PRESÓ - MOC - Barcelona

o
L'experiència Del
dels insubmisos-
Giltzapeko
-
a la presó de
Pamplona
despres de la
treball dels insubmisos tancats a
la presó de Pamplona s'han publicat
diversos materials: la revista
Paranoiak, de la qual han
sortit dos números; Para quién quiera
oir..., un dossier del col.lectiu d'insub
misos presos a Pamplona per la
Comissió de Drets Humans del Parla
•••• ment de Navarra; i un informe sobre
l'experiència dels insubmisos presos.
Tant les revistes com el dossier els
-. 4..
desobediencia podeu trobar si ho demaneu a MOC
al Tercer grau.
(1'2 part)
PERICO OLIVER, LANDER AURREKOETXEA, JUAN MANUEL MARTÍN
ENCINAR
Coliectiu dinsubmisos Presos
Pamplona, 23 de març de 1995
LA LLUITA ANTICARCERARIA DELS INSUBMISOS
PRESOS PEL QUE FA A L'EXPERIÈNCIA DE
PAMPLONA: FONAMENTS POLÍTICS l MÈTODES
UTILITZATS
Marc general que envolta
l'experiència: la plantada
al tercer grau penitenciari
L'experiència anticarcerària dels in
submisos presos a Pamplona no es
pot explicar sense considerar la res
posta de desobediència civil al tercer
grau carcerària que vam fer i seguim
fent ara mateix. La lluita dins la presó
és una conseqüència d'aquell com
promís i apostem perquè ho sigui sent
en el futur mentre el conflicte de la
insubmissió es mantingui obert i no
prengui altres característiques que
requereixin noves estratègies (la qual
cosa Iliga bé amb aquell attre treball
que s'ha de fer tot sovint i de forma
col.lectiva per anticipar-nos a futures
maniobres governamentals)
Estigui la situació, al seu nivell de
transcendència publicada, tan activa
da com ho va ser ara fa un any o tan
esmorteïda com als darrers mesos, el
fet és que, amb més de trenta plantats
en segó grau, i mentre continua de
forma ininterrompuda la celebració de
judicis per insubmissió, pel KEM-MOC
de Pamplona el conflicte es troba més
que obert i lògicament ens manté força
centrats en ell.
Per tot plegat, tot i que tan sols volem
explicar la lluita anticarcerària (fona
mentar-la i aportar-la com a proposta)
també farem aquí algunes valoracions
sobre la situació actual i del nostre
paper en el moviment d'insubmissió,
conscients de que poden ser útils de
cara al debat global previst als diver
sos grups coordinats al MOC (i ho
KEM, Pç. Consejo, 3, 5. 31001
Pamplona. L'informe el publiquem al
MOCADOR, partit en dos números i
afegint-hi una entrevista als seus
autors.
farem intentant ser sincers, conside
rant l'enfocament de la insubmissió
com a fenomen que ens serveix per
difondre l'antimilitarisme en el seu sentit
integral, però sobre tot parlant de les
conseqüències que està tenint la cam
panya de desobediència iniciada el
1989 i de la forma que ens condiciona
la situació dels presos en particular).
Possiblement altre grups mai s'ha van
creure, però la intuïció d'aquell mo
ment i l'experiència de després ens ha
indicat que una gran majoria dels in
submisos que van fer la primera plan
tada (el 13 de desembre de 1993)
tenien al cap l'espectativa d'una even
tual resolució més o menys ràpida del
conflicte per la via de l'excarceració.
sembla obvi que també el MOC, en
general, es va estimar més descartar
les previsions més pessimistes -les
quals finalment podríem estar
coneguent-, la qual cosa, lluny de fer
nos caure en el pessimisme analític
s'hauria de tenir només en compte a
l'hora d'avaluar amb rigor l'etapa en la
qual ens trobem.
Tot i que als entrenaments teòrica
ment s'intentava conscienciar al deso
bedient amb la finalitat que «assumís»
el risc d'una possible estada prolonga
da a la presó, sembla clar que hem de
plantejar dubtes sobre aquest treball
d'assumpció personal que l'insubmís
ha de realitzar «no fos que...» (com
està passant) s'imposi el compliment
íntegre de les condemnes un cop rea
litzada la plantada. A Navarra, com a
mínim, degut a la relativa massificació
del fenomen era difícil no sotmetre's a
l'ambient de lluita, a cops triomfalista,
en boca d'alguns sectors del movi
ment antimilitarista i sempre ple d'an
sietats.
Tot i així, s'ha comprovat que aquelles