PRESÓ - MOC - Barcelona

20
FERMIN ALBERDI
Periodista
La pau pels set cantons d'Irlanda del
Nord es va començar a construir quan
les persones que podien donarun pas
endavant ho van fer. Els processos
que acaben amb la violènciaal món no
són iguals però sí que deixen una
impressió comuna: dècades ignorant
al contrari, promeses de no cedir mai
en les pròpies posicions, oferiments
enganyosos d'acords, queden en la
memòria com a testimonis del temps
perdut per resoldre conflictes com els
d'Irlanda o Euskal Herria.
Els espais d'acord porten
al desarmament
Un doble acord, entre nacionalistes
per un costat, entre Londres i Dublin,
de l'altre, va donar lloc a una doble
conseqüència: la negociació dels ter
mes de pau per Irlanda del Nord i el fi
al recurs de les armes per part de
l'IRA, dels paramilitars unionistes i de
les tropes britàniques a la zona.
Quatre noms simbolitzen aquest do
ble acord: Gerry Adams (Sinn Fein) i
John Hume (SDLP, socialdemócrata)
van posar d'acord a dos sectors naci
onalistes nordirlandesos irreconcilia
bles al llarg de molts anys; John Major
iAlbert Reynolds van posar d'acord els
governs de Londres i Dublin de cara a
un problema que els seus antecessors
es van estimar més esquivar, justifi
cant-se en una fermesa que no era
altre cosa que immobilisme i por al
diàleg. L'àmbit basc no té perquè
reproduir aquests quatre noms però sí
que ha de perseguir trobades similars
per què algun dia el diàleg substitueixi
a la violència.
Però el conflicte basc
només té lloc pel desa
cord
La violencia a Euskadi continua ara i
avui en «via morta». El Govern espa
Euskal Herria necessita
els espais de trobada
que es van aconseguir
a Irlanda
nyol no vol entrar en converses fins
que ETA deixi les armes. I ETA afirma
que no deixarà les armes fins que el
Govern espanyoldoni la seva garantia
de respecte al Dret d'Autodetermina
ció. El Govern espanyol afirma que tot
diàleg sobre pacificació ha de passar
per la Taula d'Ajuria Enea, però els
partits que la conformen només es
posen d'acord amb el seu refús a l'ús
de les armes per part d'ETA.
ETA ofereix una treva si el Govern
espanyol i els partits assumeixen el
seu principi de «pau per autodetermi
nació», però accelera en les seves
accions per obligar als altres a accep
tar les seves condicions.
El Partit Nacionalista Basc viu entre
dues aigües. Si dialoga amb HB, assu
mint el paper dels de John Hume amb
el Sinn Fein, és bastonejat pels partits
estatals, PSOE i PP, l'«unionisme ci
vil» a Euskadi. Però al mateixtemps, el
PNB manté el Pacte amb el PSOE,
PP, EA, IU i UA, la qual cosa el conver
teix en l'enemic interior de
l'«independentisme militar» d'ETA
KAS i per tant fa que els seus diàlegs
amb HB siguin esterils.
Sempre dins del simil irlandès,
l'«unionisme militar» està representat
per un exèrcit que fustiga a la joventut
basca majoritàriament insubmisa, i un
cos policial, la Guàrdia Civil que junta
ment amb els serveis militars
ligòncia han escrit moltes de les pla
nes de la violència d'Estat que Euskal
Herria coneix des de fa més d'un se
gle.
IIRINEEM
PSOE I PP,
L'«UNIONISME» BASC, I
EL GOVERN ESPANYOL
HAN PASSATAQUESTS
MESOS INSISTINT EN
QUE NO HI HA RELACIÓ
ENTRE AMBDÓS CASOS!
QUE RES HA DE
CANVIAR FINS QUE ETA
ES RETIRI
Un dels conceptes més complexos
d'analitzar seria eld'«independentisme
civil», el que s'anomena nacionalisme
moderat desprès del Pacte d'Estat
que va suposar la configuració de les
autonomies. L'espai de torbada pels
nacionalistes del PNB-EA i HB es fa
mínim degut a les seves posicions
antagòniques sobre la validesa de l'ac
tual marc polític: Euskadi dins de l'Es
tat espanyol de peces autonòmiques.
Així mateix el PNB suporta, com tots
els altres protagonistes, algunes dife
rències internes; per exemple, sobre si
és obligat o no que ETA faci callar les
armes per donar inici a un diàleg per la
pau. No endebades, és el propi PNB
que ha assumit la pròpia lluita legal
contra ETA a la Comunitat Autònoma
Basca conduint a una Policia autòno
ma com l'Ertzaintza al terreny de l'en
frontament on l'esperaven ETA i els
seus afins.
Qui ha de donar, per tant, el primer
pas? Qui són els Hume, Adams, Major
o Reynolds de l'escenari basc? El dià
leg de moment tan sols s'estableix
entre els grups socials dels que parla
va en l'anterior MOCADOR. El seu
treball és clau, però algun dia hauran
de donar pas als protagonistes histò
rics del conflicte, atrinxerats ara ma
teix en les seves posicions, sense
poder buscar un terreny de joc que
sigui acceptat pertots els contrincants.
Però tots es miren al
mirall irlandès...
El procés de pau obert el setembre
passat s'ha convertit en argument i
objecte de retret entre les parts del
conflicte basc. D'un cantó ETA i HB
van felicitar l'IRA i el Sinn Fein per
haver aconseguit un acord que obri la
porta a l'autodeterminació dels
nordirlandesos, i tanca la de la via
armada a l'haver aconseguit que l'ene
mic ocupant reconeixi que per la via
militar no es fa callar la voluntat d'un
poble. Des del nacionalisme noviolent
del PNB i EA s'invita a ETA i HB a
prendre nota del que pels primers és
l'única sortida pels segons. El procés