de l'aigua - Recercat

MILLORA DE LA
GERMINACIÓ I
NAIXENÇA DE
L’ARRÒS AL DELTA
DE L’EBRE
RESULTATS 2007
IV JORNADA TÈCNICA DE L’ARRÒS
19 DE FEBRER DE 2008. DELTEBRE

INTRODUCCIÓ
GERMINACIÓ
Aparició del coleòptil i
desenvolupament en
un curt període de
temps.
NAIXENÇA
Emergència de la
plàntula del sòl o de
l’aigua

PROBLEMÀTICA DE LA GERMINACIÓ I
NAIXENÇA AL DELTA DE L’EBRE
• Els estadis de GERMINACIÓ i NAIXENÇA de l’arròs
són delicats.
• En general, la germinació es menys exigent en T, O 2 i
salinitat que la naixença.
• L’establiment de plàntula promig al Delta de l’Ebre és
del 25%. El 75% restant es perd.
• L’augment de la dosi de sembra provoca pèrdues
econòmiques directes.
• La disminució en la densitat de planta: pèrdues directes
i indirectes.

SEGUIMENT DE DIFERENTS FINQUES DEL DELTA
• Per tal de determinar l’establiment de plàntula (%) al Delta de
l’Ebre s’ha realitzat un seguiment de diferents finques del Delta.
• Aquestes finques pertanyien al dos margens del Delta.
• Contenien sòls arenosos i argilosos
• Les valoracions realitzades van ser: nivells d’aigua a la sembra,
establiment de plàntula, seguiment de la CE i oxigen de l’aigua,
guaixat de l’arròs i producció.

Establiment de plàntula al Delta (%)
27
Establiment de plàntula al Delta (% )
73

FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA GERMINACIÓ I NAIXENÇA
• TEMPERATURA: Òptima: 25-30ºC; per sota de 18ºC el desenvolupament
de la plàntula es veu seriosament afectat.
• OXIGEN: Fins l’emergència del coleòptil no es necessita oxigen;
nombroses referències citen que l’oxigen dissolt a l’aigua és insuficient
per a un bon desenvolupament de la plàntula. En baixes concentracions
d’oxigen el desenvolupament de les arrels és deficitari. La tolerància
entre varietats és molt variable.
• SALINITAT: A la germinació no li afecta la salinitat, però sí durant el
desenvolupament de la plàntula. A Califòrnia han vist com 1-2 dS/m ja els
produeixen danys. La tolerància entre varietats és molt variable.
• QUIRONÒMIDS: només si les poblacions son elevades poden destruir la
llavor i fins i tot la plàntula.
• VENT: Pot arrancar la plàntula, enterrar-la...
• AUS, CRANCS...
• VARIETAT: Diferents vigors en la germinació i naixença

ASSAIG A
OPTIMITZACIÓ DE LA GERMINACIÓ I NAIXENÇA
EN SEMBRES PRIMERENQUES
• 2n any d’assaig
• Durada del projecte: 3anys
• Projecte subvencionat per l’Agrupació de Defensa
Vegetal de l’arròs (ADV)
ASSAIG B
OPTIMITZACIÓ DE LA GERMINACIÓ I NAIXENÇA
EN SEMBRES TARDANES UTILITZANT LLAVOR
GERMINADA I NO GERMINADA
• 1r any d’assaig
• Projecte en cooperació amb Sanitat Vegetal (DAR) i la
UEA de l’IRTA.

ASSAIG A: OPTIMITZACIÓ DE LA
GERMINACIÓ I NAIXENÇA EN SEMBRES
PRIMERENQUES

ASSAIG A: OPTIMITZACIÓ DE LA GERMINACIÓ I NAIXENÇA EN SEMBRES
PRIMERENQUES.
DESCRIPCIÓ DE L’ASSAIG
• Disseny en Split plot amb tres repeticions.
• La parcel·la principal és el maneig d’aigua i la subparcel·la el maneig
germinatiu de la llavor
• El maneig d’aigua compren 3 nivells:
– 10 cm
– 5 cm
– regons
• El maneig germinatiu de la llavor:
– llavor standard
– llavor pregerminada

ASSAIG A: OPTIMITZACIÓ DE LA GERMINACIÓ I
NAIXENÇA EN SEMBRES PRIMERENQUES.
DISSENY DE L’ASSAIG
Rep.1 Rep.2 Rep. 3
Regons
10 cm
5 cm
Llavor standard Llavor germinada

cm
10
8
6
4
2
sembra afillolat
0
-7 -4 -1 2 5 8 11 14 17 20 23 26 29
DDS
MANEIG AIGUA
10 CM 5 CM REGONS
cm
10
8
6
4
2
sembra afillolat
0
-7 -4 -1 2 5 8 11 14 17 20 23 26 29
DDS
cm
10
8
6
4
2
sembra afillolat
0
-7 -4 -1 2 5 8 11 14 17 20 23 26 29
DDS

MANEIG D’AIGUA AL DELTA DE L’EBRE A
LA FASE DE GERMINACIÓ
NIVELL D’AIGUA EN CM
44%
3%
0-5 cm 5-10 cm >10 cm
53%

MANEIG D’AIGUA AL DELTA DE L’EBRE A
LA FASE D’ESTABLIMENT
NIVELL D’AIGUA EN CM
28%
0%
0-5 cm 5-10 cm >10 cm
72%

LLAVOR STANDARD
A remulla una nit (12 h)
MANEIG GERMINATIU DE LA LLAVOR
LLAVOR GERMINADA
48 h a remulla i 48 h a 25ºC

MANEIG DEL CULTIU
• Data inundació: 4 de maig de 2007
• Data sembra: 11 de maig de 2007
• Dosi de sembra: 40 kg/J
• Llavor desinfectada per l’empresa multiplicadora amb
MANCOZEB. D’altra banda va ser tractada amb VITAVAX
(4.5cc/kg) per tal d’assegurar que la no germinació no estava
causada per problemes de fongs de la llavor.
• Varietat: Tebre
• Terreny vora riu
• Abonat: 120 IP: 40 fons + 40 guaixat + 40 IP

SEGUIMENTS QUE S’HAN DUT A TERME:
VALORACIONS AGRONÒMIQUES
•Evolució de la germinació i naixença fins les 4 fulles
•Evolució del desenvolupament radicular
•Densitat de planta
•Avaluació dels danys per Quironòmids
•Biomassa
•Densitat d’espigues
•Producció
VALORACIONS FISICOQUÍMIQUES
•Oxigen de l’aigua
•Temperatura del sòl i de l’aigua
•Salinitat del sòl i de l’aigua
•Oxigen de l’aigua

VALORACIONS AGRONÒMIQUES
EVOLUCIÓ DE LA GERMINACIÓ:
Seguiment de la longitud del coleòptil, fulla i radícula
fins les 4 fulles verdaderes.
Fulla incomplerta
Radícula
1ª Fulla verdadera
Coleòptil

VALORACIONS AGRONÒMIQUES
AVALUACIÓ DE PRESÈNCIA I DANYS PER
QUIRONÒMIDS:
Els danys per Quironòmids es van avaluar mitjançant
la següent escala:
Avaluació Descripció dels danys
1 No danys Llavor o plàntula sana
3 Poc Fulles lleugerament menjades
5 Moderat Petita zona de la radícula o coleòptil menjat
7 Greu Fort atac a tots els òrgans de la llavor o plàntula
9 Molt greu Tot destruït

VALORACIONS AGRONÒMIQUES
AVALUACIÓ DE PRESÈNCIA I DANYS PER QUIRONÒMIDS:
Criccotopus ssp. Chironomus ssp.

VALORACIONS AGRONÒMIQUES
PRODUCCIÓ:
Es va segar una subparcel·la de 8 m 2 per parcel·la elemental
Marcatge de la zona de producció Zona de producció segada

VALORACIONS FISICOQUÍMIQUES
CONCENTRACIÓ D’OXIGEN A L’AIGUA:
Determinació del contingut d’O 2 de l’aigua
Fulla incomplerta
Radícula
1ª Fulla verdadera
Coleòptil

VALORACIONS FISICOQUÍMIQUES
Contingut en oxigen, potencial Redox, pH a l’aigua
intersticial
Determinacions amb una sonda multiparamètrica a
l’aigua intersticial mitjançant una sonda d’extracció

VALORACIONS FISICOQUÍMIQUES
TEMPERATURA DEL SÒL I DE L’AIGUA:
Es va enregistrar la temperatura del sòl i de l’aigua cada
30 minuts, mitjançant un HOBO U12.
HOBO U12 Disposició de la sonda de temperatura
del sòl i de l’aigua a la parcel·la

VALORACIONS FISICOQUÍMIQUES
TEMPERATURA I HUMITAT DE L’AIRE:
Es va enregistrar la temperatura i humitat ambiental
cada 30 minuts, mitjançant un HOBO U8.

RESULTATS

CE (dS/m)
VALORACIONS FISICOQUÍMIQUES
SALINITAT DE L’AIGUA I DEL SÒL
CE (dS/m)
1.2
1.5
1
0.5
1
0.8
0.6
0.4
0.2
0
0
AIGUA
-1 4 7 11 14 18 21 25 42 54 63
DDS
10 cm 5 cm regons
SÒL
-1 4 7 11 14 18 21 25 42 54 63
DDS
10 cm 5 cm regons
EVOLUCIÓ DE LA CE DE L’AIGUA
A les condicions de l’assaig tots tres
nivells estudiats són suficients per
mantenir els nivells de salinitat
adequats.
EVOLUCIÓ DE LA CE DEL SÒL
Els valors no són en cap cas
elevats. El maneig d’aigua a regons
↑ CE del sòl durant el període en el
qual es realitza aquest maneig.

VALORACIONS FISICOQUÍMIQUES
CONCENTRACIÓ D’OXIGEN DE L’AIGUA
O2 (mg/l)
20
18
16
14
12
10
8
6
4
2
0
-1 4 7 11 14 18 21 25 42 54 63
DDS
10 cm 5 cm regons
Les nostres aigües es mostren en tots els casos molt
oxigenades.

Temperatura (ºC)
35
30
25
20
15
10
0 1
VALORACIONS FISICOQUÍMIQUES
TEMPERATURA DEL SÒL
2
3
4
5
6
7
8
9
10 cm 5 cm Regons
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
DDS
< 18ºC la
naixença es veu
reduïda
• Durant els períodes crítics de germinació i naixença les temperatures
van ser adequades.
• Les temperatures més baixes es donaven a la nit amb regons.
• El tractament que generava menor amplitud tèrmica entre el dia i la
nit era 10 cm i el que generava una major amplitud tèrmica regons.

VALORACIONS AGRONÒMIQUES
EVOLUCIÓ DE LA GERMINACIÓ
• Longitud i nombre d’arrels: Tots tres
manejos d’aigua van mostrar un
comportament similar.
La llavor germinada va mostrar fins el
dia 15 DDS major longitud i fins el dia
22 DDS major nombre de rels que la
llavor standard.
• Desenvolupament foliar: Els nivells
d’aigua majors generen plantes més
altes però no més avançades.
Les llavors germinades com era
d’esperar anaven més avançades

VALORACIONS AGRONÒMIQUES ASSAIG A
EVOLUCIÓ DE LA GERMINACIÓ. ALÇADA
PLANTA.
mm
200
150
100
50
0
5 8 12 15 19 22 26
DDS
10 cm (Germinada) 5 cm (Germinada) Regons (Germinada)
10 cm (Standard) 5 cm (Standard) Regons (Standard)

VALORACIONS AGRONÒMIQUES ASSAIG A
DENSITAT DE PLANTA SEGONS MANEIG
D’AIGUA
plantes/m2
170
150
130
110
90
70
50
99 b
156 a
128 ab
10 cm 5 cm regons

VALORACIONS AGRONÒMIQUES ASSAIG A
DENSITAT DE PLANTA SEGONS MANEIG
GERMINATIU DE LA LLAVOR
plantes/m2
150
100
50
130
125
ST G

VALORACIONS AGRONÒMIQUES ASSAIG A
ESTABLIMENT DE PLÀNTULA (%)
%
100
80
60
40
20
0
20
20
standard germinat
34
28 24 27
10 cm 5 cm regons

VALORACIONS AGRONÒMIQUES
RELACIÓ DENSITAT DE PLANTA AFILLAT
nº fillols/planta
4
3
2
1
0
y = -0.0113x + 3.5175
R 2 = 0.7556
0 50 100 150 200 250
plantes/m2

VALORACIONS AGRONÒMIQUES ASSAIG A
RELACIÓ DENSITAT DE PLANTES LONGITUD
FULLES/LONGITUD ARRELS 12DDS
plantes/m2
180
160
140
120
100
80
60
40
20
0
y = -886.26x 2 + 1735.1x - 684.74
R 2 = 0.8181
0.00 0.20 0.40 0.60 0.80 1.00 1.20 1.40
fulla/arrel

1
3
5
7
9
Avaluació
No danys
Poc
Moderat
Greu
Molt greu
• No es van observar danys fins 19 DDS.
• Els danys observats van ser mínims.
VALORACIONS AGRONÒMIQUES ASSAIG A
DANYS PER QUIRONÒMIDS
ESCALA DE VALOR (1-9)
9
7
5
3
1
regons 5 cm 10 cm
5 8 12 15 19 22 26
• En el moment en el qual les poblacions de Quironòmids eren
importants la planta ja estava suficientment desenvolupada.
• No s’han trobat diferencies significatives entre manejos d’aigua.
DDS
Llavor germinada

VALORACIONS AGRONÒMIQUES ASSAIG A
POBLACIÓ DE QUIRONÒMIDS
Num. de
Cricotopus/400cm2
60
50
40
30
20
10
0
10 cm
5 cm
Regons
3 10 17 24
DDS
Tot i que no s’han trobat diferències significatives entre
tractaments s’observa una tendència a augmentar la població de
Cricotopus ssp. conforme s’incrementa el nivell d’aigua.
Dades facilitades per la UEA

BIOMASSA (2 FULLES)
mg/planta
14
12
10
8
6
4
2
0
3,2
3,6
Menor
desenvolupament
radicular
6,2 5,8 5,8 8,3
4,1
2,5 4,0
9,1 8,4
10 cm 5 cm Regons 10 cm 5 cm Regons
Llavor remullada llavor germinada
4,3
Aèria
Arrels

BIOMASSA (4 FULLES)
mg/planta
160
140
120
100
80
60
40
20
0
79,6
29,3
76,2
Major
desenvolupament
radicular
57,3
85,8
38,2 38,9
28,9
91,8
45,1
67,8
35,3
10 cm 5 cm Regons 10 cm 5 cm Regons
llavor remull llavor germinada
Aèria
Arrels

sacs/jornal
25
24
23
22
21
20
19
18
17
16
15
23,4
22,5
PRODUCCIÓ NETA (14% HR)
standard germinat
24,4
23,2
22,0
19,7
10 cm 5 cm regons
Kg/ha
9000
8000
7000
6000
5000
8012
No tenim diferencies significatives
7704
standard germinat
8338
7948
7510
6728
10 cm 5 cm regons

ASSAIG A: OPTIMITZACIÓ DE LA GERMINACIÓ I NAIXENÇA EN
SEMBRES PRIMERENQUES
CONCLUSIONS
1. Un maneig d’aigua aproximadament de 10 cm genera
plàntules molt allargades, febles i poc arrelades. Això
fa que siguin més susceptibles a vents, plagues…
2. El maneig d’aigua a regons té determinats problemes
de maneig:
a. Impossibilitat d’aplicar-ho en camps amb problemes
de sal.
b. Increment de la CE del sòl conforme es manté aquest
sistema de reg intermitent.
3. El maneig d’aigua de 5 cm genera bons resultats,
aconseguint plàntules de bona qualitat i amb més
uniformitat.

RESULTATS ASSAIG NAIXENÇA
2006-2007

ºC
26
24
22
20
18
16
14
12
10
0
TEMPERATURA AMBIENTAL
2
4
6
8
10
2006-2007
12
14
16
DDS
temperatura mitja 2006 temperatura mitja 2007
18
20
22
24
26
28
30

VELOCITAT MÀXIMA DEL VENT ELS PRIMERS
20 DDS. 2006-2007
velocitat en Km/h
80
70
60
50
40
30
20
10
0
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
DDS
Velocitat màxima 2006 (Km/h) Velocitat màxima 2007 (Km/h)

DENSITAT DE PLANTA
2006-2007
Plantes/m2
Plantes/m2
300
250
200
150
100
50
0
300
250
200
150
100
50
0
c
2006 2007
10 cm 5 cm regons
a
b
a
b
2006 2007
estándar germinada
a
b
a
a
ab
1. Nivells de 10 cm produeixen
una davallada significativa
en la densitat de plantes.
2. L’ús de la llavor germinada
augmenta la densitat de
planta respecte l’estàndard.
3. Les majors densitats de
planta han generat major
nombre d’espigues, però
aquest fet no s’ha traduït en
un augment de la producció.

RESULTATS CAMPANYES 2006-2007
• Un maneig de 10 cm d’aigua produeix una
davallada de la densitat de plantes
• L’ús de la llavor germinada augmenta la
densitat de planta respecte l’estàndard
• Les plàntules sotmeses a nivells més alts
d’aigua donen lloc a plantes més altes amb els
conseqüents problemes d’encamat.
• Una major densitat de planta ha generat major
nombre d’espigues, però no més producció.
Possiblement degut a que l’abonat era igual en
tots els casos.

RESULTATS CAMPANYES 2006-2007
• El fet que un elevat percentatge de la llavor que se
sembra es perdi (55% el 2006 i 75% el 2007) fa que
seguim treballant en aquesta direcció.
• Períodes d’inundació inferiors als 10 dies no generen
problemes a la fase de germinació. En les fases
d’establiment haurem de continuar treballant.
• S’ha de remarcar que no tota la llavor perduda es
deu a la presència de Quironòmids, existeixen altres
factors amb els quals hem de continuar treballant.

ASSAIG B: OPTIMITZACIÓ DE LA
GERMINACIÓ I NAIXENÇA EN SEMBRES
TARDANES UTILITZANT LLAVOR NO
GERMINADA
AVALUACIÓ DELS EFECTES DELS
QUIRONOMIDS

ASSAIG B: OPTIMITZACIÓ DE LA GERMINACIÓ I NAIXENÇA EN SEMBRES
TARDANES UTILITZANT LLAVOR NO GERMINADA
DESCRIPCIÓ DE L’ASSAIG
• Disseny de blocs a l’atzar amb tres repeticions.
• Camps inundat llarg període de temps, posteriorment es va realitzar un
tractament herbicida post-emergent contra A.S.
• Els tractaments insecticides:
– Bacillus thuringensis “israeliensis” (2,5l/ha). Dues aplicacions una
a la llavor i la darrera 6 DDS.
– Insecticides: Triclorfon 50% i Malation 50% a partir del dia abans
de la sembra alternativament cada 5 dies.
– Testimoni no tractat.

ASSAIG B: OPTIMITZACIÓ DE LA GERMINACIÓ I NAIXENÇA EN
SEMBRES TARDANES UTILITZANT LLAVOR NO GERMINADA
DESCRIPCIÓ DE L’ASSAIG
Rep. 1 Rep. 2 Rep. 3
Insecticida
Bacillus
Testimoni

MANEIG DEL CULTIU
•Data d’inundació del camp: 4 de maig de 2007
•Data sembra: 8 de juny de 2007
•Dosi de sembra: 40 kg/J
•Varietat: Tebre
•Terreny vora riu

MANEIG GERMINATIU DE LA LLAVOR
LLAVOR STANDARD
A remulla una nit (12 h)

SEGUIMENTS QUE S’HAN DUT A TERME:
VALORACIONS AGRONÒMIQUES
•Evolució de la germinació i naixença
•Evolució del desenvolupament radicular
•Densitat de planta
•Avaluació dels danys per Quironòmids
VALORACIONS FISICOQUÍMIQUES
•Oxigen de l’aigua
•Temperatura del sòl i de l’aigua
•Salinitat del sòl i de l’aigua
•Oxigen de l’aigua

ASSAIG B: OPTIMITZACIÓ DE LA GERMINACIÓ I NAIXENÇA EN
SEMBRES TARDANES UTILITZANT LLAVOR NO GERMINADA
RESULTATS

VALORACIONS AGRONÒMIQUES ASSAIG B 1
EVOLUCIÓ DE LA GERMINACIÓ I NAIXENÇA
mm
35
30
25
20
15
10
5
0
LONGITUD PART AÈRIA
12-jun 15-jun
Testimoni Bacillus Insecticida
Longitud de la part aèria: Les parcel·les tractades amb
insecticides van tenir major longitud que les no
tractades i les Bacillus

VALORACIONS AGRONÒMIQUES ASSAIG B 1
EVOLUCIÓ DE LA GERMINACIÓ I NAIXENÇA
mm
25
20
15
10
5
0
LONGITUD RELS
12-jun 15-jun
Testimoni Bacillus Insecticida
Longitud arrels: Únicament les parcel·les tractades
amb insecticida van tenir un bon desenvolupament
radicular.

VALORACIONS AGRONÒMIQUES ASSAIG B 1
DENSITAT DE PLANTA
nºplàntules/m2
250
200
150
100
50
0
207 a
26 b
6 b
insecticida testimoni Bacillus

VALORACIONS AGRONÒMIQUES ASSAIG B 1
ESTABLIMENT DE PLÀNTULA (%)
%
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
41
insecticida testimoni Bacillus
5
1

1
3
5
7
9
Avaluació
No danys
Poc
Moderat
Greu
Molt greu
VALORACIONS AGRONÒMIQUES ASSAIG B 1
DANYS PER QUIRONÒMIDS
9
7
5
3
1
12 juny 15 juny
Testimoni Insecticida Bacillus
• El tractament insecticida no va presentar danys, mentre que
els tractaments Bacillus i Testimoni presentaven danys entre
Moderats i Greus.

VALORACIONS AGRONÒMIQUES ASSAIG B
DANYS PER QUIRONÒMIDS

VALORACIONS AGRONÒMIQUES ASSAIG B
DANYS PER QUIRONÒMIDS
BACILLUS TESTIMONI
INSECTICIDA

VALORACIONS AGRONÒMIQUES ASSAIG B1
POBLACIÓ DE QUIRONÒMIDS
nº cricotopus
/400 cm2
180
160
140
120
100
80
60
40
20
0
Insecticida
Testimoni
Bacillus
SEMBRA I PRIMER
TRACTAMENT
INSECTICIDA
10DDI 17 DDI 24 DDI 31 DDI 38 DDI 45 DDI
S’observen diferències significatives post-tractament entre les
parcel·les Insecticida en relació amb les parcel·les Bacillus i
Testimoni.
Dades facilitades per la UEA

ASSAIG B: OPTIMITZACIÓ DE LA GERMINACIÓ I NAIXENÇA EN SEMBRES
TARDANES UTILITZANT LLAVOR NO GERMINADA
CONCLUSIONS
1. Llargs períodes d’inundació afavoreixen
l’increment de la població de Quironòmids.
2. El Bacillus no ha controlat les poblacions de
Quironòmids
3. Tot i això els Quironòmids no són l’únic factor
que limita l’establiment de les plàntules d’arròs.

ASSAIG B 2: OPTIMITZACIÓ DE LA
GERMINACIÓ I NAIXENÇA EN SEMBRES
TARDANES UTILITZANT LLAVOR
GERMINADA
AVALUACIÓ DELS EFECTES DELS
QUIRONOMIDS

ASSAIG B: OPTIMITZACIÓ DE LA GERMINACIÓ I NAIXENÇA EN SEMBRES
TARDANES UTILITZANT LLAVOR GERMINADA
DESCRIPCIÓ DE L’ASSAIG
• Disseny de blocs a l’atzar amb tres repeticions.
• Camps inundats llarg període de temps, posteriorment es va realitzar
el fanguejat.
• Els tractaments insecticides:
– Bacillus thuringensis “israeliensis” (2,5l/ha). Dues aplicacions una
a la llavor i la darrera 6 DDS.
– Insecticides: Triclorfon 50% i Malation 50% a partir del dia abans
de la sembra alternativament cada 5 dies.
– Testimoni no tractat.

ASSAIG B: OPTIMITZACIÓ DE LA GERMINACIÓ I NAIXENÇA EN SEMBRES
TARDANES UTILITZANT LLAVOR GERMINADA
MANEIG DEL CULTIU
•Data d’inundació del camp: 4 de maig de 2007
•Fanguejat: 21 de juny 2007
•Data sembra: 27 de juny de 2007
•Dosi de sembra: 40 kg/J
•Varietat: Tebre
•Terreny vora riu

ASSAIG B: OPTIMITZACIÓ DE LA GERMINACIÓ I NAIXENÇA EN SEMBRES
TARDANES UTILITZANT LLAVOR GERMINADA
MANEIG GERMINATIU DE LA LLAVOR
LLAVOR GERMINADA
A remulla 48 h + 24 h a 25ºC

ASSAIG B: OPTIMITZACIÓ DE LA GERMINACIÓ I NAIXENÇA EN
SEMBRES TARDANES UTILITZANT LLAVOR GERMINADA
RESULTATS

Densitat plàntula/m2
establiment plàntula (%)
250
200
150
100
50
50
40
30
20
10
0
0
45
VALORACIONS AGRONÒMIQUES ASSAIG B2
DENSITAT DE PLÀNTULA
226
174
35
130
Insecticida Testimoni Bacillus
26
Insecticida Testimoni Bacillus
Valoració sense diferències
significatives, degut a l’elevat
grau de variabilitat entre les
dades

100%
80%
60%
40%
20%
0%
VALORACIONS AGRONÒMIQUES ASSAIG B2
DANYS PER QUIRONÒMIDS ALS 6 DDS
Testimoni Bacillus Insecticida
-
ab
FLOTANTS 12.39 11.64 8.51
SANES 65.82 54.09 89.40
a
- -
b a
a b
MENJADES 22.44 34.31 2.11
FLOTANTS
SANES
MENJADES

VALORACIONS AGRONÒMIQUES ASSAIG B 2
DANYS PER QUIRONÒMIDS
ESCALA DE VALOR (1-9)
9
7
5
3
1
testimoni insecticida Bacillus
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21
DDS
Als 6, 9, 13 i 16 DDS no tenim diferències entre el
Bacillus i el testimoni no tractat.

nº cricotopus/400 cm2
180
160
140
120
100
80
60
40
20
0
VALORACIONS AGRONÒMIQUES ASSAIG B2
POBLACIÓ DE QUIRONÒMIDS
nº cricotopus/400 cm2
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Insecticida
Testimoni
Bacillus
Insecticida
Testimoni
Bacillus
SEMBRA
6DDF
4 DDF 11 DDF 18 DDF
10 17 24 31 38 45 52 59 66
ASSAIG B1
DDI
FANGUEJAT
ASSAIG B2

ASSAIG B: OPTIMITZACIÓ DE LA GERMINACIÓ I NAIXENÇA EN SEMBRES
TARDANES UTILITZANT LLAVOR GERMINADA.
CONCLUSIONS
1. Els nivells poblacionals de chironomus han
baixat de manera molt important. Degut a:
a. Davallada natural del cicle en
aquestes dates.
b. Fanguejat de les parcel·les.
2. El maneig utilitzat en l’aplicació del Bacillus no
controla el Quironòmid.
3. Amb poblacions febles de Quironòmids no seria
necessària l’aplicació insecticida.

AUTORS
Mª Mar Català
Núria Tomàs
Eva Pla
Maite Martínez
Zhu Defeng

AGRAÏMENTS
Teresa Zumaquero
Estefania Llambrich

CONTINUEM
TREBALLANT….
MOLTES GRÀCIES!