17/10/2008, 12:26 - Comunistes

José José D D íaz íaz Ramos
Ramos
Va néixer a Sevilla el 3 de maig del 1895,
fill d’en José Díaz Alvarado, forner, i la
Francisca Ramos, cigarrera. Tot just va cursar
estudis, posant-se a treballar com a forner.
De molt jove comença a organitzarse,
ingressant a la C N T, concretament al
sindicat forner “La Aurora”. Al cap de poc
temps ja dirigia aquest sindicat, intervenint
en les negociacions amb la patronal.
El 1921 va abandonar Sevilla, es va traslladar
primer a Xerès i després a Granada,
Madrid i Barcelona. Quan torna a la
seva ciutat el 1922 és detingut, passant
gairebé un any a la presó. Va continuar
amb la seva feina al sindicat, fins que el
1925 va ser enviat en missió terrorista a
Madrid. Es tractava d’atemptar contra el
rei Alfonso XIII, però va ser detingut i torturat.
Va emmalaltir a la presó, i li va quedar
com a seqüela un patiment d’estómac
que se li va fer crònic. Q uan va recuperar
la llibertat, l’agost del 1926, va connectar
amb els comunistes sevillans, als
quals s’havia aproximat durant la seva estada
a la presó.
Va ingressar al PCE l’any 1927 i ja el 1928
va dirigir el Socorro Rojo Internacional, participant
a la direcció del Comitè Regional
del Partit a Andalusia. L’any 1930, en José
Díaz va ser enviat a Moscou, i va romandre
nou mesos a l’Escola Leninista. Torna
a Espanya el 1931, participant en la campanya
per a les eleccions municipals del
12 d’abril, en què només aconsegueix 65
vots. La tardor del 1932 és nomenat Secretari
General després de l’expulsió del
grup d’en Bullejos, i agilitza la creació del
Partit Comunista de Catalunya, es va traslladar
a Barcelona per tal de participar en
la reunió que elegiria el primer nucli de
direcció del nou partit.
A les eleccions del 1933, en Díaz va obtenir
15.364 vots per Madrid i 14.637 per
Sevilla. Ja l’ any 1935, en el mes de juliol,
fou nomenat, junt amb la Dolores Ibárruri,
membre del Comitè Executiu de la I.C. Després
de la creació del Front Popular va ser
elegit diputat a les eleccions al Parlament
espanyol del 16 de febrer del 1936. Quan
esclata la guerra, s’encarrega d’organitzar
el Partit per a aquest període. No obstant,
la malaltia de l’estómac l’obliga a marxar
d’Espanya el desembre del 1938. Arriba a
Leningrad el 6 de febrer del 1939 i es trasllada,
tot seguit, a Moscou.
Va morir el 21 de Març del 1942 a l’Hospital
de la ciutat de Tbilisi, i va ser enterrat
al cementiri de Vereyskiy, a Georgia.
33