PRESÓ - MOC - Barcelona

t:g
- ESTIU 1995 350 PTS 17
FF
PERE COMELLAS INGRESSA A LA PRESÓ
DESPESES MILITARS ESPANYOLES 1995
KRAJINA

- L'experiància
- Cronologia
- Enemics
- Pere
- Presos
- L'originalitat
- Euskal
-50 anys i prou!
Patric
OPINIÓ
INSUBMISSIO
Comellas ingressa a la presó.
Miquet Colomer 5
(20 de juny de 1995). 6
de la insubmissió.
Patx1 Zublzarreta 7
INFORME DELS INSUBMISOS PRESOS.
dels insubmisos a la presó de Pamplona
després de la desobediència al Tercergrau.
Perlco 011ver, Lander Aurrekoetxea, Juan Manuel
Martín Enclnar 8
d'una lluita empresonada. 11
EL MOVIMENT PER LA PAU DAVANTLA GUERRA
dins d'un mateix país.
Balkan Peace Team 18
PAS BASC
Herria necessita els espais de trobada que es van -
SUMARI 33
3
- Joan
-
- La
- Notícies
- Corrupció...
- Des
- Universitat
aconseguir a Irlanda.
Ferniíri Alberdl 20
INTERNACIONAL
Alsina, el testimoni d'un execució.
GustInet 22
ECOLOGIA I MILITARISME
Ens volem al natural. Militarisme i destrucció de la natural.
TornésPérez 1 Agustín Navalón 24
ECONOMIA DE DEFENSA
despesa militar espanyola pel 1995.
Albert Garcla 28
- -
sobre el (des)control del comerç d'armes.
Amnistla Internacional Greenpeace Metges sense
fronteres- Centre Unesco de Catalunya 30
des de principis dany. 31
de Reus.
- Ateneu LlIbertarl MOC
MOCADOR Desmilitarització i no-violència
CUL DE SAC
34
Internacional de la Pau de Sant Cugat del
Vallès. 35
EL KLEENEX. 36
COL•LABORADORS/ES
Badalona: Albert Garcfa, Maria Dolors Sabater. Barcelona: Assemblea crObjecció Fiscal, LydiaAdell, Francesc Arnau, NúriaArnau, Susanna
Barqufn, Marc Barrobés, Joan Carles Berrocal, Cafetera en funcions, Campanya Contra el Comerç d'Armes (C3A), Paco Cascón , Miquel
Colomer, Pere Comelles,Teresa Dalmau, Vicenç Fisas, Jordi Foix, Pep ManelFontdevila, Albert Hurtado, Francesc Noé, Arcadi Oliveres, Pere
Ortega, Jefte Palofuentes, Sergi Rodriguez, Pàtricde San Pedro, YonSánchez, Seminari Permanentd'Educacióper la Pau,Josep Maria Sardà,
Gabriela Serra. Bilbao: Fermfn Alberdi, Kontzienzi Eragozpen Mugimendua. Caldes de Montbul: Dani Lopez, Pepe Beúnza. Cantàbria: Soto
Iruz. Castelló de la Plana: Colla Ecologista-Secció ObjeccióiNo-Violencia AltEmpordà: Josep Algans,Isidre Llorente, MireiaMata, Josep
M° Tegido, Xavier Torruella. Igualada: Carles Costa. Londres: Fusil Roto, Peace News, IRG. Madrid: Greenpeace, Lufs RodriguezAbascal,
Carlos Taibo. Ontinyent: Josep Gilabert, Santi Sais. Perpinyà: Univers Bertrana. Reus: MOC Baix Camp. Salt: Kol-lectiu Antimilitarista de
Salt. Valencia: Santi Alminyana, Noemf Canelles, Cortxa Galdon, Sal-lusHerrero, Amand Ortiz, EugèniaRoda. Vilafranca delPenedès: Jordi
Asensi.
Les pàgines C3A són elaborades per la Campanya Contra el Comerç d'Amles (c/ Rivadeneyra 6, 10à. 08002 Barcelona) de la qual en són
collaboradols i_Q01 laboradores Jordi Foix, Tica Font, Ouico Gusi, Arcadi Oliveres i Pere Ortega.
REDACCIONS
- MOCADOR CASAL DELA PAU: Cervantes, 2, pral. la. 08002 Barcelona. Tfn: 93-318.39.94
- MOCADOR EMPORDÀ: Apartat 337. 17600 Figueres. Tfn/fax: 972-56.31.17
- MOCADOR VALÈNCIA: Portal de Valldigna, 15-baix. 46003 València. Tfn: 96-391.78.64
E-mall: MOCADOR OPANGEA.UPC.ES iMOCADOR OPANGEA.GN.APC.ORG
El MOCADOR de tardor espreveu que surtl a finals de setembre. Elsoriginalsper ser publicats haurien d'arribar a qualsevol de les
redacclons abans de finals d'agost. Ésdesig general anar ampliant les redaccions amb noves incorporaclons. La gent interessada
connecteu amb la redacció de l'Alt Empordà.
S'admetenarticles,dibuixos itota menadecollaboracions originals. Dirlgiu-les aqualsevol de les redaccions de la revistao al FAX 972-
56.31.17.
Subscripclons: Redacció Empordà. Distribució: RedacclóCasal de la Pau.
Si mai us animeu a reproduir trossos del MOCADOR us agrairíem que enfeu constar la procedència l, amb el que seria el súmmum
de la satisfacció, ens n'envieu un exemplar o notificació.
DIP. LEG. B-1292-87

50 anys prou!
PATRIC
»50 anys i prou!» era el lema de la
campanya contra la trobada del Fons
Monetari Internacional i el Banc Mun
dial a Madrid a la tardor del 94, on
banquers i polítics van celebrar els
cinquanta anys d'existència d'aques
tes nefastes institucions, constituïdes
per a garantir el bon funcionament del
sistema capitalista arreu del món. I ara
al 95 ens tocaria potser celebrar o,
millor dit, recordar un altra aniversari
que sembla que ens quedi a tots i a
totes molt llunyà, però que està molt
més present del que sembla: la fi de la
Segona Guerra Mundial, amb la capi
tulació alemanya el 8 de maig de 1945,
i sobretot les bombes atòmiques so
bre Hiroshima i Nagasaki (a l'agost del
45!) que van ser com les salves d'avís
del nou ordre mundial que acabaria
per imposar-se.
No entrarem aquí a analitzar les com
plicitats ni els càlculs tàctics, per part
aliada i soviètica, que van permetre la
pujada i expansió del nazisme així
com els intents d'extermini de la pobla
ció jueva, gitana, eslaus... de comu
nistes, homosexuals, etc.; ni tampoc
en l'interessat repartiment de papers
de «criminals» i «víctimes» entre els
països participants a la guerra i entre
els personatges de la política i l'admi
nistració pública que van servir als
interessos nazis, durant la guerra, i
després sense pausa van continuar
servint als interessos de l'anti-comu
nisme a la part occidental. És evident
que totes aquestes qüestions tan ben
silenciades expliquen en bona mesura
el que va succeir durant l'anomenada
«guerra freda».
I és que sense aquesta guerra i, sobre
tot, sense la post-guerra, és a dir, el
nou panorama polític que es va confi
gurar com a resultat d'aquesta guerra,
no ens podríem explicar moltes coses:
en primer lloc, seria molt difícil d'expli
car els quaranta anys de dictadura i
també la singularitat de la transició i
democràcia espanyola (amb l'amnè
sia històrica de polítics, intel•lectuals i
demés personatges del sistema); però
també seria molt difícil d'explicar l'es
cenari polític, econòmic i militar mun
dial i les seves guerres «col-laterals».
Cinquanta anys des de rúttima gran
carnisseria que va patir el món, però
no han estat cinquanta anys de pau i
justícia, sinó cinquanta anys de petites
carnisseries, que posades totes jun
tes, igualen segurament a la Gran
Carnisseria; cinquanta anys d'injustí
cies estratègiques en nom de la raó
d'estat, en nom de la llibertat d'Occi
dent, per causa de la «guerra freda».
I ara que s'ha acabat la guerra freda,
què? Ara continua la guerra calenta
que mai va deixar d'estar present, la
guerra de baixa intensitat no contra la
pobresa, sinó contra els pobres, no
contra la insolidaritat, sinó contra els
que veuen en les relacions basades en
la justícia i la solidaritat l'única sortida
a la crisi econòmica i social profunda a
la que els ha portat el sistema econò
mic dominant.
La desfeta del vell enemic, curiosa
ment, no ha portat una època de «pau
i progrés», sinó que ha multiplicat els
perills i enemics potencials, abans tan
fàcilment localizables. El perill ara, ens
volen fer creure, està a tot arreu, espe
rant per atacar, per desestabilitzar i
acabar amb el «nostre benestar».
Imentrestant, la indústria de la guerra
i els guanyadors de sempre continuen
el seu camí triomfant. I veiem que
aquestscinquanta anys no han passat
perquè sí, sinó que a Occident, com a
mínim, han servit per a desarmar,
desarticular Vo integrar l'oposició al
sistema, han servit per a (intentar?)
robar-nos fins i tot les esperances de
canvi, el somni d'una societat fona
mentada en valors diferents.
Algunes fons eleven a 50.000 els de
sertors alemanys afusellats per no
complir amb el seu deure a l'última
gran guerra; però molts més són els
que han mort arreu del món en aquest
llarg camí. Ni els desertors alemanys
de llavors han aconseguit encara -els
pocs que encara viuen- que se'ls reco
neguin els seus drets com a represaliats
del règim nazi, ni ho aconsegueixen
actualment els que ara es neguen a
participar a les petites massacres que
dia a dia fan aquest món una mica més
invivible.
I així, mentre que els polítics critiquen
les guerres «on es violen els drets
humans» (què ocurrents, no?) i es
reuneixen amb els responsables
d'aquestes per parlar de negocis; els
ciutadans i ciutadanes canvien de ca
nal per no tenir que dinar amb rúltima
salvatjada militar com a postres; i els
militars es van intercanviant els seus
papers-segons el lloc iel moment- ara
de criminals de guerra i ara de media
dors humanitaris, en una representa
ció perfecta de Dr. Jeckly i Mister Hide
(aviat començaran a patir d'esquizo
frènia els pobrets!... un terreny més on
fer «labor» humanitària).
Cada dia que passa és més clara la
funció d'institucions com l'ONU i l'es
mentat FMI, però alguns amb mala
consciència pel seu passat esquerrà
encara pensen en reformes merave
lloses de color rosa, encara es creuen
(?) que la misèria i la catàstrofe ecolò
gica són errors del sistema i no el seu
preu. Ni s'ha acabat la història, ni han
mort les ideologies; els que morim i
ens acabem una mica, dia a dia, som
nosaltres mateixos, si no som capa
ços d'atacar el sistema a les seves
arrels (res de nou, per altra banda), si
no estem disposats a desertar del
sistema i a dir ja ni ha prou!

•
MOCBadalona
c/ Germà Bernavé s/n.
08911 BADALONA
(Barcelonès Nord)
MOC Barcelona
c/ Cervantes, 2, pral., 1.
08002 BARCELONA
(Barcelonès)
ElLokal
c/ de la C,era, 1 bis.
08001 BARCELONA
(Barcelonès)
MOC Petrer-Elda
c/Menendez Pelayo, 11, 3r.
03600 ELDA
(Vallsde VInalopó)
MOC Alt Empordà
Apartat Correus 337
17600 FIGUERES
(Alt Empordà)
Coordinadora per la Pau laSoli
daritat
Pg. Muntanya, 106, àtic, 1 a
08400 GRANOLLERS
(VallèsOrlental)
Assemblea Antimilitarlsta del
Bages
c/ St Joan d'en Coll, 30, 6, 2
08240 MANRESA
(Bages)
MOC Ontinyent
c/ Tomas Valls, 35 baixos.
46780 ONTINYENT
(Valld'Albaida)
MOC Balx Camp
c/ Sant Vicenç, 3
43201 REUS
(Balx Camp)
Frt
Col.lectiu Antimilitaristade Salt
c/ Llarg, 29, 3r , 13'
17090 SALT
(Gironès)
MOC València
Portal de Valldigna, 15, baix.
46003 VALENCIA
(l'Horta)
Assemblea Antimilitarista
d'Osona
c/ Sant Just, 1,2
08500 VIC
(Osona)
Assemblea Antimilitarista del
Garraf
Apartat Correus, 236
08800 VILANOVA I LA GELTRÚ
(El Garraf)
8UTILETA DE SUBSCRIPCIO MOCADOR
nom i cognoms
adreça població
codi postal comarca tel.
(,)\
Hos ris TU
COMO PIERIDEV
Los miuTARES
SIN EL UNIFORHE
Se subscriu a la revista MOCADOR per un període d'UN ANY, prorrogable si no hi ha ordre en contra, i un import
de 1.200 pessetes (4 números) a pagar mitjançant:
Xec adjunt
DIngrés en el compte corrent de la Caixa: 2100-1395-71-0200007716 (envia còpia resguard ingrés).
Domiciliació bancària (emplena les dades bancàries).
Distingits senyors:
Banc/Caixa Domicili agència Població
CP
Compte/Llibreta-númo)11111-11111-111-11111111111
Jo (Titular compte/llibreta)
domiciliat al c/pç núm de CP
autorltzo el pagament dels rebuts que al meu nom presentarà MOCADOR
- g Envia-ho a: MOCADOR Apartat
337. 17600 Figueres (Alt Empordà).
,a de de 199...
(Signatura)
a (1) El número s'ha de composar de 20 xifres: 4 corresponents a l'Entitat (Banc o Caixa), 4 més de l'oficina, 2 del Codi de Control i finalment 10
«,c
del compte o llibreta. Les domiciliacions es passaran a principis d'any. Pels subscriptors donats d'alta al llarg de l'any anterior s'afegirà a
O Limportanual la part proporcional corresponent als números rebuts.

Pere Comellas ingressa
MIQUEL COLOMER
MOC
CRÒNICA D'UN PRIMER EMPRESONAMENT
ANUNCIAT
Era el divendres 26 de maig, feia un dia
de primavera d'aquells que donen ga
nes de fruir si no fos perquè en Pere
Comellas, insubmís a la PSS, entrava
a la presó de Brians, a Sant Esteve de
Sesrovires (Baix Llobregat). Era el pri
mer cas d'un insubmís condemnat que
ingressava a presó a Catalunya. Des
de feia unes setmanes que ens veiem
a venir que arribaria l'ordre d'ingrés a
presó de la jutgessa del penal 15 de
Barcelona. Després de la seva deten
ció, estada a la Model ijudici a mitjans
de març i la condemna de 2 anys 4
mesos i 1 dia i inhabilitació (vegeu el
MOCADOR 32), no podíem esperar
res més que aquest desenllaç.
A les 11:00 hi havia convocats els
mitjans de comunicació davant de l'en
trada de la Presó de Brians, per tal de
fer-hi una roda de premsa. Quan arri
bà en Pere, acompanyat per una tren
tena de persones, s'instal-là una im
provisada taula just davant de l'entra
da, fet que començà a posar nerviosos
els mossos d'Esquadra que vigilen els
accessos de la presó. A la roda de
premsa hi van participar Gabriela Ser
ra (Entrepobles), Arcadi Oliveres (Jus
tícia i Pau), Josep Lluís Carod Rovira
(Diputat d'ERC), Ignasi Riera (Diputat
d'IC) i Miquel Colomer (en representa
ció del Grup de Suport i del MOC). Una
roda de premsa diferent de les que
estàvem acostumats. Alfons també hi
havia pancartes ('La presó no empre
sonarà la nostra consciancia i
'Intermón EmpresonaObjectors'), però
el que marcava la diferència era un
modern i enigmàtic edifici, la finalitat
del qual era treure la lliberta a en Pere.
Van destacar les paraules de l'Arcadi
Oliveres i la Gabriela Serra, emmar
cant la insubmissió com una de les
maneres de lluitar contra la preparació
de les guerres i contra el militarisme i
recordant els més de 220 isubmisos
empresonats arreu de l'Estat Espa
nyol.
Al cap d'una estona, i després d'aco
miadar-se de tothom qui l'havia acom
panyat, en Pere va entrar a la presó.
Tot van ser sensacions iemocions. Fa
més de sis anys de la campanya d'In
submissió i aquest és el primer cas a
Catalunya d'un empresonament amb
condemna. A dintre s'hi quedava un
amic i un company i tot gràcies a la
voluntat d'un govern i d'uns partits
amb la col•laboració d'unes entitats i
organismes que articulen la PSS i la
Llei d'Objecció de Consciència i que
perpetuen l'actual status quoque, amb
aquest empresonament, es posava
de manifest d'una manera bastant
contundent.
El mateix dia el grup de suport i els
col•lectius que tiren endavant la cam
panya d'insubmissió (MOC, Assem
blea d'Insubmisos, ...) es posen a tre
ballar en els diferents àmbits: suport i
solidaritat, denúncia, sensibilització,
Dissabte i diumenge (27 i 28 de maig)
amics i amigues i companys i compa
nyes delMoviment d'Objecció de Cons
ciència van poder visitar-lo. Després
d'estar esperant i contemplant com
funciona la burocràcia carcerària, vam
poder parlar amb en Pere a través d'un
vidre durant mitja hora. Els ànims es
taven bé, però les perspectives eren
magres. Diumenge a la tarda també el
va visitar l'advocat Francesc Arnau.
El dimarts (30 de maig) següent una
delegació de representants de diver
ses ONG (Entrepobles, Justícia i Pau,
WRI-MOC, Amnistia Internacional) i
del grup de suport es va desplaçar a
Brians per tal d'entrevistar-se amb el
Director de la presó i parlar amb en
Pere. El dijous, una altra visita extraor
dinària. Diputats del Parlament que
havien manifestat la voluntat de fer
costat als insubmisos empresonats,
acompanyats per una representant del
grup de suport, van entrevistar-se amb
el directori i van parlar amb en Pere.
Divendres passa a 3er grau i éstraslla
dat al 'Centre Obert de la Model de
a la presó
Barcelona'. Des d'aleshores l'empre
sonament es transforma una subtil
forma de repressió. Cada dia pot sortir
per anar a la feina i a la facultat i cada
dia ha de travessar el portal que el
tornarà a portar a la presó. Si les coses
no canvien aquesta situació es prolon
garà bastant temps (recordem que la
condemna és de 2 anys 4 mesos i 1 dia
de presó i inhabilitació).
Però la solidaritat envers el cas d'en
Pere i la insubmissió no es fa esperar
i comencen a sortir les primeres Car
tes al Director a diaris i revistes, mani
festos de suport (Companys de feina,
Cristians per la Insubmissió, Profes
sos de la facultat de Filologia de la
Universitat de Barcelona, veïns i veï
nes del poble d'en Pere -Cal Rosal,
Berguedà-), accions i penjades de
cartells a la Facultat, cartes del Col.
legi de Bibliotecaris, Cal destacar la
cobertura que la premsa, ràdio i televi
sió ha anat fent del cas des del diven
dres 26 de maig s'ha anat fent ressò
d'aquest primer empresonament. Al
gunsdiaris han sorprès pel tractament
que han donat del cas i de la insubmis
sió donat que fins ara el tema de la
insubmissió estava vedat en algun
d'ells.
Fa més d'un mes i ara ja són dos els
insubmisos empresonats a Cstatunya
(a més d'en Pere tli ha en J.L Guerra,
condemnat a 4 mesos!) i tot sembla
indicar que hi haUrà nous erapreeon.ft
ments a altres llocs de Catalunya. Els
judicis continuen I el futur Gotli Panal
va tirant endavant. Queda mort camí
per avançar, però amb l'actitud d'en
Pere i dels altres companys ernpreso
nats arreu de l'Estat segur que ho
aconseguirem.
La roda de premsa davant Can Brians. D'esquen-aa dreta: Ignasi Riera, Pere Comellas, Josep Lluís Carod, 121
Gabriela Serra iMiquelColomer.

PRESOS (20 de juny de
Presó de Villabona
c/ Arcipreste de Hita, 2
33071 Oviedo
Adollo Fernandez Gonzalez
Antonio Afonso
Enrique Marcos Menendez
Presó de Bilbao
Lehendakarl Agulrre,
92.
48071 Basauri
Zigor Murguitio Gastelurru
lhaki Carro Iturregi
Eniko Abian Sueskun
José Bujan Corras
LuísM. Garcla Labadas
Juan C. Sousa Fuentes
Jokin Carballo Carballo
Asier Etzezarrag Pérez
Alejandro Pérez Larrea
Asier Landarroltia Garai
Juanjo Obregón Sancho
ToiorZelala Etxaburu
José R. Gómez Prieto
Presó de La Torrecica
Ctra. de Ayora, km. 72
02071 Albacete
Javier Roncero Heras
Presó de Villabona
c/ Arciprestede Hita, 2
33071 Oviedo
Daniel Lorenzo
Pablo Sastre Alvaro
Presó Model
c/Entença, 155
08071 Barcelona
Pere Comelles Casanova
Juan A. Guerra Ballestero
Presó de Bilbao
c/ Lehendakari
Aguirre, 92
48071 Basauri
Ismael Martinez
Roberto Alonso
Ander Gohi Beltza
Aitor Aurrekoetxea
David Monge Garrido
Luts A. Núñez Vicente
Alberto Rodriguez Perez
Alberto Alvarez Corral
Ivan Martinez Santos
Ignacio Garcla Bermejo
Julen Santos Vega
Daniel A. Sainz Mendez
Enrique Musatadi
Berasalude
Arturo Garcia Dominguez
Antoni Zabalza Lotina
Miguel Perez Alvarez
Ifiaki lbarra Martín
LinoPietro Martinez
Haritz Leanizbarre
Urizarbarre
Imanol Pera Ruiz
Manuel Akedo Santiesteba
Urro Palacios Zenarruzab
Mikel Osa Olabarrieta
Presó del Dueso
39071 Santoña
Cantàbria
José L. Samperio Alen
Presó de Vitòria
c/ Topete s/n
01071 Nanclares de la
Oca
Carlos Martinez Baztan
Alvaro Redondo Elizondo
Presó de Martutene
c/ Martutene, 55
20071 Sant Sebastià
Mikel Beitia
Mikel Olaetxea Amor
Aitor Ormaetxea Zenikazela
Borja Zabala Gonzalez
Ignacio Arenal Sanchez
Sabin A. Errazti
Olartekoetzea
Etor Etxebarria Aristi
Josean Sevilla Arnaiz
Andoni Aldekoetxea
Arakistain
Aitor. Albekoetxea Arakistain
Juan C. Alonso Hernandez
Urko Uriarte Larrianga
Unai Hernandez
Pablo Fernandez
Manu Arenal Gil
Beni Agirrea Fuentes
Victor Varela Sanchez
lgor Arghtxona
Pedro Melganejo
Roberto Gonzalez Lizarraga
Xabi Berasaluce
Presó de Puerto de
Santa Maria
Ctra. Jérez-Rota, lun. 5
11071 Puerto de Santa
Maria
Rafa Contreras Doria
Presó de Castelló
Ctra. d'Alcora, km. 10
Toni Roig
12071 Castelló
Presó de Córdoba
Ctra. de Almadén, s/n
14071 Córdoba
Antonio Liftan
Presó d'Herrera de la
Mancha
Ctra. de Armamasilla
Segon Grau
Presó de Pamplona
c/ San Roque, 1
31071 Pamplona
Jesús Lecea
Affredo Alvaro
David Adanaz de Carlos
Ihigo Rudi
thakl López Rubio
lon Marquez Roncal
Javier del Campo Lacarra
César Sanmartín Velaz
Ismael Matiarena Legarra
Angel Ormazabal Arratibel
Mikel Uselxi Sarasa
Juan A. Vicente Galbete
Juan M. Gofii Beltza
Ander Murga Alkorta
Patxi VillaresLoigorri
Félix Arregi Razkin
Artredo Liras Cesar
Mikel Cormenzana
Jesús Lacea
Luts Lombreras Rodriguez
lhaki Ekisoain Berriozar
Manuel López Montes
FernandoMendiola Gonzalo
Martín Celaya Garcfa
Tercergrau
21071 Ciudad Real
José M. Garcia Espadas
Presó de Nanclares de
Oca
01071 Nanclares de
Oca (Vitòria)
Adollo Alonso Undabarria
Presó de Martutene
c/ Martutene, 55
20071 Sant Sebastià.
Ander Zaldua
Goka Morenas
lhaki Camacho
Agustin Rivas
Juan C. Albitro
Txema Mendivil
Julio Abrego
Daniel Femandez
Joseba Mintegi
Gaston Lozabal Arozena
José I. Adoriz Azkuna
lon Navarro
Tobi Ruiz
Ramón Telletxea
Jon Txopertia
Oskar Gohi
Aitor Landaluce Luque
Alex Alberdi
David Zapirain
Jabi Labaka
lon Gómez
Presó de Pamplona
c/ San Roque, 1
31071 Pamplona
Josetxo Garin
Brttor Elbusto Mazquiaran
José A. Martín Perez
lhaki Comes
Oskar Gonzalez
José G. Fraile Ramirez
Fermln Larombe
Oscar Razkin Urmeneta
Gaizka Aranguren Urrotz
Eduardo Sanz
José R. Ucelay Ceberio
Ihigo Balbas Ruiz
Juan C. Lakasta Zubero
Ricardo Marques
Jacinto Gomez Viniega
José R. Ziriza Ortiz
Presó de Daroca
50071 Daroca
(Saragossa)
Alejandro
Armendanz
Alcalà-Meco
Belasko
20071 Alcala de
Henares (Madrid)
inigo Ramirez Barberena
Enrique Urra López
Pablo J. Gorriz Ayesa
Bittor Irure Viana
José M. Morcillo Borrega
Ihigo Garmendia
Rafael Rodriguez Garcia
Ivan Gutierrez Gordino
Fernando Txurruka Iza
Carlos lbahez
Francisco Ruiz Ceron
Patxi Zoroza
Francisco J. SarobeElizaide
Fermln Palomo Curiel
Jorge Eseverri Eguia
Valentin Oses Salinas
Miguel A. BerianPlano
Norberto Villanueva
Martinez
Mikel Lakasta
Patxi Urroz
Jaime Encinas
Fidel Mendia
Patxi Ilzarbe
lhaki Apeztegia
Peio lbahez
Miguel Azanza
Juan Cuella
Juan M. Almeida Dominguez
Elor Iturko
Patici Dolara
Rubén Maestrojua
Ricardo Arreta Urretarazu
Samuel Elkoaz
Oskar Ilzarbe Legaria
Peio Ozkoidi
Juan I. Madariaga Coido
Javier Moleres
Juan M. IsturizAsenjo
Angel Pardo
Javier Bergara
IvanGoikoetxea
Fernandez Vazquez
Felix Agustl
Alex Ramirez
Arturo Balbuena
Diego Cruces
Alfonso Elxarri
lhaki LIzarbe
PedroGil
Rodrigo Casado
Txema Baiarena
Patxi Cuella
Karlos Ortiz
Jesus Moreno
Pedro Zamora
Pedro Navarro
1995)
Presó de Sòria
Plaça Marqués del
Saltillo, 1
42071 Sòria
José A. nbarren Gorbindo
Presó d'Ocalia
c/ Martires s/n
45300 Ocaña (Toledo)
Katxo Agirre López
Presó de Saragossa
Avg ArlIèfiC8, BO
50071 Saragossa
Chabier Nogueras Corral
José A. Aliaga Cucalon
Txari Urra Viduarre
Luls Merin Flores
José L. Ruiz Baines
Manuel Nogueras Corral
Chabier Gimeno Montarde
Cristobal Lopez
Roberto Navarro
Ernesro Garces
Juanjo Oses Soret
Alfonso Rodrigo Ortiz
FernandoMonasterio Ubani
Allredo Garcia Urmuoa
Mario da Silva Gimenez
lgor Sanz Urra
Txema Lampreabe
Ruben Esparza Iruza
Eduardo A. Larrondo
FernandoTxueka
Gorka Vales Aristu
Oskar Urrizelki
Vicente Romero
Presó de Logroho
c/ González de
Berceo, 65
26071 Logroho
Carlos Faulin
Presód'Alcala-Meco
28071 Alcalà de
Henares (Madrid)
Raul Sanchez
Presó de Yeserlas
Av. de los Poblados
28071 Madrid
Enrique Marlinez
José A. Paya Orzaes
Julian Marinez
Javier Ocaña
José M. Borrel Brito
J. Manuel
Diumenge 16 de juliol: Tothom a Picassent
Presó de Carabanchel
Madrid
Antonio Ribagorza
José Cepeda
Carlos Ruben de Diego

(continuació 3r. grau)
Presó de Màlaga
Ctra. de Cartamas/n
29071 Màlaga
Manolo MartIn
Presó de Múrcia
Ctra.Palmar
Mazarrón, km. 4
30071 Múrcia
FemandoHilarlo Martinez
Jesus Martlnez Cubillas
Pedro J. L¢pez Lorca
Presó de Vigo
Avg. de Madrld, 106
36071 VIgo
Cesar Martinez Perez
Emesto López Rei
PresódeSalamanca
Plaça de la Justicla
31071 Salamanca
José Casquero
Presó deTerol
Avg.deSaragossa,s/n
44071 Terol
Juan M. Hemandez Slmón
Luls Martin Martínez
Presóde Plcassent
Ctra. Naclonal 340
46220 Picassent
(l'Horta)
Alfons Guillem Arener
Josep A. Garcla Amau
Presó deValladolld
Ctra. Adeneró-Xlzón,
km. 94
47071 Valladolld
GuIllermo Alejo
Femando Oyaguez
PresódeSaragossa
Av.Amàrlca, 80
50071 Saragossa
Alberto Perez
David Goni German
Eduardo Campos
Fermin Puertolaz
Ifiald Mur Idoy
JavlerAguado
José I. Contel López
José M. SantoToma
José R. Zarnbrano
MIguel Mut Sigues
Natanael Falo Alquerraz
Félix Romeo
Cesar Gobemador Carreras
Sergi Rodriguez
SergloCallau
Alvaro Amaiz Gomez
JavierClarimon
Manuel Merin
EmIllo Burgos
David Burgos
Jos6 Gonzalez
Ricardo Royo
Salvador
Mesos enrera es va iniciar una recollida de "Cartes a insubmisos" redactades per
diversos autors amb l'ànim d'editar-les conjuntament en un llibre. Finalment,
però, la proposta original no ha tirat endavant i ara des del MOCADOR volem
recuperar els textos que s'aniran publicant en successius números
L'originalitat de la insubmissió
Moltsovint, quan al'hora d' escriure, la font de
les idees s'exhaureix, és habitual recórrer als
textos d'altres escriptors.
D'aquesta manera, i amb l'esperança de què
alguna petita llum se'ns encengui, o bé que
sorgeixi en nosaltres aquella anècdota que
havíem oblidat, portarem a la memòria el
fragment d'algun escriptor europeu com
Flaubert o Dürrenmatt, i aconseguirem no
semblar mediocres davant dels nostres lectors.
Potser ens atrevim fins i tot a parafrasejar
algun escriptor americà, com Faulkner o
Cortúzar, i d'aquesta manera estarem a l'alça
da. I no cal dir que si l'autor que s'anomena és
àrab o japonès, com Maalouf o Bashb, llavors
tots els lectors quedaran bocabadats.
Potser per aquest motiu, a falta d'idees origi
nals, he de recórrer avui a un amic insubmís,
tancat a la presó de Pamplona. I si algú em
preguntés si aquest amic és afeccionat a l'es
criptura o si té alguna obra escrita,jo Ii contes
taria que sí, que almenys a mi m'envia setma
nalment una carta. Tot i això, per tal de ser
breu, no m'estendrétranscrivint totes les seves
cartes, així que només apuntaré els paràgrafs
més significatius. A la carta que precisament
vaig rebre la setmana passada, em diu: "Com
bé saps, aquí tinc tot el temps del món per a
llegir, i aquests dies estic "devorant" l'obra
ResistenciaySumisióndeDietrichBonhoeffer.
Aquest home era un pastor protestant que,
abans de serafusellat pels nazis, escrivia entre
altres coses: "En aquesta casa tan seriosa, a la
que mai se sent riure -fins i tot els vigilants
semblen haver-ho oblidat a causa de les seves
experiències- l'exigència de l'alegria és molt
gran, i un aprofita fins al fons totes les fonts
interiors i exteriors d'ella". I el dia de San
Fermin, l'alegria ens va arribar des de l'exte
rior de la presó; quan uns amics nostres van
llençar el "chupinazo". Llavors el cor em va
donar un bot i veritablement em vaig emocio
nar. Va ser una cosa increïble. De veritat, mai
he viscut un començament de San Fermin com
el d'aquest any."
En canvi, en una carta que em va arribar dues
setmanes abans, el meu amic es trobava abatut
i deprimit: "Veig tan llunyà, tan utòpic aquest
canvi social amb el que somiem...Fapocs dies
em van passar un informe de no-se-quina
associació. A la primera pàgina, sobre un
gràfic, apareixien aquestes línies: "L'escàn
dol de la realitat del món és tal, que no sembla
que hi hagi molla gent interessada en conèi
xer-lo i menys a divulgar-lo". El gràfic que et
comentava era semblant a una copa de xam
pany. Aquesta copa apareixia dividida en cinc
Patxi Zubizarreta
(traducció del castellà)
parts: la superior,lapart més ampla on s'aboca
el xampany correspon a Occident, i és allí on
es gaudeixen els sabors de la riquesa; aquesta
part es sosté en les altres quatre, en aquesta
base de vidre cada cop més prima i fràgil, i és
aquí on es pateixen les conseqüències de la
fam, en les altres quatre parts del món. Com
pots veure, nosaltres vivim nedant en abun
dància i sostenint-nos en un món que defalleix
als nostres peus... No se on es troba la solida
ritat que omple les nostres boques!".
És en aquestes ocasions, quan veig al meu
amic insubmís immers en les ombres de la
presó, és llavors quan el veig aguditzar laseva
autocrítica i quan, entre altres coses, acaba
dient-me, decaigut, que el veritable enemic
està a cadascun de nosaltres, i que en moltes
ocasions és un militar, un policia que portem
molt a dins i molt camuflat.
En relació amb aquest estat d'ànim, voldria
destacar el següent fragment d'una de les
seves cartes: "Com tots els caps de setmana,
Miren va venir a visitar-me el diumenge i em
va deixar el llibre Viaje a la marginación de
Carmen Sanniento. Era un d'aquests llibres
que et posen els pèls de punta i la carn de
gallina. Entre altres coses deia: "A Àfrica
moren dos-cents nens de cada mil, mentre que
en els països desenvolupats com Suècia o el
Japó, només moren set nens de cada mil.-...-
Per a evitar la mort de cinc milions de nens a
l'any seria necessari dedicar a la immunitza
ció el cost de la fabricació d'una dotzena dels
més sofisticats caça-bombarders del món". I et
seré sincer, textos com aquest m'animen a
continuar lluitant; textos com aquest i el som
riure de Miren, sobretot el somriure de Mi
ren..."
Però malgrat tenir tot el temps del món per a
llegir o reflexionar, el meu amic insubmís està
fart de malgastar els seus dies a l'ombra. Per
aquest motiu, i tornant a citar a Dietrich
Bonhoeffer em diu: "Anhelo infinitament el
dia en que ja no hauré de tractar només amb
pensaments i éssers imaginaris, sinó amb ho
mes reals i amb totes les diferents tasques
diàries. Serà un gran canvi per a mi.
I jo vull veure al meu amic insubmís al carrer
l'abans possible, i entre tots impedir la cons
trucció de més caça-bombarders. I vull remar
car que, encara que com he dit al comença
ment, molt sovint les idees originals em refu
sen, és igual de cert que l'originalitat, de
trobar-la en alguna part, la trobo en la lluita
dels meus amics insubmisos.

o
L'experiència Del
dels insubmisos-
Giltzapeko
-
a la presó de
Pamplona
despres de la
treball dels insubmisos tancats a
la presó de Pamplona s'han publicat
diversos materials: la revista
Paranoiak, de la qual han
sortit dos números; Para quién quiera
oir..., un dossier del col.lectiu d'insub
misos presos a Pamplona per la
Comissió de Drets Humans del Parla
•••• ment de Navarra; i un informe sobre
l'experiència dels insubmisos presos.
Tant les revistes com el dossier els
-. 4..
desobediencia podeu trobar si ho demaneu a MOC
al Tercer grau.
(1'2 part)
PERICO OLIVER, LANDER AURREKOETXEA, JUAN MANUEL MARTÍN
ENCINAR
Coliectiu dinsubmisos Presos
Pamplona, 23 de març de 1995
LA LLUITA ANTICARCERARIA DELS INSUBMISOS
PRESOS PEL QUE FA A L'EXPERIÈNCIA DE
PAMPLONA: FONAMENTS POLÍTICS l MÈTODES
UTILITZATS
Marc general que envolta
l'experiència: la plantada
al tercer grau penitenciari
L'experiència anticarcerària dels in
submisos presos a Pamplona no es
pot explicar sense considerar la res
posta de desobediència civil al tercer
grau carcerària que vam fer i seguim
fent ara mateix. La lluita dins la presó
és una conseqüència d'aquell com
promís i apostem perquè ho sigui sent
en el futur mentre el conflicte de la
insubmissió es mantingui obert i no
prengui altres característiques que
requereixin noves estratègies (la qual
cosa Iliga bé amb aquell attre treball
que s'ha de fer tot sovint i de forma
col.lectiva per anticipar-nos a futures
maniobres governamentals)
Estigui la situació, al seu nivell de
transcendència publicada, tan activa
da com ho va ser ara fa un any o tan
esmorteïda com als darrers mesos, el
fet és que, amb més de trenta plantats
en segó grau, i mentre continua de
forma ininterrompuda la celebració de
judicis per insubmissió, pel KEM-MOC
de Pamplona el conflicte es troba més
que obert i lògicament ens manté força
centrats en ell.
Per tot plegat, tot i que tan sols volem
explicar la lluita anticarcerària (fona
mentar-la i aportar-la com a proposta)
també farem aquí algunes valoracions
sobre la situació actual i del nostre
paper en el moviment d'insubmissió,
conscients de que poden ser útils de
cara al debat global previst als diver
sos grups coordinats al MOC (i ho
KEM, Pç. Consejo, 3, 5. 31001
Pamplona. L'informe el publiquem al
MOCADOR, partit en dos números i
afegint-hi una entrevista als seus
autors.
farem intentant ser sincers, conside
rant l'enfocament de la insubmissió
com a fenomen que ens serveix per
difondre l'antimilitarisme en el seu sentit
integral, però sobre tot parlant de les
conseqüències que està tenint la cam
panya de desobediència iniciada el
1989 i de la forma que ens condiciona
la situació dels presos en particular).
Possiblement altre grups mai s'ha van
creure, però la intuïció d'aquell mo
ment i l'experiència de després ens ha
indicat que una gran majoria dels in
submisos que van fer la primera plan
tada (el 13 de desembre de 1993)
tenien al cap l'espectativa d'una even
tual resolució més o menys ràpida del
conflicte per la via de l'excarceració.
sembla obvi que també el MOC, en
general, es va estimar més descartar
les previsions més pessimistes -les
quals finalment podríem estar
coneguent-, la qual cosa, lluny de fer
nos caure en el pessimisme analític
s'hauria de tenir només en compte a
l'hora d'avaluar amb rigor l'etapa en la
qual ens trobem.
Tot i que als entrenaments teòrica
ment s'intentava conscienciar al deso
bedient amb la finalitat que «assumís»
el risc d'una possible estada prolonga
da a la presó, sembla clar que hem de
plantejar dubtes sobre aquest treball
d'assumpció personal que l'insubmís
ha de realitzar «no fos que...» (com
està passant) s'imposi el compliment
íntegre de les condemnes un cop rea
litzada la plantada. A Navarra, com a
mínim, degut a la relativa massificació
del fenomen era difícil no sotmetre's a
l'ambient de lluita, a cops triomfalista,
en boca d'alguns sectors del movi
ment antimilitarista i sempre ple d'an
sietats.
Tot i així, s'ha comprovat que aquelles

falses espectatives no han suposat
per la majoria dels insubmisos presos
una «cremada» lamentable, una rup
tura greu per la capacitat d'encaixar el
compromís que havien assumit al plan
tar-se. Això ha estat i és possible grà
cies a que, tot i que per alguna gent,
sobre tot d'altres col.lectius, el més
rellevant de la plantada era (i continua
essent, i d'aquí la decepció que els
embarga) el caràcter de súmmum
antirepressiu que comportava un «tren
cament», per moltes altres persones
la desobediència al tercer grau tenia,
si de cas, dues vessants: per un cos
tat, sens dubte, una possible accelera
ció de la resoluciódel conflicte i per un
altre -la qual cosa és molt més cohe
rent amb l'esperit originari de la cam
panya iniciada el 1989 i el que real
ment ens animava-, recol.locar i
dinamitzar el missatge antimilitarista
de la insubmissió i la seva incidència
social i política.
És clar que no hi ha res que ens lligui,
i que la campanya de desobediència
civil a la conscripció molt menys ho
farà essent com és quelcom que con
siderem «més nostre» que qualsevol
altra lluita (tot i que per no contradir
nos absurdament, hem de recordar
una altre vegada que ja el 1988 vam
voler que no fos realment de ningú i fos
de tots a la vegada); però igualment
tampoc voldríem obviar allò que s'ano
mena «responsabilitat» amb els nos
tres propis reptes, fins i tot a l'hora de
valorar, amb una certa perspectiva
històrica, que el fenomen de la insub
missió i el moviment que el protagonit
za, en unes zones més que en altres,
ha superat àmpliament l'àmbit d'influ
ència del MOC i fins i tot el d'altres
grups que hauríem de considerar .cer
tament menys que el MOC- veterans
d'aquesta història (Kakitzat, Campi,
Mili-kk, etc).
Sabem que en el moviment convivim
amb opcions en alguns extrems radi
calment diferents a les nostres, però
no creiem que es pugui dir que al
menys mediàticament s'hagi trencat
encara la imatge de cohesió de la
campanya de desobediència civil al
Servei Militar Obligatori (SMO), ni que
el MOC ja no sigui referència política
obligada del fenomen de la insubmis
sió. Tot i així, és cert que a la pràctica
caminem -ara encara més- sobre una
realitat jurídicament caòtica que ens
divideix a diversos nivells: insubmisos
que refusen la llibertat condicional,
uns altres que es troben en tercer
grau, els que fem la plantada, etc.
La realitat de la insubmissió no és la
mateixa a totes leszones de l'estat. No
anirem a descobrir res de nou, però
destacarem que ho hi ha hagut planta
des a moltes províncies, que fins i tot
no es jutgi ni es condemni en moltes
altres, o l'absència de Catalunya en el
paisatge repressiu de ka campanya
(que no analitzarem, però és un fet
rellevant). Aquests aspectes tan im
portants de la nostra realitat ens influ
eixen, globalment parlant, i incideixen
de forma prou contradictòria sobre tot
a llocs que, com a Navarra, Saragossa
i Biscaia, s'ha pogut centrar en conti
nuar el camí de la insubmissió amb un
tipus de resposta tan compromesa i
costosa com és la plantada.
Al KEM de Navarra -suposem que
també a molts altres llocs- molt aviat
vam ser conscients de que la plantada
havia nascut neutralitzada pelque fa a

10
.50K1:
liaMan
osea.
o boo6tzcts.
•CUNDA:
a
ti)dal 5111 ven oas,
0.vtóridadet, pailtenCrallaS
fynaonano
1904Leets
en vna
be 6abe
pa641(por
nde
cie
-eritaCh. Rxra. tra
doúnür
betalkik.
-TXMOLO: if.r) nustno sírve
de etfla
safiaones
pver4v4. y
nútnero
sies-ra
orificioixdà q‘e el boi

tre tipus d'experiències dissidents. N'hi
havia prou amb contestar seriosament
a la proposta, fins i tot per dir clara
mentque el MOC mai havia previst res
de tot plegat i no esperava que apare
guessin iniciatives pròpies de part d'uns
presos incapaços de veure passar el
temps impassiblement i no aprofitar la
seva situació especial com a col•ectiu
nombrós dins d'una presó. No s'hauria
donat pàbul a interpretacions recargo
lades ni a decepcions sinceres.
Pel que fa al que ens divideix a la
pràctica, al que s'ha dit fins ara caldria
afegir que, a més de comptar amb les
dues realitat penals conegudes per
tots arreu (2,4,1 i 1 any), en grup
navarrès estava separat
«assembleariament» perquè hi havia
dos mòduls ambforça insubmisos cada
un -grans ijoves-, la qual cosa plante
java, i segueix plantejant ara mateix,
una dualitat que genera inquietuds i
tensions per ser realment dues as
semblees diferents.
A la vegada hem de tenir present que
el marc regimental de la presó, mitjan
çant els expedients disciplinaris, ens
divideix a tots els insubmisos presos
encara més perquè suposa de fet més
temps de condemna per uns que per
uns altres. A la qual cosa cal afegir, en
el cas navarrès, la divisió que va supo
Cronologia
d'una lluita
empresonada
Abans de relatar els fets, es fa necessària una petita explIcacló de les dades
que comprèn la cronologia. La comencem el 12 de desembre del 93, tot
que la podríem haver iniciat abans, durant la forja de la desobedièncla al
tercer grau com a estratègia, perquè és a partir d'aquesta primera plantada
quan s'inicla la Iluita anticarcerària de manera conscient. Pel que fa a la
data amb la que acaba aquest informe, dir que la lluita anticarcerària, avui,
continua endavant a la presó d'Iruha. La nostra cronologia conclou amb la
presentació de l'informe davant la Comissió de Drets Humans del Parla
ment navarrès.
12 de desembrede 1993.Primeraplantada. Aquestaés de caràcterestatal,
tot i que lescircumstàncies fan que sigui a Irufia on les xifres esdisparen:
33 a Irufia, 4 a Biscaia, 3 a Astúries, 2 a Tenerife i un a Valladolid i
Albacete.
LA 4:541-A De‘106605" 6-5 .50 , erYiPW ct4k)
EL VoLurneiv A-RPE.F124Cric~nu e14 -roDiAs
1A5 c4.1)45 4-141 UAJANzA-ra, A Pes4R ouE
AlL,UNo DE sub itvc;u1pAlos Wcies -&.6A
NI RoPA PARA "4ks6.Cci11P/..e LA
RiNC.KiN Qe.e LA DR,06ATEA/&12 A 6&Arre
ilzANGijuia EN laiREA es A4134z
ZiótDO 4-toRARto iNTERNo,c0A1 0G151tyV
~INADos PAZTIDc6 DE R71-W4.-
sar la posterior dispersió d'alguns per
altres presons de l'estat, problema
que encara es manté.
En definitiva, la presó ens divideix de
veritat, pel que fa a la pràctica concre
ta de la insubmissió carcerària, sense
que això s'hagi pogut evitar ni contro
lar del tot.
Lluny de ser tot això una reflexió pos
terior, va ser llavors quan ho vam fer i
comprendre-ho ens va dur a plantejar
nos la Iluita anticarcerària. Però no
seríem seriosos si no afegíssim a l'ex
plicació altres factors que explicarien
l'experiència de Pamplona: l'assump
Gener de 1994. De manera totalment arbitrària un insubmís es dut a les
dutxes per un funcionari per un escorcoll integral. L'insubmís es nega i
es sancionat amb un informe, el qual es recorregut i guanyat.
Primer intent per part d'un funcionari de boicotejar una assemblea. En
aquella ocasió, vam ser amenaçats amb el tancament
del petit pati on hi havia altres presos, de forma que
cridant crits proinsubmissió, ens traslladem al pati
gran on continuem amb l'assemblea. No hi ha sanci
ons, tan sols un pam de nas del'esmentat funcionari.
Febrer de 1994. Es realitza amb coordinació amb
Sa/haketawun ampli informe sobre Iasituació i estat
deles instal•lacions de lapresó, denunciantlesirregu
laritats mitjançantunarodadepremsaque faSalhaketa
i els grups antimilitaristes.
19 de febrer de 1994. 30 presos socials són traslla
dats d'Irufia. Entre els presos socials, els funcionaris
esjustifiquen en 1 'espai i en el gran númerod' insub
misos. A això es respon amb una roda de premsa
ofertapels grups i una nota de premsa dels insubmisos presos.
20 de febrerde 1994. Segona plantada. Al dia següent són detinguts els
13 insubmisos ala UPNA(2). Comença aparlar-se més seriosament de la
lluita anticarcerària.
16de març de 1994. Escomença amb l'estratègiade negar-se adespullar
se desprès del via a vis. Primerament de maneraexperimental, doncs hi
havia molta por, però poc a poc ho acaba assumint tot el col•lectiu. Les
sancions cauen a uns sí, a uns altres no, de forma arbitrària.
Març de 1994. Al mòdul de menors, els insubmisos són obligats aprendre
feines de neteja, argumentant que aquestes no estaven cobertes. Els
insubmisos es neguen, doncs hi hamolts presos socials esperant feines

12)
Las .c.thluNic4(.1orsles DuP.Av 40 MiNciTos
o .5c5IONES Eni 5AB4DD o DottliN649
A acAs POeDeN kr,..EDeR OAItrl‘WY10 bc 4
PCR.son/As,ADEP145 De.L. PRG9). "NicArrIckfr-6--
HAN p JibRtz4co3tk‘? 6Z. DIRtcrot2..
ra..~1-ARA CUE PC.)c ruNGION11g,i4A\
L-«R FigevisT4,cciv uNA ~NA Antrel~
PARA QJ€ Ei. PoP~€ UN INE,TANcIA
601.4c4rANOo LA APkosAc-idN CCLAS
cAV 1A5 WecollioNicAZtx.roelz.4 tiaN 1‘14444R.
PARA ReseRVA-iz UN
1-05 LauroQtob Sav vE.447-01c5. DEAt
i. con.ITAcre F'isicof6Que UN cRt5T4L~
A 105 INTERWCile(265. Es INSuricIE1T6/C4So
Ce cE CcvlIONIQUQ, cc41 4 PER,--,4s Y a
GkisrAt- E EMPA(VA.
ÉJ5 iffirb5~ 144VreALCg 044 CO.W6R--V
5c566AD4 FbiZGzc. EL SoNIDo NO PA5AccA
NIUDez. R)I2LQS oRnctos LLEAbs be• colit0t
MU6Re. LAs voces mezwinf coN/ASDE
LocuroRlas ANUMt-sy ENTRE 16DossE gkik
Usl DApc,oCCB~ PAsTAATM Cr.golzoll)e
Ham GoMPARTIRse liiird)11DAD&, A.Cros Y
114 A/EuR4 1EGX)6 INsTiruccoNe6 LO
~.4 iboo.
TEMIEMX) eN c.JEA1T-A QUG1cr. LocUroRia
5a1i L E.5CAPARAT,MIA6IN403 ELRESro
ció de la possibilitat cada cop més
certa de la prolongació de la situació
(«de la plantada n'hi per estona», es
deia, i previsiblement seríem a la pre
só tota la condemna o bona part d'ella);
sentir-nos capacitats degut el gran
número d'insubmisos que érem; iafron
tar al mateix temps discussions inter
nes delgrup de presos front a la nostra
pròpia realitat a la presó i davant la
iA
disciplina perma
nent que s'imposa
va amb ella.
Com passa a qual
sevol grup
assembleari que
cerca en elconsens
el mètode d'actua
ció es van succeir
debats de tota
mena; ningú ha de
creure que la Iluita
anticarcerària va
ser resultat d'ansi
e t a t s
descontrolades (de
fet, les impaciènci
es i falses
espectatives que es
van donar -això és
cert- d'haver mar
cat el treball de tot
el col•ectiu de pre
sos ens hagués dut
a tot el contrari, a
qualsevol altre si
tuació immobilista i
mai a la d'un treball
anticarcerari cons
cient).
Podem afirmar que
es raonava, s'in
vestigava i s'acor
daven línies concretes de treball que
eren assumides col•ectivament o es
valoraven altres que podíem qualificar
de més individualitzades (el cas de la
no cooperació amb el despullar-se
desprès del vis a vis, per exemple).
Afegir objectius a la ¡n..
submissió empresonada:
plantejament de lluita
anticarcerària
Fins l'any passat -no tant després de
les experiències que s'estan vivint a
Pamplona i Saragossa, a més d'altres
més individualitzades- hi havia alguna
cosa de donava voltes dins del movi
ment d'insubmissió, sobre tot al si dels
col•lectius que van promoure la deso
bediencia i van organitzar «entrena
ments» per que l'estada a les presons
aconseguís, com a mínim, dos grans
objectius:
1r.Fer de la presó un instrument de
lluita contra el militarisme.
2n.Procurar que els insubmisos em
presonats superessin tan com fos
possible els efectes que configuren
l'anomenada «presonització» i fins i
tot que aquesta experiència resultés
àdhuc positiva per les persones que
l'haurien de viure: el desobedient
civil i el seu entorn familiar i afectiu.
S'ha discutit mott al llarg d'anys sobre
d'aquests dos eixos citats, en recur
rent autoavaluació, a mesura que, al
mateix temps, el moviment antimilita
rista ha hagut de seguit consensuant
noves respostes collectives segons
evolucionava el conflicte polític de la
insubmissió. Ens motiva i ens motiva
rà sempre que la presó no provoqui
simples reaccions antirepressives del
moviment que dona suport a la deso
bediència civil al SMO i a la PSS;
tampoc oblidarem viure l'experiència
amb l'ànim d'enriquir-nos moralment.
Però el 1994 quelcom havia canviat:
els que vam entrar després de realit
zar la plantada volíem discutir (i, el que
és més important, experimentar dis
cutint) un aspecte de la insubmissió
empresonada sobre el que mai, des
prés d'aquests anys d'experiència de
presó, hem pogut concretar res mitja
nament definit:
- Què
- Com
podem fer els insubmisos a la
presó, aquesta «institució total» a la
qual també qualifiquem de «milita
rista»?
actuar eficaçment contra ella
mateixa, per posar en evidència
davant la societat tant la seva cruel
tat com la seva inutilitat, a la llum
dels drets humans i d'uns principis
d'actuació social autènticament
humanitzadors?
La tònica dominant de la utilitat que
hem buscat a la insubmissió empreso
nada ha estat, i està sent, «treure'n
profit antimilitarista i també un profit
antirepressiu». Finsel decretde Belloch
sobre l'aplicació immediata del tercer
grau, i mentre gravitava en els nostres
ambients la proposta de refús als be
neficis penitenciaris (redencions, i so
bre tot tercer grau), havíem assumit a
la pràctica una realitat repressiva que
consistia, generalment, en la perma
nència a la presó dels insubmisos al
llarg d'un temps relativament curt (nor
malment tres mesos). Hem anat a
cavall de la fermesa i la improvisació:
no ha rebut, astorat, les diatribes
d'algunes persones autodenominades
«molt karieras», quan ens pregunta
ven sobre la contradictòria actitud de
l'insubmís que, acceptant «destins pe
nitenciaris», pactava objectivament -
això és cert- amb el sistema que pre
cisament pretenia denunciar per ser
militarista i inhumà?; ¿quants cops no
s'ha dit, no obstant, que el MOC enca
rava críticament i responsable aques
tes conseqüències pràctiques de la
lluita que havia promogut, però que
era entre tots i totes, sense «manuals
ideològics prefixats», com s'havia
d'afrontar, de forma col•ectiva ieficaç,
possibles actuacions a l'«interior de
les presons», respectant les «sorti
des» que cada persona es reserva i es
reservarà sempre?

Bé. Evidentment, les anteriorssón pre
guntes que porten implícita ia respos
ta, no cal donar-hi més voltes. Tan sols
direm que mai hem de renunciar a
que, erràticament si fa falta, a cops de
viure els processos amb lògica
autoavaluadora, acabem apuntant al
guna cosa que finalment ens serveix
per clarificar-nos. en aquest sentit,
de la mateixa manera que vam saber
veure en la desobediència al tercer
grau una resposta eficaç i ajustada al
moment actual de la insubmissió -
ressituant a aquesta novament-, es
pot deduir així mateix que amb la
plantada s'obren unes noves perspec
tives: la desobediència al tercer grau
ens estava enfrontant a un important
número d'insubmisos a llargues esta
des de presó. Sincerament, com va
passar a Pamplona, creiem que no es
podien esperar possibles maniobres
«despenalitzadores», mentre passa
ven les mesos, sense decidir-nos a
CELDA
que no els hi donen.
28 de març de 1994.Es desplega una pancarta al pati que es fotografiada
per la premsa.
Abril de 1994. Es realitza una vagade fam per la desmilitarització social
des del dia 15 al 30. Al llarg de lavagaes treuende lapresóinnombrables
articles per la premsa al voltant del militarisme.
11 de maig de 1994. Esrealitza una acció que consisteix en tallar la volta
a Espanya prop d'Irufia. A rel daixò un insubmís pres en tercer grau és
reculat de grau.
LL tiO4oS tilíS DE Lh M■ThD DEL Dr0 LoS pREsoS
■Mria1 Ex Ec REwE4-.1To DE.
t-4 HEIS-i'hcktE.,1-10W..)S MÉS
SioLES-teS.
500 evG/AES FçttS, t‘hi. he~s,
siekrithccie.13 H(-)I-CtoS. EL EIME■s-■0 HL6 "To.S0
ES LVI..NERTh, 68>. , &;■,.NCI
dERAE
8t3 ohe i (.4›3 LL.hu 6 -.TtE■JE. Lyuh.
QiE 7". Lh To-T?54°,btz ?E.R■1;'-TE. t LeS sst,eKIS
CMER4b;t1E DE-SL TuERh C~TIE SREcoE,)A-ros
Ssk.~C. es-ICtLtyE_?.511sQ, esrp
1381ughl14E.U1E, Ehbò; ES i h
6.1.1‘.fith. DE LOGAX. DW`tbieTh hschthRTE
O %.~ioTt E 1»Z coERDà PhRh
16 de maig de 1994. Tercera plantada. Segona estatal. Són detinguts el
dia 20, desprès d'una acció.
27 de maig de 1994. Passen del mòdul de menors al de majors a gairebé
tots els insubmisos. A menors en queden sis. Per una part es suavitzen
bíAt •Ic.EgR6R.1..~ cos cRNTUES 65 006
oPERkeiolJ cti~, 1 E.. 868ÇÇE Lt
1-1~C Er.) Eu.0S.
rolt6RtsF (hS, CreGRev(es ocueLER 0-vao
LIa.ezczSzkUi)vo, P8 tE "Pci■JEW. £.)Oc.*sci:Rewq
Pc‘kut£ CE LC> C.c4~45, Lcs Le hRRW~,
brot6 DE. cichRTC ›tED7WIE ok) NRIE,
ÉSI-6>NPRo~ ht0-161 WrsAès oTtts
cas&S 61-1hRték) )-tèS krzAhohkE esré»&,. ÉS
kirz%&L 8 cuEuth DEL PRE3n.,TE.4.3ER 0.36 T`i
12ptx.c.~ £.13 whp-to lmEGRc,
5c. vbat TE, DDE1-íS, uts Wk.c■c~TE
REM)C.~ TgÉth()0 -rDR..)E-Th ?chS-I-hL
2i5 0~5Jt
•
-
- tTE.
(-ci U0A
- MAHALAK
LiTERA
za

toi
.r,
li■o" of elyr
la 9$i 4111r/
'
ole; r
?è,
6RADO
afrontar amb serenitat i coherència el
que podíem anomenar tercer objectiu
de la insubmissió empresonada:
3r.Organitzar una línia d'actuació pro
activa front al sistema penitenciari.
Mètodes utilitzats
.
3tcéRADo
Puwe,ENTRAR UNA VEZ GUNZ.IDALA(..uACZTA
PAMDE LA coNCtETIA.E./. E.JV LA cAL£
YLA Nocw,pijazW.f,6N 4IN CARLEL ,TEME NDO LA
ft5iBIL 1DAD L OBTEAlr-R
6E-A16 F.tx5IDAD LA DI•ziltü.„,c,\)(Avric,u4niÉnTrs
AL(Aive)PEPJ1■5D:, FAQA No VoLVER A CteigiR.
a FIN SY,1AAJr, E IWCLL& 4C.C,J/U c,r DIA
EArrwe f,6814NA bc5L.D G1‘J AVLSO.
c:(..oRRA C.466AR 1ARD6 A CYJRAILR
1-6
ír.gleco (.(A.54Gy..íà4 EL. QuE G.Giwy)
'Th~11EATCS Gt£t(.NDE.L0S LIST05
ufilFIEN J PAPEL CE DIc6EtJuDs CPERETA I-ODIE1■& 011
NizretL ft464bizlo TÉ VA5 ÀroDRIR,GófA,We (4340O 56AFLKPkf
•
PARA cr,e NAWE5l-EW.R1c9I)0 DURA 2frk■ES
LA EPA D6 LJ 7J&^NI(XicA)E5 RUZA GIJEILE6ve
cEim atik,4 Ints-rirdcrovEsfk-NircuctARI,k, Dorveo EI.C.41D3
RIRCA G‘)ET6 coRgE~DC Esre F6RIoDo PoetX5 92191RLO
CAIAISLA/11 ICAnD 51 55' TE Art.KAEL AkTIEUU) 10.
Cni Tbo;dA P.00ESC, fÉ_ATLFICAGIÓN
2-2 6RADO
P-f-Dez,AsgAjo
REJNTZACc4a,,, VA lLEVANDcre Tí4"),411t) co1fbRW1tENTo
fté,i1tiCAIE5 011),4 VEZ1'With DURc6 tijETA L413E,RT1()
LE DAD yso1isk90 ix.Fmcc g444.(z*Fkgms5D
VirT-45, IA LlEekU4D LaNDICtonIAL ...06,11,Fizerizes4k
NoNpc,E.tz NA1)4,07rMEZ GaSA5
Gf...sAtzP.oLLAR ALwNA AcTiViDAP,DUWV~0
M LASc 4ALA OPEANIZAIDoIA EARCE.I.O.FtEeQS
ritIOE-srtzarz LO kEIN-íz.1fA QuE es1715
0-1lV4pç, L. ALGtm sto(16.
ReNr,niR
1-e-t GRADO
TIV(rA116V1u NZ,1 WrsiVERW EA' ti‘LA W-R-40N4
CAP4,-IrAN4 ANz.A LA viDA scoAL .-fTENES LA`.,
DICION.165 A'45 C0015, PERD 50e42E TOto /Ms
■/E41-DRIA5Y WUrAlli.e4PQS-St AdELAA., cD\11"k AQuE
ER.É•ttlVTftL41Ji ZTi FtbAp(t... HA61-4221.4.ciZrs
51N frI45 corfnisíIA QuE. it.)«soniEcal,‘ &fN
-rt.CE Ni gAt>oo , Ltf31;c6-).Y APREJ47 A
ViVIR Elv .`o(-IEDAD.
PREVENTIVOS
Nb L4k;. FALTA Qt,cTTL KAYANco~o, EY:16TA
coNoNA oRl>f.),,/ De. s)0Ez PAIZACJx-It kA51A "cti;>DE ON
FgE--17, CE.L.ITD ENUNTlaliFt) CE 4A».
cari LA PaSidLIDAD QuElt Ap‘sLELVAN
És el moment de remetre'ns al Dossier
dels presos (Para quién quiera oir...)
però abans voldríem fer algunes preci
sions que tal vegada aconsegueixin
que els grups de MOC valorin l'interès
que té per a tots ells aquesta experièn
cia. Val la pena que us atureu a la
pròpia definició que fa de si mateixa
«l'assemblea d'insubmisos presos»,
la que realment ha dut endavant la
lluita i precisament la que ha redactat
el document: veureu que hi queda
expressat el sentir antimilitarista del
col•ectiu,veureu que no vam ser «pen
jats» extemporanis sinó antimilitaris
tes amb iniciativa pròpia.
A més, els métodes utilitzats han estat
sempre programats des d'aquests cri
teris d'acció noviolenta que tant ens
identifiquen per ser tan apropiats per
un moviment com el nostre. En con
cret, a Pamplona, hem denunciat de
moltes maneres les injustícies de la
presó i a més, davant el seu
burocratisme repressiu ens hem sal
tat, de forma col.lectiva, oberta i orga
nitzada, la via reglamentària que el
Reglament Penitenciari estableix amb
la finalitat de dominar el que els «in
terns» formules o «reclamen». Se
gons com, comprovant que les forma
litats penitenciàries solen ser obsta
cles més que garanties, no hem »»sol.
licitat» informació: hem practicat di
C. 6O LIA,A 't‘16,JDREs G5NNE(O4Jg5 DE
ISCGRACC),23; 1.1BEEVD coNDIUNAL,TP.~,1k/A
CAts4,ccct4e,bwAas,f-11PsreiA,A,-r1,02r,,FOI-ICIA Y
(,fi I.AE,TRE L,O€ No cZVÍTAQAS NONc.A.51 No
DEMOesTRP‘ Enci JI1ISk9u7 P.F...t4LIZ4RA5
PEP,PIENDÒ IJIGNIMD,REIActeAl HOPIANA /tVrittill)41).
5ceRE -Wo W365 RELoRDAR LINA A f3,~:
to ismo POEDS-5 Pgck~kLE LP.Aco,Ft/E.W„S
Frr.)?.E.sAlz.E cieíznie EO.1 LAAffItA/A7A r>s
ktpR6.516N tt10 CECIES AvTs los
64NCÉ2A teAILONFul■bdVAlzlo P1t2EC.E12.
çOELA ClÍ2(E/ , ei.

presó i provocar-li reaccions que dei
xessin clar davant la societat les au
tèntiques finalitats deshumanitzadores
i els mètodes antidemocràtics que uti
litza la presó. Volíem, a més, fer de la
nostra molesta presència a la presó un
missatge pràctic cap el govern: els
insubmisos segueixen promoguent
l'ideari social i transformador que fa
possible la influència del propi antimi
litarisme i per això entra en conflicte
amb aquesta institució repressiva. Pro
bablement i a judici nostre, poques
vegades l'antirepressiu va estar tan
justificat i tot i així tan confós i sotmès
a polèmica, doncs s'afegia a les dis
cussions del moviment tot i que ja no
es tractava d'un problema del movi
ment al carrer -ser o no ser més o
menys antirepressius amb la insub
missió- sinó d'exercitar unes tècni
ques de lluita que s'enfrontaven a un
sistema dictatorial i de solidaritzar-se
amb aquesta lluita. Creiem que això no
va acabar de ser entès per gairebé
ningú del carreri possiblement tampoc
ho vam saber transmetre els que hi
érem més implicats. En definitiva, al
negar-nos a determinades ordres o al
protestar col.lectivament amb asse
gudes i encartellades ens havíem de
cidit per «investigar» certes reaccions
de la presó sense que tinguéssim del
cert quines podrien ser aquelles, tot i
que valoràvem totes les possibles i en
funció d'això actuàvem d'una manera
o altre. Uns grups antimilitaristes que
havien «entrenat» als presos per... o
bé sortir aviat o sortir tard, però sen
cers i amb profit, no entenien que ara
els presos es plantegessin «crear
conflictivitat». En definitiva, com ja s'ha
dit, mai al MOC havíem afrontat i
trobat solució a aquest assumpte: la
«xarxa» de protecció prevista per l'in
submís empresonat no arribava fins
aquí, lluitar a la presó era un terreny
nou.
Bé, doncs si de tot plegat no n'hagués
sim parlat a les assemblees de presos,
si el debat que estem exposant aquí
no s'hagués posat en marxa entre els
insubmisos capa la primavera de 19 94
(i experimentat només en part), tal
vegada les ansietats del col•lectiu ha
guessin aparegut per un altre costat i
de forma negativa, no hagués estat
possible encarrilar de forma pacífica i
assemblearia les tensions que es do
nen a la presó i els problemes de
divisió penal que t'ocasiona, i mai hau
ríem conegut la famosa i «espontà
nia» protesta col•lectiva del 6 de juliol
(fita que dona inici a l'etapa més cone
guda de conflictivitat interna a la presó
de Pamplona i que es va convertir en
un autèntica bogeria per la direcció).
La suposada divisió inicial entre »in
submisos reflexius» i « kafferos» era
més falsa que real, tots ens trobàvem
els problemes de comunicació entre nosaltres, tot i que per altre part la
incomunicació entre mòduls segueix essent real.
Juny de 1994. Es realitza una acció al pati formant el símbol de la pau.
La foto sort publicada a El País setmanal conjuntament a un ampli
reportatge.
26 de juny de 1994. Quartada plantada. Cinc insubmisos són detinguts
a Lizarra. Un altre insubmís en tercer grau ésreculat degrau per prendre
part a la tancada de suport a la plantada.
30 dejuny de 1994.Primer judici per trencar condemna. La resta seguirà
a raig.
4 de juliol de 1994. Mor un pres víctima de la SIDA a l'infermeria.
5de juliol de 1994. Es denúnciaenroda depremsa lamortdel dia anterior
i es presenta el n°1 de GILIZAPEKO PARANOIAK.
6 de juliol de 1994. Sorgeix laprimera protesta col•lectiva al trobar-nos
aquest matí la porta del pati tancada sense cap tipus d'explicació. Es fa
la primera assemblea en la qual hi participen molts presos socials i
polítics. S'envia a ladireccióun escritdemanant explicacionsfirmatper
120 presos d'un total de 150. No pugem a menjar. A rel de tot plegat,
un pres polític és traslladat l'endemà ala matinada. Aquest pres s' havia
destacat en la protesta.
8dejuliol de 1994. Es realitza una segona protestacol•lectivaen resposta
al trasllat. Es fa un escrit d'autoinculpació i una asseguda de mitja hora
a la galeria. D'aquestes protestes arriben informes molt greus per a tots
els insubmisos i alguns socials.
10 de juliol de 1994. Es llencen al pati ampolles de beguda en solidaritat
ambelspresos adiverses festes depobles. Aixótambé provoca informes
a insubmisos i socials. Dos presos socials que han estat sancionats
injustament inicien una vaga de fam. Els insubmisos lliuren instàncies
en solidaritat amb ells i demanant que es desestimin les sancions.
15 de juliol de 1994. Es fan falses acusacions per part de la direcció
(desobediència a funcionari) i es reben desenes d'informes per les
protestes i per les ampolles de begudes.
18 de juliol de 1994. Es fa arribar un informe i queixes al Defensor del
Poble i a la Comissió de Drets Humans per l'escalada repressiva a la
presó d'
9 d'agost de 1994. Mor un pres preventiu, acusat injustament de donar
amb un company unapallissa a un alemany quan cap d'ells passava dels
40 kg. de pes. Pel matí es realitza una protesta a la galeria de mitja hora
cridant consignes contra la presó i per la tarda una encartellada al pati.
Aquest pres ha estat absolt posteriorment.
11 d'agost de 1994. El grup SARE3), paga la fiançadel company del pres
mort i aquest surt a un centre d' acollida. Hi ha una recollida de diners
entre els presos per ajudar a pagar-ho.
Era

ifff)RSZa0
Cbloo coNexlóN
Plka-TA Có&I et- C

formulació de queixes col•ectives
mitjançant les vies individualitzadhs,
etcètera).
Aquell 6 de juliol de 1994 va néixer la
«idea contra-poder» a la presó de
Pamplona i, mesos després, sem
bla evident que la institució percep
que aquesta idea hi és, i que es
manté, i que segueix prevenint a les
autoritats en molts sentits. Tal vega
da perquè és poc el que portem en
el tema s'ha aportat poc, però sem
bla significatiu i sobre tot edificant
pel que fa a elevar el nivell moral de
la nostra dissidència com antimilita
ristes: per exemple, les Jomadasde
Macrocarceles van ser un èxit en
part perquè, segons reconegui la
gens sospitosa d'antimilitarisme
Fundación Bartolomé de Carranza,
els insubmisos havíem afavorit la
polèmica en la societat. Si la gent ho
diu així... alguna cosa de saludable
autoestima ens hauríem d'aplicar
nos de tant en tant.
1.- No compartim la visió fatalista que es té
d'aquesta forma de protesta: ni és tan dura
de dur, ni ha de

El desplegament de
forces per al manteniment
de la pau de l'ONU
després de l'alto el foc
entre Croàcia i la
República Federal de
lugoslàvia va congelar la
situació a la Krajina
sèrbia. Ara bé, quan
Croàcia va anunciar al
gener que no renovaria el
mandat de les Forces de
Protecció de l'ONU
(UNPROFOR), el
problema va retornar a
l'agenda internacional.
Tal com s'esperava, en
l'últim moment el govern
croat va cedir a les
pressions internacionals
continuarà tolerant la
presència de forces de
pau en el seu territori, tot
i que els seus efectius es
veuran reduits de forma
dràstica (de 12.000 a
5.000 o 6.000). Els croats
també volen que les
forces siguin de
composició "europea",
una exigència que
combina un racisme obert
(el contingent més gran
dins l'UNPROFOR és de
Jordània) amb el desig de
veure l'OTAN com a
garant de la seguretat a
Croàcia.
Al mes de febrer, una
delegació del projecte
internacional de
voluntaris Balkan Peace
Team(Grup per a la Pau
als Balcans) va visitar
Knin, la canital de la
"República Sèrbia de la
Krajina". Christine
Schweitzer ens ofereix les
seves impressions
d'aquesta gira.
Enemics dins
d'un mateix país
BALKAN PEACE TEAM
Marienwall 9, D-32378 Minden,
Alemanya
Ens vàrem trobar amb una ciutat petita
que, malgrat la seva recent adquirida
importància com a capital, encara és
basicament un nucli provincial a tot
estirar. La vida allà semblava prou
tranquil.la, encara que les botigues
estessin força buides, els preus fossin
extremadament alts i hi hagués molts
de soldats al carrer.
El tema que dominava la major part de
les nostres converses era el de les
explicacions delconflicte. Gairebé tot
hom qui trobàvem ens parlava d'alló
que aviat vàrem anomenar la "lliçó
d'história". Hi ha quatre o cinc nocions
essencials importants que s'han de
saber per poder entendre com es veu
el conflicte des d'aquest costat.
*
*
*
Els serbis porten segles a la Krajina
i a Croàcia en general, tal com ho
demostra l'existència d'esglésies
monestirs, com els de Krupa i Krka,
des de mitjans del segle XIV. Més
tard es va invitar el serbis a establir
se a la Krajina, que era la frontera
militar entre Austria-Hongria i els
otomans. "Com se'ns pot considerar
agressors dins del nostre propi terri
tori i defensant les nostres pròpies
cases?" "Com es pot dir que hem
ocupat la Krajina quan hi hem viscut
durant segles?". Això és el que la
gent argumenta.
Els crims que va cometre el règim
dels Ustasha contra els serbis du
rant la Segona Guerra Mundial en
cara es troben força vius en la me
mòria i representen els arguments
principals a l'hora de demostrar el
sofriment i l'opressió del poble serbi
a mans dels croats. Quan Franjo
Tudjman va ser elegit al 1990, la
introducció del que es considera que
són símbols Ustasha (com els que hi
ha a la bandera i en els bitllets, per
exemple) va ser considerada com a
molt ofensiva per part del serbis.
Els croats van suprimir la igualtat en
el moment en que la constitució de
1990 va declarar els serbis com a
una minoria dins de Croàcia. El fet
que "minoria" equivalgués a "ciuta
dans de segona classe" va quedar
clar quan al 1990 els serbis van ser
obligats a signar juraments de Ileial
tat per no ser acomiadats de la feina,
en cas de no fer-ho, se'ls molesta
*
*
va i amenaçava perquè abandones
sin Croàcia.
La comunitat internacional -princi
palment Alemanya, però també els
Estats Units- juga un paper vital en
el recolzament a Croàcia i en la
conspiració contra els serbis. "La
guerra acabarà quan elsEstats Units
i Alemanya diguin prou" va dir algú.
Es tiren bombes contra els serbis de
la Krajina quan ajuden Friket Abdic a
Bihac, però ningú no castiga Croà
cia quan els seus soldats lluiten amb
el HVO o amb l'exercit de Bósnia
Herzegovina a Herzegovina.
També n'hi ha que veuen en el Va
ticà un dels conspiradors més im
portants. Les pràctiques que segueix
l'església croata d'absoldre els sol
dats dels seus pecats i els casos de
conversió forçada són algunes de
les evidències de col•aboració de
l'església en el conflicte. Aquestes
pràctiques estan prohibides per l'es
glésia ortodoxa, segons diuen.
Les relacions serbo
croates
Es clar que, tenint present la discussió
sobre el futur de la Krajina, el que ens
interessava de manera especial era la
qüestió de les relacions serbo-croa
tes. Mentre que el croats volen "recu
perar el que ells consideren el seu
territori, i ho fan parlant de "reintegra
ment pacífic" sigui quin sigui el seu
significat en la pràctica; la posició ofi
cial de la República Sèrbia de la Kraji
na considera inacceptable fins i tot un
estatut d'autonomia dins de Croàcia.
Una primera cosa important quevàrern
notar és que molta gent que ara ocupa
posicions de responsabilitat a la Kraji
na vivien en altres parts de Croàcia
abans de la guerra. La majoria argu
menta que els van obligar a marxar de
Croàcia degut a la pressió d'arrel ètni
ca. No n'hi cap que mostrés el seu
desig de tornar a Croàcia. ''Tornar a
què?" deia un home. «Difícilment puc
esperar que em tornin la feina (de
policia); m'han fotut la casa enlaire,
com podria viure al costat d'uns veïns
que m'han traït?"
Ens va ser impossible determinar
quants croats encara viuen a la Kraji
na. Segons una font no oficial, els
croats composen el 20 per cent de la

població, però les evidències ens sug
gerien una quantitat molt més petita:
dues famílies per aquí, dues més per
allà. La UNPROFOR vigila unes quan
tes "bosses" de croats (35 persones
en un poble, 125 en un altre). L'ACNUR
afirma que entre 800 i 1.000 croats
viuen en el Sector Sud.
Novàrem poder aconseguir informaci
ons de primera mà sobre el que va
passar als croats durant la guerra a
Krajina o després d'aquesta. La res
posta rutinària (a vegades sense ni
haver fet la pregunta) era que havien
marxat a viure a Croàcia per voluntat
pròpia, o que havien marxat com tota
!a població civil que es troba sota el
perill de guerra. Vàrem veure pobles
amb moltes cases destrossades que
semblava quf- haguessin estat mal
meses i incendi2des des de dintre més
que no pas destruïdes per la artilleria.
No vàrem veure cap casa que hagués
estat destruïda amb explosius col.locats
a dintre. A Knin hi ha dues
esglésies catòliques fetes malbé on
només les parets exteriors queden
dretes.
Algunes persones van comentar la
pràctica de la permuta de cases: s'in
tercanvia una casa a Croàcia per una
altra en territori serbi. Vàrem conèixer
algunes persones d'altres nacionali
tats que havien vingut a viure a la
Krajina amb els seus cònjuges serbis,
incloent-hi un eslovè que havia estat a
l'exèrcit.
Quan els preguntàvem sobre el futur
polític gairebé tothom amb qui vàrem
parlar mostrava la convicció que els
serbis i els croats no podrien viure
junts mai més, però que podrien ser
bons veïns. En termes polítics això
significa un rebuig a totes les propos
tes i plans fets pels mediadors interna
cionals (com el recent pla "Z-4" del
minigrup de contacte) que impliquin
algun tipus de confederació amb Cro
àcia, no cal ni parlar del reintegrament
de la Krajina dins de Croàcia. "Croàcia
no vol la gent, vol el territori" vàrem
sentir a dir més d'una vegada. Hi havia
persones -principalment policies- que
mostraven el seu temor a ser detin
guts immediatament per la policia cro
ata si Croàcia recuperava la Krajina.
També es mostrava desencís pel fet
que a la Krajina no se li donava l'opor
tunitat de presentar els seus propis
desitjos a la taula de negociacions. "En
Tudjman sempre diu: "us oferim això"
i mai no ens dóna l'oportunitat d'as
seure'ns plegats per trobar una solu
ció, es queixava un periodista.
Només en una ocasió vàrem trobar
nos amb odi de debò contra els croats
mentre parlàvem amb un policia ("El
món sencer està contra els serbis,
però lluitarem fins que guanyem. No
més ens aturarem quan Croàcia esti
gui tan cremada que no se la recone
gui i quan els croats estiguin morts,
encara que aixà vulgui dir que només
quedin cinc serbis".
El paper de l'UNPROFOR
L'UNPROFOR manté una forta pre
sència a Knin i a la frontera. Controlen
la frontera, fan el seguiment de tota la
activitat policial (quan vàrem tenir una
entrevista amb la policia de Gracac,
algú de CIVPOL es va presentar i va
estar allà assegut durant la trobada),
organitzen trobades i negociacions,
varen fer el seguiment de les elecci
ons, i estan presents en uns quants
pobles on encara hi ha poblacions
mixtes. La nostra impressió va ser que
en general mantenen bones relacions
amb les poblacions i els seus repre
sentants.
La visió general des del costat serbi (i
probablement des de l'àptica dels cro
ats que queden a la Krajina) és que la
presència de l'UNPROFOR està evi
tant un atac des de Croàcia. Volen que
es quedin, i no tant sols ho vol el
govern de la República Sèrbia de la
Krajina, sinó tothom amb qui vàrem
parlar. No vàrem trobar ningú que no
considerés que una sortida de
l'UNPROFOR equivaldria al reinici de
la guerra.
Extret de Peace News
Abril 1995
Traducció: Xavier Torruella

20
FERMIN ALBERDI
Periodista
La pau pels set cantons d'Irlanda del
Nord es va començar a construir quan
les persones que podien donarun pas
endavant ho van fer. Els processos
que acaben amb la violènciaal món no
són iguals però sí que deixen una
impressió comuna: dècades ignorant
al contrari, promeses de no cedir mai
en les pròpies posicions, oferiments
enganyosos d'acords, queden en la
memòria com a testimonis del temps
perdut per resoldre conflictes com els
d'Irlanda o Euskal Herria.
Els espais d'acord porten
al desarmament
Un doble acord, entre nacionalistes
per un costat, entre Londres i Dublin,
de l'altre, va donar lloc a una doble
conseqüència: la negociació dels ter
mes de pau per Irlanda del Nord i el fi
al recurs de les armes per part de
l'IRA, dels paramilitars unionistes i de
les tropes britàniques a la zona.
Quatre noms simbolitzen aquest do
ble acord: Gerry Adams (Sinn Fein) i
John Hume (SDLP, socialdemócrata)
van posar d'acord a dos sectors naci
onalistes nordirlandesos irreconcilia
bles al llarg de molts anys; John Major
iAlbert Reynolds van posar d'acord els
governs de Londres i Dublin de cara a
un problema que els seus antecessors
es van estimar més esquivar, justifi
cant-se en una fermesa que no era
altre cosa que immobilisme i por al
diàleg. L'àmbit basc no té perquè
reproduir aquests quatre noms però sí
que ha de perseguir trobades similars
per què algun dia el diàleg substitueixi
a la violència.
Però el conflicte basc
només té lloc pel desa
cord
La violencia a Euskadi continua ara i
avui en «via morta». El Govern espa
Euskal Herria necessita
els espais de trobada
que es van aconseguir
a Irlanda
nyol no vol entrar en converses fins
que ETA deixi les armes. I ETA afirma
que no deixarà les armes fins que el
Govern espanyoldoni la seva garantia
de respecte al Dret d'Autodetermina
ció. El Govern espanyol afirma que tot
diàleg sobre pacificació ha de passar
per la Taula d'Ajuria Enea, però els
partits que la conformen només es
posen d'acord amb el seu refús a l'ús
de les armes per part d'ETA.
ETA ofereix una treva si el Govern
espanyol i els partits assumeixen el
seu principi de «pau per autodetermi
nació», però accelera en les seves
accions per obligar als altres a accep
tar les seves condicions.
El Partit Nacionalista Basc viu entre
dues aigües. Si dialoga amb HB, assu
mint el paper dels de John Hume amb
el Sinn Fein, és bastonejat pels partits
estatals, PSOE i PP, l'«unionisme ci
vil» a Euskadi. Però al mateixtemps, el
PNB manté el Pacte amb el PSOE,
PP, EA, IU i UA, la qual cosa el conver
teix en l'enemic interior de
l'«independentisme militar» d'ETA
KAS i per tant fa que els seus diàlegs
amb HB siguin esterils.
Sempre dins del simil irlandès,
l'«unionisme militar» està representat
per un exèrcit que fustiga a la joventut
basca majoritàriament insubmisa, i un
cos policial, la Guàrdia Civil que junta
ment amb els serveis militars
ligòncia han escrit moltes de les pla
nes de la violència d'Estat que Euskal
Herria coneix des de fa més d'un se
gle.
IIRINEEM
PSOE I PP,
L'«UNIONISME» BASC, I
EL GOVERN ESPANYOL
HAN PASSATAQUESTS
MESOS INSISTINT EN
QUE NO HI HA RELACIÓ
ENTRE AMBDÓS CASOS!
QUE RES HA DE
CANVIAR FINS QUE ETA
ES RETIRI
Un dels conceptes més complexos
d'analitzar seria eld'«independentisme
civil», el que s'anomena nacionalisme
moderat desprès del Pacte d'Estat
que va suposar la configuració de les
autonomies. L'espai de torbada pels
nacionalistes del PNB-EA i HB es fa
mínim degut a les seves posicions
antagòniques sobre la validesa de l'ac
tual marc polític: Euskadi dins de l'Es
tat espanyol de peces autonòmiques.
Així mateix el PNB suporta, com tots
els altres protagonistes, algunes dife
rències internes; per exemple, sobre si
és obligat o no que ETA faci callar les
armes per donar inici a un diàleg per la
pau. No endebades, és el propi PNB
que ha assumit la pròpia lluita legal
contra ETA a la Comunitat Autònoma
Basca conduint a una Policia autòno
ma com l'Ertzaintza al terreny de l'en
frontament on l'esperaven ETA i els
seus afins.
Qui ha de donar, per tant, el primer
pas? Qui són els Hume, Adams, Major
o Reynolds de l'escenari basc? El dià
leg de moment tan sols s'estableix
entre els grups socials dels que parla
va en l'anterior MOCADOR. El seu
treball és clau, però algun dia hauran
de donar pas als protagonistes histò
rics del conflicte, atrinxerats ara ma
teix en les seves posicions, sense
poder buscar un terreny de joc que
sigui acceptat pertots els contrincants.
Però tots es miren al
mirall irlandès...
El procés de pau obert el setembre
passat s'ha convertit en argument i
objecte de retret entre les parts del
conflicte basc. D'un cantó ETA i HB
van felicitar l'IRA i el Sinn Fein per
haver aconseguit un acord que obri la
porta a l'autodeterminació dels
nordirlandesos, i tanca la de la via
armada a l'haver aconseguit que l'ene
mic ocupant reconeixi que per la via
militar no es fa callar la voluntat d'un
poble. Des del nacionalisme noviolent
del PNB i EA s'invita a ETA i HB a
prendre nota del que pels primers és
l'única sortida pels segons. El procés

de pau de lilla seria, en aquest cas, la
demostració de que tota via de lluita
armada per la sobirania ha de
reconduir-se al terreny deldiàleg, doncs
la inferioritat davant la gran potència
tan sols deixa marge pel pragmatis
me.
HB, PNB i EA han mantingut tota mena
de contactes amb els protagonistes
irlandesos. Tots
s'han trobat amb
els socialdernò
crates de John
Hume i amb el
Sinn Fein de
Gerry Adams,
que mantenen a
més una estreta
vinculació amb
HB des del pas
sat. Euskal
Alkartasuna
manté així ma
teix vincle direc
te amb el Fiann
Fail, integrats
ambdós amb
l'Aliança Lliure
Europea. HB va
visitar Irlanda el
mateix mes de
setembre pas
sat, quan el pro
césdepau arran
cava. Va visitar
el Congrés del
Sinn Fein, igual
com EA, el febrer
d'enguany. El PNB va viatjar a lilla
l'abril, després d'haver promès a la
Conferència de Pau que va organitzar
Elkarri a Bilbao, que faria tot el que
estigués en les seves mans per acon
seguir la pau.
Tot i així, PSOE i PP, l'«unionisme»
basc, i el Govern espanyol han passat
aquests mesos insistint en que no hi
ha relació entre ambdós casos i que
res ha de canviar fins que ETA es retiri
doncs els bascos tenen decidit el seu
futur des de fa 15 anys. Aquesta pos
tura porta als nacionalistes al seu pri
mer punt en comú: Madrid ha de mou
re's. A partir d'això, gran part dels
nacionalistes demanen que ETA es
mogui també.
La reacció en cadena
Per treure el conflicte basc de l'estan
cament tots hauran de moure's, però
sembla fonamental que el Govern es
panyol i ETA afrontin algun tipus de
diàleg, directe o a través de represen
tants, que posi les bases a un procés
de pau que tindrà les seves pròpies
característiques. Un primer diàleg se
cret podria donar lloc a un altre d'oficial
sota una treva que deixi enrera totes
les expressions violentes. Aquest cli
ma seria l'apropial perquè tots els
agents polítics i socials busquin la
trobada més difícil: la que faci que
l'«independentisme» i l'«unionisme»
puguin conviure també a Euskadi.
Aquest diàleg no ha d'esperar l'acord
entre els que s'ensenyen entre ells les
armes. Aquest diàleg civil ha de ser el
que dugui a ETA i al Govern espanyol
a buscar el seu propi espai de trobada.
Pot semblar una broma parlar de «di
PER TREURE EL
CONFLICTE BASC DE
L'ESTANCAMENT TOTS
HAURAN DE MOURE'S,
PERÒ SEMBLA
FONAMENTAL QUE EL
GOVERN ESPANYOLI
ETA AFRONTIN ALGUN
TIPUS DE DIÀLEG,
DIRECTE 0 A TRAVÉS DE
REPRESENTANTS, QUE
POSI LES BASES A UN
PROCÉS DE PAU QUE
TINDRÀ LES SEVES
PRÒPIES
CARACTERÍSTIQUES
àleg civil» en un
paísonelque ara
i avui es reflexa
és «enfrontament
civil». Però ningú ha
d'oblidar que les condici
ons en que esva madurarel
procés de pau d'Irlanda van
ser, com a mínim, tan dures com
les que viu Euskal Herria.
Existia i existeix a Irlanda una separa
ció física entre comunitats, que en el
cas basc es reflexa en l'àmbit cultural
i d'identitat personal. L'independentis
me militar irlandès va estar amagat al
coneixement dels anglesos. I sense
coneixement, no hi pot haver reconei
xement. En el cas basc, no ha estat
amagat, sinó arraconat i mostrat sem
pre rera els vidres de la violència.
Per això és important crear espais de
diàleg per que les parts prenguin cons
ciència de que estan obligades a en
tendre's i de que la victòria es troba en
el respecte i el reconeixement del con
trari.
Per això el procés del Nord d'Irlanda,
mésque un model, ha de ser la guspira
que provoqui la reacció en cadena que
suposaria un principi d'acord entre les
parts en conflicte.
Així ho han dit els que han vingut a
Euskadi a explicar la seva experiència,
entre ells el líder del Sinn Fein, Joe
Austin: cal parlar amb tothom, ningú
pot quedar fora de la pau.

Joan Alsina, el testimoni
d'un execució
GUSTINET
MOCADOR
A finals d'abril aparegueren a la prem
sa testimonis d'alts responsables de
l'exèrcit argentí on es reconeixia públi
cament el que des de feia una colla
d'anys s'anava denunciant des dels
sectbrs propers als milers de morts i
desapareguts durant la dictadura mili
tar. La descripció dels anomenats «avi
ons de la mort» que s'enlairaven per
deixar caure sobre l'oceà les víctimes
de la repressió militar era esfereïdora.
La mateixa política de lluita
«antisubversiva», sota els dictats de
tallats del gran germà del nord, s'este
nia a tota Ilatinoamèrica: començant
per Rio Grande i acabant a Tierra de
Fuego. I com exemple emblemàtic el
cop d'estat militar a Xile de l'onze de
setembre de 1973 perfectament or
questrada des de l'ambaixada dels
EUA a Santiago.
No per la quantitat de testimonis sobre
la cruesa de la repressió i dels proce
diments utilitzats hem de deixar de
recordar a cada oportunitat que s'ofe
reixi la realitat del que es el militarisme
descarregant sobre el mateix poble en
la qual s'autojustifica. I tot i que són
milers les seves víctimes mortals anò
nimes quan es fa llum sobre algun
d'aquests fets és d'obligada divulga
ció.
Aquest és cas d'en Joan Alsina, sacer
dot català, afusellatpels militars xilens
el 19 de setembre. Una mort «privile
giada»: no va acabar en una fosa
comú o al fons del mar. La recuperació
del seu cos va ser l'inici per clarificar
les circumstàncies habituals de la de
tenció i mort dels milers de víctimes del
militarisme a Xile i arreu del món. S'ha
hagutd'esperar, però, ben bévint anys.
El temps suficient com perquè els res
ponsables dels crims comesos contra
el poble s'hagin cobert les espatlles
amb lleis i amnisties que els exculpin
dels fets. I en el cas xilè, encara més
dramàticament; fins el punt que el
màxim culpable s'ha perpetuat com a
cap de l'exèrcit.
En Joan Alsina va néixer a Castelló
d'Empúries (Alt Empordà) l'abril de
1942. A finals d'agost de 1966 va
arribar a Xile on va treballar com a
capellà obrer a l'Hospital de San Juan
de Dios i com a assessor del MOAC
(Moviment Apostòlic d'Obrers Cristi
ans). El seu compromís amb els sec
tors obrers i populars era fora de dub
te. Amb el cop d'estat de Pinochet, tot
i saber que els militars el buscaven, en
Joan Alsina continuava anant a l'Hos
pital per mantenir el servei en un mo
ment que de les 800 persones habitu
als tan sols 50 hi treballaven. El 19 de
setembre es detingut a les dotze del
migdia i a les deu de la nit afusellat
sobre el pont Bulmes del riu Mapocho.
En aquest mateix punt en un mes i mig
van ser executades 37 persones com
a mínim.
L'exèrcit va difondre la versió que la
mort d'en Joan Alsina havia estat re
sultat d'un enfrontament amb els mili
tars(1). La jerarquia eclesiàstica, lluny
de preocupar-se per clarificar els fets,
va donar crèclit a la versió oficial que va
començar a circular per Xile i va arribar
fins aquí. Van ser les investigacions
d'un altre capellà, Miquel Jordà, les
que van esclarir les circumstàncies de
la seva mort. El 1990 es presenta una
QuerellaCriminal amb la intenciód'ava
lar judicialment els resultats de la in
vestigació.
Finalment el passat 24 de març es va
inaugurar una plaça i un mural en
memòria de Joan Alsina a Santiago,
prop del pont on va ser afusellat. A
l'acte hi assisteixen, a part d'una ger
mana i amics, autoritats religioses i
civils com a reconeixement de rehabi
litació d'en Joan Alsina.
(1) En un cas semblant, el Front Patriòtic
Rwandèsvajustificar la mort del Pare Blanc
Joaquim Vallmajó l'abril de l'any 1994 a
Rwanda, com el resultat d'un enfrontament
armat. Veure MOCADOR 27 i29.
Lectura de l'Acta del Jutjat de Santiago/
Declaracions del soldat Nelson Batiados
Aquest text és un fragment de l'escenificació que, amb motiu de la inauguració de la Plaça de la Solidaritat a
Arbúcies el dia 7 de maig d'enguany, es va realitzar en memòria de les vides de Joan Alsina I Joaquim Vallmajor.
De fet és una combinació de dos testimonis. Per una part de l'acta deljudici que es va fer a l'Audiència de Santiago
de Xile, gairebé vint anys després de l'assassinat d'en Joan Alsina, gràcies a lesgestions de Mossèn Miquel Jordà
per tal de rehabilitar la seva memória. Una memória que, per justificar la seva mort, havien empastifat els mateixos
que el varen matar. Hi van intercalats uns fragments en cursiva de la confessió de Nelson Batiados Pinto, el soldat
que dIsparà els trets que posaren fl a la seva vida.
SANTIAGO, diez de Febrero de mil novecientos noventa
i tres.
VISTOS Y TEN1ENDO PRESENTE:
10 Que se inició la instrucción del presente sumario en este
tercer Juzgado del Crimen de Santiago, ante querella
interpuesta por el sacerdote Miquel Jordà Sureda, en
representación de Miguel Alsina Hurtos, por el delito de
homicidio de JOAN ALSINA HUROTS, sacerdote
diocesano, de nacionalidadespailola y residente en Chile,
hecho ilícito que habría sido perpretado en esta ciudad el
19 de Septiembre de 1973.
De las numerosas piezas de convicción reunidas durante
la sustanciación del proceso han resultado debidamente
probados los hechos y circunstancias que a continuación
van a expresarse:
«A Juan no se le hizo ningúnjuicio. Lo detuvimosporque
estaba en las listas que nos entregó eldirector de San Juan
de Dios"), y como que la detenciónfue violenta teníamos
que librarnos de él, porqué nos había visto las caras y
sabia quienes éramos y nos podía delatar. Lo matamos
como a otros para asegurar nuestropellejo.»

2°.Que la muerte del sacerdote Juan Alsina se produjo en
Santiago el dia 19 de Septiembre de 1973, a las 23 horas,
siendo su causa heridas múltiples de bala. a) En el
hombro izquierdo entrada de proyectil. b) En la región
dorsal cuatro entradas de proyectil y tres salidas. c) En el
tórax, otros cuatro orificios de entrada y un gran orificio
de salida de 10 por 8 cms. d) En el antebrazo izquierdo
tres heridas trasflxiantes. e) En la cara postero-externa
del muslo derecho gran desgarro cutgneo celular de 12
por 14 cms. por trayecto de bala. Y f) otro desgarro
semejante de 10 por 6 cms. en la cara postero-externa del
tobillo y pie izquierdo;
«Salimos delBarrosArana en eljeep. Micapittín conducía
y yo iba atrds con Juan. Juan iba esposado y muy
pensativo, no me dijo niuna palabra durante el trayecto,
ni medio ningún trabajo cuidarlo, iba calladito nomds. El
sabía que la íbamos a matarporqué en elBarrosArana se
lo habíantos comunicado.»
3°.Que la víctima cumplía labores como Jefe del
Departamento de Personal del Hospital de San Juan de
Dios de esta capital, establecimiento en el que fue
detenido el 19 de Septiembre por efectivos militares y
trasladadoal ColegioInternado Nacional «Barros Arana»,
ocupadoa la fecha porel personal del regimiento Yungay
de San Felipe, en el que desempeflaba como Jefe de
Batallón el entonces Mayor del Ejército Donato López
Almarza.
4°.Que la pennanencia como detenido de Juan Alsina en el
establecimiento educacional fue constatada por el
sacerdote Juan Esteban Rodríguez quién tuvo la
oportunidad de entrevistarse con él en el ejercicio de su
ministerio. También se enteró a través de efectivos
militares el sacerdote Felipe Gutiérrez Esquiro, a quién
se le indicó el nombre del afectado, coterrgneo suyo,
calificado como «pez gordo», «pez grande», que seria
posteriormente fusilado.
«Al llegaral Puente Bulnes, mi capitanfrenóy yo, como
lo hacta con cada uno de los quefusilaba, me bajé, saqué
a Juan delfurgón y fui a vendarle los ojos, peroJuan me
dijo: «Por favor no me pongas Ia venda y mdtame de
frente, porque quiero verte para darte el perdón».
5°.Que en horas de la noche del dia 19 de Septiembre de
1973, el sacerdote Juan Alsina fue sacado del lugar de su
detención por efectivos militares y trasladado hasta el
Puente Bulnes donde, en una ejecución llevada a cabo al
margen de toda normativa legal imperante, sin resolución
ni orden rehabilitante del Jefe de la Unidad y, hasta
donde logró determinarse, sin que éste hubieses tenido
conocimiento incluso del hecho de su detención.
«Fue muy rdpido. Recuerdo que levantó su mirada al
cielo, hizo un gesto con lasmanos y movió loslabios como
si estuvieses rezando, y dijo: «Padre, perdónalos...» Yo le
disparé la rtífaga y cayó al tiro. Quería dispararle con Ia
pistokt, pero lo hice con la metralleta para que fuera mds
rdpido.»
6°.Que en consecuencia la ejecución del sacerdote Juan
Alsina Hurtos es constitutiva del delito de homicidio
calificado previsto y sancionado por el Código Penal,
Art. 391, esto es, perpretado mediante alevosía y
premeditación conocida, puesto que fue cometido
actuando los hechores sobre seguro, atendiendo el estado
de indefensión en que se encontraba la víctima.
«El impacto fue tan fuerte que volteó su cuerpo y
prdcticamente cayósolo alMapocho, yo tuve que darle un
empujoncito, nomds. Otros, a veces, caían en elpiso del
puentey había que levantarlosy echarlos alrío. Eran las
diez dela noche, yde estefusilamiento no me voya olvidar
nunca mds.»
7°.Que como responsables en calidad de autores de este
delito aparecen: Mario Cargvez Silva y Nelson Vicente
Baflados Pinto, a la fecha el primero Capitgrn del Ejército,
sujeto al mando de su superior Donato López Almansa,
y el restante, soldado conscripto del Regimiento de
Infanteríadel Yungay,habiendoMario Cargvezdispuesto,
sin orden ni facultades, el retiro y ejecución de la víctima,
participando ambos, y Nelson Barlados como ejecutor
material, actuando los dos involucrados excediendo sus
funciones y en contravención a las normas legales e
institucionales.
8°.Que la responsabilidad penal de Mario Cargvez Silva se
encuentra extinguida por su muerte...
9°.Que en lo que atañe a Nelson Bailados Pinto la
responsabilidad criminal se extingue por la amnistía.
«Yo recogí el cadtíver de Juan. Cada dia, después de la
tarea, llegaba un camión y recogíamos los caddveres que
habían quedado alrededor delpuente. Había una bajada
que permitía bajar los vehículos hasta el río... Ahí se
recogíany cargaban los cuerpos. Yomismo recogíaJuan
y lo llevé a la Morgue. En aquel viaje eran siete los
caddveres y los dejamos en una sala alltí en la Morgue.»
7°.Por estas y otras razones:
Se SOBRESEE PARCIAL Y DEFINMVAMENTE en
esta causa por el homicidio calificado del sacerdote
JUAN ALSINA HURTOS perpretado en Santiago el 19
de Septiembre de 1973, al autor inculpado Mario Cargvez
Silva por encontrarse extinguida su responsabilidad cri
minal por su muerte.
Se SOBRESEE PARCIAL Y DEFINITIVAMENTE en
este mismo proceso por el homicidio calificado del
sacerdote JUANALSINA HURTOS, al inculpado Nelson
Bafiados Pinto, por encontrarse extinguida su
responsabilidad criminal en virtud del beneficio legal de
Amnistía.
Regístrese, notifíqueses y archívese.
Rol n° 159954. Dictado por la juez titular Dobre Lusic
Nadal. Autoriza el Subsecretario Subrogante Eric More
no Villegas.
(1) Hospital on treballava Joan Alsina.
ED

Ens volem al natural.
Militarisme destrucció de
la natural
Aquest article és la ressenya d'una xerrada que el MOC de
Petrer i Elda va realitzar en una setmana d'Ecologia, amb
la seva fira corresponent, organitzada per la institució
municipal de torn. En un principi, a moltes persones alienes
a l'antimilitarisme, els semblava inaudita la nostra presèn
cia a la setmana medi ambiental, ja que no comprenien la
relació entre ambdues concepcions. Per al nostre col.lectiu
és molt clara la profunda relació que existeix entre antimi
Tom.As PÉREZ I AGUSTiN
NAVALÓN
MOC Petrer-Elda. Agost 1994
Les actuacions antimilitaristes, ecolo
gistes, feministes, de solidaritat, etc.
no poden circular per camins dife
rents, sense comunicació mútua, ni
intercanvi pràctic i/o teòric. La xerra
da, així com les reflexions recollides
aquí, va pretendre establir un nexe
d'unió entre els postulats del movi
mentecologista i aquellsdes delsquals
partim el col•lectiu antimilitarista del
MOC. En aquesta ocasió hem optat
per observar la connexió entre la ves
sant destructiva, per la qual cosa tra
vem una línia entre el militarisme i la
devastació humana de l'entorn natu
ral.
I. Què entenem per milita
risme?
L'exèrcit i les institucions militarstenen
una presència creixent en les socie
tats. Les forces armades, els ministe
ris de la Guerra, els seus aparells
administratius i els cossos paramilitars
(policies, vigilants, guàrdies civils, ju
rats, etc.) influeixen com a «ens» físics
i materials en la vida quotidiana: regis
tre civil icontrol de les persones, cons
trucció d'establiments, exacció
impositiva de la població, acapara
ment de recursos -com, per exemple,
la indústria militar-, preparació de la
guerra... A la vegada, aquestes institu
cions aporten uns valors amb clar con
tingut Inilitarista: ús de la força i la
violència; concentració de l'autoritat i
el poder; negació de la compassió, la
sensibilitat i lapor; individualisme,com
litarisme i ecologisme. En tant que moviment no-violent,
partim d'una triple harmonia, d'un arbre amb tres branques
troncals: l'harmonia amb el propi jo, l'harmonia amb la
comunitat i l'harmonia amb la natura. Perquè subsisteixi
una de les branques arbòries cal que les altres estiguin bé
de salut, per la qual cosa entenem que tota concepció
ecologista ha d'assumir els trets bàsics de l'antimilitarisme,
i a la inversa.
petència i insolidaritat; obediència cega
i submissió; masclisme i patriarcat;
xovinisme i rebuig de l'«altre»; i, prin
cipalment, lleugeresa en el sacrifici i
utilització de les vides humanes.
Aquests «ens» físics i els seus valors
tendeixen a infiltrar-se en tota la trama
social. Això suposa que cada persona,
la comunitat i l'entorn ecològic està
impregnada de valors militars. Signifi
ca que la societat civil està militaritza
da i, a més, a una cultura militaritzada
li correspon una societat desnaturalit
zada.
El corol•lari que comporta aquesta
militarització és la creença social que
els exèrcits i les seves estructures són
imprescindibles. Ens fan creure que
els exèrcits són els garants de la
,Com és possible que l'exèrcit, òrgan
queserveixperANIQUILAR ELSCON
FLICTES, sigui garant de la soci
etat? Ens fan veure que els col-lectius
i individus som incapaços
de plantejar solucions
consensuades i no-violentes per
als conflictes i que, per tant, ne
cessitem els exèrcits per resol
dre els conflictes. Segons l'enfo
cament militarista, la resolució
violenta dels conflictes es produ
eix mitjançant l'aniquilació, laqual
cosa suposa l'eliminaciódel«con
trari» i l'eliminació del suposat
problema; però, en realitat, EL
CONFLICTE SOLS ESTA TA
PAT.
La insolidaritat i l'individualisme
és un dels aspectes ideològics
que el militarisme transmet a la
societat. Per això es parla
d'«enemic» a l'exèrcit.
Un exèrcit legitimitzat i eis seus
mètodes militaristes de violència
i destrucció, està molt lluny de la
cultura ecològica. La prioritat que
tendim a donar en la societat als
valors militaristes i a les seves
institucions fa que progressiva

ment les persones ens allunyem cada
cop més de la natura, de la vivència en
harmonia de les tres branques tron
cals de l'arbre de la vida. Cal tenir en
compte que el militarisme suposa una
exaltació androcèntrica i, a conseqüèn
cia d'aquesta posició de domini adop
tada, tenim dret a destruir. Amb aques
ta concepció, les persones afectem
l'equilibri natural, l'homeòstasi.
Indubtablement, els exèrcits i la seva
influència en la societat són incompa
tibles amb el medi ambient.
11. Destrucció de la natura
en temps de guerra
L'alteració medi ambiental en temps
de guerra ens és molt coneguda. Per
tant, en aquest apartat només farem
un repàs de diversos conflictes bèl.lics
i les seves conseqüències.
En període bèl.lic, una premissa clau
per a qualsevol exèrcit que es preï és
la destrucció de tot allà que permet la
supervivència de l'«enemic». És a dir,
l'objectiu és fer inviable el suport vital
de les societats i pobles embolicats en
una guerra. Els recursos naturals, junt
amb el sistema productiu i altres for
ces de producció, formen part del su
port vital. Els exèrcits, a part de la
devastació, també pretenen controlar
els recursos naturals (aigua -Israel, riu
Eufrates, riu Nil-, minerals -Sahara-,
energia -petroli, fusta- etc.). La cultura
militarista manifesta clarament en les
èpoques de guerra la seva cara depre
dadora.
Al Vietnam, el napalm va influir en el
procés de deforestació, en l'augment
de terres improductives i en l'accelera
ció de trastorns genètics. En la recent
guerra del Golf, el bombardeig i l'in
cendi de pous petrolífers i el vessa
ment de petroli al mar va ser utilitzat
com una «arma» contra els adversa
ris; la marea negra, els fums i les
bombes van tenir greus conseqüènci
es per als ecosistemes marins i costa
ners. Les guerres existents en el con
tinent africà (Sudan, Somàlia, Angola,
Ruanda, etc.), a part de l'aspecte di
recte d'assolar la natura per mitjans
bèl•lics, també afecta la població, en
provocar fluxos migratoris massius.
Aquests èxodes, no sols delmen les
persones per malalties i fams, sinó
que també provoquen trastorns en el
paisatge rural a causa de l'abandona
ment dels nuclis i camps de cultiu.
Una «nota curiosa» per acabar aquest
apartat de temps de guerra: l'ecologia
urbana també es veu afectada als
grans nuclis de població, com és el cas
de la ciutat de Sarajevo, que, a causa
de la guerra bosniana, està perdent
arboreda urbana i periurbana. Aixà
provoca que el paisatge urbà sigui
més inhabitable.
111. Destrucció medi ambi
ental en temps de no
guerra
La imbricació material i ideològica del
militarisme en la societat és molt sub
til. Per aixà, desenvoluparem aquest
apartat amb més detall.
El títol donat a aquest apartat és inten
cionat, ja que no es pot parlardetemps
de pau en l'actualitat des de la nostra
concepció antimilitarista. Des de la
noviolència, la pau no és un fi en si
mateixa, és un mitjà dinàmic. El con
cepte de pau positiva suposa la no
existència de guerres i de tot allà que
ho sustenta, cosa que no significa
l'absència de conflictes. Per tant, com
que estem en una fase de preparació
militar i d'aniquilament dels conflictes
violentament, no es pot parlar de pau.
És, si de cas, una pau negativa ( pax
romana) definida per una eventual ab
sència de guerra, però amb els recur
sos materials i ideològics que la poden
desencadenar. Estem, doncs, en un
període de no-guerra, d'entreguerres.
Per observarl'actuació desequilibrada
del militarisme hem escollit tres punts:
una activitat productiva, una altra de
suport d'aquella i l'actuació material de
l'exèrcit d'entreguerres.
A. INDÚSTRIA MILITAR
El sistema de producció capitalista es
basa en un expansionisme de
la producció que el converteix en de
vastador de la natura. La fagocitat de
recursos humans i naturals i la ingent
generació de residus converteixen la
indústria en un contaminant d'ecosis
temes nat (contaminació del sòl, defo
liació, erosió, exhauriment de recur
sos, trastorns funcionals i genètics als
sers vius, etc.).
Si part de la producció de la indústria
civil passa a ser dirigida al sector mili
tar, la incidència medi ambiental serà
doble. Una desequilibradora i conta
minant com la mateixa indústria, i una
altra desequilibradora quant a la con
cepció i finalitat militarista.
La indústria militar desvia i acapara
recursos humans i naturals. Aixà rati
fica que el militarisme s'infiftra en els
sectors econòmics i socials. Convé no
oblidar que 111% del coure, el 6% de
l'alumini, níquel, plata o zenc, e14%del
crom o el 3,6% del tungstè que es
consumeix globalment es dedica a
objectius militars. A l'any 1985, una
inversió de 140.000 milions de pesse
tes (aproximadament, mil milions de
dòlars USA) en la producció militar
(aeronaus, projectils electrònics, arti
lleria, construcció naval) creaven, di
recta i indirectament, 76 llocs de tre
ball; per contra, la mateixa inversió en
el sectorde la construcció crea 100.000
llocs de treball, en la sanitat, 139.000,
i en l'educació, 189.000.
La divisió entre indústria militar i civil
no és gaire clara avui en dia. Algunes
indústries practiquen el camuflatge: la
General Electric no elabora únicament
frigorífics domèstics; també contribu
eix a l'aviació militar amb motors i
material electrònic (exemple: l'avió
militar CN-235 que munta CASA té el
motor CT 7-9C de la General Electric).
Firestone Hispania S.A. abasteix de
cobertes diferentsvehicles militars, per
la qual cosa no és purament una in
dústria civil de cautxú sintètic ientra de
ple en el sector de la indústria auxiliar
militar.
La indústria química pot servir-nos
d'exemple a estudiar. De vegades,
s'assevera que aquest sector és bo
per a usos civil, però negatiu si s'usa
per a usos militars. El gas mostassa va
ser la primera arma química usada en
una guerra (en la batalla de Ypres
durant la I Guerra Mundial) i, des de
llavors, la producció d'armes quími
ques s'ha desorbitat, encara que da
vant deldesprestigi social se'n camufli
la producció en suposades indústries
únicament civils.
Una filial d'Hoeschst, gegant químic
alemany, va firmà a mitjan dels 80 un
contracte per construir una gran fàbri
ca de pesticides prop de Teheran amb
possibilitats de ser transformada en
productora d'armes químiques. La
Japan Steel Works va declarar al The
Washington Post que diverses instal.-
lacions químiques que havia submi
nistrat a Líbia havien estat «dissenya
des per a ús general i que, per tant,
podrien ser utilitzades per fabricar ar
mes». L'agost de 1987 es va registrar
un incendi que va causar la mort de
100 treballadors en una suposada fà
brica de pintura a Beirut. Fonts militars
libaneses van suggerir que podria trac
tar-se d'una fàbrica alemanya de com
ponents per a gasos bèl•lics que funci
onava al servei d'Irak.
Bayer, Ciba-Geygi, Montedison, Elf
Aquitaine, Phillips Petroleum, ITT, etc.

són empreses que s'esforcen a recal
car a l'opinió pública els usos suposa
dament civils de cada producte elabo
rat, però camuflen tones de fluorur
potàssic, triclorur de fòsfor,
dimetilamina,isopropanolotriodiglicol,
que són emprades en la fabricació
dels gasos letals «Iperita», «Sarin» o
«Tabun».
En fi, molts productes químics, com
ponents de gasos bèl•lics, són ingredi
ents comuns de pesticides, herbicides
i diversos compostos farmacèutics. La
mateixa base química que s'usa per
l'agricultura intensiva, és la que s'usa
per a les armes químiques.
Aquesta indústria química de doble
ús, civil i militar, també manifesta la
praxi militarista en les relacions entre
Europa i els pobles africans, asiàtics i
americans. La política colonialista eu
ropea a Àfrica té la base en un model
productivista d'exhauriment de recur
sos i d'apropiació de matèries prime
res naturals i agràries. Aquest model
de domini que abasteix de fosfats,
bauxita, manganès, cacau, cafè, fus
ta, etc. Europa occidental s'assenta
en un domini militar. El model capitalis
ta, predador i destructiu amb el medi
ambient, s'exporta i imposa en regions
no europees sota mecanismes de con
trol, el garant dels quals és l'exèrcit, el
militarisme.
B. INVESTIGACIÓ I CIENCIA
La ciència i la tecnologia no són neu
tres. No podem considerar neutra una
ciència dirigida per una finalitat milita
rista de concentració del poder i d'as
solament d'altres pobles. L'orientació
donada a una investigació tecnològica
té molt a veure amb la societat que
demana i, a la vegada, dirigeix aques
ta investigació. Cada comunitat huma
na orientarà la ciència i la tecnologia
apropiades a les seves bases materi
als, al seu sistema productiu i a la seva
organització social.
La tecnologia i la ciència refloten nova
ment a la superfície la simbiosi entre
investigació civil i militar, i l'acapara
ment de recursos que la ciència militar
realitza. Als pressupostos generals de
l'estat espanyol de 1992, dels 237.000
milionsdestinats a investigació, 46.000
(19,4%) són específicament per a es
tudis i anàlisis militars.
La investigació nuclear pot servir-nos
com exemple d'adaptació recíproca
entre úscivil i militar, deixant de banda
els reactors nuclears en tant que són
perillosos focus contaminants, objec
tius bèl•lics de primera magnitud i pro
motors d'«un estat fort», altament mi
litaritzat, que posa en joc els drets,
llibertats i sobiranies ciutadanes, en
partir d'una falsa dicotomia entre se
guretat i llibertat.
L'equació E=m.c2, que Einstein va
desenvolupar a la teoria especial de la
relativitat el 1905, constitueix el princi
pi teòric de l'energia atòmica i, poste
riorment, va permetre l'obertura del
camíd'accés a l'era nuclear. Uns estu
dis físico-matemàtics teòrics,
inicialment civils, van derivar a la fabri
cació de la bomba atòmica. L'opció
científica per arribar a l'obtenció del
reactor nuclear (U-238) i a la bomba
atòmica (U-235) no és autònoma. La
recerca i consecució de l'ús militar de
l'energia nuclear va ser una decisió
política en un context pre-bèl.lic.
Molts científics i professors universita
risvan ser desviats cap a la investiga
ció militar a finals dels anys 30 idurant
la 11 Guerra Mundial. L'italià Enrico
Fermi a principis de 1939 escrivia: «els
físics atòmics es veuran obligats per
part dels seus governs, dins del país
on viuen, a col laborar en aquest des
envolupament (de la bomba atòmi
ca). Així, Heisenberg va ser mobilit
zat i destinat al departament d'arma
ment de l'exèrcit a Berlín per estudiar
les aplicacions tècniques de l'energia
atòmica. El físic nord-americà
Oppenheimer i el refugiat alemany
Frisch van treballar a Los kamos per
a la investigació de la bomba atòmica.
Després de la 11 Guerra Mundial, la
majoria de físics atòmics treballaran
per a institucions militars governamen
tals o per a la indústria. La «reconver
sió civil» de l'energia nuclear en un
període de no-guerra circula pels ca
mins que marca el poder militar. Un
exemple: Sellafield no sols és la cen
tral nuclear més gran de la Gran
Bretanya, sinó que és també una de
les més perilloses d'Europa. Va iniciar
la producció el 1952 (llavors s'anome
nava Windscale) i el 1957 va patir un
incendi en els reactors, accident no
més superat per Txernóbil el 1986.
Entre les seves activitats, aquesta
central nuclear per «usos civils» pro
duia plutoni per a usos militars. El
document base de la campanya »Viu
re sense nuclears», «Deu bones raons
per tancar les centrals nuclears» (oc
tubre, 1990), recollia aquesta darrera
relació entre investigació i ús civil de
l'energia nuclear i la proliferació d'ar
mes nuclears, ja que no sols la ciència
està dirigida per les directrius militars,
sinó que la mateixa indústria
electronuclear subministra als exèr
cits urani iplutoni fissionables, recupe
rats a les plantes de
retroprocessament.
El complex militar-científic de l'energia
nuclear té efectes sobre l'entorn eco
lògic que són sobradament coneguts:
radiacions i les consegüents malalties
cancerígenes i perills de canvis genè
tics; extracció de la matèria primera
(urani) i repercussió en el paisatge;
contaminació en el transport, etc. Però
potser la repercussió més important
siguin els «experiments científics», les
proves nuclears a mida real que són
realitzades en regions allunyades d'Eu
ropa (perquè no esquitxin). Els deserts
de Nevada i Gobi o les plàcides aigües
dels oceans Pacífic iAtlàntic han estat
escenari d'experiments científics nu
clears. L'agència Reuter afirmava el
desembre de 1993 que els EUA són
responsables de 1.051 proves nucle
ars en els darrers 50 anys al llarg i
ample del món. La Xina, França, la
Gran Bretanya i l'URSS no es queden
enrera.
C. Jocs DE L'EXERCIT
Quan esdóna la situació de guerra, els
exèrcits practiquen realment i
territorialment els jocs que prèviament
han preparat. Preparar-se per a la
guerra en temps de no-guerra reque
reix una sèrie d'infraestructures i actu
acions que no deixen sana la natura.
El transport militar, els abocaments de
projectils i les maniobres ens perme
ten veure les conseqüències directes
sobre el medi ambient.
Totes les vies de comunicació són
preses per l'exèrcit. Les autovies i
carreteres són transitades per cami
ons caquis; els núvols, incordiats per
caça-bombarders; i les aigües maríti
mes, solcades per cuirassats ( comp
te, que dels 900 reactors nuclears
existents al planeta, 500 estan en
moviment pels mars). A més de l'espai
ocupat iel sistema productiu acaparat,
les conseqüències ambientals del
transport militar poden observar-se en
el consum energètic d'alguns equips
militars nord-americans. Un automòbil
«civil» consumeix 10 litres de benzina
per cada 100 Km recorreguts; un tanc
M-1 Abrams consumeix 47 litres per
Km recorregut; un avió bombarder B
52 gasta 228 litres al minut; un vaixell
portaaeronaus no nuclear absorveix
355 litres per minut de navegació: Així
doncs, l'impacte ambiental contami
nant queda evide nciat i l'enorme quan
titat d'energia consumida merma els
recursos naturals.
El 4 de març de 1994, els diaris publi
caven que l'exèrcit espanyol projecta
desprendre's de milers de tones de
munició i explosius caducats i anti
quats per a la guerra moderna. Un terç

de les reserves seran cobertes per
ciment o aniran a parar a la mar.
Fondejar i abocar a la mar, en zones
prèviament fixades, grans quantitats
de projectils és una pràctica usual dels
exèrcits. Resulta que la mar és un gran
abocador militar. En les zones de l'es
tret de Gibraltar o en les costes galle
gues, les municions abocades al mar
aporten el seu granet contaminant de
metalls pesants, com ara el plom i , fins
i tot, el mercuri, molt tòxics i persis
tents durant dècades i que poden en
trar en la cadena alimentària. Tot això,
diuen les instàncies militars, perquè el
«desballestament» resulta car i peri
llós.
Les maniobres militars són actuacions
i moviments de l'exèrcit per simular
situacions de guerra, que els mateixos
militars consideren com a reals. Com
veiem, l'exèrcitfa anar la realitat virtual
des de molt abans que la tecnologia
informàtica la tragués al món civil.
Els jocs militars necessiten grans ex
tensions de sòl (cal no oblidar les
maniobres navals i aèries) que esdevé
improductiu, tant per a l'activitat eco
nòmica humana com per al desenvo
lupament dels ecosistemes afectats.
El dany serà més gran si s'actua sobre
l'ecologia del desert: la zona desèrtica
del sud californià mostra encara les
marques de roderes de les maniobres
de tancs dirigides pel general G.S.
Patton a principis dels anys 40. El
perjudici encara és més important al
desert libi, escenari de batalles entre
els exèrcits alemany i britànic. Encara
avui (el 27 de juliol de 1994 van infor
mar-ne els mitjans de comu
nicació) els exèrcits continu
en elegint els deserts com
espai per crear les seves
realitats artificials: diversos
avions caça espanyols es
traslladen als EUA per realit
zar unes maniobres conjun
tes de l'OTAN en un «esce
nari excepcional, el desert
de Colorado, on es pot des
plegar foc real i imaginari per
preparar els pilots per temps
de crisi i guerres» (això ho va
dir un general hispà).
El Ministeri de la Guerra
manté un secretisme exage
rat en tot el que fa referència
a l'espai ocupat militarment.
No ofereix cap dada dels
camps de tir, els quals ocu
pen aproximadament el 1-
2% del territori estatal (és a
dir, entre 5.000 i 10.000 km 2)
Els parcs naturals ocupen
1.400 km2, només el 0,3%.
És clar que les prioritats dels
òrgans estatals estan plenament diri
gides pel món militar. Prefereixen cre
ar polígons de tir immensos (el de S.
Gregorio té 340 km2 i el de Chinchilla,
120 km2), abans que protegir els eco
sistemes naturals.
Aquí el moviment associatiu ciutadà té
moltes coses a dir, com bé s'ha de
mostrat a Cabarieros i s'està demos
trant a Anchuras.
IV: Propostes finals
La nostra proposta parteix de la triple
harmonia comentada a l'inici de l'arti
cle. La consonància entre el jo, la
comunitat i la natura ésfonamental per
a l'edifici.
El feminisme està aportant moltíssim
a aquest arbre des de la reflexió perso
nal. Entès com a recerca de la identitat
i alliberament personal, trenca els va
lors tradicionals i proposa un nou mo
delde valorsque no té res a veure amb
la dominació i explotació de l'actual
esquema militarista androcèntric.
Al costat d'aquest corrent personal de
pensament que intenta un canvi col-lectiu
amb nous valors, el feminisme,
en tant que moviment de dones, igual
que l'ecologisme, el naturisme, l'anti
militarisme i els grups de solidaritat,
treballa per la pau, la justícia i l'equitat
en tota comunitat. La recerca de l'har
monia no-violenta és un valor intrínsec
d'aquesta branca arbòria, que refusa
la submissió, l'autoritarisme i l'exclusió
que ara ens imposa el militarisme vi
gent.
Per a l'harmonia amb el medi ambient,
en són bones mostres les reflexions
d'aquest article. Harmonia d'un edifici
sobre tres pilars, perquè no balli. Per
això, hem de plantejar la nostra tasca
globalment, des de cada camp d'actu
ació.
Des de l'antimilitarisme, hi ha propos
tes concretes d'actuació que s'estan
duent a terme i que, entre altres coses,
podrien canviar l'actual nivell d'agres
sions militars a la natura. L'Objecció
Fiscal, des de la desobediència civil i la
crida a la no col•aboració, vol que els
recursos financers que el militarisme
desvia de fins socials cap als seus
òrgans i institucions, tornin a les fina
litats naturals. Al costat de l'Objecció
Fiscal, la conversió de la indústria mi
litar en civil és una altra necessitat
imperiosa, tant econòmicament com
èticament; primer pel drenatge de re
cursos humans i econòmics de la soci
etat civil, i segon pel rearmament ide
ològic que significa la cursa d'arma
ments. La conversió de les estructures
militars en recursos humans per al
medi ambient permetria l'abolició dels
exèrcits, el fre a l'agressió militarista i
la possible arribada a una societat civil
totalment civilitzada. La insubmissió
és, indubtablement, la major bretxa
oberta fins ara i recull tots els nostres
desitjos: l'harmonia del jo, de la comu
nitat i de la natura.

La despesa militar
espanyola pel 1995
Us presentem un resum de l'Anàlisi de la Despesa Militar de 1995, que aquest any
ha estat fet pel Colectivo Gasteizkoak. L'informe del dispendi militar d'aquest any
mostra, més que mai des del règim franquista, un punyent reforç de l'aparell mili
tar a l'Estat espanyol.
ALBERT GARCIA
MOC BADALONA
El pressupost del Ministerio de Defensa
El pressupost del Ministerio de Defensa pel 1995 confirma
l'aposta del govern espanyol per l'increment de la despesa
militar (després de la tendència contrària dels anys anteri
ors), ja que per segon any consecutiu experimenta un
creixement important.
Aquest creixement del pressupost del M. de Defensa esde
vé superior al 1995, donat que al 1994 va ser d'un 6,6%, i
enguany es situa al 76%. Els diners destinats a aquest
ministeri són 866.499 milions de pessetes.
uespesdr t.,
---.1
PRESSUPOST MINISTERI DE DEFENSA 1995
EN MILIONS (DESGLOSSAT)
1.995 1.994
463.330 429.583 7,85
Inversions 248.905 233.744 6,48
Manteniment 132.034 123.118 7,24
TOTAL 866.499 805.482 7,6
D'aquest 866.499 milions, tal com reflecteix la taula, més de
la meitat (463.330 milions, el 53, 5%) és destinat als salaris,
ox,
mentre que la segona partida en importància (248.905
milions, el 28,7%) es dedica a inversions, és a dir, a
l'adquisició d'armament.
Despesa militar
L'engany és creure que amb els pressupostos destinats al
M. de Defensa, que s'ocupa de la guerra, s'acaba la
despesa militar.
El cert és que el pressupost de Defensa només suposa la
meitat del veritable dispendi militar. La despesa militar
allargassa les seves urpes avaricioses a partides distribu
ïdes en diferents Mínisterios i Organismos, per esqueixar
més d'un bilió mig de pessetes: 1,558.272 milions.
PRESSUPOST MILITAR 1995 (en milions de pessetes)
1995
%
TOTAL
Ministeride Defensa 866.499 54,70
Classes Passives 332.733 21,00
Guardia Civil 269.298 17,00
Organismes Autònoms 109.883 6,90
Objecció de Consciencia 3.815 0,20
OTAN (Ministeri
d'A.Exteriors)
TOTAL 1.582.272 100,00
44

Aquest total de cost militar supera amb escreix al de 1994
(1,446.218 milions) i suposa un increment del 9,4%. L'aug
ment és motivat per la subvenció creixent a les partides de
caràcter militar incloses dins els pressupostos de M. de
Justícia "e" Interior. El súper-ministeri ha incrementat en un
44,6% la despesa d'aquest any dins el capítol de l'Objeción
de Conciencia, i en un 27,2 el destinat a la Guardia Civil.
Amb això el govern del PsoE pretén resoldre dos greus
problemes:
*
*
Refermar i controlar la PSS, per acoquinar a objectors i
agilitzar el "càstig legal".
Acontentar a la "benemérifa", després de la humiliació i
escarni públic que el cos ha sofert amb les rapinyes del
senyor Roldén.
Malgrat les reiterades lamentacions dels responsables,
civils i militars, del M. de Defensa per la "previsible
imposibilidad de que elgasto militar alcance en pocos afíos
e12% del P18, cal destacar que la Despesa Militar supera
des de fa temps aquest objectiu. El 1995 la veritable
Despesa Militar es situa en el 2,31% del Producte Interior
Brut, un 2,26% el 1994. És la trampa d'atribuir l'exclusivitat
del dispendi militar a Defensa, en realitat la meitat del
recompte total del bilió i mig, que encobreix la diferència de
715.773 milions. Bona part de les partides militars que
Defensa desplaça fora del seu pressupost són les que
registren majors i substancials increments.
La sagnia de la investigació militar
De totes les partides, n'hi ha una especialment lacerant a
l'Estat espanyol, tant per l'objectiu -desenvolupar arma
ment sofisticat amb major capacitat d'extermini- com per la
sagnia que suposa de cara a la inversió en partides de
contingut i desenvolupament humà. Parlem del capítol
dedicat a "Investigaciones Militares".
El pressupost per investigació militar, que augmenta al
1995, es situa en 48.466 milions; això suposa un 23,5% del
total destinat al capítol d'investigacions de tot tipus per
l'Estat. Vegem-ho:
COMPARACIÓ" ENTRE EL PRESSUPOST PER
INVESTIGACIONS MILITARS I DIVERSES PARTIDES
D'INVESTIGACI" CIVIL
(en milloris de pessetes)
CONCEPTE 1995
Relació
investiga
ció militar
Investigació Sanitària 12.452 25,70%
Investigació i
experimentació agràna i
pesquera
Investigació i estudis
sociològics i constitucionals
Investigació i avaluació
educativa
Investigació i estudis
estadistics i econòmics
Investigaci0 i
experimentació en Obres
públiques
8.471 17,50%
1.454 3,00%
705 1,40%
598 1,20%
519 1,00°/.
TOTAL 24.199 49,90%
Investigació militar 48.466
Com podem comprovar, la investigació militar representa el
doble d'inversió que tot el feix de partides d'investigació d'un
clar interès social; 4 vegades el dedicat a investigació
sanitària i mes de 80 vegades el destinat a la investigació
i avaluació educativa.
L'Estat espanyol i el seu govern "progressista" obra de la
següent manera: per cada pesseta que dóna als científics
per la investigació sanitària que permeti salvar el major
nombre de vides, els militars reben 4 per investigar en
armament que permetin causar major nombre de morts; i
per cada pesseta que destina per la investigació i avaluació
educativa que permeti el desenvolupament individual i
collectiu a la nostre societat, els militars reben 80 per
resoldre els conflictes amb sang mercès a alienar la volun
tat de milers d'individus reclutats.
Militarització econòmica
La despesa militar pel 1995 certifica que la militarització
econòmica, lluny de ser un fenomen en retrocés, sembla
ser una de les grans apostes dels "responsables" polítics.
Un govern disposat a privilegiar la bogeria militar per mitja
del sacrifici i retalls econòmics destinats a usos socials.
INCREMENT PRESSUPOSTOS 1995
CONCEPTE Increment
Despesa militar (total) 9,40%
M. Defensa 7,60%
M. Cultura 7,20%
M. Educació i Ciencia 7,10%
M. Obres Públiques, Transports i
Medi Ambient
3,40%
M. Indústria i Energia 1,80%
M. Treball i Seguretat Social -0,50%
M. Afers Socials -4,50%
Aquestes dades corroboren el defecte d'uns pressupostos
militaristes i antisocials que incrementen en major grau la
despesa en Defensa (recordem, només la meitat del dis
pendi militar comptabilitzable) que el de ministeris com
Obres Públiques, Transports i Medi Ambient; Educació i
Ciència; Indústria i Energia; o Cultura.
Això s'agreuja quan són retallats, respecte el 1994, els
pressupostos destinats als ministeris de major problemàti
ca social: Afers Socials i Treball i Seguretat Social.
Quin dret i força moral tenen aquests governants per
demanar sacrificis personals i decretar retalls socials a
aturats, treballadors, pensionistes, emigrants mentre
inverteixen més d'un bilió i mig a jocs de guerra?
La previsió dels pressupostos per l'any 1995 que hem
exposat no és actualitzada d'acord amb el posterior reajus
tament econòmic general. El reajustament no modifica
l'actitud delgovern que, fins i tot forçat per la crisi, va retallar
la despesa del M. Defensa (1,4%) molt per sota del que ho
va fer amb els ministeris d'interés civil i social.

30
Notícies sobre el
(des)control del comerç
d'arnnes
AMNISTIA INTERNACIONAL -
GREENPEACE -
METGES
SENSE
FRONTERES- CENTRE UNESCO
DE CATALUNYA
BÈLGICA
A principis del mes de març, el Parla
ment belga aprova per unanimitat una
llei que prohibeix la fabricació i venda
de mines antipersonals. ( Le Monde, 8-
3-95)
- Les
ESTATS UNITS
D'AMÈRICA
exportacions d'armament, ja si
guin vendes comercials o de govern
a govern, estan reglamentades per
l'Arms Export Control Act (AECA),
que preveu la possibilitat de que el
Congrés bloquegi determinades ex
portacions. La llei obliga al govern a
notificar al Congrés qualsevol ex
portació d'equips de defensa que
13&
...mtvAmTur cwF,f,6
41?4- 11~P/IEBÒ A107.4
¿4 vS/VM/YiEl-f
ALTRE../
TRAIVp:uiL „,
tinguin un valor superior als 14 mili
ons de dòlars.
Les vendes militars comercials han
de rebre l'aprovació i el permís de
l'Oficina de Control del Comerç de
Defensa (DTC), del Departament
d'Estat, la qual notifica al Congrés
dels acords més significatius (de
més de 50 milions de dòlars).
Pel que fa a les vendes de govern a
govern, el President fa arribar la
informació al Congrés, que disposa
de trenta dies per bloquejar la ven
da, situació en la qual la Cambra de
Representants el Senat han de
presentar conjuntament una resolu
ció en aquest sentit. (Arms Control
Association, 5-1-95)
El desembre de 1994, el Departa
ment de Comerç va decretar una
regulacióque obliga a les companyi
es nordamericanes a informar anu
alment dels acords de compensaci- •
ons, d'un valor superior als 5 milions
de dòlars, associats amb les vendes
militars. Amb aquesta informació, el
Departament de Comerç ha de pre
parar iferpúblic un informe anual pel
Congrés. (ASM, n228, 15-2-95)
Un altre organisme de transparèn
-
cia són les «Javits List», per les
quals el Govern ha de presentar un
informe al Congrés amb una previ
sió de les vendes d'armament per
l'any vinent. (Arms Control
Association, 1-5-95)
El 1993, el Congrés va imposar una
moratòria unilateral sobre l'exporta
ció de mines antipersonals. L'any
següent, el Congrés va estendre la
moratòria per tres anys més. El na
palm no es pot exportar mitjançant
les FMS (Foreign Military Sales) o
sobre bases comercials.
Moltes ONGs estan pressionant per
l'aprovació del «Codi de Conducta
sobre les Transferències d'Armes»,
pels Estats que vulguin comprar ar
mes als EUA. Aquest Codi de Con
ducte («Code of Conduct on Arms
Transfers Act of 1995»), presentat
pel senador Hatfield i la represen
tant McKinney, va entrar a la Cam
bra de Representants el dia 1 de
febrer de 1995, i el 1993 ja va rebre
el suport de 108 parlamentaris.
Amnistia Internacional ha manifes
tat el seu suport a l'esmentat Codi,
que cada any obligarà a l'Adminis
tració a elaborar una llista dels paï
ATIZ~VIc?/
~-41kE?..
-r~uiz •1 24- A.br4- )
, • /

Corrupció... des de
principis d'any
ALEMANYA
El ministre d'Assumptes Exteriors és acusat de
complicitat en la repressió deTurquia contraels
kurds pel fet d'haver-se descobert que l'exèrcit
turc utilitza armes alemanyes contra els kurds a
Irak. Les armes van ser rebudes dins l'ajuda de
l'OTAN (El Pa(s, 25-5-95)
ARGENTINA
Argentina va vendre armes a Equador al llarg de
la guerra del Còndor, tot i ser un dels quatre
països garant del Tractat de Río de Janeiro de
1942. També ha venut armes a Croàcia, tot i
tindre-hi un batalló de cascos blaus als Balcans.
De moment ha hagut de dimitir l'interventor de
Fabricacions Militars. (El paí 1-4-95)
BELGICA
«Cas Augusta». La firma italiana Agusta va pa
gar 46 milions de dòlars en comissions al Partit
Socialista belga l'any 1988 com a premi a la
compra de 46 helicòpters per l'exèrcit belga.
L'assumpte ha provocat el suïcidi de l'antic cap
de l'Estat Major de les ForcesAèries, i ha obligat
a dimitir el ministra d'Assumptes Exteriors. El
sos que no podran rebre armament.
El Codi de Conducte estableix que
per poder rebre armament els paï
sos compradors han de promoure la
democràcia, respectar els drets hu
mans, no trobar-se implicats en
agressions armades i participar al
Registre de les Nacions Unides.
També incrementa l'examen del
Congrés sobre el control del presi
dent sobre la política exterior, obli
gant-lo a presentar anualment una
llista dels països que no compleixen
els requisits esmentats. El Comitè
de Relacions Exteriors del Senat
serà quidetermini finalment si es pot
realitzar l'exportació.
L'administració els EUA està consi
derant la possibilitat d'aixecar algu
nes de les restriccions per la venda
d'armes a l'estranger, amb l'objectiu
de potenciar la seva indústria militar.
(El País, 16-11-94)
Segons una nova directiva Presi
dencial signada per Clinton
(Presidential Decision Directíve 34),
- Els
les vendes d'armes són considera
des com un instrument legítim de la
diplomàcia nordamericana. La nova
directivaestipula que l'administració
podrà tenir en compte l'impacte que
el refús d'una venda pot tenir sobre
un proveïdor del Pentàgon que es
trobi en dificultats econòmiques. La
Directiva, però, refusa la pràctica
anterior de concedir garanties de
préstec al client estranger. (LM 19/
20-2-1995)
darrers cinc anys els EUA han
aconseguit dominar el mercat inter
nacional d'armament, acaparant el
48% dels contractes. (Le Monde,
10-3-95)
FRANÇA
El gener de 1995, el ministre de
Defensa va fer pública una directiva
redactada el desembre on s'invita a
l'administració, als estats majors i
als industrials a formar un front comú
comissari europeu de la Competància, també
belga, ha estat acusat així mateix de rebre diners
de la companya Augusta. També s'ha descobert
que una firma francesa va dipositar a Suïssa un
total de 10 milions de francs al Partit Socialista
per que fes de mitjancer en una altre compra. (Le
Monde, 10-3-95; El Pa(s, 25-3-95)
FRANÇA
L'empresa Dassault-Electronique es acusada
d'haver pagat comissions per valor de 10 mili
ons de francs en el programa de guerra electrò
nica dels avions F-16. Es calcula que el 1994, les
vendes franceses a l'exterior generaren unes
comissions de 10.000 milions de francs. (Lo
Monde, 17-3-95)
La passada tardor, el ministre d'Interior francès
va proporcionar armes a Iran, probablement
míssils aire-terra, violant l'embargament exis
tent. (El País, 23-3-95)
REGNE UNIT
El Secretari del Tresor del govern conservador
britànic va dirigir una empresa d'armament que
va violar la prohibició de vendre armes a Iran a
finals dels anys vuitanta. (El Pals, 30-3-95)
per promoure les exportacions d'ar
mament. (Le Monde, 1-2-95)
França practica una agressiva polí
tica de promoció de les seves armes
als països del Golf, en oberta com
petència als EUA. El Consell de
Cooperaciódel Golf (Emirats,Aràbia,
Kuwait, Qatar, Bahrein i Oman) pen
sen gastar entre 60 i 80.000 milions
de dòlars, fins a finals de segle, per
l'adquisiciód'armament. De moment
els nordamericans controlen el 70%
del comerç a aquesta regió. ( Le
Monde, 22-3-95)
HOLANDA
El Ministeri d'Assumptes Econòmics
és qui decideix les exportacions, però
algunscontractes necessitende l'apro
vació d'attres ministeris, inclòs el de
Cooperació pel Desenvolupament
quan l'exportació va dirigida a un país
receptor d'ajut al desenvolupament.
La legislació distingeix entre armes
Fil

ofensives i defensives. El govern infor
ma anualment al Parlament sobre les
vendes d'armes realitzades al llarg de
l'any anterior als pa•isos no membres
de l'OTAN.
ITÀLIA
El 1990 s'aprova una legislació que
afavoreix l'exportació d'armament. Tot
i així, la llei preveu que el govern enviï
al Parlament un informe anual amb el
balanç de les exportacions i les impor
tacions.
JAPÓ
El Ministeri d'Indústria i Comerç Inter
nacional (MITI) ha proposat restringir
l'exportació de més d'un centenar de
productes i components que poden
ser usats per la producció d'armes de
destrucció massiva. Les restriccions
afectaran a una llista de 20 països.
(Kyodo News Service, 11-11-94)
NORUEGA
El govern manté una política molt es
tricta de prohibició d'armes als països
del Tercer Món.
REGNE UNIT
El govern prohibeix l'exportació de
mines antipersonals, amb l'excepció
dels models d'alta tecnologia disse
nyades per auto-destruir-se. ( Financial
Times, 29-7-94)
SUÈCIA
El Ministeri de Comerç Exterior publica
anualment un informe molt detallat
sobre les exportacions d'armes. Des
de 1988, el Parlament controla totes
les vendes més importants. La legisla
ció també distingeix entre armes ofen
sives i defensives.
- El
NACIONS UNIDES
El Secretari General de les Nacions
Unides ha creat un Fons especial
per l'assistència al desminat, amb el
propòsit de finançar les activitats de
l'ONU en aquest terreny. Segons
l'ONU hi ha 110 milions de mines
terrestres dispersades a 64 països.
La producció anual és de 2 a 5
milions d'unitats. El cost d'un
desminat general s'estima en 33.000
milions de dòlars (més de 3.000
dòlars per cada persona afectada),
perd el 1993 el món tan sols va
dedicar 70 milionsde dòlars a aquest
objectiu. (IHA194/93)
Secretari General de l'ONU s'ha
manifestat a favor de que el Registre
de Transferènciesd'Armes de Naci
ons Unides abraci també les armes
- El
no-pesades, com municions, mines,
morters i pistoles, degut a que aquest
tipus d'armes són les que provo
quen un major nombre de morts als
conflictes del TercerMón. (IPS, 9-1-
95)
UNIÓ EUROPEA
1991, el Comitè Polític del procés
de Cooperació Política (EPC)va cre
ar un grup ad-hoc per desenvolupar
propostes dirigides a reforçar una
política comunitària i desenvolupar
una llista comuna d'armes conven
cionals a regular.
El 18 d'abril de 1991, el Diari Oficial
de la Comunitat Europea publica
una Resolució sobre el comerç d'ar
mes, on el Parlament Europeu «ins
ta a la Comunitat a que prengui
iniciatives immediates amb l'objec
tiu de controlar i reduir lesexportaci
ons d'armament» (paràgraf 2) i « de
mana que sigui prohibida l'exporta
ció d'armes, de bens de tecnologia
que puguin ser utilitzats amb finali
tats militars pels països que no res
pectin les normes internacionalment
reconegudes en mataria de drets
humans» (paràgraf 5).
El juny de 1991, el Consell de Minis
tres Europeu acorda set criteris co
muns per les exportacions governa
mentals d'armament, afegint un vui
tè criteri el juny de 1992. El criteris
d'aquest Codi de Conducte són els

següents:
1.- El respecte als compromisos in
ternacionals dels Estats membres
de la Unió, particularment a les
sancions decretades pel Consell
de Seguretatde l'ONU d'aquelles
decretades per la Unió, als acords
de no-proliferació i altres matèri
és, així com altres obligacions in
ternacionals.
2.- El respecte als drets humans al
país de destí final.
3.- La situació interna del país de
destí final, amb l'existència de ten
sions o conflictes armats interns.
4.- La preservació de la pau, la segu
retat i l'estabilitat regionaL
5.- La seguretat nacional dels Estats
membres de l'Unió i dels territoris
en els quals les relacions exteriors
són responsabilitat d'un membre
de l'Unió, aixícomels paikosamics
o aliats.
6.- El comportament del país com
prador en relació a la comunitat
internacional, particularment en la
seva actitud davant el terrorisme,
la naturalesa de les seves alian
ces i el respecte al dret internaci
onal.
7.- L'existència de risc de que l'equip
siguidesviat dins de/país compra
dor o reexportador sota condici
ons indesitjables.
8.- La compatibilitat de les exporta
cions d'armament amb la capaci
tat tècnica i econòmica del país
receptor, tenint en compte el de
sig de que els estatspuguin acon
seguir les seves legítimes neces
sitats de seguretat i defensa amb
la menor desviació possible dels
seus recursos humans econòmics
per armament.
El gener de 1992, la Comissió va
presentar una comunicació al Con
sell i al Parlament per establir una
zona lliure de llicència pels bens de
doble ús, sempre i quan es garantei
xin els controls a les fronteres de
l'Unió Europea.
A l'agost de 1992, la Comissió publi
ca una Proposta per una Regulació
del Consell sobre el control d'expor
tacions de determinats productes
de doble ús i de certs productes
nuclears i tecnologies.
A la reunió de ministres d'Assump
tes exteriors de la Conferència per la
Seguretat iCooperació Europea que
hi va haver a Roma el desembre de
1993, els governs de la Unió Euro
pea van aprovar els principis que
regeixen les transferències d'armes
convencionals.
El 24 de març de 1994, el Parlament
europeu va aprovar una Resolució
en la qual sol.licita l'establiment d'un
codi de conducte relatiu a les expor
tacions d'armes. En aquesta Reso
lució, el Parlament fa una crida al
Consell per introduir un procediment
de notificació prèvia d'exportacions
d'armes entre els Estats membres, i
garantir que totes les decisions de
principi referent a les exportacions
d'armes i bens de doble ús es facin
públiques als Parlaments europeu i
nacionals.
Elpassat 22 d'abril es va inaugurar I Alou. Aquesta entitat,
el nom de la qual vol dir "domini ple, absolut i lliure, franc
de serveis i de tota prestació real o personal, sobre bens
immobles", vol ser el nexe d'unió entre diverses organitza
cions amb finalitats socials i culturals.
Actualment, l'Alou acull les següents entitats:
-
La Coordinadora Obrera Sindical (COS), que cada
dijous, de 4 a 7 de la tarda, ofereix assessorament laboral,
de declaracions de renda, etc.
- L'Oficina d'informació de la Insubmissió I l'Objecció ,
que el dilluns de 6 a 9 del vespre us pot informar de la
insubmissió, l'objecció i qualsevol tema que hi tingui
relació, així com proveir-vos de material antimilitarista i
alternatiu.
-
L'Assemblea d'Osona , que intenta desenvolupar inici
atives populars a la comarca que contribueixin a l'allibera
ment nacional i social dels Països Catalans.
- L'Oficina de la Llengua, que posarà a la vostra dispo
sició assessorament sobre drets lingüístics, iniciatives
El juliol de 1994, l'Associació de la
Unió Europea d'Amnistia Internacio
nal publica un document sobre els
drets humans i les transferències
militars, de seguretat ipolicials, amb
recomanacionspel compliment efec
tiu del Codi de Conducte de la Unió
Europea.
El 19 de gener de 1995, el Parla
ment europeu aprova una resolució,
presentada per 16 parlamentaris,
sobre la necessitat d'introduir con
trols europeus en matèria d'exporta
ció i transparència d'armes, en la
que:
1.- Demana a tots els Estats mem
bres que posin fi a la venda d'ar
mament a Indonèsia.
2.- Demana a la Unió Europea que
apliqui immediatament una políti
ca de control d'armes coherent
global a nivell de la Unió í que
estudiï la manera d'incloure-la en
la política exterior i de seguretat
comú, a la vigília de la Conferèn
cia Intergovemamental de 1996,
en particular amb l'objectiu de
l'abolició de l'article 223. (El març
de 1996 es revisarà el Tractat de
Maastricht. Pot ser una oportuni
tat per implicar als països de la
Unió en el control i la transparèn
cia dels seu comerç militar, doncs
fins ara aquest tema no éscompe
tència de la Unió.)
3.- Deniana als Estats membres i la
Unió Europea que apliquin les
decisions del Consell Europeu de
juny de 1991 i de 1992, quan es
van adoptar els vuit criteris per
controlarles exportacions d'armes
i les tecnologies de doble ús.
4.- Desitja que s'estudii la possible
creació d'una Agència europea
pel control de les exportacions
d'armes.
5.- Insta als Estats membres i a la
Unió Europea a que col.laborin
amb les autoritats internacionals
competents a fi i efecte d'establir
un codi internacional de conducte
sobre el control de les transferèn
cies i les exportacions d'armes.
6.- Encarrega al seu President que
faci arribar la present resolució a
la Comissió, al Consell i a la As
semblea General de les Nacions
Unides
populars de normalització lingüística i distribució de mate
rials. El seu horari és el dilluns de 6 a 9 del vespre.
A més d'acollir aquestes entitats i serveis, també tenim
previst que l'Alou pugui ser un espai de trobada i debat de
temes que preocupin la societat.
Les sentències dels darrers judicis a membres de l Assem
blea Antimilitarista d'Osona per la seva negativa a pres
tar cap servei a l'Estat han estat absolutòries. Així ha estat
en els casos de Jacint Vinyes, Marc Torras i Dani Carol.
En el cas de Lluís Parareda , el ministeri fiscal va recórrer
la sentència absolutòria i ha estat condemnat a un any de
presó que no haurà de complir. D'altra banda, la pena d'un
any i un dia a Francesc Baucells ha estat recorreguda per
part de la defensa. Frederic Pulido encara no té sentència
perquè es va plantar al judici i queda pendent d'un de
proper, igualment com Quim Soler i Santi Molera
L'Alou. c/Anselm Clavé, 6, baixos. 08500 Vic (Osona)
Tel i fax. 93-8832963

Des de Reus
- ATENEU LLIBERTARI MOC
c/ Sant Vicenç, 3. 43201 Reus
Campanya
contra la PSS
l'Ajuntament
de Reus
Mentre que a nivellde Reus iTarragona
el MOC i el Mili KK estan avançant en
la coordinació d'una campanya a nivell
general contra la PSS, centrada
bàsicament en incidir sobre diverses
entitats que acullen prestacionistes i
recollir adhesions de persones i col--
lectius diversos oposats a la PSS, a
nivell local s'està portant a terme una
campanya contra la PSS a l'Ajunta
ment de Reus, que té previst agafar de
moment 18 prestacionistes (un d'ells
ja ha començat) per destinar-los a
serveis socials i centres cívics.
Els col•lectius que s'han posat d'acord
a denunciar el fet que l'Ajuntament, en
lloc de crear llocs de treball, utilitzi
objectors com a mà d'obra gratuïta
són: MOC, Ateneu Llibertari, Assem
blea d'Insubmisos, Secció Sindical de
CCOO a l'Ajuntament, Comitè d'Em
presa de l'Ajuntament, Associació de
Familiars i Amics d'Insubmisos, Mau
lets, Col.lectiu Itzà, IC-Els Verds iERC,
així com diversos/es assistents/es so
cials i animadors culturals, que serien
uns dels principals afectats pel fet que
l'Ajuntament agafi prestacionistes. Es
va fer una roda de premsa el dia 24 de
març i s'ha editat un cartell i, a més
d'activitats o accions que es vagit fent
-
es vol fer un seguiment detallat del
tema.
Un altre
camp de jocs
de guerra
Sembla que aquesta moda dels camps
de jocs de guerra es va estenent a les
nostres comarques. Després de l'ober
tura l'any 1994 dels camps de Vilanova
d'Escornalbou (Baix Camp) i La Gornal
(Baix Penedès), el passat mes de fe
brer s'en va obrir un altre al costat de
la ciutat de Tarragona, a la rodalia del
santuari del Loreto.
Que tanquin
d'una
vegada la
base aèria de
Reus
MARXA A PICASSENT
Diumenge 16 cha juliol
Cap condemna a la
insubmissió
Eixim en cotxes, bicis, motos— a les 10:00 hores de
matí a les TOITOS de Serrans.
Dinarem a Picassent
Punts d'encontre:
10:00 hores a les Torres de Serrans
12:00 hores al Parc Alcosa (hi hauran entrepans i
beguda)
Pel que sembla a Reus no seguirem
l'exemple de Tarragona (serà per.por
tar-lis la contrària, com sempre) on
l'any passat va ser tancat el quarter
militar existent. A Reus, el Ministerio
de Defensa ha decidit no tancar les
instal.lacions militars de la Base Aèria,
quan en els últims anys semblava bas
tant problable que serien tancades.
L'alcaldable de Reus Josep Abelló i el
cap de la base coronel Diego Franco
han estat els principals propagandis
tes de la seva continuïtat.
Entre les activitats i serveis que actu
alment s'hi porten a terme hi ha: revisió
d'avions U-9 Dornier,
l'ajut a avions de
l'OTAN i de l'exèrcit
espanyol; i pista
d'aterratge i enlaira
ment del 43 grup de
les Forces Aèries for
mat pels avionsd'ICO
NA que hi ha durant,
així com el seu man
teniment.
Per cert, la Base Aèria
serà durant la segona
i tercera setmana de
maig la seu d'un cam
pionat de pentatló mi
litar, on s'hi trobaran
els millors pilots de
combat de l'Estat es
panyol i es realitzarà una exhibició
d'avions de combat dins una jornada
de portes obertes. No un recorda la
moguda de l'AIREX al 1992? Que s'en
vagin i ens deixin tranquils !!!
Al lloro amb
els Castillejos
Ja fa temps que s'està demanant des
de diversos col.lectius i sectors socials
el tancament del campaments militar
dels Castillejos, situat al mig de les
muntanyes de La Mussara-Prades.
Però caldrà estar al lloro de què el fet
que marxin els militars no ens porti a
una situació que no afovoriria en res el
medi ambient i suposaria un atemptat
contra l'ecologia de la zona.
Aquest comentari es fruit de l'aparició
a la premsa d'una noticia que tractava
de la presentació pública del Pla inte
gral de desenvolupament turístic de
les muntanyes de Prades iLa Mussara,
estudi fet a petició del Consell Comar
cal del Baix Camp. Aquest estudi pre
tén establir els eixos bàsics per desen
volupar el sector turístic com a factor
econòmic més important a la zona,
però respectant (aixà diuen) l'entorn
natural. La nostra sorpresa ve quan a
la presentació, l'autor del pla (de nom
Albert Hernàndez) va explicar que "es
tractaria de convertir les installacions
militars en una infrastructura per aco
llir part de la massificació de gent que
es concentra a Salou o Cambrils, per
què a Castillejos cal recordar que hi
caben entre 4.000 i 5.000 persones".
Us imagineu l'impacte que aixà podria
tenir a la zona ?
O sigui que sortiríem del foc per caure
a les brases. Molt ens temem que
després de la saturació total del mun
tatge turístic que s'ha carregat tot el
litoral de les comarques tarragonines,
sectors empresarials i polítics ja estan
preparant-se per l'assalt de les zones
de muntanya. L'objectiu el de sempre:
el màxim benefici econòmic encara
que aixà suposi carregar-se el poc que
encara es conserva del nostre ja mott
degrada medi ambient. D'acord que
s'ha de potenciar el desenvolupament
econòmic de les zones de muntanya
per tal que els seus habitants no es
vegin forçats a marxar d'allí, però aixà
s'ha de fer amb criteris ecològics ,
potenciant, a més de les activitats
ramaderes, un turisme ecològic i res
pectuós amb el medi ambient, i no un
turisme especulatiu, massificat i nega
tiu per l'ecologia de la zona.

UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE LA PAU DE SANT
CUGAT DEL VALLÈS
xit Edició. 16122 juliol 1995. Sant Cugat del Vallès
PROGRAMA
EDUCAR PER LA PAU PER MITJÀ DEL CONFLICTE. RESOLUCIÓ DE CONFLICTES.
TEORIA I TECNIOUES DE MEDIACIÓ. RESPONSABLE: CARME ROMIA.
16 de juliol:
Matf:
*
*
•
Violència ieducació. Educació iconflicte.
Anàlisi sobre les diferents formes de manifestació i
prevenció de la violència a l'escola i a la col•ectivitat.
Lamediaciódins l'amplicontextdel tractament del conflic
te i de la filosofia de l'Educació per la Pau.
Migdia: Inauguració0ficial dela XIIEdició acàrrec de la Conselle
ra de Justfcia, Núria de Gispert
Tarda:
•
*
Característiques de la mediació a l'escola.
*
Presentació de tècniques i recursos de la mediació
aplicablesalscasos deviolència ode conflicte al'escola.
Com implantar un equip i un programa de meidació a
l'escola.
Vespre: Tallerde Teatre. Responsable: Ignasi Roda
17 de juliol:
Mat(: Models de resolució de conflictes amb equips d'educa
Tarda:
•
*
•
- Professores:
dors/es ialumnes.
Exercicis pràctics a partir de casos reals.
Sessions de mediació: de l'escola activa il'empatia ala
construcció d'acords.
Exposiciód'una experiència pilot sobre Mediació iCon
flictea l'Escole, coordinadades d'Austriaiambla partici
pació de diversospaïsos d'Europa.
Experiències concretes al Pafs Basc.
Carme Romla, Mirela Uranda.
Vespre: Tallerde Teatre
18 de juliol:
•
Matí: Les contradiccionsde l'acció social: professinals contra
voluntaris iviceversa. Debat. Ponent: Josepde Delàs.
Tarda:
•
Sessió informativa: Xarxa Pangea:comunicacióidades
al setvei dela pau*. Ponent: MIquel Colomer.
Sessió informativa: 'Un projecte concret de pedagogia
per la pau ala zona d'Uraba (Colombia). Ponent: Dora
Lucía Bastida.
Vespre: Tallerde Teatre.
INFORMACIÓ
Lloc:
Elsseminaris iles sessionsinformatives tenen lloc al Centre Borja de
Sant Cugat del Vallès,a2 km de la vila, amb garanties de comunica
cions. El local reuneix molt bones condicions, voltat de bosc i de
jardins. Habitacionsàmpliesicòmodes. Menjar senzill,peràexcel.lent.
Acolliment amical ibona convivència.
Horaris:
- Matf:
- Tarda:
- Vespre:
9.30- 13,30
Condicions:
- Allotjament al Centre
Borja amb pensió completa
- Dinar (1 ticket)
- Pensiócomplerta
del 15 al 23 de juliol
16.00- 19.00 h.
- 19.00 2

EL KLEENEX
desinformatiu per la lluita anti
militarista
Per què el Kleenex? Perquè el MOCADOR, com s'usa diverses vegades entre rentada i rentada, és una font constant de
contagi. Amb unkleenex, en canvi, els microbis van de cap a les escombraries. Aquest és el principi del kleenex: tots els seus articles
- Es
són d'un sol ús, i qualsevol similitud amb personatges de la "moguda" de la insubmissió no només és pura coincidència sinó que
a més a més és casualitat.
confirma que davant de l'estat de paràlisi cerebral
en què estroba el moviment antimilitarista, i tement que
una de les poques coses bones que en queden es
pugui perdre per sempre, el cap suprem del Mocador
(a qui també agrada que l'anomenin "elMocadoríssim")
ha decidit convertir la revista en una publicació heredi
tària. Per anar formant a l'hereu, que es preveu que
"s'editi" al mateix temps que aquest número, aviat el
Mocador començarà a tenir un suplement infantil i el
Kleenex esdevindrà una historieta a tot color.
- Frases
per a la posteritat: «Pili, posa'm una altra birra,
que em planto al tercer grau.»
- Després
que corrés el rumor que al MOC de Cadis hi
havia dues noies que eren de la policia secreta, apareix
la «secretomania» al Casal de la Pau, de nefastes
conseqüències: tothom sospita de tothom i, per tant,
quan hi ha algú que pensa una acció no convoca a
ningú més per por a que sigui eVla secreta. No fos que
us penséssiu que el fet que a les darreres accions
d'insubmissió només hi hagués cinc o sis persones
tenia algun altre motiu.
- Però
la «secretomania» no només es fonamenta en
rumors. Recentment ha aparegut pel Casal un informe
confidencial de la policia, en què es deia textualment:
«Laconclusión rns clara de la asamblea del martes 30
de febrero es que Angel y Gonçal no estaban muy
inspirados alfutbolín, y que de aquía diez aríos todos
los insumisos presentes seràn unos alcohc5licos.
Adem,Js, esta vez no hubo nisiquiera cotilleos sobre la
`tigresa'.»
- Tambés'ha
confirmat que ha estat trobat mort d'avor
riment el caporal de la secreta Juan Morales, encarre
gat de les escoltes telefòniques al Casal, a qui els seus
superiors, preocupats per tot l'enrenou que s'ha viscut
darrerament al CESID, no es van recordar de rellevar
després que la companyia telefònica tallés la línia per
falta de pagament.
-
Però el que no saben la gent del Casal, pobres
és que els secretes acostumen a actuar fent-se passar
per periodistes de diaris i televisions, tant estatals com
estrangers. Amb aquesta excusa aconsegueixen no
només treure tota la informació rellevant sinó també
algunes fotografies o filmacions en primers plans dels
insubmisos que en un futur pròxim poden estar en
recerca i captura.
- Temps
difícils per al «moviment» (la secta, per enten
dre'ns): no només fa anys que no es pot fer una gran
manifestació (desfilada militar antimilitarista) per les
Rambles, sinó que l'exercit (els nostres enyorats ene
mics) ha tomat a desfilar per la Castellana de Madrid,
com no feia des dels temps d'en Franco, per retre
homenatge als cascos blaus («los caídos») sense que
ningú digués ni mu (ni piu).
- Personatges
entranyables dels noranta: avui, el tràns
fuga. Amb aquest nom es designa a la persona (princi
palment al polític) que, enfotent-se'n encara més del
que és normal en un polític de la «democràcia i la
voluntat popular», canvia de partit quan en troba un
altre que li paga millor (el que abans se'n deia
«xaqueteros»), al mateix temps que s'assegura sortir
al Telenotícies com a màxim protagonista d'una moció
de censura. Aquesta moda, de la qualtots en coneixeu
exemples, ja fa temps, però, que va arribar al Casal de
la Pau, on els darrers anys ha estat el MOC qui ha
realitzat una política més agressiva de fitxatges, des
prés d'haver assimilat perfectament les estratègies de
troskos i makakos (per cert, algú sap què se n'ha fet, de
tota aquella gent?).
- Les
noves tecniques de màrketing segueixen fent
furor a l'assemblea d'insubmisos: desprésque Interxou
ens deixés bocabadats fent un 'sopar contra !a fam al
tercer món', els insubmisos han canviat les suades
enganxines i xapetes de les paradetes per tot tipus
d'armament sofisticat. Sota el lema venda d'armes
contra la guerra', es preveu que amb els diners que es
treguin es podran seguir tirant endavant tota mena de
campanyes antimilitaristes. I si els compradors, com
passa sempre a les paradetes, acaben sent els propis
insubmisos...
Possiblement, estimat lector, convindràs amb la redacció del Kleenex que no es pot aprofitar res de la resta de la revista. Exigeix que
alliberin aquesta secció del MOCADOR retallant lapàgina per la Itnia de punts ipaga l'import proporcional. Finalment el Kleenex,
no tan sols s'ha convertit en un espai fix, sinó que amenaça amb editar-se independentment.