PRESÓ - MOC - Barcelona

EL KLEENEX
desinformatiu per la lluita anti
militarista
Per què el Kleenex? Perquè el MOCADOR, com s'usa diverses vegades entre rentada i rentada, és una font constant de
contagi. Amb unkleenex, en canvi, els microbis van de cap a les escombraries. Aquest és el principi del kleenex: tots els seus articles
- Es
són d'un sol ús, i qualsevol similitud amb personatges de la "moguda" de la insubmissió no només és pura coincidència sinó que
a més a més és casualitat.
confirma que davant de l'estat de paràlisi cerebral
en què estroba el moviment antimilitarista, i tement que
una de les poques coses bones que en queden es
pugui perdre per sempre, el cap suprem del Mocador
(a qui també agrada que l'anomenin "elMocadoríssim")
ha decidit convertir la revista en una publicació heredi
tària. Per anar formant a l'hereu, que es preveu que
"s'editi" al mateix temps que aquest número, aviat el
Mocador començarà a tenir un suplement infantil i el
Kleenex esdevindrà una historieta a tot color.
- Frases
per a la posteritat: «Pili, posa'm una altra birra,
que em planto al tercer grau.»
- Després
que corrés el rumor que al MOC de Cadis hi
havia dues noies que eren de la policia secreta, apareix
la «secretomania» al Casal de la Pau, de nefastes
conseqüències: tothom sospita de tothom i, per tant,
quan hi ha algú que pensa una acció no convoca a
ningú més per por a que sigui eVla secreta. No fos que
us penséssiu que el fet que a les darreres accions
d'insubmissió només hi hagués cinc o sis persones
tenia algun altre motiu.
- Però
la «secretomania» no només es fonamenta en
rumors. Recentment ha aparegut pel Casal un informe
confidencial de la policia, en què es deia textualment:
«Laconclusión rns clara de la asamblea del martes 30
de febrero es que Angel y Gonçal no estaban muy
inspirados alfutbolín, y que de aquía diez aríos todos
los insumisos presentes seràn unos alcohc5licos.
Adem,Js, esta vez no hubo nisiquiera cotilleos sobre la
`tigresa'.»
- Tambés'ha
confirmat que ha estat trobat mort d'avor
riment el caporal de la secreta Juan Morales, encarre
gat de les escoltes telefòniques al Casal, a qui els seus
superiors, preocupats per tot l'enrenou que s'ha viscut
darrerament al CESID, no es van recordar de rellevar
després que la companyia telefònica tallés la línia per
falta de pagament.
-
Però el que no saben la gent del Casal, pobres
és que els secretes acostumen a actuar fent-se passar
per periodistes de diaris i televisions, tant estatals com
estrangers. Amb aquesta excusa aconsegueixen no
només treure tota la informació rellevant sinó també
algunes fotografies o filmacions en primers plans dels
insubmisos que en un futur pròxim poden estar en
recerca i captura.
- Temps
difícils per al «moviment» (la secta, per enten
dre'ns): no només fa anys que no es pot fer una gran
manifestació (desfilada militar antimilitarista) per les
Rambles, sinó que l'exercit (els nostres enyorats ene
mics) ha tomat a desfilar per la Castellana de Madrid,
com no feia des dels temps d'en Franco, per retre
homenatge als cascos blaus («los caídos») sense que
ningú digués ni mu (ni piu).
- Personatges
entranyables dels noranta: avui, el tràns
fuga. Amb aquest nom es designa a la persona (princi
palment al polític) que, enfotent-se'n encara més del
que és normal en un polític de la «democràcia i la
voluntat popular», canvia de partit quan en troba un
altre que li paga millor (el que abans se'n deia
«xaqueteros»), al mateix temps que s'assegura sortir
al Telenotícies com a màxim protagonista d'una moció
de censura. Aquesta moda, de la qualtots en coneixeu
exemples, ja fa temps, però, que va arribar al Casal de
la Pau, on els darrers anys ha estat el MOC qui ha
realitzat una política més agressiva de fitxatges, des
prés d'haver assimilat perfectament les estratègies de
troskos i makakos (per cert, algú sap què se n'ha fet, de
tota aquella gent?).
- Les
noves tecniques de màrketing segueixen fent
furor a l'assemblea d'insubmisos: desprésque Interxou
ens deixés bocabadats fent un 'sopar contra !a fam al
tercer món', els insubmisos han canviat les suades
enganxines i xapetes de les paradetes per tot tipus
d'armament sofisticat. Sota el lema venda d'armes
contra la guerra', es preveu que amb els diners que es
treguin es podran seguir tirant endavant tota mena de
campanyes antimilitaristes. I si els compradors, com
passa sempre a les paradetes, acaben sent els propis
insubmisos...
Possiblement, estimat lector, convindràs amb la redacció del Kleenex que no es pot aprofitar res de la resta de la revista. Exigeix que
alliberin aquesta secció del MOCADOR retallant lapàgina per la Itnia de punts ipaga l'import proporcional. Finalment el Kleenex,
no tan sols s'ha convertit en un espai fix, sinó que amenaça amb editar-se independentment.