10 .50K1: liaMan osea. o boo6tzcts. •CUNDA: a ti)dal 5111 ven oas, 0.vtóridadet, pailtenCrallaS fynaonano 1904Leets en vna be 6abe pa641(por nde cie -eritaCh. Rxra. tra doúnür betalkik. -TXMOLO: if.r) nustno sírve de etfla safiaones pver4v4. y nútnero sies-ra orificioixdà q‘e el boi
tre tipus d'experiències dissidents. N'hi havia prou amb contestar seriosament a la proposta, fins i tot per dir clara mentque el <strong>MOC</strong> mai havia previst res de tot plegat i no esperava que apare guessin iniciatives pròpies de part d'uns presos incapaços de veure passar el temps impassiblement i no aprofitar la seva situació especial com a col•ectiu nombrós dins d'una presó. No s'hauria donat pàbul a interpretacions recargo lades ni a decepcions sinceres. Pel que fa al que ens divideix a la pràctica, al que s'ha dit fins ara caldria afegir que, a més de comptar amb les dues realitat penals conegudes per tots arreu (2,4,1 i 1 any), en grup navarrès estava separat «assembleariament» perquè hi havia dos mòduls ambforça insubmisos cada un -grans ijoves-, la qual cosa plante java, i segueix plantejant ara mateix, una dualitat que genera inquietuds i tensions per ser realment dues as semblees diferents. A la vegada hem de tenir present que el marc regimental de la presó, mitjan çant els expedients disciplinaris, ens divideix a tots els insubmisos presos encara més perquè suposa de fet més temps de condemna per uns que per uns altres. A la qual cosa cal afegir, en el cas navarrès, la divisió que va supo Cronologia d'una lluita empresonada Abans de relatar els fets, es fa necessària una petita explIcacló de les dades que comprèn la cronologia. La comencem el 12 de desembre del 93, tot que la podríem haver iniciat abans, durant la forja de la desobedièncla al tercer grau com a estratègia, perquè és a partir d'aquesta primera plantada quan s'inicla la Iluita anticarcerària de manera conscient. Pel que fa a la data amb la que acaba aquest informe, dir que la lluita anticarcerària, avui, continua endavant a la presó d'Iruha. La nostra cronologia conclou amb la presentació de l'informe davant la Comissió de Drets Humans del Parla ment navarrès. 12 de desembrede 1993.Primeraplantada. Aquestaés de caràcterestatal, tot i que lescircumstàncies fan que sigui a Irufia on les xifres esdisparen: 33 a Irufia, 4 a Biscaia, 3 a Astúries, 2 a Tenerife i un a Valladolid i Albacete. LA 4:541-A De‘106605" 6-5 .50 , erYiPW ct4k) EL VoLurneiv A-RPE.F124Cric~nu e14 -roDiAs 1A5 c4.1)45 4-141 UAJANzA-ra, A Pes4R ouE AlL,UNo DE sub itvc;u1pAlos Wcies -&.6A NI RoPA PARA "4ks6.Cci11P/..e LA RiNC.KiN Qe.e LA DR,06ATEA/&12 A 6&Arre ilzANGijuia EN laiREA es A4134z ZiótDO 4-toRARto iNTERNo,c0A1 0G151tyV ~INADos PAZTIDc6 DE R71-W4.- sar la posterior dispersió d'alguns per altres presons de l'estat, problema que encara es manté. En definitiva, la presó ens divideix de veritat, pel que fa a la pràctica concre ta de la insubmissió carcerària, sense que això s'hagi pogut evitar ni contro lar del tot. Lluny de ser tot això una reflexió pos terior, va ser llavors quan ho vam fer i comprendre-ho ens va dur a plantejar nos la Iluita anticarcerària. Però no seríem seriosos si no afegíssim a l'ex plicació altres factors que explicarien l'experiència de Pamplona: l'assump Gener de 1994. De manera totalment arbitrària un insubmís es dut a les dutxes per un funcionari per un escorcoll integral. L'insubmís es nega i es sancionat amb un informe, el qual es recorregut i guanyat. Primer intent per part d'un funcionari de boicotejar una assemblea. En aquella ocasió, vam ser amenaçats amb el tancament del petit pati on hi havia altres presos, de forma que cridant crits proinsubmissió, ens traslladem al pati gran on continuem amb l'assemblea. No hi ha sanci ons, tan sols un pam de nas del'esmentat funcionari. Febrer de 1994. Es realitza amb coordinació amb Sa/haketawun ampli informe sobre Iasituació i estat deles instal•lacions de lapresó, denunciantlesirregu laritats mitjançantunarodadepremsaque faSalhaketa i els grups antimilitaristes. 19 de febrer de 1994. 30 presos socials són traslla dats d'Irufia. Entre els presos socials, els funcionaris esjustifiquen en 1 'espai i en el gran númerod' insub misos. A això es respon amb una roda de premsa ofertapels grups i una nota de premsa dels insubmisos presos. 20 de febrerde 1994. Segona plantada. Al dia següent són detinguts els 13 insubmisos ala UPNA(2). Comença aparlar-se més seriosament de la lluita anticarcerària. 16de març de 1994. Escomença amb l'estratègiade negar-se adespullar se desprès del via a vis. Primerament de maneraexperimental, doncs hi havia molta por, però poc a poc ho acaba assumint tot el col•lectiu. Les sancions cauen a uns sí, a uns altres no, de forma arbitrària. Març de 1994. Al mòdul de menors, els insubmisos són obligats aprendre feines de neteja, argumentant que aquestes no estaven cobertes. Els insubmisos es neguen, doncs hi hamolts presos socials esperant feines
Change language