El projecte de construcció

More documents

Recommendations

Info

42 Fig. 16 Fig. 17 2. La construcció d’habitatges 2. El projecte de construcció La construcció d’un habitatge exigeix la participació de moltes persones. Cadascuna desenvolupa una tasca diferent. Però, per a poder-la dur a terme, és imprescindible l’elaboració d’un projecte. El projecte de construcció és el conjunt de plànols i documents relatius a una obra, un edifici o una instal·lació. En el projecte s’estudia i analitza la idea constructiva i es preveuen tots els passos necessaris per a la seva execució. Consta de tres etapes: l’etapa imaginativa, l’etapa gràfica i l’etapa documental. En l’etapa imaginativa s’examinen les idees del promotor, la superfície del solar i les condicions ambientals del terreny. Amb tot plegat es confeccionen els primers esbossos de l’obra. En l’etapa gràfica es dibuixen els plànols en els quals es representen tots els detalls constructius. En l’etapa documental es confecciona una sèrie de documents que recullen un conjunt de dades necessàries per a començar l’edifi cació i que són com plementàries de la informació que recullen els plànols. Les maquetes i les representacions virtuals acostumen a acompanyar els projectes constructius per tal de facilitar la visualització del resultat final (fig. 16). 2.1. Etapa imaginativa El pas previ abans de començar qualsevol projecte consisteix a recollir informació sobre els factors que poden afectar la nova edificació. En l’etapa imaginativa, l’arquitecte concep mentalment l’obra després d’estudiar els condicionants del projecte: les expectatives i desitjos del promotor, les característiques morfològiques del sòl, les dimensions del solar, les normes urbanístiques i altres factors. A partir de les expectatives i desitjos del promotor es determinen el tipus d’edificació que es vol, les dependències que necessitaran els habitants, l’aspecte i les qualitats dels materials que es volen emprar i la capacitat econòmica per tal de tirar endavant el projecte. Tenint en compte les característiques morfològiques del sòl es defineixen els fonaments i l’estructura que s’hauran d’utilitzar per a sostenir l’obra. Les dimensions del solar determinen les dimensions de l’edifici. Si aquestes mesures no es troben en els plànols urbanístics de l’Ajuntament, es duu a terme l’aixecament de plànols (fig. 17). S’hi estableixen les dimensions del terreny i dels elements de l’edifici. Les normes urbanístiques reglamenten, entre d’altres coses, la superfície edificable, l’altura i, en alguns casos, els materials i l’aspecte estètic de l’edifici. També cal tenir en compte altres factors, com ara el clima, el grau sísmic de la zona, les construccions existents en l’entorn i les vistes que es podran observar des de l’edifici.
2.2. Etapa gràfica Un cop obtinguda la informació necessària, les idees es plasmen mitjançant esbossos i, a partir d’aquests, se selecciona la idea definitiva, que és la que es representarà gràficament. Primerament s’elabora un avantprojecte, la finalitat del qual és encaixar les dimensions i els diferents elements de l’habitatge per tal de donar una idea de com serà l’obra estèticament i fer-ne una valoració aproximada del cost. A partir d’aquests es confeccionen els plànols del projecte. Els plànols són la representació gràfica de tots els elements necessaris per a construir una obra. Cada plànol té una finalitat específica en el projecte, i ha d’incloure totes les anotacions, les mesures i els detalls que siguin necessaris per a la definició del que es pretén construir. Per a dibuixar els plànols s’empren vistes d’alçat i de planta (fig. 18). Les vistes d’alçat s’utilitzen per a elaborar els plànols de façanes i els de secció. Els plànols de façanes representen les façanes de l’edifici amb la indicació dels materials que les formen. Els plànols de secció mostren un tall per l’in terior de l’edifici per tal d’observar les altures entre forjats. Mitjançant vistes de planta s’executen els plànols d’emplaçament, de distribució, de cimen tació i sanejament, de forjat, de coberta i d’instal·la cions. El plànol d’emplaçament orienta i situa l’edifici respecte de l’entorn: carrers, places, carreteres, parcs i edificis singulars. Els plànols de distribució representen els espais dels habitatges i també el seu mobiliari, sanitaris, finestres i portes. VISTES D’ALÇAT Plànol de façana Plànol de secció Els plànols de cimentació i sanejament inclouen la situació, les dimensions i la composició dels elements que sustenten l’edifici en el sòl, com també les connexions amb els serveis urbans exteriors. Els plànols de forjat mostren els materials i elements que sustenten cada habitatge: bigues, armadures, revoltons, etc. En el plànol de coberta es representa la teulada o el terrat. S’hi especifiquen també els materials: pissarra, fusta, maó, etc. Finalment, en els plànols d’instal·lacions es descriuen els circuits, els operadors de control i els punts de consum dels serveis de l’habitatge: fontaneria, electricitat, calefacció, etc. A més, els projectes de construcció es complementen amb plànols de detall. Aquests plànols poden ser vistes de planta o alçat. S’utilitzen per a explicar detalls específics d’alguna part de l’obra. Fig. 18 VISTES DE PLANTA Plànol d’emplaçament Plànol de coberta Plànol de distribució i instal·lacions Plànol de forjats Plànol de cimentació i sanejament 2. La construcció d’habitatges 43
Page 2 and 3: 34 2 La Representación construcci
Page 4 and 5: 36 Fig. 1 Fig. 2 2. La construcció
Page 6 and 7: 38 Fig. 5 Les cases unifamiliars s
Page 8 and 9: 40 Fig. 13 Fig. 14 El sòl urbà é
Page 12 and 13: ACTIVITATS 44 La memòria és el do
Page 14 and 15: 46 Fig. 21 Fig. 22 Fig. 23 2. La co
Page 16 and 17: 48 Fig. 28 Fig. 29 Fig. 30 2. La co
Page 18 and 19: RECURSOS MULTIMÈDIA 50 17. Accedei
Page 20 and 21: 2 Habitatge i qualitat de vida 27.
Page 22 and 23: 54 TREBALLA LES COMPETÈNCIES BÀSI

El projecte de construcció

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?