17/10/2008, 12:26 - Comunistes

tampoc no ajudava a obrir-se als joves i
que s’havien de trobar altres fórmules
que al mateix temps que participatives
fossin el seu model d’organització. Es
proposava, per tant, el que la Lina feia ja
algun temps que fomentava a Catalunya
amb la creació de casals, cercles de treball,
esportius, etc.
Aquesta reunió va posar especial èmfasi
en què s’havia d’acceptar la pluralitat
ideològica, però això sí, educant els
joves en el marxisme-leninisme, i va acabar
el seu gir fent una crida a la unitat
de la joventut i a què tingués com a
element aglutinador la lluita contra el
feixisme.
La Lina no va trigar a posar en marxa els
“consells” de la IJC, i va llençar el novembre
del 1935 una crida a la Unió de
Joventuts Socialistes del PS O E i del
BO C, ampliant-la els dies següents a altres
organitzacions juvenils. D’aquesta
forma, el gener del 1936 es van celebrar
les primeres reunions, en les que
hi van participar Estat Català, BO C, el
Bloc Bloc Escolar Escolar Nacionalista
Nacionalista, Nacionalista les Joventuts
Socialistes i fins i tot els nacionalistes
més radicals de N N osaltres osaltres Sols!
Sols!
Ja s’havia posat en marxa un procés
unitari de gran importància, que precisava
del treball de militants predisposats
a realitzar-lo ja que no tots estaven
d’acord amb aquest canvi radical. És en
aquell moment, clau per a la unitat, quan
la Lina va marxar a Madrid.
El Partit va explicar que la va cridar el
P C E pe r tal d’ajudar la D D olo olo r r es
es
Ibarruri Ibarruri en la campanya electoral del
16 de febrer, eleccions que van donar
el triomf al Frente Frente Popular.
Popular.
És ce r t que va estar ajudant “La
Pasionaria” però no és menys cert que
el PCE mai no va fer aquesta trucada.
Per explicar aquesta estranya conducta
haurem d’entrar en la vida privada de la
Lina, ja que, en aquest cas, van ser causes
d’índole particular les que van motivar
la seva marxa cap a Madrid. Qualsevol
feina militant es desenvolupa compaginant-la
amb la vida privada i aquesta
condiciona, en moltes ocasions, el temps
i el grau d’implicació en la vida partidària.
En el cas de la Lina va ser la seva relació
afectiva amb un destacat dirigent del Partit.
Aquest, que era protagonista de molts
dels enfrontaments provocats a la direcció,
volia mantenir amb la jove una història
sense massa compromís; però la Lina,
que ja havia viscut abans aquesta situació,
volia una relació més seriosa.
Com acostuma a passar, en cada discussió
política els adversaris posaven
63