PRESÓ - MOC - Barcelona

són empreses que s'esforcen a recal
car a l'opinió pública els usos suposa
dament civils de cada producte elabo
rat, però camuflen tones de fluorur
potàssic, triclorur de fòsfor,
dimetilamina,isopropanolotriodiglicol,
que són emprades en la fabricació
dels gasos letals «Iperita», «Sarin» o
«Tabun».
En fi, molts productes químics, com
ponents de gasos bèl•lics, són ingredi
ents comuns de pesticides, herbicides
i diversos compostos farmacèutics. La
mateixa base química que s'usa per
l'agricultura intensiva, és la que s'usa
per a les armes químiques.
Aquesta indústria química de doble
ús, civil i militar, també manifesta la
praxi militarista en les relacions entre
Europa i els pobles africans, asiàtics i
americans. La política colonialista eu
ropea a Àfrica té la base en un model
productivista d'exhauriment de recur
sos i d'apropiació de matèries prime
res naturals i agràries. Aquest model
de domini que abasteix de fosfats,
bauxita, manganès, cacau, cafè, fus
ta, etc. Europa occidental s'assenta
en un domini militar. El model capitalis
ta, predador i destructiu amb el medi
ambient, s'exporta i imposa en regions
no europees sota mecanismes de con
trol, el garant dels quals és l'exèrcit, el
militarisme.
B. INVESTIGACIÓ I CIENCIA
La ciència i la tecnologia no són neu
tres. No podem considerar neutra una
ciència dirigida per una finalitat milita
rista de concentració del poder i d'as
solament d'altres pobles. L'orientació
donada a una investigació tecnològica
té molt a veure amb la societat que
demana i, a la vegada, dirigeix aques
ta investigació. Cada comunitat huma
na orientarà la ciència i la tecnologia
apropiades a les seves bases materi
als, al seu sistema productiu i a la seva
organització social.
La tecnologia i la ciència refloten nova
ment a la superfície la simbiosi entre
investigació civil i militar, i l'acapara
ment de recursos que la ciència militar
realitza. Als pressupostos generals de
l'estat espanyol de 1992, dels 237.000
milionsdestinats a investigació, 46.000
(19,4%) són específicament per a es
tudis i anàlisis militars.
La investigació nuclear pot servir-nos
com exemple d'adaptació recíproca
entre úscivil i militar, deixant de banda
els reactors nuclears en tant que són
perillosos focus contaminants, objec
tius bèl•lics de primera magnitud i pro
motors d'«un estat fort», altament mi
litaritzat, que posa en joc els drets,
llibertats i sobiranies ciutadanes, en
partir d'una falsa dicotomia entre se
guretat i llibertat.
L'equació E=m.c2, que Einstein va
desenvolupar a la teoria especial de la
relativitat el 1905, constitueix el princi
pi teòric de l'energia atòmica i, poste
riorment, va permetre l'obertura del
camíd'accés a l'era nuclear. Uns estu
dis físico-matemàtics teòrics,
inicialment civils, van derivar a la fabri
cació de la bomba atòmica. L'opció
científica per arribar a l'obtenció del
reactor nuclear (U-238) i a la bomba
atòmica (U-235) no és autònoma. La
recerca i consecució de l'ús militar de
l'energia nuclear va ser una decisió
política en un context pre-bèl.lic.
Molts científics i professors universita
risvan ser desviats cap a la investiga
ció militar a finals dels anys 30 idurant
la 11 Guerra Mundial. L'italià Enrico
Fermi a principis de 1939 escrivia: «els
físics atòmics es veuran obligats per
part dels seus governs, dins del país
on viuen, a col laborar en aquest des
envolupament (de la bomba atòmi
ca). Així, Heisenberg va ser mobilit
zat i destinat al departament d'arma
ment de l'exèrcit a Berlín per estudiar
les aplicacions tècniques de l'energia
atòmica. El físic nord-americà
Oppenheimer i el refugiat alemany
Frisch van treballar a Los kamos per
a la investigació de la bomba atòmica.
Després de la 11 Guerra Mundial, la
majoria de físics atòmics treballaran
per a institucions militars governamen
tals o per a la indústria. La «reconver
sió civil» de l'energia nuclear en un
període de no-guerra circula pels ca
mins que marca el poder militar. Un
exemple: Sellafield no sols és la cen
tral nuclear més gran de la Gran
Bretanya, sinó que és també una de
les més perilloses d'Europa. Va iniciar
la producció el 1952 (llavors s'anome
nava Windscale) i el 1957 va patir un
incendi en els reactors, accident no
més superat per Txernóbil el 1986.
Entre les seves activitats, aquesta
central nuclear per «usos civils» pro
duia plutoni per a usos militars. El
document base de la campanya »Viu
re sense nuclears», «Deu bones raons
per tancar les centrals nuclears» (oc
tubre, 1990), recollia aquesta darrera
relació entre investigació i ús civil de
l'energia nuclear i la proliferació d'ar
mes nuclears, ja que no sols la ciència
està dirigida per les directrius militars,
sinó que la mateixa indústria
electronuclear subministra als exèr
cits urani iplutoni fissionables, recupe
rats a les plantes de
retroprocessament.
El complex militar-científic de l'energia
nuclear té efectes sobre l'entorn eco
lògic que són sobradament coneguts:
radiacions i les consegüents malalties
cancerígenes i perills de canvis genè
tics; extracció de la matèria primera
(urani) i repercussió en el paisatge;
contaminació en el transport, etc. Però
potser la repercussió més important
siguin els «experiments científics», les
proves nuclears a mida real que són
realitzades en regions allunyades d'Eu
ropa (perquè no esquitxin). Els deserts
de Nevada i Gobi o les plàcides aigües
dels oceans Pacífic iAtlàntic han estat
escenari d'experiments científics nu
clears. L'agència Reuter afirmava el
desembre de 1993 que els EUA són
responsables de 1.051 proves nucle
ars en els darrers 50 anys al llarg i
ample del món. La Xina, França, la
Gran Bretanya i l'URSS no es queden
enrera.
C. Jocs DE L'EXERCIT
Quan esdóna la situació de guerra, els
exèrcits practiquen realment i
territorialment els jocs que prèviament
han preparat. Preparar-se per a la
guerra en temps de no-guerra reque
reix una sèrie d'infraestructures i actu
acions que no deixen sana la natura.
El transport militar, els abocaments de
projectils i les maniobres ens perme
ten veure les conseqüències directes
sobre el medi ambient.
Totes les vies de comunicació són
preses per l'exèrcit. Les autovies i
carreteres són transitades per cami
ons caquis; els núvols, incordiats per
caça-bombarders; i les aigües maríti
mes, solcades per cuirassats ( comp
te, que dels 900 reactors nuclears
existents al planeta, 500 estan en
moviment pels mars). A més de l'espai
ocupat iel sistema productiu acaparat,
les conseqüències ambientals del
transport militar poden observar-se en
el consum energètic d'alguns equips
militars nord-americans. Un automòbil
«civil» consumeix 10 litres de benzina
per cada 100 Km recorreguts; un tanc
M-1 Abrams consumeix 47 litres per
Km recorregut; un avió bombarder B
52 gasta 228 litres al minut; un vaixell
portaaeronaus no nuclear absorveix
355 litres per minut de navegació: Així
doncs, l'impacte ambiental contami
nant queda evide nciat i l'enorme quan
titat d'energia consumida merma els
recursos naturals.
El 4 de març de 1994, els diaris publi
caven que l'exèrcit espanyol projecta
desprendre's de milers de tones de
munició i explosius caducats i anti
quats per a la guerra moderna. Un terç