Avanç del POUM – Maig del 2009 - Ajuntament de Susqueda

AJUNTAMENT DE SUSQUEDA. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal Avanç. Maig de 2009 

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE SUSQUEDA 

D’acord amb el LUC, DECRET LEGISLATIU 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós 

de la Llei d’Urbanisme. 

AVANÇ 

Abril de 2009 

EQUIP REDACTOR 

José Luis Moya Mudarra Arquitecte 

Maria Narcisa Sala i Savall Arquitecta 

Joaquim Narcís Moya Sala Arquitecte 

Lluís Moya Sala Arquitecte Tècnic 

Juan Carlos Duque Arquitecte Col.laborador 

Col.laboradors 

Santi Ferré Barceló Geòleg, Tècnic Mediambiental 

Ricard Nomdedeu Henríquez Advocat 

Olga Beired Morchón Economista 

Representants de la corporació en les reunions de seguiment i treball. 

Joan Mercadé Arimany Alcalde. 

Eva Viñolas Marin Regidora d’Urbanisme. 

Armand Garcia Bartolomé Arquitecte Municipal. 

Oriol Ortin Castellsagué Regidor de l’Oposició. 

Equip Redactor: MOYA SALA S.L. Societat d’Arquitectes 1


PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE SUSQUEDA 

D’acord amb el LUC, DECRET LEGISLATIU 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós 

de la Llei d’Urbanisme. 

AVANÇ 

1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA: INFORMACIÓ 

1.1. CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT. 

1.1.1. OBJECTIU DEL P.O.U.M. 

1.1.2. JUSTIFICACIÓ. 

1.1.2.1. Regim urbanistic del sòl. 

1.1.2.2. Serveis Urbanístics bàsics. 

1.1.2.3. Concepte de Nucli de població. 

1.1.2.4. Concepte de Sòl Urbà. 

1.1.2.5. Concepte de Sòl Urbanitzable. 

1.1.2.6. Ambit de Sòl Urbà. 

1.2. INFORMACIÓ URBANÍSTICA. 

1.2.1. PLANEJAMENT TERRITORIAL. 

1.2.2.1. Marc físic de l’àmbit de l’ordenació. 

1.2.2.2. Sistemes naturals. 

1.2.2.3. Usos del sòl. 

1.2.2. PLANEJAMENT SECTORIAL. 

1.2.2.1. Evolució històrica. 

1.2.2.2. Estructura bàsica del territori. 

1.2.2.3. Planejament territorial i sectorial 

1.2.2.3.1. Llei d’Urbanisme. LUC, Decret Legisatiu 1/2005 del 26 de 

Juliol i el seu reglament. Decret 305/2006 del 18 de 

Juliol. 

1.2.2.3.2. Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) Llei 1/1985 

del 16 de Març. 

. 

1.2.3. CARACTERISTIQUES DE LA POBLACIÓ. 

1.2.3.1. Demografia i població. 

1.2.3.2. Habitatge. 



1.2.4. XARXA BÀSICA DE SERVEIS I ELS SEUS USOS PUBLICS. 

1.2.4.1. Abastament d’aigua. 

1.2.4.2. Sanejament. 

1.2.4.3. Residus. 

1.2.4.4. Subministrament elèctric. 

1.2.4.5. Comunicació – informació. 

1.2.4.6. Transport Public. 

1.2.4.7. Equipaments. 

1.2.4.8. Espais lliures. 

1.2.4.9. Turisme especial. 

1.3. ELS CRITERIS D’ORDENACIÓ. 

1.3.1. ELS CRITERIS GENERALS. 

1.3.2. CLASIFICACIÓ DEL SÒL. 

1.3.3. DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE. 

1.3.3.1. Estudi de sostenibilitat ambiental de la consolidació del Sòl Urbà del 

nucli de Sant Martí Sacalm. 

1.3.3.2. Previsió dels impactes de l’intervenció. 

1.3.4. ELEMENTS NATURALS ESTRUCTURANTS. 

1.3.4.1 Proteccions territorials. 

1.3.4.2 Ambits fluvials. 

1.3.4.3 Regulació del sòl agrícola i forestal 

1.3.4.4 Xarxa de comunicacions. 

1.3.5. ADECUACIÓ A LES DIRECTRIUS DEL PLANEJAMENT. 

1.3.5.1. Sistemes. 

1.3.5.2. Teixits. 


1.3.5.4. Estratègies específiques. 

- Sant Martí Sacalm. 

- El Coll de Condreu – El Far. 

- El Coll. 

1.3.5.5. Usos. 

1.3.5.6. Ordenació del sòl no urbanitzable. 





1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA: INFORMACIÓ 

1.1. CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT. 



1.1.1. OBJECTIU DEL P.O.U.M. 

El Municipi de Susqueda no disposa d’un instrument de planejament d’ordenació urbanística. 

L’objectiu del present Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (P.O.U.M.) és l’organització del 

Municipi mitjançant la redacció del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Susqueda amb les 

corresponents Normes Subsidiàries. Aquest instrument és del tot necessari per diferenciar el sòl 

urbà del sòl no urbanitzable, i per l’establiment de reserves de sòl per equipaments de serveis als 

ciutadans. També s’ha inclòs al parer de les diferents associacions i els treballs fets per la 

representació veïnal dimanant de les activitats fetes en el marc de la participació ciutadana. 

El nou P.O.U.M. de Susqueda segueix el LUC, Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de Juliol, pel qual 

s’aprova el text refós de la Llei d’Urbanisme. El qual recull en un text únic les modificacions de la Llei 

d’Urbanisme derivades de la Llei 10/2004, de 24 de Desembre. La qual va modificar la Llei 2/2002, 

de 14 de Març, d’Urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i 

de l’autonomia local. També d’acord al Decret 305/2006, de 18 de Juliol, pel qual s’aprova el 

Reglament de la Llei d’Urbanisme. 

El nou planejament urbanístic incorpora els criteris de desenvolupament urbanístic sostenible 

recollits al LUC, Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de Juliol, en els seus articles 3 i 9. I l’article 3 i 

Capítol II. Decret 305/2006, de 18 de Juliol, Reglament de la Llei d’Urbanisme, entre molts d’altres. 

El Plà d’Ordenació Urbanística Municipal de Susqueda fa seves també, les determinacions del Pla 

Territorial General de Catalunya (PTGC), com a marc jurídic i urbanístic. 

El PTGC inscriu a Susqueda a l’Àmbit Funcional Territorial (AFT) de les comarques Gironines, amb 

el sistema Urbà central de Girona – Cassà, contrapesat per el sistema Urbà de mitjana a forta 

rellevància territorial d’Olot, i en un menor grau per el de Banyoles. 

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Susqueda localitza territorialment les determinacions 

del Plà Territorial Parcial de les Comarques Gironines, el Plà d’Acció Comarcal de la Selva per a la 

Sostenibilitat i els P.E.I.N. de Collsacabra i Les Guilleries / Xarxa Natura 2000. 

També es tenen en compte les propostes per al planejament urbanístic que emanen de documents 

ambientals i territorials, com és el Plà d’Acció de l’Agenda 21 resultant per el Municipi de Susqueda. 

En conclusió, el Nou Plà d’Ordenació Urbanística Municipal de Susqueda, en el seu marc 

competencial s’ajusta a les determinacions dels documents que formen el seu marc jurídic i 

conceptual: 

• Text refós de la Llei d’Urbanisme. LUC, Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de Juliol. 

• Reglament de la Llei d’Urbanisme. Decret 305/2006, de 18 de Juliol. 

• Plà Territorial General de Catalunya (PTGC), i els plans sectorials. 

• P.E.I.N de les Guilleries i Collsacabra / Xarxa Natura 2000. 

• Documents ambientals i Territorials amb incidència en el Plà d’Ordenació Urbanística 

Municipal de Susqueda. 





1.1.2. JUSTIFICACIÓ. 

Recordem els criteris Urbanistics del Document de Sintesi de la fase d’Analisi i Informació. 

DETERMINACIÓ FORMAL DEL FUTUR SOL URBÁ I UBICACIÓ DE LA PROPOSTA 

La previsió d’un creixement de 37 habitatges en els propers 20 anys, determina la necessitat de 

qualificar una zona del municipi com de sol urbá. 

Per l’incidència de tots els indicatius emanant de l’etapa d’analisi, caldrá establir una certa trama 

urbana, dimensionada ad-hoc, tant en el sentit residencial com en el de reserva d’espais per a 

equipaments i serveis. 

Part d’aquets habitatges donen resposta a les necessitats de la població del Far- Coll de Condreu ; 

per la dinàmica econòmica i les necessitats especifiques de part de la seva població. 

Aquest punt es complex, degut a la qualificació de tota l’area com a pertanyent al PEIN de 

Collsacabra. 

De la consideracó de tots els indicadors obtinguts de la fase Inicial d’Analisi del territori,de les 

reunions i treballs amb participació ciutadana i de les seves opinions, aixi com de les recomanacions 

i obligacions de la Lley d’Urbanisme: 

L’indret més adeqüat per la qualificació de sol Urbá, i al mateix temps per fer les reserves de sol per 

equipaments, es la zona del veinat de St. Marti Sacalm propera al conjunt de les masies de Can 

Teixidor, Can Marc, Can Batista i Can Daga. 

Aquesta àrea ofereix una resposta óptima als condicionants que s’han anat enumerant al llarg de 

l’etapa Inicial d’Analisi i d’altres exigències, en resum: 

- Es una zona dintre d’un àrea de pendent general inferior al 20%. 

- Permet la compactació i la consolidació d’un nucli urbá . 

- Sant Marti Sacalm es un espai centrat i “equidistant” dels altres dos veïnats. 

- Está voltada d’equipaments ( Ajuntament, Esglesia, Cementiri, Rectoria,futur Centre 

Civic), i disposa d’un potencial de reserva d’espais per equipaments i serveis socials, 

propera . 

- Ben comunicada amb una entitat Municipal més gran (Amer) per carretera asfaltada de 

8 Km. 

- Bon accés pel servei de Bombers. 

- Preserva el paisatge i vistes panoramiques generals de la zona, per ser un indret 

lleugerament enclotat. 



- Disposa dels serveis d’electricitat i aigua. 

Dintre de les previsions de la necessitat d’habitatge, hem trobat una dinamica de creixement molt 

important en el veïnat del Far-Coll de Condreu. 

Es una zona amb una taxa d’activitat econòmica bastant important i diversificada entre la 

Restauració, el Turisme i la ramaderia. 

Una població de joves que cadria que trovés residencia en el seu veïnat i no marxés del Municipi, 

ens porta a avançar l’idea d’una possible intervenció a nivell d’estudi de detall per poder satisfer les 

necessitats d’habitatge en aquesta zona. 

Les necessitats d’habitatge al veïnat del Far-Coll de Condreu, ens obliguen, donat l’aïllament 

d’aquest veinat respecte del nucli urbá de St. Marti, a considerar una Actuació Especifica d’Accés 

al Habitatge per aquesta zona, tota ella formant part del PEIN de Collsacabra. 

Hem optat per un area de terreny propera al Coll de Condreu ( i per tant de la carretera de Vic a Olot 

) a peu de la carretera del Coll de Condreu al Far. 

En aquesta zona on ja hi ha un terreny que es fará servir de Deixalleria Municipal i que faria llindar 

amb una petita depuradora de servei pels 9 habitatges previstos en les necessitats d’habitatge pel 

veïnat del Far- Coll de Condreu en els propers 20 anys. 

Cal esmentar com s’ha previst donar forma a la necessitat ponderada dels 37 habitatges que preveu 

l’estudi de La necessitat d’habitatge al Municipi de Susqueda, i que ha estat recollida com a base pel 

POUM. 

De la participació ciutadana un dels punts de major coincidència en l’opinió dels ciutadans ha estat 

la necessitat de la recuperació i rehabilitació de masies com a mitjá pel manteniment del caracter de 

l’entorn adhuc de la seva defensa i alhora del control del mateix territori. 

Aquest punt juntament amb l’opinió general del sentiment de totes les Associacions Ciutadanes de 

que l’abast del Pla d’Ordenació Urbana contemplès estrictament les necessitats objectives 

d’habitatge, limitant-se per tant el POUM a un desenvolupament de baixa intervenció, ens ha portat ( 

considerant el gran nombre de masies en estat de recuperació i que poden ser rehabilitades ), a 

preveure que una tercera part de la necessitat d’habitatge estará formada per la 

Reutilització de masies, que poden evaluar a una dotzena. 

La previsió de l’Actuació Especifica d’Accés al Habitatge al veïnat del Far-Coll de Condreués es de 9 

habitatges, això fa que el creixement Urbá del nucli de Sant Marti sigui de 16 habitatges. 



1.1.2.1 Règim Urbanístic del Sòl. 

Segons l’Article 24 de la Llei d’Urbanisme, el Règim Urbanístic es determina per la classificació i la 

qualificació en zones o sistemas i la inclusió en un sector de planejament urbanístic derivat o en un 

polígon d’actuació urbanística.En el planejament de Susqueda es tindran en compte tres sectors 

d’actuació urbanística. 

Segons l’Article 25, tot el sòl del territori del municipi de Susqueda es classificarà en: 

a) Sòl urbà 

b) Sòl no urbanitzable 

Segons l’Article 26 Concepte de sòl urbà.Constitueixen sòl urbà : a) terrenys que el planejament 

urbanístic inclou de manera expressa en aquesta classe de sòl perquè havent estat sotmesos al 

procés d’integració en el teixit urbà,tenen tots els serveis urbanístics bàsics. 

En el cas del municipi de Susqueda no hi ha teixit urbà,per tant aplicarem l’apartat b) de l’article 

26,que diu :Constitueixen sòl urbà els terrenys que en execució del planejament urbanístic 

assoleixin el grau d’urbanització que aquest determina. 

1.1.2.2. Serveis Urbanístics Bàsics 

Segons l’Article 27 apartat 1 .Són serveis urbanístics bàsics: 

a) La xarxa viària que tingui un nivell de consolidació suficient per a permetre la connectivitat 

amb la trama viària bàsica municipal. 

b) Les xarxes d’abastament d’aigua i de sanejament. 

c) Els subministraments d’energia elèctrica. 

Segons l’Apartat 2. Els serveis urbanístics han de tenir les característiques adequades per a l’ús del 

sòl previst pel planejament urbanístic que el classifica. 

En el cas de Susqueda la xarxa viària bàsica amb un nivell suficient de consolidació està formada 

per camins a peu, que conecten els diferents veïnats del municipi,i per pistes asfaltades o de terra 

que conecten amb els municipis veins i els veïnats de Sant Martí i El coll-Sant Benet entre ells,però 

queda pendent la conectivitat entre Sant Martí i El far-Coll de Condreu entre ells per una pista on 

puguin passar vehicles. 

La xarxa viària seria adequada si la conectivitat entre els veïnats extrems a travès del nucli de Sant 

Martí existís ,mancan uns cinc quilòmetres de pista per completar la xarxa viària que passaria per 

fora del municipi i per tant fora de l’abast del POUM i adequar la resta de traçat que transcorre dintre 

de Susqueda. 

Segons l’apartat b) la xarxa d’abastament d’aigua existent en el nucli de Sant Martí seria suficient 

per adequar-se a l’increment de les necessitats del planejament previst en el POUM de 

Susqueda,pel nucli esmentat. 



En la zona del Far i Coll de Condreu,l’abastament d’aigua per l’increment de necessitats 

contemplades en el POUM també s’ajustaria al planejament previst. 

En la zona del Coll,caldria revisar i millorar els diposits existents,tenint en compte la possibilitat de 

rehabilitació i millora de les construccions existents en sòl no urbanitzable. 

Segons l’apartat b) El sanejament és inexistent i cal preveure’l en el nucli de població de Sant Martí 

Sacalm,per els habitatges nous que s’ha previst en el POUM de Susqueda.I també en el Far i Coll 

de Condreu cal preveure sanejament. 

Segons l’apartat c) Cal preveure l’increment en el subministrament d’energia elèctrica que caldrà 

per a l’aplicació del nou planejament,si bé la xarxa existent en el nucli de Sant Martí Sacalm ,és 

suficient pel creixement previst en el POUM. 

1.1.2.3. Concepte de Nucli de població. 

Segons l’article 28 ,s’entén per nucli de població,als efectes de la Llei d’Urbanisme,una concentració 

isolada de població,amb usos urbans,dins un municipi,que requereix de serveis urbanístics i 

assistencials. 

En el cas de Susqueda s’entendrà per nucli de població Sant Martí Sacalm,on es requereix de 

serveis urbanístics i assistencials i on es troba l’Ajuntament,l’Esglesia de Sant Martí,i el cementiri. 

1.1.2.4. Concepte de Sòl Urbà. 

Constitueixen el sòl urbà consolidat,segons l’article 30. 

a) Els terrenys que tenen la condició de solar,d’acord amb l’article 29.(A Susqueda vindran 

determinats pel planejament ). 

b) Els terrenys als quals només manca,pera a assolir la condició de solar,assenyalar les 

alineacions o els rasants,o bé completar o acabar la urbanització en els termes assenyalats 

per l’article 29.Determinats pel POUM i en aquest cas coincidents amb els de l’apartat a). 

A Susqueda el sòl urbà consolidat està situat en el nucli de població de Sant Martí i definit com sòl 

urbà en el POUM. 

1.1.2.5. Concepte de Sòl Urbanitzable. 

Segons l’article 33 apartat 1.Constitueixen el sòl urbanitzable els terrenys que el plà d’ordenació 

urbanística municipal corresponent consideri necessaris i adequats per a garantir el creixement de la 

població i l’activitat econòmica,d’acord amb el que estableix l’article 3. 



1.1.2.6. Ambit de Sòl Urbà. 

El sòl urbà de Susqueda quedarà determinat i delimitat pel POUM,segons els article 58 i 59 de la 

llei d’Urbanisme. 



1.2. INFORMACIÓ URBANISTICA. 

1.2.1. PLANEJAMENT TERRITORIAL. 



1.2.2.1. Marc fisic de l’àmbit de l’ordenació. 

El terme municipal de Susqueda, estava format tradicionalment per dues parròquies: la ja 

desapareguda de Sant Vicenç de Susqueda i l’actual de Sant Martí de Cantallops o Sacalm. 

Aquesta última amb una superfície de 50,60 Km2 es troba a l'extrem nord-oest de la Selva i en 

contacte directe amb les comarques d’Osona i la Garrotxa, i també la tenim situada en el límit de la 

província de Girona amb la de Barcelona. 

El municipi de Susqueda físicament és dins la vall del Ter, part del municipi de les Guilleries i part 

del de Collsacabra. A l’est del municipi, dins la zona de contacte de les Guilleries i del Collsacabra, 

limitant amb les Planes d’Hostoles i Amer, està situada la zona més plana i extensa a una altitud de 

800-820 m. on trobem el nucli del poble de Sant Martí Sacalm o Sant Martí de Cantallops, un nucli 

format per una cruïlla de camins i cinc masies, cap del municipi que acull l’actual Ajuntament.. 

Seguint des de Sant Martí cap al sud pel camí del pantà i travessant el Ter (Tot passant per les 

zones nord i sud de la presa del pantà, dins el veïnat de Sant Miquel de Ter o de Maifré, pertanyent 

al terme d'Osor, trobem ja plenament dins l'àmbit de les Guilleries, el veïnat i el santuari del Coll a 

820 m. d'altitud. Seguidament seguint pels afores del Coll s'arriba més amunt a l'oest al santuari de 

Sant Benet el trobem a 1149 m). 

La situació fronterera del municipi de Susqueda podem afirmar que estava delimitada des de temps 

antics, ja que fou limítrofa entre comtats, entre vegueries i entre corregiments, i actualemnt ho 

segueix essent entre bisbats i entre partits judicials. Aquesta posició limítrofa és propiciada per una 

ubicació geogràfica equidistant de dues capitals històriques de comtat, bisbat i vegueria,de Girona i 

Vic respectivament. També aquests límits fronterers són orogràfics a la part més oriental de la zona 

de contacte entre l'extrem nord-est de la serralada Prelitoral, el massís de les Guilleries, i l'altiplà del 

Collsacabra integrant de la serralada Transversal i partió entre les conques del Ter i el Fluvià. Tot 

això es reflecteix en la forma de viure i en l’activitat, i també en el paisatge format pels cingles del 

Far, amb el punt més alt al turó d’Armadans de 1154 m., que juntament amb un cert grau d’aïllament 

li confereixen unes característiques pròpies dels municipis petits de muntanya. 

Els límits amb altres municipis són: Rupit i Pruit pertanyent a Osona, les Planes d’Hostoles 

pertanyent a la Garrotxa, i Amer, la Cellera de Ter, Osor, i Sant Hilari Sacalm (per l'antic terme 

annexionat de Querós) pertanyents a la Selva. 

La desaparició del poble de Susqueda sota les aigües del pantà el 24 de setembre de 1967 va 

deixar el municipi sense el centre natural i els serveis que concentrava població i que actuava com 

intercomunicador de la diversitat del municipi, i alhora constituïa un poblament urbà estructurat 

capaç d’absorbir habitants dels masos i generar activitat econòmica nova. 

Aquesta pèrdua de centre ens posa davant el repte de planificar un creixement urbà sostenible i 

escollir un model territorial forçosament alternatiu, ja que no podem basar-nos en un nucli format al 

llarg de segles en un lloc i un espai concret. 

Susqueda no disposa de cap instrument de planificació urbana a nivell municipal, ni tampoc de vies 

de comunicació completament definides, amb els altres nuclis de població existents, com són el 

Santuari del Coll i Sant Benet, el Santuari del Far i el Veïnat del Coll de Condreu. 



A nivell urbanístic el municipi de Susqueda actual no té cap espai que es pugui qualificar d’urbà. 

La concentració de més intensitat d’habitatge i equipaments es troba a St. Marti Sacalm, i la tenim 

formada per: l’Ajuntament, l’Esglesia, la Rectoria, el Cementiri, i les masies: Can Marc, Can Teixidor, 

Can Daga, Can Batista i Can Casanovas del Plà. 

Aquesta zona més densa està voltada d’una desena de cases rurals i no gaire lluny tenim les 

masies del Noguer de Parcers, la Bruguera, l’Omar i el nucli dels Xalets del camí del Pantà. 

Tant el poblament del veïnat del Coll-Sant Benet com el del Far-Coll de Condreu estan formats per 

habitatge dispers de cases rurals i masies. 

En el cas del veïnat del Coll-Sant Benet el nombre de vivendes rurals és bastant elevat passant de 

la trentena. Una part força gran d’aquestes són residències secundàries. 



1.2.2.2. Sistemes naturals. 

El principal valor i actiu del municipi de Susqueda és el seu entorn natural, el sòl, l’espai lliure i la 

seva continuitat funcional i paisatgística. 

La planificació territorial de Catalunya, amb la figura de P.E.I.N. (Pla d’Espais d’Interès Natural), ha 

distingit per la utilització predominant del sòl i també per la biogeografia, la geologia i la climatologia: 

unes zones d’especial protecció que tenen un abast que ultrapassen els límits municipals, comarcals 

i provincials. 

En aquest sentit, el terme municipal de Susqueda es troba abraçat i afectat majoritàriament per dos 

P.E.I.N. Un és el de les Guilleries, ocupant 11,80 Km2 de superfície municipal, equivalent al 23,32% 

del territori. Aquest P.E.I.N. protegeix un espai natural de bosc i muntanya, propi de la vegetació 

mediterrània format per pi negre i avet, arbres característics de la zona del Montseny. L'altre 

P.E.I.N. és el de Collsacabra, ocupant 19,15 Km2. de superfície municipal, equivalent al 37,85 % del 

territori. Aquest altre P.E.I.N. protegeix a una banda de la muntanyosa i boscosa vall del riu Ter: els 

cingles rocosos que s’endinsen vers les valls de la comarca d’Osona i també vers la vall d'Hostoles 

a la comarca de la Garrotxa, amb conreus tradicionals i ramaderia i una vegetació més 

centreeuropea d’arbres caducifolis: beç, faig i roure. 

Àrea del P.E..I.N. de les Guilleries 11,80 Km2. 

Àrea del P.E.I.N. de Collsacabra 19,15 Km2. 

Àrea del pantà de Susqueda 3,35 Km2. 

Àrea del territori fora dels P.E.I.N. 16,30 Km2. 

TOTAL superfície de Susqueda 50,60 Km2. 

En total els P.E.I.N. de les Guilleries i Collsacabra afectan 30.95 Km2, equivalent al 61.17% del 

territori municipal de Susqueda 

El Cingle del Far. 

El massis del Collsacabra en la seva vessant mes imponent que son els cingles, acaba a l’Est en la 

cinglera del Far ja a la provincia de Girona i a la comarca de la Selva. 

El Far com es comunment anomenat presideix la calma de Sant Marti i constitueix un referent 

paisagistic magnific. 

La panoramica de vistes que es poden observar des del mirador del Santuari de Nostra Senyora del 

Far, considerada de manera inversa, ens informa de de l’amplitud de territori des del que es pot 

veure aquesta eminència del relleu, des de Muntanyola a l’Osona als cims per sobre de Lloret de 

Mar, des de la plana de Vidreres al Gironés. 

El costat menys interesant d’aquest pintoresquisme es la dificultat de comunicació del Far amb 

el reste del Municipi al que pertany, Susqueda, només a travers de camins de muntanya ara per ara 

es possible anar de Sant Marti Sacalm al Far. 



El Riu Ter. 

El riu Ter, un dels tres rius més importants de Catalunya, neix i mor a la província de Girona. 

Procedent del Ripollès i Osona, travessa la comarca de la Selva, i passant seguidament pel Gironès 

i el Baix Empordà, arriba al Mediterrani per la punta del Riu Ter, a la meitat nord de la platja de Pals 

(pertanyent a Torroella de Montgrí), havent fet 167 quilòmetres de recorregut. 

El Ter travessa el terme de Susqueda d'oest a est per la seva banda de migdia. És el riu que regava 

l’antic poble de Susqueda, actualment sota les aigües del pantà (ressenyat més endavant). 

Nombrosos cursos d’aigua, torrents i rieres, de cabals que depenen de la pluja i la neu, neixen al 

terme i/o el travessen i aboquen la gran majoria al riu Ter i/o al pantà, directament o bé 

indirectament per la riera de Rupit; tret d'alguns que aboquen bé al riu Brugent o bé a la riera d'Osor, 

afluents ambdós del Ter. 

D'entre els molts cursos d'aigua que travessen Susqueda, en destaquen tres: un és la riera de l’Om, 

que neix a l'extrem nord-est del terme de Rupit i Pruit, en el límit amb la conca del Fluvià. Entra en 

el terme de Susqueda seguit en paral·lel per la C-153 fins al pla de l'Om (veïnat de Coll de Condreu) 

i baixa entre els cingles del Far i de Cadevall fins a confluir amb el segon, la riera de Rupit (provinent 

del municipi veí on forma el bonic salt de Sallent), que davalla vers el Ter, abans d'abocar al pantà. 

Però conflueix amb el darrer : el torrent de Sant Martí provinent de la calma homònima. 

Són nombrosos els torrents com, entre d’altres: el de la Bruguera, el de la Casanova, el del Vermell, 

el de Folguerons, el rec de Sant Pau, el de Terrats (que davalla vers el Brugent), el sot de Rimalls, el 

sot de la Tria, la riera de Puig de Rajols o torrent del Bonegre, el del Santuari del Coll, el sot de 

Serrallonga i el sot del Boscà (que davalla vers la riera d'Osor). 

Aquests cursos d’aigua han estat objecte de la tasca en favor de la conservació del medi ambient 

dels consells intercomarcals de les comarques de la Selva, la Garrotxa, Osona i el Gironès, i també 

de l’anomenada Agenda 21 dels municipis que tenen lleres dels rius Ter i Brugent. 

Susqueda , no presenta risc d’inundació (segons l'INUNCAT). 

EL PANTÀ DE SUSQUEDA ,situat sobre l’antic poble de Susqueda,ocupa 3,35Km2 ,equivalent al 

6,62% de la superfície del territori municipal,les seves lleres estan majoritàriament dintre de territori 

afectat pels PEIN de Gilleries i de Collsacabra,quedant una petita zona en l’ambit municipal ,que 

serà objecte en el POUM de Susqueda, que és troba fora de la zona PEIN. 

Hi ha una central elèctrica, la del Pasteral, que produeix energia (6.080 kW) però queda situada la 

instal·lació en el municipi de la Cellera de Ter, i la de Susqueda és de 70.720 kW i pertany a la 

companyia elèctrica FECSA-ENDESA, es nodreix però, del salt d’aigua del pantà de Susqueda. 

Geologia. 

Des del punt de vista geològic trobem terrenys paleozoics, mesozoics i de l’eocè, amb terrenys 

compostos de roques metamòrfiques i sediments marins bastant diagenitzats, amb margues i 

gresos. 



Sismologia. 

El municipi és en zona de risc sísmic mitjà, per trobar-se proper a la zona volcànica d’Olot. 

Topografia. 

Des del punt de vista topogràfic estem davant d’un municipi amb pendents superiors al 20% en 

quasi tot el terme municipal, amb desnivells molt acusats entre Sant Martí i el cingle del Far. 

Altimetria. 

La major part del municipi està a una altitud superior als 800 metres, amb el desnivell de la llera del 

Ter i el pantà a una altitud de 340 metres. 

El municipi està obert a la vall d’Hostoles i les vistes al nord contemplen la serralada dels Pirineus 

Clima i pluviometriaU. 

El clima és mediterrani de muntanya mitjana i alta. La temperatura mitjana anual és de 12,2º. La 

pluviositat anual és de més de 1100mm. Les nevades són habituals. 

Biogeografia (vegetació). 

Detallat en l’estudi mediambiental. 

Utilització del sòl (agricultura i ramaderia)U. 

El sòl és característic de muntanya mitjana, i terra bruna meridional. La utilització del sòl és en la 

seva major part per : boscos i prats per a bestiar (oví i boví) ( amb menys d’un 20% de superfície 

conreada), principalment farratges. 

Fauna. 

Detallat en l’estudi medi ambiental.i en l’ambit del PEIN. 

Zones d’especial risc d’incendi. 

Tenim algunes zones amb especial risc d’incendi en alguns territoris o indrets del municipi que tenen 

pendents superiors al 20%, i que alhora no es troben inclosos en el P.E.I.N. de les Guilleries ni en el 

P.E.I.N. de Collsacabra atès de la seva inacessibilitat. Aquesta situació es deu a la manca dels 

camins antics desapareguts sota una massa forestal que fa especialment vulnerables aquests llocs, 

on s’ha degradat la vegetació boscosa per trobar-se en conreus tradicionals que s’han abandonat, i 

també en els entorns de masies repertoriades en el catàleg de masies i en d’altres que per haver 

baixat del tot no s’han repertoriat. Conseqüentment es cartografiarà aquesta zona que estaria en 

risc d’incendi en temps sec i amb temperatures elevades. Però bé cal remarcar que hi ha dos 

circumstàncies o situacions que fan que el risc d’incendi sigui baix degut a que: tenim un alt grau 

d’humitat gairebétot l’any, i també tenint en compte la proximitat del parc de bombers i del pantà. 



La continuitat paisatjística i els conectors biològic. 

Detallat en l’estudi mediambiental previ. 



1.2.2.3. Usos del sòl. 

Actualment no existeix clasificació del sòl; és a dir no existeix diferència entre sòl urbà, sòl no 

urbanitzable i sòl urbanitzable. Per tant el nou P.O.U.M. de Susqueda classificarà el sòl d’acord la 

LUC. Tenint en compte els usos que se li donen actualment al sòl. 

Els usos actuals del sòl són: Hídric, Forestal, Agrícola , i d’espai P.E.I.N. amb vivendas i 

explotacions ramaderes distribuides sobre tot el territori. 

Segons les dades preses del Cens Agrari de 1999, prenent com font d’informació el INE. Els 

resultats pel Municipi de Susqueda són els següents: 

i) El Municipi en la seva totalitat té una superfície de 5.060,00 Ha , de les quals 325 Ha són 

ocupades per el pantà de Susqueda, deixant un total de 4.375,00 Ha. de terra en el Municipi partint 

d’aquesta com el 100%. 

ii) De les 4.735,00 Ha del Municipi : 3.768 Ha són explotades, equivalent al 86,12% de la superfície 

Municipal. 2.719,00 Ha són explotades en propietat; 1.036,00 Ha en arrendament i 13,00 Ha. en 

parceria. 

iii) Aquestes hectàrees explotades es concentren en 74 parcel.les i dividides en 18 unitats 

d’explotació, de les quals 17 són majors a 50 Hectàrees i 1 es troba entre les 20 i les 50 Hectàrees. 

iv) Les explotacions amb superfície agrícola utilizable són 7. 

v) Els titulars d’aquestes explotacions són 13 en total, de les quals 10 la seva ocupació principal és 

només l’explotació. I les 3 restants la seva ocupació principal és una altra activitat lucrativa. 

vi) L’aprofitament de la terra de conreu en el Municipi és baix ja que només 127,00 Ha són 

aprofitades, equivalent al 2,9 % de la totalitat de superfície Municipal. D’aquestes 127,00 Ha, 117,00 

Ha es dediquen al cultiu de herbàcies ( incloent horts familiars i guarets ) i només 10,00 Ha a arbres 

fruiters. 

vii) Les unitats ramaderes en el Municipi en total són 439, clasificades 219 en ramat boví, 129 en 

ramat oví, 90 en ramat porcí i 1 aviram. 

viii) La maquinària agrícola està totalitzada en 19 unitats, classificada en 15 tractors (roda, cadena) i 

1 motocultors,1 moto per segar,1 moto per atzar i 1 moto per fresar. 




1.2.2. PLANEJAMENT SECTORIAL. 



1.2.2.1. Evolució històrica. 

El territori de Catalunya està composat per entitats municipals i comarcals. A l’estructura territorial 

comarcal s'hi superposa una estructura política espanyola de divisió en quatre províncies. 

Les comarques vigents actualment estan basades en criteris que cerquen un compromís entre unes 

concepcions més orientades a establir unes demarcacions per a organitzar el territori i 

descentralitzar funcions político-administratives i unes altres més orientades vers el reconeixement 

d'unes comarques naturals, socials o tradicionals, la qual es basa, d'una banda, en la identificació i 

descripció de trets distintius observables com el seu paisatge, la topografia, les seves activitats 

econòmiques i relacions entre les seves poblacions, les seves construccions, costums i tradicions 

culturals, trets geolingüístics, etc., i de l'altra, en la percepció popular en el present i el passat d'unes 

realitats i identitats comarcals. 

La demarcació político-administrativa estructura una porció territori d'un país al voltant d'un centre 

urbà designat com a capital i el conjunt de demarcacions organitza tot el territori d'un país per mitjà 

d'un nombre convenientment limitat de caps de demarcació, i aquesta organització es pot reproduir 

dins de cada demarció subdividint-la en un o més nivells inferiors de demarcacions menors. Des 

d'aquesta concepció de l'organització territorial sovint s'ha tendit a crear demarcacions sobre un 

territori ignorant les realitats territorials arrelades preexistents, i a configurar mapes on s'hi ha 

reflectit la tensió entre un cert propòsit teòric d'aplicar uns paràmetres racionals de forma general i la 

realitat dels interessos dels poders establerts i la seva relativa capacitat de pressió que ha acabat 

imposant a la seva conveniència opcions particulars i més arbitràries. 

En el cas de Catalunya, tenim antecedents anteriors a la divisió provincial que van des de les 

antigues vegueries i sots-vegueries medievals als corregiments i alcaldies majors de 1716 que 

configuraven un mapa molt semblant d'unes 21 o 22 demarcacions (sense comptar unes poques 

sots-vegueries molt menors ni tampoc les demarcacions corresponents a territoris que van ser 

dissociats de Catalunya). La divisió en quatre províncies espanyoles de l'any 1833, que té com 

antecedent la divisió en quatre departaments francesos de 1812, féu taula rasa amb les 

demarcacions tradicionals, trencà i escapçà àmbits comarcals i fraccionà la unitat de Catalunya que 

havia estat incorporada dins l'Espanya borbònica com una sola província. Les quatre províncies es 

subdividiren al seu torn en partits judicials el 1834. Dels 32 que inicialment hi havia en total a 

Catalunya, s'havia passat al 1908 a un mapa de 36 que als anys de la República seguia vigent i que 

a les darreries del franquisme es reduí a 31 (des de 1982, la Generalitat exerceix la competència de 

fixar els límits dels partits judicials i crear-ne de nous. Consultar l'actual mapa de partits judicials). 

La divisió comarcal de la Generalitat republicana de l'any 1936 intentà una síntesi entre la tradició 

comarcalista i la inèrcia heredada del mapa de partits judicials, establint un mapa de 38 comarques 

administratives amb un grau d'encert discutit però tanmateix prou alt com per aconseguir arrelar i 

perviure durant els anys de la dictadura malgrat que no hi havia hagut temps d'aplicar-lo realment. 

L'any 1987 es va restablir i al 1988 es va ampliar fins a 41 comarques. 

Per a la confecció del mapa comarcal de 1936 es féu una enquesta als ajuntaments preguntant per 

la comarca a la qual pensaven pertànyer i pels seus mercats habituals. Dels resultats d'aquella 

enquesta se'n desprèn un mapa heterogeni de més de 60 identitats comarcals pel cap baix, és a dir 

que més de 20 àmbits comarcals o subcomarcals pel cap baix, molts dels quals ja repertoriats pels 



erudits del comarcalisme, entre ells les Guilleries i el Collsacabra, es quedaren al calaix per 

insuficient territori i/o demografia, per indefinició d'un clar cap de comarca o altres motius. 

De fet la Ponència de la Divisió Territorial estigué de fet treballant prèviament en l'elaboració d'un 

mapa que, “a fi de no multiplicar les despeses d'administració”, no arribés a les 30 demarcacions, i 

en convingueren 28. El mapa definitiu de 38 comarques incrementà en 10 les demarcacions, però 

en total només introduí quatre capitalitats comarcals no heredades dels caps de partit judicial, dels 

quals tan sols se'n descartà un, Arenys de Mar, i dos esdevingueren cocapitals. 

No sembla que ni als anys trenta, ni als noranta del segle passat, ni en el present hagi de poder 

entrar fàcilment dins l'agenda política la configuració d'un mapa d'unes 60 comarques, que podria 

acostar-se a 80 o més si es subdivideixen comarques grans per a reduir l'heterogeneïtat excessiva 

del mapa, i si tenim en compte importants canvis produïts en els darrers sis decennis. 

A més, aquest nou mapa comarcal ampliat al seu torn comportaria obrir altres debats complexos 

com la revisió del mapa municipal (atès que per a la seva viabilitat, moltes petites comarques 

requeririen la recuperació d'antics termes agregats o fraccionar o reconfigurar alguns municipis molt 

extensos), o com la reconfiguració i l'increment del nombre de províncies fins a 6 ó 7 (o de moment 

d'unes demarcacions para-provincials pròpies, amb un altre nom perquè les províncies són 

competència d'un Estat central molt refractari a introduir-hi cap canvi), o com la creació d'un segon 

àmbit intermedi entre les províncies i les nombroses comarques, una mena de demarcacions que 

configurarien de nou un mapa d'unes 20, o poc més a tot estirar, més similar al de les antigues 

vegueries i sots-vegueries. Tot plegat sembla força complicat de conduir a bon port aquestes noves 

propostes d’administració territorial, donat els riscos polítics que comporta. 

També es proposa sovint un únic nivell intermig d'entre 8 ó 9 i unes 15 de demarcacions, opció més 

econòmica i que sol anar associada a la també més econòmica de no retocar ni ampliar gaire 

l'actual mapa comarcal. Es planteja com una estructura diferent i independent de la provincial però 

alhora condemnada a coexistir-hi “de facto” creant una duplicitat de demarcacions superposades 

que contradiria la major simplicitat d'aquesta opció. Altrament caldria una sola provícia única, però a 

més de la dificultat de fer-la realitat potser contràriament a l'etapa republicana, no sigui tan bona 

idea com podria semblar. Atès el marc jurídic espanyol vigent amb el blindat paper que hi juga 

l'estructura provincial, podria resutar perjudicial. De fet ja fa temps que no se'n parla de la província 

única. 

L'acceptació de noves comarques, que està contemplada en la Llei de l'Organització Comarcal de 

Catalunya de 1987, és possible però amb comptagotes. Hi ha moltes cauteles de polítics i tècnics 

per a no reconèixer comarques que puguin constituir un precedent per a una allau de reclamacions 

de noves comarques de similars dimensions. 

L'any 1988 se'n van acceptar tres d'entre les que l'any 1936 havien restat al calaix. L'informe de 

2001 conegut com Informe Roca, va recomenar acceptar-ne sis de noves i estudiar-ne una setena, i 

també proposava un poc definit reconeixement de cinc àmbits territorials més, com a “subcomarca” 

o “agrupament municipal amb denominació pròpia” (entre els quals tenim el Collsacabra). Les 

recomanacions incloses cobrien molts altres aspectes amb propostes que van aixecar protestes (el 

municipi de Susqueda era un dels afectats) i l'informe va ser desestimat globalment. 



Tanmateix, i a la vista de les cauteles ja comentades, no està de més constatar que de les set noves 

comarques plantejades, mentre quatre oscil.laven entre 4500 i 10500 habitants l'any 2000, tan sols 

dues superaven els 50000 habitants i amb escreix ja que haurien tingut cadascuna uns 130000 

habitants: una era el Baix Llobregat Nord amb capital a Martorell, i l'altra era la Selva Marítima (o Alt 

Maresme o Baixa Tordera o Marina de la Selva,...) amb capital a Blanes; en ambdós casos no hi 

hauria hagut raons sòlides per a queixes de greuges comparatius. En tercera posició hi havia 

paradoxalment la setena, la comarca que sols es proposava estudiar, el Baix Montseny, amb capital 

a Sant Celoni, que hauria tingut vora 30000 habitants. 

Llògicament ningú no sap quan es produiran modificacions en el mapa comarcal, ni si s’arrivaran a 

produir. Tot apunta que els canvis seran mínims. Vist que la comarca de Blanes és de les que tenen 

més possibilitats, observarem que en el supòsit que s'hagués creat l'any 2001 la comarca de la 

Selva Marítima, dos municipis, Breda i Riells i Viabrea, haurien hagut de passar al Vallès Oriental (o 

en el seu cas al Baix Montseny), i a la comarca de la Selva li haurien quedat no gaire més de 50000 

habitants mentre la seva extensió s'hauria reduït en un 25% aproximadament. Ara bé, en 

contrapartida hauria estat una Selva menys heterogènia i desequilibrada i en el seu si municipis com 

Susqueda, així com agrupaments de municipis en què Susqueda s'hi pot incloure, com els de la 

rodalia d'Anglès i d'Amer, o els de l'àmbit de les Guilleries, hi haurien guanyat més pes específic. 

Assenyalem de passada també que Caldes de Malavella va demanar passar al Gironès. 

A fi de veure l'adscripció comarcal de Susqueda amb més perspectiva podem repassar-ne la seva 

evolució al llarg del temps. Susqueda històricament pertanyé al comtat d'Osona i al bisbat de Vic. 

Dins del comtat formà part d'una baronia compartida amb Rupit i Pruit, tret d'un període en que 

tingué una baronia pròpia, la de Fornils, reunificada amb la de Rupit al s.XIV. Així mateix des de 

mitjans del segle XIV pertanyé a la vegueria de Vic que el Decret de Nova Planta de 1716 substituí 

pel corregiment de Vic, el qual desaparegué amb la instauració de les províncies el 1833. 

La divisió provincial, a diferència de la departamental de 1812 que situava Vic dins el departament 

de Ter amb capital a Girona, introduí una frontera nova provincial entre Girona i Vic, que deixa 

Osona dins la província de Barcelona i deixa Susqueda dins Girona limítrofa amb Barcelona i amb la 

demarcació judicial de Vic. Durant uns cinc segles, Susqueda fou un terme de Vic limítrof amb 

Girona juntament amb Osor, Sant Hilari Sacalm i Joanet (annexat actualment a Arbúcies) que com 

també Querós (actualment de Sant Hilari Sacalm), Espinelves i Viladrau quedaren dins la província 

de Girona i dins el nou partit judicial de Santa Coloma de Farners on coincidiren amb pobles veïns, 

però que durant segles havien estat d'una demarcació diferent com Anglès i la Cellera de Ter, i 

també Amer que tanmateix canvià al partit judicial de Girona el 1853. 

En l'enquesta als ajuntaments de 1931 la Cellera de Ter demanà també passar al partit de Girona i 

més tard, el mateix any Susqueda féu la mateixa petició (que va reiterar adduint motius de distància 

i comunicacions l'any 1982 en una enquesta als ajuntaments del Departament de Justicia de la 

Generalitat). 

Susqueda fou inclosa a la comarca administrativa de la Selva amb l'aprovació el 1936, ja 

començada la guerra, del mapa comarcal enllestit el 1933. És la mateixa que hi ha actualment i ja 

apareixia en la primera proposta enllestida el novembre de 1932 per la Ponència de la Divisió 

Territorial de mapa de 28 demarcacions. Tanmateix en un primer assaig també de 28 demarcacions 



de l'abril del mateix any, Gironès i la Selva juntament amb l'actual Pla de l'Estany hi formaven una 

sola demarcació gironina. 

Aquesta comarca administrativa de la Selva, diferia i difereix molt poc del partit judicial de Santa 

Coloma de Farners de 1856 i dels límits provincials: no inclou Viladrau ni Espinelves que 

s'adscriuen a Osona malgrat que Vic i la seva comarca pertanyen a una altra província. Tampoc 

inclou Sant Andreu Salou que s'adscriu al Gironès, i si que inclou Amer i Sant Julià de Llor i Bonmatí 

pertanyents al partit judicial de Girona. Un precedent molt similar, però amb el nom de Montseny, de 

l'any 1924 publicat pels Serveis Tècnics d'Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya, dins d'un 

mapa de 38 demarcacions, difereix amb el partit judicial només amb Viladrau i Espinelves. 

Al marge de les demarcacions administratives hi hagut al llarg del temps denominacions territorials 

de tipus comarcal amb una certa tradició d'ús en què Susqueda ha estat inclosa. La més antiga era 

Muntanya d'Osona (documentada ja al segle X) que comprenia el territori muntanyós de l'est del 

comtat d'Osona des del Montseny al Collsacabra. La denominació Cabrerès d'origen senyorial 

al·ludia inicialment a Santa Maria de Corcó i Roda de Ter, i s'estengué com a denominació 

geogràfica en els segles XVI i XVII fins a Tavertet, Rupit, Pruit i Susqueda. Però anà quedant en 

desús, si bé és un precedent de la més moderna de Collsacabra que inclou les poblacions 

esmentades, excepte Susqueda i Roda de Ter. 

La denominació Guilleria, després Guilleries, incloïa Susqueda i els altres termes limítrofs de Vic 

amb Girona ja esmentats i també Sant Romà de Sau i Sant Sadurní d'Osormort, dins la demarcació 

de Vic, així com alguns de la demarcació de Girona: Arbúcies, Sant Miquel de Cladells (annexat a 

Santa Coloma de Farners actualment) i part de Sant Feliu de Buixalleu. La denominació Guilleries 

també arribà a estendre's a alguns termes de l'antiga Muntanya d'Osona que també havien estat 

inclosos en la denominació Cabrerès: Tavertet, Rupit i Pruit. Amb aquesta major extensió fou 

reivindicada les Guilleries com a comarca a partir de la Renaixença del segle XIX, i amb major 

ènfasi als primers decennis del segle XX, identificant-hi generalment un cap de comarca: Sant Hilari 

Sacalm, que ha estat seu arxiprestal de la zona des de 1857. 

En la consulta als ajuntaments de 1932 : Susqueda, Sant Hilari Sacalm, Arbúcies i Vilanova de Sau 

indicaren les Guilleries com la comarca a la qual pertanyien. Rupit, Pruit i Tavertet juntament amb 

Santa Maria de Corcó indicaren el Collsacabra. Osor respongué la Selva. Sant Miquel de Cladells i 

Sant Feliu de Buixalleu donaren una resposta un xic comfosa : “Girona”. La resta, Viladrau, 

Espinelves i Sant Sadurní d'Osormort, indicaren la Plana de Vic. 

En ocasió del restabliment de les comarques l'any 1987 es va obrir de nou una consulta als 

ajuntaments que va permetre expressar la reivindicació d'unes vint noves comarques. La de les 

Guilleries només va ser defensada però, per Sant Hilari Sacalm i Arbúcies. Tanmateix aquest fet es 

pot relativitzar: el clima d'enfrontament partidista que va envoltar l'aprovació l'any 1987 de les lleis 

territorials, va mediatitzar força el posicionament de molts ajuntaments, uns abstenint-se d'expressar 

discrepàncies i d'altres exagerant-les. 

L'adscripció a les Guilleries de Susqueda durant el comarcalisme del segle XIX i principis del XX 

(que com veurem no fou l'única adscripció), ha anat, però, esllanguint-se posteriorment, entre 

d’altres motius, bàsicament perquè depèn molt de la viabilitat de fet com a comarca, i per a això 

caldria una capacitat per part de Sant Hilari Sacalm de poder funcionar com a cap de rodalia, no 



necessàriament en exclusiva, possibilitant-ne la cohesió, per a tots els municipis d'aquesta comarca 

històrica, tant per als que estan adscrits a Santa Coloma de Farners com per als que ho estan a Vic, 

i aquesta condició no es compleix. Entre les causes que es poden apuntar hi ha les inèrcies que 

arrosseguen les demarcacions administratives establertes. El fet que Sant Hilari Sacalm no hagi 

estat capital de cap demarcació d'ençà de la instauració de les províncies, que és quasi com afirmar 

des de que s'inicià una vocació d'Estat modern que ha anat adquirint cada cop més funcions en 

serveis i infrastructures, vol dir que no ha comptat o ha comptat menys a l'hora de planificar 

prioritats, en connexions viàries per exemple, i aquest fet per a una comarca de muntanya té encara 

més repercussió. 

En contrast amb aquesta situació, les Guilleries segueixen mostrant vitalitat com a territori mític, 

romàntic, amb caràcter propi, com a espai natural, paisatgístic... i també com a emblema o marca 

per a l'atractiu turístic, amb una certa afinitat amb l'àmbit del Collsacabra i amb menor mesura en 

part de l'àmbit del Montseny, amb els quals, com hem vist, hi ha un cert solapament geogràfic i 

històric que ja es troba en l'antiga Muntanya d'Osona. 

Entre els repertoris i mapes comarcals divulgats a partir de la Renaixença Susqueda hi apareix amb 

altres adscripcions comarcals. Amb capital a Santa Coloma de Farners i amb el nom de Montseny 

però, contraposat al d'una Selva més oriental que començava a partir de Riudellots i Riudarenes, es 

va divulgar força una comarca que comprenia la part oest de la Selva actual (tret de Sant Julià de 

Llor i Bonmatí inclòs al Gironès) ampliada pel sud fins a Sant Celoni i rodalia. Algun cop també hi 

apareix Susqueda adscrita a una Plana de Vic equivalent a Osona sense el Lluçanès. 

I sovint també hi apareix Susqueda inclosa al costat de Querós, Amer i la vall d'Hostoles, i més 

rarament també de Rupit i Pruit i Tavertet, en un Gironès força diferent. Respecte de l'actual 

Gironès, apareixia escapçat pel sud en favor de la Selva, pel cap baix fins a Cassà i Campllong i en 

tal cas incloïa també Osor, la Cellera de Ter i Anglès; però més habitualment aquests municipis 

juntament amb altres de la dreta del Ter incloent la pròpia Girona eren assignats a una Selva que 

tenia en el curs del riu Ter el límit amb un Gironès sense Girona. 

Pel que fa a àrees comercials, l'ajuntament de Susqueda ja en la consulta als ajuntaments de 1932 

identificà Amer com el seu mercat principal, i Amer al seu torn repartia les seves preferències entre 

Girona i Olot. Els centres d'àrea d'atracció comercial que envolten Susqueda són Girona, Olot i Vic... 

(Girona més important, Olot més proper, Vic més mal comunicat ho havia estat històricament i 

geogràficament no està pas més lluny, però per la xarxa viària el recorregut fins a Vic fa molta 

marrada o “poca via”. 



1.2.2.2. Estructura bàsica del territori. 

Xarxa viària. 

AutopistesU: 

AP-7. La comarca de la Selva està connectada amb l’autopista AP-7 per les sortides vers la Selva, 

la 8 (a 38 km),la 9 (a 45 km) i la 10 i la 7 vers Girona Sud (a 32,5 km). Aquesta important 

infraestructura viària connecta per autopista amb la major part de Catalunya, tret d'Osona 

connectada per l'eix Transversal, i de les comarques pirinenques i prepirinenques. Ara bé, l'AP-7 

també és part d'una xarxa viària a escala europea. 

Cap al sud connecta per l'eix litoral mediterrani amb el País Valencià, Múrcia i el vessant mediterrani 

d'Andalusia, i d'aquí a tota la franja meridional del vessant atlàntic de la península Ibèrica i a l'estret 

de Gibraltar que comunica amb el nord d'Àfrica. 

Cap a l'oest, amb el nom d'AP-2 des de la bifurcació de Banyeres del Penedès, connecta per l'eix de 

la vall de l'Ebre amb Saragossa, Logronyo, Vitòria, Pamplona i les capitals basques del golf de 

Biscaia i amb tot el conjunt de les franges septentrional i central del vessant atlàntic de la Península 

incloent les capitals Madrid i Lisboa. 

I cap al nord, prolongant l'eix litoral mediterrani dins la regió transfonterera de Pirineus-Mediterrània, 

connecta amb Perpinyà i amb tres importants bifurcacions encadenades. A Narbona, la primera, 

connectem per l'oest amb Tolosa de Llenguadoc i tota Aquitània i també amb tot l'oest de l'hexàgon 

Gàl·lic fins la Baixa Normandia. Vora Besiers, la segona, connectem pel nord-oest amb un eix que 

travessa pel bell mig tot l'Hexàgon de sud a nord passant per Alvèrnia i per París fins al pas de 

Calais que connecta amb la Gran Bretanya. I finalment, a Nimes, la tercera, passat Montpellier, 

connectem amb l' extensa xarxa continental d'autopistes per dues rutes: cap al nord connectem amb 

Lió i tota la vall del Roine i d'aquí amb tot l'est de l'Hexàgon i amb el centre-oest i nord d'Europa 

Occidental i amb les regions bàltiques de l'Europa de l'Est; i cap a l'est connectem amb Marsella i 

tota Provença i d'aquí amb Itàlia, Europa Central i la major part de l'Europa de l'Est. 

Vies preferentsU: 

La C-25 de l'eix Transversal comunica la Selva vers l'oest amb les comarques de la Catalunya 

Central (Osona, Bages,...) i amb Lleida enllaçant a Cervera amb l'A-2; i connecta els pobles de St. 

Hilari Sacalm i Sta. Coloma de Farners entre ells i cap a l'est amb l'aeroport i la sortida 8 de l'AP-7 i 

amb Cassà de la Selva, que és del Gironès però, on finalitza l'eix. 

La sortida més propera és a 25 km, situada 3,5 km al nord de Sta. Coloma de Farners on el tram 

inicial de la C-152 empalma amb la C-63 vers Olot. 

CarreteresU: 

Asseguren les comunicacions amb cotxe dins la comarca. Cap d’aquestes vies però, tret de la C- 

153, passa directament pel municipi de Susqueda. La GI-542, però, passa a menys de mig 

quilòmetre dels límits del municipi. 



Les principals vies o carreteres que tenim són les següents : 

- C-153 i C-152: la carretera de Vic a St. Esteve d’en Bas (C-153) que passa per Rupit i pel 

coll de Condreu, i la seva prolongació fins a Olot (C-152). Amb l'entrada en servei del nou eix Vic- 

Olot pel túnel de Bracons perdrà en bona part la funcionalitat de comunicar Osona amb la Garrotxa. 

- GI-542 i GI-550. La carretera d’Anglès a St. Hilari Sacalm passant per Osor (GI-542), 

empalma amb el tram final de la GI-550 provinent d'Arbúcies fins a l'enllaç amb l'eix transversal. 

- N-141. La carretera, de la xarxa estatal, d'Anglès a Girona, enllaça a Salt amb la sortida 7 

de l'AP-7. 

- C-63 i C-152. La carretera de Lloret de Mar a St. Esteve d'en Bas (C-63) enllaça, entre 

Vidreres i Sils, mitjançant dos trams consecutius, 2 km de l'A-2 i 1 km de la C-35, amb la sortida 9 de 

l'AP-7. Seguidament enfila vers Sta. Coloma de Farners sense entrar-hi: un tram de 4 km de l'eix 

Transversal, fins a la ja esmentada sortida més propera a 25 km, fa de variant. I d'aquí vers Olot 

passa per Anglès i Amer fins a St. Esteve d’en Bas on empalma amb un tram de 7,5 km de la C-152, 

que com ja s'ha dit, prolonga la C-153 fins a Olot. 

Les carreteres que passen pel municipi o el voregen, no serveixen per a interconnectar les localitats 

que el composen, que queden allunyades pel cap baix a 30 minuts de trajecte amb cotxe. 

El nucli del Coll és a 30 minuts del nucli de Sant Martí Sacalm. 

Sant Martí Sacalm és a tres quarts d’hora (45 min.) amb cotxe de la població del Far. 

Entre els veïnats del Far i els del Coll no hi ha carretera directa. El temps de recorregut caminant o 

amb cotxe és el mateix i les connexions es fan quasi totes a través dels municipis de l’entorn. Per 

anar del santuari del Coll al santuari del Far hi ha un temps de desplaçament d’una hora i mitja (90 

min.). 

La connexió directa del santuari del Far i el Coll de Condreu amb Sant Martí Sacalm i el santuari del 

Coll, podria fer-se amb un traçat ja previst a través del municipi de les Planes d’Hostoles, en la qual 

la carretera faria un recorregut d’uns 5 quilòmetres dintre d'aquest municipi veí, que alhora permetria 

anar del santuari del Far al santuari de Sant Benet en 30 minuts amb automòbil, passant pel coll de 

Condreu, Sant Martí Sacalm i el santuari del Coll. 

Connexions viàries del municipi amb els pobles del voltant: 

- Vial asfaltat de St. Martí Sacalm a Amer. 

- Vial asfaltat i/o pista de terra del Coll a Osor. 

- Carretera comarcal C-153 de Vic a St. Esteve d'en Bas i Olot, que connecta el Far 

amb Rupit i Pruit en direcció a Vic, i en direcció a Olot amb el Masnou de Sacosta 

(veïnat aïllat de les Planes d'Hostoles) passant pel coll de Condreu. 



En resum. 

- Vial asfaltat del Pasteral (veïnat de la Cellera de Ter)al pantà, que passa per St. 

Miquel de Ter (veïnat d'Osor) i per Lloret Salvatge (veïnat d'Amer). 

- Pistes de terra de St. Martí Sacalm al Pantà i del Coll al Pantà. 

- Pista de terra que voreja el pantà per la zona del Coll connectant-la amb el bosc de 

Serrallonga (sector al sud del Ter de l'antic terme de Querós actualment pertanyent 

a St. Hilari Sacalm) i prosseguint Ter amunt en direcció al pantà de Sau. 

- Complicat recorregut de pistes relativament transitables que connecta St. Martí 

Sacalm amb Rupit i Pruit per una ruta que voreja els cingles del Far i de Cadevall, 

els salts del Gravet i del Sallent i el Roquer de Rupit, o per una altra que voreja el 

pantà pel costat nord, confluint ambdues a prop del pic de l'Agullola de 921 m. des 

d'on s'enfila cap a Sant Joan de Fàbregues. 

La connexió de Barcelona a Sant Martí Sacalm 1 hora 45 minuts: AP-7 – C-25 – C-63 - tram final de 

9 km d'Amer a Sant Martí Sacalm. 

La connexió de Girona a Sant Martí Sacalm 40 minuts: N-141 – C-63 – tram final de 9 km. 

La connexió de Vic a Sant Martí Sacalm 55 minuts: C-25 – C-63 – tram final de 9 km. 

La connexió de Coll de Condreu a Olot 15 minuts: C-153 – C-152. 

Ferrocarril. 

En el passat, el tren de via estreta de Girona a Olot passava per Amer, a 9 km del municipi de 

Susqueda, però la supressió d’aquesta via situa el transport més proper per ferrocarril convencional 

a Girona capital (a 33,5 km). A la comarca l'estació de tren més propera és a Riudellots de la Selva 

(a 40 km) i el nus ferroviari més important a Maçanet-Maçanes (a 47 km). 

La nova línia de tren d'alta velocitat tindrà inicialment una sola estació a Girona capital. Hi ha en 

previsió una futura segona estació annexa a l'aeroport. 

Aeroport. 

L’aeroport de Girona-Costa Brava, és a Vilobí d'Onyar, comarca de la Selva (a 38,5 km). 



1.2.2.3. Planejament territorial i sectorial. 

1.2.2.3.1. Text refós de la Llei d’Urbanisme. LUC, Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de Juliol. 

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Susqueda es redacta d’acord amb les disposicions 

següents : 

• Text refós de la Llei d’Urbanisme LUC, Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de Juliol.. 

• Decret 305/2006, de 18 de Juliol. Aprovació del Reglament de la Llei d’Urbanisme. 

• Tota la legislació Catalana aplicable. 

• Totas les altres disposicions d’obligat compliment. 

El nou Plà contribuirà a la millora de la qualitat de vida de la població, mitjançant el 

desenvolupament urbanístic sostenible del Municipi donant resposta a la necessitat d’habitatge 

futura i de creixement econòmic del municipi, d’acord a l’article 3 i 9 del LUC, Decret Legislatiu 

1/2005 de 26 de Juliol. 

« Article 3. LUC, Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de Juliol. Concepte de desenvolupament 

urbanístic sostenible. 

1. El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilizació racional del territori i el 

medi ambient i comporta casar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos 

naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals. A fi de garantir la qualitat 

de vida de les generacions presents i futures. 

2. El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també 

la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la 

cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la 

millora dels sistemes de vida tradicional a les àrees rurals i consolidin un model de territori 

globalment eficient. 

3. L’exercici de les competències urbanístiques ha de garantir, d’acord amb l’ordenació territorial, 

l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible. 

« Article 9. LUC, Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de Juliol. Directrius per al planejament 

urbanístic. 

1. Les administracions amb competències en matèria urbanística han de vetllar perquè les 

determinacions i l’execució del planejament urbanístic permetin assolir, en benefici de la 

seguretat i el benestar de les persones, uns nivells adequats de qualitat de vida, de 

sostenibilitat ambiental i de preservació enfront dels riscs naturals i tecnològics. 

2. És prohibit d’urbanitzar i d’edificar en zones inundables i en altres zones de risc per a la 

seguretat i el benestar de les persones, salvant les obres vinculades a la protecció i la 

prevenció dels riscs. 



3. El planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el sòl 

d’alt valor agrícola , el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i ha d’incorporar les 

prescripcions adequades perquè les construccions i les instal.lacions s’adaptin a l’ambient 

on estiguin situades o bé on s’hagin de construir i no comportin un demèrit per als edificis o 

les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arquelògic existents a l’entorn. 

4. El planejament urbanístic ha de preservar de la urbanització els terrenys de pendent 

superior al 20%, sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels 

nuclis existents. 

5. La pèrduda dels valors forestals o paisatgístics de terrenys com a conseqüència d’un 

incendi no pot fonamentar la modificació de la seva classificació com a sòl no urbanitzable. 

6. Si l’avaluació d’impacte ambiental és preceptiva, el planejament urbanístic ha de contenir 

les determinacions adequeades per fer efectives les mesures que contingui la declaració 

corresponent. 

7. Les administracions urbanístiques han de vetllar perquè la distribució en el territori dels 

àmbits destinats a espais lliures i equipaments s’ajusti a criteris que garanteixin la 

funcionalitat en benefici de la col.lectivitat. 

Alhora el nou P.O.U.M. de Susqueda, classifica el sòl conforme al que s’estableix per el règim jurídic 

vigent. Defineix l’estructura general que s’adopta per l’ordenació urbanística del territori i estableix 

les pautes per el seu desenvolupàment. 

La seva redacció és de conformitat al LUC, decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol, en concret, en 

els seus articles 57 a 59 i el 62. 

1.2.2.3.2. Plà Territorial General de Catalunya (PTGC). Llei 1/1995, de 16 de Març. 

El P.O.U.M. de Susqueda té com marc de planejament territorial la llei 1/1995, de 16 de març, per la 

qual s’aprova el Plà Territorial General de Catalunya (PTGC). 

Segons l’Article 2 de la Llei 1/1995, de 16 de març, l’encaix territorial del Municipi de Susqueda 

passarà a ésser Plà Territorial Parcial (PTP)de l’Àmbit de les Comarques Gironines: l’Alt Empordà, 

el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Plà de l’Estany, el Ripollès i la Selva. 

El PTP de l’àmbit de les comarques Gironines, està actualment en curs. En la seva absència, els 

sitemes de proposta del PTGC són el marc de referència per la planificació urbanística del Municipi 

de Susqueda. 

Directrius per el planejament general, segons l’apartat 7.5 del Plà Territorial General 

de Catalunya (PTGC). Llei 1/1995, de 16 de març 

En aquest sentit el PTGC estableix en l’apartat dels equipaments, uns paràmetres indicatius per les 

diferents dotacions i unes reserves indicatives de sòl que s’han de portar a terme en cas que no 

s’hagin aprovat els plans territorals sectorials (PTS). 



En l’apartat mediambiental, els tipus d’espais objecte de protecció que es defineixen – en especial 

els espais o paratges d’interès estratègic per el requilibri urbà, els elements morfològics 

identificadors del territori, els espais que contenen patrimoni històric-artístic i els espais reservats per 

les legislacions especials – hauran de ser delimitats pel planejament general, en el seu àmbit, tot i 

que no hi hagi Plà Territorial Parcial (PTP). 

L’Àmbit Funcional Territorial (AFT) de les comarques gironines. 

Segons el PTGC, el Municipi de Susqueda està inscrit dins de l’àmbit funcional territorial de les 

comarques gironines decrivint aquest com “el més equilibrat, ja que té el sistema urbà central de 

Girona-Cassà ponderat per uns sistemes urbans mitjans de forta relevància territorial, com és el cas 

de Figueres o Olot, i en menor grau els de Banyoles i el Litoral. 

Els sistemes urbans que composen l’AFT de les comarques gironines són : 

- Un sistema de reequilibri territorial de nivell 1 basat en els sistemes urbans de Girona 

més el de Cassà de la Selva. 

- Dos sistemes de reequilibri territorial de nivell 2 basat en els sistemes urbans actuals 

d’Olot i Figueres. 

- Un sistema de reequilibri territorial de nivell 3 basat en els sistemes urbans de Ripoll 

més el de Sant Joan de les Abadesses,de Camprodon i de Ribes de Freser. 

- Quatre sistemes de reequilibri territorial de nivell 4 basat en els sistemes urbans de : 

Besalú – Torellà. 

Les Planes d’Hostoles – Sant Feliu de Pallerols. 

Sant Hilari Sacalm. 

Arbúcies. 

- Un sistema d’articulació entre àmbits funcionals territorials basat en els sistemes 

urbans d’Hostalric més el de Breda, de Malgrat ,de Blanes, i de la polaritat de 

Tordera. 

- Tres sistemes d’articulació i desenvolupament del sistema central de l’àmbit funcional. 

Un d’aquests tres sistemes d’articulació i desenvolupament és de nivell 1 basat en el 

sistema urbà de Banyoles ; els dos restants són de nivell 2, i es fonamenten en els 

sistemes urbans d’Anglès – Amer, de Sils,de Riudarenes i de Santa Coloma de 

Farners. 

- Cinc sistemes costers basat en els sistemes urbans o en els nuclis de : 

Portbou – Llançà – Port de la Selva. 

Cadaqués. 

Roses – Castelló d’Ampúries – Sant Pere Pescador – L’Escala. 



Torroella de Montgrí – Begur – Palafrugell – Palamós – Sant Felui de 

Guíxols. 

Tossa de Mar. 

- Tres sistemes d'articulació interior – coster basat en els sistemes urbans de: La Bisbal 

d’Empordà, Llagostera i Vidreres. 

Les estratègies globals per l’Àmbit Funcional Territorial (AFT) de les comarques gironines són : 

- Impuls de la capitalitat i centralitat de Girona dins del mateix àmbit territorial i com 

alternativa de descentralització enfront de l’àmbit metropololità de Barcelona, 

d’aquesta forma de millorar l’equilibri territorial global de Catalunya. 

- Articulació i desenvolupament del sistema de reequilibri territorial de primer nivell que 

engloba els sistemes de Girona i Cassà de la Selva, amb els sitemes de Banyoles, 

Anglès i Santa Coloma de Farners – Sils. Aquests tres disposen d’energia i autonomia 

pròpia, guarden estreta relació amb el sistema central gironí i són sistemes sobre els 

que pivota la seva expansió, el que permet un desenvolupament articulat i equilibrat. 

- Impuls dels dos sistemes de reequilibri territorial de nivell 2, dels àmbits de Figueres i 

el d’Olot. Ambdos són importants per aconseguir un equilibri global de Catalunya i del 

mateix àmbit territorial funcional. 

- Impuls del sistema de reequilibri territorial de nivell 3, que té unes posibilitats físiques 

espaials de desenvolupament petites, cenyides als valls dels rius Ter i Freser. Aquesta 

característica muntanyenca ha posibilitat l’impuls turístic que tradicionalment ha tingut 

la comarca del Ripolles i que ha absorbit el descens del sector que s’ha produït. 



1.2. INFORMACIÓ URBANISTICA. 

1.2.3. CARACTERÍSTIQUES DE LA POBLACIÓ. 



1.2.3.1. Demografia, població i activitat econòmica. 

Recompte històric 

L’estudi històric del municipi de Susqueda des dels seus orígens fins avui, ens permet constatar la 

racionalitat de la seva ocupació territorial al llarg del temps i fins la desaparició de l’antic poble i cap 

de municipi sota les aigües del Pantà. 

La informació obtinguda del Centre d’Estudis Demogràfics s’inicia amb el nombre de fogatges 

inclosos a l'antic poble de Susqueda, en el qual no hi són comptats els masos repertoriats en la 

mateixa època i avui encara existents. Per tant, cal afegir als fogatges els masos de l’entorn. 

El recompte dels fogatges en el segle XV s’inicia després d’uns anys d’epidèmies i males collites, 

coincidint amb l’establiment de la inquisició castellana i la cacera de bruixes, a les quals s’acusava 

d’adorar al diable, de destruir collites i de la mort d’infants. A Susqueda van ser executades tres 

persones acusades de bruixeria durant els segles XVI i XVII, dels quals no hi ha dades 

demogràfiques, ni de fogatges, ni de masos. La documentació de la Inquisició va ser cremada el 

març de 1820 per un gran nombre de persones que van entrar al Palau de la Inquisició de 

Barcelona, on es custodiaven els documents. Les fonts actuals són del “Archivo Histórico Nacional” i 

la Biblioteca Nacional, a Madrid. 

L’habitatge estable a Susqueda ha anat lligat a la vida agrícola i ramadera, la qual al llarg de la seva 

història ha mantingut uns masos estables. 

La població del municipi en l'etapa de major demografia era de 998 habitants, i per això hem d'anar 

als anys 1857-1860, quan ja hi havia una activitat industrial tèxtil als entorns de Susqueda, que 

permetia el manteniment d’una població a mig camí entre la vida rural i la urbana. 

Els conreus a Susqueda ocupaven quasi tot el territori més plà, i la ramaderia ocupava el territori 

més muntanyós. Els oficis i la indústria es concentraven a Susqueda entorn del riu Ter. 

Els masos rònecs més aïllats o mancats de servei d’electricitat s’han abandonat al llarg del segle 

XX, i s’han perdut. La majoria dels masos antics i més arrelats però, no sols es conserven en bon 

estat sinó que mantenen l’activitat actual, turística, ramadera o agrícola . 



ANY HABITANTS 

1497 Fogatges 14 + Masos 280 

140 + 140 


330 + 140 


360 + 138 

1554 - 1714 No hi ha dades Epidèmies i pesta. 

Inquisició castellana. 

Guerra (Corpus de sang). 

Pèrdua de llibertats. 

1717 Dades militars 388 

1717 - 1787 No hi ha dades 

1812 No hi ha dades Guerra del Frànces 

1857 998 

1860 998 

1877 809 

1887 856 

1900 603 

1910 604 

1920 710 

1930 664 

1936 Inici del cop militar 635 

1940 Final de guerra 621 

1945 630 

1950 Post - guerra 611 

1955 506 

1960 395 

1965 - 1967 

El Pantà de 

Susqueda 220 

NOU CAP DE MUNICIPI - SANT MARTÍ SACALM - SUSQUEDA 

1970 199 

1975 221 

191 178 

1986 123 

1991 64 

2000 87 

2001 89 

2002 100 

2003 107 

2004 111 

2005 113 

2006 112 

2007 126 

2008 136 

Font: IDESCAT – Padró continuo. 



Dades de població del Municipi de Susqueda a l’any 2008. 

Susqueda té 136 habitants censats al municipi, dels quals 74 són homes i 62 són dones. 

Dels habitants, 33 viuen en els dos veïnats del poblet del Far (Santuari del Far i Coll de Condreu), 

61 viuen en els tres veïnats del poble de Sant Martí Sacalm (nucli de St. Martí, afores de St. Martí i 

Camí del Pantà) i 42 viuen a l’altre costat del pantà de Susqueda, en els tres veïnats del poble del 

Coll (nucli del Coll, Afores del Coll, i Sant Benet). 

Els respectius poblaments són de tipus disseminat, els habitatges són masos unifamiliars, tret de 

dos que són bifamiliars. Aquestes dades són un recompte a tot el municipi, però cal observar 

diferències segons els diferents veïnats pel que fa a l’ocupació dels habitatges i a l’activitat dels seus 

habitants. 

Els habitants entenen oralment i per escrit el català de forma majoritària. El nivell d’alfabetització del 

municipi és total, amb un 20 % de persones amb estudis universitaris. 

Evolució des de l'any 1988 al 2008. 

Seguint dades padronals anuals, l’any 1988 en el municipi de Susqueda hi havia una població 

empadronada de 118 habitants i en el 2008 la població empadronada ha augmentat fins a 136 

habitants. 

En els darrers vint anys la població ha augmentat en 18 persones (creixement absolut). 

El seu creixement relatiu en l'esmentat període, és d'un 15,25%. 

El seu ritme de creixement anual acumulatiu (TCAA) ha estat de 0,71 nous habitants per cada 100. 

Any Habitants ∆ Interanual ∆% Interanual 

2008 136 24 10,19% 

2006 112 -1 8,61% 

2005 113 2 1,80% 

2004 111 4 3,73% 

2003 107 7 7,00% 

2002 100 11 12,35% 

2001 89 2 2,29% 

2000 87 -5 -5,43% 

1999 92 3 3,37% 

1998 89 1 1,13% 

1997 88 1 1,14% 

1996 87 3 3,57% 

1995 84 -2 -2,00% 

1994 86 -6 -6,00% 

1993 92 -7 -7,00% 

1992 99 1 1,00% 

1991 98 -23 -19,00% 

1990 121 3 2,50% 

1989 118 0 0,00% 

1988 118 



S’evidencia una evolució molt variable de la població, amb una disminució forta dels habitants 

tendent a ésser equilibrada amb un fort increment amb el pas del temps. Així mateix podem 

identificar dues etapes clarament diferenciades, amb una d’intermitja o de transició entre elles: 



Primera etapa (1988 – 1995), amb una evolució poblacional amb fort decreixement on es 

passa d’un cens inicial de 118 persones, arribant a un màxim de 121 persones i a un 

mínim de 84 persones, amb un decreixement del -28,8% i una taxa anual de 

decreixement acumulativa del -4,16%. 

Segona etapa (1995 – 2000), de transició en que es tendeix a estabilitzar la població en 89 

habitants, passant per un màxim de 92 habitants, amb un increment del 3% i una taxa 

anual d’increment acumulativa del 0,7%. 

Tercera etapa (2000 – 2007), amb una evolució poblacional en augment des de 89 persones 

fins a 126 persones l’any 2007, amb un increment del 44,8% i una taxa anual 

d’increment acumulativa del 4,74%. 

Per tant, en els set anys compresos entre el 1988 i el 1995 el municipi va perdre el 28,8% de la seva 

població i va trigar 14 anys a recuperar la seva població i superar-la en un 15,25%. 

El major creixement de la població es registra en el període comprès entre els anys 2001 i 2005; i 

entre els anys 2006 i 2008 ha continuat amb un creixement constant. 

El mercat laboral a Susqueda. 

La meitat de la població de Susqueda està formada per famílies originàries del territori de Susqueda 

o de municipis veïns. Actualment aquestes famílies són d’un sol nucli i de cinc persones com a 

màxim. 

Hi ha 7 famílies en el Far i Coll de Condreu, 3 famílies en el Coll, i 10 famílies a Sant Martí Sacalm. 

En el municipi també hi viuen persones oríginàries de la resta de Catalunya, 20, de la resta 

d’Espanya, 10, i de l’estranger, pertanyents a la Unió Europea i també extracomunitaris. 

Dels estrangers, hi ha dues famílies residents, una de polonesos i una de romanesos que treballen 

en el municipi, i també una família de sudamericans que treballen fora del municipi. Així mateix hi ha 

treballadors temporers, romanesos, polonesos i també africans. 

Hi ha 41 habitatges de primera residència. 

La població activa en els veïnats de Sant Martí Sacalm és de 36 persones. 

Segons les dades oficials de la població activa de Susqueda, hi ha 3 persones en atur, 20 estudiants 

i escolars, 27 persones jubilades, 9 persones que no realitzen activitat remunerada i 80 persones 

actives. 

-En la restauració hi treballen 18 persones en el municipi. 

-En empreses d’agricultura i ramaderia hi treballen 12 persones en el municipi. 

-En petites empreses dins i fora del municipi hi treballen 21 persones. 

-De funcionaris, professionals i altres, hi ha 31 persones. 

-De treballadors per compte d’altre, hi ha 8 persones. 



Hem relacionat aquestes activitats amb Uun estudi de mobilitat de la poblacióU, on resulta que 45 

persones es deplacen per a treballar diàriament fora del municipi; i unes altres 22 persones es 

desplacen diàriament per a treballar dins del mateix municipi. 

El nombre de vehicles és superior al nombre d’habitants censats, essent un total de 35. 

Les gràfiques i taules següents ens indiquen el temps esmerçat en minuts pels habitants de 

Susqueda per a desplaçar-se al treball i a l’escola. Els infants de cada nucli de població van a 

escoles diferents, els del Coll a Osor, els de Sant Martí Sacalm a Amer i els del Far i Coll de 

Condreu a Rupit. 

Els desplaçaments en el municipi per raó de treball i per anar a l’escola, representen una despesa 

econòmica i social desproporcionada, la qual cosa fa palesa la necessitat d’una carretera que uneixi 

els tres nuclis de població. 

SUSQUEDA - POBLACIÓ DE 2008 

Població 

Escolars 

Estudiants 

Jubilats 

Intervals d'edat Núm. Homes Dones Activa Atur 

000-010 13 7 6 0 13 

011-020 7 3 4 2 5 

021-030 16 8 8 12 4 

031-040 27 16 11 25 2 

041-050 17 10 7 17 0 

051-060 22 13 9 20 2 

061-070 13 6 7 3 10 

071-080 15 9 6 1 14 

081-091 4 1 3 0 4 

092-100 2 1 1 0 2 

Nucli 

del 

Coll 

Sant 

Benet 

Nucli del 

Far Coll 

Condreu 

Nucli 

de 

Sant 

Martí 

000-100 136 74 62 80 56 21 24 35 



- POBLACIÓ ACTIVA NUCLI DEL COLL I SANT BENET 2008 

Intervals Emp.d'edat 

Rest E.AgrÍcola Funcion/Prof Artesans Atur Jubil/Estud Homes Dones Núm. 

000-010 0 0 0 0 0 2 1 1 2 

011-020 0 0 0 0 0 0 0 0 0 

021-030 2 2 0 0 0 1 3 2 5 

031-040 3 3 2 2 2 0 6 6 12 

041-050 2 1 1 0 1 0 4 1 5 

051-060 1 1 0 0 0 2 2 2 4 

061-070 0 0 0 1 1 7 3 6 9 

071-080 0 0 0 0 0 4 3 1 4 

081-091 0 0 0 0 0 1 0 1 1 

092-100 0 0 0 0 0 0 0 0 0 

000-100 8 7 3 3 4 15 22 20 42 

NUCLI DEL FAR - COLL DE 

CONDREU 

Intervals d'edat Núm. Homes Dones Atur/Jub/Escolars 

000-015 0 0 0 0 

016-030 10 5 5 2 

031-040 5 4 1 0 

041-050 7 3 4 0 

051-060 4 2 2 0 

061-071 2 1 1 0 

072-076 4 0 1 3 

077-078 1 0 0 1 

000-100 33 15 14 6 

- POBLACIÓ ST MARTI 2008 

Intervals 

d’edat Núm Homes Dones Atur/Jub./Escolars 

000-010 8 6 2 8 

011-020 7 4 3 2 

021-030 5 3 2 0 

031-040 8 6 2 2 

041-050 12 6 6 1 

051-060 8 4 4 1 

061-070 4 2 2 2 

071-080 4 3 1 4 

081-091 3 1 2 3 

092-100 2 1 1 2 

000-100 61 36 25 25 



El veïnat del centre o del nucli pròpiament dit de Sant Martí Sacalm concentra els serveis municipals 

actuals, és a dir, l’Ajuntament i la recollida de deixalles. 

La població en un futur per estar en igualtat de condicions amb els municipis veïns, hauria de 

concentrar ademés, equipaments i zona urbana, Uper fer el municipi sostenible a nivell econòmic, 

ambiental i per la cohesió socialU dels veïnats actuals. 

L’estructura productiva de Susqueda. 

L’estructura productiva del municipi és agrícola i ramadera. Està formada per petites explotacions 

familiars lligades als masos. El nombre de persones que treballen en cada explotació és de 2 a 4 

persones, de les quals una, almenys, és assalariada. 

La mecanització ha fet incrementar el nombre d’hectàrees conreades de farratges per als animals, 

sense augmentar la població treballadora. Hi ha 15 petites explotacions. 

L’estructura econòmica està basada també en els serveis, en particular l’hostaleria i la restauració, 

on hi treballen en el nucli de població del Far i Coll de Condreu, 14 persones, de les quals 3 no hi 

treballen tot l’any i unes altres 3 no viuen tot l'any en el municipi. 

En el nucli de població del Coll la restauració ocupa 5 persones tot l’any. També hi ha petites 

empreses formades per un sol professional especialitzat en una tècnica o tasca. 

Els tres nuclis estan tan allunyats que les activitats no responen a cap coordinació intramunicipal. 

La dinàmica immobiliària de Susqueda. 

En el municipi de Susqueda no hi ha cap activitat immobiliària. No hi ha llicències de nova 

construcció, únicament hi ha llicències per a fer reparacions necessàries per part de propietaris de 

cases o masos habitats o vacants. 

Partim d’una activitat zero en la construcció i també zero en l’oferta d’habitatge, tant de propietat 

com de lloguer. 

No hi ha dades de preus de l’habitatge de nova construcció en el municipi, atès que des de l’any 

2002 no hi ha cap habitatge nou. 



1.2.3.2. Habitatge. 

El municipi de Susqueda actual, no té cap espai que es pugui qualificar d’urbà. 

La concentració de més intensitat d’habitatge i equipaments es troba a Sant Marti Sacalm, i està 

formada per: 

L’Ajuntament, l’Esglèsia, la Rectoria, el Cementiri, i les masies: Can Marc, Can Teixidor, Can Daga, 

Can Batista i Can Casanovas del Pla. 

Aquesta zona més densa està voltada d’una desena de cases rurals, i no gaire lluny les masies 

del Noguer de Parcers, la Bruguera, l’Omar i el nucli dels Xalets del camí del Pantà. 

Tant el poblament del veïnat del Coll-Sant Benet com el del Far-Coll de Condreu estan formats per 

habitatge dispers de cases rurals i masies. 

En el cas del veïnat del Coll-Sant Benet el nombre de vivendes rurals és bastant elevat passant de 

la trentena. Una part força gran d’aquestes són residències secundàries. 

Podem afirmar com conclusió de les dades abans exposades que, actualment no existeix en el 

municipi de Susqueda cap nucli urbà tal com l’entenem en el seu sentit corrent. 

Hem buscat una gràfica que ens indiqui el nombre d’habitants de cadascun dels tres nuclis de 

població de Susqueda, els quals volem analitzar per separat juntament amb la seva àrea d’influència 

respectiva. 

Veiem que el major pes demogràfic, després de la desaparició del poble de Susqueda sota les 

aigües del Pantà, es troba en els veïnats de Sant Martí Sacalm amb 61 habitants. 

Els següents nuclis de població per pes demogràfic són: el Coll amb 42 habitants i el Far i Coll de 

Condreu amb 33 habitants. 



Dades específiques a Sant Martí Sacalm. 

La població actual de Susqueda es concentra principalment dintre del nucli i els afores de Sant Martí 

Sacalm. En conjunt són 61 habitants dels quals 34 són homes i 27 són dones. 

Dels seixanta-u, n'hi ha 15 entre 0 i 19 anys, 13 entre 20 i 39 anys, 20 entre 40 i 59 anys, 8 entre 60 

i 79 anys, i 5 entre 80 i 99 anys. 

En el nucli pròpiament dit de Sant Martí Sacalm, en les cinc masies a l’entorn de l’Ajuntament, hi ha 

30 habitants, 17 homes i 13 dones. 

En els afores de Sant Martí, compostos per un rodal d'uns 1500 metres, en cases disperses i masos, 

hi ha 25 habitants, dels quals 14 són homes i 11 són dones. 

En el veïnat del Camí del Pantà en un recorregut d’uns 2100 metres del centre, hi ha en masos i 

cases, 6 habitants, 3 homes i 3 dones. 

Les activitats en el poble de Sant Martí Sacalm són: 

-Ramaderia i agricultura en explotació familiar. 

-Agro-turisme. 

-Professionals i artistes. 

-Petita empresa. 

-Treballadors per compte d’altre. 

-Serveis. 

La majoria dels seus habitants realitzen la seva activitat fora del municipi, en municipis de l'entorn o 

a la resta de Catalunya. Hi ha 15 habitants menors de 21 anys en aquesta localitat, dels quinze, els 

infants menors de 12 anys en són 7, dels quals 3 són nens i 4 són nenes. 

El nucli d'aquesta població està comunicat amb el santuari del Coll a través del Pantà, per una pista 

de terra amb el Far anant a peu per un camí de muntanya, i amb Amer per una vial asfaltat de 9 km 

de recorregut. 

El creixement demogràfic d’aquest poble on hi ha l’Ajuntament de Susqueda, ha estat el més 

important amb un creixement absolut sostingut en els darrers 10 anys. Dels 47 habitants nous de 

Susqueda en els darrers 10 anys, 32 estan en els tres veïnats del poble de Sant Martí Sacalm. 

L’habitatge d’aquesta zona està inclòs parcialment en el catàleg de masies i és, de forma 

majoritària, habitatge ben conservat en masos o en finques rurals i forestals a l'entorn de masos i 

més puntualment en parcel·les més petites. La majoria gaudeix dels serveis d’aigua i electricitat. 



70 

60 

50 

40 

30 

20 

10 

0 

000- 

010 

011- 

020 

021- 

030 

031- 

040 

- POBLACIÓ SANT MARTI 2008 

Intervals d'edat Núm Homes Dones 

000-010 8 6 2 

011-020 7 4 3 

021-030 5 3 2 

031-040 8 6 2 

041-050 12 6 6 

051-060 8 4 4 

061-070 4 2 2 

071-080 4 3 1 

081-091 3 1 2 

092-100 2 1 1 

000-100 61 36 25 

041- 

050 

051- 

060 

061- 

070 

071- 

080 

Equip Redactor: MOYA SALA S.L. Societat d’Arquitectes 45 

081- 

091 

092- 

100 

000- 

100 


núm 


homes 


dones 

En el veïnat de Sant Martí el nombre d’homes és superior en 9 al de dones. Entre els 0 i els 19 anys 

hi ha una diferència de 5 homes més que dones. Entre els 20 i els 59 anys la diferència és de 3 

homes més que dones. I entre els 60 i els 99 anys la diferència és d'1 home més. 

ULa població en edat escolar és d'11 infants i joves, 7 nois i 4 nòiesU. 

La gràfica ens relaciona la població total de Sant Martí Sacalm amb la població, respectivament, del 

nucli pròpiament dit (on hi la Seu de l’Ajuntament), dels Afores de Sant Martí i del Camí del Pantà. 

La finalitat d’aquesta gràfica és establir el pes demogràfic relatiu de cadascun dels veïnats del qual 

es composa aquest nucli de població. 

En el nucli de Sant Martí Sacalm el pes demogràfic és més gran (30 habitants), i més equilibrat, 

tant pels grups d’edat com pel nombre de persones adultes amb activitat en el municipi. 

Hi ha 8 infants i joves menors de 20 anys, 14 persones entre els 20 i els 59 anys, i entre els 60 i els 

99 anys hi ha 13 persones. 

En els Afores de Sant Martí la proporció és similar però el nombre d’habitants és de 25 persones. Hi 

ha 7 infants i joves menors de 20 anys.


Dades especifiques Veïnat del Coll. 

Entre el poble d’Osor i el Pantà, entorn dels santuaris de la Mare de Déu del Coll i de Sant Benet, hi 

ha el Veïnat del Coll, que a l’any 2008 té 42 habitants, 22 dels quals són homes i 20 són dones, dels 

quals 2 són infants menors de 16 anys. Dels quaranta restants n'hi ha 1 entre 80 i 99 anys, 13 entre 

60 i 79 anys, i 26 entre 18 i 59 anys (població activa adulta). 

L'habitatge és de cases unifamiliars però en parcel·les petites i en terreny muntanyós amb pendents 

forts. Majoritàriament els pendents són superiors al 20% de pendent. El nombre de cases és de 35. 

Les activitats principals habituals dels habitants residents al municipi són les següents: 

-Hostaleria i turisme. 

-Activitat de pagesia tradicional i ramaderia, en masos dispersos. 

-Professions artesanals. 

En el veïnat del Coll observem que hi ha més habitatge construït que habitants. La majoria dels 

habitatges estan en bon estat i en bones condicions d’habitabilitat(disposen d’aigua i electricitat). 

Els habitants treballen principalment fora del municipi, així és que hi ha un bon nombre de 

residències secundàries. Entre els residents hi ha 14 persones de 60 anys o més. El veïnat del Coll 

comuniquen amb Sant Martí sacalm per una pista de terra a 40 minuts amb cotxe. 

El creixement natural del Coll entre 2004 i 2008 és d'un 2%, lleugerament inferior a la resta del 

municipi. 

En aquesta zona del municipi hi ha demanda d’ampliacions i legalitzacions de l’edificació existent, i 

part de les construccions estan en el catàleg de masies. 

En els veïnats del Coll el nombre d’homes és superior al de dones en 2. Aquesta diferència és d'1 

home més entre els 0 i els 29 anys, i entre els 60 i els 99 anys la diferència és de 2 dones més, i 

entre els 30 i els 59 anys la diferència és de 3 homes més. És majoritària la població adulta major de 

40 anys, que consta de 21 persones. 

No hi ha adolescents entre els 12 i els 19 anys. 

Hi ha dos infants un nen i una nena menors de 10 anys 



45 

40 

35 

30 

25 

20 

15 

10 

5 

0 

000-010 

011-020 

021-030 

POBLACIÓ COLL 2008 

Intervals 

d'edat Núm Homes Dones 

000-009 2 1 1 

010-019 0 0 0 

020-029 5 3 2 

030-039 12 6 6 

040-049 5 4 1 

050-059 4 2 2 

060-069 9 3 6 

070-079 4 3 1 

080-089 1 0 1 

090-099 0 0 0 

000-099 42 22 20 

031-040 

041-050 

051-060 

061-070 

071-080 

081-091 

092-100 

000-100 

Dades específiques Veïnat del Far – Coll de Condreu. 

- POBLACIÓ COLL 2008 

núm 


homes 


dones 

En el Veïnat del Far – Coll de Condreu, dels seus 36 habitants, 3 hi viuen un període màxim de mig 

any o 6 mesos, i 33 hi tenen la seva residència habitual i permanent. La majoria dels seus habitants 

treballen dins el municipi en les activitats següents: 

-Turisme, hostaleria, restauració (petita empresa). 

-Artesans (petita empresa). 



-Empresa agrària i ramadera (empresa tradicional). 

-Professionals. 

-Treballadors per compte d’altre, i serveis. 

Aquests habitants també són els que fan el recorregut més llarg per anar al lloc de treball, tractantse 

de desplaçaments a la feina dins del mateix municipi: triguen una mitjana de ¾ d’hora per 

recorregut. 

Els veïnats del Far i Coll de Condreu, tot i estar relativament propers a Sant Martí Sacalm, en realitat 

estan separats pels cingles i no hi ha cap carretera directa que els comuniqui. 

D’aquests trenta-tres habitants residents habituals, 18 són homes i 15 són dones. Hi ha 3 entre els 0 

i els 19 anys, 12 entre els 20 i els 39 anys, 11 entre els 40 i els 59 anys, i 7 entre els 60 i els 79 

anys. No n’hi ha cap de 80 anys o més. 

Les construccions d’aquest indret, ben conservades en general, estan totes incloses en el catàleg de 

masies constituint finques forestals o agrícoles, o bé formant part del patrimoni històric. 

També és un lloc on hi ha demanda d’habitatge per a joves nascuts al municipi, i on també hi ha 

immigració de països de la Unió Europea i d'Europa de l’Est. El creixement d’aquesta zona entre els 

anys 2004 i 2008 ha estat de 6 habitants. I entre els anys 1998 i 2008 de 14 habitants. 

És sens dubte la zona de més activitat econòmica del municipi, amb activitats compatibles amb el 

P.E.I.N. de Collsacabra, comunicada per carretera amb Vic i Olot i sense comunicació directa amb 

la resta del municipi. 

Hi ha 3 homes més que dones. La diferència està en la població major de 30 anys. 

Dels 0 als 29 anys hi ha el mateix nombre d’homes que de dones. 

El color morat segons les gràfiques exposades anteriorment representa el gros de la població activa, 

de la qual 11 persones residents en el municipi de Susqueda hi treballen en els restaurants. 

En els restaurants hi ha 3 persones que hi treballen, però no hi viuen en el municipi. 



35 

30 

25 

20 

15 

10 

5 

0 

000- 

010 

011- 

020 

021- 

030 

031- 

040 

- POBLACIÓ FAR/CONDREU 2008 

Intervals d'edat Núm Homes Dones 

000-010 0 0 0 

011-020 3 2 1 

021-030 7 3 4 

031-040 5 4 1 

041-050 7 3 4 

051-060 4 2 2 

061-070 2 1 1 

071-080 5 3 2 

081-091 0 0 0 

092-100 0 0 0 

000-100 33 18 15 

VEÏNAT DEL FAR any 2008 % 

de 0 a 20 anys 3 4 





Total 33 100 

041- 

050 

051- 

060 

061- 

070 

071- 

080 

081- 

091 

Equip Redactor: MOYA SALA S.L. Societat d’Arquitectes 49 

092- 

100 

000- 

100 

- POBLACIÓ FAR/CONDREU 2008 núm 


homes 


dones 

Al municipi de Susqueda l’habitatge actual requereix unes condicions que difícilment poden trobarse 

en l’habitatge tradicional. Els habitants actuals de Susqueda necessiten un model d’habitatge nou 

que mantingui les qualitats ambientals i de comfort que estableix la llei de l’habitatge. Això difícilment 

es pot complir amb l’aprofitament de les ruïnes històriques del municipi. 

El creixement sostenible del municipi passa pel manteniment dels masos i de la seva estructura 

tradicional i familiar. Aquesta circumstància tenint en compte que actualment el creixement ja no 

passa, com en el passat, per una ampliació creixent d'un mateix habitatge en consonància amb 

l'extensió creixent d'una mateixa família, conseqüentment avui cal plantejar un creixement


demogràfic que passi també per l'increment d’habitatges en aquelles zones que concentren una 

major demografia i major activitat econòmica. 

El creixement sostenible del municipi depèn també de l’existència o no d’una bona xarxa de 

comunicació entre les localitats i els veïnats del municipi, per carretera o per un altre mitjà 

sostenible. 

De l’estudi demogràfic del passat sabem que el municipi mai no va depassar, quan es va fer 

recompte dels seus habitants, d’una mitjana de 650 habitants. 

El territori força irregular permet un habitatge dispers amb un nucli administratiu i de serveis. 

El paisatge, s’ha mantingut força intacte. Les activitats econòmiques proposades en els P.E.I.N. de 

les Guilleries i de Collsacabra, amb els condicionaments que s'hi estipulen, han estat en bona 

sintonia amb l’activitat natural del municipi, i li han estat favorables. 

Les explotacions ramaderes actuals han concentrat terrenys per a pastures i prats a la zona més 

central del municipi, terrenys que en el passat eren zones de conreu per a cereals. Es tracta de la 

zona del nucli i els afores de Sant Martí, on s’ha incrementat el conreu en gairebé 600 hectàrees 

més. 

El Catàleg de masies. 

Recentment s’ha elaborat un catàleg de masies i cases rurals. N'hi ha 41 que són residències 

principals i 28 més que són residències secundàries que no estan habitades tot l’any. D’altres no 

tenen les mínimes condicions d’habitabilitat tot i que l’aspecte exterior és correcte. D'altres estan en 

ruïnes. 

Aquest parc secundari podria considerar-se per rehabilitar. Consta de 67 habitatges i 6 masies 

tancades o utilitzades com locals. 

En el veinat del Far totes les masies estan rehabilitades i habitades . 

Canvi de l’habitatge secundari a principal. 

Les dades dels residents secundaris dels darrers deu anys indiquen un augment dels qui venen a 

viure al municipi com a residents principals. 

Tenint en compte l’evolució de la residència secundària a tot Catalunya, a la província de Girona i a 

la comarca de la Selva, i amb dades obtingudes del conjunt de Catalunya, constatem: 

El parc secundari d’habitatges a Susqueda segons dades del 2001, és de 67 habitatges secundaris, 

dels quals 47 estan en propietat. 




1.2.4. XARXA BÀSICA DE SERVEIS I ELS SEUS USOS PÚBLICS. 



1.2.4.1. Abastament d’aigua. 

L’Ajuntament de Susqueda gestiona 3 xarxes ,que corresponen a: 

-Nucli de Sant Martí Sacalm. 

-Veïnat del Far i del Coll de Condreu. 

-Veinat del santuari del Coll i Sant Benet. 

Els masos dispersos,on no arriba la xarxa,l’aigua s’obtè a partir de captacions pròpies. 

Es tracta d’un sistema amb unes instal.lacions molt noves,ja que s’han renovat durant els últims 7 

anys. 

XARXA Pobl.permanent Pobl punta Dies punta Pobl.equiv Abonats Ramaderia 

Sant Martí- 

Afores 48 68 15 58 20 1500 

El Far-Condreu 34 77 90 53 11 0 

El Coll-Sant 

Benet 42 65 80 63 30 0 

TOTAL 124 210 185 174 61 1500 

Per estimar els cabals en alta es suposa un consum de 180 l/hb/dia i un rendiment de les xarxes del 

75%,per les activitats ramaderes es suposa un consum de 10l/cap porcí /dia. 

XARXA 

Sant Martí- 

Tipus consum Cab/m3/any Cabal anual 

Afores Domèstic 5.521 12821 

Ramader 7300 

El Far-Condreu 

El Coll-Sant 

Domèstic 4673 4673 

Benet Domèstic 5521 5521 

Domèstic 23.015 

TOTAL Ramader 7300 23015 

Cada abonat té un comptador de control de l’escomesa. 

Xarxa d’abastament de Sant Martí Sacalm. 

La zona del nucli de Sant Martí tenia una xarxa d’abastament amb un diposit municipal ,que ha 

quedat fora de servei i està situat en la zona de l’esglesia i el cementiri.La xarxa disposa d’una única 

captació qué alimenta un dipòsit,que subministra l’aigua per gravetat a tota la zona ,a excepció d’un 

grup de cases que necessiten d’un grup de pressió. 

Fonts d’abastament. 

L’única font d’abastament és un pou. Anteriors captacions com la Font de la cau han quedat fora de 

servei degut a que la seva capacitat de producció anava minvant. 



El pou es troba situat sobre la cota 855 amb coordenades UTM X: 463.061, Y:4.651.303 Es tracta 

d’un pou entubat de 65 m de fondària i dàmetre 30cm,que es va perforar inicialment fà uns 30 anys i 

es va fer més fondària al cap d’uns 10-20 anys fins a la profunditat actual.Disposa d’un sistema de 

bomba submergible instal.lada l’any 2008 a uns 60 metres de profunditat,de 5,5 cv capaç de 

subministrar 5000 l/h a una alçada de 80m. 

Sistema de reserva. 

L’unic diposit del nucli i afores de Sant Martí Sacalm s’ha construit durant l’any2008.El diposit està 

situat a una cota de 869m i coordenades UTM X:463.225 ,Y: 4.651.298.Es tracta d’un diposit de 

400m3 de capacitat,circular,d’una cambra única construït amb plaques de formigò prefabricat. 

Xarxa de distribució. 

La xarxa de distribució de Sant Martí i les afores té una extensió de 2.714 m.Es una xarxa totalment 

ramificada amb una artèria principal que surt del diposit de 125mm de diàmetre de la qual van partint 

ramificacions de 110mm de diàmetre. 

Xarxa d’abastament del Far i Coll de Condreu. 

La xarxa d’abastament del Far va remodelar-se l’any 2001.Disposa de tres captacions en 

funcionament,totes les captacions envien l’aigua cap a un diposit intermedi,i d’aquest a través d’un 

altre bombament al diposit de Santa Anna,que alimenta per gravetat la xarxa,a excepció d’un punt 

en que necessita elevació. 


Les ’úniques fonts d’abastament en funcionament son dos pous,situats en el plà de l’om i una font. 

Pou 1 cota 896m coordenades UTM X: 458.948 Y: 4654.494,La bomba actual és de 2,2KW i 

subministra 1,2-3 m3/h a una alçada de 238-106m. 

Pou 2 cota 900m coordenades UTM X: 458.790 Y: 4654.559,La bomba actual és de 2,2KW i 

subministra 1,2-3 m3/h a una alçada de 238-106m. 

L’altre font d’abastament és una font natural situada aproximadament a 1 Km del diposit intermedi. 


Hi ha dos diposits en el veinat del Far.Degut a la diferència de cota entre les captacions i el diposit 

de santa Anna. El diposit intermedi està situat a una cota de 963m i coordenades UTM X:459.171 

,Y: 4.654.725.Es tracta d’un diposit de 5m3 de capacitat,de poliester i situat dintre d’una caseta. 

El diposit de santa Anna esta situat a la cota de 1080m i coordenades X:459.319 ,Y:4654.880 Es 

tracta d’un diposit rectangular de 400m3 de capacitat,i fabricat amb formigò in situ. 


La xarxa de distribució del Far i el Coll de Condreu, té una extensió de 5.997 m.i es va instal.lar 

durant l’any 2001.Es una xarxa totalment ramificada amb una artèria principal que surt del diposit de 

125 mm de diàmetre de la qual van partint ramificacions de 110mm o 63mm de diàmetre. 



Xarxa d’abastament del Coll i de Sant Benet. 

La xarxa d’abastament del Far va remodelar-se l’any 2004.Disposa de tres captacions en 

funcionament,totes les captacions envien l’aigua cap a un diposit intermedi,i d’aquest a través d’un 

altre bombament al diposit de cota més elevada,a través d’un bombament i un diposit inferior,que 

rep aigua provinent d’una mina propera.Cada diposit submistra aigua a un grup de cases situades 

en una part del Coll per gravetat,a excepció d’un grup de cases situades en una cota més alta i que 

necessiten elevació. 


Les fonts d’abastament en funcionament son un pou i dues mines . 

Pou 1 cota 920m coordenades UTM X: 460.338 Y: 4664.882,La bomba actual és de 5,5 CV i 

subministra aigua una alçada de 120m,per un sistema de sondes.esta al costat del Diposit 2. 

Mina 1 cota 915m coordenades UTM X: 460.346 Y: 4.644.868,propera al diposit 2. 

L’altre Mina 2 d’abastament situada al costat del diposit 1, cota 858m coordenades UTM X: 

460.247 Y: 4.645.339, 


Hi ha tres diposits en el veinat del Coll.Son diposits circulars de 200m2 de capacitat.construits amb 

formigò in situ en els anys 70,i remodelats en la part interior el 2004. 

El diposit 1 esta situat a la cota de 854m i coordenades X:460.267 ,Y:4645.350 Es tracta d’un diposit 

de 200m3 de capacitat,i fabricat amb formigò in situ. 

El Diposit 2 ,intermedi està situat a una cota de 909m i coordenades UTM X:460343 ,Y: 4.644.887. 

El diposit 3 esta situat a la cota de 1039m i coordenades X:460.056 ,Y:4645011 Es tracta d’un 

diposit de 200m3 de capacitat,i fabricat amb formigò in situ. 


La xarxa de distribució del Coll i Sant Benet, té una extensió de 5.121 m.es una xarxa amb tres 

sectors independents.Es una xarxa totalment ramificada que surt dels diposits amb canonades de 

125,110,63 mm de diàmetre de les quals van partint ramificacions. 

1.2.4.2. Sanejament. 

En el municipi de Susqueda no hi ha actualment cap xarxa de sanejament ,ni cap depuradora d’ús 

públic. 

Cada propietari disposa de fossa séptica,per sanejar les aigües brutes de la seva finca,i en cas 

d’explotacions agràries i ramaderes,el sanejament és fà en cada explotació. 

En el nou planejament s’ha previst una reserva d’equipaments per les depuradores. ,que 

corresponen a: 



-Nucli de Sant Martí Sacalm. 

-Veïnat del Far i del Coll de Condreu. 

-Veinat del santuari del Coll i Sant Benet. 

Els masos dispersos,seguiran amb el sistema actual de fosses septiques. 

La reserva de sol per les depuradores,estarà en una clau T3 indicant Serveis tècnics i ambientals- 

Depuració. 

1.2.4.3. Residus. 

En el municipi de Susqueda fa una recollida selectiva de residus en el nucli de Sant Martí 

Sacalm,mitjançant contenidors selectius. 

També està prevista la creació d’una deixalleria per materials inorgànics en la zona del far Coll de 

Condreu. 

1.2.4.4. Subministrament elèctric. 

Aquesta comarca està travessada per la MAT, si bé aquesta línia d’alta tensió passa força lluny del 

municipi de Susqueda. 

El municipi de Susqueda disposa d’una xarxa elèctrica, la qual es va fer en els anys que van seguir 

a la creació del Pantà, en concret en els anys 1970 quan hi havia el projecte de fer dues 

urbanitzacions ( les que mai es van portar a terme ni mai van ser autoritzades). Però aquesta xarxa 

prové de les tres estacions transformadores instal·lades en el municipi:concretament al Far, a Sant 

Martí i al Coll; que coincideixen amb les necessitats puntuals energètiques de l’activitat turística, 

ramadera, artesanal i agrícola; i que alhora dóna servei a les tres poblacions de manera 

independent. 

Pel municipi passa una línia d'A.T. de 380 kW, atravessant-lo de sud a nord per la banda més 

occidental. 

Hi ha una central elèctrica, la del Pasteral, que produeix energia (6.080 kW) però queda situada la 

instal·lació en el municipi de la Cellera de Ter. La de Susqueda és de 70.720 kW i pertany a la 

companyia elèctrica FECSA-ENDESA. Aquesta última es nodreix del salt d’aigua del Pantà de 

Susqueda. 

1.2.4.5. Comunicació – Informació. 

Servei postalU: Existeix un servei postal a la comarca de la Selva, com a la resta de comarques 

gironines. A Susqueda però, el servei es realitza amb la col·laboració dels municipis propers. En el 

cas de Sant Martí Sacalm, a través d’Amer. 

Telefonia i radiotelèfonU: El servei telefònic de la província de Girona i de la comarca de la Selva data 

de principis del segle XX. El servei telefònic de l’antiga població de Susqueda també. 



Actualment les comunicacions es fan per mitjà de radiotelèfon, amb una antena situada dalt del 

cingle del Far i una altra situada en el santuari de Santa Maria del Coll. 

Televisió i TDTU: La televisió analògica es veu de manera habitual a la província de Girona i a la 

comarca de la Selva. Però concretament al municipi de Susqueda és precària, mitjançant antenes 

normals, o bé, en el millor dels cassos, amb antenes parabòliques via satèl·lit. La TDT es capta a la 

província de Girona i en part de la comarca de la Selva. 

InternetU: El servei d’accés a Internet és habitual en quasi tota Catalunya, i també ho és als diversos 

municipis de la Selva. En el municipi de Susqueda però, s'hi proporciona el servei a través d’un 

servidor privat, el subministre del qual es paga de manera particular a l’empresa de serveis que el 

facilita. 

1.2.4.6. Transport public. 

No hi ha cap tipus de transport públic.Hi ha però demanda d’un servei d’ambulància per anar al 

Centre assistencial més proper. 

En el planejament és preveu un servei de taxi col.lectiu,per la comunicació amb l’escola i el centre 

de dia de les poblacions properes Osor per el veinat del Coll, Amer per el nucli de sant Martí i Rupit 

per el veinat del Far i el coll de Condreu,mentre aquest servei no es pugui prestar desde susqueda. 


En el municipi de Susqueda actualment hi ha els equipaments mínims municipals, i estan 

representats en un edifici que agrupa les activitats administratives municipals. 

Servei de bombersU. 

En la província de Girona i en la comarca de la Selva, existeixen diversos parcs de bombers, 

experimentats en l’extinció de focs de tot tipus, especialment els incendis forestals. 

El parc de bombers més proper a l’Ajuntament de Susqueda és a la vila d’ Amer, a la C-63. 

EscolesU. 

Les escoles públiques i privades són un servei punter a Catalunya. A la provincia de Girona i A la 

comarca de la Selva s'escolaritza els infants entre els 2 i 16 anys. 

Susqueda va perdre l’escola amb la davallada de població en desaparèixer l'antic poble per la 

creació del Pantà, i en el moment actual encara no disposa del nombre suficient d’infants per a 

reclamar aquest servei, si bé no es decarta fer-ho en un futur (Actualment 15 infants entre 3 i 12 

anys). 



SanitatU. 

Girona i la comarca de la Selva disposen de nombrosos centres d’atenció primària i d’hospitals 

d’àmbit provincial i comarcal. 

Susqueda fa ús d’hospitals que es troben dins i fora de la comarca depenent de la proximitat, i 

disposa d’atenció primària setmanal en una dependència de l’edifici municipal. 

1.4.4.8. Espais Lliures. 

El Municipi no disposa d’espais lliures específics, ni tampoc té una destinació del sòl per aquests 

tipus d’espais, de tal manera que el nou P.O.U.M. contemplarà aquest aspecte com eix estructurant 

del municipi. 

1.4.4.9. Turisme especial. 

En l’àmbit turístic cal destacar les hostatgeries del municipi, les quals tenen unes vistes 

panoràmiques excel·lents sobre el pantà de Susqueda, tota la comarca i bona part de Catalunya. 

Les esmentades hostatgeries són les següents: 

-Hostatgeria del Coll, dins el recinte del santuari del Coll. 

-Hostatgeria del Far, dins el recinte del santuari del Far. 



1.3. ELS CRITERIS D’ORDENACIÓ. 



1.3.1. ELS CRITERIS GENERALS. 

Recordem els criteris Urbanistics del Document de Sintesi de la fase d’Analisi i Informació. 

... DETERMINACIÓ FORMAL DEL FUTUR SOL URBÁ I UBICACIÓ DE LA PROPOSTA 

La previsió d’un creixement de 37 habitatges en els propers 20 anys, determina la necessitat de 

qualificar una zona del municipi com de sol urbá. 

Per l’incidència de tots els indicatius emanant de l’etapa d’analisi, caldrá establir una certa trama 

urbana, dimensionada ad-hoc, tant en el sentit residencial com en el de reserva d’espais per a 

equipaments i serveis. 

Part d’aquets habitatges donen resposta a les necessitats de la població del Far- Coll de Condreu ; 

per la dinàmica econòmica i les necessitats especifiques de part de la seva població. 

Aquest punt es complex, degut a la qualificació de tota l’area com a pertanyent al PEIN de 

Collsacabra. 

De la consideracó de tots els indicadors obtinguts de la fase Inicial d’Analisi del territori,de les 

reunions i treballs amb participació ciutadana i de les seves opinions, aixi com de les recomanacions 

i obligacions de la Lley d’Urbanisme: 

L’indret més adeqüat per la qualificació de sol Urbá, i al mateix temps per fer les reserves de sol per 

equipaments, es la zona del veinat de St. Marti Sacalm propera al conjunt de les masies de Can 

Teixidor, Can Marc, Can Batista i Can Daga. 

Aquesta àrea ofereix una resposta óptima als condicionants que s’han anat enumerant al llarg de 

l’etapa Inicial d’Analisi i d’altres exigències, en resum: 

- Es una zona dintre d’un àrea de pendent general inferior al 20%. 

- Permet la compactació i la consolidació d’un nucli urbá . 

- Sant Marti Sacalm es un espai centrat i “equidistant” dels altres dos veïnats. 

- Está voltada d’equipaments ( Ajuntament, Esglesia, Cementiri, Rectoria,futur Centre 

Civic), i disposa d’un potencial de reserva d’espais per equipaments i serveis socials, 

propera . 

- Ben comunicada amb una entitat Municipal més gran (Amer) per carretera asfaltada de 

8Km. 

- Bon accés pel servei de Bombers. 

- Preserva el paisatge i vistes panoramiques generals de la zona, per ser un indret 

lleugerament enclotat. 



- Disposa dels serveis d’electricitat i aigua. 

Dintre de les previsions de la necessitat d’habitatge, hem trobat una dinamica de creixement molt 

important en el veïnat del Far-Coll de Condreu. 

Es una zona amb una taxa d’activitat econòmica bastant important i diversificada entre la 

Restauració, el Turisme i la ramaderia. 

Una població de joves que cadria que trovés residencia en el seu veïnat i no marxés del Municipi, 

ens porta a avançar l’idea d’una possible intervenció a nivell d’estudi de detall per poder satisfer les 

necessitats d’habitatge en aquesta zona. 

Les necessitats d’habitatge al veïnat del Far-Coll de Condreu, ens obliguen, donat l’aïllament 

d’aquest veinat respecte del nucli urbá de St. Marti, a considerar una Actuació Especifica d’Accés 

al Habitatge per aquesta zona, tota ella formant part del PEIN de Collsacabra. 

Hem optat per un area de terreny propera al Coll de Condreu ( per tant de la carretera de Vic a Olot ) 

a peu de la carretera del Coll de Condreu al Far. 

En aquesta zona on ja hi ha un terreny que es fará servir de Deixalleria Municipal i que faria llindar 

amb una petita depuradora de servei pels 9 habitatges previstos en les necessitats d’habitatge pel 

veïnat del Far- Coll de Condreu en els propers 20 anys. 

Cal esmentar com s’ha previst donar forma a la necessitat ponderada dels 37 habitatges que preveu 

l’estudi de La necessitat d’habitatge al Municipi de Susqueda, i que ha estat recollida com a base pel 


De la participació ciutadana un dels punts de major coincidència en l’opinió dels ciutadans ha estat 

la necessitat de la recuperació i rehabilitació de masies com a mitjá pel manteniment del caracter d 

l’entorn adhuc de la seva defensa i alhora del control del mateix territori. 

Aquest punt juntament amb l’opinió general del sentiment de totes les Associacions Ciutadanes de 

que l’abast del Pla d’Ordenació Urbana contemplès estrictament les necessitats objectives 

d’habitatge, limitant-se per tant el POUM a un desenvolupament de baixa intervenció, ens ha portat 

(considerant el gran nombre de masies en estat de recuperació i que poden ser rehabilitades ), a 

preveure que una tercera part de la necessitat d’habitatge estará formada per la 

Reutilització de masies, que poden evaluar a una dotzena. 

La previsió de l’Actuació Especifica d’Accés al Habitatge al veïnat del Far-Coll de Condreu és de 7 

habitatges, això fa que el creixement Urbá del nucli de Sant Marti sigui de 12-18 habitatges. 

Per tant: 

El sòl urbà de Susqueda quedarà determinat i delimitat pel POUM,segons els article 58 i 59 de la 

llei d’Urbanisme. 



1.3.2 CLASIFICACIÓ DEL SÒL. 

Règim Urbanístic del Sòl. 

Segons l’Article 24 de la Llei d’Urbanisme, el Règim Urbanístic es determina per la classificació i la 

qualificació en zones o sistemas i la inclusió en un sector de planejament urbanístic derivat o en un 

polígon d’actuació urbanística.En el planejament de Susqueda es tindran en compte tres sectors 

d’actuació urbanística. 

Segons l’Article 25, tot el sòl del territori del municipi de Susqueda es classificarà en: 

c) Sòl urbà 

d) Sòl no urbanitzable 

Segons l’Article 26 Concepte de sòl urbà.Constitueixen sòl urbà : a) terrenys que el planejament 

urbanístic inclou de manera expressa en aquesta classe de sòl perquè havent estat sotmesos al 

procés d’integració en el teixit urbà,tenen tots els serveis urbanístics bàsics. 

En el cas del municipi de Susqueda no hi ha teixit urbà,per tant aplicarem l’apartat b) de l’article 

26,que diu :Constitueixen sòl urbà els terrenys que en execució del planejament urbanístic 

assoleixin el grau d’urbanització que aquest determina. 

1.3.3 DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE. 

La Llei d’Urbanisme en l’article nº 3, defineix el concepte de desenvolupament Urbanistic Sostenible, 

com a: 

... l’utilització racional del territori i el medi ambient, i comporta conjuminar les necessitats de 

creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisagistics, arqueologics, 

historics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures. 

El desenvolupament Urbanistic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la 

configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió 

social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels 

sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient. 

Un dels objectius del estudi ambiental és tenir en compta el Criteri de desenvolupament sostenible 

en els processos de decisió estratègica. 

Aquest criteri ha estat observat en la proposta de planejament de l’Avanç de POUM. 

El concepte de compacitat i estalvi de sòl, ha estat respectat en la proposta, atès que el sol es un 

recurs limitat i la no necessitat de dispersar les accions en el territori, ja que trobem un sistema 

extens de masies, estrategicament situades i que han estat incloses en el Planejament com a 

recuperació de l’habitatge tradicional , control del terrirori i recuperació de valors paisagistics, aixi 

com la preservació i la millora dels sistemes de la vida tradicional. 



Afavorir la cohesió social; aquest extrem s’omple de contingut potencial al planejar un petit nucli 

dens amb concentració d’equipaments que permeti les relacions i els intercanvis, precisament en el 

indret gèograficon actualment es fan les festes i actes d’agermanament dels habitants del Municipi. 

Conjuminar el creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisagistics; 

Sense tenir en compte un creixement, encara que sigui l’estrictament natural, estariem abocant a 

travers d’aquest planejament les potencialitats del Municipi al seu ofegament. 

S’ha d’oferir al jovent la possibilitat no tan sols de poder conservar i desenvolupar el seu treball sino 

ademés la possibilitat d’instal-lar-se en el Municipi amb una oferta d’habitatge equilibrada i suficient, 

ja sigui en la rehabilitació de masies o bè d’habitatge de nova planta. 

La conservació i potenciació de les activitats agricoles, ramaderes i forestals, recollida en la 

regulació d’usos del sòl, és tambè una iniciativa del planejament creadora de sinergies per la 

preservació de la qualitat paisagistica. 

Un altre objectiu a assolir era el d’avaluar i identificar els possibles impactes ambientals susceptibles 

d’apareixer amb les actuacions proposades pel POUM. 

Tenint en compte que les actuacions han estat proposades una vegada han superat la prova del 

paragraf anterior, s’ha tingut en compte en la seva redacció: La dimensió de l’actuació aixi com el 

seu impacte ambiental i paisagistic. En particular donat el limitat nombre d’habitatges i 

d’equipaments i els valors paisagistics , les actuaciopns proposades en cap moment interfereixen en 

les vistes i panoramiques. 

1.3.3.1. Estudi de Sostenibilitat Ambiental de la consolidació del Sòl Urbà del nucli de Sant 

Martí Sacalm. 

El present document s’emmarca en el conjunt de la redacció del POUM del municipi de Susqueda, 

la qual es troba en fase d’avanç. 

Es planteja la necessitat de consolidar el nucli de Sant Martí Sacalm a l’entorn de l’assentament 

preexistent, per tal de dotar-lo dels serveis imprescindibles com a cap del municipi format per tres 

veinats. 

És per tant, l’objecte del present estudi ambiental donar una informació de base general per tal 

d’il·lustrar la documentació tècnica, definint les característiques ambientals de la intervenció, la 

definició de l’estat inicial del medi i la interacció de la intervenció de l’entorn on s’ha d’integrar. 

Antecedents 

En el Present Estudi Ambiental s’avaluen les incidències ambientals que pot generar la creació del 

sòl urbà prevista en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. 

Situació i accés 

El nucli de Sant Martí Sacalm es situa al peu de la cinglera de Santa Maria del Far a 830m del nivell 

del mar, a la part Nord-est del municipi, la situació exactament definida. Amb una superfície de sòl 

urbà de: 22.220,80m2 



Es situa a l’entorn del nucli de tres masies que es troba a la part Sud-est de l’actual Ajuntament,en 

una zona envoltada de prats limitats per terrenys forestals,que eren antics conrreus.L’esmentada 

situació queda reflectida en els plànols adjunts d’aquest document. 

Abast de l’actuació 

La transformació s’emmarca en l’entorn de l’actual nucli, en camps destinats al conreu de ferratges i 

pastures. Essent el seu objectiu el de donar forma i consolidar el nucli definit com a àrea residencial 

d’edificació aïllada de baixa densitat, amb habitatges de tipus rural, al sud una zona d’equipaments 

amb l’escola , en una zona més central l’Ajuntament i al nord l’església i el cementiri . 

Anàlisi d’alternatives 

El desenvolupament econòmic i urbanístic del municipi, comporta la ordenació del creixement de 

l’actual nucli, segons l’estudi fet sobre les necessitats d’habitatge i la preservació de l’entorn 

natural. 

A nivell de les alternatives ens situem en el lloc on és més fàcilment implantable, en la zona de cota 

més baixa i planera amb pendents inferior al 20% i propera als camins existents. 

Un altre aspecte és el lligam a la carretera d’accés i els camins preexistents, que amb els criteris de 

sostenibilitat i accessibilitat garanteixen l’existència de la zona sense necessitat de grans 

infraestructures, que comportarien malmetre el paisatge que avui es conserva intacte . 

Descripció del Sòl Urbà 

Donada la baixa densitat de població del municipi i el model policèntric que es preten aplicar: 

Es descriu el sòl urbà tan sols en el nucli de Sant Martí Sacalm, la resta del municipi es considera 

sòl no urbanitzable en quasi la seva totalitat ,a excepció d’un petit sector del veinat del Far i el Coll 

de Condreu. 

El veïnat del santuari de la Mare de Déu del Coll i de sant Benet, es considera no urbanitzable 

degut a les pendents superiors al 20% però és deixa una reserva amb qualificació únicament 

d’equipament,destinat a una futura oficina municipal per al servei del veïnat,i per la depuradora entre 

altres,en una zona plana de prats.Superfície per equipament de 3.000m2. 

El veïnat del Santuari de la Mare de Déu del Far i el Coll de Condreu degut al seu aïllament de la 

resta del municipi,i no disposar de masies per rehabilitar, serà objecte d’una intervenció específica 

de sòl urbà per l’accès a l’habitatge. 

Destinat a gent jove del municipi i també per el recanvi generacional a jubilats d’aquest veïnat ,que 

tenien allotjament per raò de treball,però que en jubilar-se han de abandonar l’allotjament i el 

municipi on han viscut la major part de la seva vida. 

Mantenir la població actual, és imprescindible per l’especial protecció i la sostenibilitat d’aquesta 

zona de l’espai PEIN de Collsacabra ,per la cohesió social i també per la qualitat de vida dels seus 

habitants. 



- 52.924, m2 de sòl urbà SU 

- 50.547.076, m2 de sol no ubà SNU 

-Superfície total del municipi en m2: 50.600.000,m2 

52924 / 506000 = 0,1045 % de la superfície total municipal de sòl urbà. 

= 99,90% de la superfície total municipal de sòl no urbanitzable. 

Incidències ambientals. 

En el present estudi s’avalua les incidències ambientals que pòt generar la creació del sòl urbà 

prevista en el Plà d’Ordenació Urbanística Municipal. 

Geògrafia . 

El nucli urbà s’implanta en les zones de prat situades al peu del cingle de Ntra Sra del Far,indret que 

a partir de la desaparició del nucli de Susqueda va passar a ser el més accessible de la zona,on 

actualment es concentren cinq masies ,una esglesia i el cementiri ,fet que motivà la implantació de 

la seu municipal. 

Dins el contex geològic forma part del Pre-Pirineo –oriental.Els materials que ocupen la zona sòn 

d’orígen sedimentari,essent material quaternari al.luvial , ric en llims sorres i graves. 

Climatologia. 

El clima de l’àmbit ,es pot qualificar de clima humit característic de muntanya ,situada a relativament 

pocs quilòmetres del mar però amb una topografia abrupta i de grans formacions la qual cosa fa que 

no arribi l’efecte marítim ,afavorit però aquestes defenses naturals del vent del nord .Aquestes 

característiques geo-morfológiqued sòn determinants pel que fà a la climatologia ,donant lloc a 

diferents microclimes locals. 

Edafologia. 

Es situaria en una franja de sòls llinòs,i llims argilòs-sorrencs,amb un correcte equilibri de porositat 

mitjana equilibrada entre macro poros i micro poros,que li donaria una capacitat de retenció i 

drenantge equilibrada. 

Hidrologia. 

En la zona la conca fluvial,la més propera,es troba a més de 80 metres dels límits establerts per 

l’Agència catalana de l’aigua en el seu informe de desllindaments a efectes de la tramitació del 


Qualitat de l’aire. 

La zona es troba fora de l’ambit de les estacions d’observació de la qualitat de l’aire del departament 

de medi ambient.Les dades més properes són les que fan referència a l’estació de Santa pau,de la 



qual es disposa de dades dels nivells d’ozò,deduint d’aquests valors una bona qualitat de l’aire de la 

zona. 

Usos del sòl . 

El sòl actual de la futura zona urbana està ocupat per pastures i construccions rurals i masies,vies 

de comunicació,camins rurals. 

Vegetació 

La zona d’estudi presenta una absència de vegetació autòctona,donat que és troba conrreada com a 

camps de conrreus herbacis tipus ferratges i cereals de secà. 

Fauna. 

La zona segons l’anàlisi efectuat està fora de qualsevol zona de reserva o de protecció de fauna. 

Ambient fònic. 

Per la seva tipologia d’ús caldria calificar part de la zona com àmbient fònic i rural: 

Nivell rural 55-60 45-60 

Infraestructures, serveis, instal.lacions. 

La zona disposa actualment de serveis d’aigua potable,suministrament de xarxa electrica i 

pavimentació parcial de vials. 

Aquest planejament preveu la instal.lació d’una xarxa de clavegueram separativa amb la formació 

d’una planta de tractament d’aigües residuals situada en la cota inferior de la zona urbana. 

Paisatge. 

El paisatge de la zona és el propi de les Guilleries amb elements en el paisatge propis de 

Collsacabra,i elements de bosc més centre europeu com faig,bedoll i pi blanc. 

Les visuals sobre el nucli es fan en alçada desde dalt de la cinglera del Far,i de baix en el punt més 

alt ocupat per la esglesia de Sant Martí i el cementiri,en una baixada suau on es troba la zona 

d’equipaments ,l’ajuntament de susqueda i les masies ,amb la zona de serveis i els habitatges nous 

conformant un sòl carrer. 

Patrimoni cultural 

En aquesta zona hi ha l’esglesia de Sant Martí,d’orígen romànic que cal preservar juntament amb el 

seu entorn. 



1.3.3.2. Previsió dels impactes de l’intervenció. 

Àmbit de referència. 

Pretenem fer una estimació de les alteracions que la intervenció pot comportar sobre l’estat inicial 

descrit en el planejament previst. 

L’obra presenta una ubicació i una superfície determinada,sobre una franja del territori on 

actualment hi ha una camí. 

La intervenció suposa un increment de població a l’entorn de 60 persones,en habitatge aïllat ,per 

tant també els equipaments que pertoquin segons aplicació de la Llei d’Urbanisme. (escola etc). 

La zona urbana,està fora dels espais d’especial protecció o vulnerabilitat,però s’ha tingut en compte 

la preservació del paisatge ,a fi de no malmetre l’aspecte actual,del nucli de Sant Martí. 

Implantació geogràfica medi geologic-hidrogeològic. 

Donada la poca superfície construïda respecte de la totalitat del sòl i la tipologia edificatòria,no és 

preveu que pugui haver-hi modificació en la recàrrega dels aqüifers per la impermeabulització de 

superfícies o vials. 

Efectes d’alteració climàtica i sobre la qualitat de l’aire. 

No és preveu cap modificació climàtica.No és preveu cap modificació en la qualificació de la qualitat 

de l’aire. 

Medi hifrològic i edàfic. 

Les possibles modificacions de l’escorrentia superficial quedaran resoltes amb un sistema de 

recollida d’aigües pluvials,que haurpà de comportar la gestió separativa d’aquestes aigües per tal de 

potenciar la seva arrivada a l’aqüifer sense alterar el rendiment de la planta de tractament prevista. 

La perdua de mantell edàfic a la superfície afectada per la construcció,afecta una superfície petita 

però aquesta acció te un caracter permanent.Naturalment perd el potencial agrònomic. 

Impacte de usos del sòl,vegetació i fauna. 

Comporta la perdua d’espai agrícola,la cual esdevindrà el nucli d’habitatges i serveis de sant martí 

sacalm,que ha d’oferir els habitatges i serveis mínims per mantenir el municipi actiu. 

No s’identifica cap exemplar afectat per cap mena de figura de protecció previstes pels decrets 

214/1987 de 9 de juny ,47/1988 d’11 de febrer,120/1989 de 17 d’abril i l’ordre de 18 de gener de 

1995 de declaració d’arbres monumentals. 

De fet la proposta de planejament comporta el manteniment de la vegetació autòctona i no 

comporta una merma ambiental en aquest aspecte. 



En la zona la foragitació de la fauna i el nivell de pressió humana no és consideren 

rellevants,donada la reduïda densitat prevista. 

Impacte acústic i paisagístic 

No comporta alteració de les condicions fòniques,degut a la baixa densitat prevista. 

La visual en tota la zona es preserva en les dues vessans a les que és troba obert el paisatge,i la 

vista desde el Far es mantè practicament intacta. 

El plà preveu la preservació integra del patrimoni cultural. 

Es preveu la preservació dels edificis historics i les masies .En aplicació de l’aricle 50 de Llei 

d’Urbanisme,també es preveu la conservació i rehabilitació de les construccions en sòl no 

urbanitzable.. 

1.3.4 ELEMENTS NATURALS ESTRUCTURANTS. 

1.3.4.1 Proteccions territorials. 

L’element més fragil de malmetre i alhora més important de Susqueda, és el paisatge, tant el propi 

com les vistes i panoràmiques. 

Aquest valor del territori ha estat curosament tractat des del començament de la redacció del 

Planejament. 

Aquesta protecció, no només s’ha realitzat de manera pasiva evitant l’interferència visual i 

ambiental. 

Amb el principi d’incloure la rehabilitació de masies com a complement de la satisfacció de la 

necessitat d’habitatge, es protegeix de manera activa el territori redotant-lo de les fites inconfusibles 

de les masies que tradicionalment han presidit el paisatge. 

1.3.4.2 Ambits fluvials. 

Els espais PEIN ja protegeixen explicitament les lleres i en general els ambits fluvials, la seva flora 

particular i la seva fauna. 

En tot el territori susquedenc l’única zona de la riba del pantà de Susqueda que no està afectada 

pels espais PEIN, ha estat afectada en el planejament amb una clau 24d –(Riberals) . 

Aprofitant aquesta protecció i tenint en compte la sensibilitat de bona part de la població cap a una 

activitat relacionada amb el pantà, s’ha qualificat una petita zona d’aquesta clau 24d com a 26c – 

(Activitats i dotacions lúdiques), com a reserva d’espai. 



1.3.4.3. Regulació del Sòl agricola i forestal. 

Es potenciarà el manteniment de les activitats agricoles i ramaderes que tindran un caràcter prioritari 

per a la conservació del paisatge . 

Per aquest motiu es mantindrà i potrenciarà la Zona agricola i ramadera. 

En referència a l’activitat forestal, l’activitat forestal i les actuacions relacionades amb amb la 

prevenció i extinció d’incendis forestals en l’ambit del territori, es regirà de manera general per les 

disposicions de la legislació sectorial vigent i l’autorització i les actuacions de les administracions 

competents. 

Els propietaris de parcel-les i finques forestals hauran de complir les mesures de prevenció enfront 

dels incendis forestals. 

No es permetrà les plantacions intensives d’especies alienes al territori. 

1.3.4.4. Xarxa de comunicacions. 

El nou planejament conserva el conjunt de vies i camins. 

Es precisament sobre l’ultim tram de l’antic cami de St. Marti a Amer, que acaba entre les masies de 

Can Marc i Can Batista, que projectem el carrer de nova planta, als costats del qual es construiran 

els habitatges de nova planta. 

Pel relatiu aïllament respecte al reste del Municipi, el creixement de l’habitatge al Far-Coll de 

Condreu necessita d’un projecte d’Actuació específica d’accés al habitatge. Precisament l’indret 

proposat per l’actuació és proper a la carretera del Far i a la C 153. 

- Viària Territorial. 

- Camins. 

- Carreteres. 

- Transport public.(inexistent) 



1.3.5 ADECUACIÓ A LES DIRECTRIUS DEL PLANEJAMENT. 

Descripció de la proposta.. 

El municipi de Susqueda es desenvoluparà segons un model policèntric amb un nucli de sòl urbà 

consolidat a Sant Martí Sacalm,amb una reserva per equipaments en sol urbà delimitat que 

juntament amb els existents representen 5.500m2 en el nucli,i amb habitatge aïllat en solars 

alineats als vials que juntament amb les masies actuals preservin l’aspecte rural i deixin el paisatge 

singular intacte amb un espai central i envoltant de prats. 

Els solars són d’una superfície mínima de 400m2.La construcció a 3 metres del vial i a 3 metres dels 

veïns a 7 del fons del solar. 

El sòl urbà destinat a habitatge incloses les masies existents serà de 8.560m2. 

La façana mínima 9 metres,fondària màxima 11 metres,alçada del carener 9 metres,pendent del 

teulat menys del 40%. 

Material de la façana 60% pedra massisa o aplacada. 

Obligatorietat d’ús de materials solars passius. 

Obligatorietat de sistemes d’estalvi energètic solar i diposit de reserva d’aigües pluvials. 

1.3.5.1 Sistemes. 

Els sistemes i les xarxes d’aigua i electricitat existents i ja descrites de manera detallada han 

d’adecuar-se a les noves necessitats i les línies de subministrament electric han d’estar 

obligatoriament soterrades,a més d’adequar-se a les noves necessitats. 

El sanejament actualment inexistent ha de preveure’s de manera sectorial en cada un dels 

veinats,en les zones previstes amb la clau T de serveis tècnics i ambientals. 

En la zona d’equipaments prevista en el plà s’instalarà una depuradora adequada a les necessitats 

del nucli urbà previst en el POUM. 

1.3.5.2. Teixits. 

L’estructura dels espais lliures en el municipi de Susqueda estan detallats amb un planell de camins 

que figuren repertoriats ,alguns d’aquests camins i pistes conflueixen en el nucli proposat pel POUM 

en la Plaça de l’Ajuntament,motiu pel que s’ha previst una zona d’aparcament de vehicles. 




Segons l’enquesta feta, durant el més d’abril-maig de 2009,en el marc de la participació ciutadana 

és va valorar per part de la població (un 44% que va respondre l’enquesta),la conveniència 

d’equipaments i serveis. 

Amb el resultats següents: 

4.Puntua els equipaments i serveis per un futur o afegeix a la llista.(1 a 10) Nota mitja nºor 

Escola i/o (llar d'infants) 4,6 2 

Escola de la Natura 3,3 6 

Oficina de Turisme. 3,8 5 

Centre Cívic i Cultural 4,4 3 

Granja diaris i queviures 5,3 1 

Locals veïnals i magatzems 1,5 7 

Ambulatori prioritat 4,6 2 

Centre de dia per avis 4,6 2 

Centre mediambiental 5,3 1 

Equipament en el pantà 4,3 4 

restaurant-bar-Albergs afegit 1,2 8 

servei d'ambulància afegit ** 1,2 8 

Suggeriments en rel.lació amb el conjunt del municipi i amb el teu veinat en 

particular. Arreglar instal.lacions,Arreglar esglesia,cementiri,senyalitzar. 

Carreteres i camins d'uniò entre els veinats.(Demanda Majoritària) 5,3 nº ordre 1 

i carreteres amb comarques veines,com també amb Sant Hilari Sacalm i Vic. 

Aquest resum sobre equipaments i serveis, matitza i en alguns cassos confirma, la que vàren donar 

les diverses associacions veinals al llarg de la seva representació com a associacions en la 

participació ciutadana (vegis la documentació adjunta). 

Tot s’ha tingut en compte en la reserva d’espai per equipaments,ja que el municipi per les seves 

petites dimensions demogràfiques no disposa d’ equipaments. 

Espais d’equipaments en el nucli de Sant Martí Sacalm i e els veïnats.. 

La previsió d’equipaments en el nucli de Sant Martí Sacalm, també comporta la rehabilitació i millora 

dels equipaments existents Ajuntament ,Cementiri,Esglesia,Aparcaments,plaça pública millora de 

vials existents.(Nucli) 

1-Instal·lacions d’aprofitament de l’energia solar, per la despesa energètica pública.i privada (Nucli i 

veinats) 

2-Depuradora d’aigües del nucli de Sant Martí.Depuradora nucli del Far .Depuradora del nucli del 

Coll. 

3-Centre Cívic.Esplai.Centre artístic.Museo i Cafeteria. 



4-Escola unitària rural en la zona prevista en el POUM.Nucli de sant Martí. 

5-Centre de dia per persones grans i ambulatori.Nucli de Sant Martí. 

6-Equipament destinat a la comunicació: Telèfon/internet,servei de taxi,metereologia,informació de 

la fauna salvatge. 

7-Manteniment de boscos,llevaneus,servei d’ocupació de temporers. 

8-Centre mediambiental de Susqueda: 

Informació de camins a peu,cases rurals, hostatgeries i visites guiades en itineraris històrics o de 

singular bellesa paisagística com :El pantà de Susqueda,El Far,El Coll-Sant Benet i els monuments 

de valor històric de l’epoca romana a la baixa edat mitjana. 

9-Comerç de queviures ,diaris i altres. 

10-Zona de lleure al voltant del Pantà,embarcador etc.Centre de Socors etc. 

11-Servei de transport colectiu. 

1.3.5.4. Estratègies específiques. 

Descripció del Sòl Urbà 

Donada la baixa densitat de població del municipi i el model policèntric que es preten aplicar: 

Es descriu el sòl urbà tan sols en el nucli de Sant Martí Sacalm, la resta del municipi es considera 

sòl no urbanitzable en quasi la seva totalitat ,a excepció d’un petit sector del veinat del Far i el Coll 

de Condreu. 

El veïnat del santuari de la Mare de Déu del Coll i de sant Benet, es considera no urbanitzable 

degut a les pendents superiors al 20% però és deixa una reserva amb qualificació únicament 

d’equipament,destinat a una futura oficina municipal per al servei del veïnat,i per la depuradora entre 

altres,en una zona plana de prats.Superfície per equipament de 3.000m2. 

El veïnat del Santuari de la Mare de Déu del Far i el Coll de Condreu degut al seu aïllament de la 

resta del municipi,i no disposar de masies per rehabilitar, serà objecte d’una intervenció específica 

de sòl urbà per l’accès a l’habitatge. 

Destinat a gent jove del municipi i també per el recanvi generacional a jubilats d’aquest veïnat ,que 

tenien allotjament per raò de treball,però que en jubilar-se han de abandonar l’allotjament i el 

municipi on han viscut la major part de la seva vida. 

Mantenir la població actual, és imprescindible per l’especial protecció i la sostenibilitat d’aquesta 

zona de l’espai PEIN de Collsacabra ,per la cohesió social i també per la qualitat de vida dels seus 

habitants. 



Cal preveure també una reserva d’ equipament que figuraria amb la clau T3. 

Consideracions i claus aplicable al sòl urbà que estaria constituït per : 

- Nova construcció de set habitatges,en una única intervenció en espai PEIN . 

- En una parcel.la seguint la carretera del Santuari del Far,les línies electriques i la xarxa 

d’aigua existent de superfície 3.000m2. 

- Situada a 300metres d’una zona senyalitzada com a T3 de serveis tècnics Depuradora – T4 

Deixalleria i residus. 

- Els habitatges serien aïllats ,sense tanques,amb la tipologia propia de l’habitatge 

existent,cuidant especialment la sostenibilitat, l’orientació i les vistes.Claus 32b,(Residencial 

de baixa densitat)i/o 26d,o 26e ,per estar relacionats amb una activitat compatible amb 

l’espai PEIN. 

Per el nucli de Sant Martí Sacalm es proposa ordenar-lo a l’entorn de les edificacions existents, 

amb els següents criteris: 

- Mantenir com a elements singulars del nucli el conjunt de l’esglèsia i el cementiri Clau 11ª 

- Manteniment dels camins actuals. 

- Definir unes places i zones d’aparcament entorn de l’Ajuntament i el Centre Cívic.Clau Xa. 

- Formació d’una àrea d’equipaments per a construir-hi una planta de tractament d’aigües 

residuals.T3 

- Definició d’una petita àrea urbana prevista per a edificació aïllada de parcel.les de 800m2 de 

superfície amb una capacitat per a habitatges alineats al vial.6b 

- Definir les masies i la seva possible ampliació com a sòl urbà en una parcel.la que 

comprengui la resta de terreny que no sigui susceptible de parcel.lació.1c 

- Al fons una zona d’equipaments en contacte amb els prats per l’escola i annexes.E1/E5 

- Rehabilitacions en el conjunt del municipi (10.000m2) rehabilitacions-reconstruccions i 

vivenda de nova construcció cases aïllades per el creixement mínim necessari. 



Quadre resum 

Nucli Equipaments Serveis Vivendes 

Sant Martí 

Sacalm 1.710m2 6.500m2 6.080m2 

Veinats 

Veinat del far i 

Coll de Condreu 1.000 m2 2.000m2 3.000m2 

Veinat del coll i 

Sant Benet 1.500m2 

Reserva terrenys per Equipaments i serveis: 14.210 m2 

Reserva terrenys per Habitatge nou : 9.080 m2 

Rehabilitacions en el conjunt del municipi : 

Total intervenció en el municipi 23.290 m2 

Total sòl urbà del nucli de Sant Martí Sacalm : 22.220,8m2 

- 52.924, m2 de sòl urbà SU 

- 50.547.076, m2 de sol no ubà SNU 

- Superfície total del municipi en m2: 50.600.000,m2 

1.3.5.5 .Usos. 

Nucli de Sant Martí Sacalm 

1.500m2 rehabilitacions 

Els usos i ordenació en l’avanç de POUM,per el Nucli,estan detallats en el planell del nucli de Sant 

Martí Sacalm. 

Amb les Convencions que figuren en la cartografia i amb les claus i descripcions ,i les indicacions de 

la superfície afectada. 

Aquesta superfície quedarà considerada en dos polígons d’actuació diferents . 

1-El que compren la clau 6b,E1/E5,1 c,T1 iT3 els vials i l’Eix proposat . 

2-El que compren la clau 11 a, de Conservació integral,V6,Xa,E3/E4 i els 

vials actuals. 

(vegis la cartografia adjunta) 



Veinat del far i el Coll de Condreu 

Els usos i ordenació en l’avanç de POUM,per el veinat del Far i El Coll de Condreu,estan detallats 

en el planell de l’accès a l’habitatge en aquest veinat. 



Aquesta superfície quedarà considerada com una d’actuació específica en territori del PEIN de 

Collsacabra. 

1-El que compren la clau 26 d(Activitat compatible: residencial de 7 

habitatges ) per accès a l’habitatge per necessitat del creixement natural ,( 

clau 25 a,de SNU). 


Veinat del Coll i de Sant Benet 

Els usos i ordenació en l’avanç de POUM,per el veinat del Coll,estan detallats en el planells generals 

del municipi,en el SNU i el catàleg de Masies pel que fà al sòl urbà i als equipaments. 



Aquesta superfície quedarà considerada com a residencial i equipaments. 

1-El que compren la clau 26 e i 26 d,E3,E7,T1 i T3 els vials 


1.3.5.6. Ordenació del sòl no urbanitzable. 

El sòl no Urbanitzable Definició de zones 

-ZONA AGRÍCOLA 

-ZONA FORESTAL 

-ZONA RÚSTEGA 

-ZONA D’ESPECIAL PROTECCIÓ. 

(Aquest apartat esta en construcció,és treballa amb l’equip redactor del PERUSNU) 

Susqueda , 21 de maig de 2009.

Avanç del POUM – Maig del 2009 - Ajuntament de Susqueda

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?