Memòria de les intervencions al Castell de Castelltallat. Vòlum II

Arqueociència Serveis Culturals, S.L. 105
Tot i el predomini de fragments de mamífers de talla mitjana fragmentats en petites peces
no superiors a 10 cm, s’hauria de considerar que el conjunt de restes òssies ha sofert
força alteracions, per processos postdeposicionals, que han pogut transformar els trets
originals d’un conjunt arqueofaunístic que presenta evidències de consum, tant evident
com en el cas de les costelles.
Finalment les restes ja descartades eren consumides pels gossos. Són molt abundants
les marques de mossegades produïdes per aquests animals. Tanmateix, aquestes marques
es troben majoritàriament en el ossos d’animals de talla gran, ovicaprids adults i
principalment bovins.
El conjunt d’evidències relacionades amb l’escorxament, processament, consum i
deposició constitueixen trets suficients per a considerar aquests conjunts faunístics com
a deixalles de cuina i/o alimentació.
Tot i que, la representació diferencial de les restes de bòvids vers la representació més
complerta de les restes d’ovicaprids i suids ens indica que el procés complet de sacrifici
i processament és molt més probable que es produís pels animals d’aquestes dues últimes
espècies, en contrast amb els bòvids, on determinades peces de carn ja desmembrades
podrien haver estat aportades al castell per al seu consum.
Tanmateix, tot i que no existeixen evidències espacials per determinar les àrees
d’escorxament i preparació, de les àrees de consum, donat la situació aïllada de
l’emplaçament és molt probable que aquestes tasques fossin realitzades dins del mateix
recinte del castell.
La presència d’animals salvatges és indicada per la presència de banyes de cérvol. No
és un element molt important numèricament dins del conjunt faunístic del castell de
Castelltallat. La seva presència però ens indica la pràctica de la cacera d’espècies
salvatges, majoritàriament d’individus adults.
Aquesta activitat no està relacionada amb les pràctiques alimentàries dels habitants del
castell, i podem concloure que no representen una font alimentària bàsica, donat que cap
altre os de l’esquelet d’aquests animals ha estat documentat en aquest conjunt. Tot i això,
les evidències ens indiquen que les banyes eren per si mateixes l’objecte de la pràctica
de la cacera, donat que la majoria d’aquestes restes es troben serrades i tallades per a
una posterior manipulació, de la qual no hi tenim cap representació.