Memòria de les intervencions al Castell de Castelltallat. Vòlum II

Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003) 16
NOTES
1 Lamboglia considerà aquesta producció com una campaniana B relacionada per la forma amb la A, de
principis del segle II aC. E. Sanmartí (SANMARTÍ, 1978) defineix la ceràmica campaniana com a ceràmica
vernissada de negre produïda entre el segle III-I aC per tot Itàlia i Mediterrà Occidental, tipus que s’inicia
amb el tipus A entre el 250 i el 225 aC. Definició que no inclou les àtiques vernissades de negre, ni les
precampanianes que desapareixen a finals del segle IV Ac. Les protocampanianes són l’antecedent directe
de les primeres campanianes del tipus A. Aquí dins s’inclourien el taller de les pàteres de les 3 palmetes
radials, taller de Roses..
2 Correspon a la forma Lamboglia 27 (PY, 1993: 147).
3 Inventari en curs que està realitzant Carles Velasco (Arqueociència, Serveis Culturals S.L.).
4 Algunes còpies com és el cas dels plats, no han estat considerats com imitacions per molts investigadors.
M. Almagro veié ja al 1953 que alguns tipus de plats ibèrics del Nordest copiaven els models campanians.
Més endavant altres autors han considerat sobretot les formes ibèriques que imiten models hel·lenístics i
campanians, entre altres, estudiades des del punt de vista de les decoracions imitades, però sense incidir
en les formes. Pel que fa al tema de les imitacions molts autors recullen només les que reprodueixen
fidelment al model grec, i no en un sentit ampli ja que això suposaria recollir els innombrables exemples de
oinochoes o de plats que indubtablement reflexen un model genèric mediterrà o grec com ha vist C.
Aranegui i E. Pla Ballester i E. Junyent (PAGE, 1984: 43-48).
5 Podria extendre’s també a la falda nord d’aquest, zona que no s’ha sondejat mai encara. Hem de descartar
el sector sud i oest, rebaixats per la construcció de l’església, cementiri i parking.