Dinamització del clúster de disseny industrialitzable de Manresa

Cambra de Comerç de Manresa
Dinamització del clúster
de disseny
industrialitzable
de Manresa

ÍNDEX
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
0. RESUM EXECUTIU............................................................................................................................2
OBJECTIUS DE L’ESTUDI ....................................................................................................................... 2
METODOLOGIA..................................................................................................................................... 3
RESULTATS OBTINGUTS I RECOMANACIONS ......................................................................................... 3
1. INTRODUCCIÓ .................................................................................................................................12
1.1. OBJECTIUS I METODOLOGIA ........................................................................................................ 12
1.1.1. Objectius ............................................................................................................................................. 12
1.1.2. Metodologia ........................................................................................................................................ 15
2. ETAPA D’ANÀLISI ...........................................................................................................................21
2.1. SELECCIÓ I CARACTERITZACIÓ DE LES MOSTRES PER A L’ANÀLISI QUALITATIVA, I PLANIFICACIÓ DEL
TREBALL DE CAMP ......................................................................................................................... 21
2.1.1. Selecció i caracterització de la mostra................................................................................................ 21
2.1.2. Planificació del treball de Camp......................................................................................................... 22
2.2. QÜESTIONARIS TIPUS .................................................................................................................. 23
2.3. RESUM EXECUTIU D’INFORMES RELLEVANTS PUBLICATS ............................................................ 24
2.3.1. Introducció .......................................................................................................................................... 24
2.3.2. Llistat d’informes seleccionats............................................................................................................ 25
2.4. INFORME D’ANÀLISI DELS AGENTS IMPLICATS. RESULTATS DE LES ENTREVISTES PRESENCIALS 26
2.4.1. Principals idees extretes de les entrevistes.......................................................................................... 26
2.5. INFORME D’ALTRES ENTORNS...................................................................................................... 33
2.5.1. Principals centres de formació en disseny a Catalunya iEspanya...................................................... 34
2.5.2. Principals centres de promoció del disseny a Europa ........................................................................ 37
2.6. ANÀLISI D’ALTERNATIVES........................................................................................................... 39
2.6.1. Anàlisi de les alternatives per a la creació d’una escola de gestió de les manufactures de disseny... 39
3. CONCLUSIONS I RECOMANACIONS .........................................................................................47
3.1.HETEROGENEÏTAT DE LA MOSTRA ................................................................................................ 47
3.2.DISSENY I INNOVACIÓ .................................................................................................................. 48
3.3. PROGRAMA DE FORMACIÓ EN GESTIÓ DE MANUFACTURES DE DISSENY...................................... 49
3.4. CREACIÓ D’UN CLÚSTER.............................................................................................................. 52

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
ANNEX 1 .............................................................................................................................................55
Qüestionari Tipus per a Empreses Privades ................................................................................................. 55
Qüestionari Tipus per a Entitats ................................................................................................................... 68
ANNEX 2..................................................................................................................................................81
Fitxa resum.................................................................................................................................................... 81
ANNEX 3..................................................................................................................................................90
Principals centres de formació en disseny a Catalunya i Espanya............................................................... 90
Principals centres de formació en gestió dels processos de disseny a Europa........................................... 105
Principals centres de promoció del disseny a Europa (clústers) ................................................................ 117

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
0. Resum executiu
1

0. Resum executiu
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
El disseny i les activitats relacionades constitueixen un dels principals motors de la innovació i són, per
tant, elements diferenciadors fonamentals per tal de mantenir avantatges competitius entre empreses,
regions i nacions.
El disseny i la indústria creativa no només aporta el disseny de més i millors productes i processos, sinó de
models de negoci completament nous i sostenibles, tant des del punt de vista de creixement econòmic,
com mediambiental. El disseny és, per tant, una eina estratègica per a les empreses.
Europa produeix disseny de qualitat i, per tant, gaudeix d’una posició única per a exportar a la resta del
món una àmplia gamma d’activitats relacionades amb el disseny. Donat que aquesta posició de lideratge
no és indefinida, cal identificar i posar en marxa iniciatives audaces per assegurar-ne l’excel·lència present
i, sobretot, futura. La posada en marxa d’una oferta formativa de qualitat en la gestió d’aquests nous
models de negoci constitueix, per tant, una de les principals mesures a desenvolupar.
Objectius de l’estudi
El present estudi analitza la viabilitat de la creació d’una escola de gestió de manufactures de disseny i
d’un espai per a creadors novells, així com el paper dels stakeholders integrats en el clúster de
manufactures de disseny.
Per assolir aquesta meta, el treball es planteja els següents objectius:
• Analitzar les activitats dels stakeholders integrats en el clúster de manufactures de disseny.
• Afavorir el networking entre els stakeholders integrats en el clúster.
• Identificar algunes de les iniciatives existents (benchmarking) a escala europea per orientar la
definició del model d’una escola de gestió de manufactures de disseny i d’un espai per a creadors
novells.
• Elaborar un informe que permeti demostrar la viabilitat del projecte.
2

Metodologia
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Per a assolir els objectius proposats, la metodologia aplicada en la realització de l’estudi s’ha basat en les
següents activitats:
• Realització de 14 entrevistes en profunditat amb una selecció dels agents identificats, amb l’objectiu
de recollir llur coneixement sobre la situació del disseny industrial a la comarca del Bages en relació
amb el seu sector i quin ús fan dels serveis especialitzats de disseny.
• Estudi d’experiències formatives equiparables a la resta de l’Estat i d’Europa (benchmarking) per
millorar l’escenari de posibles alternatives adreçades a posar en marxa l’escola de gestió de
manufactures de disseny i l’espai per a creadors novells.
• Elaboració d’una proposta preliminar de recomanacions i d’un escenari de futur en relació amb les
alternatives valorades, que permeti assolir els objectius establerts, en relació amb les seves
característiques, estructura i aplicabilitat.
Resultats obtinguts i recomanacions
L’anàlisi de les respostes obtingudes mitjançant les entrevistes amb empreses i entitats, així com la
valoració dels problemes plantejats i, finalment, l’estudi de les alternatives proposades per a la posada en
marxa d’un programa formatiu en gestió de manufactures de disseny, ens porten a emetre les
conclusions i recomanacions que es detallen a continuació.
Estudi d’expe riències formatives e quiparables a Catalunya i la
resta de l’Estat
L’oferta de centres de formació en disseny a Catalunya i a la resta de l’Estat és àmplia. La majoria
d’aquests centres inclouen assignatures de gestió del procés de disseny en els seus programes formatius
que, en general s’organitzen al voltant de la següent oferta de titulacions:
• Graduat Superior en Disseny (en les especialitats abordades per cada centre o escola)
• Màster
• Postgrau
• Especialització
3

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Programa formatiu e n gestió de manufactures de disse ny
Partint de l’anàlisi i estudi acurats de les respostes obtingudes a les entrevistes amb empreses i entitats, i
els problemes que plantegen, així com de la situació actual de l’Escola d’Art de Manresa, algunes de les
experiències en formació orientada a la gestió del disseny més rellevants a Catalunya, la resta de l’Estat i
Europa, permeten formular dues alternatives diferenciades:
• Reorganització de l’Escola d’Art de Manresa.
• Creació d’un programa formatiu en Gestió de les Manufactures de Disseny sota el paraigües
d’institucions de formació superior ja existents a Manresa: FUB o UPC.
L’anàlisi de les dues alternatives proposades, recomana, “a priori”, aprofitar les infraestructures
destinades a la formació superior i de postgrau ja existents a Manresa i, per tant, planter la creació d’un
programa formatiu en “Gestió de manufactures de disseny” o en “Gestió de processos de disseny” sota
el paraigües d’institucions de formació superior ja existents a Manresa: FUB o UPC.
L’orientació del programa formatiu, donaria peu a dues possibilitats diferents, sobre la base dels models
d’escola identificats; per una banda, un programa basat en el “Model ELISAVA” o en el “Model UPV” i,
per altra banda,
un programa basat en el “Model ISEM”:
Qualsevol d’aquestes possibilitats implicaria el disseny i desenvolupament d’un pla estratègic basat en
quatre
pilars fonamentals:
• Redefinició i estructuració del clúster de manufactures de disseny, amb la creació d’un “clúster
ampliat” integrat per empreses
especialistes en disseny de producte i empreses expertes en disseny
de processos productius, així com per representants de l’Adminsitració i de la Cambra de Comerç.
Aquest clúster funcionaria com l’òrgan rector del nou programa formatiu.
•
2.a) Creació d’un programa
formatiu basat en el “Model
ELISAVA” o el “Model UPV”
Alternativa 2 Creació d’un
programa formatiu de gestió de
processos de disseny
2.b) Creació d’un programa
formatiu basat en el “Model
ISEM”
Disseny d’una oferta formativa diferenciadora en relació amb l’actual i, per tant, centrada en la
gestió del disseny industrialitzable.
• Disseny i desenvolupament d’un pla de comunicació adreçat als futurs usuaris potencials en relació
amb l’oferta formativa diferenciadora
del nou centre.
• Disseny i desenvolupament d’un pla de promoció o màrqueting estructurat en diferents “onades”,
seguint l’estratègia d’implantació i abast territorial dissenyada
per al centre a mig i llarg termini.
4

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Programa formatiu basat e n el “Model ELISAVA” o e n el
“Model UPV”
Un programa formatiu organitzat al voltant de referents com el “Model ELISAVA” o el “Model UPV”
con stitueix la creació d’una escola superior de disseny similar a les experiències existents actualment a
Catalunya i la resta de l’Estat, amb una oferta curricular més o menys extensa de titulacions pròpies de
postgrau. El nivell d’especialització
en l’àmbit de la gestió del disseny dependrà de l’orientació que es
vulgui donar a aquesta formació
i, per tant, del propi disseny curricular.
Així mateix, per tal d’assegurar, per una banda, el seu impacte sobre el territori i, per l’altra, la seva
sostenibilitat i viabilitat a mig i llarg termini, el centre hauria d’equilibrar una seva oferta formativa
basada en dos pilars principals:
• Formació de postgrau competitiva i específica, centrada en la preparació
per a la gestió de la
industrialització del disseny: aquesta oferta formativa s’adreçaria tant a empreses com a
professionals o aspirants tant del Bages com de la resta de comarques catalanes i, en el futur, de la
resta de l’Estat.
• Formació específica per a empreses, formaciò a mida o in house: mitjançant aquesta oferta formativa
s’atendrien les necessitats de formació immediates de les empreses de la comarca del Bages i, a mig
termini, d’aquesta i altres comarques catalanes.
Un programa formatiu
basat en el “Model ELISAVA” o en el “Model UPV” integraria característiques
d’ambdós models, de forma que el centre resultant tindria com a trets principals i distintius els següents:
•
centre superior de disseny adscrit a una universitat,
• àmplia oferta en formació de postgrau,
• formació específica i exhaustiva en gestió de disseny, amb matèries molt especialitzades i possibilitat
d’optar per un itinerari curricular modular,
• oferta formativa específica per a empreses (formació
a mida, formació in house),
• desenvolupament d’una xarxa de relacions internacionals amb escoles de disseny europees,
• preu de matrícula situat en el segment mig: a voltant dels 4.000 a 6.000 euros (basat en un
producte del tipus Màster amb una durada aproximada de 400 – 450 hores lectives).
La posada en marxa d’aquesta alternativa, comportaria la valoració dels següents factors:
• La UPC i la FUB són centres especialitzats en el disseny de productes formatius amb orientació
empresarial (MBA, Postgraus i formació a mida per a empreses).
• Competència de l’oferta actualment existent en matèria de disseny a Catalunya i la resta
de l’Estat.
• Poca visibilitat en la seva etapa inicial: esforç de promoció.
• Necessitat de desenvolupar una oferta diferenciadora i capacitat per a comunicar-la.
5

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Programa formatiu basat e n el “Model ISEM”
El desenvolupament d’un programa formatiu basat en el “Model ISEM” suposa l’adopció
d’un model
organització
i formatiu propi d’una escola de negocis, amb una oferta que inclouria:
• MBA especialitzat en la gestió del disseny, amb possibilitat d’especialització en sectors concrets, com
ara la moda i els complements, la joieria, el moble o el disseny industrial.
• Postgraus d’especialització en aspectes concrets de la gestió del disseny.
• Formació a mida per a empreses, sota demanda.
Co m en el cas del model descrit anteriorment (basat en el “Model ELISAVA” i en el “Model UPV), el nou
centre hauria de plantejar la seva estratègia de viabilitat en una oferta capaç de
satisfer la demanda local
i, per l’altra una sèrie de productes formatius adreçats a captar l’interès d’usuaris potencials
de la resta de
Catalunya i de l’Estat. Aquest plantejament es basaria en tres pilars fonamentals:
• MBA de qualitat, especialitzat en la gestió del disseny.
Per a posar en marxa aquest producte, es
podria optar per establir col·laboracions amb la UPC, que ja disposa d’un programa MBA, o bé per
establir aliances estratègiques amb escoles de negocis de reconegut prestigi oi d’implantació a
Catalunya, com ESADE.
• Formació de postgrau competitiva i específica, centrada en la preparació per a la gestió de la
industrialització del disseny: aquesta oferta formativa s’adreçaria tant a empreses com a
professionals o aspirants de tot l’Estat i, en el futur, d’Europa.
•
Formació específica per a empreses, formaciò a mida o in house: mitjançant aquesta oferta formativa
s’atendrien les necessitats
de formació immediates de les empreses de la comarca del Bages i, a mig
termini, d’aquesta i altres comarques catalanes.
El programa
formatiu basat en el “Model ISEM” tindria les següents característiques:
• escola de negocis especialitzada en gestió de disseny (MBA i postgraus amb possible estructura
modular),
• vinculació a un centre universitari (UPC o FUB) o a una escola de negocis amb prestigi reconegut (ex.:
ESADE),
• desenvolupament d’una xarxa de relacions internacionals amb escoles de negocis i escoles de disseny
europees,
• forta vinculació amb el món empresarial, a través de la participació del clúster de manufactures de
disseny en els òrgans rectors del centre i del desenvolupament d’un model organitzatiu que facilités
la participació,
segons modalitats establertes pel propi centre, d’altres empreses,
• promoció de la recerca i la innovació en el camp de la gestió del disseny, mitjançant la creació d’una
àrea especialitzada
o d’un “Observatori per a la gestió de les manufactures de disseny”, com un
espai per a la reflexió, l'anàlisi i la discussió sobre els models de gestió de la industrialització dels
productes de disseny,
• preu de matrícula situat en el segment alt: a voltant dels 15.000 a 20.000 euros (basat en un
producte del tipus Màster amb una durada aproximada de 400 – 450 hores lectives).
6

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
La posada
en marxa d’aquesta alternativa, comportaria valorar els següents factors:
• El nou centre tindria poca visibilitat en la seva etapa inicial; això comportaria un esforç de promoció i
comunicació dels aspectes diferenciadors de la nova oferta formativa.
• Actualment existeix al menys un centre a l’Estat amb una oferta consolidada d’aquestes
característiques (ISEM).
• El nou centre donaria resposta a la demanda potencial de Catalunya i el seu
entorn geogràfic
immediat.
• Existeix la possible necessitat de construir aliances estratègiques amb escoles
de negocis o centres de
formació en negocis amb prestigi reconegut.
Principals
ce ntres de promoció del disse ny a Europa
Europa té una posició de lideratge en relació la producció de disseny de qualitat i d’una àmplia gamma
d’activitats relacionades amb el disseny. Per aquesta
raó, tots els països del nostre entorn compten amb
organitzacions dedicades a la promoció del disseny. Aquestes organitzacions aglutinen tant les empreses
productores
de disseny, com les que en són usuàries, així com, en la majoria dels casos, les
administracions públiques competents i el món acadèmic. Els centres de promoció del disseny
constitueixen, doncs, nuclis dinamitzadors per als clústers empresarials que fan del disseny i la
seva gestió
una de les seves activitats estratègiques, així com per a altres agents implicats en el procés.
Els principals aspectes analitzats per caracteritzar el model organitzatiu i funcional dels centres estudiats,
es presenten a continuació.
• Tipus de centre
•
La tipologia de centres de promoció del disseny és diversa, depenent dels agents implicats en la seva
creació, així com de l’evolució del propi centre, sovint degut a l’aplicació d’estratègies
sectorials o
polítiques públiques de suport.
Existeixen, per tant, centres
públics, com el Design Council de Londres, fundacions d’arrel pública
com The Ligthouse de Glasgow i el Design Forum Finland a Helsinki, o d’iniciativa privada, com el
Polimoda Group de Florència.
Tanmateix trobem associacions empresarials i professionals, com l’Associazione Disegno Industriale
de Milà,l’International Design Zentrum Berlin o l’Associació de Disseny Indsutrial del Foment de les
Arts Decoratives a Barcelona. Però
també hi ha exemples de centres de promoció del disseny a
Europa constituïts sota la fórmula d’empreses privades, com és el cas del Centro Português de
Design a Lisboa o l’European Design Centre a Eindhoven.
Missió
La principal missió d’aquest tipus de centres és la promoció del disseny, amb les variacions derivades
del sector en el qual estan especialitzats i el seu model organitzatiu.
• Activitats
7

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
La missió del centre determina les seves activitats, centrades principalment en iniciatives de promoció
i formació adreçades als següents agents:
- membres i / o associats: publicacions especialitzades, networking, activitats formatives, suport
organitzatiu i / o financer per a la participació en activitats de promoció interna i externa
(exportació),
- administracions públiques: publicacions especialitzades, lobby, iniciatives conjuntes de promoció
del disseny
i creació d’infraestructures,
- acadèmia: realització d’iniciatives conjuntes com projectes de R+D i col·laboració en activitats de
formació,
- consumidors i públic en general: exposicions, seminaris i producció de campanyes mediàtiques a
ràdio, TV, Internet i altres mitjans.
• Finançament
El règim de finançament de cada centre depèn
de la seva naturalesa jurídica. Així doncs, els centres
públics estan directament finançats per l’Administració, les fundacions i associacions professionals o
empresarials es finances mitjançant les quotes dels seus membres i associats, així com mitjançant la
realització de treballs
ad hoc. Per la seva banda, les empreses reben els seus ingressos directament
dels treballs i serveis que ofereixen.
Cre ació d’un clúste r e n manufactures de disse ny
Disse ny i innovació
Qualsevol iniciativa adreçada a posar en marxa un programa formatiu en gestió de les manufactures de
disseny,
independentment del model administratiu o jurídic que adopti, ha de contemplar
necessàriament
la vinculació entre disseny i innovació, no només des del punt de vista del producte sinó
també dels processos productius.
Aquesta anàlisi hauria de portar a la redefinició del clúster de manufactures de disseny, per
tal d’integrarne
les empreses especialistes en el disseny de processos de producció (enginyeries), els serveis de les
quals la totalitat de les empreses entrevistades. Aquest “clúster ampliat” comprendria, “a priori”,
emp reses especialistes en disseny de producte i empreses expertes en disseny de processos productius,
tenint en compte l’existència d’empreses
que desenvolupen ambdues branques del disseny industrial.
Hete roge neïtat de la mostra
La mostra d’empreses que integren el clúster de manufactures de disseny identificat al MIC és molt
heterogènia.
Com a conseqüència, durant les entrevistes s’ha comprovat que, en primer lloc, les empreses
entrevistades entenen de forma molt diversa el concepte de “gestió del procés de disseny”, en relació
amb els següents factors:
8

•
Sector d’activitat
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Dins del sector del tèxtil, per exemple, el model de negoci de Creasilk (Míriam Ponsa) és molt
diferent del que apliquen P&B o José Manubens, per un costat, i Polisilk, per l’altre. En aquest sentit,
el model de negoci de Creasilk (Míriam Ponsa) s’acosta molt més al de Tous (joireia) i, fins i tot, en
alguns aspectes, al d’Enric Rovira (alimentació).
• Rellevància del procés creatiu en les primeres etapes del procés de gestió del disseny.
El model de negoci
es troba determinat per la importància de les tasques de creació que
caracteritzen les primeres
etapes del procés de gestió de les manufactures de disseny.
Aquests
dos factors determinen les prioritats de l’empresa respecte el seu model de negoci i l’estratègia a
seguir.
D’aquesta manera, hi ha empreses que no atorguen tanta importància com altres al procés de
creació (sovint marcat per la necessitat de crear o seguir tendències), mentre que consideren més
estratègiques
les etapes de producció i comercialització del producte.
Aquesta diferenciació, així com la necessària inclusió en el clúster de les empreses especialitzades en el
disseny
de processos productius (inclòs el disseny i/o fabricació de maquinària), portaria a la redefinició
del clúster de manufactures de disseny, tal i com està definit actualment, cap a un “clúster ampliat”.
Cre ació d’un clúste r
L’apartat 3.2 recomana la redefinició del clúster de manufactures de disseny, per
tal de donar cabuda a
empreses expertes en disseny de producte i empreses especialitzades en disseny de processos de
producció.
Així
mateix, és necessari presentar a les empreses un Programa Marc d’actuació, amb propostes
concretes
per a les activitats que hauria de desenvolupar el clúster ampliat de manufactures de disseny,
amb una missió clara, uns objectius específics i una proposta d’actuacions a curt i mig termini.
La C ambra de Comerç de Manresa, com a organisme d’interlocució directa amb les empreses, hauria de
liderar el disseny d’aquest Programa Marc.
Una de les principals activitats del clúster, amb el suport de la Cambra de Comerç de Manresa i les
administracions
(Ajuntament i Generalitat) consistiria a elaborar un pla estratègic de promoció basat en
dos pilars fonamentals:
• Promoció interna: potenciació de la imatge de Manresa a Catalunya i la resta de l’Estat com a pol
d’excel·lència i especialització en formació en la gestió de processos de disseny, amb iniciatives
empresarials d’èxit.
• Promoció externa: aliança estratègica amb Barcelona, com municipi tractor en l’àmbit del disseny,
reconegut internacionalment.
Donat que moltes de les empreses entrevistades no tenen clar el paper que podrien desenvolupar en el sí
del clúster, convindria esbossar un pla d’actuacions, amb uns objectius clarament identificats, que
s’exposaria a les empreses interessades
per debatre’l.
9

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Aquest pla hauria d’incloure, com a mínim, les següents línies de reflexió:
• La formació per a l’especialització
en el procés de gestió de les manufactures de disseny:
professionals polivalents, amb una bona capacitació tecnològica i amb una formació integral de
negoci (management), És a dir, professionals amb formació en gestió empresarial aplicada a les
manufactures de disseny.
• La promoció, inclòs el suport a l’exportació.
• La desindustrialització que condueix a la deslocalització de les empreses manufactureres.
• La protecció de la propietat industrial i intel·lectual.
•
La innovació com a motor de competitivitat, incloent-hi tant la gestió del procés creatiu per al
disseny de nous productes, com la innovació en el disseny i gestió dels processos productius
(aplicació de noves tecnologies,
disseny i desenvolupament de maquinària, logística, comercialització,
etc.).
• La creació d’una imatge de marca per a Manresa, establint una aliança estratègica amb Barcelona.
10

1. Introducció
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
1. Introducció
11

1. Introducció
1.1. Objectius i Metodologia
1.1.1. Objectius
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
D’acord amb les reunions de treball mantingudes, s’entén que la meta del projecte consisteix a
analitzar la viabilitat de la creació d’una escola de gestió de manufactures de disseny i d’un espai per a
creadors novells, tot dinamitzant el paper dels stakeholders integrats en el clúster de manufactures de
disseny.
Manresa juga un important paper de capitalitat en relació a un ampli territori de la Catalunya interior,
que també identifiquem com a Catalunya Central.
El sector industrial de Manresa genera un 27% del valor afegit brut total de l'economia de la ciutat, i
ocupa el 36% de la població ocupada resident.
L'estructura industrial agrupa a prop de 600 establiments industrials, amb un domini aclaparador de la
petita empresa (un 76% de les empreses tenen menys de 5 treballadors, i el 11% no superen els 11
assalariats).
Com a subsectors més importants, cal assenyalar el sector metal·lúrgic, amb les activitats de tractament i
cobriment de metalls, fusteria metàl·lica, tallers mecànics, construcció de maquinària tèxtil i indústria
auxiliar de l'automòbil . Altres subsectors importants són el tèxtil - confecció, cinteria, punt -, la fusteria,
l'alimentació i les arts gràfiques.
La Cambra de Comerç de Manresa, en un món global, vol ser un dels nodus importants al Bages del
que és una xarxa mundial.
Per això centra la seva activitat quotidiana en els factors que avui en dia més incideixen en la competivitat
de les empreses, tot oferint suport a la internacionalització, la innovació, la creació de noves
empreses, la cura del medi ambient, la formació de les persones, el comerç local, etc.
La intenció de la Cambra de Comerç de Manresa és promoure la creació d’una escola de gestió
de manufactures de disseny i d’un espai per a creadors novells. Per a aconseguir aquest
objectiu, es realitzaran activitats de:
12

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Dinamització del clúster de manufactures de disseny, integrat per empreses del sector, centres de recerca
i altres agents econòmics i socials de foment de la R+D+i.
• Elaboració d’un informe que permeti demostrar la viabilitat del projecte de creació d’una escola de
gestió de manufactures del disseny i d’un espai per a creadors novells tot estudiant i valorant dues
alternatives estratègiques:
- redefinició de l'escola de disseny municipal,
- creació d'una nova escola de disseny.
En aquest sentit, s’han definit una sèrie d’objectius parcials essencials per a assolir aquesta finalitat:
• Analitzar les activitats dels stakeholders integrats en el clúster de manufactures de disseny.
• Afavorir el networking entre els stakeholders integrats en el clúster.
• Identificar algunes de les iniciatives existents (benchmarking) a escala europea per orientar la
definició del model d’una escola de gestió de manufactures de disseny i d’un espai per a creadors
novells.
• Elaborar un informe que permeti demostrar la viabilitat del projecte.
- Determinar clarament els objectius de l’alternativa seleccionada.
- Analitzar l’entorn competitiu on es desenvoluparan les activitats del centre.
- Establir l’estratègia de viabilitat idònia en funció dels objectius i l’entorn competitiu.
L’abast territorial i organitzatiu és el següent:
• Abast territorial:
El projecte identifica i analitza les principals activitats relacionades amb el disseny industrial que
actualment porten a terme les empreses del Bages, partint d’una mostra d’empreses de sectors
diversos amb un ús intensiu de les activitats relacionades amb el disseny i la seva gestió.
Així mateix, l’abast territorial contemplat a l’estudi, permet conèixer el potencial i perspectives de
futur de les activitats relacionades amb la gestió del disseny de les empreses del Bages, així com
el suport que requereixen per part de les administracions i altres organismes de foment
empresarial.
13

• Abast funcional:
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Realització de 14 entrevistes en profunditat amb una selecció dels agents identificats, amb
l’objectiu de recollir llur coneixement sobre la situació del disseny industrial a la comarca del
Bages en relació amb el seu sector i quin ús fan dels serveis especialitzats de disseny.
Així mateix, el projecte permetrà identificar les principals dificultats que troben les empreses
industrials de Manresa per incorporar tècniques efectives de gestió del procés d’industrialització
del disseny com a eina estratègica per al seu negoci.
Per altra banda, l’estudi és una eina per conèixer el suport que les empreses industrials de
Manresa necessiten per part de les administracions per facilitar la incorporació de disseny als
seus productes, incloses les possibilitats de posar en marxa una escola de gestió de manufactures
de disseny i un espai per a creadors novells.
Estudi d’experiències formatives equiparables a la resta de l’Estat i d’Europa (benchmarking) per
millorar l’escenari de posibles alternatives adreçades a posar en marxa l’escola de gestió de
manufactures de disseny i l’espai per a creadors novells.
Elaboració d’una proposta preliminar de recomanacions i d’un escenari de futur en relació amb
les alternatives valorades, que permeti assolir els objectius establerts, en relació amb les seves
característiques, estructura i aplicabilitat; així com la fixació d’objectius estratègics que permetin
mesurar, en el futur, l’impacte de la iniciativa i/o la realització d’altre tipus d’accions derivades de
les recomanacions del present estudi.
14

Llançament
del projecte
FASE 0
Llançament
Abast del
projecte
1.1.2. Metodologia
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Per assolir els objectius previstos per al projecte, s’ha seguit l’esquema metodològic següent:
Definició de l’estratègia del clúster i dinamització
FASE I
Situació del clúster
Anàlisi del clúster
(stakeholders):
• Reunions amb els
possibles stakeholders
• Anàlisi dels stakeholders
(empreses,
administracions,
universitats i centres
d’R+D, altres)
• Identificació de la missió i
objectius del clúster
• Organització i
coordinació del clúster
Fita 1
Benchmarking (casos d’èxit)
Anàlisi DAFO
de les
alternatives
estratègiques
Anàlisi d’experiències similars
Anàlisi de la viabilitat
Networking entre els stakeholders
Implantació
estratègia del
centre
FASE II FASE III
FASE IV
Desenvolupament del
informe de viabilitat
Missió i visió
Objectius
Entorn competitiu
Organització
Estratègia formativa
Pressupost
Gestió del projecte + Control de qualitat
Pla de empresa
Elaboració del Pla de
empresa dels centres
Missió i visió
Objectius
Entorn competitiu
Gestió i
organització
Mercat
Definició del
producte
Estratègia financera
Marketing
Fita 2 Fita 3
Realització de la
planificació de detall
Desenvolupament del
Quadre de
comandament
Comunicació i
formació
A continuació es detalla, per a cadascuna de les activitats contemplades a la metodologia, els seus
objectius i les tasques desenvolupades.
Execució
15

Organització i Llançame nt
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Objectiu: En aquesta fase l’objectiu és organitzar el pla de treball, determinar el sistema de seguiment
del projecte i posar en funcionament el Comité de Direcció.
Activitats:
Desenvolupament d’una reunió de llançament del projecte amb els responsables identificats per
l’Ajuntament i la Cambra de Comerç de Manresa, a la qual es va presentar l’equip de treball de
Deloitte.
Definició del Pla de Treball.
Creació del Comité de Direcció del projecte, definint de forma conjunta els components, funcions,
responsabilitats i periodicitat de les reunions de seguiment.
Desenvolupament d’un Pla de Comunicació que identifiqui tant les persones que han de ser
informades i el missatge que s’ha de transmetre a cadascú (a validar per part de l’Ajuntament i la
Cambra de Manresa), especialment en allò que fa referència als agents entrevistats.
Identificació de la informació disponible: recolecció d’informació interna de l’Ajuntament de
Manresa que serveixi com font de suport per a la consecució del projecte: estudis previs encarregats
per l’Ajuntament, directrius d’actuació, etc.
Etapa d’anàlisi
Anàlisi dels age nts implicats
Objectius: Conèixer les activitats d’R+D+i dels stakeholders que integren el clúster de manufactures del
disseny a partir d’una anàlisi de les seves experiències i del potencial i perspectives de futur.
Dinamitzar les activitats de coordinació del clúster per assegurar-ne:
• la definició de la seva missió,
• l’establiment dels seus objectius,
• la seva cohesió i unitat d’acció respecte els objectius comuns.
Analitzar experiències similars:
• posant a disposició del clúster el coneixement d’iniciatives semblants arreu d’Europa (best
practices) mitjançant una feina de comparació (benchmarking),
• establint vies de contacte amb els stakeholders potencialment interessants per als objectius del
clúster (networking).
16

Activitats:
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Anàlisi dels stakeholders que integren en el clúster de manufactures del disseny: empreses,
centres de recerca i universitats i altres agents econòmics
i socials de foment de la R+D+i.
Elaboració d’una enquesta per als stakeholders.
Realització d’entrevistes personals amb 13 empreses i 2 agents representatius.
Les entrevistes
van ser agendades de la forma següent:
•
Redacció d’un esborrany de carta oficial de l’Ajuntament i la Cambra de Comerç de Manresa,
explicant el projecte que s’està realitzant, els objectius de l’entrevista i el compromís (si així ho
consideren convenient l’Ajuntament i la Cambra de Comerç de Manresa) de compartir els
resultats de l’estudi amb l’organitzacio a entrevistar.
• Enviament per correu, i previ enviament
per correu electrònic per accelerar l’agenda de les
entrevistes, i contacte per telèfon per fixar el día i la ubicació de la reunió (preferentement a les
oficines de l’agent entrevistat).
•
Enviament per correu electrònic uns dies abans de l’entrevista una agenda indicativa dels temes
a tractar, de forma que l’organització entrevistada pogués posar a disposició del nostre equip de
treball les persones idònies de la seva organització, així com preparar
anticipadament la
documentació escrita que consideressin que havíem de tenir en compte a l’estudi, amb
l’objectiu d’aconseguir la màxima eficàcia de les entrevistes a mantenir.
La guía per a les entrevistes a agents implicats ha incorporat els següents aspectes:
- Informació de contacte de les persones
entrevistades per al posterior seguiment dels
resultats de l’estudi i futures actualitzacions
del mateix.
- Explicació dels objectius de l’estudi.
- Dades bàsiques de l’entitat: finalitat, funcions, organització, àmbit geogràfic, etc.
- Variables qualitatives descriptives: coneixement
de la contribució del disseny i la seva gestió a
la competitivitat empresarial, oferta formativa actual, impacte positiu sobre el territori,
concentració dels esforços inversors.
-
Variables qualitatives subjectives: valoració del paper estratègic del disseny, en relació amb la
formació (professionalització), creació, promoció (internacionalització) ; desafiaments
prioritaris per al creixement, anàlisi dels principals avenços tecnològics relacionats amb el
disseny aplicat, a mig / llarg termini ; creació d’un elevat valor afegit (en relació amb la
competitivitat internacional) ; integració d’un component essencial d’innovació sovint d’alt
nivell ; aproximació dels desafiaments plantejats a escala internacional del disseny com a
motor de la innovació / la penetració en el mercat (a llarg termini) ; problemes als que
s’enfronten les empreses industrials de Manresa per incorporar el disseny als seus productes i
suport que necessiten per part de les administracions.
Estudi d’informes existents en la matèria, com complement al treball de camp realitzat,
s’ha
completat l’estudi dels agents implicats amb l’anàlisi d’informes i publicacions recents.
17

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Anàlisi dels stakeholders i organització
interna del clúster, recollint els següents punts:
•
Missió, visió i valors del clúster.
- Revisió de les restriccions de l’estratègia derivades dels stakeholders (potencials clients,
usuaris i proveïdors, empleats,
administració pública, etc.) i els seus requeriments.
Estudi comparatiu
Objectiu: Conèixer les pràctiques existents en matèria de formació específica per a la gestió de
manufactures de disseny a la resta de l’Estat i a altres països europeus, amb experiències d’èxit.
Activitats:
Identificació (benchmarking) d’iniciatives
similars (best practices) portades a terme arreu d’Europa:
• dades de contacte
del centre,
• ciutat / país,
• tipus de centre (privat, públic, mixte),
• especialitat, oferta formativa incloses matèries de gestió.
Presentació de les
línies mestres de l’estratègia formativa que emmarcarà les activitats de docència i
gestió de la innovació del centre de coneixement diferencial i la creació de l’espai intel·ligent
per a
nous creadors.
Elaboració d’un Informe d’anàlisi final amb les conclusions de tota l’Etapa d’Anàlisi:
La caracterització dels stakeholders que integren en el clúster de
manufactures del disseny.
Els resultats quantitatius i qualitatius del treball de camp.
La definició de l’organització interna del clúster de gestió de manufactures de disseny.
Les pràctiques en altres països europeus que puguin ser aplicables al cas de Manresa.
18

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Etapa de conclusions i re comanacions
Proposta de la situació obje ctiu i re comanacions d’’actuació
Objectiu: Proposar, de forma preliminar, l’estructuració de l’escola de gestió de manufactures de disseny
i del centre per a creadors novells objecte d’estudi, en quant a llur estructura fonamental, el seu àmbit
d’activitat i llur sistema de gestió.
Activitats:
Caracterització general de les alternatives possibles.
L’anàlisi realitzada a l’etapa anterior de l’estudi haurà de permetre elaborar una relació de les
característiques que hauria de reunir l’escola de gestió que, d’acord amb l’estratègia territorial, doni
resposta als problemes i necessitats de les empreses a l’hora de gestionar els seus processos
d’industrialització del disseny.
Elaboració d’una anàlisi DAFO de les alternatives estratègiques contemplades per a la creació
d’una escola de gestió de manufactures de disseny i d’un espai per a creadors novells:
• redefinició de l'escola de disseny municipal,
• creació d'una nova escola de disseny.
Caracterització específica de l’alternativa seleccionada.
Com desenvolupament de les característiques generals plantejades per a la futura escola de gestió de
manufactures de disseny i l’espai per a creadors novells, es detallaran els aspectes més específics
referits a l’alternativa triada entre les analitzades.
Elaboració d’un Informe preliminar de viabilitat de l’alternativa seleccionada a partir de l’anàlisi prèvia
dels stakeholders que possiblement participarien en el clúster, i que comprèn les següents àrees:
• descripció de la iniciativa i estratègia
• organització
• identificació i comprensió del mercat, els usuaris i la competència
• estratègia formativa
• pressupost orientatiu dels centres
• perfils dels clients i usuaris potencials
• definició de segments clau
• presentació de l’estratègia genèrica
aplicable a la iniciativa: diferenciació, direcció i coordinació,
costos i estratègia formativa.
19

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
2. Etapa d’anàlisi
20

2. Etapa d’Anàlisi
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
2.1. Selecció i caracterització de les mostres per a l’anàlisi
qualitativa, i planificació del treball de camp
2.1.1. Selecció i caracterització de la mostra
Partint de l’informe Manresa Innovació + Coneixement, s’han seleccionat 14 agents a entrevistar.
Organitzacions e ntrevistades
Aquest camp de la mostra està integrat per un conjunt heterogeni d’empreses, en relació amb el tamany,
la intensitat en incorporació del disseny a la seva activitat i l’antiguitat.
La relació és la següent:Organització Activitat
Tous joieria
Míriam Ponsa / Creasilk, S.L. disseny de moda
Senyor 1961, SL confecció de roba d’home
Polisilk, S.A. fabricació de fibres artificials
P&B cintaire
José Manubens cintaire
Filkatia, S.A. fabricació de cabdells de llana
Indecasa, S.A. fabricació de mobiliari per a exteriors
Versàtil, S.A. / Rafemar, S.A. venda de mobiliari
Skis Rossignol de España, S.L. fabricació de skis
Altro Manresa S.A. disseny i fabricació de mobiliari
Enric Rovira, S.L. xocolater
UPC universitat pública
Fundació Universitat del Bages centre universitari de formació continuada
Total: 14 entrevistes
21

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
2.1.2. Planificació del treball de Camp
Organització i llançame nt
Amb la finalitat de mantenir un adequat seguiment del projecte es varen mantenir diferents reunions
entre l’equip de Deloitte i l’Ajuntament i la Cambra de Comerç de Manresa, per tal de detallar els
diversos aspectes de l’estudi i establir un enfocament comú.
Planificació del Tre ball de camp
Durant l’etapa d’anàlisi s’ha desenvolupat un estudi sistemàtic de la situació actual de les activitats
relacionades amb el disseny industrial que porten a terme les empreses del Bages, el potencial i
perspectives de futur i el
suport que requereixen per
part de les administracions i
altres organismes de
foment empresarial.
Per començar, s’ha fet una
selecció organitzacions amb
l’objectiu de posicionar i
identificar els diversos
agents que operen en el
sector, així com les funcions
que desenvolupa cadascun
d’ells. En aquest sentit,
s’han pres algunes de les
entitats enumerades a
l’informe MIC.
El contacte amb els agents
identificats s’ha fet
mitjançant un procés dividit
en tres fases:
1. Envíament d’una
carta oficial de
l’Ajuntament i la
Cambra de Comerç de
Manresa. En aquesta
carta, el Sr. Alain Jordà
(Regidor d’Hisenda,
Promoció Econòmica,
Innovació i Tecnologia
de l’Ajuntament de
Manresa) i el Sr. Manel
Rossell (President de la
Cambra de Comerç de
Manresa) exposen la
intención d’establir
22

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
contacte amb els agents identificats, i explica la finalitat, abast i objectius de l’estudi.
La carta ha estat enviada via mail i correu ordinari a tots els agents seleccionats,.
2. En segon lloc, s’ha establert contacte telefònic amb els agents identificats. Mitjançant la trucada
telefònica s’ha pogut explicar als interlocutors tots aquells aspectes que no haguessin quedat clars a
través de la carta i s’han datat les entrevistes.
En alguns casos, l’agent a entrevistar ha sol·licitat el guió de l’entrevista per avançat, amb l’objectiu
de preparar l’entrevista amb més detall i poder oferir una informació acurada.
3. Per últim, la realització de les entrevistes personals. Aquestes entrevistes han tingut una durada
aproximada d’una hora.
Durant les entrevistes s’ha buscat recollir el màxim número d’impressions sobre el procés de gestió
de les manufactures de disseny. Per aquesta raó s’han utilitzat uns qüestionaris guia, que seran
detallats en un apartat posterior. Sense perjudici d’això, a més d’utilitzar-se la guia com instrument
per a conduir les entrevistes i atorgar un grau d’homogeneïtat als resultats, les entrevistes s’han
desenvolupat amb un sistema de participació oberta, de forma que s’hi han inclòs totes les
impressions i reflexions de l'agent entrevistat encara que no apareguessin en la guia per a
l'entrevista. Així mateix, s'ha fomentat l'al·lusió a tots aquells temes que han estat objecte de
recurrència en les entrevistes anteriors, implicant l'interlocutor en els principals temes relacionats
amb el procés de gestió de les manufactures de disseny.
En tots els casos, les entrevistes s'han desenvolupat en les oficines de l'agent a entrevistar.
2.2. Qüestionaris Tipus
Aquests qüestionaris han estat els utilitzats a manera de guia durant les entrevistes presencials amb els
diferents agents implicats.
El qüestionari tipus ha estat l'eina d'obtenció de la informació i el mitjà per a homogeneïtzar els resultats.
No obstant això, àdhuc servint de guia per a les entrevistes, en aquestes s'han tractat diverses matèries
no contemplades en el qüestionari tipus, però que, donada la recurrència amb la qual han aparegut al
llarg del treball de camp, s'han identificat com punts rellevants per a l'estudi.
D'aquesta manera, l'aplicació i utilització del qüestionari tipus com guia per a les entrevistes ha anat
evolucionant a mesura que les demandes i exigències de les entrevistes conformaven un panorama per a
un aprofitament òptim de les mateixes.
En aquest sentit, realitzar les primeres preguntes del qüestionari ha anat perdent el seu significat ja que
per a l'interlocutor suposava repetir una informació recollida per complet a la Web Corporativa, al mateix
temps que l'interlocutor perdia interès per l'entrevista. No obstant això, quan l'entrevista s'ha conduït de
manera directa al procés de gestió de les manufactures de disseny, eludint la presentació institucional,
l'interlocutor ha mostrat una major participació i intensitat en les respostes.
Per altra banda, en algunes ocasions el qüestionari ha estat demanat prèviament de cara a una millor
preparació de les entrevistes, i en determinats casos el qüestionari ha estat emplenat íntegrament per
l'interlocutor amb antelació a la celebració de l'entrevista.
23

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Amb la intenció d’elaborar un model de guia que s'adaptés de la forma més eficient a les característiques
de l'interlocutor, s'han establert dos models de qüestionari diferents. Un ha estat dissenyat per a
empreses privades i altre per a la resta d’entitats implicades.
El format dels qüestionaris tipus, utilitzats durant l'anàlisi qualitativa, per a les dues versions del mateix es
presenten a l’Annex 1.
2.3. Resum executiu d’informes rellevants publicats
2.3.1. Introducció
En aquest capítol es recullen alguns estudis, informes o publicacions
que, d'alguna manera, han tingut un protagonisme rellevant en
l'elaboració de l'estudi. S'ha estructurat de manera que es pugui
tenir accés a la informació més important de forma ràpida, clara i
concisa.
Amb aquest objectiu, s'ha elaborat una fitxa per a cadascun dels
documents analitzats, exposant-hi: l'any de publicació, autor o
autors, àmbit geogràfic al que se circumscriu el document, objectius
que es van perseguir amb la publicació de l'estudi, així com una breu
descripció del contingut, en la qual es busca recollir la informació de
major importància i oferir una visió estructurada dels continguts del
mateix.
En general, les publicacions consultades es plantegen cinc objectius principals:
1. Diagnosticar i caracteritzar el sector del disseny dins de l’àmbit geogràfic i cronològic de cada estudi,
així com les empreses usuàries de disseny.
2. Valorar l’aportació del disseny i la indústria creativa al teixit industrial i productiu.
3. Analitzar la incorporació del disseny i la seva gestió en l’activitat habitual de l’empresa.
4. Fomentar l’ús del disseny entre les empreses i els consumidors com a eina d’increment de la
competitivitat, fins i tot, a escala internacional.
5. Analitzar el paper de les Administracions Públiques en la definició de les seves polítiques i programes
de suport i promoció del disseny.
24

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Les principals conclusions generals d’aquests estudis es resumeixen a continuació:
1. Europa produeix disseny de qualitat i, per tant, gaudeix d’una posició única per a exportar a la resta
del món una àmplia gamma d’activitats relacionades amb el disseny. Donat que aquesta posició de
lideratge no és indefinida, cal identificar i posar en marxa iniciatives audaces per assegurar-ne
l’excel·lència present i, sobretot, futura.
2. El disseny i la indústria creativa no només aporta el disseny de més i millors productes i processos,
sinó de models de negoci completament nous i sostenibles, tant des del punt de vista de creixement
econòmic, com mediambiental. El disseny és, per tant, una eina estratègica per a les empreses.
3. El disseny i les activitats relacionades constitueixen un dels principals motors de la innovació i són,
per tant, elements diferenciadors fonamentals per tal de mantenir avantatges competitius entre
empreses, regions i nacions.
2.3.2. Llistat d’informes seleccionats
Temas de diseño en la Europa de hoy (BEDA)
El diseño en España. Estudio estratégico (Federación Española de Entidades de Promoción de Diseño)
Diseño industrial guía metodológica (PRODINTEC)
Estudio del impacto económico del diseño en España 2005 (DDI)
Eines de progrés. Disseny industrial (CIDEM)
Èxit de mercat i disseny (CIDEM)
10 Points. Attitudes, profitability and design maturity in Swedish companies (Teknikforetage i SVID)
L’Annex 2 ofereix una fitxa resum de cadascuna de les publicacions estudiades.
25

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
2.4. Informe d’anàlisi dels agents implicats. Resultats de les
entrevistes presencials
En aquest apartat s’hi exposen les principals idees extretes de les diferents entrevistes, fent especial
èmfasi en aquelles que han aparegut amb major recurrència.
Per altra banda, s'estableix una classificació de les mateixes en funció del tipus de font d'on
provenen, tot identificant-ne les següents:
• Empresa privada
• Entitat de formació superior i continuada
2.4.1. Principals idees extretes de les entrevistes
Ide es extretes d'e mpreses privades
El disseny aplicat a l’activitat de l’empresa
1. Totes les empreses entrevistades declaren la importància de la incorporació del disseny a la seva
activitat habitual. Malgrat això, la diversitat de sectors a què pertanyen, els productes que
fabriquen i els seus mercats objectius, determinen la intensitat en l’ús que aquestes empreses
fan del disseny.
La necessitat de creació i adopció constant de tendències determina el procés de gestió del
disseny que porten a terme part de les empreses entrevistades, especialment les empreses del
sector de la moda (Creasilk – Míriam Ponsa, Tous i Filkatia), que han d’elaborar un mínim de dos
mostraris anuals, en els quals inverteixen importants recursos,als que s’hi afegeixen la inversió en
màrqueting, producció i distribució.
Un cas semblant el constitueixen les empreses del sector del moble (Rafemar-Versàtil i Altro) i,
fins i tot, el cas singular d’algunes empreses d’alimentació (Enric Rovira), que basen la seva
activitat en la constant creació de productes nous.
En general, aquest tipus d’empreses, fonamenten la gestió del disseny en els següents pilars:
• Disseny industrialitzable: creació enfocada a la fabricació de productes sota criteris de
qualitat i preu.
• Comercialització mitjançant xarxa de botigues pròpies o multimarca i, en ocasions,
franquícies o acords comercials.
26

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
• Internacionalització: estratègia comercial orientada a l’expansió internacional, en ocasions,
amb part de la producció deslocalitzada.
• Màrqueting (creació de marca): selecció acurada de la presència en fires sectorials i
showrooms per tal de potenciar i, alhora, protegir la imatge de marca, donat que
l’exclusivitat i el prestigi del disseny són part essencial del nucli del negoci.
• Noves tecnologies: incorporació de la informàtica en els processos de disseny i producció.
Aquestes permeten accelerar la producció i facilitar la creació de models nous.
En el cas de les empreses del sector de la moda, però amb una activitat de caire més tradicional
(Señor 1961), no existeix la necessitat de crear mostraris cada sis mesos i no distribueixen les
seves confeccions a tercers. En canvi, busquen i recullen la informació proporcionada pels propis
clients, juntament amb tasques de vigilància de tendències.
“Amb aquesta informació, es va crear una nova marca, diferenciada de Señor 1961, anomenada
SG4, i que es troba més orientada al “branding”. S’utilitza com un centre d’experimentació amb
possibles futures tendències detectades.”
Dins del sector tèxtil, s’ha entrevistat un tipus d’empreses (P&B, José Manubens) que es podrien
considerar subsidiàries de les tendències marcades per la moda i que, per tant, centren la gestió
del procés de disseny en i la innovació de processos de producció, mitjançant l’adquisició i el
desenvolupament de maquinària i la incorporació de noves tecnologies aplicades a la producció.
Els canals de distribució d’aquestes empreses són completament diferents de les empreses de
disseny de moda.
En el cas específic de Rossignol, donat que el disseny es fa íntegrament a França, comparteixen
amb les empreses de disseny de moda la renovació semestral de mostraris i, per tant, la
necessitat d’innovar constantment en processos productius.
2. Malgrat que moltes de les empreses entrevistades consideren la inversió en disseny com un punt
estratègic en la seva activitat, en general no han estat capaces de dimensionar la despesa anual
que comporta aquest concepte.
3. Pel que fa les experiències empresarials considerades casos d’èxit per les empreses entrevistades,
bona part d’elles coincideix en la importància de la creació de marca, basada principalment en
un sòlid treball de màrqueting.
Per a alguns sectors, com la moda i la joieria, resulta imprescindible reforçar aquesta estratègia
tant en els plans d’expansió basats en l’obertura de botigues pròpies, com en la selecció i
localització dels millors espais multimarca per situar les seves creacions.
27

Gestió del disseny a l’empresa
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
1. Totes les empreses entrevistades disposen de personal en l’àrea de creació i disseny de producte.
L’existència d’un departament específic depèn del pes d’aquesta etapa en el procés general de
gestió de producte.
En general, les empreses vinculades al sector de la moda i els complements, així com les de
mobles i alimentació, disposen de personal especialitzat, sovint organitzat en petits
departaments de disseny d’entre 3 i 7 persones, excepte en el cas de Tous, on supera les 10.
Aquest personal té formació específica en disseny (industrial, gràfic, etc.). És igualment freqüent
la subcontractació de serveis externs (gabinets de disseny, enginyeries, etc.).
La resta d’empreses no disposen de personal específic responsable de l’àrea de disseny, sinó que
encarreguen aquestes tasques a altres professionals de l’organització, sovint de l’àrea de
producció, amb aptituds o inquietuds artístiques. Així mateix, és freqüent la subcontractació de
serveis de disseny de producte i d’adquisició de llicències d’utilització de dissenys existents en el
mercat (logotips de marques, personatges infantils i juvenils, etc.).
2. El disseny de producte està directament vinculat a la innovació en processos
productius. Per aquesta raó, les empreses entrevistades disposen de personal especialitzat en el
disseny de processos de producció per adaptar constantment els seus sistemes a la fabricació
dels productes dissenyats. És en aquesta part del procés on es produeix principalment la
incorporació de noves tecnologies i el desenvolupament de tècniques innovadores que permetin
la producció dels nous productes dissenyats, donat que la factura d’un nou producte només és
possible mitjançant la innovació en processos productius, inclòs el disseny i desenvolupament de
maquinària i de processos de producció.
3. Totes les empreses entrevistades disposen de responsable del departament comercial que, molt
sovint, constitueix una peça clau en el procés de gestió del disseny, donat el seu contacte directe
amb les tendències que marca el mercat als respectius sectors. L’assistència a fires, la relació amb
el client i les activitats promocionals proporcionen informació molt valuosa si l’empresa disposa
d’un sistema adequat de gestió d’aquesta informació i de la seva potencial transformació en
coneixement aplicable a la creació i fabricació de nous productes.
4. El responsable d’expansió de negoci es troba generalment integrat en les àrees comercial o de
màrqueting, essent sovint el propi director d’un d’aquests departaments. Les organitzacions
orientades a la creació de marca disposen d’un responsable específic, encarregat d’implantar la
política de posicionament de producte dissenyada per l’alta direcció (assistència a fires,
localització per a l’obertura de botigues, establiment d’acords comercials i de distribució, gestió
de franquícies i associació amb inversors, etc.).
Algunes de les empreses entrevistades contracten serveis d’assessorament extern o col·laboren
amb l’administració pública (COPCA, ICEX) per al disseny de les seves estratègies comercials i
d’expansió de negoci.
5. La subcontractació de serveis experts és majoritàriament recurrent per raons d’especialització
(creació) o de contenció i reducció de costos (enginyeries per al disseny de processos productius).
28

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Situació actual de la gestió del disseny industrial a la comarca del Bages
1. En general, cap dels especialistes en alguna part del procés de gestió de les manufactures de
disseny contractats per les empreses entrevistades procedeix de centres de formació superior de
la comarca del Bages.
2. La principal raó és la manca de professionals qualificats a la comarca, en part derivada de la
inexistència d’una oferta formativa especialitzada.
3. La progressiva desindustrialització que ha patit la comarca i, en general, tot el país, dificulten
sovint que les empreses entrevistades trobin proveïdors industrials vàlids (de qualitat) al seu
entorn geogràfic més proper. En ocasions, han de deslocalitzar part de la producció a països de
la resta d’Europa (especialment Itàlia, donat que conserva bona part del seu teixit industrial i
manufacturer d’alta qualitat) i a l’Índia o la Xina.
Creació d’una escola de gestió de les manufactures de disseny i un centre
de creadors novells a Manresa
1. La majoria de les empreses entrevistades coneix en profunditat l’oferta formativa territorial en
l’àmbit de la gestió del disseny. Molts dels seus professionals procedeixen d’escoles com ESDI,
ELISAVA, EINA, Massana, Llotja, Escola de Tèxtil de Punt de Canet de Mar (UPC) o UPC de
Terrassa.
2. L’opinió general de les empreses entrevistades és que aquestes escoles no disposen de
programes formatius adequats a les necessitats reals de les empreses. Algunes de les matèries
actualment deficitàries serien el disseny orientat a la producció, la gestió pressupostària de
projectes de disseny o la comercialització de producte, amb una atenció especial a les habilitats
per a les relacions interpersonals, incloent-hi els idiomes.
3. El perfil ideal descrit per les empreses entrevistades esbossa un professional amb coneixement en
les següents matèries:
• Capacitació tecnològica: coneixements profunds de les tecnologies aplicades al negoci
(informàtica i materials).
• Formació integral de negoci (management): amb coneixements sobre producció (propera i
deslocalitzada), comercialització, màrqueting i comunicació, packaging i logística, com a
suport a l’estratègia comercial.
En general, totes les empreses demanen professionals polivalents, amb coneixements i aptituds
que els facin vàlids per a l’etapa creativa del procés de gestió del disseny, però amb
coneixements igualment sòlids en la resta d’àmbits que fan possible la seva producció i posterior
comercialització. És a dir, professionals amb formació en gestió empresarial aplicada a les
manufactures de disseny.
Pel que fa el model que hauria d’adoptar la nova escola de gestió de les manufactures de
disseny, la majoria d’empreses entrevistades no tenen una opinió definida al respecte.
Entre la resta, destaca la necessitat de vincular la nova infraestructura a altres recursos ja
existents al territori, com la FUB o la UPC. En aquest cas, es pensa en la incorporació d’un
programa modular a l’oferta formativa de postgrau o especialització existent en algun d’aquests
centres. Per tant, la constitució d’una escola de gestió de manufactures de disseny podria passar
per la creació d’un segon cicle (2 anys) amb una selecció internacional d’excel·lència, tant
d’alumnes com de professors.
29

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Creació d’un clúster de manufactures de disseny industrialitzable a
Manresa
1. La majoria de les empreses entrevistades consideren positiva la participació en un clúster de
gestió de manufactures de disseny, perquè pensen que es podrien establir sinèrgies en dues
escales, directament relacionades amb la gestió del coneixement per a la seva posterior
explotació:
- Negoci: possibilitat d’esdevenir un grup d’interès econòmic amb possibilitat de crear un
lobby.
- Tècnica: intercanvi de bones pràctiques per millorar la capacitació dels professionals de
l’empresa.
2. El clúster en sí mateix no es percep com una eina immediata o facilitadora per a aliances
estratègiques, des del punt de vista del possible inici d’activitats empresarials conjuntes amb la
resta d’empreses integrants, donat que aquestes relacions s’acostumen a establir de forma
directa.
3. La percepció general de les empreses respecte a les activitats de promoció pública que es fa del
disseny produït a Manresa és, en general, nul·la.
En aquest sentit, vàries de les empreses entrevistades aposten per establir aliances estratègiques
amb municipis tractors en l’àmbit del disseny, com el cas de Barcelona, sense renunciar a una
promoció activa de Manresa com a pol d’excel·lència. Algunes empreses interpreten que aquesta
promoció tindria un doble vessant: intern i extern.
- Pel que fa el vessant intern (Catalunya i la resta de l’Estat), s’hauria de potenciar la imatge
de Manresa com a centre d’especialització i excel·lència en formació en la gestió de
processos de disseny, amb iniciatives empresarials exitoses.
- En quant al vessant extern, l’aliança amb Barcelona es considera més efectiva.
4. En general, les empreses entrevistades no veuen clar el paper que podrien desenvolupar en el sí
del clúster. La majoria es mostren escèptiques davant la seva utilitat sinó existeix abans un pla
d’actuacions esbossat, amb uns objectius clarament identificats. Tot i així, estan disposades a
participar en reunions de definició i intercanvi d’impressions.
5. Pel que fa les línies de treball que hauria d’integrar el clúster, les respostes han variat des de les
empreses que opinen que caldria fer una mesa de debat d’on haurien de sortir aquestes
prioritats, fins les empreses que consideren que els principals àmbits de treball haurien de ser la
formació, la promoció, inclòs el suport a l’exportació,la desindustrialització que condueix a la
deslocalització de la indústria, la protecció de la propietat industrial i intel·lectual o la innovació,
entre d’altres.
6. El clúster hauria d’estar liderat per les pròpies empreses, amb la mediació de la Cambra de
Comerç de Manresa i la participació de les Administracions (Ajuntament i Generalitat).
30

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Ide es extretes d’’e ntitats de formació supe rior i continuada
Les principals idees extretes a partir de les entrevistes amb els directors de la FUB i la UPC de Manresa,
respectivament, se centren en els punts següents:
1. Donat que en el catàleg de titulacions oficials no apareix el disseny com a grau sinó com a
postgrau, el model proposat per a l’organització d’un programa formatiu per a la gestió de les
manufactures de disseny, es basaria en una escola de formació privada amb preus de matrícula
pública.
En aquest sentit, hi hauria la possibilitat de seguir el model formatiu implantat a l’Escola Tècnica
Superior d’Enginyeria del Disseny de la Universitat Politècnica de València que, des de l’any 2002
ofereix un programa modular orientat a la formació tècnica i especialitzada de professionals
implicats en les diferents etapes de disseny de producte i processos, en l’àmbit de la formació
continuada.
Les principals característiques del programa formatiu són les següents:
• Titulacions pròpies (rubricats pel Rector)
- Màster: 500 hores lectives (50 crèdits)
Requisits: títol universitari de 1r o 2n cicle
- Especialista universitari: 200 hores lectives (20 crèdits)
Requisits: títol universitari de 1r o 2n cicle
- Especialista professional: 200 hores lectives
Requisits: accés a la Universitat, FPII, COU o equivalents
• Cursos de Formació Específica (rubricats pel Dept. o Escola)
- Requisits: sense requisits concrets
Durada: variable
• Orientació: cursos per a empreses, organitzacions professionals, titulats i professionals en
actiu.
• Finançament: caldria comptar amb ajuts públics (Generalitat, Ministeri).
• Instal·lacions: UPC o FUB.
31

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
2. La iniciativa hauria d’estar liderada des de l’àmbit empresarial, per tal de definir adequadament
el marc formatiu. Tant en el cas de la creació d’una titulació pròpia com en el dels cursos de
formació específica, la UPC i/o la FUB podrien assessorar en l’apartat docent.
Empresa Ajuntament de Manresa
Universitat
Definició d’un perfil formatiu
adequat a les necessitats
actuals i futures de les
empreses.
Mediació de la Cambra de
Comerç amb les empreses.
Avaluació periòdica de les
característiques del perfil.
Oferta formativa en
“Gestió de processos de
disseny”
Partint del “know-how”
universitari, elaboració d’una
oferta formativa adient al perfil
definit pels interlocutors
empresarials.
Actualització periòdica del
programa formatiu sota
criteris de qualitat docent.
3. El marc adient per al desenvolupament del programa formatiu en gestió de manufactures de
disseny seria el d’un Observatori dels processos de disseny, que integrés els interlocutors
empresarials, la Universitat i l’Administració pública:
Administració
Universitat
pública
(Ajuntament de
Manresa,
Generalitat) Empresa
(interlocutor
potencial:
Cambra de
Comerç de
Manresa)
32

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
4. Actualment, les possibilitats administratives i docents per oferir un ensenyament de postgrau en
“Gestió de processos de disseny”són les següents:
• Màster oficial:
- els requisits legals i administratius (oficials) per a posar-lo en marxa són complicats, donat
que el programa ha d’obtenir l’aprovació de la Generalitat, i aquests tràmits comporten
anys,
- el cost per al centre que promogui la iniciativa ha de ser inexistent.
• Màster propi o Especialització:
- el podrien gestionar la Fundació Politènica de Catalunya o la FUB, tant des del punt de
vista d’organització docent, com des de l’administratiu, donat que la seva posada en
marxa és molt més àgil que l’alternativa d’un Màster oficial,
- existeix la possibilitat de gestionar els tràmits administratius per obtenir l’oficialitat del
Màster paral·lelament al seu funcionament com a titulació pròpia; aquesta solució
permetria guanyar un important temps de rodatge en el programa formatiu (objectius,
matèries, etc.).
5. El programa formatiu ha donar resposta a les necessitats del territori, malgrat que, per garantir
el seu èxit i sostenibilitat docent i econòmica, és imprescindible superar l’abast de la pròpia
comarca i, fins i tot, de Catalunya i la resta de l’Estat, projectant uns estudis de qualitat amb
ambició europea.
2.5. Informe d’altres entorns
Amb l’objectiu d’oferir la informació necessària per arribar a una adequada comprensió de la formació
específica en gestió de manufactures de disseny que es porta a terme a Catalunya i a la resta de l’Estat,
així com d’algunes de les principals experiències de promoció del disseny existents a d’altres països de
l'entorn, aquest apartat es desenvoluparà conforme als següents punts:
Principals centres de formació en disseny a Catalunya i Espanya.
Principals centres de formació en gestió del disseny a Europa (més un centre dels EE.UU)
Principals centres de promoció del disseny a Europa.
33

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
2.5.1. Principals centres de formació en disseny a Catalunya i
Espanya.
L’oferta de centres de formació en disseny a Catalunya i a la resta de l’Estat és àmplia. La majoria
d’aquests centres inclouen assignatures de gestió del procés de disseny en els seus programes formatius
que, en general s’organitzen al voltant de la següent oferta de titulacions:
• Graduat Superior en Disseny (en les especialitats abordades per cada centre o escola)
• Màster
• Postgrau
• Especialització
L’anàlisi en profunditat d’aquesta oferta formativa dóna com a resultat la identificació de tres models
diferenciats de centres de formació en disseny:
• “Model ELISAVA” (Barcelona)
• “Model UPV”, Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Disseny (València)
• “Model ISEM” Fashion Business School (Madrid)
“Model ELISAVA” (Barcelona)
L’Escola Superior de Disseny ELISAVA de Barcelona és un centre adscrit a la Universitat Pompeu Fabra.
ELISAVA ofereix una titulació en Enginyeria Tècnica Industrial, que inclou matèries com economia, gestió
a l’empresa (inclosos els processos industrials, tecnologia, informàtica, materials i representació tècnica),
així com sociologia i gestió del disseny.
El “Model ELISAVA” es caracteritza, però, per una àmplia oferta formativa de titulacions en postgrau
(Màsters i Diplomes de postgrau), agrupada en quatre àrees diferents: Gràfic, Espai, Producte i Estratègia.
Els curricula de cadascuna de les titulacions, a les que es pot accedir a través d’aquestes àrees, inclouen
matèries adreçades a la formació específica en els diferents aspectes que comprèn la gestió del procés
d’industrialització del disseny.
Les assignatures que formen part d’aquests itineraris formatius pertanyen als àmbits de la gestió de
producte, gestió de processos industrials, disseny i innovació, màrqueting (comunicació i publicitat,
comercialització, branding com a eina d’estratègia corporativa i packaging), economia i finances
(pressupostos, viabilitat i finançament de projectes), planificació i gestió de projectes de disseny, logística
i direcció d’equips.
34

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Tenint en compte el seu model organitzatiu i la seva oferta formativa específica en gestió de disseny, sota
la denominació genèrica de “Model ELISAVA” s’agruparia bona part de la resta de centres analitzats,
com BAU Escola Superior de Disseny (Barcelona), l’Escola Superior de Disseny ESDI (Sabadell), l’Escola
Massana (Barcelona), l’Istituto Europeo di Design (Barcelona), el Centro Superior de Diseño de Moda
(Madrid), l’IADE (Madrid) o l’Institut Superior de Disseny i Escola de la Imatge IDEP (Barcelona). Només
l’Istituto Europeo di Design i l’IADE són centres no adscrits a universitats, públiques o privades.
El “Model ELISAVA” es caracteritza, per tant, pels següents trets:
- centre superior de disseny adscrit a una universitat (pública o privada),
- àmplia oferta de formació de postgrau,
- formació específica i exhaustiva en gestió de disseny, amb matèries molt especialitzades,
- preus públics, en el segment mig (la matrícula per al Màster en disseny de producte té un
preu de 4.900 euros i una durada de 400 hores lectives).
“Model UPV”, Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Disseny (València)
L’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Disseny (ETSED) de València és una escola universitària de la
Universitat Politècnica de València i, per tant, un centre públic d’ensenyament superior. La seva oferta
formativa especialitzada en gestió del disseny està integrada per les titulacions de Màster Universitari,
Especialista Universitari, cursos curts de formació i cursos per a empreses.
El principal producte formatiu de l’ETSED en l’àmbit de la gestió del disseny és el Màster Universitari en
Gestió i Desenvolupament de Nous Productes, integrat per quatre blocs diferenciats:
- Gestió del disseny: les matèries d’aquest mòdul se centren en la metodologia de gestió
del procés de disseny.
- Disseny avançat per ordinador: aquest mòdul ofereix a l’alumne coneixements sobre eines
informàtiques aplicades a la gestió de producte.
- Enginyeria del producte: els coneixements adquirits en aquest mòdul corresponen al
procés de gestió del producte, innovació, màrqueting, gestió de la qualitat, seguretat en
el disseny, avaluació econòmica de projectes/productes i enginyeria concorrent en el
disseny.
- Presentació del producte: durant aquest mòdul es completa la formació amb
coneixements pràctics sobre la postproducció o presentació del producte.
Aquest màster té una estructura modular, composta pel Curs d’especialista universitari en gestió de
disseny i el Curs d’especialista universitari en gestió del disseny.
35

Per tant, el “Model UPV” té les següents característiques:
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
- centre públic d’ensenyament superior (universitat),
- formació específica en gestió de disseny,
- oferta especialitzada en formació de postgrau, amb possibilitat d’optar per una estructura
modular,
- oferta formativa específica per a empreses (formació a mida, formació in house),
- preus públics, en el segment baix (la matrícula per al Màster Universitari en Gestió i
Desenvolupament de Nous Productes té un preu de 3.600 euros i una durada de 510
hores lectives).
“Model ISEM” Fashion Business School (Madrid)
L’ISEM Fashion Business School és un centre privat vinculat a la Fundació Tecnomoda i a l’IESE Business
School, Universitat de Navarra. L’ISEM és, per tant, una escola de negocis especialitzada en formació d’alt
nivell, del tipus MBA, per a la direcció de qualsevol de les àrees funcionals d’una empresa de moda.
L’oferta formativa de l’ISEM té una orientació clarament empresarial, centrada en una anàlisi exhaustiva
del procés de gestió del producte de disseny i els processos implicats des de totes les àrees que hi
intervenen a l’empresa. Per a assolir aquest objectiu, el programa acadèmic del Màster en Gestió
d’Empreses de Moda té les assignatures pròpies d’un MBA generalista, amb el fil conductor de la
planificació d’una col·lecció, des de la matèria primera al producte acabat. El programa de Màster està
estructurat per àrees, centrades en el negoci de la moda, des d’un punt de vista global, i de direcció
general:
- Planificació d’una col·lecció.
- Comptabilitat financera i costos.
- Creació d’empreses.
- Direcció general i Política d’empresa.
- Indústria del luxe.
- Innovació logística.
- Lideratge.
- Màrqueting i visual merchandising.
- Recursos Humans.
- Retail d’alt rendiment.
- Cultura i moda.
- Periodisme de moda.
- Simbologia de la moda.
36

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Per tant, el “Model ISEM” es caracteritza pels següents trets:
- escola de negocis especialitzada en direcció d’empreses de moda (MBA),
- vinculació amb una de les escoles de negocis més prestigioses d’Europa i del món (IESE),
- xarxa de relacions internacionals amb prestigioses escoles de negocis i escoles de moda
europees,
- forta vinculació amb el món empresarial, a través d’un sòlid model organitzatiu que, en el
seu cas, inclou una Junta de patrons, els Patrons d’honor i les Càtedres, on estan
representades empreses com El Corte Inglés, Inditex, Loewe, Mango, Nokia, IBM o
Santander,
- promoció de la recerca i la innovació en el camp de la moda, albergant el “Centro de
Investigación y Conocimiento”, que té per objectiu “investigar i generar coneixement que
contribueixi al desenvolupament de la indústria de la moda”,
- preus en el segment alt (la matrícula per al Màster en Gestió d’Empreses de Moda té un
preu de 15.000 euros i una durada de 400 hores lectives).
A l’Annex 3 s’ofereix una caracterització exhaustiva dels centres estudiats.
2.5.2. Principals centres de promoció del disseny a Europa
Europa té una posició de lideratge en relació la producció de disseny de qualitat i d’una àmplia gamma
d’activitats relacionades amb el disseny. Per aquesta raó, tots els països del nostre entorn compten amb
organitzacions dedicades a la promoció del disseny. Aquestes organitzacions aglutinen tant les empreses
productores de disseny, com les que en són usuàries, així com, en la majoria dels casos, les
administracions públiques competents i el món acadèmic. Els centres de promoció del disseny
constitueixen, doncs, nuclis dinamitzadors per als clústers empresarials que fan del disseny i la seva gestió
una de les seves activitats estratègiques, així com per a altres agents implicats en el procés.
37

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Els principals aspectes analitzats per caracteritzar el model organitzatiu i funcional dels centres estudiats,
es presenten a continuació.
• Tipus de centre
La tipologia de centres de promoció del disseny és diversa, depenent dels agents implicats en la seva
creació, així com de l’evolució del propi centre, sovint degut a l’aplicació d’estratègies sectorials o
polítiques públiques de suport.
Existeixen, per tant, centres públics, com el Design Council de Londres, fundacions d’arrel pública
com The Ligthouse de Glasgow i el Design Forum Finland a Helsinki, o d’iniciativa privada, com el
Polimoda Group de Florència.
Tanmateix trobem associacions empresarials i professionals, com l’Associazione Disegno Industriale
de Milà,l’International Design Zentrum Berlin o l’Associació de Disseny Indsutrial del Foment de les
Arts Decoratives a Barcelona. Però també hi ha exemples de centres de promoció del disseny a
Europa constituïts sota la fórmula d’empreses privades, com és el cas del Centro Português de
Design a Lisboa o l’European Design Centre a Eindhoven.
• Missió
La principal missió d’aquest tipus de centres és la promoció del disseny, amb les variacions derivades
del sector en el qual estan especialitzats i el seu model organitzatiu.
• Activitats
La missió del centre determina les seves activitats, centrades principalment en iniciatives de promoció
i formació adreçades als següents agents:
- membres i / o associats: publicacions especialitzades, networking, activitats formatives, suport
organitzatiu i / o financer per a la participació en activitats de promoció interna i externa
(exportació),
- administracions públiques: publicacions especialitzades, lobby, iniciatives conjuntes de promoció
del disseny i creació d’infraestructures,
- acadèmia: realització d’iniciatives conjuntes com projectes de R+D i col·laboració en activitats de
formació,
- consumidors i públic en general: exposicions, seminaris i producció de campanyes mediàtiques a
ràdio, TV, Internet i altres mitjans.
• Finançament
El règim de finançament de cada centre depèn de la seva naturalesa jurídica. Així doncs, els centres
públics estan directament finançats per l’Administració, les fundacions i associacions professionals o
empresarials es finances mitjançant les quotes dels seus membres i associats, així com mitjançant la
realització de treballs ad hoc. Per la seva banda, les empreses reben els seus ingressos directament
dels treballs i serveis que ofereixen.
L’Annex 3 ofereix una caracterització exhaustiva dels centres estudiats.
38

2.6. Anàlisi d’alternatives
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
2.6.1. Anàlisi de les alternatives per a la creació d’una escola
de gestió de les manufactures de disseny
Partint de l’anàlisi i estudi acurats de les respostes obtingudes a les entrevistes amb empreses i entitats, i
els problemes que plantegen, així com de la situació actual de l’Escola d’Art de Manresa, algunes de les
experiències en formació orientada a la gestió del disseny més rellevants a Catalunya, la resta de l’Estat i
Europa, permeten formular dues alternatives diferenciades:
• Reorganització de l’Escola d’Art de Manresa.
• Creació d’un programa formatiu en Gestió de les Manufactures de Disseny sota el paraigües
d’institucions de formació superior ja existents a Manresa: FUB o UPC.
Empresa Ajuntament de Manresa
Universitat
Definició d’un perfil formatiu
adequat a les necessitats
actuals i futures de les
empreses.
Mediació de la Cambra de
Comerç amb les empreses.
Avaluació periòdica de les
característiques del perfil.
Oferta formativa en
“Gestió de processos de
disseny”
Alternativa 1
Reorganització
de l’Escola
d’Art de
Manresa
Alternativa 2
Creació d’un
programa
formatiu de
gestió de
processos de
disseny
Partint del “know-how”
universitari, elaboració d’una
oferta formativa adient al perfil
definit pels interlocutors
empresarials.
Actualització periòdica del
programa formatiu sota criteris
de qualitat docent.
39

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Alte rnativa 1: Re organització de l’Escola d’Art de Manresa
L’anàlisi d’aquesta alternativa mostra que la reorganització de l’Escola d’Art de Manresa presenta els
següents avantatges i desavantatges:
Avantatges
Escola fortament arrelada a la ciutat de Manresa.
La formació a l’Escola es complementa amb
pràctiques a empreses.
L’escola disposa d’instal·lacions pròpies: aules, tallers,
sala d’informàtica, sala d’exposicions i biblioteca.
Desavantatges
Manca de percepció, per part de les empreses, d’una
formació especialitzada satisfactòria.
Inexperiència en la gestió de programes de formació
superior i de postgrau.
Manca d’experiència en el disseny de productes
formatius específics.
En tractar-se de cicles formatius, el programa
educatiu no integra matèries específiques sobre la
gestió de projectes de disseny des d’un punt de vista
empresarial (anàlisi de costos, direcció de projectes,
enginyeria de processos, màrqueting, vendes,
logística, etc.).
Les instal·lacions de l’Escola no s’adeqüen
completament a les necessitats d’una oferta
formativa de postgrau.
40

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Alte rnativa 2: Cre ació d’un programa formatiu de Gestió de
les Manufactures de Disse ny
Aquesta alternativa plantejaria la creació d’un programa formatiu en Gestió de les manufactures de
disseny sota el paraigües d’institucions de formació superior ja existents a Manresa: FUB o UPC.
Avantatges
Ambdues organitzacions estan estretament
relacionades amb el teixit empresarial català i, en
concret, de la comarca del Bages.
La UPC i la FUB són especialistes en el disseny de
productes formatius amb orientació empresarial.
Ambdues institucions tenen entre els seus principals
objectius dissenyar i oferir programes formatius de
postgrau sota paràmetres contrastats de qualitat.
Les dues institucions acrediten una dilatada
experiència en la gestió de programes de postgrau.
Tant la FUB com la UPC disposen de les instal·lacions
adequades per desenvolupar satisfactòriament les
activitats derivades de la nova oferta formativa.
L’aprofitament de les infraestructures existents
limitaria el cost de la inversió.
La FUB és una institució reconeguda a Catalunya.
La UPC és un centre de dimensió internacional.
Possibilitat d’incorporar alumnes de la UPC o la FUB.
Desavantatges
Poca visibilitat en la seva etapa inicial: esforç de
promoció.
Competència de l’oferta actualment existent en
matèria de disseny a Catalunya i la resta de l’Estat.
41

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
L’orientació del programa formatiu, donaria peu a dues possibilitats diferents, sobre la base dels models
d’escola identificats i caracteritzats a l’apartat 2.5.1; per una banda, un programa basat en el “Model
ELISAVA” o en el “Model UPV” i, per altra banda, un programa basat en el “Model ISEM”:
2.a) Creació d’un programa
formatiu basat en el “Model
ELISAVA” o el “Model UPV”
Alternativa 2 Creació d’un
programa formatiu de gestió de
processos de disseny
2.b) Creació d’un programa
formatiu basat en el “Model
ISEM”
Qualsevol d’aquestes possibilitats implicaria el disseny i desenvolupament d’un pla estratègic basat en
quatre pilars fonamentals:
- Redefinició i estructuració del clúster de manufactures de disseny, amb la creació d’un
“clúster ampliat” integrat per empreses especialistes en disseny de producte i empreses
expertes en disseny de processos productius, així com per representants de
l’Adminsitració i de la Cambra de Comerç. Aquest clúster funcionaria com l’òrgan rector
del nou programa formatiu.
- Disseny d’una oferta formativa diferenciadora en relació amb l’actual i, per tant, centrada
en la gestió del disseny industrialitzable.
- Disseny i desenvolupament d’un pla de comunicació adreçat als futurs usuaris potencials
en relació amb l’oferta formativa diferenciadora del nou centre.
- Disseny i desenvolupament d’un pla de promoció o màrqueting estructurat en diferents
“onades”, seguint l’estratègia d’implantació i abast territorial dissenyada per al centre a
mig i llarg termini.
42

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Programa formatiu basat en el “Model ELISAVA” o en el “Model UPV”
Un programa formatiu organitzat al voltant de referents com el “Model ELISAVA” o el “Model UPV”
constitueix la creació d’una escola superior de disseny similar a les experiències existents actualment a
Catalunya i la resta de l’Estat, amb una oferta curricular més o menys extensa de titulacions pròpies de
postgrau. El nivell d’especialització en l’àmbit de la gestió del disseny dependrà de l’orientació que es
vulgui donar a aquesta formació i, per tant, del propi disseny curricular.
Així mateix, per tal d’assegurar, per una banda, el seu impacte sobre el territori i, per l’altra, la seva
sostenibilitat i viabilitat a mig i llarg termini, el centre hauria d’equilibrar una seva oferta formativa
basada en dos pilars principals:
- Formació de postgrau competitiva i específica, centrada en la preparació per a la gestió
de la industrialització del disseny: aquesta oferta formativa s’adreçaria tant a empreses
com a professionals o aspirants tant del Bages com de la resta de comarques catalanes i,
en el futur, de la resta de l’Estat.
- Formació específica per a empreses, formaciò a mida o in house: mitjançant aquesta
oferta formativa s’atendrien les necessitats de formació immediates de les empreses de la
comarca del Bages i, a mig termini, d’aquesta i altres comarques catalanes.
Un programa formatiu basat en el “Model ELISAVA” o en el “Model UPV” integraria característiques
d’ambdós models, de forma que el centre resultant tindria com a trets principals i distintius els següents:
- centre superior de disseny adscrit a una universitat,
- àmplia oferta en formació de postgrau,
- formació específica i exhaustiva en gestió de disseny, amb matèries molt especialitzades i
possibilitat d’optar per un itinerari curricular modular,
- oferta formativa específica per a empreses (formació a mida, formació in house),
- desenvolupament d’una xarxa de relacions internacionals amb escoles de disseny
europees,
- preu de matrícula situat en el segment mig: a voltant dels 4.000 a 6.000 euros (basat en
un producte del tipus Màster amb una durada aproximada de 400 – 450 hores lectives).
La posada en marxa d’aquesta alternativa, comportaria la valoració dels següents factors:
- La UPC i la FUB són centres especialitzats en el disseny de productes formatius amb
orientació empresarial (MBA, Postgraus i formació a mida per a empreses).
- Competència de l’oferta actualment existent en matèria de disseny a Catalunya i la resta
de l’Estat.
- Poca visibilitat en la seva etapa inicial: esforç de promoció.
- Necessitat de desenvolupar una oferta diferenciadora i capacitat per a comunicar-la.
43

Programa formatiu basat en el “Model ISEM”
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
El desenvolupament d’un programa formatiu basat en el “Model ISEM” suposa l’adopció d’un model
organització i formatiu propi d’una escola de negocis, amb una oferta que inclouria:
- MBA especialitzat en la gestió del disseny, amb possibilitat d’especialització en sectors
concrets, com ara la moda i els complements, la joieria, el moble o el disseny industrial.
- Postgraus d’especialització en aspectes concrets de la gestió del disseny.
- Formació a mida per a empreses, sota demanda.
Com en el cas del model descrit anteriorment (basat en el “Model ELISAVA” i en el “Model UPV), el nou
centre hauria de plantejar la seva estratègia de viabilitat en una oferta capaç de satisfer la demanda local
i, per l’altra una sèrie de productes formatius adreçats a captar l’interès d’usuaris potencials de la resta de
Catalunya i de l’Estat. Aquest plantejament es basaria en tres pilars fonamentals:
- MBA de qualitat, especialitzat en la gestió del disseny. Per a posar en marxa aquest
producte, es podria optar per establir col·laboracions amb la UPC, que ja disposa d’un
programa MBA, o bé per establir aliances estratègiques amb escoles de negocis de
reconegut prestigi oi d’implantació a Catalunya, com ESADE.
- Formació de postgrau competitiva i específica, centrada en la preparació per a la gestió
de la industrialització del disseny: aquesta oferta formativa s’adreçaria tant a empreses
com a professionals o aspirants de tot l’Estat i, en el futur, d’Europa.
- Formació específica per a empreses, formaciò a mida o in house: mitjançant aquesta
oferta formativa s’atendrien les necessitats de formació immediates de les empreses de la
comarca del Bages i, a mig termini, d’aquesta i altres comarques catalanes.
44

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
El programa formatiu basat en el “Model ISEM” tindria les següents característiques:
- escola de negocis especialitzada en gestió de disseny (MBA i postgraus amb possible
estructura modular),
- vinculació a un centre universitari (UPC o FUB) o a una escola de negocis amb prestigi
reconegut (ex.: ESADE),
- desenvolupament d’una xarxa de relacions internacionals amb escoles de negocis i
escoles de disseny europees,
- forta vinculació amb el món empresarial, a través de la participació del clúster de
manufactures de disseny en els òrgans rectors del centre i del desenvolupament d’un
model organitzatiu que facilités la participació, segons modalitats establertes pel propi
centre, d’altres empreses,
- promoció de la recerca i la innovació en el camp de la gestió del disseny, mitjançant la
creació d’una àrea especialitzada o d’un “Observatori per a la gestió de les manufactures
de disseny”, com un espai per a la reflexió, l'anàlisi i la discussió sobre els models de
gestió de la industrialització dels productes de disseny,
- preu de matrícula situat en el segment alt: a voltant dels 15.000 a 20.000 euros (basat en
un producte del tipus Màster amb una durada aproximada de 400 – 450 hores lectives).
La posada en marxa d’aquesta alternativa, comportaria valorar els següents factors:
- El nou centre tindria poca visibilitat en la seva etapa inicial; això comportaria un esforç de
promoció i comunicació dels aspectes diferenciadors de la nova oferta formativa.
- Actualment existeix al menys un centre a l’Estat amb una oferta consolidada d’aquestes
característiques (ISEM).
- El nou centre donaria resposta a la demanda potencial de Catalunya i el seu entorn
geogràfic immediat.
- Existeix la possible necessitat de construir aliances estratègiques amb escoles de negocis o
centres de formació en negocis amb prestigi reconegut.
45

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
3. Conclusions i
Recomanacions
46

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
3. Conclusions i Recomanacions
L’anàlisi de les respostes obtingudes mitjançant les entrevistes amb empreses i entitats, així com la
valoració dels problemes plantejats i, finalment, l’estudi de les alternatives proposades per a la posada en
marxa d’un programa formatiu en gestió de manufactures de disseny, ens porten a emetre les
conclusions i recomanacions que es detallen a continuació.
3.1.Heterogeneïtat de la mostra
La mostra d’empreses que integren el clúster de manufactures de disseny identificat al MIC és molt
heterogènia.
Com a conseqüència, durant les entrevistes s’ha comprovat que, en primer lloc, les empreses
entrevistades entenen de forma molt diversa el concepte de “gestió del procés de disseny”, en relació
amb els següents factors:
- Sector d’activitat
Dins del sector del tèxtil, per exemple, el model de negoci de Creasilk (Míriam Ponsa) és
molt diferent del que apliquen P&B o José Manubens, per un costat, i Polisilk, per l’altre.
En aquest sentit, el model de negoci de Creasilk (Míriam Ponsa) s’acosta molt més al de
Tous (joireia) i, fins i tot, en alguns aspectes, al d’Enric Rovira (alimentació).
- Rellevància del procés creatiu en les primeres etapes del procés de gestió del disseny.
El model de negoci es troba determinat per la importància de les tasques de creació que
caracteritzen les primeres etapes del procés de gestió de les manufactures de disseny.
Aquests dos factors determinen les prioritats de l’empresa respecte el seu model de negoci i l’estratègia a
seguir. D’aquesta manera, hi ha empreses que no atorguen tanta importància com altres al procés de
creació (sovint marcat per la necessitat de crear o seguir tendències), mentre que consideren més
estratègiques les etapes de producció i comercialització del producte.
Aquesta diferenciació, així com la necessària inclusió en el clúster de les empreses especialitzades en el
disseny de processos productius (inclòs el disseny i/o fabricació de maquinària), portaria a la redefinició
del clúster de manufactures de disseny, tal i com està definit actualment, cap a un “clúster ampliat”,
definit als apartats 3.2 i 3.4.
47

3.2.Disseny i innovació
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Qualsevol iniciativa adreçada a posar en marxa un programa formatiu en gestió de les manufactures de
disseny, independentment del model administratiu o jurídic que adopti, ha de contemplar
necessàriament la vinculació entre disseny i innovació, no només des del punt de vista del producte sinó
també dels processos productius.
Aquesta anàlisi hauria de portar a la redefinició del clúster de manufactures de disseny, per tal d’integrarne
les empreses especialistes en el disseny de processos de producció (enginyeries), els serveis de les
quals la totalitat de les empreses entrevistades. Aquest “clúster ampliat” comprendria, “a priori”,
empreses especialistes en disseny de producte i empreses expertes en disseny de processos productius,
tenint en compte l’existència d’empreses que desenvolupen ambdues branques del disseny industrial.
48

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
3.3. Programa de formació en gestió de manufactures de
disseny
Cre ació d’un programa formatiu e n Gestió de les
Manufactures de Disse ny
L’anàlisi de les dues alternatives proposades, recomana, “a priori”, aprofitar les infraestructures
destinades a la formació superior i de postgrau ja existents a Manresa i, per tant, planter la creació d’un
programa formatiu en “Gestió de manufactures de disseny” o en “Gestió de processos de disseny” sota
el paraigües d’institucions de formació superior ja existents a Manresa: FUB o UPC.
Avantatges
Ambdues organitzacions estan estretament
relacionades amb el teixit empresarial català i,
en concret, de la comarca del Bages.
La UPC i la FUB són especialistes en el disseny
de productes formatius amb orientació
empresarial.
Ambdues institucions tenen entre els seus
principals objectius dissenyar i oferir programes
formatius de postgrau sota paràmetres
contrastats de qualitat.
Les dues institucions acrediten una dilatada
experiència en la gestió de programes de
postgrau.
Tant la FUB com la UPC disposen de les
instal·lacions adequades per desenvolupar
satisfactòriament les activitats derivades de la
nova oferta formatiu.
L’aprofitament de les infraestructures existents
limitaria el cost de la inversió.
La FUB és una institució reconeguda a
Catalunya.
La UPC és un centre de dimensió internacional.
Possibilitat d’incorporar alumnes de la UPC o la
FUB.
Desavantatges
Poca visibilitat en la seva etapa inicial: esforç de
màrqueting.
Competència de l’oferta actualment existent en
matèria de disseny.
49

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Com s’especifica en l’apartat 2.6.1, partint de l’Alternativa 2, l’orientació del programa formatiu, donaria
peu a dues possibilitats diferents, sobre la base dels models d’escola identificats i caracteritzats a l’apartat
2.5.1; per una banda, un programa basat en el “Model ELISAVA” o en el “Model UPV” i, per altra
banda, un programa basat en el “Model ISEM”:
2.a) Creació d’un programa
formatiu basat en el “Model
ELISAVA” o el “Model UPV”
Alternativa 2 Creació d’un
programa formatiu de gestió de
processos de disseny
2.a) Creació d’un programa
formatiu basat en el “Model
ISEM”
Qualsevol d’aquestes possibilitats implicaria el disseny i desenvolupament d’un pla estratègic basat en
quatre pilars fonamentals:
- Redefinició i estructuració del clúster de manufactures de disseny, amb la creació d’un
“clúster ampliat” integrat per empreses especialistes en disseny de producte i empreses
expertes en disseny de processos productius, així com per representants de
l’Adminsitració i de la Cambra de Comerç. Aquest clúster funcionaria com l’òrgan rector
del nou centre.
- Disseny d’una oferta formativa diferenciadora en relació amb l’actual, centrada en la
gestió del disseny industrialitzable i amb estructura modular.
- Disseny i desenvolupament d’un pla de comunicació adreçat als futurs usuaris potencials
en relació amb l’oferta formativa diferenciadora del nou centre.
- Disseny i desenvolupament d’un pla de promoció o màrqueting estructurat en diferents
“onades”, seguint l’estratègia d’implantació i abast territorial dissenyada per al centre a
mig i llarg termini.
L’elecció d’una organització la nova oferta formativa al voltant del “Model ELISAVA” o del “Model UPV”
comportaria la creació d’un establiment d’educació superior, adscrit a un centre universitari, amb una
oferta formativa integrada per programes de postgrau especialitzats en la gestió dels processos
d’industrialització del disseny, completats amb productes formatius a mida per a les empreses. El mercat
objectiu d’aquesta oferta formativa estaria integrat per empreses i professionals o aspirants de tot
Catalunya i, a mig termini, de la resta de l’Estat.
La nova oferta formativa s’integraria en la cartera de productes formatius que actualment presenten tant
la UPC com la FUB, o bé adoptaria la forma jurídica d’una fundació privada vinculada a un dels dos
centres esmentats o a ambdós.
El preu de matrícula se situaria en el segment mig, amb un cost d’uns 4.000 a 6.000 euros per a un
producte del tipus Màster amb una durada aproximada de 400 – 450 hores lectives.
50

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Així mateix, per tal d’assegurar, per una banda, el seu impacte sobre el territori i, per l’altra, la seva
sostenibilitat i viabilitat a mig i llarg termini, el centre hauria d’equilibrar una seva oferta formativa
basada en dos pilars principals:
- Formació de postgrau competitiva i específica, centrada en la preparació per a la gestió
de la industrialització del disseny: aquesta oferta formativa s’adreçaria tant a empreses
com a professionals o aspirants tant del Bages com de la resta de comarques catalanes i,
en el futur, de la resta de l’Estat.
- Formació específica per a empreses, formaciò a mida o in house: mitjançant aquesta
oferta formativa s’atendrien les necessitats de formació immediates de les empreses de la
comarca del Bages i, a mig termini, d’aquesta i altres comarques catalanes.
La posada en marxa d’aquesta alternativa, comportaria la valoració dels següents factors:
- La UPC i la FUB són centres especialitzats en el disseny de productes formatius amb
orientació empresarial (MBA, Postgraus i formació a mida per a empreses).
- Competència de l’oferta actualment existent en matèria de disseny a Catalunya i la resta
de l’Estat.
- Poca visibilitat en la seva etapa inicial: esforç de promoció.
- Necessitat de desenvolupar una oferta diferenciadora i capacitat per a comunicar-la.
- La iniciativa hauria d’estar liderada des del sector privat.
Per altra banda, l’elecció d’una organització del nou programa formatiu al voltant del “Model ISEM”
comportaria la creació d’una escola de negocis, especialitzada en el desenvolupament i l’aplicació de
l’itinerari curricular propi d’un MBA generalista, especialitzat en la gestió dels processos d’industrialització
del disseny. Així mateix, el centre completaria la seva oferta formativa amb estudis de Postgrau i formació
a mida per a les empreses. El mercat objectiu d’aquesta oferta formativa estaria integrat per empreses i
professionals o aspirants de tot l’Estat i, a mig termini, de la resta d’Europa.
La forma jurídica més adequada per a la nova oferta formativa seria la d’una fundació privada.
El preu de matrícula se situaria en el segment alt, amb un cost d’uns 15.000 a 20.000 euros per a un
producte del tipus Màster amb una durada aproximada de 400 – 450 hores lectives.
51

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
La posada en marxa d’aquesta alternativa, comportaria valorar els següents factors:
- El nou centre tindria poca visibilitat en la seva etapa inicial; això comportaria un esforç de
promoció i comunicació dels aspectes diferenciadors de la nova oferta formativa.
- Actualment existeix al menys un centre a l’Estat amb una oferta consolidada d’aquestes
característiques (ISEM).
- El nou centre donaria resposta a la demanda potencial de Catalunya i el seu entorn
geogràfic immediat.
- Existeix la possible necessitat de construir aliances estratègiques amb escoles de negocis o
centres de formació en negocis amb prestigi reconegut, per contribuir a la creació d’una
imatge de marca per a l’escola.
- La iniciativa hauria d’estar liderada des del sector privat.
3.4. Creació d’un clúster
L’apartat 3.2 recomana la redefinició del clúster de manufactures de disseny, per tal de donar cabuda a
empreses expertes en disseny de producte i empreses especialitzades en disseny de processos de
producció.
Així mateix, és necessari presentar a les empreses un Programa Marc d’actuació, amb propostes
concretes per a les activitats que hauria de desenvolupar el clúster ampliat de manufactures de disseny,
amb una missió clara, uns objectius específics i una proposta d’actuacions a curt i mig termini.
La Cambra de Comerç de Manresa, com a organisme d’interlocució directa amb les empreses, hauria de
liderar el disseny d’aquest Programa Marc.
Una de les principals activitats del clúster, amb el suport de la Cambra de Comerç de Manresa i les
administracions (Ajuntament i Generalitat) consistiria a elaborar un pla estratègic de promoció basat en
dos pilars fonamentals:
- Promoció interna: potenciació de la imatge de Manresa a Catalunya i la resta de l’Estat
com a pol d’excel·lència i especialització en formació en la gestió de processos de disseny,
amb iniciatives empresarials d’èxit.
- Promoció externa: aliança estratègica amb Barcelona, com municipi tractor en l’àmbit del
disseny, reconegut internacionalment.
Donat que moltes de les empreses entrevistades no tenen clar el paper que podrien desenvolupar en el sí
del clúster, convindria esbossar un pla d’actuacions, amb uns objectius clarament identificats, que
s’exposaria a les empreses interessades per debatre’l.
52

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Aquest pla hauria d’incloure, com a mínim, les següents línies de reflexió:
- La formació per a l’especialització en el procés de gestió de les manufactures de disseny:
professionals polivalents, amb una bona capacitació tecnològica i amb una formació
integral de negoci (management), És a dir, professionals amb formació en gestió
empresarial aplicada a les manufactures de disseny.
- La promoció, inclòs el suport a l’exportació.
- La desindustrialització que condueix a la deslocalització de les empreses manufactureres.
- La protecció de la propietat industrial i intel·lectual.
- La innovació com a motor de competitivitat, incloent-hi tant la gestió del procés creatiu
per al disseny de nous productes, com la innovació en el disseny i gestió dels processos
productius (aplicació de noves tecnologies, disseny i desenvolupament de maquinària,
logística, comercialització, etc.).
- La creació d’una imatge de marca per a Manresa, establint una aliança estratègica amb
Barcelona.
53

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Annex 1
54

Annex 1
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Qüestionari Tipus per a Empreses Privades
Guia d’entrevistes
Qüestionari per a empreses.
Dinamització del clúster de manufactures de disseny de Manresa
Aquesta guia de qüestions està pensada per a entrevistes d’un màxim de 45’ amb el Director/a General
de cada empresa i amb el Responsable de l’àrea de Disseny.
2. Índex
0. ÍNDEX 55
1. BREU DESCRIPCIÓ DE LA SITUACIÓ DEL SECTOR DE MANUFACTURES DE DISSENY A
MANRESA 56
1.1 SUBSECTORS I EMPRESES 56
1.2 ACTIVITAT INDUSTRIAL I EMPRESARIAL: PRESÈNCIA NACIONAL I INTERNACIONAL 56
2. LA CREACIÓ D’UN CLÚSTER DE MANUFACTURES DE DISSENY A MANRESA 56
2.1 NECESSITAT: COMPETITIVITAT 56
2.2 FUNCIONAMENT D’UN CLÚSTER: INTEGRANTS, MISSIÓ I GESTIÓ 56
3. QÜESTIONARI 57
A. EL DISSENY APLICAT A L’ACTIVITAT DE L’EMPRESA 57
B. GESTIÓ DEL DISSENY A L’EMPRESA 59
C. SITUACIÓ ACTUAL DE LA GESTIÓ DEL DISSENY INDUSTRIAL A LA COMARCA DEL BAGES 61
D. CREACIÓ D’UNA ESCOLA DE GESTIÓ DE LES MANUFACTURES DE DISSENY I UN CENTRE DE CREADORS NOVELLS A
MANRESA 63
E. CREACIÓ D’UN CLÚSTER DE MANUFACTURES DE DISSENY INDUSTRIALITZABLE A MANRESA 65
55

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
1. Breu descripció de la situació del sector de manufactures de disseny a Manresa
Subsectors i empreses
• contribució del disseny a la competitivitat empresarial
• oferta formativa actual
• impacte positiu sobre el territori
• concentració dels esforços inversors
Activitat industrial i empresarial: presència nacional i
internacional
• una visió comuna del disseny aplicat a cada sector
• mobilització d’una massa crítica significativa en relació amb el paper del disseny com a
motor d’innovació al seu sector
1. La creació d’un clúster de manufactures de disseny a Manresa
Necessitat: competitivitat
• definició d’una agenda estratègica sobre el paper clau del disseny: formació
(professionalització), creació, promoció (internacionalització)
• anàlisi dels desafiaments prioritaris per al creixement
• anàlisi dels principals avenços tecnològics relacionats amb el disseny aplicat
- a mig / llarg termini
• creació d’un elevat valor afegit (en relació amb la competitivitat internacional)
• integració d’un component essencial d’innovació sovint d’alt nivell
• aproximació dels desafiaments plantejats a escala internacional del disseny
com a motor de
la innovació / la penetració en el mercat (a llarg termini).
Funcionament d’un clúster: integrants, missió i gestió
• àmplia base de stakeholders implicats:
- indústria, autoritats públiques, comunitat
investigadora, comunitat financera, entitats
d’estandardització, legisladors, societat civil, consumidors / usuaris finals.
• mobilització de finançament públic i privat
- finançament públic europeu (Programes Comunitaris
d’R+D+i, Fons Social Europeu, Banc
Europeu d’Inversió (EIB), EUREKA), nacional i regional,
- finançament privat.
56

2. Qüestionari
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Per a la realització de les entrevistes, es contactarà amb les següents entitats:
• Empreses:
- Tous
- Creasilk (Míriam Ponsa)
- Señor 1961
- Polisilk
- P&B
- José Manubens
- Filkatia
- Indecasa
- Versàtil/Rafemar
- Rossignol
- Altro
- Enric Rovira
• Altres agents:
- Fundació Universitària del Bages
- Escola Politècnica Superior de Manresa (UPC)
Meta del qüestionari
Conèixer les activitats relacionades amb el disseny industrial que porten actualment a terme les
empreses del Bages, el potencial i perspectives de futur i el suport que requereixen per part de les
administracions i altres organismes de foment empresarial.
A. EL DISSENY APLICAT A L’ACTIVITAT DE L’EMPRESA
Objectius d’aquest bloc de qüestions
a. Identificar les principals activitats relacionades amb el disseny industrial que actualment porten a terme les
empreses del Bages.
b. Identificar els subsectors i les empreses més actives en aplicació industrial del disseny.
c. Identificar el potencial inversor en activitats relacionades amb el disseny de les empreses del Bages.
57

A.1. Dades de l’organització
Nom de l’organització:
Ubicació geogràfica (localitat):
Número mig d’empleats en el darrer any:
Facturació (en milers d’€):
Sector d’activitat:
Antiguitat de l’empresa (anys):
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
A.2. Quines són les principals línies de negoci de l’organització?
Objectiu d’aquesta qüestió
Identificar les principals línies de negoci de l’empresa i la intensitat de disseny que necessiten per ésser prou
competitives.
A.3. Quines activitats relacionades amb la gestió del disseny desenvolupen o es plantegen explorar
en el futur?
Objectiu d’aquesta qüestió
Identificar quines són les principals línies de treball sobre l’aplicació industrial del disseny que actualment es
porten a terme des d’empreses del Bages.
A.4 La inversió en projectes de disseny és estratègica per a la vostra empresa?
Objectiu d’aquesta qüestió
Conèixer la importància estratègica de la inversió en disseny per a les empreses industrials del Bages.
Identificar les empreses que actualment desenvolupen / apliquen les línies de disseny més innovadores en el
seu sector.
A.5. Quin percentatge de la facturació ha invertit l’empresa en activitats relacionades amb el
disseny en els darrers 3 anys (des de la creació del concepte fins a la comercialització del producte)?
Objectiu d’aquesta qüestió
Valorar la prioritat que les empreses industrials del Bages atorguen a la inversió en disseny en relació amb el
conjunt de les seves inversions.
A.6 Quines considereu que són actualment les empreses catalanes més innovadores en el vostre
sector?
Objectiu d’aquesta qüestió
Identificar les empreses més actives en incorporació del disseny a la seva activitat.
58

B. GESTIÓ DEL DISSENY A L’EMPRESA
Objectius d’aquest bloc de qüestions
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
a. Conèixer les activitats centrades en la gestió del disseny dels stakeholders que integren el clúster de
manufactures del disseny a partir d’una anàlisi de les seves experiències i del potencial i perspectives de futur.
b. Dinamitzar el clúster de manufactures de disseny, integrat per empreses del sector, centres de recerca i
altres agents econòmics i socials de foment de la R+D+i.
B.1 Disposeu de personal especialitzat en la gestió del procés d’industrialització del disseny?
1. Sí, a temps complet
2. Sí, a temps parcial
3. No
a. Experts en màrqueting i comunicació
b. Dissenyadors
c. Especialistes en compres
d. Experts en enginyeria de processos de producció
e. Especialistes en comercialització
f. Experts en expansió de negoci (creació de marca, franquícies, etc.)
g. Altres: ___________________________________
B.2 En cas afirmatiu, quantes persones?
1. 1 a 4
2. 5 a 10
3. més de deu
59

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
B.3 Subcontracteu a tercers la realització d’activitats relacionades amb el procés de gestió
d’industrialització del disseny?
1. No
2. Sí
a. Experts en màrqueting i comunicació
b. Dissenyadors
c. Especialistes en compres
d. Experts en enginyeria de processos de producció
e. Especialistes en comercialització
f. Experts en expansió de negoci (creació de marca, franquícies, etc.)
g. Altres: ___________________________________
B.4 En cas que la resposta B.3 sigui afirmativa, a quines organitzacions subcontracteu activitats
relacionades amb el procés de gestió d’industrialització del disseny?
1. Especialistes en estudis de mercat
2. Especialistes en desenvolupament de plans d’expansió
3. Especialistes en enginyeria de processos de producció
4. Especialistes en màrqueting i comunicació
5. Proveïdores de disseny
6. Centres públics o privats de disseny (universitats, escoles de disseny, politècnics, centres tecnològics,
etc.)
7. Altres: __________________________________
60

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
B.5 La subcontractació d’aquestes activitats és recurrent?
1. Si / Per què? __________________________
2. No / Per què? __________________________
Objectius d’aquesta qüestió
Identificar les empreses manresanes que col·laboren regularment amb organitzacions especialitzades per
portar a terme els seus projectes de disseny.
C. SITUACIÓ ACTUAL DE LA GESTIÓ DEL DISSENY INDUSTRIAL A LA COMARCA DEL BAGES
Objectius d’aquest bloc de qüestions
a. Identificar el coneixement que les empreses industrials de Manresa tenen sobre la situació del disseny
industrial a la comarca del Bages en relació amb el seu sector i quin ús fan dels serveis especialitzats de
disseny.
b. Identificar les principals dificultats que troben les empreses industrials de Manresa per incorporar tècniques
efectives de gestió del procés d’industrialització del disseny com a eina estratègica per al seu negoci.
c. Identificar el suport que les empreses industrials de Manresa necessiten per part de les administracions per
facilitar la incorporació de disseny als seus productes.
C.1 Quin és el vostre coneixement sobre la situació actual del disseny industrial a la comarca del
Bages?
Objectiu d’aquesta qüestió
Identificar el grau de coneixement que les empreses manresanes de l’oferta de gestió del disseny disponible a
la comarca.
C.2 L’oferta actual de serveis relacionats amb la industrialització del disseny que trobeu a la
comarca (empreses i / o professionals qualificats) satisfà les vostres necessitats?
1. Sí / Per què? __________________________
2. No / Per què? __________________________
Objectiu d’aquesta
Identificar el grau de satisfacció de les empreses industrials de Manresa envers els serveis de disseny que
troben en el seu entorn immediat.qüestió
61

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
C.3 Quins factors us dificulten la gestió satisfactòria del procés d’industralització del disseny com a
eina estratègica?
1. Manca de professionals qualificats
2. Manca d’oferta formativa especialitzada
3. Tarifes de professionals / empreses massa elevades
4. Deficiències o manca de professionalitat en la gestió dels projectes de disseny per part de les empreses
de disseny / professionals contractats
5. Altres:
Objectiu d’aquesta qüestió
Identificar els principals factors que dificulten a les empreses la incorporació de disseny de qualitat als seus
productes.
C.4 D’on procedeixen els professionals experts en la gestió del procés d’industrialització del disseny
que incorpora l’empresa?
1. Escola d’Art de Manresa
2. Fundació Universitària del Bages
3. Altres centres de Catalunya. Quins?____________________
4. Centres de la resta de l’Estat. Quins?___________________
5. Centres europeus i internacionals. Quins?________________
Objectiu d’aquesta qüestió
Identificar la procedència dels professionals del disseny que incorporen les empreses de Manresa.
62

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
D. CREACIÓ D’UNA ESCOLA DE GESTIÓ DE LES MANUFACTURES DE DISSENY I UN CENTRE DE
CREADORS NOVELLS A MANRESA
Objectius d’aquest bloc de qüestions
a. Analitzar la viabilitat del projecte de creació d’una escola de manufactures de disseny i un centre de
creadors novells a Manresa.
b. Analitzar l’interès de les empreses industrials de Manresa pel projecte.
c. Identificar el suport que rebria el projecte per part de les empreses industrials de Manresa.
D.1 Quina és l’oferta formativa que coneixeu en l’àmbit de la gestió del procés d’industrialització
del disseny?
Objectiu d’aquesta qüestió
Identificar el grau de coneixement que les empreses industrials de Manresa de l’oferta formativa en l’àmbit de
la gestió del procés d’industrialització del disseny.
D.2 Quina opinió teniu sobre aquesta oferta formativa i com creieu que es podria millorar?
Objectiu d’aquesta qüestió
Identificar la valoració de la qualitat de la formació en disseny que les empreses industrials de Manresa tenen
sobre l’actual oferta formativa.
Identificar propostes de millora de l’actual oferta formativa.
63

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
D.3 Quines disciplines considereu que hauria de conèixer un bon professional en la gestió de
projectes de manufactures de disseny i que aportarien valor a la vostra empresa?
1. Experts en màrqueting i comunicació
2. Dissenyadors (amb formació en àrees de gestió)
3. Especialistes en compres
4. Experts en enginyeria de processos de producció
5. Especialistes en comercialització
6. Experts en expansió de negoci (creació de marca, franquícies, etc.)
7. Altres: ___________________________________
Objectiu d’aquesta qüestió
Identificar les necessitats prioritàries de perfils professionals per a les empreses industrials de Manresa
D.4 Quina entitat jurídica considereu que resultaria més eficaç per a la gestió de la nova escola de
manufactures de disseny i el centre de creadors novells de Manresa? (Fundació privada, empresa
pública, centre privat adscrit a una universitat pública, etc.)
Objectiu d’aquesta qüestió
Identificar la forma jurídica més adient per gestionar la nova escola i el centre de creadors novells.
D.5 Estaríeu disposat/da a fer aportacions per al funcionament de la nova escola de manufactures
de disseny de Manresa?
1. Aportacions econòmiques
2. Beques per a alumnes i/o professors
3. Finançament o cessió d’instal·lacions per a pràctiques
4. Contractació de titulats de l’escola
5. Altres:
Objectiu d’aquesta qüestió
Conèixer el grau d’implicació de les empreses en el projecte.
64

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
E. CREACIÓ D’UN CLÚSTER DE MANUFACTURES DE DISSENY INDUSTRIALITZABLE A MANRESA
Objectius d’aquest bloc de qüestions
a. Conèixer l’interès i el compromís dels stakeholders a formar part d’una estructura estable com a clúster de
manufactures de disseny.
b. Identificar el suport que hauria de rebre el clúster per facilitar el seu funcionament.
c. Identificar l’estructura i les funcions que hauria d’exercir el clúster de manufactures de disseny.
E.1 Considereu suficient la promoció pública que es fa del disseny produït a Manresa?
1. Sí / Per què?
2. No / Per què?
Objectiu d’aquesta qüestió
Analitzar la percepció actual de les empreses envers la promoció que fan les institucions públiques del disseny
produït a Manresa
E.2 Quines mesures i iniciatives consideraríeu d’utilitat per a millorar la promoció pública que es fa
del disseny produït a Manresa?
1. Creació d’una marca de disseny de Manresa
2. Aliances estratègiques amb municipis tractors en l’àmbit del disseny com Barcelona
3. Potenciació de l’actual oferta formativa de disseny
4. Creació d’un nou centre de disseny
5. Altres:
Objectiu d’aquesta qüestió
Identificar possibles iniciatives que, en opinió de les empreses, millorarien la promoció del disseny produït a
Manresa.
E.3 Consideraríeu útil la creació d’un clúster de manufactures del disseny a Manresa?
1. Sí / Per què?
2. No / Per què?
Objectiu d’aquesta qüestió
Conèixer el grau de prioritat que té per a les empreses industrials de Manresa la creació d’un clúster de
manufactures de disseny.
65

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
E.4 Esteu disposat/da a participar en reunions de treball, workshops i altres activitats adreçades a
la creació d’un clúster de manufactures del disseny a Manresa?
1. Sí / Per què?
2. No / Per què?
Objectiu d’aquesta qüestió
Conèixer el grau de prioritat que té per a les empreses industrials de Manresa la participació en un clúster de
manufactures de disseny.
E.5 Quin compromís estaria disposat a adquirir la vostra organització en relació amb la creació d’un
clúster de manufactures del disseny a Manresa?
Objectiu d’aquesta qüestió
Conèixer el grau de compromís que estaria disposada a assumir una empresa en relació amb la creació d’un
clúster de manufactures de disseny a Manresa.
E.6 Quines línies de treball considereu que hauria de posar en marxa el clúster de manufactures de
disseny a Manresa?
Objectiu d’aquesta qüestió
Identificar les principals línies de treballs que hauria de posar en marxa el clúster de manufactures de disseny.
E.7 Quina estructura funcional considereu que hauria de tenir el clúster i com s’hauria de finançar?
Objectiu d’aquesta qüestió
Identificar l’estructura que, en opinió de les empreses, hauria de tenir el clúster, així com les seves fonts de
finançament.
66

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
E.8 Quines entitats públiques i privades creieu que haurien d’estar integrades al clúster de
manufactures de disseny de Manresa?
Objectiu d’aquesta qüestió
Identificar els partners que les empreses industrials de Manresa consideren idonis o convenients per formar
part del clúster de manufactures de disseny.
67

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Qüestionari Tipus per a Entitats
Aquesta guia de qüestions està pensada per a entrevistes d’un màxim de 60’ amb el Director/a General de cada
empresa i amb el Director/a de la resta d’organitzacions contactats.
Les entrevistes s’iniciaran amb una breu presentació verbal sobre la iniciativa de l’Ajuntament i la Cambra de
Comerç de Manresa en relació amb la viabilitat de la creació d’un centre de formació i promoció de
manufactures de disseny a Manresa.
Índex
Guia d’entrevistes
Qüestionari per a entitats.
Dinamització del clúster de manufactures de disseny de Manresa
0. ÍNDEX 68
1. BREU DESCRIPCIÓ DE LA SITUACIÓ DEL SECTOR DE MANUFACTURES DE DISSENY A MANRESA
69
1.1 SUBSECTORS I EMPRESES 69
1.2 ACTIVITAT INDUSTRIAL I EMPRESARIAL: PRESÈNCIA NACIONAL I INTERNACIONAL 69
2. LA CREACIÓ D’UN CLÚSTER DE MANUFACTURES DE DISSENY A MANRESA 69
2.1 NECESSITAT: COMPETITIVITAT 69
2.2 FUNCIONAMENT D’UN CLÚSTER: INTEGRANTS, MISSIÓ I GESTIÓ 69
3. GUIA D’ENTREVISTES AMB ELS PRINCIPALS STAKEHOLDERS DEL SECTOR DE LES
MANUFACTURES DE DISSENY A MANRESA 70
4. QÜESTIONARI 71
A. EL DISSENY APLICAT A L’ACTIVITAT DE L’EMPRESA 71
B. GESTIÓ DEL DISSENY A L’EMPRESA 73
C. SITUACIÓ ACTUAL DE LA GESTIÓ DEL DISSENY INDUSTRIAL A LA COMARCA DEL BAGES 72
D. CREACIÓ D’UNA ESCOLA DE GESTIÓ DE LES MANUFACTURES DE DISSENY I UN CENTRE DE CREADORS NOVELLS A
MANRESA 75
E. CREACIÓ D’UN CLÚSTER DE MANUFACTURES DE DISSENY INDUSTRIALITZABLE A MANRESA 77
68

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
1. Breu descripció de la situació del sector de manufactures de disseny a Manresa
Subsectors i empreses
• contribució del disseny a la competitivitat empresarial
• oferta formativa actual
• impacte positiu sobre el territori
• concentració dels esforços inversors
Activitat industrial i empresarial: presència nacional i
internacional
• una visió comuna del disseny aplicat a cada sector
• mobilització d’una massa crítica significativa en relació amb el paper del disseny com a motor
d’innovació al seu sector
2. La creació d’un clúster de manufactures de disseny a Manresa
Necessitat: competitivitat
• definició d’una agenda estratègica sobre el paper clau del disseny: formació (professionalització),
creació, promoció (internacionalització)
• anàlisi dels desafiaments prioritaris per al creixement
• anàlisi dels principals avenços tecnològics relacionats amb el disseny aplicat
- a mig / llarg termini
• creació d’un elevat valor afegit (en relació amb la competitivitat internacional)
• integració d’un component essencial d’innovació sovint d’alt nivell
• aproximació dels desafiaments plantejats a escala internacional del disseny com a motor de la
innovació / la penetració en el mercat (a llarg termini).
Funcionament d’un clúster: integrants, missió i gestió
• àmplia base de stakeholders implicats:
- indústria, autoritats públiques, comunitat investigadora, comunitat financera, entitats
d’estandardització, legisladors, societat civil, consumidors / usuaris finals.
• mobilització de finançament públic i privat
- finançament públic europeu (Programes Comunitaris d’R+D+i, Fons Social Europeu, Banc
Europeu d’Inversió (EIB), EUREKA), nacional i regional,
- finançament privat.
69

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
3. Guia d’entrevistes amb els principals stakeholders del sector de les manufactures de
disseny a Manresa
Per a la realització de les entrevistes, es contactarà amb les següents entitats:
• Empreses:
- Tous
- Creasilk (Míriam Ponsa)
- Señor 1961
- Polisilk
- P&B
- José Manubens
- Filkatia
- Indecasa
- Versàtil/Rafemar
- Rossignol
- Altro
- Enric Rovira
• Altres agents:
- Fundació Universitària del Bages
- Escola Politècnica Superior de Manresa (UPC)
70

4. Qüestionari
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Meta del qüestionari
Conèixer les activitats relacionades amb el disseny industrial que porten actualment a terme les
empreses del Bages, el potencial i perspectives de futur i el suport que requereixen per part de
les administracions i altres organismes de foment empresarial.
A. EL DISSENY EN L’ACTIVITAT DE L’ENTITAT
Objectius d’aquest bloc de qüestions
a. Identificar les principals activitats relacionades amb el disseny industrial que actualment porten a terme
les empreses del Bages.
b. Identificar els subsectors i les empreses més actives en aplicació industrial del disseny.
c. Identificar el potencial inversor en activitats relacionades amb el disseny de les empreses del Bages.
A.1. Dades de l’organització
Nom de l’organització:
Ubicació geogràfica (localitat):
A.2 Quines activitats formatives / mòduls o assignatures relacionades amb la gestió de la
industrialització del disseny desenvolupeu o us plantegeu explorar en el futur?
Objectius d’aquesta qüestió
Identificar les principals línies de formació de l’entitat per tal de valorar-ne l’impacte sobre el procés de
gestió de la industrialització del disseny.
Identificar quines són les principals línies de formació sobre l’aplicació industrial del disseny que projecten
oferir .
A.3 Quines considereu que són actualment les empreses catalanes que gestionen amb més èxit
el procés d’industriatització del disseny?
Objectiu d’aquesta qüestió
Identificar les empreses més actives en incorporació de tècniques d’èxit per a la gestió del procés
d’industrialització del disseny a la seva activitat.
71

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
B. SITUACIÓ ACTUAL DE LA GESTIÓ DEL DISSENY INDUSTRIAL A LA COMARCA DEL BAGES
Objectius d’aquest bloc de qüestions
a. Identificar el coneixement que les organitzacions de Manresa relacionades amb el clúster de
manufactures del disseny tenen sobre la situació del disseny industrial a la comarca del Bages.
b. Identificar les principals dificultats que troben les empreses industrials de Manresa per incorporar
tècniques efectives de gestió del procés d’industrialització del disseny com a eina estratègica per al seu
negoci.
c. Identificar el suport que les empreses industrials de Manresa necessiten per part de les administracions
per facilitar la incorporació de disseny als seus productes.
B.1 Quin és el vostre coneixement sobre la situació actual del disseny industrial a la comarca
del Bages?
Objectiu d’aquesta qüestió
Identificar el grau de coneixement que les organitzacions manresanes relacionades amb el clúster de
manufactures del disseny tenen de l’oferta de disseny disponible a la comarca.
B.2 Considereu que l’oferta actual de serveis relacionats amb la industrialització del disseny
que es troba al Bages (empreses i / o professionals qualificats) satisfà les necessitats de les
empreses de la comarca?
1. Sí / Per què? __________________________
2. No / Per què? __________________________
Objectiu d’aquesta qüestió
Identificar el grau de satisfacció de les necessitats de les empreses industrials de Manresa envers els
serveis de disseny que troben en el seu entorn immediat.
72

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
B.3 Quins factors creieu que dificulten a les empreses la gestió satisfactòria del procés
d’industralització del disseny com a eina estratègica?
1. Manca de professionals qualificats
2. Manca d’oferta formativa especialitzada
3. Tarifes de professionals / empreses massa elevades
4. Deficiències o manca de professionalitat en la gestió dels projectes de disseny per part de les
empreses de disseny / professionals contractats
5. Altres:
Objectiu d’aquesta qüestió
Identificar els principals factors que dificulten a les empreses la incorporació de disseny de qualitat als
seus productes.
C. GESTIÓ DEL DISSENY A L’EMPRESA
Objectius d’aquest bloc de qüestions
a. Conèixer les activitats centrades en la gestió del disseny dels stakeholders que integren el clúster de
manufactures del disseny a partir d’una anàlisi de les seves experiències i del potencial i perspectives de
futur.
b. Dinamitzar el clúster de manufactures de disseny, integrat per empreses del sector, centres de recerca i
altres agents econòmics i socials de foment de la R+D+i.
73

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
C.1 En la vostra opinió, les empreses industrials disposen de personal suficientment
especialitzat en la gestió de les diverses àrees que integren el procés d’industrialització del
disseny?
1. Sí
2. No
a. Experts en màrqueting i comunicació
b. Dissenyadors
c. Experts en compres
d. Experts en enginyeria de processos de producció
e. Experts en comercialització
f. Experts en expansió de negoci
g. Altres: ___________________________________
C.2 En cas que la resposta C.1 sigui negativa, quins perfils professionals considereu que caldria
especialitzar o incorporar a les empreses per millorar les diverses àrees que integren el procés
de gestió d’industrialització del disseny?
1. Experts en estudis de mercat
2. Especialistes en desenvolupament de plans d’expansió
3. Especialistes en enginyeria de processos de producció
4. Experts en màrqueting i comunicació
5. Creadors
6. Altres: __________________________________
74

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
D. CREACIÓ D’UNA ESCOLA DE GESTIÓ DE LES MANUFACTURES DE DISSENY I UN CENTRE DE
CREADORS NOVELLS A MANRESA
Objectius d’aquest bloc de qüestions
a. Analitzar la viabilitat del projecte de creació d’una escola de manufactures de disseny i un centre de
creadors novells a Manresa.
b. Analitzar l’interès de les empreses industrials de Manresa pel projecte.
c. Identificar el suport que rebria el projecte per part de les empreses industrials de Manresa.
D.1 Quin perfil formatiu o curriculum considereu que hauria de tenir un professional expert en
la gestió dels processos d’industrialització del disseny?
1. Dissenyador/a amb habilitats específiques en tasques de gestió. Quines?
2. Gestor amb coneixements de disseny. De quina àrea de gestió preferentment?
3. Altres:
Objectiu d’aquesta qüestió
Identificar la valoració de la qualitat de la formació en disseny que les organitzacions de Manresa
relacionades amb el clúster de manufactures de disseny tenen sobre l’actual oferta en el seu entorn
immediat.
D.2 Quines matèries considereu que conformarien aquest curriculum?
Objectiu d’aquesta qüestió
Identificar les possibles matèries que configurarien l’oferta formativa del nou centre
D.3 Com considereu que caldria configurar aquesta oferta formativa?
1. Estudis de grau (diplomatura o llicenciatura universitària). Per què?
2. Estudis de postgrau (màster o postgrau). Per què?
3. Altres possibilitats:
Objectiu d’aquesta qüestió
Identificar les possibles alternatives de configuració de l’oferta formativa que oferiria el nou centre.
75

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
D.4 Considereu que la col·laboració amb centres de formació especialitzats en la gestió de les
àrees que integren el procés d’industrialització del disseny ajudaria a millorar la vostra oferta
formativa?
1. Si / Per què? __________________________
2. No / Per què? __________________________
Objectius d’aquesta qüestió
Identificar les possibilitats de col·laboració estable i continuada entre centres de formació especialitzats i
les entitats entrevistades relacionades amb el clúster de manufactures de disseny.
D.5 Considereu que la unificació o l’ampliació de l’oferta pública de formació en una nova
escola de manufactures de disseny, així com la creació d’un centre de creadors novells,
millorarien la gestió dels projectes d’industrialització del disseny desenvolupats a Manresa?
1. Sí / Per què?
2. No / Per què?
Objectiu d’aquesta qüestió
Identificar l'opinió que tenen les organitzacions de Manresa relacionades amb el clúster de manufactures
de disseny sobre la necessitat de reformar l’actual oferta formativa en disseny mitjançant la seva
unificació o ampliació.
D.6 Quina entitat jurídica considereu que resultaria més eficaç per a la gestió de la nova escola
de manufactures de disseny i el centre de creadors novells de Manresa? (Fundació privada,
empresa pública, centre privat adscrit a una universitat pública, etc.)
Objectiu d’aquesta qüestió
Identificar la forma jurídica més adient per gestionar la nova escola i el centre de creadors novells.
76

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
D.7 La vostra organització estaria disposada a fer aportacions per al funcionament de la nova
escola de manufactures de disseny de Manresa i del nou centre per a creadors novells?
1. Finançament o cessió d’instal·lacions
2. Beques per a alumnes i/o professors
3. Desenvolupament d’un pla d’estudis
4. Altres:
Objectiu d’aquesta qüestió
Conèixer el grau d’implicació en el projecte de les diverses organitzacions manresanes relacionades amb
el clúster de manufactures de disseny.
E. CREACIÓ D’UN CLÚSTER DE MANUFACTURES DE DISSENY INDUSTRIALITZABLE A MANRESA
Objectius d’aquest bloc de qüestions
a. Conèixer l’interès i el compromís dels stakeholders a formar part d’una estructura estable com a clúster
de manufactures de disseny.
b. Identificar el suport que hauria de rebre el clúster per facilitar el seu funcionament.
c. Identificar l’estructura i les funcions que hauria d’exercir el clúster de manufactures de disseny.
E.1 Considereu suficient la promoció pública que es fa del disseny produït a Manresa?
1. Sí / Per què?
2. No / Per què?
Objectiu d’aquesta qüestió
Analitzar la percepció actual de les organitzacions manresanes relacionades amb el clúster de
manufactures de disseny envers la promoció que fan les institucions públiques del disseny produït a
Manresa
77

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
E.2 Quines mesures i iniciatives consideraríeu d’utilitat per a millorar la promoció pública que
es fa del disseny produït a Manresa?
1. Creació d’una marca de disseny de Manresa
2. Aliances estratègiques amb municipis tractors en l’àmbit del disseny com Barcelona
3. Potenciació de l’actual oferta formativa de disseny
4. Creació d’un nou centre de disseny
5. Altres:
Objectiu d’aquesta qüestió
Identificar possibles iniciatives que millorarien la promoció del disseny produït a Manresa, en opinió de les
organitzacions manresanes relacionades amb el clúster de manufactures de disseny.
E.3 Consideraríeu útil la creació d’un clúster de manufactures del disseny a Manresa?
1. Sí / Per què?
2. No / Per què?
Objectiu d’aquesta qüestió
Conèixer el grau de prioritat que té la creació d’un clúster de manufactures de disseny per a les
organitzacions manresanes relacionades amb el clúster de manufactures de disseny.
E.4 Esteu disposat/da a participar en reunions de treball, workshops i altres activitats adreçades
a la creació d’un clúster de manufactures del disseny a Manresa?
1. Sí / Per què?
2. No / Per què?
Objectiu d’aquesta qüestió
Conèixer el grau de prioritat que té per a aquestes organitzacions la participació en un clúster de
manufactures de disseny.
78

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
E.5 Quin compromís estaria disposat a adquirir la vostra organització en relació amb la creació
d’un clúster de manufactures del disseny a Manresa?
Objectiu d’aquesta qüestió
Conèixer el grau de compromís que estaria disposada a assumir cada organització en relació amb la
creació d’un clúster de manufactures de disseny a Manresa.
E.6 Quines línies de treball considereu que hauria de posar en marxa el clúster de manufactures
de disseny a Manresa?
Objectiu d’aquesta qüestió
Identificar les principals línies de treballs que hauria de posar en marxa el clúster de manufactures de
disseny.
E.7 Quina estructura funcional considereu que hauria de tenir el clúster i com s’hauria de
finançar?
Objectiu d’aquesta qüestió
Identificar l’estructura que, en opinió de les organitzacions manresanes relacionades amb el clúster de
manufactures de disseny, hauria de tenir el clúster, així com les seves fonts de finançament.
E.8 Quines entitats públiques i privades creieu que haurien d’estar integrades al clúster de
manufactures de disseny de Manresa?
Objectiu d’aquesta qüestió
Identificar els partners que les organitzacions manresanes relacionades amb el clúster de manufactures
de disseny consideren idonis o convenients per formar-ne part.
79

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Annex 2
80

2004.
Annex 2
Fitxa resum
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Te mas de diseño e n la Europa de hoy (BEDA)
Any de publicació
Autor / Autors
Stephen Hitchins, Stuart Macdonald, Peter Zec,
Raymond Turner, Luisa Collina, Giuliano Simonelli,
Jan R. Stavik, Steinar Amland, Ezio Manzini, Karen
Blincoe, Francesc Aragall, Peter Butenschon, Jordi
Montaña, Helmut Langer, Johan Valcke, Robin
Edman, Paola Bertola, Norman Mcinally, Michael
Thomson.
Àmbit Geogràfic
Europa.
Objectius de l’estudi
Fomentar una major comprensió del disseny i del
seu potencial en el context de la Unió Europea; és a
dir, el valor que crea, el paper que té en la
innovació, les possibilitats que ofereix per a
incrementar la competivitat i per a mantenir la
posició d’Europa com líder mundial.
Breu descripció del contingut
El paper del disseny i la indústria creativa, així com l'aportació cultural amb la qual estan associats, és un
tema econòmic clau. El repte real no és només el disseny de millors productes i millors processos, sinó el
disseny de models de negoci completament nous.
Europa gaudeix d'una posició única per a exportar a la resta del món una àmplia gamma d'activitats
relacionades amb el disseny. Aquesta posició de lideratge s'ha anat desenvolupant al llarg de molts anys,
però no durarà indefinidament.
Cal que tots els països de la Unió Europea desenvolupin polítiques d'innovació. La innovació no és només
tecnologia; el disseny és fonamental per a la innovació.
En l'actualitat, pràcticament tot depèn del disseny. El seu paper de mediador entre la tecnologia i l'art, les
idees i les fins, la cultura i el comerç és més important que mai.
La innovació i l'estructura social estan entrellaçades. En efecte, el disseny està estretament vinculat al
desenvolupament econòmic i a la sostenibilitat de les regions i de les nacions, així com de la pròpia Europa.
En termes de disseny, cadascuna d'elles necessita una promoció proactiva per a enfortir la competitivitat.
81

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Tant la gestió com el lideratge en el disseny són indispensables en el comerç, perquè permeten que
empreses, regions i nacions es diferenciïn entre si i mantinguin avantatges competitius.
La innovació impulsada pel disseny va més enllà de les formes conegudes d'innovació –l'estirada “de la
tecnologia” i l'empenta “del màrqueting”–. El seu impuls radica en la pròpia capacitat del disseny.
Al llarg de les últimes dues dècades, tant els dissenyadors, i com la societat, en general, han posat a prova
la percepció del disseny. El fet que es reconegui la gran influència que el disseny té sobre la qualitat de vida
ha canviat els paràmetres amb els quals es dissenya: ara tenen a veure tant amb l’ètica com amb l’estètica.
La capacitat del disseny ha de considerar-se en un context socioeconòmic més ampli. Els dissenyadors es
comuniquen cada vegada més de forma directa amb els consumidors i, per tant, les seves aportacions i la
seva responsabilitat social van en augment.
La innovació impulsada pel disseny i el disseny per a la sostenibilitat poden convergir com una activitat
estratègica, capaç de crear solucions sostenibles i noves idees de benestar.
Les activitats d'una empresa ja no poden valorar-se només pels seus resultats econòmics. La Responsabilitat
Social Corporativa (RSC), la inclusió dels valors socials en les activitats empresarials, també és important.
Mitjançant la proposta de solucions intel·ligents, el disseny pot promoure la RSC.
“Disseny per a tots” és el terme que engloba les activitats destinades a aconseguir la inclusió i la igualtat
social. El premi Disseny per a Tots de la Comissió Europea és un exemple de pràctiques responsables en
aquest sentit.
La identitat cultural de cada regió és perfectament compatible amb el desig d'integrar-se en una comunitat
més gran. El disseny pot ajudar a mantenir les identitats culturals locals, regionals i supranacionals.
Els moviments demogràfics significatius fan que el disseny tingui una gran responsabilitat en el
desenvolupament de productes, informació i sistemes sense barreres, per a satisfer les necessitats de totes
les persones, independentment de la seva edat o capacitat.
La formació en disseny està en bona posició per a impulsar l'educació a través del disseny, a fi de promoure
actituds i capacitats necessàries per a proporcionar els productes, serveis i entorns que necessiten els
ciutadans europeus del segle XXI.
Donat que el disseny pot ser protagonista en la creació d'un món on el valor de la perspectiva de l'usuari
està en ple desenvolupament, s'han de formar aliances multidisciplinàries i creatives. El pensament del
disseny, per tant, hauria d'estar present en tots els plans d'estudis.
Els canvis econòmics i socials realcen la importància dels coneixements i la investigació com factors claus en
la competitivitat global. És imprescindible la investigació com una actitud d'aprenentatge continu, tant per a
les empreses com per a les institucions.
Europa necessita una política de disseny per a ajudar als estats membres a engegar polítiques madures per
al desenvolupament i a oferir arguments que donin suport una adequada inversió en la promoció del
disseny com factor essencial del creixement econòmic.
82

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
El diseño e n España. Estudio estratégico (Fe de ración Española
de Entidades de Promoción de Diseño)
Any de publicació
s/d
Autor / Autors
Equip de teaball coordinat per la FEEPD
Àmbit Geogràfic
Espanya.
Objedtius de l’estudi
L'objectiu general de l'Estudi Estratègic del Disseny
és l'anàlisi de la situació del disseny a Espanya per a
poder recomanar unes línies d'actuació que millorin
el sector en l'àmbit nacional i internacional.
Breu descripció del contingut
L'estudi s'ha centrat en l'aprofundiment en el diagnòstic i caracterització del sector, doncs és la principal
manca en la qual coincideixen els agents del sector.
Els objectius últims de l'estudi es basen en l'ús de les seves conclusions per a millorar el comportament de
tots els agents del sector, orientat a:
• Els professionals del disseny i les escoles sobre les oportunitats del mercat i el nivell d'exigència i
requeriments de la demanda.
• Les Administracions Públiques en la definició de les seves polítiques i programes de suport i promoció
del disseny.
• Les empreses ja siguin consumidores o no de serveis de disseny, perquè puguin beneficiar-se d'una
oferta de qualitat que permeti millorar la seva competitivitat a través de la innovació.
83

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Diseño industrial guía metodológica (PRODINTEC)
Any de publicació
2006
Autor / Autors
Equip de projecte de la Fundación Prodintec,
coordinat per Jesús Fernández García, Víctor López
García i Sonia Santacoloma.
Àmbit Geogràfic
Galícia, Castella i Lleó, Cantabria i València.
Objectius de l’estudi
Donar a conèixer els beneficis del disseny i potenciar
la seva incorporació a les pimes en cadascuna de les
comunitats autònomes participants.
Breu descripció del contingut
Aquesta guia recull els principis que giren al voltant d'un procés integral de disseny de productes, inclosa la
seva gestió, així com paràmetres de valoració.
El disseny industrial és l'eina que proporciona el coneixement d'aquestes noves necessitats de l’empresa per
donar desposta a les exigències del mercat, i que es constitueix com un procés creatiu, tecnològic i
multidisciplinar, orientat a la creació de nous models o rediseny d'uns altres.
En aquest procés intervenen molts factors culturals, humanístics, constructius, i per tant el projecte serà
desenvolupat per part d’un equip en el qual el dissenyador assumirà el paper de coordinador i sintetitzador
de tot el procés, sol·licitant la intervenció dels diferents tècnics i especialistes dels diferents departaments de
l'empresa. És més, el disseny industrial per a ser efectiu dintre de l'empresa ha d'integrar-se col·laborant i
influint en tots els nivells de decisió de l'esquema organitzatiu col·laborant amb:
• El departament de màrqueting per a la definició del “perfil de producte”.
• El departament de producció per a la determinació de materials, utillatges i mètodes productius més
adequats.
• El departament comercial per a la definició de la imatge de l'empresa, imatge de producte i mitjos de
promoció (publicitat i catàlegs).
Perquè les empreses puguin incorporar aquest procés de manera efectiva, senzilla i podent arribar a
l'avaluació dels beneficis, tant quantitatius com qualitatius, que el disseny ha proporcionat, aquesta guia
servirà per a les empreses que fins ara no han explotat les possibilitats del disseny industrial i per a aquelles
que, encara utilitzant-lo, vulguin millorar la seva metodologia per a integrar-lo de forma més eficient dintre
de la seva estratègia empresarial.
84

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Estudio del impacto e conómico del diseño e n España 2005
(DDI)
Any de publicació
2005
Autor / Autors
Equip d’IDOM coordinat per la Sociedad Estatal para
el Desarrollo del Diseño y la Innovación (DDI).
Àmbit Geogràfic
Espanya.
Objectius de l’estudi
Anàlisi en profunditat de la incorporació del disseny
i la seva gestió en l’activitat habitual de l’empresa.
Guia útil per a empreses, especialment pimes.
Breve descripción del contenido
L'estudi, es planteja com un mitjà per a obtenir una informació que permeti completar, al llarg del temps,
una representació, el més completa possible, de com s'interioritza la funció “disseny” en les empreses
espanyoles i d'on estem en relació a altres països europeus.
Els indicadors que s'integren en aquest treball i que es monitoritzaran en successives edicions són:
• Quin lloc ocupa el disseny entre les funcions considerades estratègiques per a l'empresa.
• Com i on es contracten els serveis de disseny, una vegada detectada la necessitat d'incorporar-los.
• Com s'organitza i gestiona la funció disseny en l'empresa, quin és el seu nivell d'integració i la seva
dependència operativa respecte a altres àrees funcionals.
• Quina contribució espera del disseny l'empresa espanyola.
• Com mesura, valora i interpreta l'empresa la tornada i els beneficis tangibles i intangibles que li
aporta el disseny.
Simultàniament, l’ estudi constitueix una eina de diagnòstic i anàlisi per:
• Detectar punts forts i febles, identificar oportunitats i amenaces i establir prioritats i necessitats per al
desenvolupament del disseny a Espanya.
• Planificar, ajustar i optimitzar futurs programes i iniciatives de promoció i acompanyament en matèria
de disseny dintre del conjunt de mesures de política econòmica.
• Avaluar la repercussió i efectivitat dels programes de promoció del disseny desenvolupats fins a ara.
• Posar a la disposició dels diferents agents involucrats en el sistema del disseny espanyol una eina de
gestió i avaluació de les seves actuacions.
85

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Eines de progrés. Disse ny industrial (CIDEM)
Any de publicació
Maig de 2005
Autor / Autores
Equip del Centre CID de la UdG, coordinat pel
CIDEM.
Àmbit Geogràfic
Catalunya.
Objectius de l’estudi
Donar una visió general del que s’entén per disseny
industrial i la seva incorporació a l’activitat habitual
de l’empresa, especialment la pime.
Guia útil per a empreses, especialment pimes.
Breu descripció del contingut
La guia s’inicia amb una definició àmpliament acceptada del terme “disseny industrial”.
A continuació, enumera les principals tipologies del disseny industrial:
• Disseny de joieria.
• Disseny de moda.
• Disseny d’interiors.
• Disseny de productes.
Es caracteritza el disseny com activitat bàsica del desenvolupament de producte.
S’exposa que el disseny industrial és un factor generador d’avantatges competitius per a l’empresa. Així
mateix, aquesta guia aprofundeix en la interrelació que s’ha d’establir entre fabricant, usuari i consumidor.
Detalla algunes de les principals tècniques i metodologies associades a l’anàlisi funcional i la gestió del valor
aplicades al disseny industrial, com ara són:
• QFD, Desplegament de la funció de qualitat.
• AMFE, Anàlisi Modal de Fallades i Efectes.
• DFMA, Disseny per al muntatge i la fabricació.
• DtC, Disseny Orientat al Cost.
• Benchmarking.
• Mètodes informàtics aplicats al disseny.
A continuació, es fa una descripció detallada del procés de disseny i desenvolupament, tenint en compte les
fases del procés de disseny i desenvolupament, així com l’anàlisi dels tipus d'activitats on intervé el disseny,
les dificultats que poden surgir en el procés, la integració del procés de disseny en l’activitat habitual de
l’empresa i la necessitat d’incorporar Sistemes de Gestió de tot aquest procés.
La guia conclou a diversos exemples d’aplicació dels conceptes i tècniques exposats.
86

Èxit de me rcat i disse ny (CIDEM)
Any de publicació
Abril de 2005.
Autor / Autores
Josep Tresserras Picas, Narcís Verdaguer Pujadas i
Xavier Espinach Orús, sota la coordinació del
CIDEM.
Àmbit Geogràfic
Catalunya.
Objectius de l’estudi
Incentivar les empreses PIME catalanes a reflexionar
i valorar la importància d’incorporar o intensificar la
incorporació de factors específics de disseny als
nous productes que generin atributs diferenciadors
dintre del context de la innovació.
Breu descripció del contingut
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
El disseny és un dels factors decisius per incrementar la competitivitat en els productes, i és per això que
l’estudi analitza el disseny a les empreses com element diferenciador de la competència, afegint valor als
productes i serveis, i nous beneficis per als usuaris.
El dissenys es caracteritza, a més, com una activitat de projecció integral, que parteix de les necessitats dels
consumidors i de la demanda del mercat, i formula una concepció del producte, tot avaluant les seves
implicacions econòmiques i socioculturals.
L’estudi compara de forma qualitativa i quantitativa el paper del disseny a Catalunya i a Europa com a
estrategia per assolir èxit en el mercat, aprofundint en la necessitat de consolidar moltes de les activitats
que condueixen a l’aplicació global de disseny en el producte, com ara les relatives als seus processos i als
aspectes estratègics, metodològics i conceptuals.
Així doncs, la situació obliga a incrementar a les empreses catalanes els esforços per potenciar els
avantatges competitius, mitjançant la incorporació d’atributs diferenciadors generats per accions
d’innovació, especialment els relatius a les noves tecnologies i sistemes, així com els factors específics de
disseny tant en la vessant dels aspectes tangibles com dels intangibles.
87

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
10 Points. Attitudes, profitability and design maturity in Swe dish
companies (Te k nikforetage i SVID)
Any de publicació
s/d.
Autor / Autors
Equip de projectes de The Association of Swedish
Engineering Industries i la Swedish Industrial Design
Foundation.
Àmbit Geogràfic
Suècia.
Objectius de l’estudi
Evaluación de los efectos que los incentivos fiscales
tienen para reducir el coste del capital privado de I +
D.
Breu descripció del contingut
L’estudi desenvolupa els següents déu punts:
• La demanda de disseny està creixent.
• La qualitat dels dissenyadors suecs satisfà les necessitats de les empreses sueques.
• Tres de cada quatres empreses sueques inverteix en disseny.
• Les empreses sueques inverteixen cada cop més en disseny.
• El grau d’inversió en disseny mostra la maduresa empresarial.
• La inversió en disseny procedeix tant d’empreses manufacturers com de serveis.
• Les grans empreses inverteixen més en disseny.
• La inversion en disseny té un impacte positiu sobre el compte de resultats.
• Alguns sectors són grans consumidors de disseny.
• L’important és “com” no “si…”.
88

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Annex 3
89

Annex 3
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Principals centres de formació en disseny a Catalunya i
Espanya
ESCOLA SUPERIOR DE DISSENY ESDI (Sabadell)
Tipus: gestionada per la FUNDIT (Fundació pel Disseny Téxtil) Vinculat a: Universitat Ramon Lllull
Especialitat: disseny tèxtil i moda, gràfic, industrial, interiors,
art electrònic i disseny digital
Oferta formativa: graduat, màsters, postgraus, especialitzacions
Programa formatiu (gestió)
Pràctiques empresarials: sí
ESDI compta amb quatre àrees d‘especialització en disseny, que donen dret a les titulacions pròpies de Graduat o
Graduat superior en: Disseny tèxtil i moda, Disseny gràfic, Disseny industrial, Disseny d’interiors i Art electrònic i
disseny digital.
• Disseny tèxtil i moda
Aquesta especialitat ofereix les assignatures “Economia d’empresa i introducció al màrqueting” i “Tecnologia
dels processos industrials i de fabricació”.
• Disseny tèxtil i moda
Aquesta especialitat ofereix igualment les assignatures “Economia d’empresa i introducció al màrqueting”,
“Tecnologia dels processos industrials i de fabricació” i “Projectes de disseny industrial”.
• Disseny d’interiors
Ofereix l’assignatura “Gestió empresarial”.
Aquesta oferta formativa es complementa amb un catàleg de nou màsters, alguns dels quals, ofereixen matèries
adreçades en la formació per a la gestió del procés de disseny:
• Màster en assessoria i disseny de complements de la indumentària
El màster forma experts capaços de resoldre amb èxit tot el procés de disseny i fabricació de qualsevol línia de
calçat i complements. El professional ha de generar solucions creatives analitzant, avaluant i verificant la viabilitat
productiva dels projectes segons les tendències socials, des de criteris d'innovació formal, gestió empresarial i
demanda de mercat donant especial importància a la imatge i comunicació final del projecte, així com un pla de
desenvolupament comercial.
• Màster en gestió en empreses de la moda
- Producte: política de producte, adequació del producte al mercat, procés per a la creació de col·leccions,
gestió del disseny tèxtil.
- Màrqueting: evolució del consum i del comportament del consumidor, de l’estudi de mercat al pla de
màrqueting.
- Comercialització: comercialització d’articles de moda, direcció de vendes i distribució.
- Gestió de fluxes de producció: del teixit a l’article de vestir, creació de valor, gestió de costos i anàlisi del
valor dels productes tèxtils, gestió de la qualitat, industrialització de productes.
90

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
- Mercats mundials i entorn econòmic: globalització del sector tèxtil, estratègies del màrqueting d’exportació.
• Màster en estilisme, imatge i comunicació
• Màster en comissariat i pràctiques culturals en art i nous mitjans
• Màster en conservació i restauració tèxtil
• Màster en disseny del moble contemporani
• Màster en disseny d’espais de treball i oficines
• Màster en assessoria i disseny d’espais laborals
• Màster internacional en sistemes interactius
Contacte
Nom: Anna Papiol
Càrrec: Directora
Web: www.esdi.es
Telèfon: 93 727 48 19
ESCOLA MASSANA (Barcelona)
Tipus: escola pública municipal Vinculat a: Universitat Autònoma de Barcelona
Especialitat: Graduat Universitari en Arts i Disseny Pràctiques empresarials: sí
Oferta formativa: Graduat en Art i Disseny, Cicles Formatius de Grau Superior en Arts Plàstiques i Disseny
Programa formatiu (gestió)
no inclou assignatures específiques de gestió
Contacte
Nom: Josep M. Vidal Molina
Càrrec: Director
Web: www.escolamassana.es
Telèfon: 93 442 20 00
91

ISTITUTO EUROPEO DI DESIGN (Barcelona)
Tipus: escola privada (xarxa internacional amb centres a
Roma, Milà, Torí, Madrid, Sao Paulo)
Especialitat: disseny industrial (també en anglès), gràfic,
interiors (també en anglès), moda i teixits, transports,
escenografia, interiors, automòbils, disseny d'espais
comercials
Oferta formativa: màsters, postgraus
Programa formatiu (gestió)
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Vinculat a: --
Pràctiques empresarials: sí
L’IED s’organitza en quatre escoles: IED Arti Visive, IED Moda Lab, IED Design i IED Comunicazione. La seva oferta
formativa consisteix en Diplomatures (cursos triennals), Màsters i formació avançada, cursos d’especialització i cursos
de formació a l’empresa.
• Diplomatures (Basic Study Program, BSP)
Aquests ensenyaments ofereixen matèries específiques en gestió de projectes, processos productius i
màrqueting.
- IED Arti Visive (Barcelona)
L’escola de Barcelona ofereix Diplomatures en Disseny gràfic, Disseny vídeo i Disseny digital. La seu de
Madrid ofereix Diplomes en Disseny gràfic i Disseny virtual.
- IED Design (Barcelona)
Disseny industrial, Disseny d’interiors i Disseny d’interiors en anglès, i Transportation design. La seu de
Madrid ofereix els Diplomes en Disseny industrial i Disseny d’interiors.
- IED Moda Lab (Barcelona)
Disseny de moda i teixit, Fashion marketing communication i Fashion marketing communication en anglès.
La seu de Madrid ofereix els Diplomes en Disseny de moda, Disseny d’accessoris i Disseny tèxtil.
- IED Comunicazione (Barcelona)
• Màsters i formació avançada
- IED Arti Visive (Barcelona)
Màster en Direcció creatíva i estratègica de publicitat integral.
- IED Design (Barcelona)
Màster en disseny d’interiors, Màster en disseny d’escenografia teatral i televisió.
- IED Moda Lab (Barcelona)
Màster en màrqueting i comunicació de moda, Màster en disseny de calçat i complements. La seu de
Madrid té la següent oferta de màsters: Màster en comunicació y moda, Màster en disseny de vestuari:
òpera, cine i TV, Màster en disseny tèxtil i de superfícies, Màster en direcció i gestió d’empreses de moda,
Màster en disseny de moda (intensiu). Així mateix, la seu de Madrid ofereix els següents cursos de formació
avançada: Disseny de col·leccions masculines, Disseny de calçat, Disseny de bosses, Disseny de barrets,
Disseny en punt, Estilisme moda, Estilisme i fotografia de moda.
• Cursos d’especialització (Continuing Study Program, CSP), nocturns i d’estiu.
S’adrecen a aquelles persones ja conten amb una preparació cultural bàsica en el sector del seu interès i desitgin
aprofundir en temes específics i posar-se al dia. Es tracta de cursos intensius numerus clausus.
92

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
• Cursos de formació a l’empresa
Cursos personalitzats d'actualització sobre temes específics organitzats pel IED a petició de les empreses.
Contacte
Nom: Alessandro Manetti
Càrrec: Director
Web: www.ied.it/Ied/esp/sedi/barcelona.html
Telèfon: 93 238 58 89
BAU ESCOLA SUPERIOR DE DISSENY (Barcelona)
Tipus: escola privada Vinculat a: Universitat de Vic
Especialitat: disseny gràfic, interiors, moda, comunicació
multimèdia, direcció d'art, estilisme, disseny d'espais
comercials,Graduat Superior en Disseny
Oferta formativa: graduat, màsters, postgraus, especialitzacions
Programa formatiu (gestió)
El Màster propi de “Direcció d’Art” inclou les assignatures:
• Marca: branding i imatge corporativa
• ATL (Above the line): Publicitat, RRPP no convencionals
• BTL (Below the line): Màrqueting directe, catàlegs, one to one
• Comunicació live: exposicions, estands, efímers
• Comunicació multimèdia: on-line, multimèdia, experimental
Contacte
Noms: Enric Batlle / Elisabeth Plantada
Càrrec: Socis fundadors / Gerent
Web: www.baued.es
Telèfon: 93 415 34 74
Pràctiques empresarials: sí
93

ESCOLA SUPERIOR DE DISSENY ELISAVA (Barcelona)
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Tipus: escola privada Vinculat a: Universitat Pompeu Fabra
Especialitat: Disseny gràfic, producte, espais Pràctiques empresarials: sí
Oferta formativa: Enginyeria Tècnica en Disseny Industrial, Graduat superior en disseny, Cicles formatius, màsters i
postgraus
Programa formatiu (gestió)
El programa de la titulació en Enginyeria Tècnica Industrial inclou matèries com economia, gestió a l’empresa (inclòs
processos industrials, tecnologia, informàtica, materials i representació tècnica), sociologia i gestió de disseny.
L’oferta d’estudis de postgrau s’agrupa en quatre àrees diferents: Gràfic, Espai, Producte, Estratègia.
• Àrea de Gràfic
El Diploma de postgrau en disseny gràfic aplicat a la comunicació, ofereix una assignatura sobre packaging.
LÀrea de Gràfic ofereix, així mateix, un Màster en disseny de la identitat corporativa, dividit en dos Diplomes de
postgrau: Disseny i aplicació de la identitat corporativa i Estratègia i gestió de la identitat corporativa, amb
matèries com:
L’estratègia en el disseny d’identitat corporatives
- Identitat corporativa: introducció a conceptes bàsics
- La definició de l’estratègia de marca, posicionament i arquitectura de marca. La necessitat de definir
l’estratègia de marca com a pedra angular del disseny d’identitats corporatives. La importància de definir el
posicionament i l’arquitectura de marca del client
- Comprensió del client i de l’encàrrec
- Articulació de la essència de la marca
- Elaboració del briefing
Al Màster en disseny, estratègies de comunicació i publicitat, integrat pels Diplomes de postgrau en Creativitat i
publicitat i Disseny i estratègies de comunicació, s’ofereixen diversos mòduls i assignatures sobre màrqueting.
L’Àrea de Gràfic ofereix, així mateix un Màster en producció gràfica i packaging (integrat pels Diplomes de
postgrau en Disseny, producció i gestió del packaging i Disseny i producció gràfica.
Finalment, al mòdul “Metodologia projectual. De la idea a la seva producció”, el Diploma de postgrau en disseny
i direcció d’art inclou, entre d’altres, les següents matèries:
- Les etapes d’un projecte
- Funcions i tipologies del director d’art
- La relació amb el client
- Presentació de projectes
- Direcció d’equips multidisciplinars
• Àrea de Producte.
Aquesta àrea ofereix el Màster en disseny de producte, dividit en dos postgraus que es poden cursar
independentment, donant dret a l’obtenció de sengles Diplomes de postgrau: el Diploma de postgrau en
desenvolupament de producte i el Diploma de postgrau conceptualització de producte.
Dins del mòdul “Fabricació”, el Diploma de postgrau en desenvolupament de producte inclou les següents
assignatures:
- Descripció i anàlisi dels diferents processos industrials
- Possibilitats i limitacions de la mecanització, la injecció i l’extrusió
- Paràmetres de l’excel·lència productiva
- Viabilitat econòmica. Retorn de la inversió
- Estratègies industrials. Producció pròpia o externa
94

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
El “Mòdul teòric” del Diploma de postgrau conceptualització de producte ofereix les següents assignatures:
- Imaginari de producte
- Disseny i innovació
- Ecodisseny i sostenibilitat
- Gestió del projecte
- Protecció i registre del disseny
- Xarxes socials, gestió del coneixement i innovació
• Àrea d’Espai
El Diploma de postgrau en direcció de projectes expositius que, juntament amb el Diploma de postgrau en
Disseny i nous formats expositius, integren el Màster en disseny i direcció de projectes expositius, ofereix, entre
d’altres, les següents matèries:
Mòdul de Pre-producció. Producció. Post-producció
- Planificació i organització de tasques i equips de treball
- Calendaris
- Documentació tècnica
- Construcció i articulació de l'espai
- Conservació de colleccions
- Gestió de noves produccions
- Coordinació tècnica
- Recursos humans i collaboradors específics
- Muntatge, transports, collocació de peces
- Documentació
Mòdul de finançament
- Pressupostos
- Viabilitat i sostenibilitat
- Recursos públics
- Patrocini
• Àrea d’Estratègia
Un dels principals objectius d’aquesta Àrea consisteix a proporcionar als dissenyadors un llenguatge i un discurs
empresarial. Mitjançant el Curs de postgrau en disseny i innovació dins de l’estratègia empresarial, el programa
formatiu ofereix, entre d’altres, les següents matèries:
Empresa i estratègia de negoci
- Tipologies de empreses
- Diferents tipologies de negoci
- Què és la estratègia corporativa?
- Conceptes bàsics: què és diferenciació, posicionament, segmentació, diversificació, especialització, política
de preus, internacionalització
- Què és una oportunitat de negoci?
- Com s’avalua una oportunitat de negoci?
Quin és el paper del disseny en l’empresa?
Estudi de casos
- Planificació estratègica
- Visió corporativa (casos)
- Estratègia de marca/producte/servei (casos)
- Posicionament estratègic
- Naming – Branding
- Eines de comunicació
- Presentació de casos
95

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
- Estratègia de marca. Implicacions de producte i servei
Gestió de la innovació. Diferents processos i estratègies d’innovació
- La innovació com metodologia sostenible
- Ajudes a la innovació en els marcs estatal i europeu
- El paper del dissenyador en la innovació empresarial
- Les fonts de la innovació: tecnologia, mercat, societat
- Els agents de la innovació i les tècniques per innovar
- Les barreres més freqüents per innovar
- Facilitats per innovar
- Presentació de casos
Investigació i anàlisis
- Definició d’objectius
- Magnitud i àmbit de la investigació
- Els competidors
- Definició d’escenaris i stakeholders
- Els usuaris del servei o producte
- Metodologies d’investigació
- Metodologies d’anàlisis
- Estudi de tendències del mercat. Presentació de resultats
- Presentació de casos
Mòdul taller: estudi de casos reals
- Casos d’estudi de l’estratègia de producte/servei/comunicació d’empreses
- Casos d’estudi de metodologies d’aproximació a la innovació d’empreses
- Casos d’estudi que exemplifiquen el procés d’investigació en diferents sectors
- Exercicis pràctics a classe per poder posar en marxa les metodologies explicades
Mòdul experimental
- Desenvolupament de d’un projecte de disseny estratègic tutoritzat pels professors de les diferents
assignatures teòriques.
Contacte
Nom: Xavier Costa
Càrrec: Director
Web: www.elisava.es
Telèfon: 93 317 47 15
96

IADE (Madrid)
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Tipus: escola privada Vinculat a: --
Especialitat: Disseny interiors, moda Pràctiques empresarials: sí
Oferta formativa: diplomatura, marters
Programa formatiu (gestió)
IADE ofereix el seu Títol en Disseny d’interiors, que compta, entre d’altres, les assignatures:
- Metodologia del Projecte
- Portafoli i presentació al client
- El projecte constructiu
- Tècniques de construcció
- Pressupostos i memòries
- Normativa d'edificació
- Urbanisme, règim i marc legal
- Planificació de l'obra
- Direcció d'obra
- Oficis i divisió del treball
- Construcció i tecnologia
Així mateix, ofereix assignatures d’informàtica per al coneixement de diverses àrees aplicades al disseny d’interiors.
El Títol en Disseny de moda inclou les següents matèries, completades amb la formació en el domini d’eines
informàtiques específiques:
- Tendències i panells
- Informació del projecte de moda
Contacte
Nom: Mercedes Pérez de Castro
Càrrec: Directora
Web: www.iade.es
Telèfon: 91 577 17 28
CENTRO SUPERIOR DE DISEÑO DE MODA DE MADRID (Madrid)
Tipus: centre privat Vinculat a: Universitat Politècnica de Madrid
Especialitat: disseny de moda Pràctiques empresarials: sí
Oferta formativa: Graduat en disseny de moda (en dos cicles)
97

Programa formatiu (gestió)
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Els estudis que s’imparteixen en el Centre Superior de Disseny de Moda de Madrid tenen una durada de quatre anys
més Treball Fi de Carrera, i es corresponen amb el model universitari d’ensenyaments de dos cicles sense titulació
intermèdia.
El pla d'estudis configura un ensenyament molt vinculat a la realitat social i industrial, amb continguts teòrics,
tecnològics i pràctics de gran profunditat, articulats en tres grans àrees:
- Disseny
- Ciències Socials Aplicades
- Tecnologia
Durant el tercer curs (segon cicle), l’alumne cursa les matèries Teoria de la comunicació i Administració d’empreses.
La creació del Centre Superior de Disseny de Moda de Madrid respon a una iniciativa de la Cambra de Comerç i
Indústria de Madrid, l'Associació de Confeccionistes de Madrid, IFEMA i la Fundació Universitat Empresa (que agrupa
en el seu Patronat a les quatre universitats de Madrid).
Contacte
Nom: Miguel Ángel Pascual Iglesias
Càrrec: Director
Web: www.csdmm.upm.es
Telèfon: 91 331 01 26
INSTITUT SUPERIOR DE DISSENY I ESCOLA DE LA IMATGE, IDEP (Barcelona)
Tipus: centre privat Vinculat a: Universitat Abat Oliba
Especialitat: Disseny Gràfic, Multimèdia i Il·lustració, i Moda,
Estilisme i Patronatge.
Pràctiques empresarials: sí
Oferta formativa: Graduat superior en disseny i Graduat superior en moda (estudis universitaris amb títol propi),
Màsters en disseny i Màsters en moda,Estudis professionals en disseny i Estudis professionals en moda.
Programa formatiu (gestió)
L’oferta d’estudis s’agrupa en dues àrees diferents: Disseny gràfic, Multimèdia i Animació, i Moda, Estilisme i
Patronatge.
• Disseny gràfic
- Graduat superior en Disseny gràfic (títol propi)
Aquesta és una titulació de quatre anys. Durant els dos darrers cursos, l’alumne estudia matèries com Gestió
i producció de projectes, Màrqueting i comunicació, Estratègia publicitària i Mitjans informàtics gràfics i
multimèdia.
98

- Màster en Disseny Gràfic per a Comunicadors Visuals
Aquest programa ofereix l’assignatura de Branding.
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
- Estudis professionals
El Diploma en Disseny gràfic ofereix l’assignatura Gestió i producció de projectes.
- Workshops
El workshop d’estiu Disseny de producte inclou formació específica sobre desenvolupament de projectes de
creació d'un producte i el disseny d'etiqueta, envàs i embalatge.
Així mateix, el workshop de Gestió eficaç del disseny i la creativitat ofereix formació sobre la metodologia
emprada per a gestionar correctament el procés de treball i de producció gràfica i industrial.
• Disseny de moda
- Graduat superior en Disseny amb itinerari de moda (títol propi)
Aquesta és una titulació de quatre anys. Durant els dos darrers cursos, l’alumne estudia matèries com Gestió
de producte en moda, Màrqueting i comunicació, i Producció tèxtil.
- Màster en Fashion Business
Aquest programa s’organitza al voltant de sis mòduls:
Mòdul 1. La indústria de la Moda: gestió d'empreses de moda.
Introducció al concepte d'Indústria de la moda i identificació de tots els protagonistes i els processos que es
desenvolupen en aquest sector. Localització de les diferents tipologies d'empreses de moda i anàlisi d'àrees
funcionals i departaments en cadascuna d'elles. Temari del mòdul:
- Gestió d'empreses de moda
- Casos pràctics de gestió
- Entorn socioeconòmic i legal
- Processos
- Conferències
Mòdul 2. Gestió de producte.
Desenvolupament en profunditat de la Gestió del producte en moda, entès com una part fonamental del
disseny del mateix. Des de l'estudi de mercat a la definició final del producte, dedicant especial atenció a les
àrees de producció i costos i a la importància d'aquests elements en el disseny de la col·lecció. Temari del
mòdul:
- Gestió de producte
- Fases en el desenvolupament d'un producte
- Conferències
Mòdul 3. Màrqueting de moda.
Definició i aplicació de les tècniques del màrqueting en la indústria tèxtil i de la moda i desenvolupament de
tecnologies per a afavorir una correcta gestió del producte de moda. El retail màrqueting com tecnologia
específica per a facilitar la comercialització del producte de moda en els punts de venda. Temari del mòdul:
- Màrqueting de moda
- Màrqueting en distribució vertical
- Retail màrqueting
- Conferències
Mòdul 4. Comunicació en moda: direcció de comunicació.
La comunicació com eina fonamental per a promoure el coneixement i posterior comercialització del
producte de moda, més important si cap si se li considera un producte d'ús social: objectius de comunicació,
estratègies de missatge i mix de comunicació i mitjos. Anàlisis de les eines habituals en la comunicació
corporativa i de producte: publicitat i relacions públiques. Temari del mòdul:
- Direcció de comunicació
- Publicitat i direcció d'art en moda
- I-branding & i-comerce
- Mercats i coolhunting
- Conferències
99

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Mòdul 5. Escaparatisme i visual merchandising.
Introducció al estilismo i l'assessoria d'imatge com criteris estètics imprescindibles per a realitzar una
adequada gestió del producte de moda, amb incidència especial en el Visual Merchandising i el
Escaparatismo, com les disciplines necessàries per a poder formular una correcta presentació del producte
en la seva fase final de comercialització. Temari del mòdul:
- Escaparatisme i visual merchandising
- Estilisme
- Assessoria d'imatge
- Conferències
Mòdul 6. Eines de comunicació en moda: passarel·les, esdeveniments i mitges.
Anàlisi de la passarel·la com inici de la fase de comercialització d'una col·lecció. Definició d'altres accions o
esdeveniments que es realitzen en el sector per a promoure la marca i la comercialització del producte: fires,
showrooms, accions amb celebrities… El paper dels mitjans de comunicació en el món de la moda.
Coneixement de la realitat dels mitjans des de dos punts de vista: d'una banda com relacionar-se amb els
mitjans i la funció del gabinet de premsa; per un altre l'anàlisi del mètode de treball dels mitjans implicats en
la indústria de la moda, el seu paper com prescriptores i creadors de tendència… Temari del mòdul:
- Passarel·les de moda
- Altres esdeveniments: showrooms i fires
- Els mitjans en moda i la gestió del gabinet de premsa
- Shottings i redaccionals de moda
- Conferències
- Curs professional de Gestió de producte de moda
Aquest programa s’estructura al voltant dels mòduls 2, 3 i 5 del Màster en Fashion Business.
- Curs professional de Comunicació en moda
Aquest programa s’estructura al voltant dels mòduls 4 i 6 del Màster en Fashion Business.
- Estudis professionals
El Curs general de patronatge industrial ofereix formació en gestió, integrada en els següents mòduls:
Mòdul 1. Introducció al patronatge.
En aquest primer bloc destaca l'estudi de proporcions i control de mesures industrialitzades, es coneixerà la
morfologia del cos humà des d’un punt de vista tridimensional per a posteriorment plasmar-la en un plànol
tècnic o patró. Ordenadament es construirà tot tipus de patrons base i les seves possibles transformacions,
es crearan diferents volums i s’analitzarà el calendari de la moda, el seu cicle, fabricació i posterior producció
per a assolir un major enteniment de les fases de treball que es realitzen en aquest sector.
Mòdul 2. Investigació i desenvolupament.
En aquest mòdul es treballa amb la creativitat que aporta el patronatge a la moda, per a obtenir d'aquesta
manera una àmplia visió de les noves estructures, volums i proporcions que marquen les tendències,
adaptant-los als diferents estils, assolint una posada al dia de la tècnica. S’analitzen les diferents costures,
frunzits, plecs… i estructures interiors de les peces, els seus reforços, polits i acabats. S’aprofundeix també
en la tècnica del moulage i es resolen possibles problemàtiques de conformacions i posicionaments
volumètrics amb exemples pràctics, adaptant també els patrons a diferents teixits, treballant l'elasticitat, i
tota classe de fibres tècniques així com teixits de major i menor consistència, caiguda i torsió.
Mòdul 3. Escalats i Desenvolupament de projectes.
En aquest últim bloc s’assimila tot el procés d'escalats tant de patrons base com les seves transformacions,
es dóna major importància a tot el desenvolupament tècnic quant a fitxes explicatives, representacions
gràfiques de costures, i es desenvolupa un projecte final, plasmant en detall tot l'après anteriorment.
100

Contacte
Nom: Toño Conde
Càrrec: Director General
Web: www.idep.es
Telèfon: 93 416 10 12
ISEM FASHION BUSINESS SCHOOL (Madrid)
Tipus: escola de negocis especialitzada en les empreses de
moda
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Vinculat a: Fundació Tecnolmoda / IESE Business
School, Universitat de Navarra
Especialitat: MBA Pràctiques empresarials: sí
Oferta formativa: Màster en Gestió d'Empreses de Moda i cursos dirigits a formar professionals especialitzats en
gestió de marques, logística i distribució, Visual Merchandising i altres àrees de les empreses de moda. L’ISEM disposa
d’un centre de R+D, el Centro de Innovación y Conocimiento (CIC), que desenvolupa projectes i estudis finançats per
entitats públiques i privades.
Programa formatiu (gestió)
El programa acadèmic del Màster en Gestió d'Empreses de Moda té les assignatures pròpies d'un MBA generalista,
amb el fil conductor de la planificació d'una col·lecció, des de la matèria primera al producte acabat. El programa
Màster està estructurat per àrees, centrades en el negoci de la moda, des d'un punt de vista global, i de direcció
general.
• Art i Moda
• Comunicació de Moda
Àrees d’estudi:
- Com fer una campanya de publicitat efectiva
- Impacte de la publicitat de les marques de luxe en els mitjans
- Posicionament de la imatge de marca en el mercat Internet i moda
• Comptabilitat Financera i de Costos
Àrees d’estudi:
- Sistemes de control de gestió
- Comptabilitat de costos i presa de decisions
- Eines de gestió per a delegar
- Comptabilitat internacional
• Creació d'Empreses
Àrees d’estudi:
- Explorar les diferents dimensions de creació i creixement de noves empreses i fomentar la innovació i la
formació de negocis en empreses ja consolidades
- Elaboració del Pla de Negoci
101

• Cultura i Moda
• Direcció general i Política d'Empresa
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Àrees d’estudi:
- Adquirir una visió conceptual de l'empresa, pròpia de les persones amb major responsabilitat en ella,
que integri harmònicament totes les seves parts operatives i de govern.
- Ser capaços d'analitzar, diagnosticar, pronosticar, triar i implementar el futur de l'empresa i el seu
entorn a fi d'aconseguir realitats més justes i eficaces mitjançant plans d'acció realistes amb sentit
global i desenvolupar els procediments instrumentals i polítics.
• Finances
Àrees d’estudi:
- Valoració d'empreses
- Gestió de carteres d'inversió
- Polítiques de finançament
- Finançament exterior i tipus de canvi
- Mercats de capitals
- Generació de valor
- Finançament de les empreses familiars
• Indústria del Luxe
Àrees d’estudi:
- Màrqueting i comunicació en empreses de luxe.
- Sortides a Borsa, fusions i adquisicions de grups de marques de prestigi.
• Innovació Logística
Àrees d’estudi:
- Gestió de la Cadena de demanda.
- Gestió de la Cadena de subministraments.
• Lideratge
Àrees d’estudi:
- La creació de lleialtats de valor afegit.
- La gestió del talent i la millora de la rendibilitat en el treball.
• Màrqueting
Àrees d’estudi:
- Anàlisi de les variables que formen part de la direcció comercial
- Forta perspectiva financera de la creació de valor per a l'empresa
• Periodisme de Moda
Àrees d’estudi:
- Cròniques de moda en premsa diària
- Reportatges de moda en premsa especialitzada Com es fa un reportatge de moda en televisió
• Planificació d'una Col·lecció
Àrees d’estudi:
- Joieria, sabateria, marroquinería, roba infantil, artesania, etc.
- Teixits: tractament, estampació i producció La indústria tèxtil
- De la matèria primera al producte acabat
- Les etapes d'una col·lecció
- Operacions i planificació de projectes
102

• Recursos Humans
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Àrees d’estudi:
- Desenvolupament de carrera professional i personal
- Gestió dels conflictes
- Direcció i estrès
- Processos de selecció
• Retail d'Alt Rendiment
Àrees d’estudi:
- Anàlisi comparativa de les principals cadenes de distribució de moda internacionals: H&M, GAP,
INDITEX, MÀNEC, CORTEFIEL i EL CORTE INGLÉS.
• Simbologia de la Moda
Àrees d’estudi:
- Repercussió de les icones i símbols de les marques en la imatge de la companyia
- Anàlisi de les tendències del mercat i la seva influència en el comportament del consumidor
• Visual Merchandising
Àrees d’estudi:
- Visual Merchandising com tècnica de màrqueting
- L'aparador com partícip de la imatge d’una ciutat
- Tècniques per a induir el comportament del consumidor
- Mistery Shopping
- Atenció al client
L’ISEM compta, així mateix, amb un programa de Formació continuada. Aquest programa comprèn cursos
monogràfics, seminaris i jornades sobre àrees relacionades amb el negoci de la moda.
La indústria del tèxtil, del retail i del luxe són un dels sectors de l'economia més estesos i es necessita una visió global
per a entendre un negoci que comprèn tot un estil de vida, des del tèxtil, a la joieria, marroquinería, pelleteria,
artesania, cosmètica, fragàncies o productes de luxe. Les marques tracten de créixer a través de l'expansió
internacional. La qüestió és com haurien d'enfocar la seva estratègia global.
Aquests cursos de formació tenen una durada de dos dies.
Contacte
Nom: Rocío Ortiz de Bethencourt
Càrrec: Directora General
Web: www.isem.es
Telèfon: 91 451 43 41
103

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D'ENGINYERIA DE DISSENY (València)
Tipus: centre públic Vinculat a: Universitat Politècncia de València
Especialitat: Disseny industrial Pràctiques empresarials: sí
Oferta formativa: Màster Universitari, Especialista Universitari, Cursos Curts i Cursos per a Empreses
Programa formatiu (gestió)
El Màster Universitari en Disseny, Gestió i Desenvolupament de Nous Productes es presenta dividit en quatre blocs:
• Bloc I: Gestió del Disseny.
- Teoria del Disseny.
- Metodologia del Disseny.
- Gestió Estratègica del Disseny.
- Gestió Operativa del Disseny.
- Metodologies d'Obtenció de Casos.
- Dinàmica de grups.
- Gestió de la Informació.
• Bloc II: Disseny Avançat per Ordinador.
- Cicle de Disseny.
- Modelatge Avançat.
- Anàlisi Resistent.
- Mecanitzat / Prototipat.
- El programari comercial.
• Bloc III: Enginyeria del Producte.
- Gestió del Producte.
- Innovació.
- Màrqueting.
- Gestió de la Qualitat.
- Seguretat en el disseny.
- Avaluació econòmica de projectes/productes.
- Enginyeria concorrent en el Disseny.
• Bloc IV: Presentació del Producte.
- El projecte de Disseny.
- Modelatge fotorrealístic.
- Eines d'autor.
- Anàlisi de suports i mitjans de presentació.
- Postproducció.
- Avaluació del Disseny.
Activitats: Paral·lelament a la realització del Màster en Disseny, Gestió i Desenvolupament de Nous Productes,
s'oferirà la possibilitat de participar en diferents esdeveniments com: Congressos, Jornades d'Especialització, Visites a
empreses, Instituts tecnològics i Fires. Els alumnes disposaran d'un lloc Web per a mostrar els seus treballs i presentar
ofertes d'ocupació.
Aquest Màster té una estructura modular, composta pel Curs d’especialista universitari en gestió del disseny i el Curs
d’especialista universitari en gestió del disseny.
104

Contacte
Nom: Bernabé Hernandis Ortuño
Càrrec: Director del Màster
Web: www.digd.upv.es
Telèfon: 96 387 90 55
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Principals centres de formació en gestió dels processos de
disseny a Europa
SDA Bocconi School of Management (Milà)
Tipus: escola de negocis Vinculat a: Universitat Bocconi
Especialitat: MBA, Màster in Fashion, Experience and Design
Management (en anglès)
Oferta formativa: màsters, postgraus, especialitzacions
Programa formatiu (gestió)
RANKING of the MBA at SDA Bocconi
Ranking Financial Times Open Market 2006
• 12th in Europe
• 33rd in the World
Ranking Financial Times Executive Programme 2006
• 12th in Europe
• 31st in the World
Ranking FORBES MBA 2005
• 1st in the World for "Value for Money"
Màster in Fashion, Experience and Design Management
Pràctiques empresarials: sí
Alcune caratteristiche del Programma realizzato in Partnership con Altagamma, l'Associazione delle aziende italiane
operanti nell'alto di gamma "Made in Italy":
• contenuti focalizzati sui processi di management tipici delle imprese della moda e del design;
• fortemente internazionale, la quasi totalità dei corsi è in lingua inglese;
• indirizzato a studenti internazionali, con laurea o titolo equivalente in management o humanities, con esperienza
professionale (2 - 4 anni di esperienza);
• 12 mesi, full-time: da gennaio a dicembre 2008;
• partenza 8 gennaio 2008;
105

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
• una varietà di approcci formativi: case studies, learning space, guest speakers, role playing; internship nelle più
importanti imprese della moda del design e dell'alto di gamma in Italia e all'estero.
PROGRAM STRUCTURE
The structure is strongly cross-disciplinary. SDA Bocconi's strong partnership with business communities ensures the
perfect blend of art, craft and science that is the essence of fashion and design. The MAFED Program consists of
some common modules (general management, fashion, design & experience management and field projects) and
two alternative majors (brand management and retail management).
Pre-courses
Business Administration, Accounting Management, Marketing Management
General Management
• Quantitative Methods
• Accounting & Management Control Systems
• Strategy & Business Policy
• Marketing Management
• Organization Design and Human Resources Management
• Technology Strategy of the Fashion Industry
• Corporate Finance
• Innovation, Operations & Supply Chain Management
Fashion, Design & Experience Management
• History and Phenomenology of Fashion
• Industry Analysis
• Management in Symbol Intensive Companies
• Product Design in Fashion
• Managing Design-Based Companies
• Sales Management
• Retail Management
• Management of Creativity
• Communication Management
• International Business
Seminars
• Semiotics
• Customer Relationship Management
• Financial Communication
• Media Analysis
• Licensing Management
• The Italian and the French system in comparison
Field Projects
Allow participants to apply concepts from the courses to a real life "case study"
TWO MAJORS
Brand Management
• Brand building and brand identity management
• Licensing management
• Competitive intelligence and strategic planning
Retail Management
• Store management
• Buying and merchandising
• Exhibit design and event management
106

Tuition fees amount to: 19.500 euros
Contacte
Nom: Daniella Leone
Càrrec: Responsable d’Admissions al Màster
Web: www.sdabocconi.it/master/mafed/en/index.html
Telèfon: +39 0 258363168
Institute Français de la Mode (París)
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Tipus: escola de negocis Vinculat a:
Especialitat: MBA, Màster in Management of Fashion and
Design (en anglès)
Oferta formativa: màsters, postgraus, especialitzacions
Programa formatiu (gestió)
Màster in Management of Fashion and Design
COMMON SYLLABUS
1. Marketing
Pràctiques empresarials: sí
Consumer behavior in fashion and market surveys
Class objectives : to use the main analytical tools that have developed from marketing surveys and the social sciences,
the class presents the changes in consumption and consumer behavior and actions to take for the "marketer" in the
fashion business.
Strategic Marketing
Class objectives : to analyze the different markets and businesses in the fashion sector in a broad sense so as to
comprehend the different strategies.
Brand content
Class objectives : to understand and analyze a brand in terms of image and content. To cover the principle
characteristics of how it works as well as all of the components through which it expresses its narrative. And to
question the relationship between brand and image and the way in which it works.
Fashion distribution
Class objectives : to analyze the broad trends and the strategic choices that face brands and companies in terms of
distribution.
The collection process
Class objectives : to cover the different types of collection process within the textile-garment industry and what
makes each one different. To link these processes to the notion of trends, calendars and collection cycles.
107

2. Brand Management and strategy
Brand management
Class objectives: en cours de réactualisation
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Brand management and strategy on a creative level
Class objectives : to understand the machinery and logic behind the strategy of brands with a high level of added
value and to elaborate the best strategy for each company.
3. Selling fashion products
Commercial negotiation in textiles and fashion
Class objectives : to understand the client-supplier relationship and put it into practice with exercises in negotiation
and sales of fashion collections and household textiles.
4. Management
Cost analysis and budgets
Class objectives : to master business management processes through case studies.
Finance and business management
Class objectives : to acquire a knowledge of the financial tools necessary to create a business plan and learn how to
measure business performance.
Information and merchandise flux management
Class objectives : to understand the issue of logistics and information technology in the fashion sector on a broad
scale. To gauge the interdependence of the flux of merchandise and manage the information that goes along with it.
5. The internationalization of markets and supplies
The fashion and textile economy
Class objectives : to present an overall vision of the textile and fashion markets. To analyze the new international
environment of these sectors.
International markets
Class objectives : to study and compare the main textile and fashion markets. To present the different approaches of
each market.
Industrial policy and sourcing
Class objectives : to study and compare the industrial policies in different markets and sectors in terms of cost, quality
and deadlines.
6. The technical aspect of clothing and fabrics
Textile
Class objectives : to cover the different sectors of the textile industry, from the production of fibers to the delivery of
the finished fabric.
Garment creation methods
Class objectives : to acquire the basics in terms of how clothes are made and understand the different techniques of
working with patterns.
Clothing and the manufacturing cycle
Class objectives : to give a general approach to clothing and industrial manufacturing processes. To give the basis for
108

a critical analysis of the final garment.
7. The artistic side of fashion
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
The history of fashion and textiles
Class objectives : to evoke the different periods in the history of fashion design and the main players. To gain an indepth
knowledge of fashion history so as to better understand the fashion of the present.
The culture of fashion
Class objectives : through images of fashion and meetings with those involved, to present a global view of fashion in
the 21st century, to analyze and understand the creation of a piece of clothing and its evolution.
Aspects of design
Class objectives : to cover the main stages in the history of design and highlight the converging points between
design and fashion.
MODULES
1. Product
Shoes and leather goods
Class Objectives : to cover the areas of shoes and leather goods from a product and market point of view.
Jewelry, watch-making and glasses
Class objectives : to develop a knowledge of the universe of these products from a creative, technical, marketing,
economic and historic point of view.
Perfume & cosmetic marketing
Class objectives : to highlight the links between fashion and perfume/cosmetics while at the same time detailing the
specifics of this sector in terms of brand management and marketing techniques as well as products and careers.
Design I
Class objectives : en cours de réactualisation.
2. Culture and Creation
Creation and identity : what makes taste
Class objectives : to highlight the specifically French links between culture and creativity. To define the national
particularity of creative systems by taking examples from fashion and gastronomy.
Contemporary Art
Class objectives : to present the different artistic movements from the 20th and 21st centuries.
Design, practices and language
Class objectives : to do a complete rundown of the creative scene. To outline the specific and transversal nature of
language.
Image workshops
Class objectives : to decipher the world of contemporary images.
Design II
Class objectives : en cours de réactualisation.
109

3. Communication and Merchandising
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Visual merchandising and commercial architecture
Class objectives : to highlight the role and impact of visual merchandising on the structure and layout of the point of
sale and on the presentation of the products on offer.
The communication mix and its vectors
Class objectives : to comprehend the specifics and issues around the different means of communication. To
understand the criteria that forge them from the inside of a communication strategy.
4. Business and Strategy
Strategy and the decision-making process
Class objectives : to put across the way in which strategic decisions are taken in a company, the importance of theory
and concept and that of practices and experience.
Creation and taking over a company
Class objectives : to encourage an entrepreneurial spirit and enable the students to master the tools necessary to
actually start a business.
5. Fabrics and garments
Manufacturing and finishing fabrics
Class objectives : to understand the techniques of the creation, manufacturing and finishing of fabrics by analyzing
the products on offer in the sector.
Garment fit
Class objectives : to take on board the cycle of the creation and manufacturing of clothes. To learn to analyze the
products in quantitative terms.
Managing suppliers and the industrialization of products
Class objectives : to master the different stages of the industrial process and to learn to implement a policy to
manage suppliers.
Tuition fees amount to: 9500 euros
Contacte
Nom: Françoise Sackrider
Càrrec: Directora del Programa
Web: www.ifm-paris.com/asp/en2/0_home.asp
Telèfon: +33 (0)1 56 59 22 22
110

European School of Economics (Londres)
Tipus: centre internacional d’educació superior (Londres,
Milà, Roma, Lucca (Florència) i Nova York)
Especialitat: Fashion and Luxury Goods Management Degree
Specialisation
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Oferta formativa: màsters, postgraus, especialitzacions, cursos on-line
Programa formatiu (gestió)
Fashion and Luxury Goods Management Degree Specialisation
Vinculat a: --
Pràctiques empresarials: sí
The modern fashion industry embraces not only the styling, production and marketing of clothing but also a wide
range of industrial and leisure goods.
A new genre of managers with a honed creativity and a strong background in cross-cultural communication is
needed to cope with the strongly competitive fields of manufacturing and merchandising.
Graduates in the Fashion Management programme will be the first to open new frontiers and achieve new standards
in the contemporary world market.
The European School of Economics offers an International Undergraduate Programme (BA Hons) with specialisation
in Fashion Management and Luxury Goods providing a comprehensive grounding in the main areas of business,
management and marketing studies within the context of fashion.
As for all ten specializations, the course shares a common structure for the first two years which introduces degree
candidates to business management.
After having completed, at the end of both the first and second years two-month-long internships in an affiliated
fashion industry or related company, students can choose to specialise further in fashion marketing, buying,
merchandising or management.
The Degree Programme (BA) with specialisation in Fashion Managament entails four years of full-time study and
work.
Tuition fees amount to: n/a
Contacte
Nom: n/a
Càrrec: n/a
Web:
www.eselondon.ac.uk/undergraduate-degrees/international-business-specialisations/fashion-management.html?prbt
Telèfon: +44 20 7245 6148
111

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Lucerne School of Art and Design, HGK Luzern (Lucerne, Suïssa)
Tipus: escola de d’art i disseny Vinculat a: --
Especialitat: BA Design Management, International Pràctiques empresarials: n/a
Oferta formativa: llicenciatura
Programa formatiu (gestió)
BA Design Management, International
Design Management
Design Management bridges the gap between management and design and between design and production. With
so many people collaborating together there is an intricate collection of interests to be coordinated. Here is where
design managers work to make sure the processes that take place between the corporate design activities of a firm
and the creative team of an agency or an in-house development team run smoothly. They also manage the interface
between the designers and the staff engineering a new product.
Modules
Design history and theory; art history; cultural and media studies; management foundation studies; computer studies
using standard-software like Photoshop, Powerpoint, Indesign; design principles and the design process; product
development; market research/trend analysis; intercultural communication; business strategies; marketing; branding;
project management; (strategic) design management; tools for innovation and creation.
Tuition fees amount to: There is an inscription fee CHF 220 and a Bachelor examination fee CHF 220 (to be paid
once only), Study Fees for domestic students per semester are: CHF 800. International students need to pay a tuition
fee of CHF 15'000 per year for the undergraduate degree course Design Management, International.
Contacte
Nom: Claudia Acklin
Càrrec: Course Leader
Web: www.hgk.fhz.ch/index_.php?sub=au_badesgnm&mn=2&su=1200
Telèfon: + 41 228 54 62
112

Köln International School of Design, KISD (Colònia)
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Tipus: escola de disseny Vinculat a: University of Applied Sciences Cologne
Especialitat: Master Course European Design, International Pràctiques empresarials: n/a
Oferta formativa: llicenciatura + màster
Programa formatiu (gestió)
The European MEDes program (BA/MA)
The MEDes program (Master Course European Design) prepares young designers for the new challenges on the
European job market. It enables them to become acquainted with current tasks in a diverse and flexible matter, to
analyze and understand different cultural contexts as well as to meet challenges on an international scope. Exactly
these qualifications, their extended language competence and the intercultural experiences are going to give the
graduates of the European master’s program MEDes better job opportunities within the international market.
Program structure
The structure of MEDes is the following:
• The first two years the students study in Cologne
• In the third year they spend one year at one of the international partner universities
• The BA will completed by an examination in Cologne.
• In the fourth year they spend another year at a second partner university.
• In the fifth year they return to Cologne to complete their Master thesis.
During their stay abroad the curricular contents follow the programs of the individual partner schools. The studies
abroad take place in English or in the respective national language.
Areas of expertise
• Audiovisual Media
• Corporate Identity
• Design for Manufacturing
• Design Concepts
• Design Management
• Designtheory and -history
• Gender and Design
• Interface Design
• Ecology and Design
• Production Technology
• Service Design
• Typography and Layout
Partner universities
This master program is based on a cooperation of seven European design universities:
• Glasgow School of Art, GB-Glasgow
• University of Art and Design, FI-Helsinki
• Politecnico di Milano, I-Mailand
113

• Les Ateliers/ENSCI, F-Paris
• Konstfack, S-Stockholm
• Staatl. Akademie der Künste, D-Stuttgart
• Köln International School of Design
Tuition fees amount to: n/a
Contacte
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Nom: Prof. Björn Bartholdy (Head of Programme BA), Prof. Philipp Heidkamp (Head of Programme MA)
Càrrec: Heads of the programme
Web: http://kisd.de/medes.html?&lang=en
Telèfon:
Altres centres europeus que ofereixen formació específica en gestió del disseny
Centre: University of Applied Sciences. Northern Switzerland
País: Suïssa
Oferta formativa: Executive Master of Corporate Identity & Design Management
Web: www.fhso.ch/wb/unternehmer/frame_w117.htm
Centre: Zollverein School of Management and Design
Oferta formativa: MBA in Management & Design
País: Alemanya
Web: www.zollverein-school.de/
L’Institut Tecnològic de la Moda de Nova York també disposa de programes internacionals en gestió del
disseny, especialitzat en el sector de la moda:
Fashion Institute of Technology (Nova York)
Tipus: centre de formació continuada Vinculat a: State University of New York
Especialitat: Global Fashion Management Course Pràctiques empresarials: sí
Oferta formativa: màsters, postgraus, especialitzacions, cursos on-line
114

Programa formatiu (gestió)
Global Fashion Management Course
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
FIT’s Master of Professional Studies (MPS) in Global Fashion Management prepares emerging fashion executives for
top managerial positions in the burgeoning international fashion industry. It is unique among graduate business
degrees. Offered in collaboration with Hong Kong Polytechnic University, Hong Kong; Institut Francais de la Mode,
Paris; and the Fashion Institute of Technology, New York, the program draws upon the experience of an international
faculty and the facility and industry contacts of three major institutions on three continents.
Degree candidates gain a comprehensive view of the interrelationship among the various segments of international
fashion businesses and the technology that drives them through two-week seminar sessions on all three campuses.
They graduate with the ability to assemble, motivate, and manage international teams of professionals from each
area of an organization’s structure and guide an organization through the unchartered waters of international
business in the 21st century with maximum efficiency, productivity, and profitability.
This 36-credit graduate course of study is divided into periods of varying length that will be completed within a 18month
period. Class structure is innovative, flexible, and utilizes intensive seminars, open labs, online learning,
videoconferencing, guest speakers, and site visits. Leadership skills are emphasized as well as creativity, problem
solving, writing, communication, and presentation skills.
• Fashion for Global Markets
Explores fashion in the global marketplace, focusing on the effects of social, cultural, and economic factors on the
merchandising and marketing of branded and licensed products. Working in teams, students develop a cohesive
product line based on either an existing brand or hypothetical brand.
• Production Management and Supply Chain
Focuses on production management and supply chains, including sales forecasting, sourcing materials, sourcing
contractors, cutting procedures and techniques, assembly procedures and techniques, quality control and costing,
and the warehousing and shipping of finished products. Emphasizes gearing production to fit the manufacture of
goods for a specific market.
• Global Marketing and Fashion Brand Management
Explores the challenges facing apparel manufacturers and retailers in penetrating multinational markets. Focuses on
analysis of successful examples of international brand profusion. Topics covered include: analyzing potential of global
markets, identifying the target consumer and the competition, brand positioning, market testing, centralization vs.
localization, customization, licensing vs. vertical, launch strategies, distribution and logistical challenges, and
marketing campaigns for introduction. Students will formulate an original marketing plan for the worldwide
distribution of a hypothetical brand.
• Current Technologies in the Fashion Industry
Explores current technologies used in the fashion industry for communications, product development, logistics and
retail management. Includes lectures and demonstrations by industry experts and representatives from technology
companies.
• Seminar: New York
One of three intensive international seminars. In each, graduate students for FIT; Hong Kong Polytechnic University,
Hong Kong; and Institut Francais de la Mode, Paris, convene for two weeks at one of the participating institutions for
lectures and site visits that explore aspects of the fashion industry specific to that city and region. Topics covered
include fashion influences and trend spotting, consumer behavior, major retailers and their strategies for success, and
production capabilities.
• International Team Management
Provides the leadership and decision-making skills necessary for productive international team leaders. Explores
creation of and management strategies for high-performance global teams. Includes assigned reading, discussions,
class exercises and individual and group assignments. Covers management strategies including facilitating
effectiveness, utilizing peer feedback, and analyzing the group process.
115

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
• Culture and International Business
Explores the relationship of international business practices to various national cultures. Applies concepts borrowed
from cultural anthropology and sociology to specific problems and situations encountered in international business.
Using case studies, team projects, and simulation exercises, to highlight common dilemmas encountered in
marketing, negotiations, human resources, business communications, organizational structure and management.
• Seminar: Paris
One of three intensive international seminars. In each, graduate students for FIT; Hong Kong Polytechnic University,
Hong Kong; and Institut Francais de la Moda, Paris, convene for two weeks at one of the participating institutions for
lectures and site visits that explore aspects of the fashion industry specific to that city and region. Topics covered
include fashion influences and trend spotting, consumer behavior, major retailers and their strategies for success, and
production capabilities. Parisian emphasis on marketing of luxury goods.
• Seminar: Hong Kong
One of three intensive international seminars. In each, graduate students for FIT; Hong Kong Polytechnic University,
Hong Kong; and Institut Francais de la Moda, Paris, convene for two weeks at one of the participating institutions for
lectures and site visits that explore aspects of the fashion industry specific to that city and region. Topics covered
include fashion influences and trend spotting, consumer behavior, major retailers and their strategies for success, and
production capabilities. Hong Kong emphsis on manufacturing and how current technology affects the production
and the supply chain.
• Challenges to Profitability
Explores the difficulties facing apparel manufacturers and retailers in an increasingly competitive global marketplace.
Lecture and guest-speaker topics include cost of goods and increased operating expenses, efficient supply-chain
management, guaranteed gross margin percentages. Includes assigned reading and case studies.
• Politics and World Trade Today
Explores the influence of politics on contemporary world trade. The political agendas that come into play when
countries are formulating multilateral and bilateral agreements to establish trade rules are examined. Organizations
such as the World Trade Organization are studied for their influence on worldwide trade practices. The risks and
benefits of conducting global business is emphasized.
• Capstone Seminar
The students in the Capstone Seminar will use PowerPoint storyboards, graphs and charts, as well as a written
component, to demonstrate the functional, informational, and critical thinking skills acquired throughout the
program. Topics for the presentations will be developed by the associate chair of the department, on the advice of
executives, to demonstrate the ability of the students to act as managers in industry. In the capstone seminar,
emphasis will be placed on global business concerns for the 21st century, including merchandising, sourcing,
marketing, financial management, and leadership. The capstone project is intended as the final, cross-disciplinary test
of the management skills developed by the students in their graduate program.
Tuition fees amount to:
Contacte
Nom: Pamela Ellsworth
Càrrec: Acting Associate Chair
Web:
www.fitnyc.edu/aspx/Content.aspx?menu=Future:SchoolsAndPrograms:GraduateSchool:GlobalFashionManagement
Telèfon: 212 217.8394
116

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Principals centres de promoció del disseny a Europa (clústers)
DESIGN COUNCIL (Londres, Regne Unit)
Naturalesa: Centre de promoció del disseny Tipus de centre: públic
Missió: promoure el disseny a les empreses, educació del
consumidor sobre el concepte de "bon disseny"
Sectors: tots, especialment moda, industrial,ambiental i gràfic
Activitats
Web: www.design-council.org.uk
Exposicions, seminaris, publicacions, promo del disseny al sistema educatiu, promo pública (progs. TV), I+D.
Finançament
Públic (8milions de lliures / any): Ministeri d'Indústria i Comerç.
THE LIGHTHOUSE (Glasgow, Escòcia)
Naturalesa: Centre de promoció de l'arquitectura i el
disseny.
Missió: Centre nacional de disseny i arquitectura que intenta
torbar l'unió entre el disseny, l'arquitectura i l'indústria
creativa.
Sectors: disseny, arquitectura i industria creativa.
Activitats
Tipus de centre: fundació. Centre nacional de
promoció de l'arquitectura i el disseny a Escòcia.
Web: www.thelighthouse.co.uk
Plataforma per nous projectes desenvolupats al Centre per destacar les iniciatives nacionals i internacionals de les
demostracions del disseny.
Finançament
Públic + privat: facturació de 2,5 milions d’euros (aprox. 2 milions d’euros procedeixen de subvencions per l'execució
de projectes d'interés per a Escòcia i ingressos per formació continuada).
117

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
SWEDISH INDUSTRIAL DESIGN FOUNDATION (Estocolm, Suècia)
Naturalesa: Centre de promoció del disseny Tipus de centre: fundació promoguda pel Ministeri
d'Indústria, la Royal Swedish Academy of
Engineering Sciences, la NUTEK (Societat Estatal per
a la Promoció de la R+D) i la Swedish Society of
Crafts and Design.
Missió: Promoure el disseny industrial o de producte
especialment a les PIME. L'estructura del sector suec del
disseny i del teixit empresarial (PIME) dificulta la incorporació
del disseny a l'empresa; necessiten augmentar la formació en
gestió del disseny i l'aplicació a l'estratègia empresarial i
promoure l'exportació del disseny.
Sectors:tots
Activitats
Web: www.svid.se
Promoció de projectes temàtics (PIME+dissenyadors), promoció del disseny com eina estratègica del desenvolupament
empresarial, R+D.
Finançament
Públic+privat: 5 milions d’euros (1/3 Ministeri d'Indústria, la resta ajuntaments, associacions empresarials i empreses)
ASSOCIAZIONE DISEGNO INDUSTRIALE (Milà,Itàlia)
Naturalesa: Centre de promoció del disseny Tipus de centre: associació
Missió: proporcionar als socis serveis relacionats amb el
disseny, promoure el "bon disseny".
Web: www.adi-design.org
Sectors: tots, especialitzats per àrees geogràfiques (moda, gràfic, editorial, Internet, mobiliari, comunicació, joieria,
pell, tèxtil, òptica).
Activitats
Concurs Compasso d'Oro (el més prestigiós d'Itàlia), exposicions, info del sector per a socis, consultoria sobre procés
de disseny, promo del "bon disseny", etiquetes de qualitat a empreses, organització del Consiglio Nazionale del
Design i l'Osservatorio di Design Industrial Italiano, formació (Facultat de disseny industrial, Facultat d'arquitectura,
PoliDesign, cursos privats amb l'IED, Masters de la Domus Academy).
Finançament
Quotes de socis (empreses, dissenyadors, periodistes del sector, escoles de disseny).
118

Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
INTERNATIONAL DESIGN ZENTRUM BERLIN (Berlin, Alemanya)
Naturalesa: Centre de promoció del disseny Tipus de centre: associació. Als inicis de les seves
activitats, estava promogut pel Govern.
Missió: promoure el disseny internacional relacionant
sociologia, ecologia, economia i tècnica.
Sectors: tots.
Activitats
Web: www.idz.de
Promoció (conferències, tallers, exposicions), serveis de gestió del disseny, base de dades de dissenyadors.
Finançament
Públic+privat: 9 milions d’euros (10% procedent dels socis + 10% d’activitats de pagament; la resta patrocinadors +
fons locals i europeus per projectes).
CENTRO PORTUGUÊS DE DESIGN (Lisboa, Portugal)
Naturalesa: Centre de promoció del disseny Tipus de centre: empresa privada. Constituït per
Decret del Ministeri d'Indústria; els socis fundadors
són institucions públiques, associacions
empresarials, fundacions.
Missió: promoure el disseny per a difondre i generalitzar el
seu ús a la indústria.
Web: www.cpd.pt
Sectors: tèxtil, vidre, metall-mecànica, mobiliari, fusta, disseny urbà, gràfic.
Activitats
Promoció, formació i perfeccionament (beques de pràctiques a empreses, tallers, fires), estudis d'assistència a
empreses, suport a dissenyadors.
Finançament
Privat (factura treballs i estudis a empreses).
119

EUROPEAN DESIGN CENTRE (Eindhoven, Holanda)
Naturalesa: Centre de promoció del disseny. Sorgeix de
l'Acdèmia de Disseny d'Eindhoven, van rebre finançament del
Ministeri d'Economia.
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Tipus de centre: empresa privada.
Missió: empresa privada enfocada a les noves tecnologies. Web: www.edc.nl
Sectors: noves tecnologies (TIC).
Activitats
Gestió del disseny (estratègia en la gestió del disseny, promo de la gestió del disseny, disseny sostenible, ergonomia,
funcionalitat, gestió del disseny i desenvolupament del producte), disseny electrònic, negocis electrònics (tecnologia
web).
Finançament
100% autofinançada.
ASSOCIACIÓ DE DISSENY INDUSTRIAL DEL FOMENT DE LES ARTS DECORATIVES, ADI-FAD (Barcelona,
Espanya)
Naturalesa: entitat cultural sense ànim de lucre. ADI és una
secció de la FAD (Foment de les Arts Decoratives).
Missió: L’objectiu principal és la divulgació i promoció del
Disseny Industrial dins de l'àmbit social, institucional i
empresarial. membre de ple dret de l'International Council of
Societies of Industrial Design (ICSID).
Sectors:disseny industrial i arts decoratives.
Activitats
Cerca de personal individualitzat segons els requeriments de l'empresa.
Finançament
Aportacions dels socis i contribucions d’empreses i institucions.
Tipus de centre: Associació de Disseny Industrial
del Foment de les Arts decoratives.
Web: www.adifad.org
120

DESIGN FORUM FINLAND (Helsinki, Finlàndia)
Naturalesa: Centre de Pormoció que depen del Finnish
Society for Crafts and Design.
Missió: Promoure la competitivitat i el desenvolupament de la
indústria i de la cultura finlandeses amb els mitjans del
disseny, intentar millorar l'exposició del disseny finlandès i
augmentar l'ús i els usos del disseny en indústria.
Sectors: tots.
Activitats
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa
Tipus de centre: fundació.
Web:
http://www.designforum.fi/designforumfinland_en
Exposicions, seminaris, publicacions, promo del disseny i de vendes dels dissenyadors findlandesos, concursos.
Finançament
Serveis per als media, serveis de promoció per a la venda de productes (consultoria), exposicions i premis, venda de
productes al Design Forum Shop.
POLIMODA GROUP (Florència, Itàlia)
Naturalesa: International Institute of fashion design and
marketing.
Missió: Organitzar cursos especialitzats de disseny, de
producció i de comercialització, per crear col·laboracions
entre el mon acadèmic i el de la producció.
Sectors: Disseny de moda.
Activitats
Tipus de centre: fundació.
Web: wwww.polimoda.com
Fashion product management marketing management for fashion buying, fashion merchandising and management.
Finançament
Privat (màsters i cursos).
121

Barcelona
Av. Diagonal, 654
08034 Barcelona
Espanya
Telèfon: 00 34 93 280 40 40
Fax: 00 34 93 280 28 10
Cambra de Comerç de Manresa El disseny industrialitzable a Manresa