1 · Les relacions interpersonals - Editex

More documents

Recommendations

Info

1.2. Els components de la personalitat No és fàcil explicar o concretar què és la personalitat. La seva definició ha estat objecte de molts debats. No obstant això, podem considerar que la personalitat és el reflex de factors interns que aconsegueixen que un individu tingui una conducta distintiva de la resta. Entre aquests factors podem destacar: Internalitat: la personalitat és interna perquè no és recognoscible per l’aspecte o les característiques físiques dels individus. Només es pot descobrir, de manera indirecta, a través del comportament del subjecte. Estabilitat: encara que al llarg de la vida anem canviant, és evident que existeix un nucli d’estabilitat que ens identifica. Som consistents. Diferències individuals: contrasts que trobem entre les persones a l’hora de percebre, analitzar, avaluar i respondre davant de les mateixes situacions. En definitiva, cada ésser humà és únic i malgrat que al llarg de la seva vida pateix algunes modificacions, el nucli bàsic de la seva identitat es manté. 1.3. Autorealització i maduresa Els individus van madurant a mesura que les seves facultats assoleixen un desenvolupament ple. Els humans tenim una sèrie de necessitats: fisiològiques, d’amor, de seguretat, de valoració i d’autorealització. Els individus busquen millorar com a persones, formar la seva identitat, arribar a ser el que realment volen ser. A mesura que satisfem les necessitats més bàsiques en desenvolupem d’altres de més accessòries. Les necessitats més indispensables, com l’autorealització, aniran ocupant la nostra atenció segons anem satisfent les necessitats inferiors. Les necessitats humanes estan jerarquitzades pel que fa a la seva influència sobre les persones. D’aquesta manera, les més primitives i primerenques en les nostres vides es troben a la base de la piràmide, mentre que les més evolucionades i madures es troben a la cúspide. 1 · Les relacions interpersonals 9 a Cada un de nosaltres és únic i irrepetible. Durant l’adolescència tendim a valorar més les qualitats dels altres que les nostres. ACTIVITATS 1. Per què l’adolescència és tan important per a l’autoestima? 2. Elabora una redacció breu sobre com et veus tu mateix i com creus que et veuen els altres. Una vegada acabada, valora el concepte que tens de tu mateix i dels altres. 3. Què consideres més important com a guia per a la vida de les persones? Ordena segons les teves preferències: – L’amor – La satisfacció de les necessitats materials – La seguretat – L’autorealització – L’estima dels altres – El servei als altres Debateu les diferents opinions i argumenteu les raons de la vostra elecció. Y
10 Educació eticocívica 2. Intel·ligència, emocions i sentiments Moltes vegades s’ha establert una separació dràstica entre intel·ligència i emocions, entre el racional i l’emocional. No obstant això, ambdues són part essencial de la naturalesa humana. Així, una persona pot resoldre problemes científics molt complicats, però a la vegada pot ser incapaç de mantenir una relació afectiva i romandre passiva davant de qualsevol tipus d’emocions i sentiments, aleshores: podem considerar-la una persona digna d’admiració i d’emulació? 2.1. La intel·ligència i els seus factors És difícil definir què és la intel·ligència i de vegades s’ha fet sevir l’expressió: «intel·ligència és allò que mesuren les proves d’intel·ligència». Tanmateix, limitar-nos a aquesta definició seria empobrir el significat de la intel·ligència ja que aquesta no només és la capacitat de resoldre correctament proves d’intel·ligència, sinó també la facultat per concebre projectes, descobrir valors, solucionar problemes o plantejar-los, etc. Malgrat les dificultats per concretar què és la intel·ligència, sí que sembla evident que hi ha una sèrie de factors fonamentals molt relacionats amb aquesta: capacitat de comprensió i expressió verbal, numèrica, de raonament, memorística, de percepció i psicomotora. d Els factors de la intel·ligència són qualitats que poden ser avaluades pels tests d’intel·ligència. Consisteixen en proves que calculen, aproximadament, la nostra memòria, capacitat de càlcul, habilitat lingüística… Alguns psicòlegs com Alfred Bidet i William Stern es van esforçar a mesurar aquestes capacitats i es van adonar que la intel·ligència estava molt relacionada amb l’edat. D’aquesta forma, Stern va proposar el concepte de quocient d’intel·ligència, que es calcula dividint l’edat mental de l’individu entre la seva veritable edat cronològica. Des de llavors aquesta fórmula s’ha utilitzat en infinitat de tests per calcular la intel·ligència de les per- Retard sones. 0 20 25 40 50 60 70 80 90 100 CI Quantitat de persones Profund Sever Moderat Suau Dubtós Normal fluix Normal 110 120 130 140 150 160 180 200 No obstant això, no tot en la intel·ligència és avaluable mitjançant aquest tipus de proves. El factor emocional és un aspecte essencial de la intel·ligència difícil de mesurar. Les persones tenen capacitat per percebre les emocions, per aplicar les emocions, per comprendre les pròpies emocions i les dels altres i capacitat per controlar les pròpies emocions. 2.2. Emocions positives i negatives Moltes vegades les emocions es confonen amb conceptes semblants com la passió, l’estat d’ànim, l’afecte o la sensibilitat. Emoció és una reacció breu i intensa associada a sensacions corporals internes, relativament involuntària i poc controlada. Les emocions varien molt d’uns individus a uns altres i depenen de diversos factors: Normal destacat Superior Molt superiors
Page 1 and 2: 6 1 · Les relacions interpersonals
Page 3: 8 Educació eticocívica d Les afic
Page 7 and 8: 12 Educació eticocívica a Som lli
Page 9 and 10: 14 Educació eticocívica d És imp
Page 11 and 12: 16 Educació eticocívica La lliber
Page 13 and 14: 18 Educació eticocívica Y a La mi

1 · Les relacions interpersonals - Editex

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?