1 · Les relacions interpersonals - Editex

6
1 · Les relacions
interpersonals
CONEIXEREM…
La identitat personal
Intel·ligència, emocions i
sentiments
Llibertat i responsabilitat
La dignitat humana:
importància de l’alteritat
La persona com a subjecte
moral
Ser donant
Un conte per reflexionar
1. Per què és important l’autoestima?
2. Defineix intel·ligència, emoció i sentiment.
3. Som lliures les persones?
4. Coneixes el significat de la paraula alteritat?
5. Esmenta algun dels valors que posseeixes.
QUÈ SAPS D’AIXÒ?

Jo sóc jo i la meva circumstància, i si no la salvo a ella
no em salvo jo.
JOSÉ ORTEGA Y GASSET, Meditaciones del Quijote, 1914
Y

8 Educació eticocívica
d Les aficions iniciades durant la infància
solen consolidar-se en aquesta
etapa; en ocasions, i depenent de l’esforç,
poden condicionar favorablement la vida
d’adults.
La identitat es va construint de forma progressiva,
dones i homes van formant la seva
personalitat superant reptes i dificultats, enriquint-se
amb les més diverses experiències
vitals.
1. La identitat personal
Cada ésser humà té la seva pròpia identitat, gràcies a la qual ens sentim únics
i diferents de la resta. Malgrat això, és evident que compartim milers
d’aspectes amb moltes altres persones, com la cultura, la llengua… i també els
sentiments i les emocions. La identitat es va construint de forma progressiva,
dones i homes van formant la seva personalitat superant reptes i dificultats,
enriquint-se amb les més diverses experiències vitals.
1.1. Autoestima i adolescència
L’adolescència és el període en el qual les persones busquen amb més fermesa
la seva pròpia identitat. Es deixa enrere la infantesa per assolir, finalment,
l’etapa adulta. Moltes vegades, aquesta cerca de la pròpia singularitat es converteix
en una font de conflictes amb els amics, familiars, professors o fins i
tot amb nosaltres mateixos.
Són uns anys decisius que no tenen uns límits cronològics precisos, durant
aquest temps es produiran canvis (físics, psicològics...) decisius en la formació
de la personalitat. Alguns d’aquests portaran com a conseqüències problemes
i dificultats, el repte serà superar-los i construir la pròpia personalitat.
Durant l’adolescència, cada vegada adquireixen més transcendència les decisions
personals.
L’individu donarà passos decisius cap a la independència, que vol dir que serà
capaç de triar de forma autònoma i d’actuar d’acord amb idees i pensaments
propis. Simultàniament, l’adolescent anirà definint la seva identitat i autoestima.
Un assoliment fonamental de l’adolescent és reconèixer i acceptar la
seva pròpia identitat, la percepció que té de si mateix i de les seves característiques
pròpies. La identitat està molt lligada a l’autoestima, és a dir, a la
imatge que tenim de nosaltres mateixos.
Valorar-nos a nosaltres mateixos és bàsic per aconseguir els nostres objectius i
fa que augmenti la nostra capacitat per afrontar les dificultats. La meta és arribar
a ser un mateix, autoacceptar-se tal com un és. Igualment, és un pas ineludible
cap a aquesta meta el fet de conèixer-se un mateix, ser capaç de saber
com som en realitat, independentment del que pensin i opinin els altres.

1.2. Els components de la personalitat
No és fàcil explicar o concretar què és la personalitat. La seva definició ha
estat objecte de molts debats. No obstant això, podem considerar que la personalitat
és el reflex de factors interns que aconsegueixen que un individu
tingui una conducta distintiva de la resta. Entre aquests factors podem destacar:
Internalitat: la personalitat és interna perquè no és recognoscible per
l’aspecte o les característiques físiques dels individus. Només es pot descobrir,
de manera indirecta, a través del comportament del subjecte.
Estabilitat: encara que al llarg de la vida anem canviant, és evident que
existeix un nucli d’estabilitat que ens identifica. Som consistents.
Diferències individuals: contrasts que trobem entre les persones a l’hora
de percebre, analitzar, avaluar i respondre davant de les mateixes situacions.
En definitiva, cada ésser humà és únic i malgrat que al llarg de la seva vida
pateix algunes modificacions, el nucli bàsic de la seva identitat es manté.
1.3. Autorealització i maduresa
Els individus van madurant a mesura que les seves facultats assoleixen un desenvolupament
ple. Els humans tenim una sèrie de necessitats: fisiològiques,
d’amor, de seguretat, de valoració i d’autorealització.
Els individus busquen millorar com a persones, formar la seva identitat, arribar
a ser el que realment volen ser. A mesura que satisfem les necessitats
més bàsiques en desenvolupem d’altres de més accessòries. Les necessitats més
indispensables, com l’autorealització, aniran ocupant la nostra atenció
segons anem satisfent les necessitats inferiors.
Les necessitats humanes estan jerarquitzades pel que fa a la seva influència
sobre les persones. D’aquesta manera, les més primitives i primerenques en les
nostres vides es troben a la base de la piràmide, mentre que les més evolucionades
i madures es troben a la cúspide.
1 · Les relacions interpersonals 9
a Cada un de nosaltres és únic i irrepetible.
Durant l’adolescència tendim a valorar
més les qualitats dels altres que les nostres.
ACTIVITATS
1. Per què l’adolescència és tan
important per a l’autoestima?
2. Elabora una redacció breu sobre
com et veus tu mateix i com creus
que et veuen els altres. Una vegada
acabada, valora el concepte
que tens de tu mateix i dels altres.
3. Què consideres més important
com a guia per a la vida de les
persones?
Ordena segons les teves preferències:
– L’amor
– La satisfacció de les necessitats
materials
– La seguretat
– L’autorealització
– L’estima dels altres
– El servei als altres
Debateu les diferents opinions i
argumenteu les raons de la vostra
elecció.
Y

10 Educació eticocívica
2. Intel·ligència, emocions i sentiments
Moltes vegades s’ha establert una separació dràstica entre intel·ligència i
emocions, entre el racional i l’emocional. No obstant això, ambdues són part
essencial de la naturalesa humana. Així, una persona pot resoldre problemes
científics molt complicats, però a la vegada pot ser incapaç de mantenir una
relació afectiva i romandre passiva davant de qualsevol tipus d’emocions i
sentiments, aleshores: podem considerar-la una persona digna d’admiració i
d’emulació?
2.1. La intel·ligència i els seus factors
És difícil definir què és la intel·ligència i de vegades s’ha fet sevir l’expressió:
«intel·ligència és allò que mesuren les proves d’intel·ligència». Tanmateix,
limitar-nos a aquesta definició seria empobrir el significat de la intel·ligència
ja que aquesta no només és la capacitat de resoldre correctament proves
d’intel·ligència, sinó també la facultat per concebre projectes, descobrir
valors, solucionar problemes o plantejar-los, etc.
Malgrat les dificultats per concretar què és la intel·ligència, sí que sembla evident
que hi ha una sèrie de factors fonamentals molt relacionats amb aquesta:
capacitat de comprensió i expressió verbal, numèrica, de raonament,
memorística, de percepció i psicomotora.
d Els factors de la intel·ligència són qualitats
que poden ser avaluades pels tests
d’intel·ligència. Consisteixen en proves que
calculen, aproximadament, la nostra memòria,
capacitat de càlcul, habilitat lingüística…
Alguns psicòlegs com Alfred Bidet i William
Stern es van esforçar a mesurar aquestes
capacitats i es van adonar que la intel·ligència
estava molt relacionada amb l’edat.
D’aquesta forma, Stern va proposar el concepte
de quocient d’intel·ligència, que es calcula
dividint l’edat mental de l’individu entre
la seva veritable edat cronològica. Des de llavors
aquesta fórmula s’ha utilitzat en infinitat
de tests per calcular la intel·ligència de les per-
Retard
sones. 0 20 25 40 50 60 70 80 90 100
CI
Quantitat de persones
Profund
Sever
Moderat
Suau
Dubtós
Normal fluix
Normal
110 120 130 140 150 160 180 200
No obstant això, no tot en la intel·ligència és avaluable mitjançant aquest
tipus de proves. El factor emocional és un aspecte essencial de la
intel·ligència difícil de mesurar.
Les persones tenen capacitat per percebre les emocions, per aplicar les emocions,
per comprendre les pròpies emocions i les dels altres i capacitat per
controlar les pròpies emocions.
2.2. Emocions positives i negatives
Moltes vegades les emocions es confonen amb conceptes semblants com la
passió, l’estat d’ànim, l’afecte o la sensibilitat. Emoció és una reacció breu i
intensa associada a sensacions corporals internes, relativament involuntària i
poc controlada. Les emocions varien molt d’uns individus a uns altres i depenen
de diversos factors:
Normal destacat
Superior
Molt superiors

Personalitat: el predomini d’unes emocions concretes descriu el tipus de
personalitat de l’individu: extravertida, colèrica, pessimista…
Desenvolupament: les emocions evolucionen al llarg de la vida, igual que
les situacions que les provoquen; així, circumstàncies o successos que ens
alegraven de petits ens poden resultar indiferents d’adults.
Experiència prèvia: l’aprenentatge, les relaciones anteriors amb objectes i
persones determinen les nostres respostes emocionals.
Les emocions tenen un caràcter positiu o negatiu, o també poden ser agradables
o desagradables. Entre les emocions negatives més freqüents trobem la
tristesa, la còlera, l’hostilitat, el fàstic, la por o l’ansietat. Per contra, les emocions
positives més universals i identificables són: la felicitat, l’alegria, l’amor
o l’humor.
2.3. Què són els sentiments?
Els sentiments es caracteritzen per una major estabilitat i durada que les emocions,
són més controlables i provoquen actituds més racionals com per
exemple: la simpatia, la tristesa, l’admiració, etc.
De la mateixa manera que les emocions, els sentiments també poden tenir un
caràcter positiu o negatiu. Els primers provoquen estats d’ànim satisfactoris i
enriquidors que augmenten la nostra confiança i seguretat. En canvi, els sentiments
negatius ens perjudiquen i ens impedeixen el desenvolupament i
creixement personals. Els sentiments poden ser educats i regulats per conduir
la nostra vida emocional cap a un costat positiu i saludable.
Tant les emocions com els sentiments tenen un paper destacat com a senyals
comunicatius cap als altres. Els nostres gestos, reaccions o expressions facials,
en moltes ocasions, indiquen el nostre estat d’ànim. Igualment, molt relacionat
amb les emocions i els sentiments hi ha l’afecte, és a dir la inclinació
positiva o d’atracció cap a algú.
1 · Les relacions interpersonals 11
c Establir prioritats, enfrontar-se positivament
a les dificultats i reparar els sentiments negatius
abans que ens facin mal són actituds
beneficioses que ens ajuden a viure amb serenitat
i dignitat, en definitiva a ser feliços.
ACTIVITATS
4. Quin és l’aspecte de la
intel·ligència que no pot ser
mesurat pels tests?
Escriu un exemple real o imaginari
en què la intel·ligència
emocional hagi estat beneficiosa.
5. Quina diferència hi ha entre
l’emoció i el sentiment?
Elabora una llista dels sentiments
que tens: són de caràcter
positiu o, per contra, predominen
els negatius?
Y

12 Educació eticocívica
a Som lliures quan dediquem el nostre
temps a activitats escollides per nosaltres
perquè ens resulten gratificants. No som lliures
quan actuem segons interessa a altres
persones.
3. Llibertat i responsabilitat
L’ésser humà, en estar dotat d’intel·ligència i de voluntat, té la facultat
d’actuar d’una manera o d’una altra o, simplement, de no actuar. La llibertat
és un dels béns més preuats de la humanitat, i en totes les civilitzacions han
existit homes i dones que han lluitat per aquesta davant diverses formes
d’opressió. La Declaració Universal dels Drets Humans proclama que tots
els éssers humans neixen lliures, ja que és l’essència de l’ésser humà i un pilar
bàsic de la convivència democràtica.
3.1. Què significa la llibertat?
Hi ha una diferència decisiva entre el comportament dels animals i la conducta
dels ésser humans: mentre que els primers es comporten pel que els
dicta l’instint, els homes i les dones actuen segons la seva voluntat. Les
accions que realitzen els animals estan programades pels seus instints i no
necessiten ser justificades, per contra, les accions humanes es realitzen amb
llibertat i necessiten, en molts casos, ser justificades.
Al llarg de la història de la humanitat, el terme llibertat s’ha entès de moltes
maneres. En l’antiguitat, ser lliure era no ser esclau, no estar sotmès a un altre
ésser humà.
De la mateixa manera, també s’ha considerat com la possibilitat d’elecció o
l’absència d’impediments a la nostra voluntat. En general podem entendre
tres formes d’exercir la llibertat:
Actuar en llibertat, fer les coses que vull fer.
Llibertat d’acció, que ningú m’impedeixi fer el que vull.
Llibertat per optar, ser capaç de poder escollir.
No obstant això, hi ha un corrent de pensament: el determinisme que considera
que en realitat els individus no són lliures, tot i que creguin que és així.
Per als deterministes totes les accions de les persones tenen una causa, per
exemple, genètica, per la qual cosa en realitat els éssers humans no són lliures.
En front dels deterministes, hi ha nombrosos arguments que defensen la
llibertat dels individus com una cosa essencial i consideren que la conducta
humana té un grau altíssim d’indeterminació.

3.2. La responsabilitat de l’ésser humà
La llibertat implica responsabilitat. Així els individus són responsables dels
seus actes i quan prenen decisions o actuen han de ser capaços de justificar
els motius del seu comportament. Però, els éssers humans no sempre són responsables
dels seus actes.
Per actuar lliurement, l’individu no ha d’haver sofert ni coaccions ni
pressions a l’hora d’actuar.
Per actuar de forma responsable, ha de ser conscient de les circumstàncies
i de les conseqüències dels seus actes.
Considerem irresponsables les persones que no són capaces de respondre dels
seus actes, que no poden justificar les seves decisions. No tots els individus
tenen el mateix sentit de la responsabilitat ni responen de manera idèntica
davant la mateixa situació.
D’aquesta forma, davant l’agressió a un tercer, uns individus responen enfrontant-se
a l’ agressor, d’altres ajudant l’agredit i d’altres eviten immiscir-s’hi
davant la possibilitat que els agredeixin a ells.
3.3. El respecte de les normes: obligació i llibertat
Alguns autors han considerat que la nostra llibertat acaba on comença la
dels altres. Vivim en societat, per tant és necessari respectar una sèrie de normes
i obligacions. Una comunitat democràtica exigeix la coexistència de llibertats
de tots els individus, que es guien per una reflexió molt clara: no fer
als altres allò que no vols que et facin a tu.
Perquè les llibertats individuals puguin conviure de manera pacífica en les
societats, s’han de respectar unes normes que ens indiquen com ens hem de
comportar en les diverses situacions i circumstàncies (a l’institut, quant a la
seguretat viària...). Hi ha diversos tipus de normes, tot i que en destaquen
dues:
Les normes legals: ens obliguen a dur a terme directament determinades
conductes; desobeir-les genera sancions per part d’òrgans i persones amb
autoritat per fer que es compleixin.
Les normes morals: estan més relacionades amb la intimitat de l’individu,
ja que aquest considera que les ha de complir per motius de creença o de
convicció.
Tanmateix, algunes d’aquestes normes ens poden semblar injustes, especialment
les de tipus legal. En algun cas ens podem considerar objectors de consciència
manifestant d’aquesta forma la nostra disconformitat amb l’obligació
d’obeir aquestes normes.
ACTIVITATS
6. En una batalla, un soldat podria arribar a fugir. Podria fer el mateix una formiga
soldat? Per què?
7. Un conductor borratxo que atropella un vianant és: irresponsable dels seus actes,
només parcialment o totalment. Per què? Exposeu les vostres opinions en comú.
8. En què es diferencien les normes legals de les morals? Posa’n exemples.
1 · Les relacions interpersonals 13
a Respectar les normes de circulació és una
mostra de responsabilitat, incomplir-les pot
danyar terceres persones o a nosaltres mateixos.
a Les tragèdies i calamitats originades per les
guerres han impulsat alguns individus a declarar-se
objectors. La seva consciència els impedeix
participar en una massacre d’innocents.
Abans els denominaven desertors i estaven
castigats amb la pena de mort.
Y

14 Educació eticocívica
d És impossible conèixer les circumstàncies
íntimes, els motius i detalls que expliquen
les conductes dels altres. Opinar
sobre aquestes o criticar-les pot provocar
situacions desagradables o injustes.
a En l’actualitat, encara hi ha llocs en què
aquestes idees, que ens semblen tan lògiques,
no es reconeixen a gran part de la
població.
4. La dignitat humana: importància de l’alteritat
Les persones tenim un rostre, una veu i, sobretot, una sèrie de particularitats
que ens fan posseir una personalitat pròpia, diferent de tots. Però, tots
tenim la mateixa dignitat, tots els individus tenen un valor per si mateixos.
Les persones són posseïdores de la mateixa dignitat, per la qual cosa les relacions
interpersonals sempre s’han de basar en la igualtat i mai en la subordinació
d’uns als altres. Ningú pot ser discriminat, ans al contrari, hem de
potenciar l’empatia cap a l’altre i valorar tots els detalls que uneixen els
éssers humans.
4.1. Totes les persones tenim dignitat
La bondat o la maldat de les accions dels éssers humans tenen aquesta consideració
per l’acceptació del fet que totes les persones tenen la mateixa dignitat
i el mateix valor. Si prescindíssim de la dignitat de les persones, les nostres
relacions es regirien per la llei del més fort.
Si considerem que totes les persones tenen la mateixa dignitat, és evident que
tots els éssers humans han de ser tractats d’una manera semblant. Res justifica
una classificació de les persones en funció de les seves capacitats físiques,
intel·lectuals o culturals, tots som iguals. Per tant, en les societats
democràtiques i avançades hi ha d’haver:
Igualtat jurídica, totes les persones han de ser iguals davant la llei.
Igualtat d’oportunitats, les diferències de partida entre els individus han
de ser compensades.
Igualtat de mèrits, amb igualtat de mèrits, la compensació o la promoció
han de ser equivalents.
Igualtat davant les necessitats bàsiques, totes les persones han de tenir
cobertes les necessitats bàsiques.

4.2. Discriminació i atemptats contra la dignitat humana
Davant de la consideració del fet que tots els éssers humans són dignes i iguals,
hi ha la discriminació, és a dir, l’actitud i el tracte despectiu a persones o
col·lectius per motius polítics, culturals, econòmics, ideològics, socials o simplement
individuals. Són molts els atemptats que ha patit i pateix l’ésser
humà. Un dels pitjors ha estat el racisme, una doctrina, però a la vegada una
actitud, que justifica la superioritat d’’unes races sobre unes altres, d’uns individus
sobre uns altres. El racisme és al darrere d’algunes de les aberracions més
grans que ha patit la humanitat:
Ha justificat l’esclavisme: en considerar determinats éssers humans no
com a persones sinó com a objectes i, per tant, sense drets i sotmesos als
capritxos i necessitats del seu propietari sense comptar amb els seus sentiments.
Ha impulsat el genocidi: el cas més conegut, encara que no l’únic, ha estat
l’intent d’eliminar tots els jueus per part de l’Alemanya nazi de Hitler.
Ha emparat les polítiques de segregació racial: és a dir, l’aïllament, la
humiliació i la submissió d’altres races pel grup dominant. Un exemple
recent ha estat el sistema d’apartheid imposat pels blancs a Sud-àfrica.
Un altre exemple d’atemptat contra la dignitat de les persones i de tot el
gènere humà és la xenofòbia, és a dir, l’hostilitat cap als estrangers a qui fan
responsables dels mals de la societat com la delinqüència, l’atur, etc.
La violència contra les dones, la discriminació per l’orientació sexual,
l’integrisme religiós o el nacionalisme exaltat també són algunes mostres de
discriminació contra la dignitat humana.
4.3. Posar-se en el lloc de l’altre: l’alteritat
Per superar les situacions de discriminació és necessari ser capaç de crear
relacions d’alteritat o empatia, és a dir, sentir l’emoció que una altra persona
experimenta i millorar la comprensió mútua. Tenir l’habilitat d’empatitzar
és imprescindible en les relacions interpersonals i influeix en la marxa correcta
de la pròpia societat. L’empatia és necessària per a la millor comprensió
de “l’altre”.
1 · Les relacions interpersonals 15
a La lluita pels drets civils als Estats Units es va
allargar fins al 1964 en què es van reconèixer
els drets civils dels nord-americans de raça
negra. Els estats del sud dels Estats Units mantenien
una forta discriminació contra els
negres.
ACTIVITATS
9. Quins tipus d’igualtat hi ha
d’haver en una societat veritablement
democràtica?
10. Segons la teva opinió, quins són
els majors atemptats a la dignitat
que pateixen les persones?
Escriu una redacció posant-te
en el lloc d’una persona que
pateixi algun tipus de discriminació
i intenta expressar els sentiments
que creus que tindria.
Y

16 Educació eticocívica
La llibertat a
Occident
Les societats occidentals concedeixen
molta importància a la llibertat
dels individus: llibertat d’opinió, llibertat
d’expressió… Tanmateix, la
publicitat i els mitjans de comunicació
tracten d’uniformar les modes,
els gustos i interessos dels ciutadans.
d Algunes persones dediquen la seva vida o part
d’aquesta a millorar les condicions de vida dels
seus consemblants, a vegades, desplaçant-se a
milers de quilòmetres dels seus llocs d’origen.
a Si vols la pau, treballa per la justícia.
Missatge del papa Pau VI en la Jornada
Mundial de la Pau de 1972.
5. La persona com a subjecte moral
La intel·ligència de les persones els permet ser amos i responsables dels seus
actes. Això significa que constantment els éssers humans han de decidir sobre
el que fan. Anem formant la nostra personalitat a mesura que actuem. Tanmateix,
els actes poden tenir un caràcter positiu o negatiu, segons els valors
personals o col·lectius que donen sentit a les nostres vides.
5.1. Els valors morals
Hi ha diversos significats per a la paraula valor, però en parlar del valor d’una
persona estem parlant de la seva dignitat i de la seva conducta moral. En
aquest cas, valor seria la qualitat o qualitats que fan que una persona sigui
apreciada o estimada.
Els individus contemplem el món a través dels nostres valors. Quan analitzem
els fets, els percebem a través de determinats valors. Els valors ens serveixen
de guia en les nostres accions i marquen els ideals que condicionen la
nostra vida: el valor de la pau, l’austeritat, l’honestedat, la justícia, la tolerància,
la solidaritat… són aspiracions o desitjos de les persones.
5.2. Classes i característiques dels valors morals
Només les persones poden tenir valors de caràcter moral. Segons
l’orientació moral que donem a la nostra vida, jerarquitzarem els diferents
valors, de manera que uns individus prioritzaran els valors religiosos sobre els
econòmics, d’altres els intel·lectuals sobre els estètics, etc.
Entre les característiques dels valors, en destaquem:
La importància, ja que guien la conducta no només dels individus, sinó fins
i tot de col·lectivitats i de societats senceres.
El caràcter subjectiu, perquè la seva transcendència depèn en gran mesura
del valor que li concedeix cadascú.
La categoria i importància obeeixen a circumstàncies històriques i socials.
Alguns valors canvien al llarg del temps o són apreciats de manera diferent
segons les societats.
Hi ha molts tipus de valors: els pràctics, els científics, els religiosos, els
vitals… Tanmateix, ens centrarem en els valors morals o ètics ja que són els
encarregats d’orientar el nostre comportament. En ocasions, els valors
poden originar conflictes morals.

5.3. Problemes morals del nostre temps
Els valors de les persones o de les societats s’organitzen jeràrquicament,
segons una escala de valors. Unes persones consideren que el més important
a la vida són els aspectes materials, mentre que d’altres donen prioritat a aspectes
intangibles. Les societats també prioritzen uns valors o uns altres. Tant
al llarg de la història, com en el transcurs de la nostra existència, el nostres
valors poden modificar-se i solen fer-ho. De fet, normalment, no mantenen
el mateix ordre jeràrquic els valors morals d’un nen que els d’una persona
adulta.
Durant la història els éssers humans s’han plantejat innombrables problemes
morals. No obstant això, no tots els problemes humans tenen un caràcter
moral. Una inundació, un cicló, etc. són fenòmens que tenen conseqüències
molt greus per als éssers humans, però que no depenen de la nostra
voluntat. Per contra, el fet que una part considerable de la humanitat visqui
en una situació de misèria, sí que afecta i és conseqüència directa del comportament
dels individus i de les societats. La humanitat avui dia sí que té
capacitat per resoldre els nombrosos problemes que afecten els éssers humans.
Tanmateix, molts d’aquests conflictes tenen caràcter global, i en un món cada
vegada més interconnectat, solucionar-los depèn de l’esforç col·lectiu de
totes les dones i homes del planeta.
Existeixen els mitjans per eliminar la fam al món, per reduir el deteriorament
del medi ambient, per alleujar les situacions d’opressió que pateixen
moltes persones. La moderació del consum i l’exigència de compromís als
nostres representants poden alleugerir les condicions de vida de milions
d’homes i dones. La necessitat de solucionar els conflictes mitjançant el
diàleg s’ha de convertir en un principi d’actuació en la nostra vida personal
i social.
a Quan coneixem l’altre, estem capacitats per comprendre’l.
ACTIVITATS
11. Explica en què consisteixen els valors i assenyala’n les característiques.
12. En grups reduïts elaboreu una llista amb els principals problemes morals del món.
Una vegada acabada, compareu-ne les semblances i diferències.
1 · Les relacions interpersonals 17
CIUTADANS
FAMOSOS
Olympe de Gouges
c
c
És el pseudònim de Marie Gouze,
l’autora de la Declaració dels Drets de
la Dona i de la Ciutadana (1791). Es va
casar molt jove amb un home gran i
aviat es va quedar viuda i amb un fill.
El 1788 es va traslladar a París on va
canviar de nom i va emprendre una
carrera literària redactant obres de teatre
els ingressos de les quals amb prou
feines li permetien mantenir-se. El
1789 en plena Revolució va defensar
una monarquia moderada i va escriure
articles, manifestos i discursos, a més
va fundar diverses Societats Fraternes
per a ambdós sexes. El seu pensament
il·lustrat ja era patent en algunes de les
seves obres de teatre com L’esclavitud
dels negres on va criticar amb duresa
l’esclavitud. El 1791 va escriure la
famosa Declaració dels Drets de la
Dona i la Ciutadana que començava
amb les paraules següents: «Home,
ets capaç de ser just? Una dona et fa
aquesta pregunta.» Els seus treballs
van ser profundament feministes i
revolucionaris. Va defensar la igualtat
entre l’home i la dona en tots els
aspectes de la vida pública i privada.
Va ser guillotinada el 1783 per oposarse
als jacobins de Robespierre.
d
Y

18 Educació eticocívica Y
a La millor manera d’assegurar l’existència
de prou òrgans és convertir-se en donant i
animar els altres a assumir aquest compromís.
ACTIVITATS
1. Series donant? Per què? Posa en
comú la teva resposta amb la resta
de companys. Respecta l’opció
escollida per cadascú i les seves
raons.
2. Saps que hi ha diversos grups
sanguinis. Són tots compatibles
entre si? Quins són donants
universals? Quins són receptors
universals?
QUÈ PUC FER JO?
Ser donant
Ser donant, tant d’òrgans com de sang,
és una actitud solidària i altruista que
comporta un benefici extraordinari per
al conjunt de la societat i, especialment,
per a algunes persones concretes:
les persones que pateixen malalties
greus i els seus familiars.
Els avenços mèdics han permès que els
trasplantaments entre persones curin
algunes malalties o problemes mèdics
que d’una altra manera no tindrien
solució.
Avui dia, el trasplantament és una
opció mèdica vàlida, el problema és
que no hi ha prou quantitat d’òrgans
per trasplantar als malalts que ho
necessiten. Espanya és el país del món
amb més nombre de donants, però
això no és suficient i alguns malalts
encara moren esperant un òrgan.
Qualsevol persona es pot fer donant
d’òrgans emplenant la targeta de
donant. No obstant això, és molt
important que la família conegui la
seva voluntat per poder assumir la
decisió en el cas en què sigui necessari.
Seran els que hagin de donar el consentiment.
L’enorme tristesa que provoca
la mort d’un ésser estimat es pot
alleujar pel fet reconfortant que resulta
saber que pot allargar la vida d’una
altra persona.
Un cas diferent és la donació de sang.
Durant tots els dies de l’any les transfusions
de sang són vitals. La sang és
un fluid imprescindible per a la vida
que intervé en gairebé tots els processos
fisiològics essencials, des de menjar
fins a respirar. De moment, la sang
no es pot elaborar de manera artificial
i per això és vital l’existència de
donants. Només per a una operació de
trasplantament fan falta al voltant de
cent setanta donacions, per aquest
motiu són tan necessàries.
Donar sang és un acte desinteressat,
ràpid i indolor, però requereix certa
responsabilitat, per això només es permet
que ho facin les persones més
grans de divuit anys que tinguin bones
condicions de salut. A part d’això, és
un procediment senzill i segur realitzat
per un personal sanitari qualificat.

En l’Antiguitat, un filòsof romà discutia
amb un amic que li negava la llibertat
humana i assegurava que tots els
homes no tenen cap altre remei que fer
el que fan.
El filòsof va agafar el seu bastó i va
començar a donar-li cops amb totes les
forces. “Atura’t, ja està bé, no em
peguis més!”, li deia l’altre. I el filòsof,
sense deixar de pegar-lo, va continuar
1 · Les relacions interpersonals 19
DOCUMENTS
a Restes del Fòrum de Roma, el fòrum era el lloc de reunió dels ciutadans romans.
ACTIVITATS
argumentant: “No dius que no sóc lliure
i que això que faig no tinc cap altre
remei que fer-ho? Doncs llavors no gastis
saliva demanant-me que m’aturi:
sóc automàtic”. Fins que l’amic no va
reconèixer que el filòsof podia deixar
de pegar-lo lliurement, el filòsof no va
suspendre la pallissa.
FERNANDO SAVATER, Ética per el meu fill
1. Som totalment lliures i, per tant, plenament responsables? No estem condicionats?
Anota allò que creguis que et condiciona en la teva vida diària.
2. Què et sembla l’actitud d’en Jerry? Serà beneficiosa o perjudicial per a la construcció
de la teva personalitat?
Un conte
per reflexionar 1
En Jerry era el tipus de persona que
t’hagués encantat conèixer. Sempre
estava de bon humor. Era un empresari
únic perquè tenia un grup de
col·laboradors que el seguien fins a la
mort. Tots parlaven bé d’ell. Com que
tenia curiositat, un dia vaig demanar
que me’l presentessin.
— Com aconsegueixes sempre ser
una persona positiva? –vaig preguntar.
— Cada matí em desperto i dic: Jerry,
avui tens dues opcions:
1) Pots escollir estar de bon humor.
2) Pots escollir estar de mal humor.
Escullo estar de bon humor.
Cada vegada que passa alguna cosa
dolenta puc triar entre:
1) Ser una víctima.
2) Aprendre d’això.
Trio aprendre d’això.
Cada vegada que algú em ve a veure
per queixar-se, puc:
1) Acceptar-ne la queixa.
2) Mostrar-li el costat positiu de la
vida.
Escullo el costat positiu de la vida.
1 Extret del llibre de Filosofia d’Editex
de 1r de batxillerat, 2004, pàgina
162
Y