Avanç del POUM – Maig del 2009 - Ajuntament de Susqueda

AJUNTAMENT DE SUSQUEDA. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal Avanç. Maig de 2009
Tanmateix, i a la vista de les cauteles ja comentades, no està de més constatar que de les set noves
comarques plantejades, mentre quatre oscil.laven entre 4500 i 10500 habitants l'any 2000, tan sols
dues superaven els 50000 habitants i amb escreix ja que haurien tingut cadascuna uns 130000
habitants: una era el Baix Llobregat Nord amb capital a Martorell, i l'altra era la Selva Marítima (o Alt
Maresme o Baixa Tordera o Marina de la Selva,...) amb capital a Blanes; en ambdós casos no hi
hauria hagut raons sòlides per a queixes de greuges comparatius. En tercera posició hi havia
paradoxalment la setena, la comarca que sols es proposava estudiar, el Baix Montseny, amb capital
a Sant Celoni, que hauria tingut vora 30000 habitants.
Llògicament ningú no sap quan es produiran modificacions en el mapa comarcal, ni si s’arrivaran a
produir. Tot apunta que els canvis seran mínims. Vist que la comarca de Blanes és de les que tenen
més possibilitats, observarem que en el supòsit que s'hagués creat l'any 2001 la comarca de la
Selva Marítima, dos municipis, Breda i Riells i Viabrea, haurien hagut de passar al Vallès Oriental (o
en el seu cas al Baix Montseny), i a la comarca de la Selva li haurien quedat no gaire més de 50000
habitants mentre la seva extensió s'hauria reduït en un 25% aproximadament. Ara bé, en
contrapartida hauria estat una Selva menys heterogènia i desequilibrada i en el seu si municipis com
Susqueda, així com agrupaments de municipis en què Susqueda s'hi pot incloure, com els de la
rodalia d'Anglès i d'Amer, o els de l'àmbit de les Guilleries, hi haurien guanyat més pes específic.
Assenyalem de passada també que Caldes de Malavella va demanar passar al Gironès.
A fi de veure l'adscripció comarcal de Susqueda amb més perspectiva podem repassar-ne la seva
evolució al llarg del temps. Susqueda històricament pertanyé al comtat d'Osona i al bisbat de Vic.
Dins del comtat formà part d'una baronia compartida amb Rupit i Pruit, tret d'un període en que
tingué una baronia pròpia, la de Fornils, reunificada amb la de Rupit al s.XIV. Així mateix des de
mitjans del segle XIV pertanyé a la vegueria de Vic que el Decret de Nova Planta de 1716 substituí
pel corregiment de Vic, el qual desaparegué amb la instauració de les províncies el 1833.
La divisió provincial, a diferència de la departamental de 1812 que situava Vic dins el departament
de Ter amb capital a Girona, introduí una frontera nova provincial entre Girona i Vic, que deixa
Osona dins la província de Barcelona i deixa Susqueda dins Girona limítrofa amb Barcelona i amb la
demarcació judicial de Vic. Durant uns cinc segles, Susqueda fou un terme de Vic limítrof amb
Girona juntament amb Osor, Sant Hilari Sacalm i Joanet (annexat actualment a Arbúcies) que com
també Querós (actualment de Sant Hilari Sacalm), Espinelves i Viladrau quedaren dins la província
de Girona i dins el nou partit judicial de Santa Coloma de Farners on coincidiren amb pobles veïns,
però que durant segles havien estat d'una demarcació diferent com Anglès i la Cellera de Ter, i
també Amer que tanmateix canvià al partit judicial de Girona el 1853.
En l'enquesta als ajuntaments de 1931 la Cellera de Ter demanà també passar al partit de Girona i
més tard, el mateix any Susqueda féu la mateixa petició (que va reiterar adduint motius de distància
i comunicacions l'any 1982 en una enquesta als ajuntaments del Departament de Justicia de la
Generalitat).
Susqueda fou inclosa a la comarca administrativa de la Selva amb l'aprovació el 1936, ja
començada la guerra, del mapa comarcal enllestit el 1933. És la mateixa que hi ha actualment i ja
apareixia en la primera proposta enllestida el novembre de 1932 per la Ponència de la Divisió
Territorial de mapa de 28 demarcacions. Tanmateix en un primer assaig també de 28 demarcacions
Equip Redactor: MOYA SALA S.L. Societat d’Arquitectes 24