quina conscripció les desobediències civils - MOC - Barcelona ...

Catalunya van ser
brutalment aixafats
per l'exèrcit. La
premsa antimilitaris
ta es va desmarcar
referint-se als perills
de les "lluites fratrici
des" i destacant les
conseqüències
desastroses que com
porten: "La guerra és
la guerra... bogeria,
matança, sang, des
trucció,
misèria.
Quan el que s'havia
d'intentar era evitar
la, la desorganitza
ció dels obrers va ser
total. La massa neu
tral -
sense convic
cions pròpies, influi
da per les impressions més fortes i
recents, alarmada i moguda pel seu
instint de supervivència- es va aliniar
amb la dreta. Els partits proletaris i
l'esquerra, amb l'ús de la violència,
van perdre gairebé tot el suport."
La repressió que va seguir als aixeca
ments de 1934 va afectar de forma
directa a l'Orden del Olivo i als seus
membres. Toti estar formalment prohi
bit, l'Orden va continuar la seva tasca,
defensant la posició antimilitarista, tre
ballant ocasionalment amb grups de
dones i grups de professionals, i fins i
tot amb moviments socials marginals
com els espiritualistes.
AVIONS DE CORREUS I DECLARA
CIONS PÚBLIQUES
La campanya principal era la desobe
diència civil dirigida contra l'exèrcit. J.
Quirados, un pilot civil del servei de
correus, es va negar a participar en el
bombardeig aeri de posicions dels tre
balladors insurgents d'Astúries l'octu
bre de 1934, i va ser castigat en con
seqüència; aquesta és una de les
experiències que hem de reclamar per
a la nostra història.
Una altra va tenir lloc l'any
1935, quan tres
joves anarquistes
,c)
cy) catalans es van
negar públicament
a incorporar-se a
< files i van decidir
oU presentar-se a les
autoritats. Es va
dur a terme u
campanya antimilitarista que va compor
tar el seu alliberament al cap de quatre
dies d'arrest (els van declarar inútils amb
l'excusa que patien "demència"). Però els
tres joves van fer pública la seva història,
cosa que va inspirar a un grup de més de
100 joves a declarar-se en contra de
"qualsevol servei militar", molt en l'estil
dels insubmisos actuals.
La victòria del Front Popular a les elec
cions del febrer de 1936, malgrat posar fi
a tres anys de govern de la dreta, va com
portar un període d'inestabilitat que els
antimilitaristes espanyols van observar
amb gran tristesa. Pel juny, es podia con
siderar que tant el govern com els movi
ments obrers estaven contribuint a una
situació que es podria definir com a "com
plexa". Si el primer ministre Azafia era
responsable "d'excessives concessions als
enemics de la República" -la dreta econò
mica i militar-, al moviment obrer se'l cri
ticava per "dedicar-se a realitzar exercicis
paramilitars" i "declarar-se en favor d'un
tipus d'actuació més violenta". Amb el
país al caire de la guerra, els antimilitaris
tes avisaven que d'una situació en què hi
havia "una explosió d'odi i amenaces en
totes direccions" només se'n
com a presidenta,
com
podien derivar les pit
jors conseqüències.
Només van caler unes
poques setmanes per
què aquests temors es
fessin realitat, tot i que
els esdeveniments d'a-.
quest període imme
diatament anterior a
la guerra no van evi
tar que el moviment
antimilitarista dugués
a terme noves i
engrescadores inicia
tives. Cal destacar la
fundació de la Lliga
Espanyola de
Resistents a la Guerra
com a succesora del
Orden del Olivo, amb
Amparo Poch Gastón
Fernando Oca del Valle
a secretari, i José Brocca com a
representant al Consell de la IRG.
EL REPTE PER AL PACIFISME
"Què faria jo si ara fos a Espanya?", es
preguntava H. Runham Brown, secretari
honorífic de la IRG, en un article del
desembre de 1936 titulat "Espanya, un
repte per al pacifisme." En aquest article,
reprodueix una carta de José Brocca que
diu: "el poble espanyol no tenia cap altra
sortida que lluitar", però que continua
explicant com es podia donar suport al
bàndol republicà sense, segons el seu punt
de vista, renunciar als principis de la
resistència a la guerra.
A la pràctica, això es traduia en portar a
terme tasques civils auxiliars com ara tre
balls de socors, informació, i assegurar
que les institucions civils seguissin funcio
nant.
És a dir, que els antimilitaristes espanyols
van optar per una forma de "servei civil
alternatiu", en aquest cas un servei auto
gestionat en favor del bàndol
republicà. Com