El projecte de construcció

38
Fig. 5
Les cases unifamiliars són edificis habitats per una sola
família. Poden ser cases aïllades, aparellades o agrupades
en blocs horitzontals, i d’una o diverses plantes.
Abunden a les zones rurals i cada vegada són més freqüents
als grans nuclis urbans (fig. 7).
Fig. 7
2. La construcció d’habitatges
1.2. Tipus d’habitatges
El tipus d’habitatge d’una zona determinada és el resultat de la confluència de
diversos factors, entre els quals destaquen: la disponibilitat de mate rials, l’adaptació
al medi físic o l’activitat econòmica dels seus habitants.
Disponibilitat de materials: a les zones de muntanya és comú l’ús de la pedra,
la pissarra i la fusta; i a les zones urbanes abunden el ciment, l’acer, el vidre
i el maó.
Adaptació al medi físic: els habitatges de les localitats d’alta muntanya te-
nen teulades amb una inclinació molt pronunciada (fig. 5), mentre que els
de les zones càlides acostumen a disposar de terrasses planes a la part supe-
rior (fig. 6).
Fig. 6
Activitat econòmica: les cases de les zones rurals acostumen a ser d’una o
dues plantes per tal de facilitar les tasques agrícoles; i a les grans ciutats abunden
els blocs de pisos i apartaments.
Aquests factors determinen també la forma d’agrupament dels habitatges.
Així, els habitatges es classifiquen en unifamiliars i blocs d’habitatges.
Els blocs d’habitatges són edificis compostos de diverses
plantes, cadascuna de les quals alberga un o diversos habitatges.
Són habituals a les ciutats i en zones amb gran densitat de
població (fig. 8).
Fig. 8