2602010G_Hidrogeologic Cardo - Ajuntament de Benifallet

mig – Cretaci), que en aquest estudi s’han anomenat unitat aqüífer inferior i
unitat aqüífer superior respectivament, estan separats pel tram margocalcari
del Dogger que presenta rangs de potència variable de manera que, a nivell
regional, permet interpretar el conjunt com un sol aqüífer multicapa però que
localment, com és el cas de Cardó, assoleix una potència que desconnecta
hidràulicament les unitats inferior i superior. A l’entorn de Cardó, l’estructura
tectònica genera un aqüífer penjat al sinclinal de Cosp sense connexió
hidràulica amb la resta de la massa d’aigua.
Es tracta d’un aqüífer lliure que es carrega directament per la infiltració de les
aigües de pluja sobre els afloraments permeables de les calcàries i dolomies
del Juràssic mig – Cretaci i descarrega als torrents i barrancades. Per la
naturalesa del substrat, es dedueix que la circulació subterrània es produeix
per les fractures i cavitats de dissolució del massís calcari i la descàrrega es
produeix, majoritàriament, allà on aquestes línies de fractura intercepten amb
la superfície topogràfica. No es descarten pèrdues a través dels accidents
tectònics que delimiten l’aqüífer. Això explica els nombrosos brolladors
existents, condicionats com a fonts per al seu ús i aprofitament (abastament
ermites, balneari) des de ben antic. Més recentment, han estat aprofitades
per al seu envasat com a aigua mineral en la planta situada al costat de
l’edifici de l’antic balneari per part de la mateixa propietat.
Les direccions del drenatge subterrani poden ser força variables per la
condició càrstica de l’aqüífer i l’estructura tectònica; en termes generals, el
drenatge és cap al barranc del Racó del Mas. Pel que fa al nivell freàtic, les
captacions existents tenen entre 20 i 40 m, però no s’ha disposat de dades de
piezometria.
Els recursos subterranis estimats es xifren en 122.400 m 3 /any en anys
normals i 91.800 m 3 /any en anys secs.
Els usos previstos són un hotel – balneari, que comporta la rehabilitació de
l’edifici actual i la construcció de noves instal lacions destinades a allotjament i
banys. La demanda de l’hotel – balneari s’ha avaluat en 26.284 m 3 /any. Els
projectes per a l’adequació per a ús hoteler no afecten la zona ocupada per la
planta embotelladora, de manera que no es descarta la seva coexistència amb
l’ús hoteler. La demanda mitjana s’ha estimat en 70.000 m 3 /any, tot i que la
producció d’aigua mineral ha oscil lat al llarg del període d’existència de la
planta. La planta s’ha alimentat d’un conjunt de captacions per a garantir
conjuntament un cabal suficient per alimentar la capacitat punta de
producció; tanmateix, ja en l’època de funcionament de la planta, es van
detectar davallades del nivell piezomètric que no permetien mantenir el ritme
de producció.
L’aigua va ser declarada minero-medicinal l’any 1887 i disposa d’un perímetre
de protecció delimitat.
I. Hidrogeològic de la zona del Balneari de Cardó, al municipi de Benifallet - I/2602010G Pàg. 38 de 41