d’època ibèrica molt rodats.
Seqüència física:
Cobert per 1160; 1170
Rebla 1178
Interpretació: Possiblement pugui tractar-se d’un pou d’època ibèrica. Cal aclarir però que aquesta estructura
no s’ha exhaurit arqueològicament.
Cronologia:
u. e. 1176.
Seqüència física:
Igual a 1155

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 141
u. e. 1177.
Definició: Mur molt estret que només veiem en planta, situat arran i al davant de 1135, però a una cota
inferior.
Seqüència física:
Cobert per 1119
Se li recolza 1135; 1154; 1158
Es recolza 1040
Interpretació: Mur de cronologia incerta.
Cronologia:
u. e. 1178.
Definició: Retall de planta circular, i parets força verticals que localitzem per sota el retall d’una sitja 1161,
excavada en el terreny natural molt tou. S’observava un esllavissament de la boca en sentit nord – sud. A
partir d’uns 75 cm de fondària, apareixien pedres que envoltaven l’estructura a mena de revestiment. El
diàmetre de la boca es troba entorn el metre.
Seqüència física:
Reblert per 1175
Talla 1040
Interpretació: Aquesta estructura podria tractar-se d’un pou, possiblement d’època ibèrica. No s’ha exhaurit
arqueològicament.
Cronologia:
u. e. 1179.
Definició: Estrat de color ocre tirant a groc pàl·lid, semblant a l’estrat 1122. Tallat per la construcció del pou
1049.
Seqüència física:
Cobert per 1125
Cobreix 1040; 1160
És tallat per 1123
Es recolza 1159
Interpretació: Amortització del mur 1159.
Cronologia:
u. e. 1180.
Definició: Retall de la trinxera de fonamentació de la torre (Àmbit I). Exterior de l’àmbit I, angle format pel
mur 1032 i el mur de la torre 1012.
Seqüència física:
Reblert per 1181
Talla 1069
Interpretació: Rasa de fonamentació de la torre.
Cronologia:
u. e. 1181.
Definició: Terres molt flonges que trobem com a rebliment de la trinxera de fonamentació de la torre. És a
dir a l’exterior de l’àmbit I, angle format pel mur 1032 i el mur de la torre 1012.
Seqüència física:
Cobert per 1001; 1070
Rebla 1180
Se li recolza 1032
Cobreix 1040
Es recolza 1012; 1069
Interpretació: Rebliment de la trinxera de fonamentació de la torre.
Cronologia:
u. e. 1182.
Definició: Estrat d’argiles verdoses tacades de negre, molt flonges, amb presència de petits carbons,

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 142
restes de fauna i ceràmica grisa.
Seqüència física:
Cobert per 1155; 1164; 1183; 1176
Cobreix 1184; 1185
Es recolza 1023; 1101; 1174
Interpretació: La superfície d’aquest estrat correspon al nivell d’ús 1183, relacionat amb el paviment 1174 i
la porta entre els murs 1101 de l’àmbit III.
Cronologia:
u. e. 1183.
Definició: Nivell d’ús del qual es conservaven restes de morter de calç arran del mur 1023 i damunt la
superfície de l’estrat 1182, i una fina capa d’argila tacada de cendres i carbons de coloració molt fosca.
Seqüència física:
Cobert per 1164
Cobreix 1182
Es recolza 1023; 1101; 1174
Interpretació: Sòl d’ocupació que trobem a nivell de l’empedrat 1174, relacionat amb els murs de l’àmbit III.
Cronologia:
u. e. 1184.
Definició: Estrat de terres de color vermellós, sota el sòl d’ús 1183, dins àmbit III.
Seqüència física:
Cobert per 1084; 1097; 1106; 1155; 1176; 1182
Se li recolza 1106; 1185
Es recolza 1023; 1024; 1101
Interpretació: Nivell de preparació del paviment 1183.
Cronologia:
u. e. 1185.
Definició: Alineament de pedres disposades verticalment, de difícil interpretació.
Seqüència física:
Cobert per 1182; 1174
Cobreix 1184
Interpretació: Possiblement es tracti de la darrera filada d’un mur
Cronologia:
u. e. 1186.
Definició: Enderroc de pedra petita acumulat a l’extrem nord del mur 1157 i de la llar 1146. No s’ha excavat,
però és visible en planta.
Seqüència física:
Cobert per 1142
És tallat per 1099
Es recolza 1157
Interpretació: Enderroc possiblement relacionat amb la caiguda del mur 1157 pel costat de ponent.
Cronologia:
u. e. 1187.
Definició: Estructura de pedra formant filades irregulars, a forma de petit dau, que trobem com a una de les
amortitzacions de la porta oberta entre els murs 1101. És de fet un mur de pedra de poques filades
d’alçària, la fonamentació del qual es troba en pendent cap al sud – est seguint la disposició de l’estrat
1112.
Seqüència física:
Cobert per 1027
Se li recolza 1116
Cobreix 1112; 1113
Es recolza 1101

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 143
Interpretació: Amortització de la porta oberta entre els murs 1101 que hauria comunicat l’àmbit III i el IV.
Cronologia:
u. e. 1188.
Definició: Mur construït amb pedra petita conservat en quatre filades força irregulars fins a una alçada de
0,57 m., lligat amb terra i perpendicular al mur de tancament oest del castell, pel seu costat exterior. Feia
2,25 m de llargada per 0,75 d’amplada.
Seqüència física:
Cobert per 1001; 1029
Es recolza 1023; 1041
Interpretació: Mur que cal relacionar amb construccions tardanes fora del recinte del castell com també
sembla que ho serien els murs 1058; 1059 i 1060.
Cronologia:
u. e. 1189.
Definició: Estrat de cendres de poca potència que cobria la roca, damunt el qual es fonamenta part del mur
sud de l’àmbit II (1015).
Seqüència física:
Cobert per 1001; 1041; 1190
Se li recolza 1015; 1194
Cobreix 1040
Interpretació: Nivell d’ocupació d’època ibèrica parcialment afectat per les construccions del castell medieval.
Cronologia: 225-150 aC.
u.e. 1190.
Definició: Estrat d’argiles de color gris i verd sense pedres que trobem damunt un pis de calç que cobreix
el terreny natural de margues grises.
Seqüència física:
Cobert per 1041
Cobreix 1040; 1191; 1189
Es recolza a 1002; 1015; 1030
Interpretació: Estrat d’abandonament de l’àmbit II, quan el mur 1030 ja està aixecat.
Cronologia:
u.e. 1191.
Definició: Nivell de pis de l’àmbit II, caracteritzat per una morterada de calç damunt el terreny natural, molt
fina i que no es conserva arreu, previ anivellament del subsòl format per margues grises molt toves.
Seqüència física:
Cobert per 1190
Cobreix 1040
Es recolza a 1002; 1015; 1030
Interpretació: Primer nivell d’ús de l’àmbit II, abans de ser reduït amb la construcció del mur 1030.
Cronologia:
u.e. 1192.
Eliminada.
u.e. 1193.
Definició: Estructura de pedra més o menys rectangular que trobem al sud del mur 1188, i a una cota
inferior. Fou delimitada només en superfície després d’extreure els nivells d’enderroc exteriors al mur de
tancament oest del castell. D’aquesta estructura es pot observar la disposició de pedres planes lligades
amb argila molt vermella.
Seqüència física:
Cobert per 1041
Se li recolza 1189; 1195
Interpretació: Estructura anterior a la construcció del mur de tancament oest del castell, de factura

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 144
probablement ibèrica.
Cronologia:
u.e. 1194.
Definició: Mur oest de l’àmbit II. Conservem les traces del seu traçat a partir de l’acumulació de pedres i
morter de calç, moltes d’elles remogudes. La part externa presenta pedres bones in situ que formen part de
la primera filada. Se’n conserva bé la cantonada sud-oest on es lliga amb el mur 1015. Fou construït
damunt el terreny natural, pràcticament al final del talús.
Seqüència física:
És solidari amb 1015
Cobert per 1001
Cobreix 1040
Es recolza a 1189
Interpretació: Mur ponentí de l’àmbit II en el seu origen.
Cronologia:
u.e. 1195.
Definició: Coberta de lloses d’una tomba infantil, formada per dues lloses planes. La llargària de la coberta
assolia uns 74 cm de fondària i una amplària de 36 cm, que ens la proporcionen les lloses laterals de la
caixa, també de lloses, visibles sota la coberta. No s’ha excavat. Es trobava situada de forma paral·lela a
la tomba 1172, ambdues alineades amb el mur 1104-1094, en el costat sud-oest.
Seqüència física:
Cobert per 1171
Talla 1069; 1170
Interpretació: La construcció d’aquesta tomba infantil es relaciona amb la fonamentació del mur 1104.
Cronologia:
u.e. 1196.
Definició: Mur d’orientació nord-est sud-oest, localitzat a poca distància del mur 1165. Amortitzat per un
estrat damunt el qual es fonamentà el mur de tancament est del castell, i anterior a la construcció de la
torre. D’aquest se’n conservaven fins a dues filades, lligat amb terra.
Seqüència física:
Cobert per 1069
Es recolza a 1163; 1201
Interpretació: Mur de factura ibèrica associat al mur 1201, i perpendicular a aquest. Es tracta de restes de
murs associats exclusivament a materials ceràmics ibèrics i amortitzats amb anterioritat a la construcció
de la torre altmedieval.
Cronologia:
u.e. 1197.
Definició: Paviment de morter de calç, associat a l’escala 26. Fou tallat per la construcció del mur de
tancament est del castell.
Seqüència física:
Cobert per 1032
Cobreix 1198
És tallat per 1199
Es recolza a 26; 1012; 1065
Interpretació: L’ús d’aquest paviment s’ha de relacionar amb l’accés a l’escala 26, que a nivell d’hipòtesi
proposem conduiria a la primera planta de l’àmbit II, que no s’ha conservat, però de la qual tenim indicis de
la seva existència (troballa de part de l’embigat del sostre). La troballa d’aquest paviment i la seva relació
física amb el mur 1032 ha estat determinant a l’hora de proposar aquesta nova hipòtesi, ja que fins abans
de la darrera campanya l’escala semblava un element posterior a la construcció del mur perimetral est del
castell. Quan de fet és anterior a la construcció del mur 1032.
Cronologia:

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 145
u.e. 1198.
Definició: Estrat d’argiles de color verdós, amb restes de calç, localitzades sota el paviment de calç 1197.
Seqüència física:
Cobert per 1032; 1197
Se li recolza 1032
Cobreix 1181; 1202
És tallat per 1199
Es recolza a 1012
Interpretació: Estrat anterior a la construcció del mur perimetral est del castell, que cal relacionar amb un
estrat de preparació del paviment 1197.
Cronologia:
u.e. 1199.
Definició: Retall realitzat en l’estratigrafia per a la construcció del mur de tancament est del castell.
Seqüència física:
Talla 1197; 1198; 1202
Se li recolza 1032
Interpretació: Destrucció de l’estratigrafia preexistent abans de la construcció del mur de tancament est
del castell.
Cronologia:
u.e. 1200.
Definició: Estrat d’argiles vermelles associades al mur 1201, contenia exclusivament materials ibèrics i
ceràmica d’importació de vernís negre.
Seqüència física:
Cobert per 1069
Cobreix 1163
Es recolza a 1201
Interpretació: Estrat d’ocupació d’època ibèrica.
Cronologia:
u.e. 1201.
Definició: Mur d’orientació est - oest, perpendicular al mur 1196, l’amplada del qual és d’uns 45 cm,
conservat només a nivell de fonamentació, en dues filades d’alçària, i lligat amb terra.
Seqüència física:
Solidari amb 1196
Cobert per 1069
Cobreix 1163
Se li recolza 1200
Interpretació: Mur de factura ibèrica amortitzat per un estrat anterior a la construcció del castell, damunt el
qual es fonamenten moltes de les estructures d’aquest.
Cronologia:
u.e. 1202.
Definició: Estrat amb taques de carbons i argiles molt ataronjades.
Seqüència física:
Cobert per 1032; 1198
Cobreix 1070
És tallat per 1199
Interpretació: Estrat d’amortització del nivell d’ús 1070.
Cronologia:
u.e. 1203.
Definició: Nivell d’ús, tacat de cendres, localitzat en la superfície de 1164.

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 146
u.e. 1204.
Definició: Porta oberta en el mur 1015.
u.e. 1205.
Definició: Nivell d’ús tacat de cendres, localitzat en la superfície de l’estrat 1039.
NOTES
1 Identificació de les restes realitzades per l’antropòloga Judit Solé i Muntané.

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 147
INVENTARI DELS MATERIALS ARQUEOLÒGICS DE
CASTELLTALLAT (SANT MATEU DE BAGES)
Les sigles del jaciment són SMC / número d’unitat estratigràfica. Exemple: SMC/1000.

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 148
RELACIÓ D’ABREVIATURES PER A LA CLASSIFICACIÓ DEL
MATERIAL ARQUEOLÒGIC
SIGLA CLASSE CRONOLOGIA
AMA àmfora africana -200+600
AMB àmfora bètica -50+450
AMD àmfora diversa
AMG àmfora gal.la -25+400
AMI àmfora itàlica -135-1
AMIB àmfora ibèrica -600-1
AMII àmfora itàlica imperial -50+250
AML àmfora de Lusitània
AMM àmfora massaliota -550-100
AMMI àmfora massaliota imperial -40+200
AMO àmfora oriental +350+600
AMP àmfora púnica -600-25
AMPE àmfora púnico-ebussitana -525+75
AMRE àmfora romano-ebussitana
AMT àmfora tarraconesa -30+75
AF ceràmica africana de cuina +70+440
AFCA ceràmica africana clara A +90+200
AFCB ceràmica africana clara B +130+350
AFCC ceràmica africana clara C +250+450
AFCD ceràmica africana clara D +325+550
AFG cer. com. africana pasta groga
AVN àtica de vernís negre -450-300
AT-FN àtica de figures negres -600-450
AT-FR àtica de figures roges -530-320
CA Campaniana A -250-100
CAR Cer. d’origen àrab
CB Campaniana B -150-50
CBO Campaniana B-oide -100-50
CC Camapaniana C -100-1
CCV Ceràmica comuna de Vila-seca
CG Ceràmica grisa indeterminada
CGCC Ceràmica grisa de la costa catalana
CGIC Ceràmica grisa ibèrica comuna
CGM Ceràmica grisa medieval
CGR Ceràmica grisa comuna romana
CI Ceràmica comuna itàlica -150-50
CIS Cerámica vidrada islàmica
CM Ceràmica feta a mà
CMO Ceràmica a mà oxidada
CMM Ceràmica a mà mixta (oxidant-reductora)
CMR Ceràmica a mà reduïda
CMVN Ceràmica micàcea de vernís negre -150 -50
CRAT Ceràmica reduïda antiguitat tardana
DO Dolium
EB Ceràmica d’engalba blanca -150 -100
ESC Escòria metàl.lica
ESC-C Escòria ceràmica
ESC-I Escòria indeterminada
ESC-V Escòria vidre
FO Fòssil
FUS Fusaiòla
IAF Imitació africana de cuina
IM Imbrex
ITV Ceràmica itàlica vernís negre
LL Llàntia
LRC Late roman C
MA Metall argent
MAL Metall d’aliatge indeterminat
MB Metall bronze
MC Metall coure
ME Metall estany
MF Metall ferro
MO Metall or
MP Metall Plom
MR Morter
ND Classificació no determinada
OT Os treballat
OB Os/Banya
OBT Os/banya treballada
PCA Cer. ataronjada tardo-rom. (D.S.P.) +375+600
PCG Cer. grisa tardo-romana (D.S.P) +375+600
PO Pondus
POR Porcel.lana +1800+1950
PF Ceràmica de parets fines -150 +75
PTC Ceràmica protocampaniana -300-200
RA Resta arquitectònica
RE Resta escultòrica
RF Restes faunístiques
RH Restes humanes
RIP Roig intern pompeià -250+250
RL Resta lítica
RLT Resta lítica treballada
RM Resta malacològica
RMT Resta malacològica treballada
RO Restes orgàniques
TDT Trespeus de terrissaire o ferrets o trebedes
TEN Ceràmica engalba negra
TEV Ceràmica engalba vermella
TGR Teula romana
TI Ceràmica a torn ibèrica oxidada
TM Ceràmica a torn mixta (oxidant-reductora)
TO Ceràmica a torn oxidada (comuna)
TOB Cerámica a torn oxidada brunyida
TOE Ceràmica a torn oxidada espatulada
TLM Ceràmica a torn lent mixt (oxidant-reductora)
TLO Ceràmica a torn lent oxidada
TLOE Ceràmica a torn lent oxidada espatulada
TLR. Ceràmica a torn lent reduïda
TR. Ceràmica a torn reduïda
TRE Ceràmica reduïda espatulada
TS Terra sigil.lada indeterminada
TSC Terra sigil.lada coríntia
TSCB terra sigil.lata clara B +200+400
TSG Terra sigil.lada sudgàl.lica +10+150
TSGM Terra sigil.lda marmorata +50+70
TSI Terra sigil.lada itàlica -30+40
TSIT Terra sigil.lada tardo-itàlica +80+130
TSH Terra sigil.lada hispànica +25+200
TSHT Terra sigil.lada hisp. tardana +375+500
TSL Lucente +250+450
TSGM Terra sigil.lada marmorata +50+70
TT Terracuita
VD Vidre
VB Vidrada blanca
VBB Vidrada bicroma
VBVM Vidrada blava medieval +1375+1600
VBM Vidrada blava moderna 1600+1850
VM Vidriada monocroma
VMN Vidrada amb manganès +1350+1400
VN Ceràmica vernís negre indeterminat
VP Vidrada policroma
VR Vidrada romana
VRM Vid. reflexes metàl.lics +1450+1650
VVM Vidrada amb verd i manganès +1350+1400