Departament de Física i Química - IES Sineu

D epartament
F Q uímica
ísica
IES Sineu
2 PROGRAMACIÓ DE FÍSICA I QUÍMICA DE 3r D'ESO
OBJECTIUS ESPECÍFICS I VINCULACIÓ AMB LES
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
CB1 CB2 CB3 CB4 CB5 CB6 CB7 CB8
1. Reconèixer la mesura com una de les eines bàsiques de la
ciència
X X X
2. Identificar les magnituds fonamentals, llurs unitats. X X X X
3. Saber usar els factors de conversió per convertir unitats
en múltiples o submúltiples segons s’escaigui
X X X
4. Distingir substàncies pures i mescles, elements i
compostos i canvis físics i químics.
X X X X
5. Identificar els diferents estats d’agregació de la matèria. X X X X
6. Aplicar correctament tècniques de separació a diferents
mescles
X X X
7. Interpretar expressions de concentració de dissolucions X X X
8. Explicar el model corpuscular de la matèria, tot
assenyalant-ne la presència de càrregues elèctriques, i
destacar que la matèria té una constitució universal.
X X X X
9. Caracteritzar els àtoms com a partícules formades per
unes altres de més petites que tenen massa i càrrega
elèctrica. Definir el nombre atòmic i el nombre màssic.
X X X X X X
10. Explicar com canvia la matèria amb la temperatura, el
pas de l'estat sòlid a líquid i després a gas. Descriure les
propietats dels tres estats físics de la matèria, prenent com a
exemple l'aigua.
X X X X
11. Classificar els elements en metalls i no metalls a partir
de les seves propietats i observar-ne les regularitats en el
sistema periòdic.
X X X X
12. Utilitzar els símbols dels elements. X X X
13. Caracteritzar els tipus principals d'enllaç entre els àtoms
i introduir el concepte d'ió i de molècula.
X X X
14. Relacionar les propietats de les substàncies amb el tipus
d'enllaç que tenen els seus àtoms.
X X X X
15. Interpretar alguns canvis químics senzills i representarlos
per mitjà d'equacions químiques.
X X
16. Conèixer les propietats dels àcids i de les bases i les
reaccions de neutralització.
X X
17. Interpretar canvis químics senzills en els quals participa
l'oxigen (oxidació de metalls, combustió, respiració).
X X X
18. Sensibilitzar els alumnes dels problemes que planteja la
utilització dels combustibles i la necessitat de buscar fonts
alternatives d'energia.
X X X X
19. Analitzar les transferències d'energia en les reaccions
químiques.
X X
20. Valorar la ciència i el treball dels científics per les
aportacions beneficioses que han fet a la humanitat.
X X X
21. Reconèixer la naturalesa elèctrica de la matèria com a
conseqüència de les característiques de les partícules
subatòmiques dels àtoms.
X X
22. Reconèixer els fenòmens d’electrització en la vida
quotidiana.
X X X
23. Classificar diversos materials en conductors i aïllants. X X X
24. Interpretar fenòmens elèctrics com un intercanvi
d’electrons.
X X X
25. Reflexionar sobre l'ús de l'energia elèctrica i el seu
estalvi.
X X X
26. Utilitzar el material adequat per portar a terme
experiments.
X X
27.- Valorar la ciència i el treball dels científics per les
aportacions beneficioses que han fet a la humanitat.
X X X X

D epartament
F Q uímica
ísica
IES Sineu
OBJECTIUS MÍNIMS I VINCULACIÓ AMB LES
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
CB1 CB2 CB3 CB4 CB5 CB6 CB7 CB8
1. Identificar els diferents estats d’agregació de la matèria. X X X X
2. Aplicar tècniques de separació a diferents mescles X X X
3. Interpretar expressions de concentració de dissolucions X X X
4. Explicar el model corpuscular de la matèria, X X X X
5. Explicar com canvia la matèria amb la temperatura, el pas
de l'estat sòlid a líquid i després a gas. Descriure les
propietats dels tres estats físics de la matèria.
X X X X
6. Caracteritzar els àtoms com a partícules formades per
unes altres de més petites que tenen massa i càrrega
elèctrica. Definir el nombre atòmic i el nombre màssic.
X X X X X X
7. Distingir substàncies pures i mescles, elements i
compostos i canvis físics i químics.
X X X X
8. Classificar els elements en metalls i no metalls. X X X X
9. Distingir entre àtoms i molècules. Distingir entre enllaç
iònic, covalent i metàl.lic
X X X
10. Interpretar alguns canvis químics senzills i representarlos
per mitjà d'equacions químiques.
X X X
11. Utilitzar equacions químiques i el seu ajustament X X
12. Interpretar canvis químics senzills en els quals participa
l'oxigen. Combustions en general.
X X X
13. Analitzar les transferències d'energia en les reaccions
químiques.
X X
14. Reflexionar sobre l'ús de l'energia elèctrica i el seu
estalvi.
X X X
15. Interpretar fenòmens senzills i fàcilment observables
que s'expliquen per la interacció elèctrica i la interacció
magnètica.
X X
16. Reconèixer la naturalesa elèctrica de la matèria com a
conseqüència de les característiques de les partícules
subatòmiques.
X X X

D epartament
F Q uímica
ísica
CONTINGUTS
IES Sineu
1.1. Magnituds i unitats 2 sessió
pag 7: 3 i 4
pag 12: 1,2,4,5,6,7,8 i 9
Símbol de litre?
2 sessió
pag 9: 1, 2,3, 4, 5, 6, 7
pag 12: 10, 11, 12, 13, 17, 19, 20 i 21
*practicona: mesura directa massa d’un guix
mesura d’una peça petita que no detecti la balança
Activitat de repàs:
còpies 1 sessió
Seleccionar taules, dibuixos i activitats de cada lliçó
Coordinació resolució de problemes:
Dates exàmens:
ABC:
DE:
FG:
a) cm 2 = cm · cm magnitud derivada
Tema 0
Magnituds i Unitats
(Diccionari)
Inici ______________________
m/s ↔ km/h
Afegir els factors de conversió
següents:
1.2. Característiques de la mesura
b) aprendre i usar els factors que hi ha a la taula del llibre+
c) m/s ↔ km/h
1 m 3
1 dm 3
1 cm 3
1000 l
1 l
1 ml

D epartament
F Q uímica
ísica
IDEES BÀSIQUES
1.1. Magnituds i unitats
IES Sineu
Tema 0
Magnituds i Unitats
• S’anomena magnitud qualsevol propietat o fenomen de la natura que es pugui mesurar.
• Mesurar és comparar una quantitat d’una magnitud amb una part d’aquesta que prenem com a unitat.
• El metre, el quilogram i el segon són, junt amb l’ampere, el kelvin, el mol i la candela, les unitats
bàsiques del sistema internacional d’unitats (SI). Les unitats que s’obtenen a partir d’aquestes són
unitats derivades.
• Existeixen unes normes per a escriure les unitats del SI. Algunes de les més importants són:
o Els noms de les unitats, i també els dels seus múltiples i submúltiples, s’escriuen sempre
en minúscula.
o Els símbols de les unitats s’escriuen en minúscula, excepte quan procedeixen del nom de
científics, cas en què s’escriuen amb inicial majúscula.
o No es posa punt després del símbol d’una unitat, excepte quan va al final d’una frase, ni
se’n distingeix el plural del singular.
1.2. Característiques de la mesura
• Les mesures directes són les que s’obtenen directament dels instruments de mesura.
• Les mesures indirectes són les que s’obtenen com a resultat d’operacions entre mesures.
• Les xifres significatives són les que s’obtenen directament dels instruments.

D epartament
F Q uímica
ísica
IES Sineu
Activitats Tema 0.
Magnituds i unitats
1. Determina el nombre de xifres significatives de les quantitats següents:
4272 0,0018 2,7150 9,1·10 3 718,3
2. Expressa amb 4 xifres significatives les quantitats següents:
a) 32,5465 ______________ b) 1,003454 _____________ c) 0,021342 _____________
d) 21,2 ______________ e) 21,20 _____________ f) 318,687 _____________
3. Arrodoneix els nombres següents de xifra en xifra:
a) 20,2096 b) 0,001357 c) 194,08 d) 235,67 e) 1000,233
4. Efectua les operacions següents sense calculadora
a) 10 2 10 4 b) 10 2 10 -3 10 7 c)10 -6 10 3 10 2 d) 2·10 6 ·10 -9 ·9·10 2 ·10 4
comprova els resultats amb la calculadora
5. Indica si els símbols següents són correctes:, escriu correctament els incorrectes
mA Kg ns Cm hPa Mol
6. Sabent que 1 € són 1,367 $ i que 1 € són 166 pta, converteix:
a) 300 € en dolars, b) 300 $ en € c) 300 pta en dolars
7.Expressa en unitats del SI:
a) 2 dia b) 2 setmana c) 3 segle d) 1,5 Mg e) 0,2 kV f) 10 km
g) 100 cm h) 21 μg i) 283 mA j) 11 hm 2 k) any llum l) 10 l
8. Expressa en Km/h
a) 340m/s b)34 km/s c) 4 cm/min d) 4·10 4 km/dia e) 15m/s
9. Expressa en cm 3
e) 6,02·10 23 ·5·10 3
a) 250 ml b) 0,560 l c ) 0,345 m 3 d) 3,2 dm 3 e) 3,2 · 10 5 μl f) 3,21·10 5 mm 3
10.

D epartament
F Q uímica
ísica
IES Sineu
Tema 1
Estats d’agregació de la matèria
inici: ______________________
1.La matèria i els seus estats (2 sessió) AC ( ___ i ___ d’octubre)
Copiar fig 4 pag 23 BD (___ i____ d’octubre)
Pag 23: 1,2,3,4,6,7 EF (___ i___ d’octubre)
Pag 34: 2,3,4,5,6,16,17
Pràctica: mesura de densitats (pag 33)
2. Teoria cineticomolecular (1 sessió) AC ( ___ d’octubre)
BD (___ d’octubre)
Pag 24: 3 EF (___ d’octubre)
Pag 34: 30
Practicona: xeringues: una amb aire i una amb aigua
3. Canvis d’estat (pag 30) (1 sessió) AC ( ___ d’octubre)
BD ( ___ d’octubre)
Pag 34: 13, 14, 15, 18 EF (___ de _________)
4. Llei de Boyle i Mariotte (1 sessió) AC (___ de _________)
BD (___ de _________)
Pag 27: 4, 5 EF (___ de _________)
Pag 34: 7,8
5. Lleis de Gay Lussac (2 sessió) AC ___ de _________)
BD (___ de _________)
Pag 29: 4, 5 EF (___ de _________)
Pag 34: 10, 23, 24
Practicona: botella de 500 ml amb globus dins aigua calenta (80ºC), dins aigua freda(20ºC)
Mesurar la temperatura
6. Llei general dels gasos (1 sessió) AC (___ de _________)
BD (___ de _________)
Pag 35: 25, 26, EF (___ de _________)
7. Activitats de repàs (1 sessió) AC (___ de _________)
BD (___ de _________)
EF (___ de _________)
Idees bàsiques
Seleccionar taules, dibuixos i activitats de cada lliçó
Coordinació resolució de problemes:
Esquema dels gasos
Data examen: AC _____ de novembre
BD _____ de novembre
EF _____ de novembre

D epartament
F Q uímica
ísica
IES Sineu
IDEES BÀSIQUES
1. La matèria i els seus estats
Tema 1
Estats d’agregació de la matèria
Matèria és tot allò que té massa i volum.
Es pot presentar en estat sòlid, líquid o gasós.
Es pot passar d’un estat a un altre escalfant o refredant la matèria.
2. Teoria cineticomolecular
El comportament de la matèria es pot explicar mitjançant la teoria cineticomolecular.
Segons la teoria cineticomolecular, la matèria està formada per partícules en moviment
constant que exerceixen forces d’atracció entre elles.
3. Canvis d’estat
Els canvis d’estat són reversibles i es produeixen a la temperatura de canvi d’estat.
La calor latent de canvi d’estat és la calor que absorbeix o cedeix una substància quan
canvia d’estat.
Durant els canvis d’estat la temperatura de la substància no varia.
4. Llei de Boyle i Mariotte
La pressió d’un gas és la força que exerceixen les seves partícules per unitat de
superfície.
A temperatura constant, si disminuïm el volum d’un gas n’augmenta la pressió, mentre
que si se n’augmenta el volum, en disminueix la pressió.
La llei de Boyle i Mariotte expressa matemàticament aquestes observacions.
5. Lleis de Gay Lussac
• A volum constant, la pressió d’un gas augmenta amb la temperatura.
• A pressió constant, el volum d’un gas augmenta amb la temperatura.
• Les lleis de Charles i Gay-Lussac expressen matemàticament aquestes
observacions.
6. Llei general dels gasos
La llei de Boyle i Mariotte i les lleis de Charles i Gay-Lussac es poden combinar en
una única expressió que s’anomena llei general dels gasos.

D epartament
F Q uímica
ísica
IES Sineu
Activitats Tema 1
Gasos
1. Un gas es troba tancat en un recipient de 5000 cm 3 a una pressió de 3 atm i 25 ºC. Quina
pressió assolirà si en reduïm el volum a 2,5 l i mantenim la temperatura constant?
2. Dins una bombona de gas, la capacitat de la qual és de 55 l, hi ha butà a 25 º C i 3 atm de
pressió. Quina pressió marcarà el manòmetre si, per efecte de la calor, la temperatura
augmenta fins a 135ºC?
3. Un gas a 25 ºC ocupa 50 l, quin volum ocuparà si el refredam fins a -20 ºC si la pressió
roman constant?
4. A la ferreria de Lloret hi ha una bombona de 100 litres que conté oxigen. El dematí, abans
de sortir el sol, quan els termòmetres marcaven 2 ºC, el manòmetre de la bombona marcava
6,2 atm.
a) La bombona està situada al sol i a les 14:00 h el manòmetre marcava 6,6. Quina
temperatura marcaven els termòmetres a les 14:00?
b) Quina pressió marcava el manòmetre l’horabaixa si el termòmetre marcava 12 ºC ?
5. Un globus de 150 m 3 d’hidrogen se troben a 2 atm i 15 ºC, quin volum ocuparà l’hidrogen
si l’encalentim fins a 150 ºC?
6. A quina temperatura s'ha d'escalfar un gas que ocupa un volum de 5 L a 1 atm de pressió
i 25 o C de temperatura, si se’n vol duplicar la pressió i el volum?
7. La densitat del mercuri és 13,6g/cm 3 . Quin volum ocupa 1 kg de mercuri?
8. Calcula la densitat d’una substància, si saps que 58,75 g d’aquesta ocupen un volum de 47
cm 3 . Expressa el resultat en el SI.
9. Se sap que la densitat de l’aire és d’1,293 g/l. Quina massa tenc dins una xeringa amb aire
que marca 10 ml?

D epartament
F Q uímica
ísica
IES Sineu
Tema 2
Substàncies pures i mescles
Inici: ______________________
1. Substàncies pures i mescles (1 sessió) AC ( _____ de ________)
BD ( _____ de ________)
pag 41: 5, 6 EF (_____ de ________)
2. Identificació de substàncies pures ( 2 sessió) AC (_____, _____ de ________)
BD (_____, _____ de
________) pag 43: 1,2,3,4 EF ( _____, _____ de
________)
Pag 54: 3,4
Pag 56: 4
Pràctica: Determinació del punt d’ebullició de l’aigua
3. Solucions i solubilitat (1 sessió) AC ( _____ de ________)
fer vocabulari BD (_____ de _________)
pag 45: 5,6,7, EF (_____ de _________)
pag 54: 5,6,7
pag 55: 15,16
4. Concentració d’una dissolució ( 3 sessions) AC (___, ____, ____ de ________)
BD (___, ____, ____ de
________) pag 47: 4, 5, 6 EF (___; ____, ____
de ________)
Pag 54: 8,9,10,11,12,13
Pag55: 17, 18,19,20; 21,22,23; 26,27,28,
Pràctica: preparació d’una solució ( pag 46)
5. Tècniques de separació ( 2 sessio)
Pràctica: Separació d’aigua i tetraclorur de carboni. AC (_____ de ________)
BD
(_____ de ________) EF
(_____ de ________)
________)
6. Activitats de repàs
Idees bàsiques
Pràctica: Separació dels pigments de AC (_____ de ________)
tinta negra, tinta verde i tinta vermella BD ( _____ de ________)
EF (_____ de
Seleccionar taules, dibuixos i activitats de cada lliçó
Coordinació resolució de problemes:
Esquema de les solucions:
No factors de conversió per les concentracions si per canvi d’unitats g a kg, etc

D epartament
F Q uímica
ísica
________________
IES Sineu
IDEES BÀSIQUES
1. Substàncies pures i mescles
Data examen: AC _____ de ________________
BD _____ de
Tema 2
Substàncies pures i mescles
EF _____ de _________________
Una substància pura té una composició definida i unes propietats característiques.
Una mescla està formada per dues substàncies o més, sense una composició
definida.
Les mescles poden ser homogènies o heterogènies.
2. Identificació de substàncies pures
Les substàncies pures presenten unes propietats característiques que permeten
identificar-les.
Tres de les propietats més utilitzades per identificar una substància són la densitat, la
temperatura de fusió i la temperatura d’ebullició.
La temperatura de canvi d’estat és constant per a les substàncies pures.
3. Solucions i solubilitat
Una dissolució és una mescla homogènia.
La solubilitat és la màxima quantitat d’una substància que es pot dissoldre en una
determinada quantitat de dissolvent.
4. Concentració d’una dissolució
La concentració d’una dissolució és la quantitat de sòlid dissolt en una quantitat
determinada de dissolvent o solució.
La concentració s’acostuma a expressar en g/l, en % en massa i % en volum.
5. Tècniques de separació
A l’hora de separar els components d’una mescla, sempre s’han de tenir en compte les
propietats de cadascun d’aquests components per elegir correctament la tècnica de separació.

D epartament
F Q uímica
ísica
ACTIVITATS
IES Sineu
Tema 2
Substàncies pures i mescles
1. Calcula la concentració en g/l de les següents dissolucions:
25g de solut en 15 litres de dissolució. (Resposta: 1,67 g/l)
30g de solut en 2500 cm 3 de dissolució (Resposta: 12 g/l)
2. A en Pau li agrada el cola cao amb una cullerada de sucre (15 g) per tassa (250 ml). Determina la
concentració en massa de sucre del cola cao d’en Pau
3. Calcula la concentració en tant per cent en massa de les solucions següents:
a) dissolem 550 g de sal en 550 g d’aigua
b) dissolem 250 g de sucre en 1 l d’aigua.
4. Calcula la concentració en percentatge en volum de les solucions següents:
a) 250 ml de solució contenen 50 ml de solut.
b) n’Andreu ha preparat 300 ml de solució dissolvent 45 ml d’acetona en 280 ml d’aigua
5. Mesclem 20g de sucre en un tassó que conté 200 ml d’aigua. Calcula la concentració en percentatge
en massa d’aquesta solució. Dada: densitat de l’aigua: 1 g/cm 3 . (Resposta: 9,10%)
6.Calcula la quantitat d’alcohol que hi ha en un litre de cervesa, si la concentració és del 5% en volum.
(Resposta: 50ml d’alcohol)
7. La solubilitat del clorur de sodi és de 38g en 100 ml d’aigua a 30 o C. Calcula la quantitat d’aigua que
hem d’afegir a 12g de NaCl per obtenir una solució saturada. (Resposta: 31,6ml)
8. Volem preparar 2litres d’una solució que té una concentració de 25 g/l. Explica com ho faries.
(Resposta: dissoldre 50g en 2litres...)
9. Calcula la quantitat d’alcohol que hi ha en un tassó de vi de 250 ml, si la concentració és 14 % en
volum. (Resposta: 35 ml)
10. En un experiment de laboratori n’Aina ha mesurat la solubilitat del clorur d’amoni en funció de la
temperatura i ha obtingut les dades següents:
Temperatura ( ºC) 0 20 40 60 80 100
Solubilitat (g solut/100g d’aigua) 29,4 37,2 45,8 55,2 65,6 77,3
a) Indica que s’entén per solubilitat
b) Representa la corba de solubilitat del clorur d’amoni.
c) Determina la solubilitat del clorur d’amoni a 50 ºC
d) Determina la concentració en percentatge d’una solució saturada de clorur d’amoni a 20 º C
11. Na Lara ha elaborat un suc de taronja i la concentració de sucre és de 40 g/l. Calcula
a) la quantitat de sucre que hi ha en un en 250 ml de suc de taronja.(Resposta: 10 g)
b) quina quantitat de suc haurà de prendre si vol ingerir 33 g de sucre .(Resposta: 825 ml)
12. Un cuiner prepara una beguda mesclant 3l de cafè, 0’5 l de llet i 500 g de sucre.
La densitat del cafè i de la llet són d’1 g/ml.
a) quina és el % en sucre de la beguda preparada pel cuiner? .(Resposta: 12,5%)
b) quina quantitat haurà de beure en Toni per ingerir 55 g de sucre? .(Resposta: 440 g)
13. Per preparar 2 l de sèrum fisiològic fa falta 33 g de clorur de sodi. Quina és la concentració en
massa de l’esmentat sèrum? .(Resposta: 16,5 g/l)

D epartament F Q uímica
ísica
IES Sineu
14. Una solució d’hidròxid de sodi té una densitat d'1,25 g/cm 3 i una concentració del 28% en massa.
Calcula la massa de sosa que hi haurà en 250 ml de solució.(Resposta: 87,5g de sosa)

D epartament
F Q uímica
ísica
IES Sineu
15. Observa la gràfica següent: s(g/100ml)
A
a) Quina és la solubilitat de A a 20ºC?
b) A 20ºC, què passarà en ficar 40g de A dins 100ml? 80
c) I si n’hi afegim 20g més?
d) Què passaria si aquesta dissolució de 60g 70
de A l’escalfem a 40ºC? B
e) Si afegim 65g de substància B a 100 ml
d’aigua a 60ºC, quin tipus de dissolució obtendrem?
60
f) Què passaria si la refredam a 20ºC?
g) Quants de grams apareixeran?
50
h) Quants de grams de A es dissoldran,
com a màxim, a 20ºC en 75ml d’aigua?
40
16. Com separaries els components de les següents mescles?
nitrat potàssic (KNO3) i arena
aigua i tetraclorur de carboni (CCl4) (oli)
aigua i alcohol
aigua i sulfat de coure (II) (CuSO4)(
0 10 20 30 40 50 60 70 80 t (ºC)
SUBSTÀNCIA KNO3 Arena CCl4 Alcohol CuSO4 H2O
Soluble en aigua si no no si si -
Punt d’ebullició - - - 70º C - 100º C
Comença pensant:
Quines propietats físiques diferents tenen cada parell de substàncies que et permetrà separar-les.
Pensa un procediment experimental que et permeti separar els components de les diferents mescles.
17. Indica com separaries les mescles següents:
a)arena i sal i aigua
b)oli i aigua i arena
c) arena, sal i serradís
d) alcohol, aigua i arena
18. En Joan ha posat benzina dins una botella que contenia aigua. Quan se’n tem de l’error vol
separar-les. Indica la tècnica més apropiada per l’ aigua de la benzina. Descriu detalladament
l’utillatge, el procediment i el muntatge necessari.

D epartament
F Q uímica
ísica
IES Sineu
Tema 3
Teoria atòmica
Inici : ______________________
1. Teoria atòmica (1 sessió) AC (___ de _________)
BD (___ de _________)
pag 61: 2, 4 EF (___ de _________)
pag 74:1 ,3
2. Models atòmics. (1 sessió) AC (___ de _________)
pag 63: 4,5,6,7 BD (___ de _________)
pag 72: 1, 2 EF (___ de _________)
pag 72: 6, 9
3. Característiques dels àtoms (2 sessió) AC (___ i ____de _________)
BD (___ i ____ de _________)
pag 65 : 3,4, 5 EF (___ i ____ de _________)
pag 72: 3,4,5,6,7,9,10,11,18(21,22)
4. Radioisòtps (1 sessió) AC (___ de _________)
BD (___ de _________)
pag 67: 3,4,5 EF (___ de _________)
pàg 72: 24
5. Energia nuclear (1 sessió) AC (___ de _________)
BD (___ de _________)
pag 69: 1, 4 EF (___ de _________)
pag 74: 17, 18
Activitats de repàs (1 sessió) AC (___ de _________)
BD (___ de _________)
EF (___ de _________)
Seleccionar taules, dibuixos i activitats de cada lliçó
Coordinació resolució de problemes:
Data examen: AC (___ de _________)
BD (___ de _________)
EF (___ de _________)

D epartament
F Q uímica
ísica
1. Teoria atòmica
IES Sineu
IDEES BÀSIQUES
Tema 3
Teoria atòmica
La idea que la matèria estava formada per àtoms va sorgir a l’antiga Grècia.
Dalton va reprendre i va ampliar la idea dels àtoms en la seva teoria atòmica.
Els elements són substàncies que no es poden descompondre en altres de més senzilles.
Els composts sí que es poden descompondre en altres substàncies més senzilles.
2. Models atòmics.
La idea de com és un àtom ha evolucionat a mesura que s’han fet noves observacions i
descobriments.
Thomson va plantejar l’àtom com una massa esfèrica de càrrega positiva, en què es
distribuïen els electrons. Rutherford va proposar una estructura de nucli i escorça
electrònica. Bohr va col·locar els electrons en capes.
3. Característiques dels àtoms
El nombre atòmic és el nombre de protons que té un àtom en el nucli.
El nombre màssic és el nombre total de partícules que hi ha en el nucli.
Els isòtops són àtoms d’un mateix element amb el mateix nombre atòmic (nombre de
protons) però amb nombre màssic diferent (protons i neutrons)
La massa dels àtoms es mesura en unitats de massa atòmica.
4. Radioisòtops
Els radioisòtops són àtoms inestables que es desintegren i emeten radiació.
La radiació està formada per partícules i energia, i és nociva per a la salut.
La radiació es fa servir en mdicina, amb un control mèdic estricte, per dur a terme
diagnòstics i en el tractament del càncer.
5. Energia nuclear
La fissió nuclear consisteix en el trencament de nuclis atòmics d’alguns elements
pesants, com l’urani, que alliberen una gran quantitat d’energia.
La fusió nuclear consisteix en la unió de nuclis lleugers, com l’hidrogen, que alliberen
una quantitat enorme d’energia.

D epartament
F Q uímica
ísica
IES Sineu
Activitats Tema 3
Àtoms
1. Completa la taula i dibuixa l’estructura de l’àtom segons el model de Rutherford:
Símbol A Z protons neutrons electrons
S
−−
32
16
93
− −
Nb
93
54 Xe
183
− −
W
23 11
19 19
20 20
2. Calcula les masses atòmiques dels elements següents:
Element Isòtop ( %)
carboni C-12 (98,90), C-13 (1,10)
fòsfor P-31 (100)
clor Cl-35 (75,77); Cl-37 (24,23)
níquel
Ni-58 (68,27); Ni-60(26,10); Ni-61(1,13); Ni-62 (3,59); Ni-
64 (0,91)
plata Ag-107 (51,83); Ag-109 (48,17)
41
6 6
74
Massa
atòmica
3. Quin radioisòtop és més estable, el plom-205, amb un període de
semidesintegració de 30 milions d’anys, o la plata-111, amb un de 7,5 dies?
a. Quina quantitat de plata-111 tindré passats 30 dies si la mostra era de 50g?
b. Quin temps ha de passar per a que una mostra de 2000 àtoms de plom-205
sigui de 500?
4. El 222 86Rn té un període de semidesintegració de 3,9 dies. Si tenim una mostra de
10mg, quant queda d’aquest isòtop passats 7,8 dies?

D epartament
F Q uímica
ísica
IES Sineu
Tema 4.
Estructura de la matèria
Inici ________________
1. Els elements químics. (1/2 sessió) AC (___ de _________)
BD (___ de _________)
pàg 79: 1,2,3,4,5 EF (___ de
_________)
pàg 92: 1
(pàg 94: 3)
2. Els elements a la taula periòdica (1+1/2 sessió) AC (___ de _________)
BD (___ de _________)
pàg 81: 1,2,3,4,5 EF (___ de
_________)
pàg 92: 2,4,5
(pàg 94: 4)
Metalls, no-metalls i gasos nobles
Fer una TP períodes 1,2,3 i 4 complets,
a més els alcalins, els halògens i els gasos nobles també grups complets
amb tres zones de color: blau, metalls, groc no metalls i lila gasos nobles, sense el nom
Pràctica : observació d’elements (1 sessió) AC (___ de _________)
BD (___ de _________)
EF (___ de
_________)
3. Enllaç Químic (1 sessió) AC (___ de _________)
BD (___ de _________)
pàg 83: 1,2 EF (___ de _________)
pàg 92: 8
(pàg 94: 6,8)
4. Substàncies moleculars i atòmiques (1 sessió) AC (___ de _________)
BD (___ de _________)
pàg 85: 1,2,3,4,5 EF (___ de
_________)
pàg 92: 9,12,13,19
(pàg 94: 12)
5. Substàncies iòniques i metàl·liques (1 sessió) AC (___ de _________)
BD (___ de _________)
pàg 87: 1,2,3,4,5,6 EF (___ de
_________)
pàg 92: 10,11,15,18
(pàg 94: 13,14)
6. El llenguatge químic (3 sessió) AC (___ , ____, ____ de _________)
(veure regles escriptura pàg 83) BD (___ , ____, ____ de
_________)
pàg 83: 3,4 EF (___ , ____, ____ de
_________)
pàg 89: 1,2
Activitats de repàs (llista) (1 sessió) AC (___ de _________)
BD (___ de _________)
pàg 93: 23,24,25,26,28,29,32 EF (___ de
_________)
Seleccionar taules, dibuixos i activitats de cada lliçó
Modificar les taules de propietats: propietat, tendència, exemples
Propietats: punt de fusió, solubilitat, conductivitat elèctrica, duresa i fragilitat

D epartament F Q uímica
ísica
IES Sineu
Coordinació resolució de problemes:
Classificació dels elements en metalls, no metalls i gasos nobles
Data examen: (1 sessió) AC (___ de _________)
BD (___ de _________)
EF (___ de _________)

D epartament
F Q uímica
ísica
IES Sineu
Tema 4
Estructura de la matèria.
IDEES BÀSIQUES
1. Els elements químics.
Actualment es coneixen 115 elements, 90 són naturals i la resta, 25, són artificials.
Els dos elements més abundants de l’Univers són l’hidrogen (90%) i heli (9%)
En els sers humans, 6 elements formen el 99% de tota la matèria: l’oxigen, el carboni,
l’hidrogen, el nitrogen, el calci i el fòsfor.
2. Els elements a la taula periòdica
A la taula periòdica els elements es disposen en ordre creixent de nombre atòmic.
La taula periòdica es divideix en grups (columnes) i períodes (fileres)
Els elements de la taula periòdica es divideixen en metalls, no metalls i gasos nobles.
El caràcter metàl·lic dels elements disminueix quan ens desplaçam cap a la dreta en la
taula periòdica.
El volum atòmic disminueix quan ens desplaçam cap a la dreta en un període i
augmenta quan baixam dins un grup.
3. Enllaç Químic
Els àtoms tenen una gran capacitat de combinació. Poden formar molècules i xarxes
cristal·lines.
Les molècules són partícules formades per dos o més àtoms. El nombre d’àtoms d’una
molècula és sempre el mateix.
Una xarxa cristal·lina és l’agrupació d’àtoms o ions ordenats regularment. Els àtoms o
ions s’hi troben en una quantitat gran i variable però sempre amb la mateixa
proporció.
4. Substàncies moleculars i atòmiques
Dos àtoms s’enllacen covalentment quan comparteixen electrons.
Les substancies moleculars són aquelles substàncies formades per molècules.
Les substàncies atòmiques són xarxes gegants formades per àtoms units per enllaços
covalents.
5. Substàncies iòniques i metàl·liques
L’enllaç iònic es forma mitjançant la unió d’ions de signe oposat per atracció
electrostàtica.
Les substàncies iòniques són aquelles substàncies formades per ions.
Hi ha dos tipus d’ions: cations (+) i anions (-)
Els metalls disposen d’una xarxa d’àtoms carregats positivament, per entre els quals es
desplaça un nigul d’electrons.
6. El llenguatge químic
Una fórmula és la representació d’una substància que indica els elements que la
formen i la proporció (fórmula empírica) o composició (fórmula molecular) en que se
troben.
La nomenclatura sistemàtica dóna els noms dels elements que hi ha a la fórmula i
indica amb prefixs el nombre d’àtoms que hi ha de cada element.

D epartament
F Q uímica
ísica
TIPUS D’ELEMENT
M + NM
NM +NM
M+M
IES Sineu
TIPUS D’ENLLAÇ
IÒNIC
(intercanvi d’electrons)
COVALENT
(compartició d’electrons)
METÀL·LIC
(nigul electrònic)
TAULA RESUM PROPIETATS I ENLLAÇ
TIPUS DE
SUBSTÀNCIA
Iònica
Molecular
Atòmica
Metàl·lica
PROPIETATS
- Punt de fusió elevat (són sòlides)
- Conductors d’electricitat en solució o fosos
- Insolubles en oli
- Algunes són solubles en aigua
- Durs però fràgils
- Punt de fusió baix, n’hi de gasos, líquids i sòlids
- No condueixen l’electricitat
- Són solubles en aigua (HCl, NH3, C6H12O6,...) o en
oli (sofre, benzina, ...) però no en ambdós
- Densitat baixa
- Punt de fusió molt elevat, són sòlids
- No condueixen l’electricitat
- Insolubles
- Densitat alta
- Molt dures
- Punt de fusió elevat
- Conductors de calor i electricitat
- Insolubles
- Densitat alta o molt alta (mercuri, plom, or, ...)
- Mal·leables i dúctils
EXEMPLES
NaCl, soluble
CaCO3 insoluble
FeSO4 insoluble
KNO3 soluble
CaSO4 insoluble
CO2 gas
O2 gas
H2O líquid
NH3 gas
C6H12O6 sòlid
diamant,
quars,
grafit
Crom
Ferro
Alumini
Coure
Estany

D epartament
F Q uímica
ísica
IES Sineu

D epartament
F Q uímica
ísica
IES Sineu
PROPIETATS SUBSTÀNCIES
SUBSTÀNCIES MOLECULARS
Propietat Explicació Exemples
Punt de fusió
Solubilitat
Conductivitat
El punt de fusió és baix, per això, a temperatura
ambient són gasos, líquids o sòlids.
Canvien d’estat fàcilment. Els líquids solen ser
volàtils i els sòlids se sublimen.
La seva solubilitat en aigua és variable, però
solen ser solubles en etanol i dissolvents
semblants.
No condueixen l’electricitat en estat pur o en
solució aquosa.
CO2 gas
Br2 líquid
S8 sòlid
I2 sòlid
C2H5OH (etanol)
H2O (aigua)
Densitat La densitat és baixa. CCl4 (tetraclorur de carboni)
SUBSTÀNCIES ATÒMIQUES
Propietat Explicació Exemples
Punt de fusió Punts de fusió molt elevats (superiors a 1500ºC) C (diamant)
Solubilitat Són insolubles en qualsevol dissolvent. Si3N4 (nitrur de silici)
Conductivitat
No condueixen el corrent elèctric, llevat del
grafit.
SiC (carbur de silici)
Densitat Tenen una densitat alta. Si (silici)
Duresa Són molt durs. SiO2 (quars)
SUBSTÀNCIES IÒNIQUES
Propietat Explicació Exemples
Punt de fusió Són sòlids amb punt de fusió elevats. NaCl (clorur sòdic)
Solubilitat Si són solubles, ho són en aigua. CaO (òxid de calci -calç viva-)
Conductivitat
No condueixen l’electricitat en estat sòlid, però
sí quan estan fosos o en dissolució
CaSO4 (sulfat de calci -guix-)
Duresa Són durs però fràgils. CaCO3 (carbonat de calci)
SUBSTÀNCIES METÀL·LIQUES
Propietat Explicació Exemples
Punt de fusió
La majoria són sòlids amb punts de fusió
elevats.
Fe (ferro)
Solubilitat Són insolubles en qualsevol dissolvent. Au (or)
Conductivitat
Condueixen la calor i el corrent elèctric en estat
sòlid o fos.
Cu (coure)
Densitat Són densos o molt densos. Pb (plom)
Duresa Són mal·leables i dúctils. Al (alumini)

D epartament
F Q uímica
ísica
IES Sineu
Activitats Tema 4.
Estructura de la matèria
1. a) Escriu el nom dels elements i indica si són metalls, no metalls o gasos nobles:
Ar _____________________ Cu ____________________ Kr_____________________
B _____________________ F _____________________ Br_____________________
As ____________________ Si _____________________ Ti_____________________
Mn ____________________ Co ____________________ Se_____________________
Ga ____________________ Li _____________________ Be____________________
Ne ____________________ Mg ____________________ S_____________________
K _____________________ Cr _____________________ Fe_____________________
Ni _____________________ Pb _____________________ I_____________________
b) Cerca el nom d’aquests elements a la sopa de lletres:
P L E T I Q W E R T U I N A T I T
R O U L F R E P I C O B A L T Ç A
O E S T I M A L A D E U T I A O N
B V I A T G L E F E S E L E N I I
E R Q U A A M M O N O M R W Ç I O
S E O E G A A E F F F E I U P I D
S O P M A N G A N E S E R T O K E
I B O C A A N R Y R S A R A T C L
L L L U C E E S C R O M S E A M Y
I A R G O Q S E S O U I O A S N I
C S D F J E I N G B E R F O S B I
I S L E U Q I N A S D F G H I K T
I G H J A K L I N E O Ç Z X I C I
P L O M L R T C V B J K L Ñ Ç V L
K R I P T O W W R B E R I L L I X
2. Completa els mots encreuats i troba la paraula clau:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
1. Gas que es troba a l’aire de símbol N.
2. Tots els éssers vius en tenen, símbol C.
3. Metall lleuger, símbol Al.
4. En prens amb la llet, símbol Ca.
5. Metall del 4t període, símbol Sc
6. Símbol del fòsfor.
7. Gas per a inflar globus, símbol He.
8. Metall del 4t període, símbol Ge.
9. Metall de símbol Zn.
10. En respiram, símbol O.
11. Metall de símbol Na.
12. Gas més abundant a l’espai, símbol H.
13. En posam a les piscines, símbol Cl.
14. Element metàl·lic, símbol V.

D epartament
F Q uímica
ísica
IES Sineu
3. Calcula la massa molecular de les substàncies següents:
a) KMnO4
b) CaCO3
c) Na2SO4
d) CaSO4
e) NH4Br
f) Ba(OH)2
g) Sr(NO3)2
4. Indica, raonadament, quin tipus de compost es formarà si combinam:
a) Oxigen i liti.
b) Carboni i fluor.
c) Nitrogen i clor.
d) Sodi i oxigen.
e) Hidrogen i sofre.
f) Níquel i oxigen.
g) Potassi i fluor.
5. Ateses les substàncies següents: NaCl, O2, SiO2, respon de manera raonada:
a) Ordena-les de menor a major punt de fusió.
b) Digues quina o quines són solubles en aigua.
c) Quina pot conduir el corrent elèctric.
6. En Pau de la Casa Gran té quatre substàncies: A, B, C i D. A partir de la taula següent,
identifica de quin tipus de substància es tracta:
Substància Estat a Duresa Solubilitat Conductivitat
tªambient
en aigua elèctrica
A
Gas - Soluble No
B
C
D
Líquid - Insoluble Sí
Sòlid Molt
elevada
Insoluble No
Sòlid Elevada Soluble Depèn de
l’estat
7. Ateses les substàncies següents: KF, F2, Fe, respon de manera raonada:
a) Ordena-les de menor a major punt de fusió.
b) Digues quina o quines són solubles en aigua.
c) Quina pot conduir el corrent elèctric.
Tipus de
substància

D epartament
F Q uímica
ísica
IES Sineu
Formulació de Binaris
HBr _______________________________monòxid de carboni _______________________
RaO _______________________________ difluorur de ferro _________________________
Na3N ______________________________carbur de dicalci _________________________
AuI3_______________________________ trihidrur de níquel _________________________
SbH3_______________________________ dibromur de ferro _________________________
PCl5 _______________________________ clorur d’hidrogen _________________________
BeO________________________________ òxid de dipotassi __________________________
H2S ________________________________ tetrahidrur d’estany ________________________
Fe2O3 ______________________________ diclorur de dimercuri _______________________
MgO ______________________________ triòxid de difosfor _________________________
BaO ______________________________ diòxid d’estany ___________________________
Cl2O7 ______________________________ diiodur de coure ___________________________
Hg2O ______________________________ tribromur d’escandi ________________________
Mn2O3______________________________diòxid de seleni ____________________________
TeO3 ______________________________ trisulfur de dicrom _________________________
Ni2O3 ______________________________monofosfur de cobalt _______________________
Br2O7 ______________________________ diòxid de titani ____________________________
Au2O3______________________________ nitrur d’alumini ____________________________
Na2O ______________________________tetraòxid de dinitrogen _______________________
FeO ______________________________ òxid de diargent ___________________________
PtF4 ________________________________ sulfur de beril.li ____________________________
PbBr2 ________________________________ selenur de dirubidi _________________________
SO3 ________________________________ heptaòxid de diclor ________________________
H2Se ________________________________ hexafluorur de tel.luri _______________________
CdCl2________________________________ siliciür de tetraliti _________________________
N2O3 ________________________________ dihidrur de magnesi _______________________
CO2 _________________________________ òxid de calci ______________________________

D epartament
F Q uímica
ísica
IES Sineu
Formulació de Binaris
Bromur d’hidrogen ________________________________CO ____________________________
Òxid de radi ______________________________________ FeF2 ___________________________
Nitrur de trisodi ___________________________________Ca2C ___________________________
Triiodur d’or______________________________________ NiH3 ___________________________
Trihidrur d’antimoni________________________________ FeBr2 ___________________________
Pentaclorur de fòsfor _______________________________ HCl _____________________________
Òxid de beril·li____________________________________ K2O ____________________________
Sulfur de dihidrogen _______________________________ SnH4 ___________________________
Triòxid de diferro _________________________________ Hg2Cl2 __________________________
Òxid de magnesi __________________________________ P2O3 ____________________________
Òxid de bari _____________________________________ SnO2 ____________________________
Heptaòxid de diclor ________________________________ CuI2 _____________________________
Òxid de dimercuri _________________________________ ScBr3 ____________________________
Triòxid de dimanganès______________________________SeO2 _____________________________
Triòxid de tel·luri _________________________________ Cr2S3 ____________________________
Triòxid de diniquel _________________________________ CoP _____________________________
Heptaòxid de dibrom _______________________________ TiO2 _____________________________
Triòxid de dior_____________________________________ AlN _____________________________
Òxid de disodi ____________________________________N2O4 _____________________________
Monòxid de ferro _________________________________ Ag2O ___________________________
Tetrafluorur de platí ________________________________ BeS _____________________________
Dibromur de plom _________________________________ Rb2Se ___________________________
Triòxid de sofre __________________________________ Cl2O7 ___________________________
Seleniür de dihidrogen _____________________________ TeF6 _____________________________
Diclorur de cadmi__________________________________ Li4Si ____________________________
Triòxid de dinitrogen _______________________________ MgH2 ___________________________
Diòxid de carboni ___________________________________ CaO ____________________________

D epartament
F Q uímica
ísica
IES Sineu
Tema 5.
Reaccions químiques Inici: ______________
1. Transformació de la matèria (1 sessió) AC (___ de _________)
pàg 99: 1,3 BD (___ de _________)
pàg 114: 1 EF (___ de
_________)
pàg 116: 1
(pràctica: reaccions químiques) (1 sessió) AC (___ de _________)
BD (___ de
_________)
EF (___ de
_________)
2. Característiques d’una reacció (1 sessió) AC (___ de _________)
pàg 101: 2,5,6 BD (___ de _________)
pàg 114: 2,12,13 EF (___ de
_________)
(pràctica comprovació de la llei de Lavoisier) AC (___ de _________)
BD (___ de
_________)
EF (___ de
_________)
3. Representació d’una reacció química (1 sessió) AC (___ de _________)
pàg 105: 3,4 BD (___ de _________)
pàg 115: 5 EF (___ de _________)
(practicona: Reacció amb models)
4. Mol i massa molar
pàg 107: 4,5,6,7 (2 sessió) AC (___, ___ de _________)
pàg 114: 6,7,8,15,16 BD (___, ___ de _________)
EF (___, ___ de
_________)
5. Càlculs de masses en les reaccions químiques (2 sessió) AC (___ , _____de _________)
pàg 109: 1,2 BD (___ , _____ de
_________)
pàg 114: 11,17,18,19,20,21 EF (___ ,
_____ de _________)
6. Reaccions químiques d’interès en la vida quotidiana
pàg 103: 1,3,5,6
pàg 114: 4
pàg 116: 5,7
Activitats de repàs (2 sessió) AC (___ , _____de
_________) BD (___ , _____
de _________)
EF (___ ,
_____ de _________)
7. Àcids i bases
(pàg 112 llibre radó 3)
fotocòpia: “antiàcids per a l’estòmac”
Seleccionar taules, dibuixos i activitats de cada lliçó

D epartament F Q uímica
ísica
IES Sineu
Coordinació resolució de problemes:
1g = 6,02 ·10 23 u, no els grups nivell 3
Data examen: (1 sessió) AC (___ de _________)
BD (___ de _________)
EF (___ de _________)
Tema 5.
Reaccions químiques
IDEES BÀSIQUES
1. Transformació de la matèria
Els canvis físics són transformacions de la matèria que no n’afecten la naturalesa
química.
Els canvis químics són transformacions de la matèria que sí que en canvien la
naturalesa química.
En una reacció química, unes substàncies, els reactius, es transformen en unes altres
substàncies noves, els productes.
2. Característiques d’una reacció
En les reaccions químiques sempre es produeix una substància nova o més.
Les reaccions progressen a velocitats diferents i s’hi produeix l’absorció (reaccions
endotèrmiques) o la cessió (reaccions exotèrmiques) d’energia.
En una reacció química la massa sempre es conserva (llei de Lavoisier).
3. Representació d’una reacció química
Una equació química representa simbòlicament una reacció química.
Per escriure una equació química s’han de seguir els passos següents:
- Reconèixer els reactius i els productes.
- Escriure’n la fórmula.
- Igualar el nombre d’àtoms de cada element (ajustar).
- Escriure els estats d’agregació.
4. Mol i massa molar
• Actualment, la unitat de quantitat de substància, en el SI, és el mol.
• Un mol correspon a la quantitat de qualsevol substància que conté 6’02·10 23 partícules
(molècules, àtoms, ...)
• Aquest nombre de partícules és el nombre d’Avogadro (NA)
• La massa d’un mol és la massa molar (MM)
5. Càlculs de masses en les reaccions químiques
En una reacció química les proporcions estequiomètriques es compleixen a escala
d’àtoms, molècules i mols.
6. Reaccions químiques d’interès en la vida quotidiana
• Les reaccions en què participa l’oxigen s’anomenen oxidacions.
• Les reaccions d’oxidació més importants són la corrosió i la combustió.
• En una reacció de descomposició una única substància es transforma en dues
substàncies o més.
• En una reacció de síntesi dues substàncies o més s’uneixen per formar substàncies més
complexes.
7. Àcids i bases

D epartament F Q uímica
ísica
IES Sineu
Els àcids i les bases són dos grups de substàncies, amb característiques semblants en
cada grup, d’un interès industrial important.
Una reacció de neutralització és una reacció entre un àcid i una base en la qual es
forma una sal i aigua.
El caràcter àcid o bàsic d’una solució aquosa s’indica donant-li un valor que va des de
0 (molt àcid) fins a 14 (molt bàsic). Aquest valor és el pH.

D epartament
F Q uímica
ísica
IES Sineu
Activitats Tema 5
Reaccions Químiques
1. Ajusta les equacions químiques següents:
CH4 + O2 CO2 + H2O
NaOH + H2S Na2S + H2O
Li + Br2 LiBr
KClO3 KCl + O2
C6H12O6 + O2 CO2 + H2O
Ca(OH)2 + HCl CaCl2 + H2O
Na2CO3 + HCl NaCl + CO2 + H2O
C4H10 + O2 CO2 + H2O
C2H6O + O2 CO2 + H2O
C6H6 + O2 CO2 + H2O
Al(OH)3 + HF AlF3 + H2O
Mg(OH)2 + H2CO3 MgCO3 + H2O
Na2O + H2O NaOH
H2 + Cl2 HCl
Cu + O2 CuO
H2SO4 + NaOH Na2SO4 + H2O
C3H8 + O2 CO2 + H2O
H2O H2 + O2
N2 + H2 2 NH3
2. De les equacions de l’exercici anterior,
a) Indica els reactius i els productes
b) Indica les de combustió, les de síntesi i les de descomposició
c) Interpreta les reaccions anteriors.
3. La combustió de l’alcohol etílic (C2H5OH) produeix diòxid de carboni i aigua.
a) Escriu l’equació química corresponent.
b) Calcula quantes molècules de CO2 es produiran a partir de 5 molècules de C2H5OH
4. La síntesi de l’amoníac (NH3) es fa a partir de nitrogen (N2) i hidrogen (H2).
a) Escriu l’equació química corresponent.
b) Calcula quina massa de H2 fa falta per obtenir 250g d’NH3
c) I quants de N2?
5. En la descomposició del marbre, carbonat de calci, CaCO3 , s’obtén diòxid de carboni i òxid de calci.
a) Escriu l’equació química corresponent.
b) Calcula els grams de CO2 que s’obtenen en la descomposició de 3 kg de marbre
c) Quants de mols s'obtenen de CaO en descomposar 7 mols de CaCO3?

D epartament
F Q uímica
ísica
IES Sineu

D epartament F Q uímica
ísica
IES Sineu
Solucions de la fitxa de reaccions químiques:
CH4 + 2O2 CO2 + 2H2O
2NaOH + H2S Na2S + 2 H2O
2Li + Br2 2LiBr
2KClO3 2KCl + 3O2
C6H12O6 + 6O2 6CO2 + 6H2O
Ca(OH)2 + 2HCl CaCl2 + 2H2O
Na2CO3 + 2 HCl 2 NaCl + CO2 + H2O
2 C4H10 + 13 O2 8 CO2 + 10 H2O
C2H6O + 3 O2 2 CO2 + 3 H2O
2 C6H6 + 15 O2 12 CO2 + 6 H2O
Al(OH)3 + 3 HF AlF3 + 3 H2O
Mg(OH)2 + H2CO3 MgCO3 + 2 H2O
Na2O + H2O 2 NaOH
H2 + Cl2 2 HCl
2 Cu + O2 2 CuO
H2SO4 + 2 NaOH Na2SO4 + 2 H2O
C3H8 + 5 O2 3 CO2 + 4 H2O
2 H2O 2 H2 + O2
N2 + 3 H2 2 NH3

D epartament
F Q uímica
ísica
IES Sineu
Tema 6.
Càrrega elèctrica
inici : ______________________
1. Fenòmens elèctrics (1/2 sessió) AC (___ de _________)
pàg 151: 1,4,6 BD (___ de _________)
pàg 160: 3,4 EF (___ de
_________)
pàg 162: 7
(practicona: electroscopi, barres de vidre i ebonita, ...)
2. Aïllants i Conductors (1/2 sessió) AC (___ de _________)
pàg 153: 1,3,4,5,6 BD (___ de _________)
pàg 160: 5,7 EF (___ de
_________)
pàg 162: 10
3. Interacció entre càrregues elèctriques (2 sessió) AC (___ , ____de _________)
pàg 155: 3,4,5,6 BD (___ , ____de
_________)
pàg 160: 9,11,12,13 EF (___ , ____
de _________)
pàg 161: 26,27
_________)
_________)
Activitats de repàs (1 sessió) AC (___ de _________)
BD (___ de
Seleccionar taules, dibuixos i activitats de cada lliçó
Coordinació resolució de problemes:
esquema
EF (___ de
Dates exàmens: (1 sessió) AC (___ de _________)
BD (___ de _________)
EF (___ de _________)

D epartament
F Q uímica
ísica
IDEES BÀSIQUES
IES Sineu
1. Fenòmens elèctrics
Tema 6.
Càrrega elèctrica.
Els fenòmens d’electrització s’atribueixen a una propietat de la matèria: la càrrega
elèctrica.
Hi ha dos tipus diferents de càrrega elèctrica: positiva (+) i negativa (-). Les càrregues
del mateix signe es repel·leixen i les de signe diferent s’atreuen.
La càrrega positiva s’associa als protons; la càrrega negativa, als electrons.
El principi de conservació de la càrrega afirma que la quantitat total de càrrega
elèctrica en la natura roman constant.
2. Aïllants i Conductors
Els materials es classifiquen en conductors o aïllants de l’electricitat segons la facilitat
que tengui la càrrega elèctrica per moure’s al seu través.
Els metalls posseeixen electrons lliures en més o menys quantitat, per la qual cosa són
bons conductors de l’electricitat. Altres materials, com el vidre, el plàstic, la goma, el
paper,... no tenen electrons lliures i, per tant, són mals conductors.
3. Interacció entre càrregues elèctriques
La unitat amb què es mesura la càrrega elèctrica en el sistema internacional és el
coulomb (C). Com que és una unitat massa gran, se solen fer servir alguns dels seus
submúltiples.
La llei de Coulomb afirma que la intensitat de la força d’atracció o de repulsió entre
dues càrregues és directament proporcional al producte dels valors absoluts de les
càrregues i inversament proporcional al quadrat de la distància entre elles.

D epartament
F Q uímica
ísica
IES Sineu
Exercicis Tema 6
CÀRREGA ELÈCTRICA
1. Calcula la càrrega elèctrica que hi ha en una vareta metàl·lica si aquesta càrrega es deu a la
presència de 2,7 · 10 18 electrons (e = 1,6 · 10 –19 C).
2. Expressa en coulombs els següents valors de càrregues:
3,2 · 10 2 mC; 5,2 · 10 9 nC ; 4,5 µC ; 0,0000034 mC ; 7,2 · 10 –4 mC ; 2,1 · 10 4 µC;
4,9 · 10 3 nC ; 0,000000092 kC ; 0,456 MC ; 10 -4 GC ; 245678 µC ; 3,45 · 10 -5 kC
3. Determina la força de repulsió de dues càrregues Q = 3,2 · 10 –5 C i Q’ = 1,5 · 10 –7 C, que
estan en el buit (k = 9 · 10 9 N · m 2 /C 2 ) separades una distància d = 32 cm.
4. Calcula la força amb què s'atrauen dues càrregues, Q = 15 µC i Q' = –32 nC, separades per
una distància de 3 mm.
5. Calcula la força amb que s’atreuen dues càrregues de 10 mC situades a 1 m de distància.
Representa les càrregues i les forces.
6. Calcula la força d’atracció entre dues carregues de –1 nC i +20 mC situades a una distancia
de 4 nm. Representa les càrregues i les forces.
7. A quina distància s’han de col·locar dues càrregues de 2 C perquè se repel·leixin amb una
força d’10 N. Representa les càrregues i les forces.
8. A quina distancia se troben dues carregues de 3 mC i 3· 10 –4 C si se repel·leixen amb una
força de 3 kN?. Representa les càrregues i les forces.
9. Una carrega de –3,45 · 10 -4 C atreu amb una força de 1mN a una càrrega de 4 mC, a quina
distancia se troben?. Representa les càrregues i les forces.
10. Quin valor haurà de tenir una càrrega perquè sigui atreta amb una força de 1 N per una altra
càrrega de 10 mC situada a 45 cm de distància. Representa les càrregues i les forces.
11. Determina el valor d’una càrrega que repel·leix amb una força de 1 N una altra càrrega de 3
mC situada a una distancia 3 cm.
12. Una càrrega de 10 mC repel·leix una càrrega de 1 mC, situada a 1 m de distancia, amb una
força de 3 N. Que val la constant del medi ?
13. Una càrrega de 3 · 10 6 µC atreu una càrrega de 5 mC amb una força de 3 mN. A quina
distància se troben?.

D epartament
F Q uímica
ísica
IES Sineu
CRITERIS D’AVALUACIÓ I VINCULACIÓ AMB
LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
1. (comú). Determinar els trets distintius del treball científic
a través de l'anàlisi contrastat d'algun problema científic o
tecnològic d'actualitat, així com la seva influència sobre la
qualitat de vida de les persones.
2. (comú). Realitzar correctament experiències de laboratori
proposades al llarg del curs, respectant les normes de
seguretat
3. (comú). Descriure les interrelacions existents en
l'actualitat entre Societat, Ciència i Tecnologia.
4. Descriure les característiques dels estats sòlid, líquid i
gasós. Explicar en què consisteixen els canvis d'estat,
emprant la teoria cinètica, incloent-hi la comprensió de
gràfiques i el concepte de calor latent.
5. Diferenciar entre elements, composts i mescles, així com
explicar els procediments químics bàsics per al seu estudi.
Descriure les dissolucions. Efectuar correctament càlculs
numèrics senzills sobre la seva composició. Explicar i
emprar les tècniques de separació i purificació.
6. Distingir entre àtoms i molècules. Indicar les
característiques de les partícules components dels àtoms.
Diferenciar els elements. Calcular les partícules components
d'àtoms, ions i isòtops.
7. Formular i anomenar algunes substàncies importants.
Indicar les seves propietats. Calcular les seves masses
moleculars.
8. Discernir entre canvi físic i químic. Comprovar que la
conservació de la massa es compleix en tota reacció
química. Escriure i ajustar correctament equacions
químiques senzilles. Resoldre exercicis numèrics en els que
intervinguin mols.
9. Enumerar els elements bàsics de la vida. Explicar quins
són els principals problemes mediambientals de la nostra
època i les seves mesures preventives.
10. Explicar les característiques bàsiques de composts
químics d'interès social: petroli i derivats, i fàrmacs.
Explicar els perills de l'ús inadequat dels medicaments.
Explicar en què consisteix l'energia nuclear i els problemes
derivats d'ella.
11. Demostrar una comprensió científica del concepte
d'energia. Raonar avantatges i inconvenients de les diferents
fonts energètiques. Enumerar mesures que contribueixen a
l'estalvi col·lectiu o individual d'energia. Explicar per què
l'energia no pot reutilitzar-se sense límits.
12. Descriure els diferents processos d'electrització de la
matèria. Classificar materials segons la seva conductivitat.
Realitzar exercicis utilitzant la llei de Coulomb. Indicar les
diferents magnituds elèctriques i els components bàsics d'un
circuit. Resoldre exercicis numèrics de circuits senzills.
Saber calcular el consum elèctric en l'àmbit domèstic.
13. Dissenyar i muntar circuits de corrent continu respectant
les normes de seguretat en els que es puguin dur a terme
mesures de la intensitat de corrent i de diferència de
potencial, indicant les quantitats d'acord amb la precisió de
l'aparell utilitzat.
14. Descriure les interrelacions existents actualment entre
societat, ciència i tecnologia al món i ales Illes Balears.
.
CB1 CB2 CB3 CB4 CB5 CB6 CB7 CB8
X X
X X X
X X X
X X X X
X X X X
X X
X X X
X X
X X
X X X X
X X X
X X X
X X
X X X

D epartament
F Q uímica
ísica
IES Sineu
SEQÜÈNCIACIÓ I TEMPORALITZACIÓ
Durada de l’assignatura: 70 sessions
Tema sessions data d’inici data examen
1ª Avaluació
Presentació de l’assignatura ________
0. Magnituds i unitats 6 (4 +2) ________ AC 13 octubre
BD 13 octubre
EF 14 octubre
1. Estats d’agregació de la matèria 9 (7+2) ________ AC _________
BD _________
EF _________
2ª Avaluació
extraordinària dc, 1/12
2. Substàncies pures i mescles 11 (9+2) ________ AC _________
BD _________
EF _________
3. Teoria atòmica 8 (6+2) ________ AC _________
BD _________
EF _________
3ª Avaluació
extraordinària dc, 9/03
4. Estructura de la matèria 11(9+2) ________ AC _________
BD _________
EF _________
5. Reaccions químiques 9 (7+2)*+1 ________ AC _________
BD _________
EF _________
6. Càrrega elèctrica 6 (4+2)+1 ________ AC _________
BD _________
EF _________
extraordinària dc, 1/06
Examen global AC _________
BD _________
EF _________

D epartament F Q uímica
ísica
METODOLOGIA
IES Sineu
EXPOSICIÓ DELS TEMES
Presentació i posada en comú entre els professors
Sessió ordinària 10 primers minuts dubtes o activitats dia anterior
Activitats finals 1 o 2 sessions
lliço nova del llibre
Metodologia lectura del llibre, a càrrec dels alumnes amb comentaris del
professor
Idees bàsiques
Activitats
Pràctiques magistrals No: guió, memòria
Examen 1 sessió
RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
Apartats: Dades
Esquema
Formulari
Càlculs
Solució
Fórmules i factors de conversió
Sí: al quadern com una activitat més de classe
possibilitat de pregunta a l’examen
Üs de fórmules: a les dissolucions, lleis dels gasos, llei de Coulomb i casos similars farem
us de les fórmules
Factors de conversió: canvis d’unitats
QUADERN
Criteris generals: Data
Guió:
s’admetran les regles de tres als exàmens per als alumnes nivell 3
Numeració pàgines
Tema nou full nou
Lliçó nova pàgina nova
Tema:
Nombre i títol
Índex
Lliçons Lliçó:
Nombre i títol
Idees bàsiques
Comentaris, esquemes, dibuixos, etc. del professor
Activitats

D epartament
F Q uímica
ísica
IES Sineu
MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Per tal de respectar el dret a aprendre i el dret d’escolarització farem els agrupaments flexibles i, per
als alumnes amb NEE, les ACIs pertinents. Les ACIs s’elaboraran amb la col·laboració del
departament d’orientació
NOTES DE PARTICIPACIÓ:
Puntualitat: 10 si no retards, restar 2 pts per cada retard
Intervencions: 6, sumar i restar 2 per cada negatiu 2 per cada positiu
Quadern
Altres
mínim dues notes de participació per avaluació: puntualitat i quadern
PROVES ESCRITES
Es farà un prova escrita en acabar cada unitat i una prova global al final.
S’establirà un calendari inicial d’exàmens.
Les proves constaran de 6 a 8 preguntes, la meitat acordades pel departament, la resta a criteri del
professor.
Els exàmens se retornaran corregits una setmana després de la seva realització
Hi haurà una convocatòria extraordinària trimestral per als alumnes que no hagin assistit a la
convocatòria ordinària
Durant els exàmens, cada alumne podrà formular dues preguntes
Criteris de correcció
Les proves escrites es corregiran amb el criteris següents:
1. Cada exercici es puntuarà sobre 10 punts.
2. Tots els exercicis tindran la mateixa puntuació.
3. Els apartats d’un exercici tendran la mateixa puntuació.
4. Els 10 punts queden distribuïts:
5 punts pel plantejament.(1 dades, 2 esquema, 2 fórmules)
2 punts en la correcció dels càlculs.
2 punts en la correcció d’unitats.(inclosa l’ortografia)
1 punt en la netedat i presentació.

D epartament
F Q uímica
ísica
IES Sineu
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ FÍSICA i QUÍMICA
Per avaluar als alumnes es tendrà en compte la participació i les proves escrites des del primer dia de
curs fins el moment de l’avaluació.
La nota de participació se determinarà fent la mitjana de totes les notes de participació
La nota d’exàmens se determinarà fent la mitjana de totes les notes dels exàmens
La qualificació de l’avaluació se determinarà amb la fórmula següent:
qualificació avaluació = 0’8 nota exàmens + 0’2 nota participació
L’arrodoniment de la qualificació se farà a l’alça si la dècima és igual o superior a 5
La nota d’exàmens final se determinarà així:
a) Si la mitjana de totes les proves escrites és igual o superior a 5, la nota d’exàmens serà aquesta
mitjana
b) Si la mitjana de totes les proves escrites és inferior a 5 i del global és igual o superior a 5, la
nota d’exàmens serà la nota del global
c) Si la mitjana de totes de les proves escrites i del global són inferiors a 5, la nota d’examen serà
la major d’aquestes dues notes
Si la nota d’exàmens és dels apartats b o c, la qualificació final màxima serà 5
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ CIÈNCIES de la NATURALESA, sempre i quan cap de les dues parts s'hagi
abandonat:
Nota de Ciències de la Naturalesa: 0’5 Nota de BG + 0’5 Nota FQ
Els alumnes han aprovat FQ si obtenen una qualificació final de FQ o CN igual o superior a 5
PROVES DE SETEMBRE
Els alumnes que no hagin aprovat al juny faran un examen a la convocatòria extraordinària de
setembre preparada pel departament, aquesta prova serà única i igual per a tots els alumnes.
La nota d’avaluació de física i química serà la nota obtinguda a la prova escrita.
La nota de Ciències serà la mitjana de biologia i física i química
L'alumnat que té la FQ aprovada al juny no cal que se n'examinin al setembre, se'ls manté la nota.