Avanç del POUM – Maig del 2009 - Ajuntament de Susqueda

AJUNTAMENT DE SUSQUEDA. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal Avanç. Maig de 2009
1.2.2.1. Evolució històrica.
El territori de Catalunya està composat per entitats municipals i comarcals. A l’estructura territorial
comarcal s'hi superposa una estructura política espanyola de divisió en quatre províncies.
Les comarques vigents actualment estan basades en criteris que cerquen un compromís entre unes
concepcions més orientades a establir unes demarcacions per a organitzar el territori i
descentralitzar funcions político-administratives i unes altres més orientades vers el reconeixement
d'unes comarques naturals, socials o tradicionals, la qual es basa, d'una banda, en la identificació i
descripció de trets distintius observables com el seu paisatge, la topografia, les seves activitats
econòmiques i relacions entre les seves poblacions, les seves construccions, costums i tradicions
culturals, trets geolingüístics, etc., i de l'altra, en la percepció popular en el present i el passat d'unes
realitats i identitats comarcals.
La demarcació político-administrativa estructura una porció territori d'un país al voltant d'un centre
urbà designat com a capital i el conjunt de demarcacions organitza tot el territori d'un país per mitjà
d'un nombre convenientment limitat de caps de demarcació, i aquesta organització es pot reproduir
dins de cada demarció subdividint-la en un o més nivells inferiors de demarcacions menors. Des
d'aquesta concepció de l'organització territorial sovint s'ha tendit a crear demarcacions sobre un
territori ignorant les realitats territorials arrelades preexistents, i a configurar mapes on s'hi ha
reflectit la tensió entre un cert propòsit teòric d'aplicar uns paràmetres racionals de forma general i la
realitat dels interessos dels poders establerts i la seva relativa capacitat de pressió que ha acabat
imposant a la seva conveniència opcions particulars i més arbitràries.
En el cas de Catalunya, tenim antecedents anteriors a la divisió provincial que van des de les
antigues vegueries i sots-vegueries medievals als corregiments i alcaldies majors de 1716 que
configuraven un mapa molt semblant d'unes 21 o 22 demarcacions (sense comptar unes poques
sots-vegueries molt menors ni tampoc les demarcacions corresponents a territoris que van ser
dissociats de Catalunya). La divisió en quatre províncies espanyoles de l'any 1833, que té com
antecedent la divisió en quatre departaments francesos de 1812, féu taula rasa amb les
demarcacions tradicionals, trencà i escapçà àmbits comarcals i fraccionà la unitat de Catalunya que
havia estat incorporada dins l'Espanya borbònica com una sola província. Les quatre províncies es
subdividiren al seu torn en partits judicials el 1834. Dels 32 que inicialment hi havia en total a
Catalunya, s'havia passat al 1908 a un mapa de 36 que als anys de la República seguia vigent i que
a les darreries del franquisme es reduí a 31 (des de 1982, la Generalitat exerceix la competència de
fixar els límits dels partits judicials i crear-ne de nous. Consultar l'actual mapa de partits judicials).
La divisió comarcal de la Generalitat republicana de l'any 1936 intentà una síntesi entre la tradició
comarcalista i la inèrcia heredada del mapa de partits judicials, establint un mapa de 38 comarques
administratives amb un grau d'encert discutit però tanmateix prou alt com per aconseguir arrelar i
perviure durant els anys de la dictadura malgrat que no hi havia hagut temps d'aplicar-lo realment.
L'any 1987 es va restablir i al 1988 es va ampliar fins a 41 comarques.
Per a la confecció del mapa comarcal de 1936 es féu una enquesta als ajuntaments preguntant per
la comarca a la qual pensaven pertànyer i pels seus mercats habituals. Dels resultats d'aquella
enquesta se'n desprèn un mapa heterogeni de més de 60 identitats comarcals pel cap baix, és a dir
que més de 20 àmbits comarcals o subcomarcals pel cap baix, molts dels quals ja repertoriats pels
Equip Redactor: MOYA SALA S.L. Societat d’Arquitectes 22