Memòria de les intervencions al Castell de Castelltallat. Vòlum II

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 11
22:1018/45/46/50/52-59). Aquesta forma és molt comú en tota l’anomenada ceràmica
grisa medieval i se’n troben paral·lels a tot Catalunya en contextos que van des del segle
X fins al XII aproximadament.
Fragment sense forma aparentment pintat (làm. 21: 1018/14).
FASE II (MITJAN SEGLE X)
Aquesta fase està associada a la utilització d’una de les estructures que hi havia a l’interior
del pati del castell. Només s’ha conservat un lot molt petit de material, associat a l’estrat
1105, i pràcticament sense fragments amb forma. De tota manera s’han pogut distingir
dos tipus de ceràmica:
1. Ceràmiques de bona qualitat, cuites en ambient reductor, amb pastes de color gris
negrós, força homogènies i parets relativament gruixudes (entorn als 6-7 mm) i fetes
segurament a torn lent. El desgreixant és abundant i de gra petit. Formes:
Gerra: Peça de cos globular i normalment bec pinçat sobre la vora. Els llavis acostumen
a ser arrodonits. Sembla que hi correspondria un fons pla.
2. Ceràmiques de pasta més basta i no tant uniforme pel que fa al color, amb desgreixant
abundant de gra més gran i habitualment compost de quars, mica i altres elements lítics
no identificats. Acostumen a aparèixer amb traces de torn lent. Formes:
Olla: Peça globular de llavi arrodonit més o menys exvasat, no sembla presentar cap
mena de nansa ni bec, fons convex o pla.
FASE III (SEGONA MEITAT SEGLE X- INICIS DEL SEGLE XI)
En aquesta fase s’han pogut recuperar un important lot de materials arqueològics
procedents dels estrats d’anivellament generats en el transcurs de les obres de reparació
de la gran sala septentrional, l’extrem oest de la qual es va enfonsar. Els dos principals
estrats associats a aquest moment constructiu són 1039 i 1079. A partir de l’estudi de les
pastes podem establir una sèrie de categories en els materials en ús durant aquest
període:
1. Ceràmiques cuites en ambient reductor, amb pastes dures de color gris plom, força
homogènies en general, tot i que en alguns casos el nucli presenta tonalitats marronoses.
El desgreixant acostuma a ser de gra força petit però apreciable a simple vista i format
bàsicament per granets de quars i segurament altres elements. Pel que fa al modelatge
presenta traces de torn lent alterades sovint a causa de retocs fets pel mateix terrisser.
En algun cas apareixen decoracions molt senzilles de línies horitzontals contínues incises
en la part superior de la peça. Formes: