quina conscripció les desobediències civils - MOC - Barcelona ...
28.04.2013 • Views
Share Embed Flag

quina conscripció les desobediències civils - MOC - Barcelona ...

quina conscripció les desobediències civils - MOC - Barcelona ...

quina conscripció les desobediències civils - MOC - Barcelona ...

SHOW MORE
SHOW LESS
ePAPER READ
DOWNLOAD ePAPER
mocbcn.pangea.org

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

START NOW

Ing<br />

I<br />

0<br />

e<br />

ra<br />

• MM<br />

• MM<br />

t.)<br />

r0<br />

INI<br />

ilmo<br />

•—<br />

bea<br />

ep<br />

liwo<br />

•...<br />

•.<br />

1°I:<br />

E<br />

in<br />

Ihillra<br />

45,<br />

'Z3<br />

ro<br />

h.<br />

Ch)<br />

(1) =<br />

•—<br />

Ilm.<br />

0.<br />

re<br />

E<br />

2IE<br />

o<br />

■•■<br />

c<br />

ESTIU 1996 350 PTS -<br />

QUINA CONSCRIPCIÓ<br />

PER A QUINA SOCIETAT?<br />

17<br />

FF<br />

LES DESOBEDIÈNCIES CIVILS<br />

ELS INSUBMISOS DE 1936

<strong>MOC</strong>ADOR<br />

Desmilitarització i no-violència<br />

COL.LABORADORS/ES<br />

Badalona: Albert Garcia, Dolors<br />

Sabater. <strong>Barcelona</strong>: Núria Arnau,<br />

Montse Aumatell, Susanna Barquín,<br />

Marc Barrobés, Cafetera en fun<br />

cions, Jordi Clotet, Núria Clotet,<br />

Pere Comellas, Edu Díaz, Amaia<br />

laforga, Francesc Noé, Bea Sam<br />

periz, Yon Sánchez, Patric de San<br />

Pedro. Bilbo: Aitzol Alzibar. Can<br />

tabria: Soto Iruz. Alt Empordà: Josep<br />

Maria Tegido.<br />

<strong>MOC</strong> Badalona<br />

C/ Germà<br />

Bernavé, s/n<br />

08911 BADALO<br />

NA<br />

(Barcelonès Nord)<br />

<strong>MOC</strong> <strong>Barcelona</strong> -<br />

El Lokal<br />

C/ de la Cera 1,<br />

bis<br />

08001 BARCELO<br />

NA<br />

(Barcelonès)<br />

<strong>MOC</strong> Petrer-Elda<br />

C/ Menéndez<br />

Pelayo, 11 -<br />

3r.<br />

03600 ELDA<br />

(Valls de Vinalopó)<br />

<strong>MOC</strong> Alt<br />

Empordà<br />

Apt. Correus 337<br />

17600 FIGUERES<br />

(Alt Empordà)<br />

Coordinadora<br />

per la Pau i la<br />

Solidaritat<br />

REDACCIONS<br />

C/ Corró, 45<br />

08400 GRANO<br />

LLERS<br />

(Vallès Oriental)<br />

Assemblea<br />

Antimilitarista<br />

del Bages<br />

<strong>MOC</strong>ADOR-BARCELONA: c/de la<br />

Cera, 1 bis, 08001 <strong>Barcelona</strong>. Tfn: 93-<br />

442.21.01<br />

<strong>MOC</strong>ADOR-VALÈNCIA: Portal de<br />

Valldigna, 15, baixos. 46003<br />

València. Tfn: 96-391.78.64<br />

E-mail:<strong>MOC</strong>ADOR@PANGEA.UPC.ES i<br />

<strong>MOC</strong>ADOR@PANGEA.GN.APC.ORG<br />

Dip.Leg. B-1292-87<br />

C/Sant Joan d'en<br />

6è. 2a.<br />

Coll, 30 -<br />

08240 MANRESA<br />

(Bages)<br />

<strong>MOC</strong> Ontinyent<br />

Cfromàs Valls 35,<br />

baixos<br />

46780 ONTIN<br />

YENT<br />

(Vall d'Albaida)<br />

<strong>MOC</strong> Baix Camp<br />

C/Sant Vicenç, 3<br />

43201 REUS<br />

(Baix Camp)<br />

Col.lectiu<br />

Antimilitarista de<br />

Salt<br />

11<br />

C/Llarg, 29 -<br />

la.<br />

17090 SALT<br />

(Gironès)<br />

3r.<br />

<strong>MOC</strong> València<br />

Portal de<br />

- Valldigna, 15 bai<br />

xos<br />

46003 VALENCIA<br />

(L'horta)<br />

Assemblea<br />

Antimilitarista<br />

d'Osona<br />

C/Sant Just 1, 2n.<br />

08500 VIC<br />

(Osona)<br />

Assemblea<br />

Antimilitarista<br />

del Garraf<br />

Apt. Correus 236<br />

08800 VILANOVA<br />

I LA GELTRÚ<br />

(El Garraf)<br />

SUMARI<br />

<strong>MOC</strong>ADOR 3 6<br />

EDITORIAL pàg. 3<br />

LLISTAT DE PRESOS pàg. 4<br />

ARTICLE D'OPINIÓ pàg. 5<br />

ELS INSUBMISOS DEL 36: EL<br />

MOVIMENT ANTIMILITARIS<br />

TA I LA GUERRA CIVIL<br />

ESPANYOLA pàg. 7<br />

QUINA CONSCRIPCIÓ, PER<br />

A QUINA SOCIETAT? pàg. 12<br />

MONOGRÀFIC: DESOBE<br />

DIÈNCIA CIVIL pàg. 15<br />

PRIMERES JORNADES DEL<br />

COL.LECTIU CRISTIÀ PER LA<br />

INSUBMISSIÓ pàg. 25<br />

NOTICIES DEL C3A pàg. 26<br />

DONES ANTIMILITARISTES A<br />

MALLORCA pàg. 28<br />

ACCIONS CONTRA EL NOU<br />

CODI PENAL pàg. 29<br />

ITOIZ: UN EMBASSAMENT<br />

DE MANIPULACIONS pàg 33<br />

BIBLIOTEQUES, PSS I<br />

INSUBMISSIÓ pàg. 34<br />

10 ANYS DESPRÉS; UN<br />

JUDICI ANACRÒNIC pàg. 36<br />

JORNADES PER LA INSUBMIS<br />

SIÓ A SANT CUGAT pàg. 37<br />

CONGRÉS EUROPEU D'EN<br />

TRENAMENT A L'ACCIÓ NO<br />

VIOLENTA pàg. 37<br />

CUL DE SAC pàg. 38<br />

RESSENYES pàg. 39<br />

EL KLEENEX PRESENTA: EL<br />

SENYOR T.H.C. pÀg. 40<br />

El <strong>MOC</strong>ADOR necessita gent. Si tens<br />

temps i ganes de donar-nos un cop de<br />

mà segurament trobaràs alguna activi<br />

tat que t'interessarà. Des de picar tex<br />

tos a fer il.lustracions, escriure artic<strong>les</strong><br />

d'opinió o en profunditat, la distribu<br />

ció, seguiment d'intercanvi de revistes,<br />

contactar amb col.laboradors/res,<br />

etc... Des de qualsevol racó del món<br />

amb un mínim de temps ens pots<br />

donar un cop de mà. Si t'animes,<br />

posa't en contacte amb l'equip de<br />

redacció.<br />

La redacció.

41 Lui<br />

o<br />

cl)<br />

C:48<br />

ffli U_1<br />

1.1,2<br />

c6n<br />

El nou codi penal va entrar en<br />

vigor el 25 de maig. Al carrer, els<br />

insubmisos ens vam tornar a fer<br />

sentir davant qui es pensés que<br />

aquest codi aporta alguna solució,<br />

i a la presó, 325 companys posa<br />

ven en qüestió tota voluntat<br />

democràtica dels legisladors. A<br />

casa nostra, vint insubmisos vam<br />

fer un dejuni a la plaça Sant<br />

Jaume, i un bon grapat ens vam<br />

tancar a l'ajuntament de Manresa.<br />

A la resta de l'Estat, nombroses<br />

accions van deixar clar, també,<br />

que la repressió contra els qui<br />

rebutgem l'exèrcit continua<br />

actuant, més subtilment i vergon<br />

yosa encara.<br />

Durant 7 anys, 12.300 insubmisos<br />

hem corcat un dels fonaments de<br />

l'Estat: l'exèrcit. D'aquests, 1.000<br />

hem estat a la presó sotragant la<br />

consciència de tot il.lús que creiés<br />

en la llibertat en aquest país. Amb<br />

tot, el nou codi penal ha estat el<br />

llegat pòstum de totes <strong>les</strong> atza<br />

gaiades del PsoE en el seu llarg<br />

mandat. Els socialistes, per conti<br />

nuar criminalitzant la insubmissió,<br />

perden tota credibilitat com oposi<br />

ció d'esquerres al nou govern de<br />

dretes.<br />

Tanmateix, s'apuntaran ara al<br />

carro de la modernitat, també. La<br />

previsible supressió del Servei<br />

Militar Obligatori (SMO) a mig o<br />

llarg termini ha estat pels partits<br />

majoritaris el súmmum del pro<br />

gressisme en els darrers comicis.<br />

El nou govern assegura que en<br />

una propera legislatura. Demà<br />

m'afaitaràs. Però, ara, davant<br />

d'aquestes expectatives, què<br />

pensa fer l'Estat amb els insubmi<br />

sos? Quin sentit té penalitzar la<br />

desobediència a una llei que ha<br />

de desaparèixer? l quin sentit té<br />

mantenir una Prestació Social<br />

Substitutória, quan aviat no hi haurà res a substituir? (Tot i<br />

que hi ha qui vol mantenir la fal.làcia, "perquè no es perdi<br />

el servei a l'Estat"). Veurem quin sentit de la realitat té<br />

aquest nou govern a l'hora d'actuar en conseqüència<br />

davant l'arcàdia d'un futur sense <strong>conscripció</strong>.<br />

hom ha vist la llum i, de sobte, gairebé tots defensen els<br />

insubmisos, hem de recordar-los per què som insubmisos.<br />

No sabem si ens escolten veritablement o, simplement,<br />

sona bé defensar els insubmisos. Per això, cal dir que som<br />

insubmisos perquè vivim en una societat militaritzada. Som<br />

insubmisos perquè el govern participa en el comerç mundial<br />

d'armes. Som insubmisos perquè l'Estat manté el poder de<br />

coacció a través d'un exèrcit. Som insubmisos perquè<br />

aquesta democràcia vulnera la llibertat política i empreso<br />

na els qui no creiem en l'estructura d'Estat... La insubmissió<br />

ha de continuar essent un corcó per a aquest Estat.<br />

Deixarem de ser insubmisos o insubmises si desapareix la<br />

<strong>conscripció</strong>? No n'hi ha prou amb la supressió del SMO.<br />

Nosaltres novolem fer-lo, però tampoc volem que el faci un<br />

altre. Això és el que ens diferencia i ens ha portat fins la<br />

desobediència civil. D'una altra forma, hauríem acceptat la<br />

Prestació Social Substitutória. Volem avançar en <strong>les</strong> lliber<br />

tats i per això no podem permetre que algú "lliurement"<br />

escolleixi el camí de <strong>les</strong> armes. Això seria el liberalisme que<br />

permet a uns pocs trepitjar a molts.<br />

No existeixen models alternatius de defensa basats, enca<br />

ra, en un exèrcit, per més reduït que sigui. L'única alterna<br />

tiva possible és la desaparició dels exèrcits. Apartar-los<br />

definitivament del monopoli que exerceixen sobre els con<br />

flictes humans. Sortir de la lògica militar, l'ordre d'uns pocs<br />

imposat a molts, i entrar en una altra lògica, on els interes<br />

sos personals quedin relegats pel sentit comú.<br />

La previsible supressió del SMO per part de l'Estat obeeix,<br />

més que a una comprensió de la realitat social, a la neces<br />

sitat d'adaptar-se als nous cànons bèl.lics dels models de<br />

defensa que exigeixen l'UE0 i l'OTAN. Alhora es pot con<br />

vertir en un element que redreci la imatge social de l'exèr<br />

cit i asseguri la seva permanència. (El <strong>MOC</strong>ADOR us oferirà<br />

en el proper número un monogràfic sobre "Els nous models<br />

de defensa").<br />

Per a alguns, el final del SMO és un pas definitiu. Per a<br />

nosaltres és el primer pas d'un llarg camí cap a la desmili<br />

tarització. Així ho entenem i ho hem de fer entendre.

EGO<br />

Presó de Villabona<br />

Finca Tabladiello<br />

Villabona<br />

(Ast(iries)<br />

Francisco Alvarez González<br />

Juan L. Gutiérrez Santiago<br />

RAU<br />

Presó de Basauri<br />

C/ Lehendakari Aguirre, 92<br />

Basauri (Biscaia)<br />

Luis Artola lbarguren<br />

Sergio Morillo González<br />

José Luis Montes González<br />

José Rodríguez Jaramillo<br />

Esteban Bal<strong>les</strong>tero Herrero<br />

Barreincua Sagastazol<br />

Ander Eiguren Gandarias<br />

Andoni Estreila González<br />

Jose luis Gómez Curras<br />

Alvaro Hilario Pérez San Román<br />

José A. Rodríguez Jaramillo<br />

Presó de Nanclares<br />

Nanclares de la Oca (Àlava)<br />

Carlos Martínez Baztón<br />

Àlvaro Redondo Elizondo<br />

Presó de Martutene<br />

Guipuzkoa<br />

Endika Del Rio Lobregat<br />

José J. Huizi Egilegor<br />

Presó de Granada<br />

luis F. Navio Serrano<br />

(y.) Juan A. Ortega Ig<strong>les</strong>ias<br />

o Presó d'Iruíía<br />

C/ San Roque<br />

o Apartat 250<br />

C) 31080 IruFía<br />

4 Félix Agustí Marti<br />

Koldo Álvarez del Barrio<br />

Asier Aranguren Urrotz<br />

Josu Aritmendi González<br />

Txema Baiarena Perurena<br />

lñigo Balbas Ruiz<br />

hiigo Belasko Armendariz<br />

Gustavo Beorlegi Armendariz<br />

Martín Celaya García<br />

Mikel Cormenzana<br />

Bittor Elbusto Mazquiaran<br />

Juan J. Goikoetxea San Román<br />

Jacinto Gómez Viniega<br />

Andoni López Galarza<br />

lñaki López Rubio<br />

RicardoMarqués Rodríguez<br />

Julio Molinet Sadaba<br />

Alex Ramírez Ardanaz<br />

Jorge Ribera Yagüe<br />

Alfonso Rodrigo Ortiz<br />

Gorka Rosendo Sarasa<br />

higo Rudi<br />

Jon Usetxi Sarasa<br />

Norberto Villanueva Martínez<br />

Presó de Mólaga<br />

Mólaga.<br />

Manolo Martin.<br />

Rafael Soto Glez<br />

Presó de Saragossa<br />

Av. d'Amèrica, 80<br />

50007 Saragossa<br />

Fernando Vizcaino<br />

Martin Abril Esco<br />

Javier Aguado Navarro<br />

Sergio Callau<br />

Javier Estella<br />

Miguel Mut Signes<br />

Manuel Naudín<br />

TERCER GRAU<br />

Presó de la Torrecica<br />

Ctra. de Ayora, km. 72<br />

02071 Albacete<br />

Javier Roncero Heras<br />

Presó de Villabona<br />

Finca Tabladiello<br />

Villabona<br />

(Astúries)<br />

Roberto García Ramos<br />

Asier Martín<br />

Julio Nifio<br />

David Tejerina<br />

Presó de Basauri<br />

C/ lehendakari Aguirre, 92<br />

Basauri (Biscaia)<br />

Garikoitz Aboitz Erkiaga<br />

Eneko Aira<br />

Roberto Alonso López<br />

Luis Alonso Oribe<br />

Aitzol Alzibar Zuazua<br />

Unai Amazaga Albizu<br />

Arnatz Aranbarri Echaniz<br />

Manu Arenal Gil<br />

Juan Arentxaga Aldaiturri<br />

lgor Argrintxona Iraurgi<br />

Jokin Ariho Viar<br />

Aitor Azagirre Aranguren<br />

lgor Badiola Gómez<br />

Erri Barriosuso Leoz<br />

Asier Basafiez Torrón<br />

Juan M. Beaskoetxe Calero<br />

Unai Bengoetxea Ocetinjaur<br />

Javier Berasaluce Trueba<br />

Arnatz Bilbao Loiola<br />

Martín Blasco Santiago<br />

Mikel Calvo Balpueta<br />

Angel Cano Gómez<br />

Aitor Cedrún Vesga<br />

Juan C. Cuesta Gago<br />

Eduardo de la Torre García<br />

Carlos M. Díez Hueso<br />

Sergio Dosantos Barrutia<br />

Javier Elorriaga Zubizarreta<br />

Pablo Fernández Somavilla<br />

Juan C. Fernández Moreno<br />

Ignacio Fernández Téllez<br />

Iker Gamboa Garaigorta<br />

Ignacio García Bermejo<br />

Raimundo García Prada<br />

Javier García Zuazola<br />

Javier Garrido González<br />

lbón Gaztambide Sáenz<br />

Robert González Pérez<br />

Alfredo González García<br />

Jon A. Goikoetxea Bilbao<br />

lñigo Goiíi Bengoa<br />

Ifíaki Gorostiaga Lezama<br />

Lander Gurtubai Zubero<br />

Unai Hernández Losada<br />

losu Hernando Abajo<br />

Unai Icera Rebolledo<br />

Gorka Iruarrizak Barragein<br />

Fernando Juárez Urkijo<br />

Asier Jugo Alvarez<br />

Jesús A. Larrea Guerra<br />

David loiti Mendizóbal<br />

Cristóbal López Antón<br />

lgor Manzanet Aldea<br />

Juan C. Martín Herrera<br />

Gorka Martínez Rebaque<br />

Pedro Melganejo Reboso<br />

Etor Moría Unamuno<br />

Fernando Negrete Sánchez<br />

Josu Oliver Montiel<br />

Ifilgo Oría Elduaien<br />

Daniel Ortiz Ribas<br />

Mikel Ortiz Etxebarria<br />

Juan M. Ortiz de Z. González<br />

Unai Orue Ribero<br />

Ignacio Orue Menéndez<br />

José J. Ozaeta Alaba<br />

Jerónimo Patxo Velasco<br />

Víctor M. Pérez Egido<br />

fflaki Porras Olaiz<br />

Gorka Regio García<br />

Francisco Revueltas Tobio<br />

Eugenio Riaño Pérez<br />

Javier Río Nieto<br />

Antonio Rivas Comba<br />

Pablo Rodríguez Ruiz<br />

lbon Roldán Romero<br />

Alberto Salazar Mata<br />

Endika Salegi Basterretx<br />

Fernando Sánchez Alcoba<br />

Josu Solagaiztu Arza<br />

Aitor Urrutikcet Molinedo<br />

Agustín Urzelai<br />

Víctor Varela Sánchez<br />

Gaizka Zabala Barruetabu<br />

Joseba Zuzaeta Embeitia<br />

Presó de Jerez (Cadis)

Rafael Contreras Dofía<br />

Presó de Castelló<br />

Ctra. d'Alcora km. 10<br />

12071 Castelló de la Plana<br />

Toni Roig Navarro<br />

Presó de Córdoba<br />

Apt. 479<br />

14071 Córdoba<br />

Antonio lifian<br />

Presó d'Herrera de la<br />

Mancha<br />

Apt. 77 -<br />

(Ciudad Real)<br />

13200<br />

Manzanares<br />

José M. García Espadas<br />

Presó de Nanclares<br />

Nanclares de la Oca (Àraba)<br />

Adolfo Afonso Undabarría<br />

Presó de Martutene<br />

C/Martutene, 55<br />

20014 Donosti (Gipuzkoa)<br />

Julio Abrego<br />

José I. Aduriz Azkuna<br />

Alex Alberdi Izagirre<br />

Juan C. Albitro<br />

Asier Altolagirre Irijalba<br />

Lutxi Arregi García<br />

lñaki Camatxo<br />

Daniel Fernandez<br />

Jon Gómez Mondragón<br />

Oskar Gofíi Petrirena<br />

Jose J. Imaz Eizagirre<br />

Francisco J. Labaka Polo<br />

Aitor Landaluze Duke<br />

Gastón Loreabal Arozena<br />

Juan J. Martín Aparicio<br />

Txema Mendivil<br />

Aitor Mendizabal San Sebastián<br />

Joseba Mintegi<br />

Gorka Morenos<br />

Agustín Rivas<br />

José Rodiiio Rodirio<br />

Patxi Rojo Tolosa<br />

Tobi Ruiz López<br />

Ramón Telletxea<br />

Jon Txopeitia Uriarte<br />

Ander Zaldúa Jesalaga<br />

David Zapirain Karrika<br />

Presó de Granada<br />

Av. Madrid, 34<br />

18071 Granada<br />

David Biel<br />

Manolo Martínez Gor<br />

Manuel Piña<br />

Presó d'Iruiia<br />

C/ San Roque<br />

Apartat 250<br />

31080 Irufía<br />

Iffigo Adrian Lozano<br />

Cesar Agirre larumbe<br />

Ifiaki A<strong>les</strong>taran<br />

Mikel Altzuat Zaldai<br />

Andoni Andofío Larrondo<br />

Oskar Andueza Pérez<br />

Juamba Ansorefia<br />

Sergio Aoiz Bermejo<br />

Angel Aoiz Monreal<br />

liíaki Apesteguia Jaca<br />

Saúl Arangibel<br />

Cruz Aranguren<br />

Alvaro Arizmendi Saldise<br />

Fernando Arnedo<br />

Jon Arozena Albizu<br />

José A. Arruti Pérez<br />

José M. Artola Turrillas<br />

Oscar Astibia<br />

Jesús Azkona Biurrún<br />

Santiago Azkarate Larraga<br />

liíigo Azpeitia<br />

Daniel Azpiroz Sosa<br />

losu Bayo Otxoa<br />

Dani Beaumon<br />

Javier Bengoetxea<br />

Pedro J. Berastegi<br />

Andrés Bergara Mínguez<br />

Francisco Bezunarlea Maskaria<br />

José Mari Bocanegra Sánchez<br />

Gorka Buena Urrizelqui<br />

Miguel Cebriaín<br />

Rubén Ciganda Sanz<br />

Dabid Coronado<br />

Mario Da Silva Giménez<br />

Angel Del Campo Higuera<br />

Karlos Díaz Oyaga<br />

Mikel Díaz Oyaga<br />

Jon Díez De Ure<br />

Daniel Díez De Ure<br />

Raúl Elizalde Marco<br />

Rubén Esparza lzura<br />

José L. Etxeberria Mikele<br />

Xabier Ezkerra Larraza<br />

lñigo Fernández Goiíi<br />

Javier Fernández Blanco<br />

Karlos Fernandez<br />

Alberto Flor Lozano<br />

Sergio Galatea Urzainki<br />

Féliz García Urman<br />

Alfredo García Urmuoa<br />

Carlos García Muñoz<br />

Alfredo García Falces<br />

Gurmindo Gil<br />

Roberto Glaría Morba<br />

Peio Goikoetxea Garralda<br />

Jesús Mari Goñi Martínez<br />

Mikel Guruziaga Reparaz<br />

Txabi Hernández Aristu<br />

Lorentxo Idolarra Irisarri<br />

Patxi Ilarraz Pérez<br />

Oskar Inzarbe legaria<br />

lñigo Il<strong>les</strong>cas Orduha<br />

lñigo Imaz<br />

Mikel Irafieta Castillo<br />

Francisco Javier Iriarte<br />

Aitor Iriarte<br />

Marcos Irigoien Saiz<br />

Sergio Isturiz Sanz<br />

David Iturain Jiménez<br />

Unai Jauregui Ganuza<br />

Alfredo Jurio Arburua<br />

Ixaka Kruz Arangoa<br />

Joseba I. lakuei<br />

Txema Lampreabe<br />

Asier lasa Etxeberria<br />

Xabier León Artoizki<br />

lhaki lorea Conde<br />

Miguel Lumbreras<br />

Mikel Lusar Ciriza<br />

Eneko Martínez Lizarrondo<br />

Juan C. Martínez Ezquerro<br />

Txema Mauleón<br />

Javier Mendia Baigorri<br />

Gaspar Molinero Turrillas<br />

Josetxo Monasterio Pascual<br />

Fernando Monasterio Ubani<br />

Javier Mora<strong>les</strong> Ocaña<br />

Luis J. Naranjo Duque<br />

Angel Olmos Liberal<br />

Dabid Osakar<br />

Juajo Oses Soret<br />

José A. Otxoa Arellano<br />

Ihigo Pardo Marco<br />

Alberto Parral Escorial<br />

Patxi Pascual Ibiriku<br />

Karmelo Peña Aznarez<br />

David Pérez Sevillano<br />

Roberto Prat Urzainqui<br />

Raúl Rípodas Sanroman<br />

Mikel Roa Ros<br />

Vicente Romero<br />

Boni Romero Díaz<br />

Pedro Ruiz Quintana<br />

Josu Salvatierra Ilarregi<br />

Mikel Sangalo Artola<br />

lgor Sanz Urra<br />

Pablo Sanz Sarries<br />

Ricardo Sarria Carlos<br />

Ricardo Segura Asa<br />

Mikel X. Sola Esteban<br />

Mikel Tarifa Malo<br />

Damian Torre VíIchez<br />

Jonas Torres Garro<br />

Fernando Txueka<br />

Oskar Urrizelqui<br />

Ifiaki Urutxurtu Fernández<br />

Gorka Va<strong>les</strong> Aristu<br />

Ifiaki Vicente Amezkoa<br />

lban Villanueva Gutiérrez<br />

Mikel Zelaia Romerai<br />

Fermín Zozaya Iribarren<br />

Presó de Logroíío<br />

Apt. 217 LogroFio<br />

Carlos Faulín<br />

Presó de Yeserías<br />

Av. de los Poblados<br />

28071 Madrid<br />

Javier Bernal Gómez<br />

José Cepeda Cerdeirio<br />

Francisco Gómez Rodríguez<br />

Carlos Herrero Canencia<br />

J. Manuel Menéndez Fernández<br />

luis A. Pérez Giménez<br />

Ricardo Royo Martín<br />

Presó de Carabanchel<br />

28071 Madrid<br />

Víctor Arias Nuevo<br />

Presó de Múrcia<br />

Apt. 796 -<br />

30833<br />

Sangonera<br />

Francisco Sánchez Pedrefío<br />

Rafael Cantero Guarnido<br />

Presó de Salto Negro<br />

Apt. 100 -<br />

Víctor Aleman<br />

35017<br />

Tarifa Alta<br />

Francisco Fernández Justo<br />

Presó de Picassent<br />

Apt. 1002<br />

46225 Picassent<br />

Jesús Cisneros<br />

Josep A. Garcia Arnau<br />

Alfons Guillén Arener<br />

Guillem Menxeta<br />

Presó de Vigo<br />

Ricardo Conde Fernández<br />

José M. Veleiras Roldán<br />

Presó de Villanubia<br />

47071 Valladolid<br />

Carlos Imaz Roncero<br />

Fernando Oyaguez<br />

Presó de Saragossa<br />

A.d'América, 80<br />

50007 Saragossa<br />

Alberto Alejandro Anadón<br />

Àlvaro Arnaiz Gómez<br />

David Burgos Marco<br />

Emilio Burgos Marco<br />

Eduardo Campos Mora<br />

Salvador Escola Pardo<br />

José A. Esteban Larrea<br />

Javier Estella<br />

Natanael Falo Alquerraz<br />

José González Cano<br />

David Goiii German<br />

David Grima<br />

Salvador López<br />

Rafael Martín<br />

Chabier Mayayo Artigues<br />

Chuaquín Polo<br />

Fermín Puertolas Sola<br />

José L. Pueyo Serrano<br />

Sergi Rodríguez González<br />

Félix Romeo Pescador<br />

Ricardo Royo<br />

José R. Zambrano<br />

Presó de Tarragona<br />

Av. República Argentina, 2<br />

43007 Tarragona<br />

Santiago Monteagudo<br />

Gonzalo Valle

Avui estic una mica<br />

sorprès amb <strong>les</strong><br />

notícies del diari.<br />

De fet era ahir a la<br />

nit que per la ràdio<br />

escoltava que al<br />

Paraguai un gene<br />

ral s'havia aixecat<br />

tot mirant d'impo<br />

sar un cop d'estat,<br />

ja sabeu, allò que<br />

Fan els militars per<br />

salvar la pàtria i<br />

preservar la moral,<br />

Bé, ja ho sabeu.<br />

I no sé de què em sorprenc, doncs<br />

encara no fa ni un any vaig tenir la<br />

sort de col.laborar en l'organitza<br />

ció d'una gira que un company del<br />

<strong>MOC</strong>-Paraguai va fer per Europa i<br />

ens explicava com estava el pati<br />

per allà. Encara més, Fernando,<br />

que així es deia el company, sem<br />

pre explicava a <strong>les</strong> xerrades que el<br />

Generalín Oviedo seria el proper<br />

cap d'estat, tant si era com a pre<br />

sident electe, nomenat pel Partido<br />

Colorado, com si es decidia a fer<br />

un cop d'estat.<br />

I també ens explicava que l'actual<br />

president era un parent de l'ante<br />

rior dictador, Stroessner, que va<br />

organitzar, juntament amb el<br />

Generalín i la CIA, el cop que va<br />

enderrocar-lo, perquè els nord<br />

americans preferien un règim<br />

"democràtic" al Paraguai, però<br />

ben controlat, a una dictadura<br />

amiga, que sempre és més difícil<br />

de justificar a l'opinió pública.<br />

I més coses ens explicava Fernando, que<br />

el Generalín podia disposar del pressu<br />

post sense control parlamentari ni del<br />

govern, i així va ser com es va muntar un<br />

"desfílódromo" per poder fer <strong>les</strong> seves<br />

exhibicions de força i convocar als seus<br />

fidels i incondicionals.<br />

Ara em venen al cap totes <strong>les</strong> coses que<br />

ens explicava del Generalín i era com<br />

per riure si no fos que era real i que es<br />

temien l'arribada al poder d'aquest per<br />

sonatge, per <strong>les</strong> urnes o per <strong>les</strong> armes.<br />

I m'agafa por pensant en els companys<br />

del <strong>MOC</strong>-Paraguai, tan actius i tan<br />

ansiosos per tirar endavant la seva cam<br />

panya de desobediència civil, i volent<br />

explicar <strong>les</strong> sev.es opcions de lluitar per<br />

una llei d'objecció, i <strong>les</strong> discussions<br />

sobre la viabilitat, la seguretat, la inte<br />

gritat física dels desobedients....<br />

I jo, que tenia pensat fer una nota expli<br />

cant el cas del company César Barrios,<br />

també del <strong>MOC</strong>-Paraguai, que quan<br />

anava a participar a un acte antimilita<br />

rista va ser retingut, li van posar una<br />

caputxa, el van emmanillar i el van con<br />

duir a un lloc desconegut on el van col<br />

pejar, però finalment va poder<br />

fugir i identificar els barra<br />

cons on l'ha<br />

vien dut, i que l'administració s'ha<br />

negat a investigar. Però ja no.<br />

I encara hi haurà gent que expliqui<br />

que gràcies als militars lleials a la<br />

democràcia no va reeixir el cop d'es<br />

tat, però tot és fals, -no serà perquè<br />

existeixen els militars que s'ha arribat<br />

a aquesta situació?-.<br />

També parlàvem amb el Fernando<br />

dels paral.lelismes de la situació<br />

actual al Paraguai i la de fa vint anys<br />

a l'estat espanyol, i ja veus, fins i tot<br />

intent de cop d'estat legitimador de la<br />

democràcia que tenen, que ja es molt<br />

si es compara amb el que podria ser<br />

si el Generalín hagués reeixit...<br />

I així estan <strong>les</strong> coses al pati del darre<br />

ra, i així ens va a tots plegats, encara<br />

discutint sobre la legitimitat o no de la<br />

desobediència. Encara estem obeint<br />

als Generalines locals, que l'altre dia,<br />

per Sant Jordi esmorzaven al pati dels<br />

Tarongers, amb la notable absència<br />

d'un secretari general per la presèn<br />

cia de... la InFanta-Naranja (o era la<br />

llimona?).<br />

mesic usTrORmAcio, Acció, DEBAT, CRÍTICA.FILOsortA., O1VAAC1Ó, SOROLL, .49rimurA10, i•ifÚsi(<br />

£C:r<br />

Ació, 0•L<br />

o<br />

16, ú51CA, INFORMAC1Ó, ACCIÓ, rEsAr, LECTURA, CRITICA, riLosonA, DIVAQAció,<br />

ACCIÓ, DEBAT, LEc.-rtSRA cRíTIcA APrIMILITARLII«, riLosonA, DIVAAció,<br />

crtS A. OsOriA OLL, 11. lSE, INFORrAció,<br />

SicA,<br />

T''(«SRA, 050r1A<br />

soriA, DIV G CIÓ, SOROLL, ArPr1,MILITARist4z, 1,iús1cA, INF<br />

D£BAr, rmosoriA, DIVAAc1ó,FIL,05051, Acció, r£BA:<br />

I<br />

L.Ec<br />

RA<br />

CA,<br />

ció,<br />

D£8Ar, L£cr1.5R.A, "Or114112r41014,4<br />

OnA, Aplutuxr4Risr«, DEBAT,<br />

c_

£L 4141114•114ITARISTA<br />

I L4 c4t3ZE14 civn. zmuzY0LA<br />

La primera crisi important del pacifis<br />

me internacional va ser la Guerra Civil<br />

Espanyola. Un procés social revolucio<br />

nari que va introduir conceptes com el<br />

dels col.lectius autogestionats i els<br />

grups d'afinitat va ser ofegat en una<br />

repressió sagnant que va continuar<br />

fins el 1975. Actualment, l'estat<br />

espanyol té el moviment antimilitarista<br />

més fort d'Europa. Encara que fins fa<br />

un any, fins i tot en Xabi Agirre sabia<br />

poca cosa sobre els antimilitaristes<br />

dels anys 30 o sobre el debat que va<br />

sorgir dins del moviment pacifista<br />

internacional. Els antimilitaristes<br />

espanyols -<br />

amb els seus avisos sobre<br />

els perills de la lluita armada, amb el<br />

seu compromís constructiu i no-violent<br />

en favor de la justícia social i amb la<br />

-<br />

seva tasca humanitària van desenvo<br />

lupar un programa similar al dels<br />

grups no-violents de moltes lluites sub<br />

següents.<br />

Commemorant el 60è aniversari de la<br />

Guerra Civil Espanyola i el 75è ani<br />

versari de la Internacional de<br />

Resistents a la Guerra, en Xabi recla<br />

ma part de la história oculta durant els<br />

anys de repressió.<br />

Els resistents a la guerra no tenen memòria<br />

històrica. Potser aquest és un dels factors<br />

que ha contribdit a l'exit de la campanya<br />

d'insubmissió a l'estat espanyol; el fet de<br />

no saber que hi ha una història al darrera<br />

per tant, reviure part d'aquesta història<br />

sense preocupar-se per <strong>les</strong> contradiccions<br />

del present.<br />

La història dels pioners antimilitaristes de<br />

l'estat espanyol es una història modesta<br />

que, com la mateixa veritat, va ser una de<br />

<strong>les</strong> primeres víctimes de la guerra i va que<br />

dar enterrada durant dècades quan els<br />

vencedors van escriure la història de la<br />

guerra civil.<br />

El sorgiment del moviment antimilitarista<br />

durant la Segona República (1931-1939)<br />

va ser en gran mesura el resultat de la con<br />

fluència de dos corrents. Per una banda, la<br />

tradició autòctona d'oposició als exèrcits,<br />

que es mostrava tant en el rebuig esponta<br />

ni de <strong>les</strong> lleves com en l'activisme del movi<br />

ment sindicalista (incloent l'oposició a <strong>les</strong><br />

guerres colonials al Marroc i la vaga<br />

general del 1909 a <strong>Barcelona</strong>). Per altra<br />

banda, l'augment del sentiment i l'acció<br />

pacifista després de la Primera Guerra<br />

Mundial, que va prendre cos amb el nai<br />

xement de la Internacio<br />

nal de Resistents a la<br />

Guerra (IRG) l'any<br />

1921.<br />

Els escasos testi<br />

monis super<br />

vivents dels<br />

antimilita<br />

ristes<br />

dels anys 30 ens parlen de com es van<br />

crear esperances amb el nou règim<br />

republicà i amb <strong>les</strong> reformes constitu<br />

cionals de 1931, que inclogueren la<br />

separació de l'església i l'estat, la lli<br />

bertat política i religiosa i l'abolició de<br />

la pena de mort.<br />

El fracàs de l'intent de cop d'estat del<br />

General Sanjurjo el 1932 i la legisla<br />

ció progressista aprovada els primers<br />

anys de la república, particularment<br />

<strong>les</strong> reformes militars del ministre de<br />

defensa Manuel Azafia, també van ser<br />

celebrades per la premsa antimilitaris<br />

ta.<br />

Aquestes esperances inicials es van<br />

moderar per diversos esdeveniments<br />

que van demostrar <strong>les</strong> limitacions de<br />

<strong>les</strong> reformes dutes a terme pel nou<br />

règim republicà.<br />

LA REPÚBLICA, EL MOVIMENT ANTI<br />

MILITARISTA I LA VIOLENCIA<br />

REVOLUCIONÀRIA<br />

A principis del 1934 hi havia diversos<br />

centenars d'activistes afiliats o coordi<br />

nats amb el Orden del Olivo, dedicat<br />

a tasques com la distribució d'infor<br />

mació, una publicació setmanal,<br />

accions públiques i programes de<br />

ràdio. Els principis de la IRG van tro<br />

bar el seu principal suport a<br />

Catalunya, i a <strong>Barcelona</strong> es va publi<br />

car un manifest cridant els joves o la<br />

resistència a la guerra, es van organit<br />

zar seminaris d'estudis antimilitaristes<br />

i es va crear un comitè de treballa<br />

dors per a l'acció antimilitarista.<br />

Tot i que els antimilitaristes van<br />

prendre una posició similar res<br />

pecte a la Segona República a la<br />

del corrent majoritari de l'esque<br />

rra espanyola, divergien respec<br />

te a Irús de la violència per part<br />

dels moviments obrers. Aquest<br />

tema va esdevenir més crític l'oc<br />

tubre de 1934, quan els aixeca<br />

ments obrers a Astúries i

Catalunya van ser<br />

brutalment aixafats<br />

per l'exèrcit. La<br />

premsa antimilitaris<br />

ta es va desmarcar<br />

referint-se als perills<br />

de <strong>les</strong> "lluites fratrici<br />

des" i destacant <strong>les</strong><br />

conseqüències<br />

desastroses que com<br />

porten: "La guerra és<br />

la guerra... bogeria,<br />

matança, sang, des<br />

trucció,<br />

misèria.<br />

Quan el que s'havia<br />

d'intentar era evitar<br />

la, la desorganitza<br />

ció dels obrers va ser<br />

total. La massa neu<br />

tral -<br />

sense convic<br />

cions pròpies, influi<br />

da per <strong>les</strong> impressions més fortes i<br />

recents, alarmada i moguda pel seu<br />

instint de supervivència- es va aliniar<br />

amb la dreta. Els partits proletaris i<br />

l'esquerra, amb l'ús de la violència,<br />

van perdre gairebé tot el suport."<br />

La repressió que va seguir als aixeca<br />

ments de 1934 va afectar de forma<br />

directa a l'Orden del Olivo i als seus<br />

membres. Toti estar formalment prohi<br />

bit, l'Orden va continuar la seva tasca,<br />

defensant la posició antimilitarista, tre<br />

ballant ocasionalment amb grups de<br />

dones i grups de professionals, i fins i<br />

tot amb moviments socials marginals<br />

com els espiritualistes.<br />

AVIONS DE CORREUS I DECLARA<br />

CIONS PÚBLIQUES<br />

La campanya principal era la desobe<br />

diència civil dirigida contra l'exèrcit. J.<br />

Quirados, un pilot civil del servei de<br />

correus, es va negar a participar en el<br />

bombardeig aeri de posicions dels tre<br />

balladors insurgents d'Astúries l'octu<br />

bre de 1934, i va ser castigat en con<br />

seqüència; aquesta és una de <strong>les</strong><br />

experiències que hem de reclamar per<br />

a la nostra història.<br />

Una altra va tenir lloc l'any<br />

1935, quan tres<br />

joves anarquistes<br />

,c)<br />

cy) catalans es van<br />

negar públicament<br />

a incorporar-se a<br />

< fi<strong>les</strong> i van decidir<br />

oU presentar-se a <strong>les</strong><br />

autoritats. Es va<br />

dur a terme u<br />

campanya antimilitarista que va compor<br />

tar el seu alliberament al cap de quatre<br />

dies d'arrest (els van declarar inútils amb<br />

l'excusa que patien "demència"). Però els<br />

tres joves van fer pública la seva història,<br />

cosa que va inspirar a un grup de més de<br />

100 joves a declarar-se en contra de<br />

"qualsevol servei militar", molt en l'estil<br />

dels insubmisos actuals.<br />

La victòria del Front Popular a <strong>les</strong> elec<br />

cions del febrer de 1936, malgrat posar fi<br />

a tres anys de govern de la dreta, va com<br />

portar un període d'inestabilitat que els<br />

antimilitaristes espanyols van observar<br />

amb gran tristesa. Pel juny, es podia con<br />

siderar que tant el govern com els movi<br />

ments obrers estaven contribuint a una<br />

situació que es podria definir com a "com<br />

plexa". Si el primer ministre Azafia era<br />

responsable "d'excessives concessions als<br />

enemics de la República" -la dreta econò<br />

mica i militar-, al moviment obrer se'l cri<br />

ticava per "dedicar-se a realitzar exercicis<br />

paramilitars" i "declarar-se en favor d'un<br />

tipus d'actuació més violenta". Amb el<br />

país al caire de la guerra, els antimilitaris<br />

tes avisaven que d'una situació en què hi<br />

havia "una explosió d'odi i amenaces en<br />

totes direccions" només se'n<br />

com a presidenta,<br />

com<br />

podien derivar <strong>les</strong> pit<br />

jors conseqüències.<br />

Només van caler unes<br />

poques setmanes per<br />

què aquests temors es<br />

fessin realitat, tot i que<br />

els esdeveniments d'a-.<br />

quest període imme<br />

diatament anterior a<br />

la guerra no van evi<br />

tar que el moviment<br />

antimilitarista dugués<br />

a terme noves i<br />

engrescadores inicia<br />

tives. Cal destacar la<br />

fundació de la Lliga<br />

Espanyola de<br />

Resistents a la Guerra<br />

com a succesora del<br />

Orden del Olivo, amb<br />

Amparo Poch Gastón<br />

Fernando Oca del Valle<br />

a secretari, i José Brocca com a<br />

representant al Consell de la IRG.<br />

EL REPTE PER AL PACIFISME<br />

"Què faria jo si ara fos a Espanya?", es<br />

preguntava H. Runham Brown, secretari<br />

honorífic de la IRG, en un article del<br />

desembre de 1936 titulat "Espanya, un<br />

repte per al pacifisme." En aquest article,<br />

reprodueix una carta de José Brocca que<br />

diu: "el poble espanyol no tenia cap altra<br />

sortida que lluitar", però que continua<br />

explicant com es podia donar suport al<br />

bàndol republicà sense, segons el seu punt<br />

de vista, renunciar als principis de la<br />

resistència a la guerra.<br />

A la pràctica, això es traduia en portar a<br />

terme tasques <strong>civils</strong> auxiliars com ara tre<br />

balls de socors, informació, i assegurar<br />

que <strong>les</strong> institucions <strong>civils</strong> seguissin funcio<br />

nant.<br />

És a dir, que els antimilitaristes espanyols<br />

van optar per una forma de "servei civil<br />

alternatiu", en aquest cas un servei auto<br />

gestionat en favor del bàndol<br />

republicà. Com

va escriure posteriorment la Lliga<br />

Espanyola de Resistents a la Guerra en un<br />

opuscle dirigit al públic britànic, "la pro<br />

paganda de resistència a la guerra no és<br />

possible en aquests .moments"; la tasca<br />

corresponent per a ells era l'ajuda huma<br />

nitària, atès que en aquestes circumstàn<br />

cies "considerem més valuós un treball<br />

constructiu d'aquest tipus en nom del<br />

pacifisme."<br />

L'AJUDA INTERNACIONAL<br />

La IRG va establir un Fons d'Ajut als<br />

Espanyols/es, dedicat a enviar ajuda,<br />

recollir informació sobre parents i amics<br />

atrapats darrera <strong>les</strong> línies feixistes, facili<br />

tar intercanvis de presoners i donar suport<br />

a una Llar per a Nens/es Refugiats/des a<br />

Prats de Molló, a la Catalunya Nord. Els<br />

comptes bancaris de la Lliga a Madrid,<br />

València i <strong>Barcelona</strong> van augmentar grà<br />

cies a <strong>les</strong> donacions d'altres seccions de la<br />

IRG, especialment la Peace Pledge Union<br />

(PPU) britànica. Setanta nens i nenes refu<br />

giats del País Basc van ser acollits a la<br />

"Casa Basca" de la PPU, prop de<br />

Colchester, mentre que uns altres 500<br />

refugiats van ser evacuats a Mèxic amb<br />

l'ajut dels resistents a la guerra locals.<br />

Des d'un magatzem gestionat per la IRG a<br />

València es feien arribar Ilaunes de llet a<br />

tota Espanya;•a Madrid, els antimilitaris<br />

tes van establir un comitè de dones per a<br />

la distribució de roba i menjar, que en<br />

alguns casos portaven una etiqueta que<br />

deia "Internacional de Resistents a la<br />

Guerra: ajuda pacifista per a la població<br />

civil d'Espanya".<br />

L'ajuda internacional també va arribar en<br />

forma de voluntaris/es, com és el cas de<br />

Lucie Penru, una infermera francesa i acti<br />

vista de la IRG que va treballar a<br />

l'Hospital de Barriada de <strong>Barcelona</strong> des<br />

dels inicis de la guerra fins que aquest va<br />

haver de tancar per manca de fons l'any<br />

1938, i ella va passar a gestionar una llar<br />

per a nens/es refugiats/des a França.<br />

En Heinz Kraschutzki, un conegut antimili<br />

tarista alemany, va tenir bastanta pitjor<br />

sort a Espanya. Les seves experiències<br />

com a tinent de la marina durant la<br />

Primera Guerra Mundial el van convertir<br />

en un activista anti-guerra i en editor de la<br />

revista Das Andere Deutschlander (Els<br />

altres alemanys), de la Deutsche<br />

Friedensgersellschaft (DFG; ara DFG-VK).<br />

Després de publicar informacions sobre<br />

els plans alemanys de rearmament, li van<br />

voler fer un judici per traició i va haver<br />

d'abandonar el seu país, establint-se a<br />

Mallorca el 1932.<br />

Tot i que en Kraschutzki va procurar no<br />

implicar-se en cap activitat política a<br />

Espanya, el van arrestar quan <strong>les</strong> forces<br />

feixistes van prendre el control de<br />

Mallorca l'agost de 1936. Les autoritats<br />

franquistes van rebre a<strong>les</strong>hores la pressió,<br />

per una banda, d'una campanya de la<br />

IRG [amb el suport de la Foreign Office<br />

(ministeri d'exteriors) britànica] per al seu<br />

alliberament, i per l'altra banda dels ofi<br />

cials nazis a Espanya, que demanaven la<br />

seva extradició per executar-lo.<br />

Els franquistes van arribar a un acord<br />

amb els nazis conforme en Kraschutzki no<br />

seria executat, però tampoc l'alliberarien;<br />

poc després, el 1938, va ser condemnat<br />

per un tribunal militar franquista a 30<br />

anys de presó. Set anys després, en aca<br />

bar la Segona Guerra Mundial, hi va<br />

haver noves peticions de la IRG per al seu<br />

alliberament, novament amb el suport de<br />

la Foreign Office. Aquest cop, <strong>les</strong> reivindi<br />

cacions van tenir èxit, i a finals de 1945<br />

Heinz Kraschutzki va ser alliberat després<br />

de passar més de 9 anys a <strong>les</strong> presons<br />

franquistes; havia estat un pioner en la<br />

resistència als preparatius alemanys per a<br />

la guerra, i no va ser fins que aquella gue<br />

rra va acabar que se li va concedir la lli<br />

bertat.<br />

EL DEBAT DEL PACIFISME INTER<br />

NACIONAL<br />

La Guerra Civil Espanyola va crear<br />

gran consternació internacionalment,<br />

arribant com va arribar a la vigília<br />

de la invasió d'Abissínia per part de<br />

Mussolini. Si l'esquerra va entendre<br />

l'agressió de la dreta espanyola com<br />

un atac directe als seus somnis glo<br />

bals per al món, per al moviment<br />

pacifista internacional la Guerra Civil<br />

Espanyola va ser la primera crisi des<br />

del final de la Gran Guerra.<br />

L'expansió del pacifisme a nivell mun<br />

dial dels anys 20 reflectia l'herència<br />

de l'horror que va representar la<br />

Primera Guerra Mundial amb els seus<br />

més de 8 milions de morts. El pacifis<br />

me s'havia desenvolupat amb la<br />

clara convicció que, davant d'una<br />

guerra, l'única cosa que podia fer<br />

una persona justa era oposar-s'hi i<br />

negar qualsevol tipus de col.labora<br />

ció -<br />

una convicció que va posar en<br />

qüestió l'esclat de la guerra espanyo<br />

la.<br />

El filòsof anglès CEM Joad, en un<br />

article de juliol de 1937 titulat "Què<br />

passa al moviment per la pau?",<br />

explicava l'emergència de "dos nous<br />

fronts pacifistes" després dels fets<br />

d'Abissínia. Si el moviment havia<br />

acceptat -com a mínim fins al 1935donar<br />

suport a la Lliga de Nacions<br />

com a mitjà per assegurar la pau<br />

internacionalment, la impotència de<br />

la Lliga respecte a Abissínia i<br />

Espanya trencava el consens.<br />

A<strong>les</strong>hores van sorgir nous corrents: el<br />

que Joad anomena "la posició paci<br />

fista pura" i "el grup d'idees associat<br />

amb el Front Popular". El xoc entre<br />

aquestes dues posicions era inevita<br />

ble en el context de la Guerra Civil<br />

Espanyola.<br />

o<br />

o<br />

0<br />

LA DIVISIÓ ES FA MÉS PROFUNDA ;<br />

La IRG aviat va patir <strong>les</strong> conseqüèn 9

cies d'aquest enfrontament de<br />

Posicions. A finals de 1936, el<br />

seu president -el socialista brità<br />

nic Fenner Brockway- va dimitir.<br />

Com explicava en una carta als<br />

membres de la IRG, ara creia<br />

que l'ajuda "únicament en un<br />

servei social constructiu" no era<br />

suficient, perquè calia acceptar<br />

totes <strong>les</strong> conseqüències i ramifi<br />

cacions de la resistència de la<br />

República al feixisme, incloent<br />

hi el subministrament d'armes:<br />

"El meu caràcter i la meva filo<br />

sofia política fonamental<br />

segueixen essent pacifistes...<br />

Però em trobo amb aquest fet:<br />

cr)<br />

si ara estigués a Espanya esta<br />

ria lluitant amb els obrers con<br />

tra <strong>les</strong> forces feixistes. Crec que<br />

és correcte demanar que els tre<br />

balladors rebin <strong>les</strong> armes que<br />

els seus enemics estan rebent<br />

per part de <strong>les</strong> potències feixis<br />

tes. Comprenc l'actitud dels<br />

pacifistes que hi ha a Espanya<br />

que, al mateix temps que desit<br />

gen l'èxit dels treballadors,<br />

pensen que només poden<br />

expressar el seu suport mit<br />

jançant tasques socials cons<br />

tructives. El problema que hi<br />

trobo és que si algú desitja el triomf<br />

dels treballadors no pot, crec jo, dei<br />

xar de fer tot el que sigui necessari<br />

perquè s'esdevingui aquest triomf."<br />

Durant la Triennal de la IRG de 1937,<br />

Bart de Ligt va argumentar els motius<br />

pels quals la IRG havia d'aportar una<br />

posició pacifista pura respecte a la<br />

guerra d'Espanya. "Nosaltres, com a<br />

resistents a la guerra, acceptem la llui<br />

ta de classes, però no la guerra de<br />

classes." Després de fer algunes con<br />

sideracions sobre l'experiència soviè-•<br />

tica, va presentar un informe detallat<br />

sobre els esdeveniments a Espanya<br />

fins aquell moment, posicionant-se a<br />

favor de l'anarquista CNT i el marxis<br />

ta independent POUM en la qüestió<br />

de la "militarització de <strong>les</strong> milícies"<br />

que dividia els republicans i els seus<br />

aliats. Tot i la seva simpatia envers <strong>les</strong><br />

forces republicanes, De Ligt va rebut<br />

jar explícitament els raonaments de<br />

Brockway:<br />

"No tenim cap motiu per seguir l'e<br />

0 xemple del nostre company Fenner,<br />

que, des de l'esclat de la guerra de<br />

per Runham Brown. Com també havia<br />

advertit Joad, era una època en que "els<br />

defensors de la seguretat col.lectiva han<br />

emprès clarament la retirada" -precisa<br />

ment per aquest motiu, s'havien d'explo<br />

rar noves alternatives pacifistes.<br />

QÜESTIONS D'EMBARGAMENT<br />

L'any 1936, el govern dels Estats Units<br />

va imposar un embargament d'armes a<br />

<strong>les</strong> dues parts en guerra a Espanya.<br />

Aquesta mesura va perjudicar el govern<br />

republicà, atès que els rebels s'ha<br />

vien quedat la major part de l'ar<br />

senal de l'exèrcit espanyol i<br />

rebien un subministrament regular<br />

d'armes per part dels seus aliats<br />

italians i alemanys.<br />

L'embargament es va convertir en<br />

el subjecte d'una ferotge .con<br />

trovèrsia.<br />

Albert Einstein, que havia estat<br />

membre de la 1RG i signatari de<br />

nombrosos manifests antimilitaris<br />

tes, es va unir als qui defensaven<br />

l'aixecament de l'embargament<br />

contra el bàndol republicà. El físic<br />

va passar d'un moviment que<br />

defensava una posició de resistèn<br />

cia a la guerra a un suport ferm a<br />

l'acció militar contra el feixisme i<br />

el nazisme. Segons Harold<br />

Josephson, Einstein "no es pene<br />

dia del seu anterior suport a la<br />

resistència a la guerra; simple<br />

ment argumentava que els mèto<br />

des per aconseguir la pau s'han<br />

d'adaptar necessàriament en cas<br />

que s'alterin <strong>les</strong> condicions".<br />

Joad considerava que aquest tipus d'ar<br />

gumentació donava lloc a un "curiós<br />

espectacle" en el qual els pacifistes<br />

donaven suport a l'opció militar. En una<br />

atmosfera de ferotges proclames antifei<br />

xistes, Joad confessa que "per a un paci<br />

fista com jo, hi ha alguna cosa terrorífica<br />

en aquest entusiasme per una nova<br />

Guerra Santa".<br />

Joad recordava els debats de la guerra<br />

de 1914-18: "Les exhortacions a lluitar<br />

no eren menys constants a<strong>les</strong>hores, els<br />

crits de guerra no eren menys plausib<strong>les</strong>,<br />

<strong>les</strong> raons no eren menys convincents.<br />

També a<strong>les</strong>hores els homes lluitaven per<br />

imposar al món el que creien correcte,<br />

amb els resultats que tots coneixem."<br />

Malgrat tot, Joad no es volia alinear<br />

totalment amb la posició "pacifista<br />

pura". Fins i tot, malgrat Abissínia i<br />

Espanya, a la primavera del 1937 enca<br />

ra era de l'opinió que "la guerra (mun<br />

dial) encara es pot evitar" i que la Lliga<br />

de Nacions havia de recuperar la seva<br />

funció com a instrument internacional per<br />

arribar al consens. "No és en absolut<br />

cert que no es pugui induir a Alemanya<br />

a cooperar en la salvació d'Europa, o<br />

que la Lliga no pugui tornar a esdevenir<br />

una força en els afers mundials. Coses<br />

més estranyes s'han esdevingut."<br />

Però malauradament no va passar res<br />

d'estrany. Els plans de Hitler no tenien<br />

res de cooperatiu, la Lliga de Nacions<br />

era un malalt terminal, i la guerra espan<br />

La I.R.G. va donar suport a una llar per o nens i nenes refu<br />

giats/des a Prats de Molló, Catalunya nord. (José Brocca és el<br />

segon de la dreta de la fila de dalt.)<br />

yola va ser el pròleg de la guerra total a<br />

Europa.<br />

DERROTA, EXILI, I EL FINAL D'UN<br />

MOVIMENT ORGAMTZAT A ESPANYA<br />

En acabar la guerra civil l'any 1939, l'o<br />

ficina de la IRG a Londres va suggerir<br />

que es tanqués l'asil per a nens/es de<br />

Prats de Molló tan aviat com es trobessin<br />

refugis segurs per a tots els residents. Al<br />

mateix temps, se li va oferir asil polític a<br />

Gran Bretanya al secretari del grup, José<br />

Brocca. No obstant, atès el tancament<br />

de la frontera hispano-francesa i el terror<br />

que desencadenaven <strong>les</strong> victorioses for<br />

ces feixistes, la Lliga va decidir mantenir<br />

obert el centre com a part del "ferrocarril<br />

subterrani" dels republicans espanyols.<br />

Brocca va creuar la frontera en nombro<br />

ses ocasions per fer contactes i possibili<br />

tar la fugida d'antimilitaristes i altres per<br />

sones amenaçades a Espanya.<br />

La vida del moviment antimilitarista orga<br />

nitzat a Espanya, modest durant la<br />

república i subjecte a grans pressions<br />

durant la guerra, va acabar definiti<br />

vament amb la diàspora republicana.<br />

El 23 de maig de 1939, just un mes<br />

després de la victòria feixista, un<br />

nucli d'uns 10 membres de la lliga<br />

Espanyola de Resistents a la Guerra<br />

va fer-se a la mar al port francès de<br />

Port Vendres amb destí a Mèxic (on<br />

una xarxa activa de contactes de la<br />

IRG havia estat ajudant els primers<br />

refugiats de la guerra). Altres famílies<br />

vinculades al moviment van trobar<br />

refugi a Colòmbia, Cuba i Paraguai.<br />

Aquesta xarxa de la IRG ja havia<br />

demostrat la seva eficàcia a l'hora de<br />

trobar refugi per a més de 100 anti<br />

militaristes alemanys i austríacs, la<br />

majoria dels quals havien estat resca<br />

tats de presons i camps de concen<br />

tració nazis. El compromís de la IRG<br />

amb l'ajuda humanitària, utilitzada<br />

per primer cop durant els primers<br />

mesos de la guerra civil, era ara una<br />

part més de la feina internacional i va<br />

continuar essent-ho durant la Segona<br />

Guerra Mundial.<br />

Pel que fa a José Brocca, després<br />

d'haver rebutjat l'oferiment d'asil a<br />

Gran Bretanya, va ser arrestat en<br />

diverses ocasions i internat pel règim<br />

de Vichy en un camp de concentració<br />

francès. Els seus companys de la IRG<br />

van aconseguir el seu alliberament, i<br />

va arribar a Mèxic l'octubre de<br />

1942, on va morir el juny de 1950<br />

víctima d'un atac de cor. Amb ell va<br />

acabar la història del moviment anti<br />

militarista de la república espanyola i<br />

la presència de la IRG a l'estat espan<br />

yol.<br />

Més de tres dècades després -desco<br />

neixedors que ja hi havia hagut un<br />

moviment pacifista important a<br />

Espanya- el Moviment d'Objecció de<br />

Consciència va esdevenir secció de<br />

la IRG. La seva estratègia d'insubmis<br />

sió ha estat com una encarnació<br />

moderna de l'esperit de José Brocca,<br />

Amparo Poch, Heinz Kraschutzki i<br />

tots els altres resistents a la guerra<br />

que ens van precedir als turbulents<br />

anys 30.<br />

Article publicat en dues parts als<br />

Peace News de març i abril de<br />

1996. ><br />

Traducció: Pluja 8

Jo no hi era mentre vosaltres carburà<br />

veu ja sobre aquests temes ahir i<br />

aquesta matinada i, conseqüentment,<br />

hi ha moltes probabilitats que aixa<br />

que us vull dir, que no és gaire fona<br />

mental, us resulti repetitiu.<br />

Començaré, doncs, per implorar la<br />

vostra clemència, la vostra bene<br />

volencia, com es diu en el món civilit<br />

zat que freqüentem.<br />

Començaré per un exercici prou<br />

brutal sobre el qual vaig fer tre<br />

ballar fa poc els estudiants que<br />

em suporten al Mirail. És una petita<br />

frase de Foucault que, em sembla,<br />

pot aclarir el que seguirà: "La llei<br />

no pot no estar armada, i la seva<br />

arma per excel.lència és la<br />

mort. A aquells que la trans<br />

gredeixen, ella respon, al<br />

menys a títol d'últim recurs,<br />

amb aquesta amenaça<br />

absoluta."<br />

M'interessa veure fins a<br />

quin punt i amb <strong>quina</strong><br />

facilitat mort i Ilei s'ar<br />

ticulen en un mateix<br />

alè. Dit això, el tema<br />

que se'm proposa és<br />

"Quina <strong>conscripció</strong> per<br />

a <strong>quina</strong> societat?". I jo<br />

començo pel final: No en sé<br />

res! Però em paguen generosa<br />

ment perquè desenvolupi<br />

aquesta pregunta! Vaig, doncs,<br />

a intentar fer-ho en un llenguat<br />

ge que tindrà a veure amb la meva<br />

professió, però que, n'estic con<br />

vençut, no serà gaire complicat. La<br />

qüestió és la comparació entre una<br />

necessitat existencial i una possibilitat<br />

teòrica, reflexionar sobre la legitimi<br />

tat (i no sobre la legalitat -<br />

sobre<br />

la<br />

legalitat no es reflexiona, sobre la<br />

legitimitat, sí) de l'acte de matar, en<br />

últim terme, o d'atennptar greument<br />

contra la qualitat de vida d'altri, amb<br />

el risc, ben entès, de jugar-se la prò<br />

pia vida a cara o creu.<br />

Ja sé, tots sabem, que aquesta última<br />

derivació pot ser només d'ordre teòric<br />

no tenir incidència pràctica, en els nos<br />

tres temps, més que en una proporció<br />

matemàtica mínima. Però, a la fi, i al<br />

començament, és ben bé d'aixa que es<br />

tracta, i és ben bé perquè existeix aixa<br />

que hi ha problemes.<br />

La necessitat existencial de reflexionar-hi<br />

em sembla evident. I podem assumir-la<br />

de dues formes: o bé assumim els fins, la<br />

finalitat, i els mitjans a la salvatge, a<br />

l'embrutit, i després<br />

pitjor. 0 bé ens inte<br />

ressem pels fins i els<br />

mitjans<br />

sabent avançar tenint en compte tant els<br />

uns com els altres. Si hom representa la<br />

pròpia equació personal en un frontó<br />

teòric desencarnat, l'existencialitat de<br />

l'assumpte és: jo puc i haig de matar, jo<br />

puc ser matat.<br />

Resta la possibilitat teòrica de la refle<br />

xió. I el problema és: cara a cara i per<br />

la mateixa juguesca, la simplicitat de <strong>les</strong><br />

preguntes existencials i la complicació<br />

extrema de la tecnicitat dels mitjans d'a<br />

quest fi. Existencialment, haig de matar?<br />

Puc matar? Puc posar la meva vida a<br />

cara o creu? En el plànol teòric, és un<br />

•<br />

assumpte puntual, d'estratègia, de com<br />

paració entre guerra de trinxera, guerra<br />

de lleva, guerra per delegació, guerra<br />

dels estels. No importa què, no importa<br />

com. Però no podem, em sembla, refle<br />

xionar sobre aquest aspecte teòric fent<br />

estalvis o, fins i tot, no aturant-nos per un<br />

segon, per una mitja hora, un dia, una<br />

vida, sobre aquesta necessitat existen<br />

cial que és a la base.<br />

Concripció, què vol dir això? Ja us he dit<br />

que no sé <strong>quina</strong> <strong>conscripció</strong>. Quan diem<br />

<strong>conscripció</strong> i tornem a vessar aquesta<br />

noció en el calder de la terminologia<br />

filosòfica podem afegir-hi una descrip<br />

ció... complicada -<br />

al<br />

final molt simple -<br />

que s'enunciaria d'aquesta manera:<br />

<strong>conscripció</strong> seria la pràctica del dret de<br />

la nació a afrontar cadascú (en el si<br />

d'una certa categoria dels seus mem<br />

bres)<br />

'<br />

a <strong>les</strong> conseqüències reals d'un<br />

pacte fundador històricament mític però<br />

lògicament irrefusable.<br />

M'explico: si la <strong>conscripció</strong> porta pro<br />

blemes és perquè el seu pol contrari és<br />

necessàriament una certa definició de<br />

l'Estat i una certa integració en aquesta<br />

definició d'un pacte, o no. Si dient Estat<br />

penso en un pacte fundacional, la noció<br />

de <strong>conscripció</strong> té un cert ordre. Si dic<br />

Estat fent estalvi d'un pacte fundacional<br />

o afirmant-lo; si tinc una aproximació<br />

popular, populista, populatxera de la<br />

noció d'Estat, la noció de <strong>conscripció</strong><br />

canvia de natura<strong>les</strong>a. Ara bé, aquí i ara,<br />

la França eterna funciona, em sembla,<br />

segons una certa acepció de l'Estat i<br />

segons una certa acepció que no fa<br />

estalvi del pacte. Venerem tots els<br />

matins, senyores i senyors, en llevar-nos,<br />

ho sapiguem o no, el pacte social. Fem<br />

repàs del contracte amb l'Estat tots els<br />

matins. Diuen. Jo no ho sé. En fi, és així<br />

com funcionem.<br />

Però aquest pacte fundacional, aquest<br />

pacte en virtut del qual hi ha Estat, es<br />

troba -<br />

i<br />

- és curiós que és històricament<br />

mític, que no ha tingut lloc efectivament,<br />

però que és lògicament irrefusable. No<br />

podem pensar la <strong>conscripció</strong> sense

aquest pressupòsit lògic. Per tant, ningú<br />

no té la ingenusitat de pensar que aquest<br />

pacte sigui mai intervingut. És en aques<br />

ta oposició que, em sembla, s'hi juga<br />

una lletania de qüestions, tota una teoria<br />

sil.logística de reflexions al voltant de<br />

"<strong>conscripció</strong> sí o no". Perquè de "cons<br />

cripció sí o no", un altre cop, no en sé<br />

parlar dissociant-ho de la juguesca "vida<br />

o mort", que és al final de la qüestió.<br />

El contracte social o el pacte -<br />

mateix -<br />

és<br />

és<br />

el<br />

el fonament primer del des<br />

plegament jurídic, institucional, coercitiu,<br />

d'un conjunt de disposicions on el resul<br />

tat per a cadascú (per a cadascú en una<br />

certa categoria) és la caserna, el bitllet<br />

de destí, l'economia de defensa i la d'a<br />

tac, de la mort patida o de la mort dona<br />

da. Per sobre de tot això, hi ha el mite<br />

lògicament necessari del contracte. En la<br />

hipòtesi on s'adquireix, l'essencial resta<br />

per fer. Es tracta llavors, i això és l'es<br />

sencial, de preguntar-se per l'especifici<br />

tat del deure militar o la seva possible<br />

reducció a la banalitat de no importa<br />

quin altre deure del ciutadà envers<br />

l'Estat.<br />

És un deure com els altres o és un deure<br />

-<br />

diferent? Si l'Estat i el contracte funcio<br />

nen com jo dic o com jo dic que li diem,<br />

o com jo dic que ens demanen de creu<br />

re-ho tots els matins <strong>quina</strong> diferència hi<br />

ha entre el deure que resulta de la cons<br />

cripció i el deure, per exemple, de l'es<br />

colaritat per a tots i el deure dels impos<br />

tos? Des d'aquest punt de vista, cap<br />

-<br />

diferència. l, tanmateix, tots sentim, és<br />

per això que som aquí i que podríem<br />

- ésser més nombrosos del que som que<br />

hi ha una diferència substancial entre<br />

aquest deure i alguns altres deures.<br />

Restem en l'essencial: el problema és<br />

què farem de l'obligació, de la prohibi<br />

ció o de la indiferència. Un cert tipus de<br />

profit per a l'Estat, aquell que passa per<br />

la <strong>conscripció</strong>, relleva l'obligació, relle<br />

va, podria rellevar la prohibició, o és un<br />

domini de simple indiferència? Volem o<br />

no, hi anem o no, prenem o<br />

no. l en la indiferència<br />

- encara<br />

una<br />

altra cosa<br />

reflexio<br />

nem o<br />

no. Hi<br />

anem<br />

perquè<br />

optem?<br />

Pel consol<br />

de l'obliga<br />

ció, si goso<br />

de dir<br />

ho? 0 bé juguem, suspenem el seu espe<br />

rit, "suspenem el seu judici" -<br />

com es diu<br />

-<br />

en filosofia a la classe dels iniciats i<br />

esperem que el judici caigui per veure a<br />

què s'assembla el que es precipita cap a<br />

baix? Però, en aquest assumpte, si cadas<br />

cú per la seva banda distribuïm obliga<br />

ció, prohibició, indiferència; si certs deu<br />

res s'eleven al grau d'obligació, d'altres<br />

de ponderació, d'altres d'indiferència;<br />

qui diu què? En virtut de què? l com? On<br />

som? On ens situem per posar de la<br />

banda de l'obligació allò que és obliga<br />

tori... i del costat d'allò que és just, com<br />

ho diria, interessant, l'obligació? Tot això<br />

torna a distingir deures més mo<strong>les</strong>tos que<br />

d'altres, que tenim una pràctica, una<br />

tendència a invocar la raó per sobre de<br />

tot, o la voluntat per sobre de tot, o ni<br />

l'una ni l'altra, segons el tipus de profit<br />

que hom (vull dir cadascú) instaura amb<br />

l'Estat, el qual vol absolutament estar en<br />

relació amb nosaltres. Heu remarcat que,<br />

fins i tot quan no teniu necessitat d'estar<br />

relacionats amb l'Estat, l'Estat vol<br />

absolutament estar en relació amb<br />

vosaltres? No he comprès per què.<br />

Però és així. Això dura des de fa molt<br />

de temps i em temo que encara conti<br />

nuarà.<br />

Finalment, vosaltres i jo, nosaltres<br />

podem considerar-nos en relació orgà<br />

nica o racional o voluntària amb<br />

l'Estat. Res de tot això no és senzill i<br />

estic convençut que, en la nostra quo<br />

tidianejitat, juguem estratègicament <strong>les</strong><br />

tres cartes. Aquesta estratègia que fa<br />

que cadascun de nosaltres sigui defi<br />

nible tant per la seva opció personal<br />

com per la seva forma específica de<br />

comportar-se davant l'obligació. Res<br />

de tot això no és senzill, em repeteixo,<br />

molt més -<br />

i<br />

això, cal dir-ho milers de())<br />

vegades i encara tornar-ho a dir -><br />

quan factors sociològics interfereixen o<br />

la legibilitat d'aquesta relació amb<br />

l'Estat i que un cert classisme, entre (6,)<br />

altres factors però de forma més radi-ED

14<br />

cal que els altres, ha pervertit la sub<br />

jectivitat de <strong>les</strong> formulacions.<br />

"Concripció o no", en la meva impro<br />

visada reflexió, significa potser exèr<br />

cit professional o no... en el fons.<br />

A<strong>les</strong>hores, la història contemporània,<br />

vosaltres ho sabeu millor que jo, és<br />

plena de fets litigants d'eficàcia mar<br />

cial enfront l'enemic, i fets indiferent<br />

ment a favor i en contra de <strong>les</strong> dues<br />

fórmu<strong>les</strong>. Els exèrcits professionals<br />

poden fer <strong>les</strong> pitjors tra•ions. Els exèr<br />

cits de lleva poden fer <strong>les</strong> més boges<br />

tr••cions. I no penso que es pugui,<br />

excepte llevar-se ben aviat i tenir uns<br />

fitxers absolutament extraordinaris,<br />

fer una distribució de punts bons i<br />

dolents en funció d'aquests criteris.<br />

Això tendiria a provar que un i altre,<br />

exèrcit de lleva i professional, poden<br />

convenir a diferents maneres de con<br />

sideració del fet dels deures dels ciu<br />

tadans envers l'Estat, diverses estratè<br />

gies de delegació d'aquests deures.<br />

En el límit, és potser menys la relació<br />

dels ciutadans amb l'Estat la causa<br />

d'aquesta reflexió sobre "<strong>conscripció</strong><br />

i professional" que la qüestió següent:<br />

Què podríem delegar, què deleguem<br />

a l'Estat, què és el que no li dele<br />

guem, <strong>quina</strong> és la dosi de delega<br />

cions sanes o malsanes; <strong>les</strong> seves<br />

delegacions a vegades racionalment<br />

sanes, però pràcticament i estratègica<br />

ment indicib<strong>les</strong>, o el contrari?<br />

En resum, l'etern problema, enervant,<br />

fatigós, enutjós, de la teoria i de la pràc<br />

tica, de la veritat política i de l'estratègia<br />

de la veracitat política. Si pensem "dele<br />

gació", l'assumpte s'arrodoneix en refle<br />

xió no sobre la <strong>conscripció</strong>, sinó sobre la<br />

natura<strong>les</strong>a del propi Estat, sobre la sim<br />

bolització que la manifesta i que l'enco<br />

breix, sobre la llengua que la descriu o<br />

que, per contra, l'amaga. És l'Estat, sen<br />

yores i senyors, estimats camarades, el<br />

problema. Es la forma de dir-lo i de pen<br />

sar-lo la que posa problemes. No la<br />

<strong>conscripció</strong>, em sembla a mi.<br />

Ho reanalitzo ràpidament: deure d'esco<br />

larització, deure de pagar impostos,<br />

deure de servir. Quina lògica hi hauria<br />

en el rebuig teòric de la <strong>conscripció</strong> com<br />

a principi irrefusable, pel seu parentiu<br />

amb la mort, que no seria adequat al<br />

rebuig efectiu o teòric del pagament de<br />

la part d'impostos que torna viable la<br />

<strong>conscripció</strong>? Com fer-ho: anem a l'ex<br />

trem de l'anàlisi o restem en estat d'anà<br />

lisi? I veiem bé que si passem de l'estat<br />

d'anàlisi, ens agradi o no, és cap a<br />

l'Estat que es tendeix quan hom s'ocupa<br />

d'això. Això no em mo<strong>les</strong>ta. Que <strong>les</strong><br />

coses estiguin clares. No sóc un adula<br />

dor de l'Estat (els meus amics em conei<br />

xen prou per no tenir-ne cap dubte). Però<br />

que se sàpiga què es toca quan es<br />

toquen certes coses. Llavors toquem<br />

l'Estat, en nom de Déu! Oh, perdó!<br />

Toquem l'Estat.<br />

L'assumpte es complica aquí. I, a la fi, és<br />

doncs de l'Estat, i només de l'Estat, que<br />

parlem quan mirem de fer en aquesta<br />

història la part del ciutadà en el subjecte<br />

o la part del subjecte en el ciutadà.<br />

La reflexió personal amb la que faré la<br />

meva cadencia és la qüestió de la "con<br />

- - dició" de soldat exèrcit de lleva<br />

la "vocació" de soldat -<br />

exèrcit<br />

o<br />

de<br />

profes<br />

sional no sé sinó reflexionar dins la<br />

perspectiva irreversible de la mort. La<br />

meva o la del ciutadà del davant. I em<br />

quedo amb Lluís Vives, un humanista que<br />

-<br />

va enunciar senzillament en<br />

- que<br />

el segle XVI<br />

"tota guerra és civil". Tota guerra<br />

és guerra civil. Aquesta brutal certesa<br />

em remet a la solitud de la meva cons<br />

ciència i em prohibeix de concloure<br />

categòricament per ningú altre que jo<br />

mateix. I amb aquesta no-conclusió con<br />

cloc i retorno la paraula. Gràcies.<br />

Lluís Sala-Molins<br />

HEM DE c-c-urrAR PER<br />

COMBATRE1.A GUE<br />

RRA... DONAR 1-A BATALL-A AL CONOUC<br />

RIR E/. DEGARMAMENT... HISSAR BANDERA DE<br />

/. o5JECCIó DE CoNSCIÈNciA... ENDERROCAR<br />

ATRINXERAR-NOS EN Et. PACIFIGME... NO<br />

RENDIR ARMEO A 1.-A~MEN•TIGME... BOMBARDEJAR<br />

AMB GLoGANS D METRALLAR L.A GUERRA<br />

FREDA... POOSAR-SE FERMS DAVANT<br />

ARMAMENTiSTICA... TORPEDEJAR LEG<br />

•-•<br />

polf-rIGA<br />

CONSIGNES EN FÍ:<br />

NO DEOERTAR EN LA GUERRA<br />

PER LA PAU!<br />

f PACIFISTA?<br />

• ia•"i„

CONDICIÓ DE MARIKA.<br />

DEL DEURE DE LA<br />

DESOBEDIÈNCIA.<br />

OBJECCIO ELECTORAL.<br />

ÉS LEGÍTIMA LA<br />

DESOBEDIÈNCIA CIVIL?<br />

CAMPANYA DE DESO<br />

BEDIÈNCIA A EUSKADI.

16<br />

Aquest cop, i com a primer<br />

intent de fer una carpeta<br />

monogràfica, ens vam plan<br />

tejar la Desobediència Civil<br />

com a eix vertebrador. I això<br />

ens ha portat a mirar de con<br />

tactar amb d'altres grups i<br />

persones que desobeeixen i<br />

a proposar-los que ens par<br />

<strong>les</strong>sin de <strong>les</strong> seves experièn<br />

cies, opcions, o d'allò que<br />

volguessin.<br />

D'aquestes col•aboracions (junta<br />

ment amb <strong>les</strong> absències, i <strong>les</strong> que<br />

no han arribat a temps, i<strong>les</strong> que no<br />

arribaran mai, i <strong>les</strong> que hem refre<br />

git a cuita corrents, i ...) surt aquest<br />

recorregut, sense ordre ni concert.<br />

Anirem de festa marika i sortirem<br />

merescudament escaldats/des,<br />

nosaltres, tant d'avantguarda. -<br />

I<br />

-<br />

són legítimes <strong>les</strong> <strong>desobediències</strong>?<br />

ens pregunten/responen a un altre<br />

lloc.<br />

I fan judici contra <strong>les</strong> persones que<br />

no porten corbata als judicis.<br />

També tenim a en Thoreau, que<br />

parla del Deure de la<br />

Desobediència Civil, ja sabeu una<br />

mica de memòria no va pas mala<br />

ment, com a mínim per recordar de<br />

què parlem.<br />

Desobediència electoral, un mani<br />

fest com a referència.<br />

Tenim explicacions de <strong>les</strong> desmobi<br />

litzacions contra la guerra de<br />

Vietnam, als EUA, aquest afussellat<br />

de la revista HIKA, núm. 58.<br />

No tenim l'article sobre la<br />

crisi del moviment obrer a la<br />

I Guerra Mundial, allò dels<br />

obrers units contra el capi<br />

tal, o els obrers units per<br />

defensar l'estat burgès, com<br />

tampoc el de Ghandi i la<br />

seva visió al respecte de la<br />

desobediència.<br />

La portada és una idea<br />

transformació d'en Jordi<br />

Clotet, tot partint d'un foto<br />

muntatge de John<br />

Heartfield, extret ,del llibre<br />

"Guerra en la Paz, fotomon<br />

tajes sobre el periodo<br />

1930-1938, 2a. edició,<br />

Gustavo Gili, <strong>Barcelona</strong>,<br />

1976. Llibre que em perme<br />

to recomanar, encara que<br />

l'edició està exhaurida.<br />

Els coordinadors/es de la<br />

carpeta volem agrair totes<br />

<strong>les</strong> co•laboracions i alhora<br />

demanar disculpes pels<br />

retards i <strong>les</strong> mancances,<br />

especialment òbvies al res<br />

pecte del discurs i aplicació<br />

històrica de la desobedièn<br />

cia civil, que esperem<br />

podrem reparar a propers<br />

Mocadors.<br />

El proper monogrà<br />

fic tindrà com a<br />

títol Mercaders de<br />

Mort, i us dema<br />

nem a tots/es que<br />

aporteu <strong>les</strong> vostres<br />

reflexions, dades,<br />

sobre aquest<br />

tema per poder<br />

consolidar el for<br />

mat que avui ence<br />

tem.

CONDICIÓ DE<br />

Si analitzem la paraula desobe<br />

diència des de l'óptica de l'opció<br />

sexual, o encara millor, des de l'ap<br />

tica de l'opció homosexual, seran<br />

bàsicament tres els virus a discrimi<br />

nar com a causa i origen de <strong>les</strong> nos<br />

tres "erupcions subcutànies": l'ho<br />

mofóbia, el masclisme i l'heterose<br />

xisme. Aquestes erupcions, com<br />

altres reaccions sintomàtiques,<br />

amaga al seu sí l'autèntic bacil<br />

patològic. mitjançant una<br />

acurada operació de bisturí i<br />

microscopi, serà la intenció d'a<br />

quest article. Intervenir per erradi<br />

car-lo, la de totes i tots plegats.<br />

l'heteropatriarcat (i a voltes homó<br />

fob)<br />

Comencem per la paraula homofò<br />

bia: Màxim exponent de l'odi a <strong>les</strong><br />

persones i a <strong>les</strong> pràctiques homose<br />

xuals, de greus conseqüències.<br />

Acostuma a portar incorporat l'in<br />

sult, la vexació, la caricatura grolle<br />

ra, l'agressió física, i als pitjors dels<br />

casos provoca suïcidis, assassinats i<br />

fins i tot massacres col.lectives d'ho<br />

mosexuals. Aquest aspecte és cada<br />

cop més superat a <strong>les</strong> "nostres"<br />

societats contemporànies, especial<br />

ment a <strong>les</strong> "urbanes progres" (com<br />

a mínim en els seus exponents més<br />

salvatges). Malgrat que no és en<br />

absolut "jauja", car segueixen exis<br />

tint feixistes, nazis, vexacions i<br />

agressions com a romanent atàvic<br />

de certs pensaments prealtamírics.<br />

Al segon lloc està el masclisme. Mai<br />

ha coincidit un marika amb el<br />

model d'home. Per poca ploma que<br />

tingui (si en tingués no cal ni parlar<br />

ne) en el moment que el vegin<br />

besant-se amb un altre home, la<br />

reacció adversa serà instantània<br />

(encara que la seva manifestació<br />

pugui ser més o menys civilitzada).<br />

Mai vàrem respondre al model de<br />

"macho", i posar en dubte la virili<br />

tat no es perdona. Però encara cal<br />

afegir que fem trontollar la "llei<br />

natural", és a dir, la procreació! I<br />

aixe, d'agredir directament el<br />

N aig<br />

ol nol<br />

la famílial... porteu-me<br />

plau... això si que<br />

no es perdonalII<br />

341<br />

Co<br />

muierz<br />

ap poder a aquestes<br />

? Impossible.<br />

Així doncs, compartim el destí d'ex<br />

clussió amb la dona. Per diferents<br />

camins, però per raons comunes,<br />

encara que amb matissos. Per<br />

manar, els homes. Volem dir els<br />

homes heteroxesuals. Per crear els<br />

referents socials, polítics,<br />

etc.també.<br />

Podem reflexionar ara mínimament<br />

sobre el món al que vivim (sexuali<br />

tat, valors, moral, educació, econo<br />

mia, ...) i <strong>les</strong> seves misèries, i així<br />

agrair a aquests homes heterose<br />

xuals la construcció que han assolit.<br />

Tota la responsabilitat és seva, no<br />

siguem condescendents. Potser<br />

també nostra per allò de que qui<br />

calla...<br />

Les marikes no podíem participar a<br />

aquests actes de responsabilitat<br />

social (és a dir històrica, política,<br />

etc.). 1<br />

Érem massa tous, feb<strong>les</strong>, sensib<strong>les</strong>. I<br />

jo penso, no és justament la falta de<br />

tot això el que causa el desastre?<br />

No ens masculinitzarem per a inte<br />

grar-nos. No ens heterosexualitza<br />

rem per a pregar acceptació. És<br />

sobrera la masculinització i sobren<br />

heteroxesuals. Ja han produït bas<br />

tant mal i resultats de desastre. Hem<br />

pogut, i encara podem avui, com<br />

provar <strong>les</strong> misèries que <strong>les</strong> seves<br />

construccions han anat aportant al<br />

món.<br />

Arribem així a la tercera paraula,<br />

la subtil: l'heterosexisme. D'un<br />

temps ençà s'ha produït un descens<br />

del nombre d'ensurts entre la pobla<br />

ció davant el fenomen homosexual.<br />

És sobretot la població urbana i/o<br />

progre la que ofereix un quadre clí<br />

nic de millora més clara en la seva<br />

malaltia. Toti així, amb molta facili<br />

tat això es produeix amb certa hipo<br />

cresia: encara es fa servir el subs<br />

tantiu "mariconada" amb connota<br />

cions negatives; els acudits de mari<br />

kes segueixen funcionant entre<br />

el<strong>les</strong> i ells com sempre; es dife<br />

rencia clarament al Sr. Metge<br />

homosexual o al genial artista<br />

gai de la boja de cap de set<br />

mana o el vell maricó dels<br />

lavabos. Es diferencia amb<br />

especial mirada microscòpica<br />

qui té parella estable, modèli<br />

ca i fidel de qui no. Diguem-ne<br />

que qui es regeix pels cànons<br />

de la moral heterosexual-catò<br />

lica, o encara més, per la<br />

moral catóólica que sempre<br />

ha assegurat ser heterosexual<br />

i qui no. Podem dir que es<br />

diferencia entre qui es casa<br />

encara que sigui "així" i qui<br />

decideix anar per altres<br />

camins, ben segur que més<br />

acords .amb <strong>les</strong> seves necessi<br />

tats o interessos.<br />

Acostuma a coincidir aquest<br />

perfil amb aquella part de la<br />

progressia que ja no vomita<br />

quan ens veu besant-nos.<br />

Aquesta mitja-progressia que<br />

ens tolera des de la seva pre<br />

potència (la paraula tolerar<br />

connota sempre<br />

superioritat/inferioritat). Per<br />

dir-ho així, des dels "garru<br />

los/as" hi ha un avanç, però<br />

tant ridícul, que quasi ni es<br />

nota. Tots en conjunt seguei<br />

xen essent una gonorrea per a<br />

gais i <strong>les</strong>bianes.<br />

Però és clar, aquest planeta<br />

també és habitat per l'avant<br />

guarda, la progressia de la<br />

progressia, tant radikal, tant<br />

al lloro, tant a l'última i de<br />

torna de tot. Ells/el<strong>les</strong> poden<br />

tenir superats ja tots aquests<br />

límits (em costa de creure<br />

alhora que ho escric).<br />

Segurament renuncien a l'acu<br />

dit, ubiquen tan correctament<br />

el metge com la boja (de<br />

vegades perquè una nit van<br />

veure el metge amb la perruca<br />

i se'ls va fer evident l'impen<br />

sable) i no consideren ni la<br />

parella ni la fidelitat com a<br />

model de perfecció.<br />

Ells/el<strong>les</strong> ja no sols no vomi

ten, més aviat tenen un amic<br />

gai o'lma amiga <strong>les</strong>biana,<br />

van a feses mari-bollo i fins i<br />

tat: es deixen fotre mà per<br />

qu—)kalsevol de nosaltres<br />

se més problemes..<br />

Però... Desconfia! Un dia o<br />

un altre, tot sortint d'una<br />

festa a lcs que va sonat una<br />

música—divina, o veient-te<br />

vestida omb l'estil radiant<br />

qee et opracteritza, a punt<br />

d'anar a una altra de <strong>les</strong><br />

mateixes, et preguntaran:<br />

"EScolta, jo el que no entenc<br />

és que té a veure ser marika<br />

arnb ser hortera?" I tu, que<br />

amb tota seguretat a més de<br />

"Las cosas del querer",<br />

"Alaska" i "La Carró", tens<br />

els mateixos discos que<br />

ett/ella, tu que saps que són<br />

molts els concerts on us heu<br />

trotat, tu que també saps<br />

posar-te l'uniforme (texans,<br />

barbes-botes i samarreta<br />

política) et quedaràs morta<br />

allà matèix, amb una mena<br />

de somriure estúpid als lla<br />

vis•<br />

Hores més tard i amb la ment<br />

més àgil, arribaràs a donar-li<br />

la volta i pensaràs: i què deu<br />

tenir a veure ser heterosexual<br />

ser una tancada imatge<br />

amb<br />

apolínia, d'expressió rància,<br />

absent de diversió i sense<br />

joc?<br />

No llencis la tovallola el dia<br />

que hagis d'escoltar una<br />

paternalista bronca perquè<br />

vas gosar dir-li un afalac en<br />

veu alta a un escombriaire<br />

de <strong>les</strong> ramb<strong>les</strong> que et va<br />

encantar. Ella o ell et vindran<br />

amb el rotllo que si no ens<br />

agrada que els ho facin a <strong>les</strong><br />

noies, doncs als nois tam<br />

poc. I tu al.lucinaràs i pen<br />

saràs: Bah!, deixem-lo, ves<br />

ten a escoltar rock<br />

'n roll i a<br />

veure cer<br />

vessa i<br />

deixa'm<br />

passar!.<br />

T'hagués agradat que<br />

s'adonés que el que té<br />

de destructiu que el<br />

marixulo es dirigeixi a<br />

la noia radica<br />

en la uti<br />

lització indiscriminada<br />

de la dona com objec<br />

te, i que es foti, que per<br />

a aixó és la més feble<br />

de la situació. També<br />

radica en el poder que<br />

s'atorga l'home defen<br />

sant els rols establerts.<br />

T'hagués agradat que<br />

s'adonés que en el cas<br />

que siguin dos homes<br />

tot canvia. Pot ser que<br />

tots dos siguin marikes i<br />

aixà el principi d'una<br />

història preciosa. 0 pot<br />

ser que<br />

un ho sigui i<br />

l'altre no, amb la qual<br />

cosa el marika, tot afa<br />

lagant, està generant<br />

una revolució als rols socials i no<br />

s'atorga cap poder, ja que en teo<br />

ria ell és el socialment inferior i el<br />

poder el té "l'agredit", és a dir que<br />

suposa una transgressió que res té<br />

a veure amb el cas "paleta i mini<br />

faldilla". T'hagués agradat que s'a<br />

donés, però no vas tenir sort, i tri<br />

garem a tenir-la, amb tanta mani<br />

de revolucions diverses no queda<br />

temps ni per follar, imagina't per<br />

investigar una mica més a fons la<br />

quotidianitat de gais i <strong>les</strong>bianes.<br />

Ail la progressia-super progre, tan<br />

al dia de tot, tan a l'última, tan<br />

radikal, tan de tornada....<br />

Però el màxim el viuràs el dia que<br />

al veure el fill de la teva germana i<br />

a la filla del teu germà escoltis com<br />

els diuen: "Vinga, a menjar per<br />

créixer i així, quan us fareu grans,<br />

sereu nuvis". l, efectivament, veus<br />

com a mida que es van fent grans<br />

els segueixen preguntant, a ell,<br />

"que ja tens núvia?" I a ella "que ja<br />

tens nuvi?"<br />

Encara mai he escoltat a cap pro<br />

gre del més progre intercanviar els<br />

gèeneres quan formula aquestes<br />

preguntes.<br />

Així es constitueix l'heterosexisme<br />

avui en dia com un dels nostres<br />

més grans problemes. Tolera però<br />

no assumeix. Accepta però no de<br />

forma orgànica. Constantment<br />

deixa entreveure la seva profunda<br />

incomprensió del tema i per<br />

el<strong>les</strong>/ells tothom és heterosexual<br />

fins que no es demostri el contrari,<br />

i en així el contrari esdevindrà<br />

excepció, i <strong>les</strong> excepcions confir<br />

men <strong>les</strong> reg<strong>les</strong>.<br />

I és d'aquí, d'aquesta opressió<br />

masclista, homòfoba o, al millor<br />

dels casos, heterosexista, d'on neix<br />

el desig de dir: Prou, fins aquí i<br />

prou,<br />

no puc més. Però no només<br />

que no soportem més al garrulo o<br />

a l'homófob, tampoc més el pensa<br />

ment heterosexista.<br />

Als/<strong>les</strong> hiperprogres no<br />

els pensem perdonar que<br />

no els costi cap esforç<br />

d'integrar-se amb el tema<br />

okupa, amb el zapatista,<br />

amb l'insubmís, amb el<br />

vermell, amb el negre,<br />

amb el negre i vermell,<br />

amb el verd, amb el ver<br />

mell, negre i verd... i si es<br />

tracta del rosa els surten<br />

grans i, especialment ells,<br />

se senten incomodís<br />

sims.2 I més val no parlar<br />

ne si en una festa la músi<br />

ca comença a "petarde<br />

jar" i/o <strong>les</strong> marikes ens<br />

anem animant<br />

a fer "de<br />

<strong>les</strong> nostres". Als 10<br />

minuts, especialment ells,<br />

de nou, han abandonat el<br />

lloc, iallà els tens tots a la<br />

cervesseria de la canto<br />

nada, apalancats a la<br />

barra, o al futbolí. Encara, de<br />

vegades, hi ha sort, es queden i<br />

t'asseguren: "que guai aquesta<br />

música hortera, eh? Encara que<br />

demà segur que quan ho recordem<br />

ens vindràn ganes de vomitar, no,<br />

tio?" Ai, porca misserial<br />

Podem concloure que l'avantguar<br />

da és com el cas estudiat al princi<br />

pi, el dels migprogres: també estant<br />

a l'ona del "tolerem". En major<br />

grau, d'acord, amb d'altres preju<br />

dicis menys virulents, d'acord sí,<br />

però... pera... Crec que queda<br />

demostrat per l'expossició que no<br />

n'hi ha prou.3<br />

Reconec que <strong>les</strong> conseqüències d'a<br />

quest plantejament són, com a<br />

mínim, desconcertcints. Suposen<br />

d'alguna manera extreure una<br />

certa bel.licositat vers els/<strong>les</strong> nos<br />

tres companys/es de viatge, com<br />

panys i companyes gens cojuntu<br />

rals, car els seus viatges sempre<br />

han estat els nostres també. Suposa<br />

fins i tot treure-la contra persones<br />

que ni tan sols pertanyen al movi<br />

ment social-polític, però que per<br />

raons diverses són<br />

amics/amigues,

companys/companyes del viatge<br />

de la vida.<br />

Sabíem que el tema marika seria<br />

l'únic del moviment alternatiu al<br />

que li passaria una cosa així, viure<br />

l'enfrontament a casa. Això sempre<br />

fa mal.<br />

Però no ens enganyem. En aquesta<br />

casa el fet gai sempre ha rebut un<br />

tracte petit en quantitat i qualitat.<br />

No ens portem <strong>les</strong> mans al cap i<br />

encara menys tot el contrari, no<br />

suposem menys nociu aquest feno<br />

men només perquè els subjectes<br />

sóon persones properes a nosal<br />

tres. Apretem-los amb força igual<br />

ment.<br />

Hi han molts fets, dinàmiques,<br />

estils i interessos que ens<br />

situen fora de la norma.<br />

Fora de la norma heteropa<br />

triarcal conservadora, però<br />

també molts cops fora de la<br />

progre. Desobedients per<br />

als/<strong>les</strong> uns/unes, des<br />

col.locats per als/<strong>les</strong><br />

altres.<br />

La nostra<br />

tat és concre<br />

ta i diferent:<br />

una infante<br />

sa amb gus<br />

tos particu<br />

lars, diferents.<br />

Una joventut<br />

plena de conflicte,<br />

com ara lligar amb qui<br />

no desitgem, desfer-nos d'a<br />

quests compromissos, ama<br />

gar-nos amb els amics,<br />

enamorar-nos d'alguns<br />

d'ells i no poder dir-los<br />

res... Històricament hem<br />

estat perseguits, condem<br />

nats, assasinats.<br />

Quotidianament ens hem<br />

negat el desig ena més<br />

d'una ocasió. Ens hem con<br />

demnat a l'ostracisme sovint,<br />

després ens hem hagut d'esforçar<br />

per superar-lo. Hem generat for<br />

mes de lligar i de contactar<br />

pròpies, espais fora del<br />

comú: els lavabos,<br />

contactes, el parc,<br />

E&OY CON DOLOR DE £STÓW60,<br />

ZAN4-)CRIA./éLE DDELE EL E5TCSMA60<br />

A ESTEPAPAFRiTA?;NO e TE DUE LE<br />

L ESTC5MAGO VO5? ITAMPOCO,<br />

CLA120,1-E RESULTA Nt4S CÓMODO<br />

QUE EL ES1tM400 ME DIJELA Á M17<br />

<strong>les</strong> saunes, el quarto fosc..., i que<br />

partint de la repressió han arrivat a<br />

convertir-se en un món particular i<br />

propi, clarament diferenciat de<br />

l'heterosexual. Món que aquests<br />

desconeixen, prejutgen i que, com<br />

a molt, accepten perquè ”toca”.<br />

Malgrat que sentim com els pesa<br />

tot això al cervell i com els grinyo<br />

len <strong>les</strong> neurones al processar-ho.<br />

D'altra banda, ni la procreació ni<br />

<strong>les</strong> famílies han estat <strong>les</strong> nostres<br />

principals aspiracions, més aviat la<br />

nostra principal tortura, per l'esqui<br />

zofrèenia que ens suposa generar<br />

sentiments d'amor i opressió al<br />

mateix temps.<br />

No ens costa denunciar la hipo<br />

cresia social al voltant de la<br />

minoria d'edat per al con<br />

sentiment. La promiscuïtat<br />

i la infidelitat tenen per a<br />

molts de nosaltres un<br />

contingut semàntic posi<br />

tiu, etc...<br />

Per tot això hem<br />

anat generant<br />

una manera<br />

particular<br />

de relacio<br />

nar-nos, de<br />

divertir<br />

n o s<br />

d'enten<br />

dre la<br />

iPOROL)E E5 MUY COMO<br />

DO 1-1ABLAR DE iGL1ALDAD<br />

CLIANIDO LA DESiGUALDAD<br />

LA SUFRE OTRO! NO?<br />

parella, o la no parella, el sexe, els<br />

interessos vitals, la nostra relació<br />

amb el món, en definitivai, una<br />

manera particular de concebre la<br />

vida.<br />

Només per ser com diem que som<br />

generem una transgressió brutal. I<br />

mo<strong>les</strong>tem, i tant que mo<strong>les</strong>tem! Al<br />

progre per desconcert, al carca per<br />

irritació, a l'armari per atac de ner<br />

vis, a algunes dones per la nostra<br />

recurrència al tòpic, als homes, als<br />

capellans, a <strong>les</strong> monges, als mili<br />

tars, als massa durs, als massa<br />

tous... Poc ens importa, ens sedueix<br />

el seu contingut trangressor i aques<br />

ta trangressió satisfà amb molta sin<br />

ceritat <strong>les</strong> nostres necessitats com a<br />

persones. Així doncs, considerem<br />

acabat l'esforç sol.licitat d'empa<br />

tia. <strong>les</strong> nostres vides ens pertanyen<br />

i prendre el timó sense temences<br />

implica un esforç quotidià de ruptu<br />

ra amb <strong>les</strong> normes que estem dis<br />

posats a assumir. Sense presses,<br />

però sense pauses, amb tota la<br />

tranquil.litat i frivolitat, necessàries<br />

igualment per no patir la solitud.<br />

Si algú ha de suplicar ser acceptat,<br />

són els heteros, no nosaltres. Si<br />

algú ha d'apropar-se a demanar<br />

excuses per tot el mal provocat<br />

durant seg<strong>les</strong>, observar callat i<br />

combatre <strong>les</strong> dificultats d'assumir,<br />

són ells/el<strong>les</strong> (especialment<br />

ells/ells). La resta: treball polític,<br />

anàlisis sociològiques, dissenys d'i<br />

matge, gustos i estils, i pressa de<br />

decissions, és cosa nostra.<br />

LA LLUITA PLURIDISCIPLINAR<br />

Entenc la Iluita marika com una<br />

Iluita amb una identitat pròpia<br />

forta, però no aïllada del movi<br />

ment social.<br />

Crec que<br />

simple<br />

ment és<br />

un altre<br />

dels cor<br />

cons que,<br />

entrant per<br />

una altra de <strong>les</strong><br />

branques del<br />

corromput<br />

POR QUÉ 1-10Y NO LE<br />

DIJELE EL ESICTMAGO À<br />

TODO EL MLINDO,YA<br />

QUE SOMOS 1DD05<br />

TAN i6UALEs?<br />

arbre que podria simbolitzar<br />

la nostra societat, pretén arri<br />

bar al tronc comú: el de la<br />

societat masclista, homiSfoba,<br />

heteropatriarcal, militarista,<br />

jeràrquica, racista...<br />

Una Iluita que té clar que tota<br />

la resta ha de canviar també,<br />

però que no és més important<br />

que la nostra. Una lluita que té<br />

clar que si ha de començar per<br />

un lloc aquest ha de ser l'an<br />

tihomofàbia i l'antiheterosexis<br />

me.<br />

Han estat molts els anys que al<br />

sí del revolucionari s'ha dife<br />

renciat l'urgent del prorroga<br />

ble. El tema de la igualtat de la<br />

dona, per exemple, sempre ha<br />

estat prorrogat. Però el tema<br />

marika directament ha estat<br />

evitat constantment. Per aixa<br />

és important sortir urgentment<br />

d'aquesta dinàmica.<br />

Abandonar la idea de lluita<br />

global i canvi integral seria<br />

erroni per a mi, però no assu<br />

mir la Iluita marika com la pri<br />

mera i principal perquè no<br />

segueixi essent prorrogada,<br />

seria un acte de deixadesa de<br />

tràgiques conseqüencies.<br />

JUANJO CUESTA DUENAS<br />

Notes:<br />

MEMBRE DEL FAGC-JAG<br />

1.- Alguna ja s'ha colat al llarg de<br />

la història i fins i tot es cola avui<br />

mateix, però no gaires, i gairebé<br />

mai com a marikas, ni com a gais,<br />

ni tant sols com a homosexuals.<br />

S'han colat i es corlen per la porta<br />

de l'armari, de la discreció, de la<br />

invisibilitat.<br />

2.- Caldria afeguir que al respecte<br />

del color lila tampoc el situen gaire<br />

bé, però entrar en això portaria a<br />

una disgressió massa àmplia i lleu<br />

gerament fora del tema que perse<br />

gueixo. Per tant, serveixi el toc d'a<br />

tencióque i aquí ho deixo<br />

3.- Abans de continuar volem<br />

advertir-los que tots els personatges<br />

dels exemp<strong>les</strong> son ficticis, i que<br />

qualsevol semblança amb la reali<br />

tat és puritíssima casualitat, vajal<br />

19

20<br />

•Sdiljt DEL DEURE<br />

qe, p<br />

IP‘s #. # ;<br />

0. "ie ••, ,<br />

..e.<br />

••• 44" 0,•<br />

›*. •.„ • io .k 9#•••<br />

•41 Ifp : ; #4,<br />

•• 40- >41, •4 94bew<br />

II., • 9#<br />

s# .t<br />

,97.<br />

01/4, 11. 0•4, • •L<br />

•41,9 .09 ** .110. th ). •<br />

w<br />

4••• I<br />

t*O•t_ • :a •<br />

•• • 41• 4•0 • '<br />

••• —•<br />

—•■I• •••• *10. •I • ••• • i"•<br />

B•e.! fre, •• w•••<br />

•e, 4••• f‘1•1<br />

••1 • w'<br />

19 •<br />

* it 1,*<br />

§",:" •41, •• .4,44. 4 ei _11,64 , 'oe •<br />

9#<br />

Ne<br />

,•.# ).0)• 1:41•4 u#1 §# •• le, •<br />

I k ••<br />

pe Ief<br />

••■■ Je, ••• • • •.•••-04 •• ite••••, ••■ ••• • 11.19#9,49„..■ Osi••• ■•<br />

,44‘15, •f •• ei .41.<br />

•<br />

1,,,_•• 310.. edb .0<br />

iss:.•• 10°•• •■ ••••<br />

er- ••<br />

ele. • rdr. • •4 ;4.4f i.111<br />

• —**, '414/fr,„ 149,<br />

1.<br />

• II.'" •194 • 419-1 11741<br />

!* fl• •<br />

•■ •• 1# 0,<br />

, 11#<br />

114 l•a 41# ofi _ I<br />

1141* ** •‘•• ..r.<br />

le, ••„<br />

DAVID HENRRY THOREAU. 1817-1862<br />

Aquest llibre, que Ghandi,<br />

coneixedor de Thoreau grà<br />

cies a un article de Tolstoi,<br />

citava com una bíblia, és una<br />

referència fonamental de la<br />

desobediència civil. Igual que<br />

ho va ser per a Ghandi, sobre<br />

tot quan estava tancat a la<br />

presoil va fer descobrir que,<br />

malgrat <strong>les</strong> reixes, l'anima del<br />

presoner continua lliure.<br />

Henry David Thoreau va viure<br />

pràcticament tota la seva vida<br />

la localitat de Concord<br />

(Massachusetts -EUA-). A l'es<br />

tiu de 1846 Thoreau va ser<br />

detingut i empresonat a la<br />

presó de Concord per la seva<br />

negativa a pagar impostos. El<br />

seu empresonament es va<br />

reduir a passar una sola nit a<br />

la presó; just el temps que va<br />

trigar la seva tia a fer efectiu<br />

el pagament del deute, això<br />

sí, sense el consentiment de<br />

Thoreau. Però la simbòlica nit<br />

li va ser suficient per intuir la<br />

raó principal que mou l'im<br />

puls de la desobediència, El<br />

REBUIG A LA INJUSTÍCIA.<br />

Aquest rebuig va ser el motor<br />

de <strong>les</strong> reflexions que recull<br />

aquest llibre, que ell va escriu<br />

re en forma de conferència, i<br />

que es va publicar definitiva<br />

ment el 1866 sota el títol de<br />

DESOBEDIÈNCIA CIVIL.<br />

Comença el seu llibre dient<br />

que accepta el lema segons el<br />

qual "el millor Govern és<br />

aquell que menys governa"<br />

que a la pràctica significa<br />

que "el millor Govern és<br />

aquell que no governa en<br />

absolut. "El Govern és una<br />

conveniència; malgrat que la<br />

majoria d'ells són inútils, en<br />

algun moment, sense excep<br />

cions, inconvenients."<br />

La democràcia es, basa en el<br />

concepte de que la raó, el bé<br />

comú i la justícia emana de la<br />

majoria. Davant<br />

Thoreau diu: "La raó<br />

pràctica per la qualde per<br />

què, quan el poder es troba<br />

en el poble, es permet que<br />

governi una majoria i que<br />

continuï fent-ho durant un<br />

llarg període de temps, no<br />

respon al fet de que siguin<br />

més susceptib<strong>les</strong> de trobar-se<br />

en possessió de la veritat ni<br />

tan sols que això sigui el que<br />

pensi la minoria, sinó que són<br />

FÍSICAMENT MÉS FORTS. Però un<br />

Govern així, que la majoria "jutgi"<br />

en tots els casos, no pot fonamentar<br />

se en la justícia." [ ] "No és desit<br />

jable donar-li a la llei el mateix res<br />

pecte que a allò que és just".<br />

Queda clar que per a ell el fet que<br />

una llei sigui aprovada per una<br />

majoria no pot vincular a una mino<br />

ria.<br />

Filtrat pel seu concepte de l'indivi<br />

dualisme radical, retrata l'adormi<br />

ment de <strong>les</strong> consciències que provo<br />

ca l'oblit de la responsabilitat indivi<br />

dual (que dóna peu a que un Estat<br />

sigui l'opressor d'aquells als qui teò<br />

ricament serveix).<br />

"Són milers els qui s'oposen a l'es<br />

clavatge i la guerra i malgrat això no<br />

fan res per solucionar-ho, dubten,<br />

vacil.len, es lamenten i a vegades<br />

demanen, però no fan res seriosa<br />

ment i amb efecte. Esperen, amb<br />

bona disposició, que siguin altres els<br />

qui solucionin el problema perquè<br />

ells no hagin de seguir patint per la<br />

seva existència; com a màxim dona<br />

ran amb descuit el seu vot. Aquells<br />

un govern, li<br />

qui, mentre desaproven<br />

concedeixen la seva adhesió i<br />

suport, són indubtablement els res<br />

ponsab<strong>les</strong> de la seva continuïtat i<br />

l'obstacle més difícil per a la refor<br />

ma."<br />

Un altre punt significatiu conseqüèn<br />

cia de la relació entre Estat i majoria<br />

és el referent a <strong>les</strong> votacions<br />

cions, folklore sobre el que es fona<br />

o elec<br />

menta la democràcia. Thoreau afir<br />

ma que tota votació és un joc," hom<br />

diposita el seu vot, potser, per allò<br />

que considera correcte, però no es<br />

considera vitalment interessat perquè<br />

prevalgui. Està disposat a deixar-ho<br />

en mans de la majoria. La seva obli<br />

gació mai passa del grau d'allà que<br />

convé. Fins i tot votar per allà que és<br />

just és no fer res per allò. Només sig<br />

nifica exposar en veu baixa el desig<br />

que allò fos així." I posa un exemple:<br />

l'any 1849 als EUA (del que després<br />

es diria el paradís de la llibertat) l'es<br />

clavatge i el comerç d'esclaus era<br />

legal iThoreau afirmava que quan la<br />

majoria voti l'abolició de l'esclavat<br />

ge serà perquè, o és indiferent a ella<br />

o queda molt poca cosa per abolir<br />

amb un vot. (Depen de nosaltres que<br />

això no passi amb el servei militar).<br />

És a dir que <strong>les</strong> qüestions importants<br />

referents a drets i llibertat no es<br />

poden aconseguir només amb una<br />

-votació ni tan sols. en un sistema<br />

democràtic.<br />

Normalment s'assimila la democràcia<br />

amb un concepte d'obediència a<br />

priori. L'única manera de canviar<br />

socialment la llei, ja sigui injusta o<br />

només inapropiada, és seguint el pre<br />

cepte de "obeeix la norma i després<br />

reclama". Amb freqüència es diu, i<br />

especialment ho diuen els líders de<br />

governs democràtics, que si la deso<br />

bediencia es pot justificar en sistemes<br />

polítics autoritaris, mai és justificable,<br />

o amb molt poques excepcions, en<br />

una democràcia. Mestrestant, <strong>les</strong><br />

injustícies, el terrorisme d'estat, <strong>les</strong><br />

violacions dels drets humans, els<br />

desequilibris socials, els deures dels<br />

ciutadans,... augmenten, i, <strong>les</strong> presta<br />

cions socials o <strong>les</strong> obligacions de l'es<br />

tat es retallen.<br />

"Hi ha lleis injustes. ¿Ens acontenta<br />

rem obeint aquestes lleis, o tractarem<br />

de corregir-<strong>les</strong> i seguirem obeint fins<br />

que ho aconseguim, o més aviat <strong>les</strong><br />

transgredirem de seguida? Sota un<br />

govern com el present, <strong>les</strong> persones<br />

pensen que és millor esperar fins que<br />

s'hagi persuadit a la majoria de la<br />

necessitat d'alterar-<strong>les</strong>. Pensen que,<br />

de resistir-se, "el remei seria pitjor<br />

que la malaltia". Però és culpa del<br />

govern que el remei sigui pitjor que la<br />

malaltia ".<br />

Thoreau no reconeix <strong>les</strong> solucions<br />

aportades per l'estat davant <strong>les</strong> seves<br />

injustícies. Requereixen massa temps<br />

i la vida de l'ésser humà és curta, l'és<br />

ser humà no ha de fer-ho tot sinó<br />

alguna cosa; i com no pot fer-ho tot,<br />

no és necessari que faci alguna cosa<br />

malament."<br />

La desobediència civil davant el<br />

pagament d'impostos a l'Estat, (<br />

assignatura pendent en aquests<br />

moments) és un pas inevitable per evi<br />

denciar el nostre rebuig a una admi<br />

nistració que ens perjudica.<br />

"Llavors, em diu taxativament: RECO<br />

NEIXEU-ME. I la manera més senzilla<br />

de tractar-lo en base a aquesta pre<br />

sentació és negant-lo".<br />

"Una minoria és impotent només<br />

quan es sotmet al dictat de la majo<br />

ria; no és, llavors, ni tant sol una<br />

minoria".<br />

"Si un miler de persones es<br />

a satisfer els seus impo<br />

any, la mesura no seria<br />

violenta, però sí, en can<br />

contrari, que permet a l'Estat conti<br />

nuar perpetrant accions violentes<br />

amb vessamentde sang innocenr ".<br />

(Recordem en el nostre cas, el paper<br />

de l'estat espanyol dintre del món<br />

del comerç d'armes).<br />

Thoreau enllaça la seva crítica al<br />

pagament d'impostos amb l'expe<br />

riència que va patir a la presó; des<br />

prés de fer una descripció de la<br />

presó, els presos que hies va trobar i<br />

algunes reflexions al respecte, ens<br />

diu amb un to irònic, present a tot el<br />

llibre, que: "Quan em trobo un<br />

govern que em diu: 'els diners o la<br />

vida', per què haig de córrer a<br />

donar-li els diners?. Pot ser que es<br />

trobi molt apurat i no sàpiga que fer;<br />

no puc evitar-ho. Ha d'ajudar-se a sí<br />

mateix; fer el mateix que fa tothom.<br />

No cal ploriquejar per això.<br />

"No és per res en particular que em<br />

nego a sotmetre'm a la llei fiscal.<br />

Simplement, desitjo negar la meva<br />

adhesió a l'Estat, retirar-me i mante<br />

nir-me'n al marge". "Per la meva<br />

part, no m'agradaria pensar que<br />

mai hagi de confiar amb la protecció<br />

de l'Estat".<br />

Finalitza el llibre, fent una reflexió de<br />

futur: "...és la democràcia, tal, com<br />

la coneixem, l'últim avenç possible<br />

en matèria de govern? No és possi<br />

ble fer un pas endavant per aconse<br />

guir el reconeixement i l'organitza<br />

ció dels drets dels éssers humans?<br />

Mai podrà haver-hi un estat realment<br />

lliure fins que no reconegui a l'indi<br />

vidu com a poder superior indepen<br />

dent del que deriven el seu poder i la<br />

seva autoritat i, en conseqüència,<br />

doni el tractament que correspon".<br />

Per acabar, destacar un concepte<br />

sobre la nostra responsabilitat amb<br />

la participació dintre del conjunt<br />

social que es pugui definir com a<br />

poble, i és que Thoreau diu que "un<br />

poble ha de deixar de violar <strong>les</strong> lli<br />

bertats i drets humans, malgrat li<br />

costi l'existència com a poble".<br />

"Amb tot, el Govern no és quelcom<br />

que em preocupi massa, i pocs seran<br />

els pensaments que malgasti amb<br />

ell".

Ja fa un temps que en sentim a parlar<br />

de l'objecció electoral, però la majo<br />

ria dels cops de forma aïliada, molt<br />

foc.alitzat, i com a opció purament<br />

personal de no collaboració a la<br />

"festa de la democrocia". Ja fa uns<br />

anys que es van fer tímids intents de<br />

fer-ne una opció col.lectiva i d'intentar<br />

ajuntar <strong>les</strong> diferents persones que, cri<br />

dades a formar part de <strong>les</strong> tau<strong>les</strong> elec<br />

torals, optaven per negar-se a partici<br />

par. A <strong>les</strong> eleccions generals de 1982<br />

es va remetre un escrit conjunt d'una<br />

decena de persones a la Junta<br />

Electoral, mostrant el seu rebuig a par<br />

ticipar a <strong>les</strong> meses electorals. No van<br />

emprendre cap mena de repressalia<br />

contra els implicats.<br />

D'altres cops s'ha fet, però sempre ha<br />

tingut una repercussió molt privada<br />

dintre del cercle de persones afecta<br />

des.<br />

‘01-<br />

Val a destacar la Iniciativa por el Des<br />

Censo Electoral, que promou la nega<br />

tiva a col.laborar a <strong>les</strong> eleccions<br />

d'una forma activa i planteja la possi<br />

bilitat de crear un cens electoral d'ins<br />

cripció voluntària, el que facilitaria<br />

que només aquells que manifestin<br />

expressament el desig de formar part<br />

del sistema electoral ho fessin, i la<br />

resta podrien ser al.liens al muntage.<br />

Aquest sistema és molt comú a d'altres<br />

estats, alguns molt propers a nosaltres<br />

(geogràficament, és clar). A l'estat<br />

francès és als 18 anys, coin<br />

cidint amb la majoria d'edat<br />

per a votar, quan <strong>les</strong> perso<br />

nes que així ho volen, es<br />

~Llou+-y<br />

671<br />

donen d'alta •l cens electoral, condi<br />

ció necessària per a formar part del<br />

cens.<br />

Encara queda molt per fer al respecte<br />

de <strong>les</strong> vies de participació democràti<br />

ca de la societat sense els sistemes de<br />

representació parlamentària<br />

i la delegació permanent de<br />

responsabilitats, però cal co<br />

mençar per desemmascarar<br />

la falàcia de votar cada qua<br />

tre anys, delegant irrespon<br />

sablement i sense dret de<br />

rèplica la nostra capacitat<br />

transformadora, i tornem-hi<br />

que no ha estat res.<br />

Ara per ara podem dir que a<br />

<strong>Barcelona</strong> s'ha fet un judici a<br />

un insubmIs electoral, amb<br />

una sentència d'un més de<br />

pressó i que també hi ha una<br />

altre causa oberta contra<br />

una insubmisa d'Osona,<br />

encara que podrien existir<br />

altres casos dels que no<br />

tenim informació.<br />

A continuació reproduim el Manifest<br />

a la Junta<br />

Electoral de<br />

la Zona de<br />

Vic fet per<br />

la insubmi<br />

sa electoral<br />

d'Osona.<br />

PROVANT CIENTÍFICAMENT QUE<br />

MAMENT ES IMPOSSIBLE.<br />

MANIFESTO QUE:<br />

Primer.- No votaré en aquestes elec<br />

cions per diferents raons, algunes de<br />

<strong>les</strong> quals em permeto explicar:<br />

Tot i admetre l'honestedat personal de<br />

moltes de <strong>les</strong> persones que es presen<br />

ON S .1-/A<br />

SIGNAR<br />

LA PAU?<br />

ten com a candidats, crec que aques<br />

tes eleccions s'inscriuen en un marc<br />

insuficientment democràtic, i que els<br />

candidats representen uns partits que<br />

no han demostrat cap voluntat real de<br />

canvi social i de justícia.<br />

Crec que fins i tot <strong>les</strong> llistes anomena<br />

des independents no ho són tant com<br />

potser voldrien dels condicionaments<br />

de l'actual sistema legal, restrictiu<br />

envers <strong>les</strong> llibertats individuals i<br />

col.lectives, fet que tampoc no han<br />

denunciat, al meu entendre, d'una<br />

manera clara i suficient.<br />

En aquestes eleccions, per exemple,<br />

només podran votar alguns immi<br />

grants dels països rics del Nord, men<br />

tre que a la gran majoria d'immi<br />

grants del Sud no se'ls reconeix<br />

aquest dret.<br />

Cap de <strong>les</strong> llistes electorals no han fet<br />

una denúncia explícita i contundent<br />

dels últims judicis-farsa a l'Audiència<br />

"Nacional" de Madrid contra vint-i<br />

cinc independentistes catalans, judicis<br />

que han seguit endavant malgrat l'e<br />

vidència de <strong>les</strong> tortures denunciades.<br />

Cap de <strong>les</strong> llistes electorals que es pre<br />

senten no ha fet tampoc una denúncia<br />

enèrgica contra <strong>les</strong> detencions,<br />

arbitràries i injustificades, que s'han<br />

fet últimament a Catalunya, entre <strong>les</strong><br />

quals hi ha <strong>les</strong> de Juan Carlos Maya i<br />

Concha Casado, que han denunciat<br />

unes tortures pròximes a l'extermini<br />

físic i moral.<br />

També ha trobat a faltar un<br />

suport explícit als insubmisos,<br />

malgrat que E.R.C. practiqui el<br />

doble joc de donar suport alhora<br />

als insubmisos i als objectors. Hi<br />

ha uns municipis que continuen<br />

col.laborant activa<br />

ment amb l'Exèrcit i<br />

segrestant els nostres<br />

joves.<br />

Cap de <strong>les</strong> llistes<br />

electorals que es pre<br />

senten no em sembla<br />

que s'hagi implicat,<br />

en definitiva, en una<br />

voluntat de canvi<br />

social profund<br />

doncs, revoluciona<br />

ri.<br />

Segon.- Participo<br />

activament a dife<br />

rents moviments so<br />

cials i lluites popu<br />

lars, i crec que<br />

aquest és l'unic camí que ens pot<br />

permetre transformar la societat<br />

d'avui en una altra lliure i justa,<br />

en què sigui el poble qui real<br />

ment decideixi el seu destí per<br />

mitjà de noves formes d'organit<br />

zació social.<br />

Tercer.- Conseqüentment, no<br />

accepto formar part d'una Mesa<br />

Electoral.<br />

Per tot això, és evident que for<br />

mar-ne part aniria en contra de<br />

<strong>les</strong> meves conviccions; que si se<br />

m'obliga, s'atempta contra la lli<br />

bertat ideològica; que aquesta<br />

obligatorietat seria incongruent<br />

ja que, si s'accepta el dret a abs<br />

tenir-se en unes eleccions, s'ha<br />

de reconèixer el dret a no parti<br />

cipar en el procés de votació<br />

dels altres.<br />

Per tant, demano:<br />

Que respecteu la meva decisió,<br />

alhora que us adverteixo que<br />

faig reserva expressa d'interpo<br />

sar els recursos que consideri<br />

pertinents per tal de fer valer el<br />

meu dret a la llibertat ideologica<br />

reconeguda fins i tot per la<br />

Constitució espanyola en el seu<br />

article 18.

ÉS LEGÍTIMA LA<br />

Moltes vegades hem sentit gent<br />

que critica, per exemple, la<br />

insubmissió amb l'argument<br />

que qualsevol col.lectivitat<br />

necessita unes normes de con<br />

vivència i que, per tant, no es<br />

pot donar per bona la desobe<br />

diència a aquestes normes, ja<br />

que això posa en perill la<br />

mateixa existència social.<br />

Solen donar com a exemple els<br />

semàfors o els stops: cal res<br />

pectar-los, per més raons pun<br />

tuals que un tingui per no fer<br />

ho, perquè si no es posa en<br />

perill la possibilitat de circular.<br />

Ésclar que aquest argument és<br />

truculent, però en certa mane<br />

ra convida a reflexionar sobre<br />

la desobediència en general.<br />

De fet, aquest mateix argument<br />

és el que utilitza Hume per jus<br />

tificar l'obediència: "Si se'm<br />

pregunta la raó de l'obedièn<br />

cia que hem de tenir al govern,<br />

m'afanyaré a contestar: per<br />

què d'una altra manera no<br />

podria subsistir la societat."<br />

Hume desmunta la idea del<br />

contracte social, la suposada<br />

cessió de sobirania que totes<br />

<strong>les</strong> persones fan a l'estat a<br />

canvi de seguretat. Al contrari,<br />

afirma que els governs que ell<br />

ha conegut, tant del seu temps<br />

com de la història, "van ser<br />

originalment fundats sobre la<br />

usurpació o la conquesta, si no<br />

sobre totes dues, sense cap<br />

pretensió de lliure consenti<br />

ment o subjecció per part del<br />

poble Amb aquestes arts<br />

s'han establert molts governs, i<br />

aquest és l'únic contracte origi<br />

nal del qual poden presumir"<br />

Totiaixò, sosté que cal obeir el<br />

govern per un principi utilita<br />

rista: per subsistir com a socie<br />

tat. Nosaltres, en canvi, pen<br />

sem que algunes qüestions han<br />

arribat a un punt que, si volem<br />

subsistir com a societat, hem<br />

de començar a desobeir els<br />

governs. Per això intentaré<br />

exposar aquí algunes coses<br />

que, francament, no tinc gaire<br />

clares però que trobo interes<br />

sants. Es tracta de buscar la<br />

legitimitat a la desobediència<br />

civil en general.<br />

LA LEGIMITAT EN LA FINALITAT<br />

COL.LECTIVA (0 POLITICA 0<br />

ALTRUiSTA)<br />

Hi ha alguna cosa que diferencia la<br />

desobediència civil practicada pels<br />

testimonis de Jehovà o pels adventistes<br />

contra el reclutament militar obligato<br />

ri de la practicada per en Pepe<br />

Beúnza i la resta d'objectors insubmi<br />

sos posteriors. Alguna cosa que no té<br />

res a veure amb la confessió religiosa,<br />

és clar. Jo crec que els dos grups par<br />

teixen de concepcions de la desobe<br />

diència força diferents, tot i que mol<br />

tes vegades es confonen. Per una<br />

banda hi ha una actitud individual<br />

que basaria la seva legitimitat en la<br />

diferència, en la diversitat ètica, cultu<br />

ral, religiosa o el que sigui. Si un par<br />

ticipa de determinades creences, pro<br />

vinents de la fe o de la cultura o de la<br />

pròpia evolució moral, hi ha coses<br />

que en consciència no pot fer o que<br />

no pot deixar de fer, i si una llei obli<br />

ga o prohibeix fer-<strong>les</strong>, un ha de deso<br />

beir-la. Però això no vol dir que pre<br />

tengui el mateix de tota la societat,<br />

perquè la seva actitud precisament es<br />

basa en coses que el diferencien.<br />

Posem un exemple: si es promulga<br />

una llei que prohibeix que se celebrin<br />

misses, qualsevol catòlic conseqüent<br />

l'haurà de desobeir, però la finalitat<br />

d'aquesta desobediència no serà pas<br />

que tothom acabi anant a missa, sinó<br />

només que es despenalitzi la missa.<br />

Aquesta actitud, doncs, és fonamen<br />

talment individual: d'individu o de<br />

grup diferenciat del col.lectiu general.<br />

Una altra forma diferent de desobe<br />

diència civil és aquella que qüestiona<br />

una llei des d'una perspectiva gene<br />

ral, de tota la societat, perquè la con<br />

sidera nociva per a tothom. En aquest<br />

cas, el desobedient no pretén aconse<br />

guir que la llei toleri la seva actitud o<br />

l'actitud d'un grup al qual pertany,<br />

sinó que vol abolir la llei per a tothom.<br />

Reprenent l'exemple d'abans, davant<br />

d'una llei que prohibeix la missa,<br />

qualsevol persona, encara que no<br />

sigui catòlica, pot prendre una actitud<br />

de desobediència amb la base que<br />

l'esmentada llei viola el principi de lli<br />

bertat religiosa, que considera fona<br />

mental per a tothom.<br />

Veiem, doncs, que hi pot haver dues<br />

concepcions prou diferents de desobe<br />

diència civil: una que reclama toleràn<br />

cia individual i una altra que demana<br />

l'abolició de la legislació conflictiva<br />

per a tothom. Però també veiem que<br />

no és pas gens fàcil, o almenys no ho<br />

és sempre, diferenciar l'una de l'altra<br />

per l'actitud del desobedient. En l'e<br />

xemple que posàvem, el resultat pràc<br />

tic d'una i altra forma pot ser exacta<br />

ment el mateix. I tot i aixe, crec que és<br />

CIVIL?<br />

una distinció útil perquè un element<br />

fonamental de la desobediència civil<br />

és el discurs que l'acompanya, i aquí<br />

sí que la diferència entre un i altre cas<br />

seria remarcable.<br />

Ara bé, la realitat és infinitament com<br />

plexa i probablement està formada de<br />

coses contínues, sense fronteres níti<br />

des. Per això, segurament és fàcil tro<br />

bar una bona colla d'actituds intermè<br />

dies que s'haurien de situar entremig<br />

de l'extrem "desobediència per ser<br />

tolerar i l'extrem "desobediència per<br />

abolir la legislació per a tothom".<br />

Jo crec que l'actitud dels testimo<br />

nis de Jehovà davant del servei<br />

militar s'acosta més al primer<br />

extrem, mentre que la que s'inicia<br />

a l'estat espanyol amb en Pepe<br />

Beúnza tendeix més cap al<br />

segon. l segur que entre cada<br />

desobedient els matisos són<br />

innombrab<strong>les</strong>.<br />

És, però, més legítima una que<br />

l'altra? Així, en termes generals,<br />

jo crec que és més legítima la<br />

segona. Senzillament persegueix<br />

una finalitat general, mentre que<br />

la primera en persegueix una de<br />

particular. Com que això és una<br />

revista antimilitarista, ho exempli<br />

ficarem amb la desobediència al<br />

reclutament de la que parlàvem<br />

al principi. La desobediència que<br />

consisteix en abandonar la pres<br />

tació substitutória abans d'aca<br />

bar-la persegueix una equipara<br />

ció de la durada de la PSS i la de la<br />

mili, és a dir, si té èxit es produirà un<br />

canvi legal que únicament afecta els<br />

objectors de consciència, però no pas<br />

el reclutament en sí ni <strong>les</strong> persones que<br />

trien altres camins (fer la mili o ser<br />

insubmís, per exemple). En canvi, els<br />

insubmisos, en cas de tenir èxit, pro<br />

voquen un canvi legal que afecta el<br />

reclutament sencer, i per tant també<br />

aquells que volen fer la mili o la PSS,<br />

i indirectament tota la societat, doncs<br />

se suposa que es tracta de modificar<br />

(molt o poc) un model de defensa,<br />

cosa que involucra absolutament tot<br />

hom. De totes maneres, amb aquesta<br />

primera distinció que fem dins de la<br />

desobediència civil no n'hi ha pas<br />

prou per resoldre'n lalegitimitat. Si bé<br />

un objectiu general pot semblar millor,<br />

si no fem altres consideracions també<br />

se'ns podria dir que alhora és més<br />

•••••••••••

o<br />

nociu, perquè de fet pretén imposar a<br />

tothom allà que el desobedient pensa<br />

que és millor (i ja sabem que moltes<br />

vegades no estem gaire d'acord amb<br />

el que ens volen encolomar pel nostre<br />

bé). Anem, doncs, per un altre camí.<br />

lA LEGITIMITAT EN LAFINALITAT MORAL<br />

MENI ACCEPTABLE<br />

Hi ha persones que creuen en un bé<br />

universal que es fa evident mitjançant<br />

la raó i que no depèn de circumstàn<br />

cies històriques ni culturals ni de cap<br />

mena. Els renaixentistes en van dir la<br />

llei natural, allà que està bé ara i<br />

aquí, però també per sempre i a tot<br />

arreu. És difícil, per poc sentit de la<br />

relativitat que es tingui, creure en la<br />

llei natural. Però tampoc no es pot<br />

despreciar així com així. És cert que<br />

una creença plena en la llei natural<br />

porta a la imposició dels nostres<br />

valors (moltes vegades purament cul<br />

turals) a tothom i justifica el colonia<br />

lisme ideològic. Però un relativisme<br />

extrem impedeix criticar coses com<br />

l'ablació del clítoris. Si poguéssim<br />

assegurar que hi ha uns principis<br />

bàsics d'aplicació universal, encara<br />

que fossin molt senzills, ja tindríem la<br />

desobediència legitimada: si allà que<br />

es desobeeix és contrari a aquests<br />

principis universals, la desobediència<br />

és bona. Si no, és antisocial.<br />

Malauradament, <strong>les</strong> coses són més<br />

complicades. Però aquesta mateixa<br />

línia ens pot donar més rendiment. Si<br />

bé és cert que no hi ha una llei natu<br />

ral universal consensuada, sí que hi<br />

ha uns principis que teòricament pla<br />

negen per sobre de tot un ordena<br />

ment jurídic concret. En el cas de<br />

molts estats, aquest codi és reflectit en<br />

la constitució. Se suposa que no hi<br />

pot haver cap norma col.lectiva, des<br />

de <strong>les</strong> lleis orgàniques fins al regla<br />

ment de l'escala de veïns, que contra<br />

digui aquest principis constituents.<br />

Per tant, tota desobediència fona<br />

mentada en un d'aquests principis té<br />

garantida la legitimitat. Si, per exem<br />

ple, la constitució d'un país diu que<br />

tots som iguals (com la nord-america<br />

na), és clar que qualsevol norma dis<br />

criminatòria pot ser desobekla senzi<br />

llament amb l'argument de l'obedièn<br />

cia al principi jurídicament superior,<br />

que és la igualtat.<br />

En els estats formalment democràtics<br />

això és molt més freqüent del que es<br />

podria pensar. Els tex<br />

•<br />

• tos constituents<br />

C9<br />

de l'estat sempre són molt més oberts<br />

i llibertaris que <strong>les</strong> lleis concretes<br />

(mireu el capítol I de la Constitució<br />

Espanyola: tenim dret a gairebé de<br />

tot) i que la realitat policial i militar.<br />

Per tant, crec que es pot aprofitar<br />

aquesta legitimitat que dóna la matei<br />

xa hipocresia de l'estat: són <strong>les</strong> seves<br />

pròpies directrius <strong>les</strong> que ens donen la<br />

raó (<strong>les</strong> que ens diuen de buscar la<br />

pau, la dignitat de tothom, la justícia,<br />

el respecte individual i col.lectiu, la lli<br />

bertat, la democràcia, etc.). Quan<br />

desobeïm, simplement els estem fent<br />

cas en allò essencial. Això no vol pas<br />

dir, és clar, que cregui que tota deso<br />

bediència que no es pot justificar en<br />

un text legal no sigui legítima. Falta<br />

parlar d'una altra característica de la<br />

desobediència civil, que segurament<br />

és la més important per legitimar-la.<br />

LA LEGITIMEATEN ELS MITJANS<br />

Suposem que hi ha una llei que volem<br />

desobeir. Es tracta d'una llei que ens<br />

afecta com a individus específics (no<br />

té la legitimitat de la finalitat col.lecti<br />

va) i quea més no contradiu cap prin<br />

cipi general normalment acceptat com<br />

a dret humà (no té la legitimitat de la<br />

finalitat moral). És legítima la nostra<br />

desobediència civil? Jo<br />

crec que com<br />

a mínim no és il.legítima, i aquest és<br />

l'aspecte que diferencia aquesta<br />

forma d'actuació d'altres, especial<br />

ment <strong>les</strong> que impliquen violència, com<br />

ara la lluita armada. Fixem-nos que hi<br />

ha molta gent que creu que els intere<br />

sos d'una col.lectivitat sencera (legiti<br />

mitat 1), quan es veuen contradits per<br />

la violència (no oblidem que els orde<br />

naments jurídics coneguts se sustenten<br />

en la possibilitat d'usar la força),<br />

poden ser defensats amb la violència.<br />

És el típic cas d'algú que creu que la<br />

seva comunitat nacional està oprimida<br />

(o hipotèticament ho podria arribar a<br />

estar; aquest és l'argument típic dels<br />

militars: sense ells tothom correrà a<br />

"invadir el suelo patrio"). També hi ha<br />

molta gent que creu en la bondat de<br />

l'ús de la violència per una "causa<br />

justa", cosa que acostuma<br />

a voler dir<br />

una situació en la qual es viola algun<br />

d'aquests considerats drets humans<br />

universals que solen guarnir <strong>les</strong> cons<br />

titucions dels estats (legitimitat 2). Però<br />

difícilment trobarem algú que tingui<br />

dos dits de front i que alhora propug<br />

ni Pús de la violència<br />

o 0<br />

per defensar interessos particulars i<br />

causes injustes (el món és ple de gent<br />

que ho fa, però normalment miren de<br />

disfressar el seu interès particular o la<br />

seva causa injusta).<br />

Pel que fa a la desobediència civil,<br />

crec que fins i tot una causa particular<br />

i injusta se salva. Per què? Simplement<br />

perquè, al contrari d'altre formes d'in<br />

tervenció social, la desobediència civil<br />

persegueix no només una pressumpta<br />

legitimitat en la finalitat, sinó també<br />

una pressumpta legitimitat en els mit<br />

jans. Crec que allà essencial en la<br />

desobediència civil és que el possible<br />

sofriment que genera l'assumeix bàsi<br />

cament el mateix desobedient i no el<br />

carrega en altres (tal com fa la lluita<br />

armada, per exemple).<br />

Aquest és un requisit que em sembla<br />

que cal tenir molt present. Per<br />

desobeir els stops no és una forma de<br />

desobediència civil, perquè implica un<br />

risc molt gran per a altres. La insub<br />

missió, en canvi, és una forma de<br />

desobediència civil perquè, d'entrada<br />

i independentment de si té èxit com a<br />

estratègia per abolir una legislació o<br />

per canviar una situació social, perju<br />

dica bàsicament el-propi insubmís. En<br />

la desobediència civil no hi ha vícti<br />

mes innocents,<br />

en el sentit d'alienes a<br />

)'acció. És per això que penso que<br />

qualsevol desobediència civil (és a dir,<br />

conscient, pública i noviolenta) és<br />

legítima en sí mateixa, a part de la<br />

finalitat que persegueixi. És evident<br />

que si busca un objectiu que és perce<br />

but per la comunitat com a nociu, Pú<br />

nica conseqüència de la desobedièn<br />

cia serà el rigor de la llei sobre el<br />

desobedient. Quan en Pepe Beúnza<br />

va decidir fer-se objector de conscièn<br />

cia,<br />

no sabia fins a quin punt la seva<br />

actitud contribuiria a desenvolupar<br />

l'antimilitarisme a l'estat espanyol. Sí<br />

que sabia segur que d'entrada ell, i<br />

ningú més, pringava. Si la societat<br />

espanyola fos altament militarista, en<br />

Pepe hagués complert el seu temps de<br />

presó i de batalló disciplinari i aquí<br />

no ha passat res. El desobedient s'a<br />

rrisca ell i prou:<br />

només per això la<br />

0<br />

o<br />

seva actitud ja no pot ser il.legíti<br />

ma.<br />

CONCLUSIONS: LA DESOBE<br />

DÉNaA avilÉsDEmoozkricA<br />

Sabem que en un món en el qual<br />

hi ha altíssimes concentracions<br />

de poder (com ara l'apocalíptica<br />

possibilitat que un holocaust<br />

nuclear pot dependre d'un grup<br />

molt petit de persones), l'obe<br />

diència no és, com deia Hume,<br />

un requisit de supervivència<br />

social, sinó més aviat el contrari.<br />

Aquest segle hem hagut de patir<br />

barbaritats quantitativament ini<br />

maginab<strong>les</strong> en altres èpoques i<br />

molt sovint han estat justificades<br />

pel principi de l'obediència<br />

deguda. La cultura de l'obedièn<br />

cia està fortament arrelada en la<br />

nostra condició de bèstia gregà<br />

ria, però, per sort, la nostra natu<br />

ra<strong>les</strong>a mig individualista també<br />

ens permet cultivar la possibilitat<br />

de desobeir. No es tracta que<br />

cap llei o cap norma reculli el<br />

dret que tenim a desobeir. Es<br />

tracta d'aprofundir en la cultura<br />

de la desobediència, perquè tots<br />

sapiguem uns dels altres que<br />

només obeirem allò que trobem<br />

ètic. La cultura de la desobedièn<br />

cia és la cultura llibertària, aque<br />

lla que demana més responsabi<br />

litat individual que cap altra. La<br />

desobediència és una forma de<br />

democràcia directa, és la recu<br />

peració de la sobirania indivi<br />

dual. No nega la necessitat de<br />

renúncies personals en benefici<br />

de la vida social. Simplement<br />

exigeix que aquestes renúncies<br />

no siguin imposades per la<br />

violència o comprades amb mer<br />

caderies, sinó explicades pel<br />

coneixement. I sobretot, la deso<br />

bediència té un autocorrectiu que<br />

impedeix que una cosa que neix<br />

amb vocació alliberadora esde<br />

vingui més font d'opressió: com<br />

deiem abans, el risc és per al<br />

desobedient i prou.<br />

°<br />

4104Rk-91<br />

Pere Comellas

24<br />

ilSía40<br />

La linea desobediente<br />

A Euskadi s'ha iniciat una<br />

campanya de desobedièn<br />

cia civil en tots els sentits.<br />

La campanya consisteix<br />

bàsicament en omplir<br />

Euskadi d'enganxines i car<br />

tells i fer xerrades informati<br />

ves sobre el dret a desobeir.<br />

La informació que em rebut<br />

és escasa i esperem apro<br />

fundir més i poder oferir<br />

informació més detallada en<br />

propers números.<br />

La redacció.<br />

0 DE ESPANA<br />

‘Ww4<br />

DGAVE...<br />

La linea desobediente

Els proppassats dies 20 i 21 d'abril<br />

vàrem celebrar la primera jornada del<br />

col.lectiu a LLiçà d'Amunt. Ens aplegà<br />

rem més de quaranta persones vingudes<br />

d'arreu dels Països Catalans. En un bon<br />

ambient els espais de treball foren els<br />

següents:<br />

*<br />

"Quatre pinzellades" amb l'aportació<br />

d'insubmisos de<br />

diversos movi<br />

ments dels<br />

Països<br />

Catalans. En<br />

aquest primer<br />

contacte i escal<br />

fada de motors<br />

n'Amand Ortiz<br />

de València i en<br />

Xiscu Bellés de<br />

Ciutat de<br />

Palma ens<br />

posaren al<br />

dia de <strong>les</strong><br />

diverses<br />

dinàmiques<br />

socials. València<br />

té un <strong>MOC</strong> consoli<br />

dat i potent, amb fei<br />

nes-interessants de ja fa temps i en l'ac<br />

tualitat. A Mallorca, per contra, el movi<br />

ment per la insubmissió neix, encara que<br />

està creixent a bon ritme.<br />

*<br />

Xerrada "Origen i reptes de la insub<br />

missió" a càrrec de Pepe Beúnza. El nos<br />

tre mestre històric fou com sempre ago<br />

sarat en <strong>les</strong> seves aportacions.<br />

Ens recordà que el preocupa<br />

especialment la divisió entre<br />

objectors i insubmisos.<br />

Feu també una crida a<br />

donar a conèixer que<br />

el nostre estat<br />

de dret té més<br />

de tres-cents<br />

insubmisos a<br />

<strong>les</strong> presons.<br />

Més de tres<br />

cents presos<br />

per motius de<br />

consciència, per motius polítics.<br />

*<br />

Primer moment del treball per grups.<br />

Aquest se centra en tres àmbits: pedago<br />

gia, el segon que fou anomenat -nou<br />

codi penal-objecció fiscal/exèrcit profes<br />

sional-insubmissió a <strong>les</strong> casernes- i ara<br />

què?-reptes de la insubmissió- i el darrer<br />

àmbit, el debat de la insubmissió dins<br />

l'església.<br />

*<br />

La vetlla i la post-vetlla foren un<br />

dels moments més intensos<br />

de la jornada.<br />

Amunt i crits!<br />

*<br />

Treball per grups i<br />

posada en comú.<br />

En aquesta<br />

ens<br />

estendrem una mica més:<br />

Sorgiren una preocupació i dues pro<br />

postes concretes. La preocupació és<br />

la de saber donar resposta avui per<br />

avui als efectes que tindrà l'aplicació<br />

del nou codi penal. Aquest desesta<br />

bilitzarà el moviment per la pau? És<br />

més punitiu, per ser menys sorollós<br />

però amb efectes tant nocius com<br />

l'anterior?<br />

Quedà clar que, davant la nova<br />

etapa que s'obre, cal saber donar i<br />

trobar continuïtat a <strong>les</strong> nostres pro<br />

postes i el nostre pensament antimili<br />

tarista.<br />

De <strong>les</strong> dues propostes, una fou la de<br />

proposar als col.lectius un "Fòrum de<br />

col.lectius antimilitaristes dels Països<br />

Catalans". La segona toca més en<br />

l'espai d'església. El "Manifest 2000<br />

per la pau i la desmilitarització" que<br />

es faria arribar a tots els bisbats dels<br />

Països Catalans per a recollir 2000 o<br />

més signatures del manifest. Fins la<br />

propera !<br />

Jaume Llansó<br />

Col.lectiu Cristià per<br />

la Insubmissió

CILS<br />

CAMPANYA D'ARMES<br />

EE.UU. inverteix 100.000 milions de<br />

dòlars en armament per a Bòsnia<br />

William Perry, secretari de defensa<br />

d'Estats Units, creu en la necessitat de<br />

transferir 100.000 milions de dòlars en<br />

armament al govern de Bòsnia/Her<br />

zegovina. A més, Perry ha establert con<br />

tactes amb els governs europeus i de la<br />

comunitat islàmica perquè col.laborin en<br />

l'ensinistrament i equipament de <strong>les</strong> for<br />

ces armades de Bòsnia. (Defence<br />

Weekly, 7-2-96)<br />

Al Kassar va vendre armes espanyo<strong>les</strong> a<br />

Croàcia<br />

El fiscal anticorrupció de Ginebra ha ini<br />

ciat diligències per conèixer l'origen de<br />

més de sis milions de dòlars que van ser<br />

ingressats en un compte corrent d'un<br />

banc suís per traficant d'armes sirià,<br />

establert a Marbella, Monzer Al Kassar.<br />

El magistrat suís acusa el traficant d'ar<br />

mes d'haver rebut aquesta quantitat com<br />

a comissió per fer d'intermediari en una<br />

operació de venda il.legal d'armes<br />

espanyo<strong>les</strong> a Croàcia i Argentina. Bona<br />

part del material d'armes i explosius de<br />

l'operació, que s'amagava darrera<br />

d'una "exportació de sucre i cafè", era<br />

exogen, substància química explosiva<br />

que només es fabrica a Espanya i als<br />

Estats Units. A Espanya, aquest explosiu<br />

és fabricat per Santa Bórbara -a<br />

Valladolid-, i per Unión Espa-riola de<br />

Explosivos, a <strong>les</strong> plantes que té a<br />

Galdakano (Biskaia) i Póramo de Masa<br />

(Burgos).<br />

Segons <strong>les</strong> investigacions realitzades,<br />

l'explosiu utilitzat pels neonazis argen<br />

tins contra la seu de l'Asociación<br />

Mutual Israelita Argentina (AMIA) el<br />

juliol de 1994, on van morir 104 perso<br />

nes, era precisament exogen.<br />

Posteriorment, s'ha demostrat qúe l'ori<br />

gen de l'explosiu era espanyol.<br />

El govern espanyol gasta més per afa<br />

vorir la indústria militar europea<br />

El. govern espanyol ha decidit adquirir<br />

15 helicòpters AS 532 UL Cougar per<br />

0, 26.993 milions de pessetes al consorci<br />

franco- alemany Eurocopter, en comptes<br />

0 dels helicòpters nord-americans<br />

< Sikorsky, més barats a més, preferits<br />

O pels comandaments de l'exèrcit espan<br />

,,C) yol. Amb aquesta compra, el govern<br />

26<br />

espanyol aposta clarament per la indús<br />

tria militar europea davant la rivalitat<br />

El Ministeri de Defensa gasta mentre el<br />

govern vol retallar <strong>les</strong> pensions<br />

Enmig del debat electoral, mentre es discu<br />

tia, entre altres coses, sobre el futur de <strong>les</strong><br />

pensions, el Ministeri de Defensa espanyol<br />

ha presentat a concurs un programa per la<br />

reforma dels carros de combat del model<br />

M-60. Aquest contracte, pel qual competei<br />

xen el grup Gamesa i Peugeot Talbot<br />

España, arriba a la xifra de 8.000 milions<br />

de pessetes. En els darrers tres anys,<br />

Peugeot Talbot ha subministrat comandes<br />

de l'exèrcit espanyol pel valor de 1.300<br />

milions de pessetes.<br />

Bazán amplia el mercat a Africa i al sud-est<br />

asiàtic<br />

L'Empresa Nacional Bazón, que té com a<br />

principal client l'armada espanyola, apro<br />

fundeix la seva projecció en el mercat inter<br />

nacional d'armes. El govern Sud-africà con<br />

sidera una oferta per un programa de cor<br />

betes d'un pressupost de 50.000 milions de<br />

pessetes. Després del contracte de construc<br />

ció de portavions per a la marina tailande<br />

sa -que ja vam informar en <strong>les</strong> anteriors notí<br />

cies del C3A-, el govern de Tailàndia estu<br />

dia la compra de submarins. El sud-est asià<br />

tic, una de <strong>les</strong> zones de major creixement<br />

econòmic del món, es converteix en una<br />

zona ele màxima importància pels fabri<br />

cants mundials d'armes.<br />

La concentració econòmica arriba a <strong>les</strong><br />

empreses militars<br />

"Necessitem més concentracions i fusions a<br />

Europa per ser capaços de fer front a <strong>les</strong><br />

fusions de <strong>les</strong> companyies nord- america<br />

nes", va dir Frederic Aragón, portaveu de<br />

la divisió de "defensa" de Matra. Aquestes<br />

declaracions s'emmarquen davant l'anunci<br />

de <strong>les</strong> negociacions per a la fusió de <strong>les</strong><br />

companyies Boeing i McDonnell Douglas,<br />

per un valor de 4,2 bilions de pessetes.<br />

Això pot provocar moviments similars en la<br />

indústria europea de la guerra, tal i com ja<br />

apunta Aragón. Aquesta tendència, que en<br />

altres nivells es justifica pel procés d'inte<br />

gració europeu, sembla ser imparable.<br />

La Infanta Helena i Marichalar, nous pro<br />

motors de la venda d'armes<br />

La Infanta Helena i el seu flamant cònjuge,<br />

entre descans i descans de <strong>les</strong> seves activi<br />

tats laborals, s'han convertit en promotors<br />

de la venda d'armes al sud-est asiàtic. El 12<br />

de desembre de l'any passat, en presència<br />

de la parella reial, es va realitzar a<br />

Bangkok, capital de Tailàndia, la segona<br />

Expotecnia, organitzada per l'ICEX (Instituto<br />

Espaiiol de Comercio Exterior). Aquesta<br />

mostra, que va ser presentada pel govern<br />

espanyol com una "operació d'estat", s'ha<br />

dirigit a set membres de l'ASEAN:<br />

Indonèsia, Filipines, Malàisia, Singapur,<br />

Brunei i Vietnam. Un dels objectius princi<br />

pals d'aquesta mostra és la promoció de la<br />

venda d'armes a paasos del sud-est asiàtic.<br />

Entre altres empreses van ser presents els<br />

fabricants espanyols d'armament CASA,<br />

Bazán i Defex.<br />

Els "Voltors" esperen l'aixecament de l'em<br />

bargament d'armes a Xina<br />

Després de la matança de la plaça de<br />

Tiananmen al 1989, la UE va castigar el<br />

règim de Pequín embargant diversos acords<br />

de venda d'armes. D'aquests, avui només<br />

queda en peu la prohibició de la venda<br />

darmes letals o plataformes d'armes".<br />

Però diferents empreses d'armes europees<br />

ja es preparen davant la previsió que<br />

aquesta prohibició sigui aixecada.<br />

En aquest sentit, el president de Bazón,<br />

Eduardo Abellón, com confirma un porta<br />

veu de l'empresa, va realitzar una presen<br />

tació a Xina de la capacitat d'aquesta<br />

indústria d'armament. Fonts de d'adminis<br />

tració éspanyola consultades han confirmat<br />

aquesta visita i han dit que "no considerem<br />

incorrecte iniciar sondejos per si algun dia,<br />

ja amb <strong>les</strong> sancions aixecades, volen fer<br />

una comanda".<br />

El coneixement d'aquesta notícia coincideix<br />

amb <strong>les</strong> maniobres militar de l'exèrcit xinès<br />

al voltant de Taiwan i <strong>les</strong> amenaces realit<br />

zades d'atacar amb míssils aquest petit<br />

país.<br />

Espanya proveeix d'armes els paeIsos amb<br />

dictadures militars a través del port de<br />

Santander<br />

El Moviment d'Objecció de Consciència de<br />

Cantàbria denuncia la utilització del port de<br />

Santander com el més actiu de la península,<br />

juntament amb el de <strong>Barcelona</strong>, en l'expor<br />

tació d'armament. El <strong>MOC</strong> ha elaborat un<br />

informe on assegura que "el port de<br />

Santander ha estat, en els darrers deu anys,<br />

el punt d'embarcament d'armes destinades<br />

a pac3sos en guerra, sovint per sostenir dic<br />

tadures militars que vulneren de manera fla<br />

grant els drets humans més elementals, tals<br />

com Indonesia, lraq, Zaire, Xile, Mianmar,

Marroc, Libèria o Pakistan, entre altres". La<br />

causa d'aquest moviment d'armes és degut<br />

a la proximitat de centres de producció mili<br />

tar com Bazán, Expal, ERT o Gamesa.<br />

Hi ha una normativa de Comerç Exterior de<br />

Material de Defensa, que prohibeix expor<br />

tacions quan "existeixi indicis racionals que<br />

el material bèl•lic pot ser utilitzat en accions<br />

que pertorbin la pau, la estabilitat o la segu<br />

retat a nivell mundial o regional". No obs<br />

tant aixà, com un exemple més de la desí<br />

dia del govern espanyol, el port de<br />

Santander ha estat utilitzat habitualment per<br />

enviar armament a Nigèria. En aquest país<br />

impera una dictadura que, recentment, ha<br />

executat a nombrosos opositors al règim i<br />

defensors dels drets humans, entre ells l'as<br />

pirant al Premi Nàbel de la Pau, Ken Saro<br />

Wiwa.<br />

En aquest sentit, el <strong>MOC</strong> de Cantàbria<br />

adverteix que "si no expressem activament<br />

el refús a aquestes trameses ens fem còm<br />

plices de la barbàrie". El <strong>MOC</strong> de<br />

Cantàbria també ha denunciat la utilització<br />

de <strong>les</strong> instal'Iacions portuàries per desem<br />

barcar material de guerra per a maniobres<br />

militars. la darrera al 1995, vehic<strong>les</strong> mili<br />

tars holandesos van desembarcar per fer<br />

unes maniobres conjuntes amb l'Estat<br />

espanyol.<br />

Espanya s'aprofita del deute del Marroc per<br />

encolomar més armes<br />

La primera setmana de febrer Felipe<br />

Gonzeilez acompanyat per set ministres va<br />

fer una visita oficial al Marroc per firmar<br />

150.000 milions en ajudes econòmiques.<br />

La visita va servir,. també, per a renegociar<br />

o convertir -una fórmula dissimulada de con<br />

donar- en inversió el deute de 242.300<br />

milions de pessetes que el Marroc té amb<br />

Espanya, i que no pot pagar. D'aquesta<br />

condonació camuflada hi ha 23.500<br />

milions que pertanyen a antigues vendes<br />

d'armes espanyo<strong>les</strong> que el Marroc no pot<br />

pagar. El més important, del qual no se n'ha<br />

parlat, és que de <strong>les</strong> pròximes ajudes<br />

50.000 milions són perquè el Marroc com<br />

pri armes espanyo<strong>les</strong>.<br />

Res de nou que no se sabés de la política<br />

exterior espanyola amb el Marroc. Se'ls hi<br />

dona ajudes econòmiques perquè comprin<br />

armes (que després no poden pagar). I això<br />

se li atorga a un país que manté ocupat mili<br />

tarment el Sahara Occidental, que retarda<br />

la celebració d'un referèndum decretat per<br />

la ONU en aquest territori; un país denun<br />

ciat reiteradament per la manca de respec<br />

te als drets humans; un país que, per altre<br />

banda, té un deute exterior que representa<br />

el 68% del seu PIB i que dedica el 20% del<br />

seu pressupost a la despesa militar.<br />

Mines antipersones, un genocidi d'efectes<br />

retardats<br />

Un diari de difusió estatal va resumir breu i<br />

senzill què suposen avui <strong>les</strong> mines per molts<br />

pob<strong>les</strong> que han sofert els efectes de la gue<br />

rra: "68 pciósos sembrats de mines antiper<br />

sones, 26.000 morts a l'any, transports i<br />

cultius impossibilitats, el teixit sencer d'una<br />

societat esquinçat i amenaçat". Un proble<br />

ma humanitari de primera magnitud... i, en<br />

canvi, la crida dels propis organitzadors<br />

de la Cimera Humanitària realitzada a<br />

Madrid el desembre de l'any passat, no va<br />

ser capaç de treure un declaració respecte<br />

<strong>les</strong> mines <strong>les</strong> conclusions finals. La Cimera<br />

Humanitària , organitzada<br />

per la Comissió<br />

d'Ajuda Humanitària de la Unió Europea,<br />

presidida per Emma Bonino, va concloure<br />

amb una declaració plena de bones inten<br />

cions. En canvi, encara que<br />

va ser motiu de debat no va<br />

ser capaç de treure ni un<br />

compromís de pressió als res<br />

pectius governs per acabar<br />

amb aquesta plaga.<br />

Peter Hansen, responsable<br />

d'Afers Humanitaris de la<br />

ONU, va respondre a <strong>les</strong> pre<br />

guntes d'un periodista: "No<br />

hi ha discrepàncies sobre<br />

aquest tema entre els partici<br />

pants a la cimera... però no<br />

hem pogut arribar a un<br />

acord. Els signants som un<br />

grup heterogeni, i existeixen<br />

negociacions en curs... Els<br />

governs encara no han seguit<br />

<strong>les</strong> seves opinions públiques,<br />

que volen un acord contra <strong>les</strong><br />

mines". (El País, 15-12-95).<br />

No van pensar, tampoc, que<br />

si no existís la fabricació i<br />

exportació de mines, si milers<br />

d'hectàrees de camps de cul<br />

tiu no estiguessin infestats de<br />

mines, faria menys fals l'ajuda huma<br />

nitària, i menys funcionaris europeus,<br />

amb sous astronòmics, encarregats d'a<br />

questa "aluda".<br />

La crisi de Santa Bàrbara<br />

El consell de ministres espanyol del 9-2-<br />

96 va aprovar la fabricació de 463<br />

blindats Pizarro a l'empresa nacional<br />

Santa Bórbara, per un import total de<br />

124.000 milions de pessetes, en diver<br />

ses fases fins l'any 2010. Aquesta<br />

comanda pretén pa•liar la greu crisi<br />

per la qual passa aquesta empresa mili<br />

tar estatal (l'exercici de 1995 s'ha sal<br />

dat amb 27.500 milions de pèrdues).<br />

Amb aixà, el govern vol salvar <strong>les</strong> fac<br />

tories de Sevilla, Trubia (Astúries),<br />

Palència, i Granada. Tanmateix no evita<br />

una dura reconversió -amb significatives<br />

pèrdues de llocs de treball- en indústries<br />

<strong>civils</strong> de <strong>les</strong> altres factories de Múrcia,<br />

Toledo, Valladolid, Oviedo, o, fins i tot,<br />

el tancament de la fabrica de la<br />

Corunya.<br />

A banda de la immoralitat que repre<br />

senta aquesta inversió de 124.000<br />

milions de pessetes en armes, no era<br />

necessària, ja que l'exèrcit espanyol ja<br />

té els blindats de segona mà a <strong>les</strong> tropes<br />

americanes de la OTAN estacionades a<br />

Europa. Aquesta inversió tampoc aca<br />

barà amb la crisi llargament anunciada<br />

de Santa Bórbara. Malgrat aquesta<br />

injecció no es solucionarà, atès que la<br />

crisi per la qual passa la indústria mili<br />

tar espanyola és conjuntural. Acabada<br />

la guerra freda, els mercats d'armes<br />

s'han reduót i han entrat en una dura<br />

competència que la indústria espanyola<br />

no pot assumir davant la d'Estats Units,<br />

França, Alemanya; sense comptar amb<br />

els preus de saldo de <strong>les</strong> armes que<br />

Rússia ha posat al mercat.<br />

També hi ha una crisi estructural, Santa<br />

Bórbara és un indústria de fabricació<br />

d'armes convencional (explosius, armes<br />

curtes, fusells, morters, canons, blindats)<br />

per un tipus d'exèrcit que pertany al<br />

passat: gran nombre d'efectius, davant<br />

un més efectiu exèrcit reduót i profes<br />

sionalitzar que ens prepara el futur.<br />

Això requereix grans inversions en tec<br />

nologia que puguin fer competitiva una<br />

indústria militar, cosa fora de l'abast<br />

d'Espanya davant els seus homòlegs<br />

d'Europa i els Estats Units. Per tant, s'ha<br />

d'insistir un cop més en apostar per la<br />

conversió de la indústria militar en civil.<br />

En comptes d'això, el govern per no<br />

perdre llocs de treball assumeix els cos<br />

tos d'aquestes pèrdues i els converteix<br />

en costos socials, ja que haurà de<br />

desactivar tot l'explosiu i armament inú<br />

til que s'emmagatzema en els dipòsits,<br />

amb l'objectiu de llançar-lo al mar. Això<br />

representarà un greu cost ecològic.

El dia 24 de maig, dia internacio<br />

nal de la Dona per la pau i el<br />

desarmament, va tenir lloc la pri<br />

mera presentació d'insubmises de<br />

la ciutat de Mallorca.<br />

La idea d'aquesta presentació va<br />

sorgir de la marginació que sentim<br />

en el tema de l'antimilitarisme, ja<br />

que tant els mitjans informatius<br />

com la gent en general no propera<br />

a nosaltres tendeixen a identificar<br />

aquest tema tan sols amb els<br />

homes, ja que són ells els qui han<br />

de complir la <strong>conscripció</strong> obligatò<br />

ria. Pero el militarisme és molt més,<br />

és una institució altament sexista i<br />

de menyspreu envers el ser humà,<br />

fortament jerarquitzada, que impli<br />

ca submissió i obe<br />

diència cega, i<br />

nosaltres ens<br />

rebel.lem contra<br />

tot això. Per això<br />

<strong>les</strong> components de<br />

Dones Ilibertaries IA<br />

i de l'assamblea<br />

antimilitarista<br />

d'insubmiss@s<br />

i altres com<br />

panyes que,<br />

sense ser de<br />

cap col.lectiu<br />

comparteixen<br />

<strong>les</strong> nostres<br />

idees antisexis<br />

tes, antipatriar<br />

cals i antimilitaris<br />

tes, ens reunim tots els<br />

diumenges a <strong>les</strong> 18.00h en el<br />

local del Ateneu Llibertari Estel<br />

Negre (c/Palau Reial núm 9, 2n)<br />

per organitzar una presentació<br />

a mena de concentració-festa<br />

davant de la delegació de<br />

govern a <strong>les</strong> 12.00h,<br />

en la que vam<br />

anar vestides<br />

de negre, color que representa el dol<br />

per <strong>les</strong> víctimes innocents de <strong>les</strong> gue<br />

rres, amb la cara blanca, simbolitzant<br />

que la majoria de <strong>les</strong> víctimes son<br />

<strong>civils</strong> i anònimes. Dona, t'animem a<br />

venir amb nosaltres a dir que no ens<br />

agraden <strong>les</strong> seves guerres, sols repre<br />

senten morts i violacions; no ens agra<br />

den els seus exercits de devastació<br />

mediambiental; no ens agrada que els<br />

nostres companys siguin buscats, jut<br />

jats i empresonats per negar-se, per<br />

raons de consciència, a realitzar un<br />

absurd servei a la seva patria; no ens<br />

agrada el seu armament, joguines<br />

mortals i d'alt preu que provoquen<br />

retallades en benestar social.<br />

Per tot això i molt més us convidem<br />

també a vosaltres, companys, perquè<br />

vingueu a donar-nos el vostre suport en<br />

aquesta concentració festiva, que por<br />

teu instruments i qualsevol cosa de la<br />

que es pugui treure quelcom de músi<br />

ca.<br />

Us hi esperem a tots/es!<br />

Dones Antimilitaristes.

AL MINISTERI DE DEFENSA:<br />

Jo amb D.N.I. núm<br />

domiciliada al carrer núm pis/porta<br />

municipi de comarca de província de<br />

nascuda al municipi de comarca de província de<br />

el dia de de l'any<br />

MANIFESTO QUE:<br />

lr: rebutio la incorporació de la dona a <strong>les</strong> forces armades espanyo<strong>les</strong>, doncs suposa una excusa més en el aferma<br />

ment de la imatge de l'exèrcit com una institució "moderma i democràtica" i del seu paper com a aparell de control social.<br />

2n: Denuncio que és fals l'argument utilitzat des del poder de que la participació de la dona a <strong>les</strong> forces armades<br />

suposa una conquesta en la consecució de la igualtat dels drets de la humanitat.<br />

3r: Vull demostrar el meu rebuig a participar en una institució basada en la jerarquia, la submissió i l'obediència, i en<br />

la que es potencien valors sexistes i de menyspreu humà.<br />

4t: Em considero objectora de consciència davant l'exèrcit i insubmisa a qualsevol crida, ja sigui de caràcter militar o<br />

civil, per la qual cosa rebutjo la llei d'objecció de consciència per considerar-la una espècie de càstig per als qui no volen<br />

reaitzar el servei militar obligatori, a més d'ocupar un'lloc de treball que podria estar ocupant un/a aturat/da.<br />

5è: Així mateix, manifesto el meu suport als meus companys insubmisos, lliures i presos, afegint que faré tot el possible<br />

per ajudar-los, protegir-los i amagar-los en cas que fos necessari. No crec que sigui cap delicte el fet de negar-se a prestar<br />

aquest serveis, per la qual cosa també dono el meu suport a la campanya d'insubmissió total.<br />

6è: Per tot l'exposat, exigeixo que, a tots els efectes, se'm consideri en la meva condició de civil i no se'm vinculi mai<br />

a la institució militar.<br />

D'aquest manifest, s'haurien de fer tres<br />

capies:<br />

1- per al ministeri de defensa.<br />

2- per al col.lectiu de Mallorca.<br />

3- per tu.<br />

Les còpies haurien d'anar segellades ofi<br />

cialment. (Conforme són iguals).<br />

Signat:<br />

de de 19<br />

Informatiu per a la desmilitarització i la no-vio ència<br />

Nom i Cognoms<br />

Adreça Població<br />

Codi<br />

Potal Comarca Telèfon<br />

Se subscriu a la revista <strong>MOC</strong>ADOR per un període d'UN ANY, prorrogable si no hi ha ordre en<br />

contra, i un import de 1.200 pessetes (4 números) a pagar mitjançant:<br />

Xec adjunt.<br />

1 Ingrés en el compte corrent de La Caixa: 2100-1395-71-0200007716 (envia còpia resguard<br />

ingrés)<br />

Domiciliació bancària (omple <strong>les</strong> dades bancàries que trobaràs al darrera)

EL 24 de maig es va posar en vigor el nou codi penal. En con<br />

seqüència, com era d'esperar, un gran nombre de col.lectius<br />

Tal com va acordar-se a la II<br />

Assemblea de Moviments<br />

Antimilitaristes de Catalunya el<br />

dia 25 de maig s'erigí en un dia<br />

de lluita contra la nova reglamen<br />

tació que penalitza la insub<br />

missió.<br />

Hi havia previstes accions<br />

arreu de Catalunya, però fins<br />

a la data només podem confir<br />

mar <strong>les</strong> següents accions.<br />

BARCELONA.- Dejuni a la Plaça Sant<br />

Jaume durant els diesa 24-25. Molts<br />

dels participants anaven vestits només<br />

amb una manta o llençol. Es va donar<br />

molta informació sobre insubmissió i el<br />

nou Codi Penal als vianants.<br />

Participaren unes 20 persones.<br />

GIRONA.- Es va muntar una paradeta<br />

al carrer en la que es donà informació<br />

als vianants.<br />

GRANOLLERS.- Manifestació festiva en<br />

contra del nou Codi Penal i en suport a<br />

Lluc Pelàez pels carrers del poble.<br />

Assistiren un centenar de persones.<br />

Ocupació dels jutjats on es desplegaren<br />

pancartes i es presentaren 10 insubmi<br />

sos i 5 insubmises. Els insubmisos es<br />

quedaren en calçotets exterioritzant el fet de<br />

que el nou Codi Penal ens despulla. A la tarda<br />

es realitzà un concert de suport a Lluc Pelàez a<br />

càrrec del Cor del Taller de Músics de<br />

<strong>Barcelona</strong> i Toni Olaf-Sabaté Trio.<br />

van començar <strong>les</strong> movilitzacions en contra. A continuacio us<br />

oferim un resum de <strong>les</strong> que ens han arribat.<br />

MANRESA.- Ocupació temporal i asseguda<br />

pacífica a l'Ajuntament. Mobilització d'unes<br />

30 persones.<br />

MATARÓ.- Una marxa de 40 persones arribà a<br />

l'Ajuntament a la tarda. Vint persones s'en<br />

cadenaren a <strong>les</strong> portes de l'Ajuntament i<br />

dos es penjaren amb cordes de la façana<br />

de la Casa de la Vila. Es desplegaren pan<br />

cartes al.lusives al dia.<br />

SABADELL.- Es realitzà una manifestació<br />

d'unes 30 persones on set insubmisos es<br />

despullaren i portaren una pancarta a on<br />

es Ilegia que el Nou Codi Penal ens deixa<br />

a Tots en Pilotes.<br />

TERRASSA.- L'acció es dugué a terme el<br />

dia 28 de maig. S'ocupà l'edifici de<br />

l'Ajuntament on normalment es realitza la<br />

talla dels mossos. L'ocupació durà un dia.<br />

VIC.- Es realitzà una roda de premsa i es<br />

repartí informació al mercat setmanal<br />

sobre el nou Codi Penal i la situació dels<br />

insubmisos.<br />

Tot i que hi havia previstes accions a d'al<br />

tres punts de Catalunya, especialment a<br />

Lleida, Tarragona i Reus, no hem pogut<br />

confirmar la incidència i repercussió d'a<br />

questes.<br />

Distingits senyors/res:<br />

Banc / Caixa Domicili agència<br />

Població Codi Postal<br />

Compte / Llibreta-núm (1)<br />

Jo (titular compte / Llibreta)<br />

domiciliat al c/ pç núm<br />

autoritzo el pagament dels rebuts que al meu nom presentarà <strong>MOC</strong>ADOR<br />

de CP<br />

de de 199<br />

(signatura)<br />

- Envia-ho a <strong>MOC</strong>ADOR Apartat 337. 17600 Figueres (Alt Empordà).<br />

(1) El número s'ha de composar de 20 xifres; 4 corresponents a l'entitat (Banc o Caixa), 4 més de l'oficina,<br />

2 del codi de control, i finalment 10 del compte o llibreta. Les domiciliacions es passaran a principis d'any.<br />

Pels subscriptors donats d'alta al llarg de l'any anterior s'afegirà a l'import anual la part proporcional<br />

corresponent als números rebuts.

MADRID<br />

El divendres 24 de maig a <strong>les</strong> 20h<br />

a la cèntrica plaça de Chueca,<br />

s'havia d'haver iniciat una mani<br />

festació de protesta contra el nou<br />

codi, convocada pels "insumisos<br />

de lucha autónoma". Lacte amb<br />

prou feines va poder-se començar<br />

davant la intervenció de <strong>les</strong> forces<br />

d'ordre públic. Les abundants<br />

dotacions d'antidisturbis demana<br />

ven la documentació a tothom que<br />

s'apropava al lloc. Malgrat això,<br />

unes 500 persones van aconse<br />

guir iniciar la manifestació darrera<br />

una pancarta amb el lema: no hay<br />

represión que pare la insumisión.<br />

A uns 40 metres de la plaça, un cordó<br />

policial va impedir el pas aduint que la<br />

manifestació no estava legalitzada.<br />

Després de resistències, empentes i inter<br />

canvi de cops, els antidistubis es varen<br />

marcar la primera càrrega. Els incidents<br />

es van estendre per tot el barri i després<br />

per <strong>les</strong> zones dels voltants. Es van pro<br />

duir enfrontaments, creuaments de cot<br />

xes i carreres a la zona de Colón,<br />

Alonso Martinez, Bilbao, Tribunal i vol<br />

tants de la Gran Vía, així com en els<br />

barris de Chueca i Malasafia.<br />

Informacions sense confirmar parlen<br />

d'un manifestant i almenys quatre poli<br />

cies ferits, i almenys vint i cinc detinguts.<br />

La actuació de la policia va ser dura i<br />

contundent. Segons <strong>les</strong> nostres informa<br />

cions els incidents es van perllongar fins<br />

a <strong>les</strong> 12:30 de la matinada. Els detinguts<br />

van ser alliberats la mateixa nit de diven<br />

dres, menys dos joves que van passar el<br />

cap de setmana a comissaria per pas<br />

sar a disposició judicial i ser alliberats<br />

el diumentge al migdia.<br />

Simultàniament a la manifestació, un<br />

grup d'insubmisos en rebeldia varen<br />

inundar d'escuma diverses de <strong>les</strong> princi<br />

pals fonts de la ciutat, concretament <strong>les</strong><br />

fonts de la Cibe<strong>les</strong>, Colón, Nuevos<br />

Ministerios i la de la Plaza del Rey.<br />

Protesten així per la rentada de cara<br />

que aquest estat autoritari pretén fer-se<br />

amb el nou codi penal.<br />

També es va fer una roda de premsa<br />

per fer públic el Manifest que ha estat<br />

signat per un munt de gent, entre d'altres<br />

Sodepaz, Paz Ahora, C.G.T., AEDENAT,<br />

APDH, CODA, Liberación, Radical Gay,<br />

C.N.T., Juventudes Comunistas de<br />

Madrid, diverses ONGs, grups antimili<br />

taristes, etc...<br />

El dissabte 25 es va fer una concentració<br />

davant el Ministeri de Educació, protes<br />

tant contra l'empresonament i <strong>les</strong> inhabi<br />

litacions als insubmisos. La concentració<br />

tenia el suport de sindicats i altres col.lec<br />

tius.<br />

BILBO<br />

El dimecres 22 de maig es van presentar<br />

sis insubmisos plantats. La presentació va<br />

tenir lloc a <strong>les</strong> 11 del matí en el Govern<br />

Militar. Els sis plantats i unes altres divuit<br />

persones van entrar al pati del Govern<br />

Militar vestits d'abellots mentre de fons<br />

sonava la música de L'abella Maia., Els<br />

Pregeu a Deu en caritat por l'anima dels<br />

morts civilment a partir del 24 de maig de 1996.<br />

Els seus afligits familiars: col.lectius anti<br />

militaristes, assemblees pro-insubmissió, grups de<br />

noviolència i més família.<br />

PREGUEN UNA ACCIO PER LA SEVA ANIMA<br />

hem estimat molt en vidn, no ets oblidem després de Its seva mort"<br />

militars els van expulsar fins a tres<br />

cops, però els ocupants tornaven a<br />

entrar fins que van ser detinguts i tras<br />

lladats a la comissaria i d'allà (a la<br />

1 h de la matinada) a la presò de<br />

Basauri.<br />

Durant tot el muntatge a fora hi havia<br />

unes 150 persones donant suport.<br />

El 23 de maig van fer una roda de<br />

premsa presentant en suport als<br />

insubmisos i contra el codi penal.<br />

TENERIFE<br />

El 20 de maig es va plantar un dels<br />

insubmisos que està pres. Es van tan<br />

car a la Universitat, però no creien<br />

que els anessin a detenir així que<br />

estaven preparant noves accions.<br />

(Esperem més informació).<br />

VALÈNCIA<br />

La plantada que tenien prevista<br />

coincidint amb l'entrada en<br />

vigor del nou Codi Penal es va<br />

retardar. Malgrat tot, es va rea<br />

litzar una roda de premsa per<br />

presentar el manifest que ha<br />

estat signat per INTERPUE<br />

BLOS, Sodepaz, ACSUR-Las<br />

Segovias, Médicos del Mundo,<br />

Salam, M.O.C., C.G.T.,<br />

Patronato<br />

Sur-Norte<br />

Universidad, CC.00., Mili KK,<br />

etc...<br />

CANTABRIA<br />

Es va fer una acció per provo<br />

car la detenció d'un insubmís a<br />

la PSS condemnat a 2 anys, 4<br />

mesos i 1 dia de presó. L'acció<br />

s'emmarca dins la campanya<br />

contra el nou codi penal i con<br />

tra <strong>les</strong> despeses militars, que va<br />

acabar amb una manifestació<br />

el dissabte 1 de juny, convoca<br />

da per un grapat de grups.

MANIfFE) r<br />

DE L'ASSEAABLEA D'INSUBMISOS/AS DE CATALUNYA<br />

Aquesta acció de desobediència civil<br />

portada a terme per persones amb cons<br />

ciència antimilitaristci té com a objectiu<br />

.expressar el rebuig al Nou Codi Penal,<br />

que entra en vigor a partir d'aquestes<br />

dates, pel tractament que fa de la insub<br />

missió. No es tracta d'una acció aïlla<br />

sinó que està coordinada amb d'al<br />

tres del mateix tipus que s'estan duent a<br />

terme en d'altres pob<strong>les</strong> i ciutats dels<br />

P•sos Catalans i la resta de l'estat.<br />

SOBRE EL NOU CODI PENAL<br />

El Nou Codi Penal redueix la pena de<br />

presó en el cas d'insubmissió a la mili i<br />

la substitueix per una multa en el cas<br />

d'insubmissió a la PSS. Alhora, imposa<br />

una inhabilitació absoluta que inclou la<br />

incapacitat per portar a terme qualsevol<br />

treball o càrrec al servei de <strong>les</strong> adminis<br />

tracions, entitats o empreses públiques o<br />

dels seus organismes autònoms i per<br />

obtenir subvencions, beques o ajudes<br />

públiques de qualsevol tipus. Aquesta<br />

inhabilitació s'estén durant un període<br />

de 10 a 14 anys (insubmissió a la mili)<br />

o de 8 a 12 (insubmissió a la PSS).<br />

Per tant, la insubmissió no només<br />

segueix criminalitzada penalment sinó<br />

que la duraCió de la pena es més exten<br />

sa en el temps. Alhora canvia el sentit<br />

de la repressió: l'insubmís passarà de<br />

ser un pres a ser un ciutadà de segona,<br />

amb la qual cosa s'afavoreix una situa<br />

ció de precarietat econòómica, limitant<br />

la possibilitat de trobar un treball, de<br />

rebre ajuts públics i acabant amb moltes<br />

aspiracions personals i professionals<br />

durant un llarg període de temps.<br />

Per part de l'Estat s'ha volgut vendre a<br />

l'opinió pública que la insubmissió era<br />

quasi despenalitzada. Però l'objectiu<br />

real ha estat mantenir i intensificar la<br />

repressió que s'aplicarà ara d'una<br />

forma més subtil amb la intenció d'ocul<br />

tar-la a la llum pública i anul.lar així la<br />

dinàmica de solidaritat social a favor<br />

del moviment d'insubmissió. Mantenir<br />

un massiu empresonament de presos de<br />

O consciència estava provocant més res<br />

0•) posta social que la tolerable per un<br />

règim que s'anomena democràtic. Amb<br />

C".) la reforma penal, l'Estat continua casti<br />

LI gant procurant que la repressió no sigui<br />

o visible.<br />

EN AQUEST NOU CONTEXT, MANIFES<br />

TEM:<br />

Que el Nou Codi Penal mostra la incapaci<br />

tat de l'Estat d'adequa'r el tractament jurídic<br />

a la realitat social i als valors actuals.<br />

Que és inacceptable que un estat que es<br />

pretén social, democràtic i de dret recorri al<br />

Dret Penal per resoldre un conflicte de<br />

caracter polític i ideològic com és la insub<br />

missió tot criminalitzant <strong>les</strong> conductes dels<br />

opositors polítics tant amb càstigs de presó<br />

com de discrimianació civil. Cal recordar<br />

que a l'Estat hi ha uns 15.000 insubmisos,<br />

dels quals més de 330 estan complint pena<br />

de presó.<br />

Que l'esfera judicial, en tocar-li el paper de<br />

representant i defensora d'aquesta situació<br />

social injusta, no es pot amagar darrera<br />

d'una falsa neutralitat. Els jutges que apli<br />

quen <strong>les</strong> penes imposades al Nou Codi<br />

penal estan, de fet, col.laborant en perpe<br />

tuar l'actual situació. Per tant, exhortem als<br />

jutges a posicionar-se en contra del paper<br />

que l'Estat els ha atorgat en aquest afer, a<br />

negar-se a jutjar un conflicte l'arrel del qual<br />

és política i que només podrà resoldre's per<br />

via política, i a negar-se a criminalitzar la<br />

insubmissió no aplicant així el Codi Penal.<br />

Que si veritablement la funció de <strong>les</strong> admi<br />

nistracions públiques es vetllar per la quali<br />

tat de vida dels ciutadans seguint criteris .<br />

democràtics, aquestes han de renunciar a<br />

convertir-se en òrgans que duguin a terme<br />

tasques repressives contra<br />

els insubmisos.<br />

Demanem per<br />

tant que sota<br />

cap con<br />

cepte<br />

facin de botxins, no<br />

duent a terme las inhabili<br />

tacions que se'ns imposen.<br />

Que davant l'autoritarisme<br />

d'un estat que, d'una<br />

banda ens tracta com a<br />

súbdits, sotmetent-nos a un<br />

règim de dirigisme i obli<br />

gatorietat, i per l'altra,<br />

tanca <strong>les</strong> portes a la parti<br />

cipació deixant pocs<br />

espais de decissió a la<br />

societat civil, nosal<br />

tres continuarem<br />

fent ús de la desobediència civil com a<br />

mecanisme democràtic d'intervenció pel<br />

canvi social des de la nostra postura antimi<br />

litarista.<br />

Que el nostre objectiu no és aconseguir<br />

unes lleis que suavitzin la repressió als<br />

insubmisos. La lluita per la despenalització<br />

de la insubmissió forma part de l'objectiu<br />

d'obrir uns canals que ens permetin interve<br />

nir veritablement en <strong>les</strong> decisions que afec<br />

ten el nostre futur com a ciutadans i aixíò<br />

poder dur a terme el canvi social antimilita<br />

rista pel qual lluitem.<br />

Que la lluita antimilitarista referma l'indivi<br />

du com a persona activa capaç de canviar<br />

l'entorn social on viu i comporta una lluita<br />

per <strong>les</strong> llibertats individuals i col.lectives<br />

amb l'objectiu polític d'arribar a l'abolició<br />

dels exèrcits dins d'una transformació social<br />

on ese superin els valors de domini, agres<br />

sió i intolerància en favor d'unes relacions<br />

socials més justes.<br />

Que la inminent professionalització de<br />

l'Exèrcit Espanyol no significa cap pas<br />

endevant en la nostra lluita. Per una banda,<br />

es tracta d'una adaptació al nou context<br />

bèl.lic internacional que comporta uns exèr<br />

cits basats en cossos d'èlit, amb alta tecno<br />

logia militar i que requereixen soldats pro<br />

fessionals. Per l'altra, es tracta de rentar la<br />

cara a l'exèrcit enfront la progressiva desle<br />

gitimació del servei militar obligatori.<br />

Nosaltres, en lluitar per millorar la con<br />

vivència entre <strong>les</strong> persones i els pob<strong>les</strong>, no<br />

podem estar a favor d'un exèrcit professio<br />

nal, més potent i destructiu i que<br />

comporta augment de la<br />

despesa militar. El nostre<br />

objectiu és abolir l'estat<br />

militaritzat.<br />

D'altra banda expres<br />

sem la nostra solida<br />

ritat amb la vaga de fred que,<br />

sota el lema "El Nuevo Código<br />

Penal nos deja en cueros"<br />

estant duent a terme els insub<br />

l'estat.<br />

misos presos arreu de<br />

Assemblea d'insubmisos/es de<br />

Catalunya, a 24 i 25 de maig de<br />

1996.

UN EMB SSAMENT<br />

DE MANIPULACIONS<br />

El Moviment d'Objecció de<br />

Consciència (<strong>MOC</strong>), davant la polè<br />

mica creada com a conseqüència de<br />

l'acció del grup Solidari@s con Itoiz<br />

contra <strong>les</strong> obres del pantà, volem<br />

manifestar:<br />

1.- En el tema del pantà d'Itoiz no<br />

s'ha seguit cap de <strong>les</strong> recomana<br />

cions que es consideren bàsiques en<br />

una societat justa i participativa.<br />

No hi ha hagut informació pública<br />

sobre <strong>les</strong> conseqüències del pantà ni<br />

cap debat, amb una posterior con<br />

sulta popular, sobre un tema tan<br />

polèmic. Tot el contrari, se'ns ha<br />

escamotejat la informació sobre el<br />

seu cost ecològic i econòmic. No hi<br />

ha hagut cap resposta davant dels<br />

dubtes sobre l'ús de l'aigua<br />

davant la polèmica de la cons<br />

trucció del canal.<br />

Tot això, amb l'agreujant que<br />

no s'han respectat <strong>les</strong> lleis que<br />

<strong>les</strong> pròpies institucions van<br />

crear i ara transgredeixen,<br />

segons els tribunals. S'ha<br />

optat per la prepotència i per<br />

la via de la imposició, creant<br />

indefensió dels ciutadans que<br />

estan en contra, en lloc de<br />

paralitzar <strong>les</strong> obres i esperar<br />

que els tribunals resolguin o<br />

fer la consulta popular.<br />

Tampoc hem d'oblidar <strong>les</strong> per<br />

sones afectades, que pateixen<br />

una agressió directa, a més de<br />

la que puguin sentir altres.<br />

2.- Que ha existit manipulació,<br />

tant de l'acció com dels seus<br />

objectius, des dels organismes<br />

oficialsi a través dels mitjans<br />

de .comunicació públics i pri<br />

vats, creant a la societat un<br />

ambient ca‘da cop més tens i visce<br />

ral en presentar-la com un acte<br />

violent i terrorista.<br />

3.- La utilització dels treballa<br />

dors/es per part de <strong>les</strong> institucions<br />

ha estat indecent, si tenifn en comp<br />

te que són aquestes institucions <strong>les</strong><br />

responsab<strong>les</strong> de l'existència de lleis<br />

laborals regressives que col.labo<br />

ren a l'augment de l'atur.<br />

Arguments d'aquesta mena ja els<br />

hem sentit en altres ocasions, per<br />

exemple quan hem denunciat <strong>les</strong><br />

fàbriques d'armament. La nostra<br />

resposta és que <strong>les</strong> administracions<br />

tenen l'obligació de reconduir<br />

aquests llocs de treball cap a altres<br />

finalitats, sobretot tenint en<br />

compte que es tracta d'un tre<br />

ball precari i temporal (contrac<br />

tes de finalització d'obra, a tra<br />

vés d'ETTs...).<br />

4.- Perseguim la resolució<br />

noviolenta dels conflictes, tren<br />

cant els esquemes i actituds<br />

habituals d'interpretació, anàli<br />

si i abordament dels conflictes,<br />

lès bipolaritats anquilosades, els<br />

enfrontaments radicals i autoa<br />

firmants, l'escalada de la<br />

violència, el descontrol sobre el<br />

desenvolupament del conflicte,<br />

etc. Al mateix temps que posa en<br />

pràctica la participació política,<br />

recupera parce<strong>les</strong> de poder,<br />

posa en evidència <strong>les</strong> con<br />

tradiccions del sistema,<br />

inverteix inèrcies com ara<br />

la frustració de la<br />

impotència, l'individualis<br />

me, el conformisme, afa<br />

voreix la participació<br />

•social, encoratja la il.lusió<br />

col.lectiva en la transfor<br />

mació social i dirigeix el<br />

conflicte per vies que en<br />

possibiliten la resolució,<br />

el debat i el consens<br />

públic; essent aquestes <strong>les</strong><br />

característiques de <strong>les</strong><br />

accions dutes a terme pel<br />

col.lectiu Solidari@s con<br />

Itoiz, volem solidaritzar<br />

nos amb aquest grup i par<br />

ticularment amb els pre<br />

sos detinguts arran de la o<br />

seva darrera acció.

BIBLIOTEQUES,<br />

l'SS<br />

Hola, sóc el Pep Manel, del Moc<br />

<strong>Barcelona</strong>. Estic a punt de començar<br />

<strong>les</strong> vacances d'estiu i la redacció del<br />

Mocador m'ha demanat que us faci<br />

cinc cèntims de la història de l'objec<br />

tor-prestacionista a la biblioteca de<br />

l'institut Lluís Companys de Ripollet<br />

(Vallès Occidental) on, pel pecat<br />

d'Adam i Eva, em guanyo el pa amb<br />

la suor del front.<br />

Porto cinc cursos a l'institut i he de dir<br />

que hi estic bé. Seguint <strong>les</strong> "consig<br />

nes" del moviment antimilitarista he<br />

fet diverses propostes al claustre de<br />

professorat perquè signés manifestos.<br />

Algunes persones deien que això era<br />

"fer política" i en alguna ocasió vam<br />

haver de convocar -fora d'hores- una<br />

,<br />

'assemblea de professorat de l'insti<br />

tut" a la qual participava força gent i<br />

que no tenia problemes per signar,<br />

sobretot a nivell particular,<br />

aquests escrits. També vam<br />

recollir, en alguna altra oca<br />

sió, fons per a la<br />

causa insubmisa.<br />

Corria el final de curs<br />

93-94, i en un dels<br />

claustres la junta<br />

directiva va pre<br />

sentar la propos<br />

ta de demanar un<br />

objector per a la<br />

biblioteca, sense<br />

matisar gaire. Em<br />

vaig quedar<br />

glaçat, a <strong>les</strong><br />

portes de l'estiu.<br />

Vaig fer totes <strong>les</strong> argumen<br />

tacions que bonament se'm<br />

van ocórrer (que si un possible<br />

lloc de treball per a biblio<br />

() teconomistes en atur, una<br />

explotació, el favor que<br />

fèiem a l'administració<br />

< en crear-li un lloc de PSS,<br />

L)<br />

o la funció de policia que<br />

hauríem d'assumir en fer<br />

34<br />

complir la PSS... a<br />

de més de demostrar la nostra incapacitat<br />

per fer funcionar una biblioteca d'insti<br />

tut). Sense més temps per reflexionar,<br />

vam procedir a exercir el dret constitu<br />

cional del vot, i la majoria va votar a<br />

favor de demanar la plaça de PSS. Sento<br />

rumors que comença a estar de moda,<br />

aixa de fer la PSS a <strong>les</strong> biblioteques dels<br />

instituts, i penso que caldria fer alguna<br />

cosa, per començar una mena d'informe<br />

explicatiu. (De bones intencions el pur<br />

gatori n'és ple).<br />

Passa el curs 94-95.<br />

Arriba el curs 95-96. A finals d'octubre<br />

fem un altre claustre, i com hi havia molts<br />

punts no tenim temps de tractar-los tots.<br />

La junta directiva ens passa un full on<br />

explica els temes que per raó de temps<br />

no vam poder tractar al darrer claustre.<br />

Com són <strong>les</strong> coses, de cara a l'hivern i se<br />

m'encén la sang. "A partir del dia 20 de<br />

novembre tindrem entre nosaltres<br />

Rodrigo S.G. per a realitzar la PSS a la<br />

biblioteca."<br />

Preparo un dossier explicatiu de l'evolu<br />

ció del fenomen "objecció de cons<br />

ciència" i faig una denúncia de la<br />

PSS, il.lustrada amb diversa docu<br />

mentació: declara<br />

ció de l'ajuntament<br />

de Sabadell renun<br />

ciant a <strong>les</strong> places de<br />

PSS, informació dels<br />

diaris<br />

sobre<br />

Minyons Escoltes que també hi renun<br />

cien, notícies diverses... i el deixo a l'a<br />

bast del professorat perquè la gent el<br />

pugui consultar. Pocs comentaris ni a<br />

favor ni en contra.<br />

Comunico als meus "superiors jeràr<br />

quics "<br />

(del <strong>MOC</strong>) que sospitava que tin<br />

dríem feina. Faig unes quantes preguntes<br />

per escrit a la direcció del centre, per<br />

saber quin tipus de conveni s'havia pre<br />

sentat, davant de qui, qui el signava,<br />

quan s'havia aprovat...<br />

Les respostes són d'allò més explícites,<br />

del tipus:<br />

1.- Suport de la lectura.<br />

2.- Davant l'argan competent.<br />

3.- El president del consell escolar.<br />

4.- El dia x.<br />

5.- Ho ignorem...<br />

Com que no en trec l'aigua clara, dema<br />

no a la direcció del centre que em deixin<br />

veure la paperassa sobre el tema. Amb<br />

gust me la deixen.<br />

La finalitat del programa és "manteni<br />

ment de la biblioteca del centre" i <strong>les</strong><br />

activitats "organització i préstec del<br />

material de la biblioteca i manteniment i<br />

actualització de l'arxiu informàtic de la<br />

biblioteca." I ara va la bona: abans que<br />

s'incorporés l'objector al centre, el<br />

Coordinador de Relacions<br />

Interdepartamentals de la Secretaria<br />

General del Departament d'Ensenyament<br />

(que llarg) feia arribar una circular (que<br />

no havia circulat fins al claustre de pro<br />

fessorat) en aquests termes: "davant els<br />

dubtes que ens han fet arribar alguns res<br />

ponsab<strong>les</strong> del programa, us recordem un<br />

cop més que els objectors de consciència<br />

que realitzen la PSS al vostre centre<br />

docent no poden realitzar tasques de<br />

bibliotecari. En canvi sí que poden realit<br />

zar, entre altres, tasques d'alut a<br />

l'estudi i de promoció i ajut a la<br />

lectura."<br />

I signa. Els cognoms del coor<br />

dinador coincideixen amb

els d'una persona que té plaça de docent<br />

a l'institut.<br />

Això passa de taca d'oli.<br />

En el claustre següent faig una proposta<br />

perquè, a causa de la greu irregularitat<br />

en el desenvolupament de la PSS, es<br />

demani la rescissió immediata del conve<br />

ni. En la discussió surten veus de tots<br />

tipus, des de qui proposa que com, ja<br />

que hi és, que faci alguna cosa, fins a<br />

qui diu que "al menos se harta de leer".<br />

Més votacions, contràries a la resolució<br />

immediata del conveni.<br />

Carta del <strong>MOC</strong> <strong>Barcelona</strong> a la direcció<br />

del centre anunciant que s'inicia una<br />

campanya de denúncia pública de la<br />

situació i que faci<br />

arribar aquesta<br />

carta a tots els<br />

estaments impli<br />

cats: claustre de<br />

professorat, con<br />

sell escolar i<br />

objector. La carta<br />

es penja al tauler<br />

d'anuncis.<br />

El <strong>MOC</strong> envia la<br />

carta als grups<br />

polítics de l'ajun<br />

tament perquè tin<br />

guin coneixement<br />

del cas i que des<br />

de la persona que<br />

els representa al<br />

consell escolar<br />

demanin la rescis<br />

sió. Així mateix,<br />

s'inicia una cam<br />

panya de recolli<br />

da de signatures i<br />

es contacta amb<br />

l'Assemblea en<br />

Suport dels<br />

Insubmisos de<br />

Ripollet.<br />

El <strong>MOC</strong> explica el<br />

fet en diversos<br />

àmbits: programa<br />

de ràdio, trobada del Col.lectiu Cristià<br />

per la Insubmissió, LAIA (Assemblea<br />

d'Insubmisos de l'Autónoma), dejuni del<br />

<strong>MOC</strong>-Ponent per la llibertat dels insubmi<br />

sos...<br />

Creiem que alguns d'aquests grups han<br />

escrit cartes de denúncia a la direcció,<br />

però és una informació que no ha arribat<br />

al claustre de professorat. Tenim conei<br />

xença -via indirecta- que el Col.lectiu<br />

Obrer Popular de l'ajuntament de Ripollet<br />

va demanar explicacions a la direcció<br />

del centre i la resposta va ser: "Els infor<br />

mo que no existeix cap mena d'irregula<br />

ritat en la prestació social substitutória...<br />

La realitat és que des de fa temps, el sr.<br />

Josep Manel Fontdevila, professor del<br />

centre, en nom propi i en representació<br />

del <strong>MOC</strong> ha iniciat una campanya inter<br />

na i externa, basada en arguments fal<br />

sos, per tal d'aconseguir eliminar la<br />

plaça abans esmentada..." (aquest Josep<br />

Manel Fontdevila és en Pep Manel).<br />

Al penúltim claustre d'aquest curs hi<br />

havia el punt "possible continu'itat de la<br />

plaça de PSS". El director ens va explicar<br />

el significat: que el conjunt de professorat<br />

teníem de temps fins al proper claustre<br />

per presentar propostes de programa de<br />

PSS, si no, la cosa s'acabaria. (Com el<br />

rosari de l'aurora).<br />

Darrer claustre, 27 de juny de 1996,<br />

punt PSS. El director dóna per liquidat el<br />

tema perquè no hi ha cap proposta,<br />

millor dit, sí, n'hi ha una per fer alguna<br />

cosa a la biblioteca (la proposta no arri<br />

ba a fer-se pública perquè el mateix<br />

director la desestima).<br />

El professor Josep Manel F., que té molt<br />

mala bava, diu que és un bon moment<br />

per fer valoració de la tasca que R.S.G.<br />

ha fet a la biblioteca des del novembre i<br />

que s'expliqui en què consisteix. "Suport<br />

a l'estudi i a la lectura". R.S.G. obria i<br />

tancava la biblioteca i així els i <strong>les</strong><br />

alumnes podien estudiar." Ningú no<br />

va dir si els i <strong>les</strong> alumnes que estaven<br />

a la biblioteca havien de ser a classe<br />

i es fomentava així l'absentisme a<br />

l'aula o que obrir la biblioteca era<br />

una tasca que ja tenia assignada el<br />

professorat de guàrdia.<br />

Aquesta vegada no ha calgut el dret<br />

constitucional al vot, ni tan sols no hi<br />

ha hagut discussió, per tant només<br />

intuïm el resultat: no hi haurà PSS a<br />

l'institut, però, a partir de quan?<br />

Perquè el conjunt del professorat en<br />

tingués coneixença, el professor<br />

Josep Manel F. en nom del <strong>MOC</strong> va<br />

fer lliurament<br />

-ho va inten<br />

tar- de <strong>les</strong> sig<br />

natures que<br />

s'havien<br />

recollit. "No<br />

<strong>les</strong> penso<br />

agafar," -va<br />

dir el direc<br />

tor- "hi ha un<br />

procediment<br />

oficial per al<br />

lliurament de<br />

documents: el<br />

registre d'en<br />

trada." "Ja<br />

ho sé," -va<br />

dir J.M.F.-<br />

"però aquest<br />

sistema falla<br />

perquè <strong>les</strong><br />

cartes no arri<br />

ben a destí".<br />

En acabar el<br />

claustre vaig<br />

registrar els<br />

documents:<br />

una carta del<br />

Col.lectiu<br />

Cristià per la<br />

Insubmissió,<br />

un tríptic de<br />

LAIA i deu fulls de signatures indivi<br />

duals entre els que voldria destacar el<br />

del col.lectiu d'insubmisos presos a<br />

La pregunta és: què hauria passat si<br />

ningú no hagués denunciat <strong>les</strong> irregu<br />

laritats d'aquesta plaça de PSS?<br />

No es pot matar tot el que és gras.<br />

Si sabeu d'algun institut que tingui un 0<br />

prestacionista a la biblioteca o en ><br />

altres destins, al <strong>MOC</strong> Barna us<br />

podem donar un guió.<br />

Bon estiu.<br />

Pep Manel<br />

0

11:<br />

SAICIkG<br />

ES VA FER...<br />

23 de Juny. Festa Insubmissa revet<br />

lla de Sant Joan al pavelló Municipal<br />

d'esports d'O<strong>les</strong>a de Montserrat amb<br />

Dr. Calipso, Potato, Discipulos de<br />

Otilia, Subterranean Kids, A.P.E.<br />

23 de Juny. Revetlla alternativa de<br />

Sant Joan al Casal Okupat de Sants<br />

Hamsa.<br />

28 de Juny. Festa per Nicaragua.<br />

Passi d'audiovisuals i concert, al cine<br />

ma okubat Princesa.<br />

29 de Juny. Festa pro-ràdios lliures<br />

al Prat de Llobregat<br />

1 a 7 de Juliol. II setmana insub<br />

misa al Kasal Llibertari de Palma,<br />

amb debats, concerts, etc.<br />

5, 6, 7 de Juliol. Jornades "3 anys<br />

buscant la llibertat individual i col.lec<br />

tiva." A l'ateneu alternatiu de<br />

Banyo<strong>les</strong>.<br />

5, 6, 7 de Juliol. IV Jornades alter<br />

natives contra la Manipulació. A la<br />

Vakeria (l'Hospitalet de Llobregat).<br />

8 de Juliol. Judici contra l'advocat<br />

Francesc Arnau i Arias, al jutiat penal<br />

núm 8 de <strong>Barcelona</strong>. Acusat de desa<br />

catament per part del jutge del jutjat<br />

od'instrucció núm. 33 Santos Gandarillas,<br />

cn que el va voler fer fora d'un judici de<br />

o<br />

faltes per no dur corbata. El fiscal<br />

demana dos mesos d'arrest major i<br />

o dues-centes mil pessetes de multa.<br />

o<br />

Del 10 al 13 de juliol. Escola<br />

d'estiu de no-violència i educació.<br />

Organitza el col.lectiu noviolencia y<br />

educación" de Madrid. Per més informa<br />

ció podeu escriure a; Colectivo<br />

Noviolencia y Educación<br />

c/Alverja núm 5, 7è b. 28011 Madrid.<br />

20 de Juliol. 5a. Pedregada. Festa<br />

antimilitarista a Artés, a Can Vila.<br />

Entrada gratuïta i acampada Iliure..<br />

Concert amb els grups CHILLOT OUT/ LA<br />

THORPE BRASS/ CODA/ DOCTOR NO.<br />

Del 5 al 14 de juliol. Jornades críti<br />

ques al sistema carcerari. Organitza; el<br />

cine okupat de via Laietana 14.<br />

Carcelona.<br />

Passi de videos, obres de teatre, con<br />

certs, sopars populars i els següents<br />

debats:<br />

. Origen<br />

i evolució de la repressió car<br />

cerària.<br />

• Els<br />

• Marginació<br />

• Penalització<br />

orígens de <strong>les</strong> presons.<br />

i control social.<br />

d'ideologies.<br />

. Règim penitenciari, reformes i perspec<br />

tives penals.<br />

• Règim actual i reformes.<br />

. Models penitenciaris als U.S.A.<br />

• FIES, el mètode més inhumà.<br />

. Dona, infància i menors.<br />

• Antipsiquiatria i contrapsicologia.<br />

• "Ens neguem a ser policies de la salut<br />

mental"<br />

• Jesús,<br />

un afectat per la psiquiatria i <strong>les</strong><br />

seves presons.<br />

• Presons,<br />

malalties i pena de mort enco<br />

berta.<br />

• Tortura<br />

i llei antiterrorista.<br />

• ILei d'estrangeria<br />

nal.<br />

o racisme institucio<br />

Del 14 al 20 de juliol. XIII Edició de<br />

la Universitat internacional de la Pau de<br />

Sant Cugat del Vallès. Amb els següents<br />

seminaris:<br />

.Respostes alternatives als conflictes.<br />

.Exèrcit i Societat.<br />

.La dona a l'Islam: de la societat d'origen<br />

a la societat d'acolliment.<br />

.Les grans notícies de la guerra<br />

tes pàgines de la pau.<br />

.Europa de l'est: els acords de Dayton<br />

<strong>les</strong> eleccions a Rússia.<br />

i <strong>les</strong> peti<br />

.De Basilea a Graz: per la reconciliació<br />

dels cristians a Europa.<br />

1 a 4 d'agost. V Trobada Internacional<br />

de la Xarxa de Solidaritat de Dones<br />

Contra la Guerra, organitzada per <strong>les</strong><br />

Dones de Negre a Novi Sad, amb els<br />

següents tallers i tau<strong>les</strong> rodones:<br />

"Dayton, <strong>quina</strong> pau és aquesta?",<br />

"Lesbianisme i responsabilitat política",<br />

"Dona i antimilitarisme: dones que creen<br />

la pau", "Les dones tornen a <strong>les</strong> seves<br />

llars, "La pau comença per tu: reconèi<br />

xer la lògica de la guerra en nosaltres",<br />

"Cremant-se: com compaginar un com<br />

promís d'activista amb la vida personal",<br />

"Canvien <strong>les</strong> dones la política?",<br />

"Sentiment de culpa: com enfrontar-s'hi i<br />

superar-lo", "La guerra psicològica a<br />

Kosovo", "Discussió i accions conjuntes<br />

de <strong>les</strong> Dones per la Pau".<br />

Tots els divendres. Papeig popu<br />

lar a <strong>les</strong> 15h per 200 cuques, al<br />

Casal de Nord de Sant Adrià de<br />

Besos. Organitza Colectivo de jove<br />

nes Krispados. Els beneficis aniràn al<br />

fons pro-presos.<br />

Cada dimecres. Assamblea d'in<br />

submissos i insubmisses de<br />

<strong>Barcelona</strong>. Al Lokal. C/ de la cera 1<br />

bis. A <strong>les</strong> 21h. Hi estan convidades<br />

totes aquel<strong>les</strong> persones amb inquie<br />

tuds antimilitaristes.

NADIE És un fanzine realitzat pels presos<br />

de la presó Model de <strong>Barcelona</strong>. L'edició<br />

corre a càrrec de la Generalitat, el depar<br />

tament de Justícia, la Direcció General de<br />

Serveis Penitenciaris i de Rehabilitació. La<br />

direcció a càrrec de LAVA (la voz del desen<br />

canto). L'edició és en blanc i negre i es ven<br />

al preu de 15Optes. En els credits hi diu:<br />

NADIE SE HACE RESPONSABLE DE<br />

NADIE. Ens agradaria saber si realment <strong>les</strong><br />

persones recloses a la Model poden expo<br />

sar tot el que volen o ha de passar per cen<br />

sura. A l'interior hi ha de tot, des de còmics,<br />

fins a poemes i redaccions. No gaires quei<br />

xes socials.<br />

Reproduïm en la llengua en que està fet el<br />

fanzine, la presentació. (en castellà).<br />

Es nadie porque no<br />

quiere ser alguien<br />

NACE NADIE. Un men<br />

sale embotellado de nou<br />

fragos, nadie es: una<br />

necesidad, una ola, una<br />

semilla de las mieses ger<br />

mina<strong>les</strong>, un pequefio<br />

tumor, una secreción<br />

espesa y amari/lenta, una<br />

Ilaga, un grano, un vol<br />

cón, ira, amor y pasión<br />

ardiente de desencanta<br />

dos, un grito, un canto,<br />

una voz de desencanto.<br />

Nadie te ha visto, nadie<br />

te reclama.<br />

0945 30<br />

1 1<br />

•<br />

l • '<br />

1 1, /<br />

POROUE 110 1111ERE SER<br />

gesse-Ny<br />

GUIA PRACTICA DE LA INSUBMISSIÓ<br />

<strong>MOC</strong>-WRI/BEI, 70 pàg.<br />

Aquesta guia, amb format<br />

de llibreta de notes, és una<br />

aportació conjunta dels<br />

dos col•lectius a la cam<br />

panya d'insubmissió a uni<br />

versitats i instituts, i acom<br />

pleix tres objectius bàsics<br />

per a una publicació com<br />

aquesta:<br />

1.- Serveix perfectament<br />

com un manual per a la<br />

pròpia campanya a cen<br />

tres d'estudiants.<br />

2.- És una guia pràctica<br />

per fer-se insubmís, tot<br />

coneixent <strong>les</strong> possibilitats i<br />

conseqüències, a més d'a<br />

portar contactes, dades,<br />

bibliografia, etc.<br />

3.- Aporta, de forma<br />

didàctica,<br />

<strong>les</strong> refle<br />

xions de<br />

l'anti milita<br />

risme que<br />

porten a la<br />

insubmis<br />

sió.<br />

ISA<br />

LA INSUBMISSIÓ<br />

Diversos Autors, 32 pàg.<br />

Edició a càrrec del Col.lectiu Cristià per la Insubmissió<br />

- Col.lecció Cristianisme i Justícia Fundació<br />

Aquest llibre ens presenta la<br />

insubmissió a debat a partir<br />

de tres textes amb anàlisi dife<br />

rents i testimonis sobre insub<br />

missió i antimilitarisme.<br />

El primer, d'Arcadi Oliveres,<br />

ens planteja la insubmissió<br />

com a conseqüència inevitable<br />

davant el rebuig a la defensa<br />

armada, conseqüència tant de<br />

manera individual com de<br />

dinàmica de<br />

moviment<br />

social.<br />

El segon és<br />

de Gaspar<br />

Mora, que<br />

ens dóna<br />

una visió<br />

cristiana de<br />

la insubmis<br />

sió i la pau, i<br />

.1■111111<br />

Col.lectiu cristia<br />

per la insubmissió<br />

tt<br />

tftft<br />

•<br />

ftlit<br />

LA INSUBMISSIÓ<br />

,<br />

Lluís Espinal<br />

diem una perquè no es l'única<br />

postura cristiana davant l'anti<br />

militarisme, car ell mateix ana<br />

litza críticament la nota epis<br />

copal sobre la insubmissió del<br />

21 de setembre del 1995.<br />

El tercer l'escriu José F. Pino.<br />

l'antimilitarme el veu com una<br />

preocupació per la cultura de<br />

la pau amb tres elements impli<br />

cats; el servei militar pacífic<br />

(?), l'objecció de con<br />

ciència i la insubmissió.<br />

A la cultura de la pau <strong>les</strong><br />

dues primeres s'impli<br />

quen socialment per la<br />

via jurldica, la insubmis<br />

sió la percep l'autor com<br />

una imposició de la Ili<br />

bertat individual<br />

societat.<br />

a la<br />

Amaia Laforga<br />

39

PRODUCCIONS EL KLEENEX, L'ASSOCIACIÓ MARIA ROVIRA I VIRGILI, I LA NASIONAL TXEOGRAFIC PRESENTEN:<br />

sEwOR<br />

HOLA! M •HAN DEMANAT QUE<br />

US EXPL-IQUI QUATRE COSES<br />

SOBRE L-A MARIHUANA...<br />

ELS ESCITES, TRIBU DE NÒMA<br />

DES DE L-A SIBÉRIA V-II(A.c.)<br />

TENIEN UNS RITUS FUNERARIS<br />

BEN PARTICU<br />

•<br />

...PEL_ COMENÇAMENT: EL-S XINESOS, PEL-5 VOL-5 DE/- SEGL-E I D.C. EL- CON<br />

QUE I•AIX0 1-11 ENTENEN MOL-T,<br />

VAN DESCOBRIR-NE L_F-5 PROPIETATS<br />

MEDICINAL-S BEN AVIAT. (ELS PRIMERS<br />

SUM DE MARIHUANA S HAVIA ESTP<br />

PER TOT ,I-SIA. EN SAL-0Md(EL- DE 1.-E5<br />

COL-UMNES CARGOLADES ES DECI<br />

S(ONS COMPL_ICADES) -3A EN PARL-A A<br />

TEXTES DATEN DEL- 273r A.c...) L-A<br />

I SI L-A BARREGEM<br />

AMB OL_I, SAL- I AL-1-<br />

TRINXAT<br />

TOT?<br />

DUES CANTONADES MÉS ENL_LÀ,<br />

EL-5 HINDÜS MERAVEL_L-ATS PER<br />

L-E5 PROPIETATS MEDICINAL-5, ME<br />

DITATIVES I SEXUAL-S C)Et_ CANNA<br />

BIS, VAN INCORPORAR-LO AL- SEU<br />

EXTENS ORFEÓ DE DIVINITATS.<br />

a,j l DESPRÉS DE L_A-1<br />

BATAL-L-A.. MMM...<br />

ESTÀ BÉ...<br />

MMM. QUÉ ANAVA<br />

‘TA, BÉ<br />

MENTRESTANT, A EUROPA SEMBLA<br />

QUE EL-S CEL-TES JA SABIEN DE QUÉ<br />

ANAVA L-A COSA...<br />

MARIA! ON HAS<br />

GUARDAT L-A PIPA?<br />

NO PUC ANAR ACON<br />

QUERR MASSIL-IA<br />

SENSE L-A<br />

PIPA!<br />

...MANIA<br />

•<br />

D ENDRE<br />

ÇAR-HO<br />

TOT!<br />

UNA PROVA MÉS QUE CONEIXEMANT DEL- CÀNEM S HAVIA ESTÉS PER TOTA LA MEDITERRÀNIA L-A TENIM<br />

AMB 1-ES DUES ÀMFORES PL-ENESI •HAIXIS TROBADES EN UN TRIRREM CARTAGINÉS ENFONSAT A L-A I<br />

GUERRA PÚNICA RESCATAT AL-1969!!<br />

MIRA! TOT<br />

EL_ MAR PL-E<br />

IE VAIXEL-L-S<br />

ROMANS!<br />

BARREJADA AMB VI, L_A MARfA<br />

TÉ UNA APARICIÓ ESTEL-AR A<br />

M11- / UNA N/T.S.<br />

PRIORAT?<br />

MMM... NO!<br />

GANDESA<br />

0 BATEA?<br />

ENCARA QUEDA MOL-TA HISTÒRIA PER<br />

EXPL-ICAR... L_A MARIHUANA HA ACOM<br />

PANYAT A L-A HUMANITAT DES DE<br />

SEMPRE, NO SERAN QUATRE<br />

ENERGÚMENS QUI ENS EN FACI<br />

RENUNCIAR...<br />

--<br />

■11.<br />

•<br />

1.•<br />

10 EIN71<br />

RECORDAVA<br />

QUE ESTÀVEM<br />

EN GUERRA.

ANTIMILITARISME A LES COMARQUES DEL<br />

SUD<br />

A <strong>les</strong> comarques del Vinalopó, de l'Alacantí, del<br />

Baix Segura... el moviment antimilitarista ester<br />

viu, Ans i tot l'estiu! Un breu repós.<br />

El dia 24 de maig, data d'inici del nou codi<br />

penal, es va presentar un nou collectiu a<br />

Alacant: el Col.lectiu Antimilitarista de l'Alacantí<br />

<strong>MOC</strong>. Varen fer una "processó" el divendres per<br />

la nit, aprofitant la marxa nocturna, per la mort<br />

civil de 15.000 insubmisos. Totes vestides de<br />

negre, amb cande<strong>les</strong>, fèretre i esque<strong>les</strong>. Aquest<br />

nou col.lectiu surt després de gairebé tres anys<br />

de Funcionament de la Plataforma per la<br />

Insubmissió d'Alacant, lloc d'actuoció de col<strong>les</strong><br />

d'Elx, Villena, Elda-Petrer, Alacant..., que ara<br />

per ara porta mesos sense funcionament.<br />

El 25 de maig, dissabte, per a celebrar el dia<br />

intemacional de la dona pel desarmament, el<br />

<strong>MOC</strong> Petrer-Elda i Dones Joves Desobediència<br />

varen organitzar uns Tallers d'Encontre i Reflexió<br />

entre dones. Durant tot l'any treballem dones i<br />

homes antimilitaristes, fem objecció fiscal, insub<br />

missió, aprofondim en la noviolència i en<br />

l'Educació per a la Pau, en fi... tot allò alternatiu<br />

a la cultura de lo militar. Les dones volen-volem<br />

asseure'ns juntes i pensar col.lectivament com<br />

ens afecta, per raó de gènere, la jerar-quia i la<br />

violència estructural.<br />

La campanya d'Objecció Fiscal es va fer com tots<br />

els anys, i juntament a Villena, Elda-Petrer i<br />

Alacant, aquest any es va Fer campanya a Asp<br />

per primera volta. Tota una festa reivindicativa el<br />

9 de juny amb auca, animació, tallers i parades.<br />

Els dies 6 i 7 de juliol, "Encontre d'Insubmisos" a<br />

la muntanya de Petrer. El debat es va centrar en<br />

<strong>les</strong> repercussions que tenen els objectors insub<br />

misos quan prenen aquesta decisió: família, ami<br />

gues, treball, parella, animals domèstics, etc. Es<br />

va compartir els sentiments i <strong>les</strong> situacions perso<br />

nals, molts semblants i molts diferents. L'encontre<br />

va ser exclussivament d'insubmisos nous o amb<br />

judici recent. Tot un pas endavant (ep!) parlar<br />

com persones, plenes cle sentiments, de Iluita, de<br />

vida quotidiana -<br />

va ser, a la Fi, unespai de refle<br />

xió entre homes Diuen que hi haurà un encon<br />

tre obert pels iaios, dones i tortugues, per a par<br />

lar d'estratègies polítiques personals.<br />

Per a finalitzar, dir que a la presó de Fontcalent<br />

no volen als insubmisos. Tots estan al carrer i<br />

aixo que hi ha tres companys d'Elx amb sentèn<br />

cia de 2-4-1 des de desembre. Quan s'aplicarà<br />

el nou codi penal? Próxim capítol.<br />

<strong>MOC</strong> Petrer-Elda

logo

productos

Resources

Compañías

Terms of service
Privacy policy
Cookie policy
Cookie settings
Imprint
Change language
Made with love in Switzerland
© 2024 Yumpu.com all rights reserved

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!