Deteriorament ambiental i feminització de la ... - Fundación IPADE
Deteriorament ambiental i feminització de la ... - Fundación IPADE
Deteriorament ambiental i feminització de la ... - Fundación IPADE
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>Deteriorament</strong><br />
<strong>ambiental</strong> i<br />
<strong>feminització</strong><br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
pobresa
<strong>IPADE</strong> es una Organització No Gubernamental <strong>de</strong> Desenvolupament especialitzada en medi ambient<br />
que, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> 1987, trebal<strong>la</strong> en projectes <strong>de</strong> cooperació al <strong>de</strong>senvolupament a Amèrica L<strong>la</strong>tina, Àfrica<br />
i Àsia recoltzant a pob<strong>la</strong>ciones vulnerables que viuen en zones <strong>de</strong>sfavori<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l l mitjà rural.<br />
Fins ara, hem executat 200 projectes en 26 països mantenint estrets vincles amb nombroses<br />
organitzacions socials locals. A Espanya impulsem accions <strong>de</strong> sensibitlizació i educacion per al<br />
Desenvolupament sobre les causes i conseqüencies <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa, fomentant el <strong>de</strong>sig <strong>de</strong> canviar<br />
estructures que aposten per estils <strong>de</strong> vida justs i sostenibles.<br />
Edita: Fundació <strong>IPADE</strong><br />
P<strong>la</strong>ça Marià Benlliure nº 2-1º-1ª, 46002 València. 963 94 44 74<br />
www.fundacion-ipa<strong>de</strong>.org – valencia@fundacion-ipa<strong>de</strong>.org<br />
Coordinació: Carmen Miguel Juan, Vanessa Sánchez Maldonado y Eva María<br />
Vicente Morales. <strong>Fundación</strong> <strong>IPADE</strong><br />
Revisió: <strong>Fundación</strong> <strong>IPADE</strong><br />
Fotografíes: Banco <strong>de</strong> Imágenes <strong>de</strong>l Ministerio <strong>de</strong> Educación y Ciencia <strong>de</strong><br />
España y <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Fundación</strong> <strong>IPADE</strong>.<br />
Disseny i Maquetació:<br />
Pepe Buonamisis (liquid)<br />
ISBN: 978-84-694-8278-0<br />
Imprès en paper ecològic<br />
València, 20 <strong>de</strong> setembre 2011<br />
<strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong><br />
i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa
Ín<strong>de</strong>x general<br />
<strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
Introducció ........................................................................................................... 4<br />
Coneix-nos ............................................................................................................ 12<br />
Ín<strong>de</strong>x <strong>de</strong> continguts ............................................................................................... 20<br />
Feminisme i ecologia: reconstruir en verd i violeta. Yayo Herrero López ............................................... 21<br />
Turisme Responsable i gènere. Aurora Pedro Bueno ................................................................... 45<br />
Capital social i xarxes socials <strong>de</strong> les migrants colombianes al País Valencià. Elena Mut Montalvá ....................... 65<br />
Sobirania alimentària, gènere i <strong>de</strong>senvolupament rural. Arantxa Fernán<strong>de</strong>z Delgado ........................................... 87<br />
Dones, aigua i salut. Tres temes c<strong>la</strong>u en <strong>la</strong> <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa. Verónica Orosa Monteso ....................... 107<br />
Dones davant les bretxes <strong>de</strong>l segle XXI. Alicia Carpio Obré ............................................................. 131<br />
El paper <strong>de</strong> les dones en <strong>la</strong> conservació <strong>de</strong> <strong>la</strong> biodiversitat. María y Belén Lázaro Ca<strong>la</strong>tayud .......................... 143<br />
El Tango <strong>de</strong> l’Aigua. Gise<strong>la</strong> García Pérez .............................................................................. 155<br />
Sistemes <strong>de</strong> gènere a Àfrica i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa. Yaiza Ramos Hernán<strong>de</strong>z .................................... 165<br />
Moviment Tupaj Katari i <strong>la</strong> lluita antimegaminera: comunitats originàries resistint. Este<strong>la</strong> Flores .................. 179<br />
Les dones en el sector agrari i el seu paper en Via Campero<strong>la</strong>. Elisa Cueto Redondo ..................................... 185
Introducció<br />
<strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa
5/6<br />
<strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
La publicació digital que ací es presenta és el fruit resultant <strong>de</strong>l projecte <strong>de</strong> sensibilització<br />
<strong>de</strong>nominat La Comunitat Valenciana es mobilitza contra el <strong>de</strong>teriorament <strong>ambiental</strong> i<br />
<strong>la</strong> <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa, <strong>de</strong>senvolupat per <strong>la</strong> Fundació <strong>IPADE</strong> entre 2010 i 2011 amb<br />
el finançament <strong>de</strong> <strong>la</strong> Conselleria <strong>de</strong> Solidaritat i Ciutadania <strong>de</strong> <strong>la</strong> Generalitat Valencia,<br />
l’objectiu <strong>de</strong>l qual és conscienciar <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció valenciana sobre <strong>la</strong> re<strong>la</strong>ció entre <strong>de</strong>teriorament<br />
<strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa als països <strong>de</strong>l Sud i promoure així hàbits<br />
i actituds individuals i comunitàries sostenibles, equitatives i respectuoses amb el medi<br />
ambient. Per a això s’han dut a terme diverses activitats, entre les quals <strong>la</strong> realització<br />
d’un curs sota el títol <strong>Deteriorament</strong> Ambiental i Feminització <strong>de</strong> <strong>la</strong> Pobresa a <strong>la</strong> Universitat<br />
<strong>de</strong> València els dies 9, 10 i 11 <strong>de</strong> març <strong>de</strong>l 2011. Articles redactats per les professores<br />
i l’alumnat participant en l’esmentat curs integren esta publicació. Així, l’origen <strong>de</strong>l cedé<br />
partix <strong>de</strong>l compromís d’aquells que participen en esta formació i <strong>de</strong>ls aprenentatges adquirits<br />
durant el curs. La intenció d’esta manera <strong>de</strong> procedir té a veure amb <strong>la</strong> necessitat<br />
<strong>de</strong> generar processos que faciliten <strong>la</strong> interiorització <strong>de</strong> les temàtiques tracta<strong>de</strong>s durant <strong>la</strong><br />
formació que s’hi va impartir, alhora que pretén, en consonància amb els continguts <strong>de</strong>l<br />
curs, incentivar <strong>la</strong> cultura <strong>de</strong>mocràtica i participativa <strong>de</strong> les persones assistents.<br />
La Comunitat Valenciana es mobilitza contra el <strong>de</strong>teriorament <strong>ambiental</strong> i <strong>la</strong> <strong>feminització</strong><br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa és un projecte que s’emmarca dins <strong>de</strong> <strong>la</strong> disciplina d’Educació per<br />
al Desenvolupament (ED), consi<strong>de</strong>rada com un <strong>de</strong>ls pi<strong>la</strong>rs en els quals s’ha d’assentar <strong>la</strong><br />
Cooperació per al Desenvolupament. Es tracta d’una educació sociopolítica que té com<br />
a eix <strong>la</strong> justícia social, <strong>la</strong> singu<strong>la</strong>ritat <strong>de</strong> <strong>la</strong> qual es troba en <strong>la</strong> seua vincu<strong>la</strong>ció amb els<br />
discursos i les propostes que es fan al Sud. Es tracta d’un aspecte essencial que distingix<br />
l’ED d’altres “educacions per a” –<strong>la</strong> pau, medi ambient, drets humans, igualtat <strong>de</strong> gènere,<br />
etc. I que integra totes estes visions buscant les sinergies entre estes “educacions per a”<br />
i oferint un enfocament més integral i global.<br />
En <strong>de</strong>finitiva, l’ED és una educació global, que s’entén com: “Un procés educatiu constant<br />
que afavorix <strong>la</strong> comprensió <strong>de</strong> les interre<strong>la</strong>cions econòmiques, polítiques, socials i culturals<br />
entre el Nord i el Sud, promou valors i actituds re<strong>la</strong>cionats amb <strong>la</strong> solidaritat i <strong>la</strong><br />
justícia social, i busca vies d’acció per aconseguir un <strong>de</strong>senvolupament humà i sostenible”.<br />
Per tant, es tracta d’una forma d’educació dinàmica, que promou <strong>la</strong> comprensió global, <strong>la</strong><br />
formació <strong>de</strong> <strong>la</strong> persona i el compromís en l’acció participativa (pensar globalment, actuar<br />
localment).<br />
En l’última dècada <strong>de</strong>l mil·lenni s’arriba a <strong>la</strong> conclusió que els problemes que caracteritzaven<br />
el sub<strong>de</strong>senvolupament estan re<strong>la</strong>cionats amb les dinàmiques <strong>de</strong> <strong>la</strong> globalització. En<br />
este sentit, l’aportació <strong>de</strong> l’ED s’orienta més a <strong>la</strong> comprensió <strong>de</strong> <strong>la</strong> inter<strong>de</strong>pendència global<br />
i els nexes estructurals entre el Nord i el Sud, entre <strong>la</strong> vida quotidiana i les qüestions<br />
“macro”. El sentit <strong>de</strong> ciutadania global, <strong>la</strong> igualtat <strong>de</strong> drets i <strong>la</strong> responsabilitat global són<br />
els valors que cal <strong>de</strong>stacar. Les accions a través <strong>de</strong> l’ED s’orienten més a <strong>la</strong> pressió política<br />
i <strong>la</strong> incidència política, per <strong>la</strong> qual cosa adquirix una especial importància <strong>la</strong> coordinació<br />
<strong>de</strong> campanyes, el treball en xarxes i les aliances entre organitzacions. És en este moment<br />
quan es comença a par<strong>la</strong>r <strong>de</strong> l’Educació per al Desenvolupament <strong>de</strong> cinquena generació,<br />
amb <strong>la</strong> qual <strong>IPADE</strong> s’i<strong>de</strong>ntifica.<br />
Les accions <strong>de</strong> Sensibilització i d’Educació per al Desenvolupament dutes a terme <strong>de</strong>s d’<strong>IPADE</strong><br />
estan dissenya<strong>de</strong>s amb <strong>la</strong> intenció <strong>de</strong> moure a l’acció i contribuir a <strong>la</strong> formació <strong>de</strong> ciutadans i<br />
ciutadanes crítics/ques, actius/ves, compromesos/ses amb el medi ambient i <strong>la</strong> lluita contra<br />
<strong>la</strong> pobresa. Com és el cas <strong>de</strong>l projecte en el qual s’emmarca esta publicació.<br />
1 Personal profesional o miembros <strong>de</strong> asociaciones, sean <strong>de</strong> carácter social, vecinal, cultural y/o juvenil que tengan un papel activo en el <strong>de</strong>sarrollo <strong>de</strong> su comunidad.
7/8<br />
<strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
Amb este projecte, <strong>la</strong> Fundació <strong>IPADE</strong> pretenia sensibilitzar i formar <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció valenciana<br />
sobre <strong>la</strong> re<strong>la</strong>ció existent entre <strong>la</strong> <strong>de</strong>gradació <strong>ambiental</strong> i <strong>la</strong> <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
als països <strong>de</strong>l Sud tot implicant <strong>la</strong> comunitat universitària i els agents <strong>de</strong> <strong>la</strong> cooperació<br />
autonòmica, així com <strong>la</strong> societat valenciana en general.<br />
Esta iniciativa respon a <strong>la</strong> falta <strong>de</strong> coneixement en <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció valenciana sobre <strong>la</strong><br />
re<strong>la</strong>ció existent entre el medi ambient i <strong>la</strong> <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa, tot donant resposta<br />
als següents objectius:<br />
• Contribuir a <strong>la</strong> formació sobre <strong>de</strong>teriorament <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
<strong>de</strong> l’alumnat <strong>de</strong> les universitats i <strong>de</strong> cooperació al <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> <strong>la</strong> Comunitat<br />
Valenciana.<br />
• Fomentar <strong>la</strong> reflexió individual i col·lectiva sobre les possibles alternatives <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament<br />
i per a e<strong>la</strong>borar propostes <strong>de</strong> canvi que aju<strong>de</strong>n a aconseguir un <strong>de</strong>senvolupament<br />
sostenible i equitatiu<br />
• Contribuir a <strong>la</strong> sensibilització i a <strong>la</strong> presa <strong>de</strong> consciència <strong>de</strong> <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció valenciana<br />
sobre <strong>la</strong> re<strong>la</strong>ció entre els seus hàbits i costums quotidians amb el <strong>de</strong>teriorament <strong>ambiental</strong><br />
i <strong>la</strong> <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa.<br />
Amb este projecte es re<strong>la</strong>ciona l’objectiu 3 <strong>de</strong> Desenvolupament <strong>de</strong>l Mil·lenni amb els<br />
objectius 1 i 7, <strong>la</strong> qual cosa respon a l’estratègia 2005-2012 <strong>de</strong> <strong>la</strong> Fundació <strong>IPADE</strong> que<br />
consi<strong>de</strong>ra que <strong>la</strong> lluita contra el <strong>de</strong>teriorament <strong>ambiental</strong>, <strong>la</strong> perspectiva <strong>de</strong> gènere i el<br />
compliment <strong>de</strong>ls ODM han d’anar junts per tal d’eradicar <strong>la</strong> pobresa.<br />
La formació realitzada es reforça amb els treballs fets per l’alumnat sobre les temàtiques<br />
tracta<strong>de</strong>s. És l’alumnat l’encarregat <strong>de</strong> dur a <strong>la</strong> pràctica els continguts <strong>de</strong>l curs (<strong>de</strong>senvolupament,<br />
medi ambient i gènere) i e<strong>la</strong>borar els articles continguts en esta publicació<br />
junt amb articles preparats per les professores que impartiren el curs. De manera que este<br />
cedé servix com a continent no només <strong>de</strong>ls continguts <strong>de</strong>l curs realitzat, sinó que permet<br />
també un procés d’aprenentatge a partir <strong>de</strong> <strong>la</strong> reflexió <strong>de</strong> les persones que assistiren al<br />
curs sobre <strong>la</strong> re<strong>la</strong>ció existent entre els processos <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament a esca<strong>la</strong> global.<br />
El repte d’esta acció formativa i <strong>de</strong>ls processos d’aprenentatge <strong>de</strong>rivats <strong>de</strong> <strong>la</strong> mateixa era<br />
<strong>la</strong> comprensió i interiorització <strong>de</strong>ls vincles que re<strong>la</strong>cionen els coneixements <strong>de</strong> les disciplines<br />
que componen els pi<strong>la</strong>rs <strong>de</strong>l contingut <strong>de</strong>l curs, les quals són: tant <strong>la</strong> teoria com <strong>la</strong><br />
pràctica <strong>de</strong>l <strong>de</strong>senvolupament (<strong>de</strong>finida esta matèria en re<strong>la</strong>ció amb les problemàtiques<br />
<strong>de</strong> pobresa), les qüestions medi<strong>ambiental</strong>s i, finalment, el nexe amb el gènere. Les teories<br />
<strong>de</strong>l <strong>de</strong>senvolupament que es constituïxen com a “ponts” que unixen l’estratègia <strong>de</strong> gènere<br />
amb l’àmbit <strong>de</strong>l medi ambient i <strong>la</strong> pobresa són els enfocaments <strong>de</strong> capacitats <strong>de</strong> les persones<br />
i <strong>de</strong> sostenibilitat <strong>ambiental</strong>. Així, posicionar-se en contra <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa, alhora que<br />
a favor <strong>de</strong> <strong>la</strong> sostenibilitat <strong>ambiental</strong> i l’equitat <strong>de</strong> gènere, suposa qüestionar les bases<br />
patriarcals <strong>de</strong>l sistema social, com també <strong>de</strong>nunciar el sistema econòmic actual que es<br />
fonamenta en l’explotació <strong>de</strong>ls recursos naturals i en l’expropiació <strong>de</strong>l temps i <strong>de</strong>l treball<br />
que les dones <strong>de</strong>diquen a <strong>la</strong> cura <strong>de</strong> <strong>la</strong> naturalesa i <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida humana.<br />
La capacitat d’arribar a analitzar <strong>la</strong> realitat <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> mirada conjunta que faciliten els<br />
tres coneixements vincu<strong>la</strong>ts és el fi que es pretén aconseguir amb esta publicació. Per<br />
assolir este complex enfocament, els continguts <strong>de</strong> <strong>la</strong> publicació es presenten enca<strong>de</strong>nats<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> següent manera:
9/10<br />
<strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
En un primer bloc es presenten articles preparats per les persones que han impartit<br />
el curs.<br />
Yayo Herrero López, d’Ecologistes en Acció, sota <strong>la</strong> ponència titu<strong>la</strong>da “Feminisme i ecologia:<br />
reconstruir en verd i violeta”, ens p<strong>la</strong>nteja com <strong>de</strong>construir l’objecte d’estudi <strong>de</strong><br />
l’economia tradicional, els mercats, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista <strong>de</strong> l’economia feminista i <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> l’ecologia. Per a això és necessari superar <strong>la</strong> i<strong>de</strong>ntificació <strong>de</strong>ls mercats únicament amb<br />
allò que té un valor monetari, és a dir l’economia no sols està constituïda pel mercat i<br />
pel treball assa<strong>la</strong>riat, treball realitzat en l’àmbit públic, sinó que també formen part <strong>de</strong><br />
l’economia les cures i el treball que es realitzen en l’esfera domèstica. Això representa<br />
posar en el centre <strong>de</strong> l’economia, en lloc <strong>de</strong>ls mercats, <strong>la</strong> sostenibilitat <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida. Per a <strong>la</strong><br />
qual cosa és fonamental qüestionar el mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> creixement econòmic actual i advocar per<br />
un nou paradigma, el <strong>de</strong>creixement, el fet <strong>de</strong> viure millor amb menys. Esta és <strong>la</strong> ponència<br />
que constituïx el marc teòric en què s’emmarquen <strong>la</strong> resta d’articles <strong>de</strong> les altres ponents<br />
i <strong>de</strong> l’alumnat <strong>de</strong>l curs.<br />
En segon lloc, s’hi tracten quatre temàtiques <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> perspectiva <strong>de</strong> gènere: turisme,<br />
migracions, sobirania alimentària i aigua.<br />
Aurora Pedro Bueno, professora d’Economia Aplicada <strong>de</strong> <strong>la</strong> Universitat <strong>de</strong> València, ens<br />
explica què significa tindre en compte <strong>la</strong> perspectiva <strong>de</strong> gènere quan parlem <strong>de</strong> “turisme<br />
responsable i gènere”; Elena Mut Montalvá, professora <strong>de</strong> Treball Social <strong>de</strong> <strong>la</strong> Universitat<br />
<strong>de</strong> València, en el seu article “Capital social i xarxes socials <strong>de</strong> les migrants colombianes<br />
al País Valencià” ens par<strong>la</strong> <strong>de</strong> <strong>de</strong>sp<strong>la</strong>çaments migratoris femenins produïts, entre altres<br />
qüestions, per <strong>la</strong> major incidència <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa entre les dones, tot incidint en <strong>la</strong><br />
importància <strong>de</strong> tindre en compte les xarxes socials quan es mesura l’ín<strong>de</strong>x <strong>de</strong> pobresa;<br />
i per acabar este primer bloc, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’Associació Chipko, a càrrec <strong>de</strong> Verónica Orosa<br />
Monteso, en “Dones, aigua i salut” s’analitza com l’accés a l’aigua potable per part <strong>de</strong> les<br />
dones representa una millora per a <strong>la</strong> salut d’estes i d’altres membres <strong>de</strong> les comunitats,<br />
i com això incidix en una reducció <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa. D’altra banda, Arantxa Fernán<strong>de</strong>z Delgado<br />
en “Sobirania alimentària, gènere i <strong>de</strong>senvolupament rural”, exposa <strong>la</strong> importància <strong>de</strong>l<br />
paper que tenen les dones com a garants <strong>de</strong> <strong>la</strong> sobirania alimentària.<br />
En un segon bloc es presenten els articles preparats per l’alumnat participant en el<br />
curs.<br />
Les temàtiques tracta<strong>de</strong>s en este segon bloc són: “Dones davant les bretxes <strong>de</strong>l segle XXI”<br />
d´Alicia Carpio Obré, on s’analitza <strong>la</strong> bretxa medi<strong>ambiental</strong>, <strong>de</strong> governança, digital, els<br />
seus assoliments i reptes; “El paper <strong>de</strong> les dones en <strong>la</strong> conservació <strong>de</strong> <strong>la</strong> biodiversitat”,<br />
María Lázaro Ca<strong>la</strong>tayud i Belén Lázaro Ca<strong>la</strong>tayud, un article en el qual s’incidix en<br />
explicar què és <strong>la</strong> biodiversitat i <strong>la</strong> importància <strong>de</strong> <strong>la</strong> seua protecció junt amb el <strong>de</strong>stacat<br />
paper que tenen les dones com a gestores sostenibles <strong>de</strong> <strong>la</strong> biodiversitat; Gise<strong>la</strong> García<br />
Pérez, en “El Tango <strong>de</strong> l’Aigua”, ens <strong>de</strong>lecta amb un bell re<strong>la</strong>t en el qual les protagonistes<br />
són molècules d’aigua; En “Sistemes <strong>de</strong> gènere a Àfrica i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa”<br />
Yaiza Ramos Hernán<strong>de</strong>z aprofundix en el coneixement <strong>de</strong>l “gènere” a Àfrica i en les estratègies<br />
c<strong>la</strong>u per a les dones; Este<strong>la</strong> Flores en “Moviment Tupaj Katari i <strong>la</strong> lluita antimegaminera:<br />
Comunitats Originàries resistint” ens conta <strong>la</strong> resistència <strong>de</strong>l moviment Tupaj<br />
Katari davant les transnacionals mineres a Argentina; i finalment, Elisa Cueto Redondo<br />
fa un recorregut pel moviment Via Campero<strong>la</strong> en “Les dones en el sector agrari i el seu<br />
paper en Via Campero<strong>la</strong>” 2 .<br />
Carmen Miguel Juan i Vanessa Sánchez Maldonado<br />
Fundació <strong>IPADE</strong><br />
2 Les opinions exposa<strong>de</strong>s en els articles són les <strong>de</strong> les autores <strong>de</strong>ls mateixos, sense que corresponguin necessàriament amb els posicionaments <strong>de</strong> <strong>la</strong> Fundació <strong>IPADE</strong>.
Coneix-nos<br />
<strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa
13/14 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
Qui som?<br />
<strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
<strong>IPADE</strong> es una Organització No Gubernamental <strong>de</strong> Desenvolupament especialitzada en medi<br />
ambient que, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> 1987, trebal<strong>la</strong> en projectes <strong>de</strong> cooperació al <strong>de</strong>senvolupament a<br />
Amèrica L<strong>la</strong>tina, Àfrica i Àsia recoltzant a pob<strong>la</strong>ciones vulnerables que viuen en zones<br />
<strong>de</strong>sfavori<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l l mitjà rural.<br />
Fins ara, hem executat 200 projectes en 26 països mantenint estrets vincles amb nombroses<br />
organitzacions socials locals. A Espanya impulsem accions <strong>de</strong> sensibitlizació i educacion<br />
per al Desenvolupament sobre les causes i conseqüencies <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa, fomentant el <strong>de</strong>sig<br />
<strong>de</strong> canviar estructures que aposten per estils <strong>de</strong> vida justs i sostenibles.
15/16 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
Què fem?<br />
<strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
<strong>IPADE</strong> realitza diverses accions d’educació per al <strong>de</strong>senvolupament, entre les quals es<br />
troben nombroses activitats <strong>de</strong> sensibilització orienta<strong>de</strong>s a donar a conéixer els Objectius<br />
<strong>de</strong> Desenvolupament <strong>de</strong>l Mil·lenni i <strong>la</strong> vincu<strong>la</strong>ció entre <strong>la</strong> protecció <strong>de</strong>l Medi Ambient<br />
i <strong>la</strong> Lluita contra <strong>la</strong> Pobresa <strong>de</strong>s d’un enfocament <strong>de</strong> gènere. Una experiència que<br />
s’ha anat materialitzant gràcies al <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong>ls projectes Agenda 2015: els<br />
Objectius <strong>de</strong> Desenvolupament Internacional, Contant fins el 2015, Escoltant sobre el<br />
2015, De Madrid al 2015: per l’equitat <strong>de</strong> gènere al món, Contra <strong>la</strong> Pobresa, protegix<br />
el medi ambient, Medi ambient i <strong>de</strong>senvolupament en perspectiva 2015, finançat por<br />
l’Agència Espanyo<strong>la</strong> <strong>de</strong> Cooperació Internacional (AECID), 2015: Alternatives per al <strong>de</strong>senvolupament,<br />
també finançat per l’AECID i cofinançat pel Vicerectorat <strong>de</strong> Re<strong>la</strong>cions<br />
Institucionals i Ajuda al Desenvolupament <strong>de</strong> <strong>la</strong> Universitat Complutense <strong>de</strong> Madrid,<br />
Programa <strong>de</strong> sensibilització i educació per al <strong>de</strong>senvolupament sobre Desenvolupament<br />
Sostenible i Medi Ambient a <strong>la</strong> regió mediterrània i <strong>la</strong> Campanya Canvi Climàtic i Lluita<br />
contra <strong>la</strong> Pobresa, el conveni <strong>de</strong> sensibilització Promoció i sensibilització sobre les tres<br />
grans cimeres <strong>de</strong> Nacions Uni<strong>de</strong>s sobre sostenibilitat medi<strong>ambiental</strong> entre <strong>la</strong> societat<br />
espanyo<strong>la</strong>, <strong>de</strong>stacant <strong>la</strong> vincu<strong>la</strong>ció entre <strong>la</strong> a<strong>de</strong>quada sostenibilitat medi<strong>ambiental</strong><br />
i l’eradicació <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa i els acords presos en estes cimeres internacionals,
17/18 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
finançat per AECID (perío<strong>de</strong> d’execució 2008-2012), el projecte Pobresa, Dones i Medi Ambient,<br />
finançat per UCM, Consum Responsable. Una aposta per <strong>la</strong> sostenibilitat i <strong>la</strong> lluita<br />
contra <strong>la</strong> pobresa, finançat per <strong>la</strong> Conselleria <strong>de</strong> Solidaritat i Ciutadania <strong>de</strong> <strong>la</strong> Generalitat<br />
Valenciana, Àfrica compta: una campanya a <strong>la</strong> Comunitat Valenciana sobre <strong>la</strong> <strong>de</strong>sigualtat,<br />
les re<strong>la</strong>cions Nord-Sud i <strong>la</strong> situació <strong>de</strong>ls ODM a Àfrica, finançat per <strong>la</strong> Conselleria <strong>de</strong> Solidaritat<br />
i Ciutadania <strong>de</strong> <strong>la</strong> Generalitat Valenciana.<br />
D’altra banda, <strong>IPADE</strong> <strong>de</strong>senvolupa accions <strong>de</strong> cooperació a Marroc, Mauritània, Tunísia,<br />
Algèria, Senegal, Bolívia, Perú, Guatema<strong>la</strong>, Equador, Filipines, Vietnam i Cambodja.<br />
Els esforços se centren en pob<strong>la</strong>cions vulnerables que viuen a zones <strong>de</strong>sfavori<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l medi<br />
rural i en particu<strong>la</strong>r sobre aquelles que residixen a zones d’especial interés medi<strong>ambiental</strong><br />
com ara espais naturals protegits i les seues àrees d’influència socioeconòmica.<br />
Línies d’actuació prioritàries en les iniciatives <strong>de</strong> cooperació:<br />
• Producció sostenible donant suport als sistemes <strong>de</strong> producció agríco<strong>la</strong>, forestal, rama<strong>de</strong>ra,<br />
pesquera i aqüíco<strong>la</strong> que incorporen els conceptes i valors <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament sostenible.<br />
La millora <strong>de</strong> l’eficiència i <strong>de</strong> <strong>la</strong> productivitat <strong>de</strong>ls recursos no pot ocasionar danys<br />
significatius en el medi ambient.<br />
• Turisme sostenible tot promovent un turisme que consumisca menys recursos, amb paquets<br />
turístics integrats que afavorisquen <strong>la</strong> preservació <strong>de</strong> les zones selecciona<strong>de</strong>s, normalment<br />
d’alt valor ecològic, i contribuïsquen a <strong>la</strong> prevenció o reducció <strong>de</strong> <strong>la</strong> massificació<br />
i <strong>de</strong> <strong>la</strong> concentració turística.<br />
• Sanejament <strong>ambiental</strong> tot fomentant l’aplicació <strong>de</strong> pràctiques preventives i <strong>la</strong><br />
introducció <strong>de</strong> sistemes <strong>de</strong> producció nets que minimitzen les emissions <strong>de</strong> residus<br />
en origen i que frenen <strong>la</strong> contaminació.<br />
• Energia sostenible tot potenciant l’ús d’energies renovables com ara l’eòlica, <strong>la</strong> so<strong>la</strong>r<br />
tèrmica, <strong>la</strong> so<strong>la</strong>r fotovoltaica, <strong>la</strong> biomassa o <strong>la</strong> minihidràulica. Recolzem el dret al <strong>de</strong>senvolupament<br />
net <strong>de</strong>ls PED.<br />
• Reducció <strong>de</strong> <strong>la</strong> vulnerabilitat medi<strong>ambiental</strong> a través <strong>de</strong> <strong>la</strong> conservació <strong>de</strong> sòls i <strong>la</strong><br />
lluita contra els incendis, <strong>la</strong> qual cosa inclou accions <strong>de</strong> lluita contra l’erosió i a favor <strong>de</strong><br />
l’educació <strong>ambiental</strong>.<br />
• Gestió sostenible <strong>de</strong> l’aigua mitjançant accions <strong>de</strong>stina<strong>de</strong>s a mantindre i millorar <strong>la</strong><br />
qualitat <strong>de</strong> les aigües, protegir els recursos i economitzar-ne l’ús, així com a fomentar<br />
<strong>la</strong> millora <strong>de</strong>ls sistemes <strong>de</strong> gestió <strong>de</strong> <strong>la</strong> producció, subministrament i distribució d’aigua<br />
potable i el <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> xarxes <strong>de</strong> sanejament.<br />
• P<strong>la</strong>nificació i gestió medi<strong>ambiental</strong> que permeta compatibilitzar <strong>la</strong> conservació <strong>de</strong><br />
les àrees protegi<strong>de</strong>s i/o <strong>de</strong> les àrees d’alt valor ecològic amb el seu ús sostenible en benefici<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció local, així com establir mesures d’acompanyament en els processos<br />
d’or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong>l territori i d’urbanització que es produïsquen als països <strong>de</strong>l Sud.<br />
• Enfortiment <strong>de</strong> les capacitats <strong>de</strong> les persones en situació <strong>de</strong> vulnerabilitat in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntment<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> seua raça, sexe, religió i conviccions polítiques, perquè siguen capaces<br />
d’i<strong>de</strong>ntificar i <strong>de</strong>fendre els seus drets i interessos i participen en espais <strong>de</strong> <strong>de</strong>cisió i po<strong>de</strong>r.<br />
Promourem l’accés, l’ús, el control i <strong>la</strong> distribució <strong>de</strong>ls recursos naturals atenent a criteris<br />
<strong>de</strong> sostenibilitat i equitat per a les comunitats amb les quals treballem.<br />
Si vols conèixer més sobre el nostre treball pots visitar nostra web:<br />
http//:www.fundacion-ipa<strong>de</strong>.org
Ín<strong>de</strong>x <strong>de</strong> continguts<br />
<strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
1 Feminisme i ecologia: reconstruir en verd i violeta. Yayo Herrero López.<br />
2 Turisme Responsable i gènere. Aurora Pedro Bueno.<br />
3 Capital social i xarxes socials <strong>de</strong> les migrants colombianes al País Valencià. Elena Mut Montalvá.<br />
4 Sobirania alimentària, gènere i <strong>de</strong>senvolupament rural. Arantxa Fernán<strong>de</strong>z Delgado.<br />
5 Dones, aigua i salut. Tres temes c<strong>la</strong>u en <strong>la</strong> <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa. Verónica Orosa Monteso.<br />
6 Dones davant les bretxes <strong>de</strong>l segle XXI. Alicia Carpio Obré.<br />
7 El paper <strong>de</strong> les dones en <strong>la</strong> conservació <strong>de</strong> <strong>la</strong> biodiversitat. María y Belén Lázaro Ca<strong>la</strong>tayud.<br />
8 El Tango <strong>de</strong> l’Aigua. Gise<strong>la</strong> García Pérez.<br />
9 Sistemes <strong>de</strong> gènere a Àfrica i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa. Yaiza Ramos Hernán<strong>de</strong>z.<br />
10 Moviment Tupaj Katari i <strong>la</strong> lluita antimegaminera: comunitats originàries resistint. Este<strong>la</strong> Flores.<br />
11<br />
Les dones en el sector agrari i el seu paper en Via Campero<strong>la</strong>. Elisa Cueto Redondo.
21/22 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
1 Ecologistes en acció<br />
FEMINISME I ECOLOGIA:<br />
RECONSTRUIR EN VERD<br />
I VIOLETA<br />
Yayo Herrero López 1 .<br />
Quan <strong>la</strong> humanitat es contemp<strong>la</strong> a si mateixa s’admira d’assoliments re<strong>la</strong>cionats amb<br />
<strong>la</strong> ciència, <strong>la</strong> superació <strong>de</strong> límits o <strong>la</strong> construcció <strong>de</strong> tot tipus d’artefactes. No obstant,<br />
l’existència <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida en el nostre món s’explica molt millor <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l manteniment <strong>de</strong>ls<br />
equilibris dinàmics i cíclics <strong>de</strong> <strong>la</strong> naturalesa o <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> pràctica <strong>de</strong> treballs quotidians <strong>de</strong><br />
manteniment (l’alimentació o <strong>la</strong> creació <strong>de</strong> vincles afectius o el manteniment <strong>de</strong>l cicle <strong>de</strong><br />
l’aigua) que <strong>de</strong>s <strong>de</strong> les lluites <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r.<br />
El pensament encunyat en <strong>la</strong> mo<strong>de</strong>rnitat exalça una jerarquia <strong>de</strong> valors que col·loca <strong>la</strong><br />
transformació per damunt <strong>de</strong> l’estabilitat i <strong>de</strong>nomina el procés <strong>de</strong> domini progrés. El<br />
progrés consistix en l’allunyament i <strong>la</strong> submissió <strong>de</strong> <strong>la</strong> naturalesa, en <strong>la</strong> superació <strong>de</strong> les<br />
seues regles.
23/24 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
A <strong>la</strong> nostra cultura oficial no semb<strong>la</strong> importar-li massa <strong>la</strong> història <strong>de</strong>l territori, <strong>la</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
ma<strong>la</strong>ltia, <strong>la</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> producció d’aliments, <strong>la</strong> <strong>de</strong> l’artesania, l’experiència <strong>de</strong>l dolor humà i el<br />
seu consol, <strong>la</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> criança i tantes altres. En <strong>de</strong>finitiva, <strong>la</strong> història <strong>de</strong> <strong>la</strong> reproducció i el<br />
manteniment <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida, en <strong>la</strong> qual les dones han estat i són protagonistes indiscutibles.<br />
La supervivència <strong>de</strong> les societats humanes és més <strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt d’estes tasques invisibles i<br />
poc valora<strong>de</strong>s que d’aquelles altres més enlluernadores que s’assenyalen com a fites. Els<br />
treballs <strong>de</strong> criança, <strong>de</strong> manteniment <strong>de</strong> <strong>la</strong> capacitat productiva d’un terreny, <strong>de</strong> mediació<br />
en conflictes, <strong>de</strong> regeneració d’un territori <strong>de</strong>vastat, <strong>de</strong> transmissió <strong>de</strong> sabers sobre salut<br />
o sobre aliments, els treballs <strong>de</strong> cures estan en el centre <strong>de</strong> <strong>la</strong> supervivència, són essencials<br />
per a <strong>la</strong> sostenibilitat i per tant han <strong>de</strong> ser assumits pel conjunt <strong>de</strong> <strong>la</strong> humanitat i no<br />
només per les dones.<br />
El fet cridaner que els éssers humans visquem d’esquenes a <strong>la</strong> nostra pròpia supervivència<br />
té a veure amb dos elements articu<strong>la</strong>dors <strong>de</strong> <strong>la</strong> nostra cultura: <strong>la</strong> <strong>de</strong>svalorització <strong>de</strong>l treball<br />
<strong>de</strong> reproducció social que promou l’ordre social patriarcal i el tractament que <strong>la</strong> cultura<br />
occi<strong>de</strong>ntal i el capitalisme donen a <strong>la</strong> naturalesa com a recurs susceptible d’apropiació.<br />
El menyspreu i <strong>la</strong> invisibilització <strong>de</strong>ls treballs en els quals s’assenta <strong>la</strong> supervivència i <strong>la</strong><br />
vida bona són eines que el patriarcat i el capitalisme mo<strong>de</strong>rn (dos sistemes que actuen <strong>de</strong><br />
manera sinèrgica) usen en el seu profit.<br />
UNA CULTURA QUE PARTIX EN DUES: SUBORDINACIÓ DE LES DONES I LA NATURALESA<br />
El pensament occi<strong>de</strong>ntal té el seu origen en <strong>la</strong> mo<strong>de</strong>rnitat. Durant este perío<strong>de</strong> es van<br />
crear les concepcions sobre el món i sobre el progrés que encara hui es mantenen vigents,<br />
es va establir <strong>la</strong> manera <strong>de</strong> re<strong>la</strong>ció entre els éssers humans i <strong>la</strong> naturalesa i es va crear un<br />
sistema tecnocientífic que va créixer sense consi<strong>de</strong>rar límits i a unes velocitats incompatibles<br />
amb els processos <strong>de</strong> <strong>la</strong> biosfera.<br />
Un <strong>de</strong>ls instruments més efectius en esta construcció interpretativa va ser <strong>la</strong> consolidació<br />
<strong>de</strong>l mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> pensament dicotòmic, que encara que havia nascut abans <strong>de</strong> <strong>la</strong> mo<strong>de</strong>rnitat<br />
arriba en este moment a <strong>la</strong> categoria <strong>de</strong> racional i científic. Este estructura el món en una<br />
sèrie <strong>de</strong> dualismes o parells d’oposats que separen i dividixen <strong>la</strong> realitat. La re<strong>la</strong>ció entre<br />
estos pretesos oposats a penes consi<strong>de</strong>ra espais intermedis, interaccions mútues, polivalències<br />
o dobles causalitats. Segons esta forma <strong>de</strong> pensament, l’afirmació d’alguna cosa<br />
sempre requerix <strong>de</strong> <strong>la</strong> negació en cas contrari.<br />
Però, a més <strong>de</strong>l seu caràcter dicotòmic, es pot <strong>de</strong>stacar un altre tret essencial d’esta forma<br />
<strong>de</strong> pensament: el seu caràcter jeràrquic. Dins <strong>de</strong> cada parel<strong>la</strong>, una posició es percep<br />
com jeràrquicament superior a l’altra. L’home és superior a <strong>la</strong> dona, <strong>la</strong> cultura supera <strong>la</strong><br />
naturalesa o <strong>la</strong> ment és superior al cos.<br />
Finalment, el terme consi<strong>de</strong>rat superior s’erigix en universal i es convertix en <strong>la</strong> representació<br />
<strong>de</strong>l tot. Així, s’invisibilitza l’existència d’allò «altre», que <strong>de</strong>ixa <strong>de</strong> constituir una<br />
part <strong>de</strong> <strong>la</strong> realitat per a passar a ser, en tot cas, una excepció o una manca.<br />
Cada parell <strong>de</strong> pretesos oposats, en els quals <strong>la</strong> re<strong>la</strong>ció és jeràrquica i el terme normatiu<br />
encarna <strong>la</strong> universalitat, es <strong>de</strong>nomina «dicotomia». Estes són algunes dicotomies centrals<br />
<strong>de</strong>l nostre pensament mo<strong>de</strong>rn:
25/26<br />
HOME<br />
CULTURA<br />
MENT<br />
RAÓ<br />
AUTONOMIA<br />
PRODUCCIÓ<br />
PÚBLIC<br />
<strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
DONA<br />
NATURALESA<br />
Estes día<strong>de</strong>s s’associen les unes amb les altres, establint una cosa així com dues regions diferents:<br />
a una banda l’home, pròxim a <strong>la</strong> cultura, <strong>la</strong> llibertat, <strong>la</strong> raó, l’autonomia, l’espai<br />
públic; a una altra banda, <strong>la</strong> naturalesa, el cos, l’emoció, <strong>la</strong> <strong>de</strong>pendència, l’espai privat<br />
són associats a les dones. Celia Amorós <strong>de</strong>nomina encavalcaments estes associacions.<br />
Les oposicions jeràrquiques, cultura-naturalesa, raó-emoció, producció-reproducció, etc.<br />
expliquen l’explotació <strong>de</strong> <strong>la</strong> meitat negada. La subordinació <strong>de</strong> les dones i <strong>de</strong> <strong>la</strong> naturalesa<br />
són possibles, entre altres coses, gràcies al sistema <strong>de</strong> pensament dicotòmic.<br />
COS<br />
EMOCIÓ<br />
DEPENDÈNCIA<br />
REPRODUCCIÓ<br />
PRIVAT<br />
EL CAPITALISME AGUDITZA LA INVISIBILITZACIÓ DE LES DONES I DE LA NATURALESA<br />
Naredo 2 posa <strong>de</strong> manifest com fins l’arribada <strong>de</strong> <strong>la</strong> revolució industrial els homes i les<br />
dones, igual que <strong>la</strong> resta <strong>de</strong>l món viu, van viure <strong>de</strong>ls recursos que proporcionava <strong>la</strong> naturalesa.<br />
Els éssers humans asseguraven <strong>la</strong> seua sostenibilitat imitant <strong>la</strong> biosfera. La vida es basava<br />
en el manteniment <strong>de</strong> <strong>la</strong> diversitat que existia. Tot era objecte d’un ús posterior, en un<br />
ús cíclic que assegurava <strong>la</strong> renovació <strong>de</strong>ls materials emprats. Els ritmes <strong>de</strong> vida eren els<br />
marcats pels cicles <strong>de</strong> <strong>la</strong> naturalesa i estos eren dinamitzats per l’energia <strong>de</strong>l sol.<br />
Però els éssers humans es van allunyar <strong>de</strong>l funcionament <strong>de</strong> <strong>la</strong> biosfera en començar a<br />
utilitzar l’energia d’origen fòssil per accelerar les extraccions i les produccions. La disponibilitat,<br />
primer <strong>de</strong> carbó, i <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> gas natural i petroli, va possibilitar l’extensió <strong>de</strong>l<br />
transport horitzontal per tot el p<strong>la</strong>neta, iniciant-se així una espiral <strong>de</strong> creixement que ha<br />
configurat l’actual civilització.<br />
Este creixement massiu i il·limitat, que es recolza en el maneig a gran esca<strong>la</strong> <strong>de</strong>ls materials<br />
continguts en l’escorça terrestre, conduïx sense remei a aprofundir <strong>la</strong> <strong>de</strong>terioració<br />
<strong>de</strong>l patrimoni natural, tant per l’extracció <strong>de</strong> recursos no renovables com per <strong>la</strong> generació<br />
<strong>de</strong> residus, donant resultat a l’extrem globalment inviable.<br />
El metabolisme <strong>de</strong> l’economia a nivell global va estar acompanyat <strong>de</strong>l naixement <strong>de</strong><br />
l’economia neoclàssica, que com un <strong>de</strong>ls seus principals fonaments consi<strong>de</strong>ra que qualsevol<br />
<strong>de</strong>ls factors <strong>de</strong> producció és substituïble per capital.<br />
En efecte, <strong>la</strong> cultura capitalista atorga valor als objectes en funció <strong>de</strong> <strong>la</strong> seua traducció<br />
monetària. Òbviament, <strong>la</strong> forma en <strong>la</strong> qual una societat <strong>de</strong>finix i mesura el progrés i <strong>la</strong><br />
riquesa té una gran influència en <strong>la</strong> forma en <strong>la</strong> qual esta societat s’organitza.<br />
2 Naredo J.M. (2006) Raíces económicas <strong>de</strong>l <strong>de</strong>terioro ecológico y social. Más allá <strong>de</strong> los dogmas. Siglo XXI. Madrid.
27/28 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
En el marc <strong>de</strong> <strong>la</strong> globalització econòmica, el progrés es mesura per <strong>la</strong> capacitat que té un<br />
país d’aplicar polítiques que facen créixer l’esca<strong>la</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> seua activitat econòmica en el<br />
mercat, milloren l’eficiència <strong>de</strong>ls factors <strong>de</strong> producció, s’especialitzen i s’estenguen.<br />
Si analitzem, per exemple, l’indicador per excel·lència <strong>de</strong> <strong>la</strong> riquesa, el Producte Interior<br />
Brut (PIB), po<strong>de</strong>m veure que es tracta d’un indicador simplificador, que no consi<strong>de</strong>ra <strong>la</strong><br />
sostenibilitat <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida natural i per tant <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida humana, l’esgotament natural o les<br />
<strong>de</strong>sigualtats econòmiques, i que, fins i tot, pot arribar a comptabilitzar el <strong>de</strong>teriorament<br />
com si fóra riquesa.<br />
Per exemple, molts <strong>de</strong>ls <strong>de</strong>sastres naturals i humanitaris més tràgics <strong>de</strong>ls últims anys han<br />
passat <strong>de</strong>sapercebuts en les xifres <strong>de</strong>l PIB. A Sudan, per exemple, el PIB per càpita ha pujat<br />
un 23% en l’última dècada, a pesar que 600.000 persones van patir fam el 2001, 400.000<br />
persones han mort i 2,5 milions han estat <strong>de</strong>sp<strong>la</strong>ça<strong>de</strong>s entre 2003 i 2007 per <strong>la</strong> tragèdia <strong>de</strong><br />
Darfur. També a Sri Lanka el tsunami que va provocar <strong>la</strong> mort el 2004 <strong>de</strong> 36.000 persones i<br />
va <strong>de</strong>vastar les infrastructures litorals, expulsant <strong>de</strong>ls seus territoris milions <strong>de</strong> persones,<br />
no ha afectat <strong>la</strong> constant pujada <strong>de</strong>l PIB 3 .<br />
A més, els negocis re<strong>la</strong>cionats amb les guerres, les ma<strong>la</strong>lties o el <strong>de</strong>teriorament <strong>ambiental</strong><br />
po<strong>de</strong>n acabar sumant com a riquesa en un indicador que només consi<strong>de</strong>ra intercanvis monetaris<br />
i que no pot veure <strong>la</strong> <strong>de</strong>strucció irreversible en <strong>la</strong> qual es basen eixos negocis. Al<br />
seu torn, <strong>la</strong> pau, l’aire net, els treballs associats a les cures <strong>de</strong> les persones majors i <strong>de</strong>ls<br />
xiquets i xiquetes, <strong>la</strong> fotosíntesi que realitzen les p<strong>la</strong>ntes o els serveis <strong>de</strong> regu<strong>la</strong>ció <strong>de</strong>l<br />
clima que realitza <strong>la</strong> naturalesa, tot i ser imprescindibles per al manteniment <strong>la</strong> vida, no<br />
compten en cap ba<strong>la</strong>nç <strong>de</strong> resultats <strong>de</strong>l nostre mo<strong>de</strong>l econòmic 4 i d’una cultura que només<br />
«coneix» el que es traduïx en diners, <strong>de</strong> manera que són invisibles.<br />
3 Talberth, J (2008) “Una nueva línea <strong>de</strong> partida para el progreso” en “La situación <strong>de</strong>l mundo” Worldwatch Institute. Icaria p.64.<br />
4 Herrero, Y. (2006) Ecofeminismo: una propuesta <strong>de</strong> transformación para un mundo que agoniza . Cua<strong>de</strong>rnos Mujer y Cooperativismo noviembre 2006<br />
n.8 pgs 74-80 UCMTA<br />
Aquesta manera <strong>de</strong> comptabilitzar el progrés ha influït c<strong>la</strong>rament en <strong>la</strong> consi<strong>de</strong>ració<br />
<strong>de</strong>l que és o no és treball, un <strong>de</strong>ls elements bàsics en <strong>la</strong> construcció <strong>de</strong>ls rols <strong>de</strong> gènere<br />
a Occi<strong>de</strong>nt i també en <strong>la</strong> resta <strong>de</strong>l món, atesos els fenòmens <strong>de</strong> globalització econòmica<br />
i cultural.<br />
La meitat <strong>de</strong> <strong>la</strong> humanitat, les dones, han vingut realitzant històricament totes les<br />
tasques associa<strong>de</strong>s a <strong>la</strong> reproducció i les cures <strong>de</strong>ls éssers humans, però per al nostre<br />
sistema econòmic, que reduïx el valor al preu, el valor <strong>de</strong> les cures, <strong>de</strong> <strong>la</strong> reproducció<br />
i <strong>de</strong> l’alimentació, <strong>de</strong> <strong>la</strong> cura <strong>de</strong> les persones majors o <strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts, tot això era un<br />
passiu, que no produïx valor en termes econòmics 5 . La mateixa <strong>de</strong>finició <strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció<br />
activa assenya<strong>la</strong> esta com aquel<strong>la</strong> part <strong>de</strong> <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció que trebal<strong>la</strong> per al mercat i no<br />
inclou estudiants, mestresses o altres col·lectius que no realitzen cap treball remunerat.<br />
Segons esta <strong>de</strong>finició, una persona en edat legal <strong>de</strong> trebal<strong>la</strong>r que porta a terme<br />
tasques domèstiques en <strong>la</strong> seua casa i no rep cap remuneració sa<strong>la</strong>rial està inactiva.<br />
La vida, i l’activitat econòmica com a part d’esta, no és possible sense els béns i serveis<br />
que presta el p<strong>la</strong>neta (béns i serveis limitats i en progressiu <strong>de</strong>teriorament) i sense els<br />
treballs <strong>de</strong> cures. Això no obstant, l’organització social s’ha estructurat al voltant <strong>de</strong>ls<br />
mercats com a epicentre, mentre que <strong>la</strong> quotidiana, crucial i difícil responsabilitat <strong>de</strong><br />
mantindre <strong>la</strong> vida rau en l’esfera <strong>de</strong>l gratuït, <strong>de</strong> l’invisible, és a dir en <strong>la</strong> naturalesa i<br />
l’espai domèstic. Al l<strong>la</strong>rg <strong>de</strong> <strong>la</strong> història el patriarcat, íntimament associat al capitalisme<br />
en els últims segles, ha sotmés i explotat les dones i <strong>la</strong> Naturalesa, tot aprofitantse<br />
<strong>de</strong>ls seus treballs i <strong>de</strong>ls seus sabers, alhora que les invisibilitzaba 6 .<br />
5 Bosch, A., Amoroso, M.I. y Fernán<strong>de</strong>z Medrano, H. (2003) Arraigadas en <strong>la</strong> Tierra, en Amoroso Miranda, M.I. et al: Ma<strong>la</strong>baristas <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida. Barcelona. Icaria<br />
6 Bosch, A., Amoroso, M.I. y Fernán<strong>de</strong>z Medrano, H. (2003). Op.cit.
29/30 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
CONSEQÜÈNCIES DE LA INVISIBILITAT: CRISI ECOLÒGICA I CRISI DE LES CURES<br />
El p<strong>la</strong>neta Terra és un sistema tancat. L’única aportació externa és l’energia <strong>de</strong>l sol (i algun<br />
material proporcionat pels meteorits, tan escàs que es pot consi<strong>de</strong>rar menyspreable).<br />
És a dir, els materials que componen el p<strong>la</strong>neta són finits, i tot el que s’hi renova a partir<br />
<strong>de</strong>l treball <strong>de</strong> <strong>la</strong> naturalesa ho fa amb un ritme parsimoniós en re<strong>la</strong>ció a <strong>la</strong> velocitat que<br />
requerix l’economia global. La ignorància d’esta condició bàsica <strong>de</strong>l nostre p<strong>la</strong>neta ha<br />
conduït a una crisi global sense prece<strong>de</strong>nts. La crisi <strong>ambiental</strong> es materialitza en una sèrie<br />
<strong>de</strong> problemes que es troben interconnectats, es realimenten els uns als altres i requerixen<br />
<strong>la</strong> mateixa solució: ajustar amb criteris d’equitat els sistemes socioeconòmics a les capacitats<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> naturalesa.<br />
En primer lloc, ens trobem davant d’un canvi global, l’efecte <strong>de</strong>l qual més divulgat és el<br />
canvi climàtic. Este està provocat per un augment enorme i rapidíssim <strong>de</strong> <strong>la</strong> presència <strong>de</strong><br />
gasos d’efecte hivernacle en l’atmosfera. El canvi climàtic suposa l’alteració <strong>de</strong>ls equilibris<br />
dinàmics que organitzen <strong>la</strong> interacció entre el món físic i el món viu. La pujada mitjana<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> temperatura està <strong>de</strong>senca<strong>de</strong>nant un procés <strong>de</strong> canvi en ca<strong>de</strong>na que afecta els<br />
règims <strong>de</strong> pluges, els vents, <strong>la</strong> producció <strong>de</strong> les collites, els ritmes <strong>de</strong> posta i naixement<br />
d’algunes aus, <strong>la</strong> pol·linització, <strong>la</strong> reproducció <strong>de</strong> multitud d’espècies vegetals i animals,<br />
etc.<br />
Un segon element important és l’esgotament <strong>de</strong>ls recursos naturals. Ens trobem davant<br />
<strong>de</strong>l que fa anys Hubbert va <strong>de</strong>nominar el «pic <strong>de</strong>l petroli» 7 , és a dir eixe moment<br />
en el qual s’ha arribat al moment d’extracció màxima. Una vegada arribats a este<br />
punt, l’extracció començaria a <strong>de</strong>clinar. Hui en dia no hi ha cap alternativa neta viable<br />
que done resposta a les exigències d’un mo<strong>de</strong>l urbà-agro-industrial, summament<br />
energívor, que, a més, continua creixent 8 .<br />
7 Hubbert, K. “Energy from Fossil Fuels” en Science vol 199. www.eoearth.org 1949<br />
8 Fernan<strong>de</strong>z Durán R. (2008) Crepúsculo <strong>de</strong> <strong>la</strong> historia trágica <strong>de</strong>l petróleo. Coed. Virus y Libros en Acción<br />
La velocitat a <strong>la</strong> qual s’estan consumint els recursos naturals comença a manifestar-se en <strong>la</strong><br />
progressiva escassesa d’altres recursos imprescindibles per a <strong>la</strong> vida, com ara l’aigua dolça,<br />
els boscos, <strong>la</strong> pesca, els sòls fèrtils, <strong>la</strong> fauna salvatge o els esculls <strong>de</strong> coral.<br />
Un altre problema greu és <strong>la</strong> pèrdua <strong>de</strong> biodiversitat. S’afirma que ens trobem davant<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> sisena gran extinció massiva, i <strong>la</strong> primera provocada per una espècie, <strong>la</strong> humana 9 .<br />
Esta pèrdua <strong>de</strong> biodiversitat s’acompanya també d’una pèrdua <strong>de</strong> diversitat cultural.<br />
El panorama <strong>de</strong> crisi es completa si afegim els riscos que generen <strong>la</strong> proliferació <strong>de</strong><br />
<strong>la</strong> indústria nuclear, <strong>la</strong> comercialització <strong>de</strong> milers <strong>de</strong> nous productes químics que interferixen<br />
amb els intercanvis químics que regulen els sistemes vius, l’alliberament<br />
d’organismes genèticament modificats els efectes <strong>de</strong>ls quals són imprevisibles, o<br />
l’experimentació en biotecnologia i nanotecnologia les conseqüències <strong>de</strong> les quals es<br />
<strong>de</strong>sconeixen.<br />
Finalment, esta situació es dóna en un entorn social profundament <strong>de</strong>sigual. El món<br />
es troba po<strong>la</strong>ritzat entre un Nord ric i consumista i un Sud empobrit i amb dificultats<br />
d’accés als recursos bàsics. Díhuit països amb 460 milions <strong>de</strong> persones han empitjorat<br />
<strong>la</strong> seua situació en re<strong>la</strong>ció amb el 1990. El 40% <strong>de</strong> <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció mundial només compta<br />
amb el 5% <strong>de</strong>ls ingressos, mentre que el 10% més ric acapara el 54% 10 .<br />
La <strong>de</strong>terioració <strong>de</strong>ls territoris que han habitat bona part <strong>de</strong>ls pobles <strong>de</strong>l Sud durant<br />
milers d’anys, i <strong>de</strong> les seues condicions bàsiques d’existència, ha expulsat les persones,<br />
obligant a uns moviments migratoris sense prece<strong>de</strong>nts. Moltes persones es veuen<br />
obliga<strong>de</strong>s a seguir <strong>la</strong> mateixa ruta que seguixen les matèries primeres i els fruits <strong>de</strong>ls<br />
monocultius que s’extrauen <strong>de</strong>ls llocs on abans vivien, el viatge <strong>de</strong>l Sud al Nord. A més,<br />
les <strong>de</strong>sigualtats dins <strong>de</strong>l mateix Nord són també rellevants. Hi ha borses creixents <strong>de</strong><br />
pobresa, milions <strong>de</strong> persones es troben <strong>de</strong>socupa<strong>de</strong>s i moltes altres no tenen habitatge.<br />
9 Oberhuber, T. (2004) “Camino <strong>de</strong> <strong>la</strong> sexta gran extinción” en Ecologista , n.41. Ecologistas en Acción.<br />
10 PNUD (2005) Informe sobre Desarrollo Humano. Mundi Prensa y PNUD
31/32 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
Les dones encarrega<strong>de</strong>s en bona part <strong>de</strong>l p<strong>la</strong>neta <strong>de</strong> les tasques que garantixen <strong>la</strong> subsistència<br />
patixen <strong>la</strong> crisi en major mesura. Tenen més dificultats per accedir als recursos<br />
bàsics; les tasques <strong>de</strong> criança o cures es porten a terme amb majors dificultats; patixen<br />
en els seus cossos <strong>la</strong> violència <strong>de</strong>ls conflictes bèl·lics, que en molts casos amaguen lluites<br />
per l’apropiació <strong>de</strong>ls recursos, i en les seues vi<strong>de</strong>s <strong>la</strong> violència estructural <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa,<br />
l’explotació <strong>la</strong>boral i sexual 11 .<br />
CRISI DE LES CURES<br />
En les últimes dèca<strong>de</strong>s s’han donat una sèrie <strong>de</strong> factors que han alterat profundament el<br />
mo<strong>de</strong>l previ <strong>de</strong> repartiment <strong>de</strong> les tasques domèstiques i <strong>de</strong> cures que sosté l’economia el<br />
mercat <strong>la</strong>boral i <strong>la</strong> mateixa vida humana.<br />
El que anomenem crisi <strong>de</strong> les cures és el resultat <strong>de</strong> les sinergies d’un conjunt <strong>de</strong> circumstàncies.<br />
Entre les quals es troba l’accés <strong>de</strong> les dones a l’ocupació remunerada dins d’un<br />
sistema patriarcal. La possibilitat que les dones siguen subjectes polítics <strong>de</strong> dret es percep<br />
com una cosa vincu<strong>la</strong>da a <strong>la</strong> consecució d’in<strong>de</strong>pendència econòmica a través <strong>de</strong> l’ocupació.<br />
El treball domèstic passa a veure’s com un nugament <strong>de</strong>l qual cal fugir el més ràpidament<br />
possible. Però no és un treball que puga <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> fer-se i el pas <strong>de</strong> les dones al món públic<br />
<strong>de</strong> l’ocupació no s’ha vist acompanyat per l’assumpció d’estes tasques per part <strong>de</strong>ls<br />
homes.<br />
Atés que cal continuar atenent les persones ancianes, <strong>la</strong> infància i les persones amb discapacitats,<br />
que fa falta realitzar bona part <strong>de</strong> les tasques quotidianes que constituïxen el<br />
que anomenem treball domèstic i que els homes miren cap a una altra banda i no se’n fan<br />
responsables, les dones acaben assumint dobles o triples jorna<strong>de</strong>s, tot vivint <strong>la</strong> dificultat<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> seua atenció amb un fort sentiment <strong>de</strong> culpa.<br />
11 Martínez Alier J. (2004) El ecologismo <strong>de</strong> los pobres: conflictos <strong>ambiental</strong>es y lenguajes <strong>de</strong> valoración. Icaria.<br />
Paral·le<strong>la</strong>ment a <strong>la</strong> disminució <strong>de</strong>l temps que es pot <strong>de</strong>dicar a les cures, s’han operat<br />
algunes transformacions socials que compliquen <strong>de</strong> manera important <strong>la</strong> gestió<br />
d’aquelles.<br />
D’una banda, l’envelliment <strong>de</strong> <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció i el manteniment <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida fins a edats molt<br />
avança<strong>de</strong>s, sovint en casos en situacions <strong>de</strong> forta <strong>de</strong>pendència física, exigixen una major<br />
<strong>de</strong>dicació a les persones majors.<br />
Els canvis en el mo<strong>de</strong>l urbà també juguen un paper fonamental en <strong>la</strong> dificultat que hi<br />
ha en les nostres societats per a garantir el benestar i <strong>la</strong> cura <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida humana. De<br />
<strong>la</strong> mateixa manera que l’hipertrofiat mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> transport motoritzat <strong>de</strong>teriora els ecosistemes,<br />
també separa els diferents espais físics en els quals es <strong>de</strong>senvolupa <strong>la</strong> vida<br />
<strong>de</strong> les persones, obligant a invertir molt <strong>de</strong> temps en els <strong>de</strong>sp<strong>la</strong>çaments <strong>de</strong>l treball a<br />
casa, al col·legi, a <strong>la</strong> casa <strong>de</strong>ls majors que cal atendre, etc.<br />
A més, <strong>la</strong> precarització <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida obliga a doblegar-se als ritmes i horaris que imposa<br />
l’empresa i <strong>la</strong> pèrdua <strong>de</strong> xarxes socials <strong>de</strong> suport obliga a resoldre els assumptes quotidians<br />
d’una manera molt més individualitzada amb les dificultats afegi<strong>de</strong>s que això<br />
representa.<br />
La crisi <strong>de</strong>l sistema que fins el moment garantia el manteniment <strong>de</strong> les condicions<br />
bàsiques <strong>de</strong> benestar humà (a càrrec <strong>de</strong> l’explotació <strong>de</strong> les dones) es fa especialment<br />
greu davant el progressiu <strong>de</strong>smantel<strong>la</strong>ment i <strong>la</strong> privatització <strong>de</strong>ls serveis socials que<br />
tractaven <strong>de</strong> pal·liar alguns d’estos problemes.<br />
A les cases es reorganitza l’atenció a les necessitats <strong>de</strong> les persones sense <strong>la</strong> participació<br />
<strong>de</strong>ls homes. Aquelles dones que per <strong>la</strong> seua condició <strong>de</strong> c<strong>la</strong>sse po<strong>de</strong>n pagar part <strong>de</strong>ls<br />
treballs <strong>de</strong> cures compren en el mercat serveis domèstics, mentre que altres dones<br />
venen <strong>la</strong> seua força <strong>de</strong> treball per a realitzar-los, sovint en condicions <strong>de</strong> precarietat i<br />
absència <strong>de</strong> drets <strong>la</strong>borals. En altres casos es produïx també transferència generacional<br />
<strong>de</strong>l treball <strong>de</strong> cures i són sobretot les àvies les qui s’ocupen <strong>de</strong> part <strong>de</strong> <strong>la</strong> criança<br />
i cures <strong>de</strong>ls seus néts.
33/34 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
DEUTE ECOLÒGIC I DEUTE DE LES CURES<br />
Com veiem, <strong>de</strong>s d’una perspectiva <strong>de</strong> gènere es po<strong>de</strong>n establir paral·lelismes interessants<br />
entre les problemàtiques i propostes feministes i les ecologistes.<br />
L’empremta ecològica, l’indicador que traduïx a unitats <strong>de</strong> superfície el que un estat o un<br />
grup humà consumix i els residus que genera, reve<strong>la</strong> que si tots els habitants <strong>de</strong>l p<strong>la</strong>neta<br />
tingueren l’estil <strong>de</strong> vida simi<strong>la</strong>r a <strong>la</strong> mitjana <strong>de</strong> <strong>la</strong> ciutadania espanyo<strong>la</strong> es necessitarien<br />
tres p<strong>la</strong>netes per a sostindre eixe nivell <strong>de</strong> vida.<br />
Paral·le<strong>la</strong>ment, cal par<strong>la</strong>r <strong>de</strong> l’empremta <strong>de</strong> les cures <strong>de</strong> les dones com un indicador que<br />
evi<strong>de</strong>ncia el <strong>de</strong>sigual impacte que té <strong>la</strong> divisió sexual <strong>de</strong>l treball sobre el manteniment i<br />
<strong>la</strong> qualitat <strong>de</strong> vida humana. L’empremta <strong>de</strong> les cures és <strong>la</strong> re<strong>la</strong>ció entre el temps, l’afecte<br />
i l’energia afectiva que les persones necessiten per atendre les seues necessitats humanes<br />
reals (cures, seguretat emocional, preparació <strong>de</strong>ls aliments, tasques associa<strong>de</strong>s a <strong>la</strong><br />
reproducció, etc.) i les que aporten per a garantir <strong>la</strong> continuïtat <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida humana. En<br />
este sentit, el ba<strong>la</strong>nç per als homes seria negatiu, ja que consumixen més energies per a<br />
sostindre <strong>la</strong> seua forma <strong>de</strong> vida que les que hi aporten, per això, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l feminisme, pot<br />
par<strong>la</strong>r-se <strong>de</strong>l <strong>de</strong>ute <strong>de</strong> les cures com el <strong>de</strong>ute que el patriarcat ha contret amb les dones<br />
<strong>de</strong> tot el món pel treball que realitzen gratuïtament. Este <strong>de</strong>ute és paral·lel al <strong>de</strong>ute<br />
ecològic que els països rics han contret amb els països empobrits a causa <strong>de</strong>l <strong>de</strong>sigual ús<br />
<strong>de</strong>ls recursos i béns naturals, així com <strong>la</strong> <strong>de</strong>sigual responsabilitat en el <strong>de</strong>teriorament i <strong>la</strong><br />
<strong>de</strong>strucció <strong>de</strong>l medi físic.<br />
CANVIAR LES ULLERES AMB LES QUALS VEIEM EL MÓN... PER A CONSTRUIR-LO D’UNA<br />
ALTRA MANERA<br />
Resulta urgent construir una nova mirada sobre el món. Per a això cal fer una revisió profunda<br />
que permeta indagar per on han <strong>de</strong> caminar els processos econòmics i socials per<br />
a ser compatibles amb els cicles naturals 12 . Esta revisió ha <strong>de</strong> mostrar que <strong>la</strong> concepció<br />
<strong>de</strong> progrés que ha mantingut <strong>la</strong> humanitat està íntimament lligada al <strong>de</strong>teriorament<br />
ecològic 13 ; que <strong>la</strong> velocitat i <strong>la</strong> llunyania s’oposen essencialment als temps <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida 14 ;<br />
que l’individualisme o <strong>la</strong> propietat privada no són «naturals» i que al l<strong>la</strong>rg <strong>de</strong> <strong>la</strong> història<br />
<strong>la</strong> naturalesa i els éssers humans, especialment les dones, han <strong>de</strong>senvolupat estratègies<br />
col·lectives <strong>de</strong> cooperació 15 . El canvi <strong>de</strong> mirada apuntaria a una reducció <strong>de</strong> l’extracció i<br />
<strong>de</strong>ls residus, així com a una distribució equitativa intra i intergeneracionalment com els<br />
primers passos cap a un nou mo<strong>de</strong>l que avance cap a <strong>la</strong> sostenibilitat.<br />
Tenint en compte que vivim en un p<strong>la</strong>neta limitat i que ens ha tocat viure al Nord ric, l’ús<br />
pru<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>ls recursos naturals, <strong>la</strong> recuperació <strong>de</strong>ls valors <strong>de</strong> l’austeritat i <strong>de</strong> <strong>la</strong> suficiència<br />
a l’hora <strong>de</strong> consumir i <strong>la</strong> readopció d’una cultura que valora allò que dura i resta són<br />
tasques pen<strong>de</strong>nts d’una societat que pretenga minimitzar els impactes <strong>de</strong> <strong>la</strong> crisi. Hem<br />
d’aprendre, en <strong>de</strong>finitiva, a viure bé amb menys.<br />
La sostenibilitat ha d’orientar-se com una nova re<strong>la</strong>ció amb el temps 16 tot reconstruint les<br />
societats, <strong>la</strong> tecnologia i les indústries <strong>de</strong> manera que tinguen en compte el l<strong>la</strong>rg termini,<br />
se supediten als cicles temporals <strong>de</strong> <strong>la</strong> biosfera i als temps necessaris per a <strong>la</strong> participació<br />
i el consens. Este és potser el major repte a què ens enfrontem en el nostre temps, <strong>la</strong><br />
incorporació d’una cultura ecològica <strong>de</strong> <strong>la</strong> lentitud, com ara els moviment per les Ciutats<br />
Lentes, el Slow Food 17, etc.<br />
En l’obstinació per ajustar els sistemes socioeconòmics als sistemes naturals, hem d’adoptar<br />
una cultura que imite els processos <strong>de</strong> <strong>la</strong> biosfera. El motor que ha fet i fa moure <strong>la</strong> vida<br />
és l’energia <strong>de</strong>l sol.<br />
12 Cembranos, F. Herrero, Y. y Pascual, M. coords (2007) “Educación y ecología. El curriculum oculto antiecológico <strong>de</strong> los libros <strong>de</strong> texto” Editorial Popu<strong>la</strong>r<br />
13 Naredo JM y Gutiérrez, L. eds (2006) Op. cit.<br />
14 Riechmann, J. (2002) Gente que no quiere viajar a Marte. Madrid. Los Libros <strong>de</strong> <strong>la</strong> Catarata<br />
15 Novo, M. coord(2007). La Naturaleza y <strong>la</strong> mujer como sujetos: el valor <strong>de</strong> <strong>la</strong> utopía y <strong>de</strong> <strong>la</strong> educación en Novo, M. (coord) Mujer y medio ambiente: los<br />
caminos <strong>de</strong> <strong>la</strong> visibilidad” Los Libros <strong>de</strong> La Catarata, Madrid<br />
16 Riechmann, J. (2002) Íbi<strong>de</strong>m<br />
17 Novo, M. (2007) Op.cit.
35/36 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
Una societat sostenible és aquel<strong>la</strong> que viu <strong>de</strong>l sol i es preocupa per l’acabament <strong>de</strong>ls<br />
cicles. El recic<strong>la</strong>tge, entés com <strong>la</strong> volta als cicles naturals <strong>de</strong>ls materials, és bàsic per a<br />
mantindre els estocs naturals i per tant permetre el funcionament <strong>de</strong>ls processos <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
naturalesa.<br />
La sostenibilitat es basa en un mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> proximitat, en el qual el transport siga mínim i els<br />
productes i recursos que s’utilitzen siguen propers. Una economia basada en allò pròxim<br />
fa que les comunitats siguen menys vulnerables i que tinguen un major control i in<strong>de</strong>pendència<br />
sobre les <strong>de</strong>cisions que es prenen en centres <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r llunyans. La futura viabilitat<br />
econòmica ha <strong>de</strong> transformar-se eventualment i radicalment cap a les economies locals sota<br />
sistemes <strong>de</strong> governança local i regional, producció local per al consum local, <strong>la</strong> propietat<br />
local fent ús <strong>de</strong> <strong>la</strong> força <strong>de</strong> treball i <strong>de</strong> materials locals, en el marc <strong>de</strong> mo<strong>de</strong>ls ecològics i <strong>de</strong>mocràticament<br />
estables 18 . Les economies locals que operen d’esta manera <strong>de</strong>penen menys<br />
<strong>de</strong>l transport i <strong>de</strong>ls subministraments <strong>de</strong> recursos <strong>de</strong> l<strong>la</strong>rga distància, i per tant són menys<br />
proclius a tindre un impacte negatiu sobre el p<strong>la</strong>neta.<br />
COL·LOCAR LA VIDA EN EL CENTRE, CANVIAR LES PRIORITATS<br />
Com veiem, pot dir-se que hi ha una irreconciliable contradicció entre el procés <strong>de</strong> reproducció<br />
natural i social i el procés d’acumu<strong>la</strong>ció <strong>de</strong> capital 19 .<br />
En un p<strong>la</strong>neta amb els recursos finits és absolutament impossible estendre l’estil <strong>de</strong> vida<br />
occi<strong>de</strong>ntal, amb el seu enorme consum d’energia, minerals, aigua i aliments. El <strong>de</strong>teriorament<br />
social i <strong>ambiental</strong> és una part inevitable d’un mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament basat<br />
en el creixement constant. Igualment, <strong>la</strong> consi<strong>de</strong>ració <strong>de</strong>ls mercats com a epicentre <strong>de</strong><br />
<strong>la</strong> societat <strong>de</strong>sbarata i impedix el manteniment <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida humana en condicions dignes.<br />
Ens trobem, així, davant d’una crisi civilitzatòria, que exigix un canvi en <strong>la</strong> forma<br />
d’estar al món.<br />
18 Sousa Santos, B. (2005) Op. cit<br />
19 Piccio (1992) Social Reproduction: the political economy of Labour Market Cambridge University Press<br />
Els mercats han <strong>de</strong> <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> ser els organitzadors <strong>de</strong>ls temps, els espais i l’activitat<br />
humana per articu<strong>la</strong>r <strong>la</strong> societat al voltant <strong>de</strong> <strong>la</strong> reproducció social, <strong>la</strong> satisfacció <strong>de</strong><br />
les necessitats i el benestar humà sense menyscabar <strong>la</strong> naturalesa que ens permet<br />
existir com a espècie.<br />
L’economia ecològica ens <strong>de</strong>mostra que bona part <strong>de</strong>ls negocis són nocius per a <strong>la</strong> vida i consumixen<br />
molts recursos sense produir benestar. L’economia feminista reformu<strong>la</strong> completament<br />
el concepte <strong>de</strong> treball, reve<strong>la</strong>nt <strong>la</strong> centralitat <strong>de</strong> l’activitat domèstica, històricament menyspreada<br />
i menysvalorada, que sosté <strong>la</strong> vida quotidiana. Junt amb altres àmbits <strong>de</strong> l’economia<br />
crítica, les dues visions són imprescindibles per a configurar un nou mo<strong>de</strong>l.<br />
Col·locar <strong>la</strong> satisfacció <strong>de</strong> les necessitats i el benestar <strong>de</strong> les persones en condicions d’equitat<br />
com a objectiu <strong>de</strong> <strong>la</strong> societat i <strong>de</strong>l procés econòmic representa un important canvi <strong>de</strong> perspectiva<br />
que situa el treball que permet a les persones créixer, <strong>de</strong>senvolupar-se i mantindre’s<br />
com a tals com un eix vertebrador <strong>de</strong> <strong>la</strong> societat i, per tant, <strong>de</strong> les anàlisis. Des d’esta nova<br />
perspectiva, les dones no són persones secundàries i <strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts, sinó persones actives,<br />
actores <strong>de</strong> <strong>la</strong> seua pròpia història, creadores <strong>de</strong> cultures i valors <strong>de</strong>l treball distints als <strong>de</strong>l<br />
mo<strong>de</strong>l capitalista i patriarcal 20 .<br />
Per a dur a terme este canvi <strong>de</strong> paradigma i col·locar <strong>la</strong> supervivència individual i <strong>la</strong><br />
col·lectiva en el centre <strong>de</strong> <strong>la</strong> nostra mirada i <strong>de</strong> <strong>la</strong> política és imprescindible valorar<br />
els treballs que el mercat ignora i recuperar l’experiència <strong>de</strong> les dones en <strong>la</strong> vida quotidiana.<br />
Què pot aportar l’experiència <strong>de</strong> les dones en l’àmbit domèstic a <strong>la</strong> construcció d’una societat<br />
centrada en el manteniment <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida?<br />
20 Bor<strong>de</strong>rías, C. y Carrasco, C. (1994) “Las mujeres y el trabajo. Rupturas conceptuales” Fuhem-Icaria
37/38 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
Hui el treball mercantil en molts casos és per a <strong>la</strong> persona que el realitza una activitat<br />
alienada que només proporciona diners per a disposar <strong>de</strong> capacitat <strong>de</strong> consum. Davant<br />
d’això, els treballs domèstics són treballs socialment necessaris i dotats <strong>de</strong> sentit vital, es<br />
coneix el per a què <strong>de</strong> <strong>la</strong> seua activitat.<br />
El temps <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida i el temps <strong>de</strong>l mercat estan <strong>de</strong>sajustats i, atés l’ordre <strong>de</strong> coses, es prioritza<br />
el mercat. Per això les polítiques <strong>de</strong> conciliació, que busquen quadrar els temps <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
primera amb les necessitats <strong>de</strong>l segon, no són capaços <strong>de</strong> conciliar-se. Si mercat i <strong>la</strong> vida no<br />
encaixen, es prioritzarà el primer.<br />
Els treballs <strong>de</strong> cures produïxen béns i serveis per a l’autoconsum, no per a l’intercanvi mercantil,<br />
per això <strong>la</strong> seua lògica és radicalment distinta a <strong>la</strong> <strong>de</strong> l’ocupació remunerada. Pot dir-se que les<br />
cures en l’àmbit <strong>de</strong> <strong>la</strong> l<strong>la</strong>r no seguixen completament una lògica mercantil (encara que una part<br />
d’elles es trobe mercantilitzada).<br />
No perseguixen un augment constant <strong>de</strong> <strong>la</strong> productivitat, ni operen segons el mecanisme<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> competitivitat. Són treballs que s’inclouen en processos productius amplis i globals,<br />
per això no té molt <strong>de</strong> sentit <strong>la</strong> sobreespecialització.<br />
Comporten una forta càrrega emocional, no sempre positiva i, a diferència <strong>de</strong>l mercat,<br />
responen a una ètica centrada en les re<strong>la</strong>cions i en les necessitats humanes.<br />
Les cures tenen un fort component material. La seua ocupació central són els cossos vulnerables<br />
<strong>de</strong> les persones. Mentre que l’economia convencional ha trencat els vincles amb<br />
el material i «flota» en el món virtual <strong>de</strong>l monetari a esquenes <strong>de</strong>l que passa als territoris,<br />
l’economia domèstica s’ancora en <strong>la</strong> materialitat <strong>de</strong>l manteniment <strong>de</strong>ls cossos.<br />
La vida és un procés continu d’autogeneració, en el qual <strong>la</strong> necessitat <strong>de</strong> nutrició, higiene<br />
i cures no acaba mai. Per això en estos treballs els processos són tan importants com els<br />
resultats, a diferència <strong>de</strong>l treball orientat al compliment d’objectius concrets.<br />
REDEFININT ELS CONFLICTES<br />
Reconéixer que tots i totes som éssers <strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts que necessitem <strong>la</strong> cura d’altres persones<br />
al l<strong>la</strong>rg <strong>de</strong>l nostre cicle vital permet re<strong>de</strong>finir i completar el conflicte capitaltreball,<br />
afirmant que este conflicte va més enllà <strong>de</strong> <strong>la</strong> tensió capital-treball assa<strong>la</strong>riat,<br />
per a ser una tensió entre el capital i tots els treballs, els que es paguen i els que es fan<br />
gratis 21 .<br />
Si recor<strong>de</strong>m, a més, que <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> perspectiva <strong>de</strong> l’ecologisme social també és palpable <strong>la</strong><br />
contradicció essencial que hi ha entre el sistema capitalista i <strong>la</strong> sostenibilitat <strong>de</strong> <strong>la</strong> biosfera,<br />
ens trobem, <strong>de</strong> nou, davant d’un important encontre entre feminisme i ecologisme. La<br />
perspectiva ecològica <strong>de</strong>mostra <strong>la</strong> inviabilitat física <strong>de</strong> <strong>la</strong> societat <strong>de</strong>l creixement. El feminisme<br />
aterra este conflicte en <strong>la</strong> quotidianitat <strong>de</strong> les nostres vi<strong>de</strong>s i <strong>de</strong>nuncia <strong>la</strong> lògica <strong>de</strong><br />
l’acumu<strong>la</strong>ció i <strong>de</strong>l creixement com una lògica patriarcal i androcèntrica. La tensió irresoluble<br />
que hi ha entre el capitalisme i <strong>la</strong> sostenibilitat humana i ecològica mostra en realitat<br />
una oposició essencial entre el capital i <strong>la</strong> vida.<br />
MANTINDRE LA VIDA, UNA RESPONSABILITAT SOCIAL<br />
Eixir d’esta lògica obliga a formu<strong>la</strong>r altres preguntes en l’àmbit <strong>de</strong> l’economia: quines<br />
necessitats cal satisfer?; quines són les produccions necessàries perquè es puguen satisfer?;<br />
quins són els treballs socialment necessaris per a això?<br />
Arribar a <strong>la</strong> sostenibilitat obliga que <strong>la</strong> societat es faça responsable <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida. En l’ecològic<br />
suposa reduir notablement les extraccions <strong>de</strong> materials finits, disminuir al màxim <strong>la</strong> generació<br />
<strong>de</strong> residus i conservar els equilibris <strong>de</strong>ls ecosistemes. Estos imperatius aboquen<br />
inexorablement al fet que les societats riques aprenguen a viure amb menys recursos materials.<br />
21 Pérez Orozco, A. (2009) “Feminismo anticapitalista, esa Escandalosa Cosa y otros pa<strong>la</strong>bros” Intervención en <strong>la</strong>s Jornadas Feministas <strong>de</strong> Granada 2009. www.<br />
feministas.org
39/40 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
En una societat que necessàriament haurà d’aprendre a viure bé amb menys és fonamental<br />
pensar quins treballs són socialment i <strong>ambiental</strong>ment necessaris, i quins no és<br />
<strong>de</strong>sitjable mantindre. La pregunta c<strong>la</strong>u per a valorar-los és en quina mesura faciliten el<br />
manteniment <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida en equitat. Els treballs <strong>de</strong> cures, que històricament han realitzat<br />
les dones, els que servixen per a mantindre o regenerar el medi natural, els que produïxen<br />
aliments sense <strong>de</strong>struir els sòls i enverinar les aigües, així com els que consoli<strong>de</strong>n<br />
comunitats integra<strong>de</strong>s en el seu territori faciliten el manteniment <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida en equitat<br />
i per això són treballs <strong>de</strong>sitjables.<br />
Per tant, <strong>la</strong> mirada <strong>de</strong>s <strong>de</strong> les ulleres <strong>de</strong> <strong>la</strong> sostenibilitat ens oferix un panorama <strong>de</strong>l<br />
món <strong>de</strong>l treball completament diferent a l’actual. Podríem diferenciar amb propietat<br />
entre treballs lligats a <strong>la</strong> producció <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida i treballs que no obstant això conduïxen<br />
a <strong>la</strong> seua <strong>de</strong>strucció.<br />
Però no n’hi ha prou amb el fet que <strong>la</strong> cura es reconega com una cosa important, si no<br />
es trastoca profundament el mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> divisió sexual <strong>de</strong>l treball. Cal trencar el mite que<br />
les dones són felices cuidant. Sovint cuidar és dur i es fa per obligació, perquè no es pot<br />
<strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> fer.<br />
La sostenibilitat social necessita d’un canvi dràstic en l’espai domèstic: <strong>la</strong> corresponsabilitat<br />
d’homes i dones en les tasques <strong>de</strong> manteniment <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida, realitzada en<br />
equitat i mantinguda en el temps. La transformació que un canvi així pot provocar<br />
és d’una enorme dimensió: variacions en els usos <strong>de</strong>ls temps <strong>de</strong> vida, en l’estima pel<br />
manteniment i <strong>la</strong> conservació, en <strong>la</strong> comunicació, en les formes <strong>de</strong> vida comunitària,<br />
en <strong>la</strong> vincu<strong>la</strong>ció entre l’espai públic i privat, en <strong>la</strong> consi<strong>de</strong>ració <strong>de</strong>ls espais no monetitzats…<br />
La forma en què es dissenyen i implementen les polítiques públiques i les normatives<br />
dirigi<strong>de</strong>s a l’empresa privada (<strong>la</strong> qual caldrà obligar-<strong>la</strong> a fer-se responsable <strong>de</strong><br />
<strong>la</strong> vida humana), com es configuren els sistemes <strong>de</strong> protecció social, tot això estarà<br />
configurant una organització específica <strong>de</strong> <strong>la</strong> distribució <strong>de</strong>l temps i <strong>de</strong> l’espai,<br />
d’utilització <strong>de</strong>ls recursos públics i privats.<br />
La cura, com a exigència per al manteniment <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida, és un requeriment <strong>de</strong> <strong>la</strong> sostenibilitat<br />
i ha <strong>de</strong> ser assumida per <strong>la</strong> societat, no és una obligació només per a les<br />
dones.<br />
La visibilització, politització i priorització <strong>de</strong> <strong>la</strong> cura és una tasca necessària per a <strong>la</strong> sostenibilitat.<br />
Es tracta d’un canvi <strong>de</strong> prioritats al mateix temps antipatriarcal i anticapitalista.<br />
És antipatriarcal perquè s’enfronta a l’ordre que imposa <strong>la</strong> divisió sexual <strong>de</strong>l treball.<br />
És anticapitalista perquè qüestiona el concepte i el valor que el mercat dóna al treball,<br />
<strong>de</strong>nuncia <strong>la</strong> <strong>de</strong>pendència que el mercat té <strong>de</strong>l treball <strong>de</strong> cures i proposa <strong>la</strong> substitució <strong>de</strong><br />
l’objectiu <strong>de</strong> créixer per créixer per un compromís amb <strong>la</strong> <strong>de</strong>fensa <strong>de</strong> les vi<strong>de</strong>s (qualsevol<br />
tipus <strong>de</strong> vi<strong>de</strong>s) en condicions dignes.<br />
ECOFEMINISMES: LA REHABILITACIÓ DE LES INVISIBLES<br />
L’ecofeminisme és una filosofia i una pràctica feminista que naix <strong>de</strong> <strong>la</strong> convicció que el<br />
nostre sistema «es va constituir, s’ha constituït i es manté per mitjà <strong>de</strong> <strong>la</strong> colonització<br />
<strong>de</strong> les dones, <strong>de</strong>ls pobles “estrangers” i <strong>de</strong> les seues terres, i <strong>de</strong> <strong>la</strong> naturalesa» 22 .<br />
Tots els ecofeminismes compartixen <strong>la</strong> visió que <strong>la</strong> subordinació <strong>de</strong> les dones als homes<br />
i l’explotació <strong>de</strong> <strong>la</strong> naturalesa són dos fenòmens que responen a una lògica comuna: <strong>la</strong><br />
lògica <strong>de</strong> <strong>la</strong> dominació i <strong>de</strong>l menyspreu a <strong>la</strong> vida. El capitalisme patriarcal ha manejat<br />
tot tipus d’estratègies per a sotmetre ambdues i relegar-les al terreny <strong>de</strong> l’invisible.<br />
Per això els diferents corrents ecofeministes fan una crítica profunda <strong>de</strong> les maneres<br />
que les persones ens re<strong>la</strong>cionem entre nosaltres i amb <strong>la</strong> naturalesa, substituint<br />
les fórmules d’opressió, imposició i apropiació per fórmules <strong>de</strong> cooperació i d’ajuda<br />
mútua.<br />
22 Shiva, V. y Mies, M. (1997), Ecofeminismo, Icaria
41/42<br />
<strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
L’ecofeminisme sotmet a revisió conceptes c<strong>la</strong>u <strong>de</strong> <strong>la</strong> nostra cultura (mo<strong>de</strong>rnitat, raó,<br />
ciència) que han mostrat <strong>la</strong> seua incapacitat per a conduir les persones a una vida digna.<br />
L’horitzó <strong>de</strong> guerres, <strong>de</strong>strucció, ma<strong>la</strong>ltia, violència i incertesa és bona prova d’això.<br />
Simplificant molt <strong>la</strong> varietat <strong>de</strong> propostes ecofeministes, se’n podria par<strong>la</strong>r <strong>de</strong> dos corrents:<br />
ecofeminismes espiritualistes i ecofeminismes constructivistes. Els primers i<strong>de</strong>ntifiquen<br />
dona i naturalesa, i entenen que hi ha un vincle essencial i natural entre elles. Els<br />
segons creuen que l’estreta re<strong>la</strong>ció entre dones i naturalesa se sustenta en una construcció<br />
social.<br />
Els orígens teòrics es po<strong>de</strong>n situar en els anys setanta, amb <strong>la</strong> publicació <strong>de</strong>l llibre Feminisme<br />
o <strong>la</strong> mort, <strong>de</strong> Francoise D’Eaubourne, on apareix per primera vegada el terme.<br />
En aquel<strong>la</strong> mateixa dècada tenien lloc al Sud diverses manifestacions públiques <strong>de</strong> dones en<br />
<strong>de</strong>fensa <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida. El més emblemàtic va ser el moviment Chipko, un grup <strong>de</strong> dones que es<br />
van abraçar als arbres <strong>de</strong>ls boscos <strong>de</strong> Garhwal l’Himà<strong>la</strong>ia indi. Van aconseguir <strong>de</strong>fendre’ls<br />
<strong>de</strong> les «mo<strong>de</strong>rnes» pràctiques forestals d’una empresa privada. Les dones sabien que <strong>la</strong><br />
<strong>de</strong>fensa <strong>de</strong>ls boscos comunals <strong>de</strong> roures i rodo<strong>de</strong>ndres <strong>de</strong> Garhwal era imprescindible per<br />
a resistir a les multinacionals estrangeres que amenaçaven <strong>la</strong> seua forma <strong>de</strong> vida.<br />
A mitjan segle passat el primer ecofeminisme posa en dubte les jerarquies que establix el<br />
pensament dicotòmic occi<strong>de</strong>ntal, tot revaloritzant els termes <strong>de</strong>l dualisme abans menyspreats:<br />
dona i naturalesa. La cultura, protagonitzada pels homes, havia <strong>de</strong>senca<strong>de</strong>nat<br />
guerres genoci<strong>de</strong>s, <strong>de</strong>strucció i contaminació <strong>de</strong> territoris, governs <strong>de</strong>spòtics. Les primeres<br />
ecofeministes van <strong>de</strong>nunciar les repercussions <strong>de</strong> <strong>la</strong> tecnociència en <strong>la</strong> salut <strong>de</strong> les dones<br />
i es van enfrontar al militarisme, a <strong>la</strong> contaminació nuclear i a <strong>la</strong> <strong>de</strong>gradació <strong>ambiental</strong>,<br />
interpretant estos com manifestacions d’una cultura sexista. Petra Kelly és una <strong>de</strong> les figures<br />
emblemàtiques que el representen.<br />
Este primer ecofeminisme, crític <strong>de</strong> <strong>la</strong> masculinitat, va ser seguit d’altres proposats<br />
principalment <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Sud. Alguns <strong>de</strong>ls quals consi<strong>de</strong>ren les dones portadores <strong>de</strong>l respecte<br />
a <strong>la</strong> vida. Acusen el «mal <strong>de</strong>senvolupament» occi<strong>de</strong>ntal <strong>de</strong> provocar <strong>la</strong> pobresa<br />
<strong>de</strong> les dones i <strong>de</strong> les pob<strong>la</strong>cions indígenes, víctimes primeres <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>de</strong>strucció <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
naturalesa. Este és potser l’ecofeminisme més conegut. En este ampli corrent trobem<br />
Vandana Shiva, María Mies o Ivone Guevara.<br />
Superant l’essencialisme d’estes posicions, altres ecofeminsmes constructivistes (Bina<br />
Agarwal, Val Plumwood) veuen en <strong>la</strong> interacció material amb el medi ambient l’origen<br />
d’eixa especial consciència ecològica <strong>de</strong> les dones. Són <strong>la</strong> divisió sexual <strong>de</strong>l treball i<br />
<strong>la</strong> distribució <strong>de</strong>l po<strong>de</strong>r i <strong>la</strong> propietat les que han sotmés les dones i el medi natural<br />
<strong>de</strong>l qual totes i tots formem part. Les dicotomies reduccionistes <strong>de</strong> <strong>la</strong> nostra cultura<br />
occi<strong>de</strong>ntal han <strong>de</strong> trencar-se per a construir una convivència més respectuosa i lliure.<br />
Des <strong>de</strong> part <strong>de</strong>l moviment feminista, l’ecofeminisme s’ha percebut com un possible risc, atés el<br />
mal ús històric que el patriarcat ha fet <strong>de</strong>ls vincles entre dona i naturalesa. Esta re<strong>la</strong>ció imposada<br />
s’ha usat com a argument per a mantindre <strong>la</strong> divisió sexual <strong>de</strong>l treball, tan útil a l’ordre patriarcal.<br />
Atés que el risc existix, convé tindre’l en compte. No es tractaria d’exaltar allò interioritzat com a<br />
femení, ni <strong>de</strong> tancar <strong>de</strong> nou les dones en un espai reproductiu, ni <strong>de</strong> responsabilitzar-les en exclusiva<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> pesada tasca <strong>de</strong>l manteniment <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida. Es tracta <strong>de</strong> fer visible <strong>la</strong> submissió, assenya<strong>la</strong>r<br />
les responsabilitats i corresponsabilitzar homes i dones en el treball <strong>de</strong> <strong>la</strong> supervivència.<br />
Si el feminisme es va adonar prompte <strong>de</strong> com <strong>la</strong> naturalització <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona era una<br />
ferramenta per a legitimar el patriarcat, un ecofeminisme que podríem <strong>de</strong>nominar<br />
anticapitalista p<strong>la</strong>nteja que l’alternativa no consistix en <strong>de</strong>snaturalitzar <strong>la</strong> dona, sinó<br />
en «naturalitzar» l’home, ajustant l’organització política, re<strong>la</strong>cional, domèstica
43/44<br />
i econòmica a les condicions <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida, que naturalesa i dones coneixen bé. Una «renaturalització»<br />
que és «al mateix temps reculturització» (construcció d’una nova cultura) que<br />
convertix en visible l’eco<strong>de</strong>pendència per a dones i homes. No hi ha possibilitat <strong>de</strong> sostenibilitat<br />
si no s’assumix l’equitat <strong>de</strong> gènere.<br />
LA SOSTENIBILITAT NECESSITA DE LES DONES<br />
La història <strong>de</strong> les dones les ha aboca<strong>de</strong>s a realitzar aprenentatges que servixen per a enfrontarse<br />
a <strong>la</strong> <strong>de</strong>strucció i fer possible <strong>la</strong> vida. Han mantingut <strong>la</strong> previsió que imposa <strong>la</strong> responsabilitat<br />
sobre <strong>la</strong> cura d’altres persones i per això han <strong>de</strong>senvolupat habilitats <strong>de</strong> supervivència que <strong>la</strong><br />
cultura masculina ha menyspreat.<br />
La seua posició <strong>de</strong> submissió també ha estat alhora una posició en certa manera privilegiada<br />
per a po<strong>de</strong>r construir coneixements re<strong>la</strong>tius a <strong>la</strong> criança, l’alimentació, <strong>la</strong><br />
salut, l’agricultura, <strong>la</strong> protecció, els afectes, <strong>la</strong> companyia, l’ètica, <strong>la</strong> cohesió comunitària,<br />
l’educació i <strong>la</strong> <strong>de</strong>fensa <strong>de</strong>l medi natural que permet <strong>la</strong> vida. Els seus coneixements<br />
han <strong>de</strong>mostrat ser més acords amb <strong>la</strong> pervivència <strong>de</strong> l’espècie que els construïts<br />
i practicats per <strong>la</strong> cultura patriarcal i pel mercat. Per això <strong>la</strong> sostenibilitat ha <strong>de</strong> mirar,<br />
preguntar i aprendre <strong>de</strong> les dones.<br />
La cultura <strong>de</strong> <strong>la</strong> cura haurà <strong>de</strong> ser rescatada i servir d’inspiració central a una societat<br />
socialment i ecològicament sostenible.<br />
BIBLIOGRAFÍA<br />
<strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
Amoroso Miranda, M.I. et al (2003): Ma<strong>la</strong>baristas <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida. Barcelona. Icaria<br />
Bor<strong>de</strong>rías, C. y Carrasco, C. (1994). Las mujeres y el trabajo. Rupturas conceptuales. Fuhem-Icaria<br />
Cembranos, F. Herrero, Y. y Pascual, M. coords. (2007) Educación y ecología. El curriculum oculto<br />
antiecológico <strong>de</strong> los libros <strong>de</strong> texto. Editorial Popu<strong>la</strong>r<br />
Fernan<strong>de</strong>z Durán R. (2008) Crepúsculo <strong>de</strong> <strong>la</strong> historia trágica <strong>de</strong>l petróleo. Coed. Virus y Libros en<br />
Acción<br />
Herrero, Y. (2006) Ecofeminismo: una propuesta <strong>de</strong> transformación para un mundo que agoniza.<br />
Cua<strong>de</strong>rnos Mujer y Cooperativismo noviembre 2006 n.8 PUCMTA<br />
Hubbert, K. Energy from Fossil Fuels en Science vol 199. www.eoearth.org 1949<br />
Martínez Alier J. (2004) El ecologismo <strong>de</strong> los pobres: conflictos <strong>ambiental</strong>es y lenguajes <strong>de</strong> valoración.<br />
Icaria<br />
Naredo J.M. (2006) Raíces económicas <strong>de</strong>l <strong>de</strong>terioro ecológico y social. Más allá <strong>de</strong> los dogmas. Siglo<br />
XXI. Madrid<br />
Novo, M. (coord.) (2007) Mujer y medio ambiente: los caminos <strong>de</strong> <strong>la</strong> visibilidad” Los Libros <strong>de</strong> La<br />
Catarata, Madrid<br />
Oberhuber, T. (2004) Camino <strong>de</strong> <strong>la</strong> sexta gran extinción en Ecologista, n.41. Ecologistas en Acción.<br />
Pérez Orozco, A. (2009) Feminismo anticapitalista, esa Escandalosa Cosa y otros pa<strong>la</strong>bros www.<br />
feministas.org (21-julio-2010)<br />
Piccio (1992) Social Reproduction: The political economy of Labour Market Cambridge University<br />
Press.<br />
PNUD (2005) Informe sobre Desarrollo Humano. Mundi Prensa y PNUD<br />
Riechmann, J. (2002) Gente que no quiere viajar a Marte. Madrid. Los Libros <strong>de</strong> <strong>la</strong> Catarata<br />
Shiva, V. y Mies, M. (1997), Ecofeminismo, Icaria<br />
Talberth, J (2008) Una nueva línea <strong>de</strong> partida para el progreso” en “La situación <strong>de</strong>l mundo” Worldwatch<br />
Institute. Icaria
45/46 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
INTRODUCCIÓ<br />
1 Institut d´Economía Internacional, Departament d´Economía Aplicada, Universitat <strong>de</strong> València: Aurora.Pedro@uv.es<br />
TURISME RESPONSABLE<br />
I GÈNERE<br />
Aurora Pedro Bueno 1<br />
El turisme ha guanyat protagonisme entre les activitats econòmiques en les últimes dèca<strong>de</strong>s.<br />
És cert que no en tots els països o continents ha tingut <strong>la</strong> mateixa evolució i té el<br />
mateix pes en el PIB, però, en general, po<strong>de</strong>m afirmar que es contemp<strong>la</strong>, cada vegada<br />
més, com una activitat que pot ajudar a generar riquesa i ocupació. El turisme rural, per<br />
exemple, ha estés esta activitat a àrees on fins fa poc només es podia viure <strong>de</strong> les activitats<br />
primàries.<br />
La <strong>de</strong>limitació <strong>de</strong> l’activitat reposa sobre una <strong>de</strong>finició consensuada a principis <strong>de</strong>ls anys<br />
noranta, en <strong>la</strong> Conferència Internacional d’Estadístiques <strong>de</strong> Turisme i Viatges d’Ottawa el<br />
1991. Si anteriorment el turisme es <strong>de</strong>finia generalment en re<strong>la</strong>ció amb <strong>la</strong> seua estreta re<strong>la</strong>ció<br />
amb el transport i el mercat <strong>de</strong> vacances, a partir <strong>de</strong>ls anys noranta turisme implica<br />
pernoctació en un lloc diferent al lloc <strong>de</strong> residència habitual.
47/48 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
A pesar <strong>de</strong> les limitacions d’una <strong>de</strong>finició com <strong>la</strong> que emprem, és cert que ha contribuït<br />
notablement a millorar les fonts estadístiques existents, a <strong>la</strong> quantificació <strong>de</strong>ls fluxos<br />
econòmics turístics i el seu pes en el PIB nacional, a unificar criteris d’anàlisi i valoració a<br />
nivell internacional. Comptar amb una <strong>de</strong>finició acceptada i compartida ha contribuït notablement<br />
a l’avanç en l’estudi d’esta activitat econòmica. No obstant, persistixen altres<br />
aproximacions que subratllen altres aspectes <strong>de</strong>l turisme, segons <strong>la</strong> disciplina que consi<strong>de</strong>rem.<br />
Així, per exemple, Swain (2002) <strong>de</strong>finix el turisme com una indústria que s’alça<br />
sobre les diferències entre paisatges, pobles i experiències. Allò diferents és, doncs, el<br />
que incita al <strong>de</strong>sp<strong>la</strong>çament.<br />
La joventut i <strong>la</strong> transversalitat d’esta activitat fan que es puga par<strong>la</strong>r d’una aproximació<br />
multidisciplinar a l’hora <strong>de</strong> generar coneixement. Esta aproximació es realitza <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
disciplines molt diferents com ara l’economia, <strong>la</strong> geografia, <strong>la</strong> sociologia, l’antropologia,<br />
etc. Continua sent, amb tot, un sector molt complex d’analitzar amb els instruments<br />
analítics convencionals <strong>de</strong> cada disciplina. Esta complexitat <strong>de</strong>riva <strong>de</strong> múltiples aspectes<br />
a consi<strong>de</strong>rar: <strong>de</strong> <strong>la</strong> diversitat <strong>de</strong> motivacions que estan en l’origen d’un <strong>de</strong>sp<strong>la</strong>çament turístic<br />
(motius religiosos, visita a familiars, amics, amigues, negocis, oci i vacances, etc.),<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> diversitat i heterogeneïtat <strong>de</strong>ls agents implicats (sector públic, privat, terciari o<br />
voluntari com a pob<strong>la</strong>ció local, ONGs, mitjans <strong>de</strong> comunicació, associacions, etc.), per<br />
l’heterogeneïtat <strong>de</strong> les empreses que hi participen (hotels, restaurants, transport, comerç,<br />
etc.).<br />
A partir <strong>de</strong> les reflexions anteriors hi ha un aspecte que volem ressaltar: <strong>la</strong> necessitat <strong>de</strong><br />
quantificar per a valorar i analitzar. La generació <strong>de</strong> coneixement en el món actual <strong>de</strong>pén<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> capacitat estadística que es tinga. Alguna cosa que no puga mesurar-se queda relegada<br />
a un lloc secundari. El coneixement es genera a partir <strong>de</strong> <strong>la</strong> dada i <strong>la</strong> informació.<br />
En el món <strong>de</strong>l turisme estem precisament en un moment apassionant a l’hora <strong>de</strong> generar<br />
coneixement. Per això és important p<strong>la</strong>ntejar-nos quin és el paper <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona en el <strong>de</strong>senvolupament<br />
d’esta activitat, quin lloc hi ocupa i quines oportunitats, problemes, riscos,<br />
barreres hi troba. No hi ha molts estudis amb perspectiva <strong>de</strong> gènere en el món <strong>de</strong>l turisme.<br />
Però el <strong>de</strong>senvolupament, entés com un procés <strong>de</strong> millora en sentit ampli, exigix<br />
exige<br />
conéixer com millorar tots els agents que hi participen, i això inclou <strong>la</strong> dona en el món<br />
d’una activitat com ara el turisme. Així ho ha entés <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa ja temps l’ONU, que situa<br />
<strong>la</strong> dona en l’epicentre <strong>de</strong>ls processos <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament. L’Organització Mundial<br />
<strong>de</strong>l Turisme (UNWTO), com a organisme especialitzat <strong>de</strong> Nacions Uni<strong>de</strong>s, també està<br />
fent passos interessants en esta direcció.<br />
L’ACTIVITAT TURÍSTICA: EVOLUCIÓ I OPORTUNITATS<br />
És quasi una tradició iniciar qualsevol article sobre turisme <strong>de</strong>stacant el comportament<br />
que ha tingut esta activitat en les últimes dèca<strong>de</strong>s i les molt optimistes previsions sobre<br />
el seu comportament en el futur. No està <strong>de</strong> més acudir a unes poques xifres que<br />
ens aju<strong>de</strong>n a entendre el comportament d’este sector que anomenem turisme.<br />
Des <strong>de</strong>ls anys cinquanta, l’activitat turística ha registrat un creixement consi<strong>de</strong>rable.<br />
En <strong>la</strong> figura que acompanya esta introducció (figura 1) po<strong>de</strong>m veure c<strong>la</strong>rament<br />
l’evolució positiva d’una <strong>de</strong> les dues estadístiques més importants per analitzar el<br />
sector: l’arribada <strong>de</strong> turistes internacionals. El creixement mitjà <strong>de</strong> l’activitat entre<br />
1950 i els primer anys <strong>de</strong>l present segle ha estat <strong>de</strong>l 4%; a partir d’ací, es preveu un<br />
creixement major fins arribar a 1.600 milions d’arriba<strong>de</strong>s. En colors po<strong>de</strong>m observar<br />
també l’evolució en les diverses regions que distingix l’OMT. Europa ha mantingut una<br />
notable quota <strong>de</strong> mercat, i les previsions són que continue sent <strong>la</strong> primera <strong>de</strong>stinació<br />
mundial, encara que amb una menor quota. Àsia Oriental i el Pacífic tindran un creixement<br />
important en els pròxims anys, fins a situar-se com a segona regió mundial per <strong>la</strong><br />
recepció <strong>de</strong> turistes internacionals.
49/50 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
Vist el comportament <strong>de</strong> l’activitat turística en les dèca<strong>de</strong>s més recents, po<strong>de</strong>m afirmar<br />
que es tracta d’una activitat amb una capacitat <strong>de</strong> recuperació notable enfront <strong>de</strong> les<br />
crisis. Les taxes <strong>de</strong> variació <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>de</strong>manda turística internacional mostren <strong>la</strong> capacitat <strong>de</strong><br />
recuperació i <strong>la</strong> rapi<strong>de</strong>sa <strong>de</strong> <strong>la</strong> mateixa (quadre núm. 1). Po<strong>de</strong>m observar <strong>la</strong> rapi<strong>de</strong>sa <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
recuperació <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> <strong>la</strong> Guerra <strong>de</strong>l Golf (1991); durant l’any 2004, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>ls atemptats<br />
<strong>de</strong> l’11-S i l’11-M aquell mateix any, i l’any 2010, quan ja s’inicia una recuperació <strong>de</strong><br />
l’activitat turística <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> <strong>la</strong> greu crisi econòmica <strong>de</strong>senca<strong>de</strong>nada en els últims anys<br />
d’esta dècada.<br />
Quadre núm. 1. Taxes <strong>de</strong> Variació <strong>de</strong> <strong>la</strong> Demanda Turística Internacional<br />
1991 0,6<br />
1992 8,5<br />
1993 3,4<br />
1994 4,9<br />
1995 4,1<br />
1996 6,7<br />
1997 4,1<br />
1998 2,8<br />
1999 3,8<br />
2000 7,7<br />
2001 0<br />
2002 2,9<br />
2003 -1,5<br />
2004 10,1<br />
2005 5,3<br />
2006 5,6<br />
2007 6,4<br />
2008 2<br />
2009 -4,3<br />
2010 6,7<br />
Fuente: OMT<br />
A pesar <strong>de</strong>ls avantatges que pot representar l’activitat turística, hi ha també riscos importants<br />
com ara <strong>la</strong> possibilitat que es convertisca en monocultiu en alguns països. Segons<br />
da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> CEPAL, esta activitat representava entre el 20% i el 25% <strong>de</strong>l PIB per als països<br />
emergents. Per als països <strong>de</strong>senvolupats 2 , el turisme representa entre el 5% i el 10% <strong>de</strong>l<br />
PIB. Espanya n’és un bon exemple, d’això: fins l’inici <strong>de</strong> <strong>la</strong> crisi econòmica actual representava<br />
més <strong>de</strong> l’11% <strong>de</strong>l PIB, segons l’anàlisi feta pels Comptes Satèl·lit <strong>de</strong>l Turisme 3 .<br />
Sovint també se sobrevalora l’efecte multiplicador <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>de</strong>spesa turística, ja que cal tindre<br />
en compte que a països amb una estructura econòmica menys diversificada les fugues<br />
<strong>de</strong>l multiplicador a través <strong>de</strong> les importacions són consi<strong>de</strong>rables segons el tipus <strong>de</strong> turisme<br />
que s’hi <strong>de</strong>senvolupe.<br />
2 http://www.ec<strong>la</strong>c.org<br />
3 http://www.iet.tourspain.es. La Información también está disponible en el INE: www.ine.es
51/52 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
DEL TURISME SOSTENIBLE AL TURISME RESPONSABLE<br />
Sabem que el turisme pot generar ocupació i renda a països, regions o comunitats locals on<br />
es <strong>de</strong>senvolupa. L’absència d’altres alternatives econòmiques capaces <strong>de</strong> generar ocupació<br />
tant a zones urbanes com a zones rurals ha generat un fort interés pel <strong>de</strong>senvolupament<br />
turístic a zones amb escasses possibilitats <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupar altres activitats. El turisme<br />
exigix una sèrie d’inversions <strong>de</strong> suma consi<strong>de</strong>rable que milloren l’accessibilitat, que donen<br />
servei (d’allotjament, restauració, etc.) a les persones turistes. Moltes d’estes inversions<br />
po<strong>de</strong>n millorar el nivell <strong>de</strong> vida <strong>de</strong> <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció local, però a un cost elevat. El procés<br />
no acaba ací: cal vendre <strong>la</strong> <strong>de</strong>stinació, cal formar als i les trebal<strong>la</strong>dores, cal trebal<strong>la</strong>r el<br />
binomi preu-qualitat, cal crear nous productes turístics, etc.<br />
Espanya és un <strong>de</strong>ls principals països turístics <strong>de</strong>l món. Ocupa, com sabem, un <strong>de</strong>ls primers<br />
llocs en el rànquing <strong>de</strong> països turístics si se’l mesura en qualsevol <strong>de</strong>ls dos principals indicadors<br />
que proporciona l’OMT: nombre d’arriba<strong>de</strong>s internacionals i ingressos per turisme.<br />
Però també sabem que l’activitat turística s’ha <strong>de</strong>senvolupat en molts casos <strong>de</strong> manera<br />
«excessiva» i poc rendible. Les nostres costes mediterrànies i insu<strong>la</strong>rs es van omplir, <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>ls anys seixanta, <strong>de</strong> blocs d’edificis –hotels, apartaments– o d’habitatges aïl<strong>la</strong>ts amb<br />
piscina que ocupen una gran extensió <strong>de</strong> terreny. Però <strong>la</strong> c<strong>la</strong>u <strong>de</strong> qualsevol negoci –i el<br />
turisme ho és– és <strong>la</strong> rendibilitat: quant es <strong>de</strong>ixen, es gasten els i les turistes en les <strong>de</strong>stinacions<br />
turístiques espanyoles? L’enquesta que realitza l’Institut d’Estudis Turístics sobre<br />
<strong>de</strong>spesa <strong>de</strong>ls i les turistes (Egatur) ens diu que <strong>la</strong> <strong>de</strong>spesa és baixa 4<br />
Posem l’exemple d’Espanya en esta introducció per a cridar l’atenció sobre les expectatives genera<strong>de</strong>s<br />
al voltant <strong>de</strong> l’activitat turística. Espanya té, entre altres, un avantatge <strong>de</strong> localització:<br />
4 Los resultados <strong>de</strong> <strong>la</strong> encuesta <strong>de</strong> gasto turístico pue<strong>de</strong>n consultarse en <strong>la</strong> web <strong>de</strong>l Instituto <strong>de</strong> Estudios Turísticos: www.iet.es<br />
està prop d’Europa, que és un <strong>de</strong>ls principals mercats emissors <strong>de</strong> turistes. En altres<br />
llocs que no tenen este avantatge <strong>de</strong> localització el cost <strong>de</strong>l <strong>de</strong>sp<strong>la</strong>çament és elevat.<br />
Si a això afegim una certa inestabilitat política o social, o el risc <strong>de</strong> contraure alguna<br />
ma<strong>la</strong>ltia, les possibilitats <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament turístic són escasses, almenys per<br />
a aquell que <strong>de</strong>pén <strong>de</strong>l turista internacional i que es nodrix <strong>de</strong> c<strong>la</strong>sses mitjanes <strong>de</strong>ls<br />
països <strong>de</strong>senvolupats. Només una <strong>de</strong>stinació única pels seus recursos pot <strong>de</strong>senca<strong>de</strong>nar<br />
un flux <strong>de</strong> visites suficient per a consolidar el turisme, com en el cas <strong>de</strong> Cusco-Machu<br />
Picchu, Galápagos, etc.<br />
Els impactes <strong>de</strong>l turisme (socials, culturals, medi<strong>ambiental</strong>s, econòmics) sobre<br />
l’entorn on s’assenta i <strong>de</strong>senvolupa són molt importants i cal valorar amb molta<br />
cura el que es perd i el que es guanya, especialment a mesura que l’activitat es va<br />
estenent cap a entorns naturals i socials (comunitats indígenes, per exemple) més<br />
vulnerables. És cert també que en un món amb crisi econòmica –com l’actual– o en<br />
un entorn on no hi ha cap altra possibilitat <strong>de</strong> generar ocupació i renda, el turisme<br />
és vist com l’única possibilitat.<br />
Des <strong>de</strong>l 1992 (Cimera <strong>de</strong> Rio <strong>de</strong> Janeiro) s’ha vingut utilitzant fins a l’abús el terme<br />
sostenibilitat. Fins els polítics que posen en marxa projectes c<strong>la</strong>rament invasius, <strong>de</strong><br />
terminis curts i escassament rendibles els acaben qualificant <strong>de</strong> sostenibles. La possibilitat<br />
d’utilitzar el terme sostenible quasi en qualsevol circumstància és <strong>de</strong>guda, en<br />
bona part, a <strong>la</strong> in<strong>de</strong>finició <strong>de</strong>l concepte.<br />
Com sabem, l’Informe Brundt<strong>la</strong>nd (1987) <strong>de</strong>finia el Desenvolupament Sostenible com<br />
aquell <strong>de</strong>senvolupament que satisfà les necessitats <strong>de</strong> les generacions actuals sense<br />
comprometre les possibilitats <strong>de</strong> les generacions futures per a satisfer les seues. Este<br />
concepte s’ha <strong>de</strong>senvolupat tenint en compte tres dimensions: econòmica, medi<strong>ambiental</strong><br />
i sociocultural.<br />
És evi<strong>de</strong>nt que es tracta d’una <strong>de</strong>finició «políticament correcta» que evita el nucli <strong>de</strong><br />
<strong>la</strong> qüestió quan es par<strong>la</strong> <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament a l<strong>la</strong>rg termini, d’activitats que po<strong>de</strong>n<br />
mantindre’s i perdurar en el temps: l’establiment <strong>de</strong> limitacions, <strong>de</strong> controls, <strong>de</strong>
53/54 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
prohibicions. És cert que <strong>de</strong>ixa llibertat als sistemes polítics per a <strong>de</strong>cidir quin tipus<br />
d’actuacions cal emprendre. Però continuem sense disposar d’un concepte c<strong>la</strong>r per a trebal<strong>la</strong>r<br />
amb ell. En <strong>de</strong>finitiva, l’apropiació d’un concepte escassament <strong>de</strong>finit és extremadament<br />
fàcil.<br />
En el món <strong>de</strong>l turisme ens enfrontem a les mateixes limitacions. Es par<strong>la</strong> <strong>de</strong> Turisme Sostenible<br />
com aquell que seguix els principis <strong>de</strong> <strong>la</strong> sostenibilitat i és capaç <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupar-se<br />
generant ocupació i renda, alhora que es reduïxen els impactes socioculturals i medi<strong>ambiental</strong>s<br />
negatius.<br />
En els últims anys s’ha fet un pas més: es par<strong>la</strong> <strong>de</strong> Turisme Responsable. Què entenem per<br />
Turisme Responsable? Seria aquell turisme en el qual els actors que intervenen (turistes,<br />
empreses <strong>de</strong> turisme) són conscients <strong>de</strong> l’impacte que <strong>la</strong> seua presència i accions tenen en<br />
les comunitats d’acollida, mentre que estes són conscients <strong>de</strong>ls impactes que l’activitat<br />
pot tindre en les seues comunitats. La gestió d’estos impactes (econòmics, socioculturals,<br />
medi<strong>ambiental</strong>s) ha <strong>de</strong> constituir un element central en <strong>la</strong> gestió turística. El Codi Ètic <strong>de</strong><br />
l’OMT (2001) incidix en esta aproximació, elevant-<strong>la</strong> a principis bàsics d’actuació en el sector.<br />
La Dec<strong>la</strong>ració <strong>de</strong> Ciutat <strong>de</strong>l Cap assenya<strong>la</strong> que el turisme responsable ha <strong>de</strong> complir les següents<br />
característiques: 5<br />
• Minimitzar els impactes econòmics, medi<strong>ambiental</strong>s i socials negatius.<br />
• Generar majors beneficis econòmics per a <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció local, millorant el benestar <strong>de</strong> les<br />
comunitats d’acollida, les condicions <strong>de</strong> treball i l’accés a <strong>la</strong> indústria turística.<br />
5 La Dec<strong>la</strong>ración <strong>de</strong> Ciudad <strong>de</strong>l Cabo se aprobó en <strong>la</strong> Conferencia sobre Turismo Responsable en los Destinos, que tuvo lugar en dicha ciudad con anterioridad a <strong>la</strong> World<br />
Summit onSustainableDevelopment celebrada en Johannesburg en 2002. Véase http://www.icrtourism.org/Capetown.shtml<br />
• Implicar <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció local en les <strong>de</strong>cisions que afecten les seues vi<strong>de</strong>s i les seues<br />
oportunitats.<br />
• Tindre una contribució positiva a <strong>la</strong> conservació <strong>de</strong>l patrimoni natural i cultural<br />
per al manteniment <strong>de</strong> <strong>la</strong> diversitat mundial.<br />
• Oferir unes experiències més interessants als i les turistes mitjançant unes re<strong>la</strong>cions<br />
amb <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció local millors i un major enteniment <strong>de</strong> <strong>la</strong> cultura local, social i<br />
medi<strong>ambiental</strong>.<br />
• Oferir accés per a gent discapacitada.<br />
• Ser sensible <strong>de</strong>s d’una perspectiva cultural, generar respecte entre turistes i locals,<br />
i contribuir a construir confiança i orgull en <strong>la</strong> comunitat local.<br />
L’Institut <strong>de</strong> Turisme Responsable (ITR), a través <strong>de</strong> <strong>la</strong> seua iniciativa BiosphereHotels,<br />
establix com a objectius bàsics per a un turisme responsable 6 :<br />
• Conservació <strong>de</strong>l medi ambient i <strong>de</strong>ls béns culturals.<br />
• Satisfacció <strong>de</strong> les expectatives <strong>de</strong>ls i les turistes sobre <strong>la</strong> <strong>de</strong>stinació.<br />
• Augment <strong>de</strong> <strong>la</strong> qualitat <strong>de</strong> vida <strong>de</strong> <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció d’acollida.<br />
Es tracta, doncs, <strong>de</strong> fer un pas més i centrar-nos en l’actitud i comportament <strong>de</strong>ls<br />
participants, tal com ho reconeix Torres (2009) quan afirma que el turisme responsable<br />
social, <strong>ambiental</strong> i econòmicament sostenible requerix d’estratègies i polítiques<br />
que es focalitzen en les particu<strong>la</strong>ritats <strong>de</strong>ls diferents actors implicats i en <strong>la</strong> seua<br />
activa participació. En esta línia <strong>de</strong> treball cal p<strong>la</strong>ntejar-se quin lloc ocupa <strong>la</strong> dona en<br />
l’activitat turística, quines oportunitats té, quins riscos cal reduir, etc. En <strong>de</strong>finitiva,<br />
cal reflexionar sobre tot allò que pot millorar <strong>la</strong> situació <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona en el turisme,<br />
perquè constituïx una peça fonamental en els processos <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament, tal com<br />
reconeix Nacions Uni<strong>de</strong>s 7 .<br />
6 El ITR ha diseñado un Sistema <strong>de</strong> Turismo Responsable (STR): un conjunto <strong>de</strong> medios, recursos y procedimientos diseñados por el ITR que se emplean para implementar los<br />
estándares y distintivos asociados. Véase www.biospherehotels.org<br />
http://fama2.us.es:8080/turismo/turismonet1/economia%20<strong>de</strong>l%20turismo/turismo%20responsable/turismo%20responsable%20una%20opcion%20<strong>de</strong>%20futuro.pdf<br />
7 Véase, por ejemplo, <strong>la</strong> Programa Regional Agenda Económica <strong>de</strong> <strong>la</strong>s Mujeres (AGEM) en http://www.pnud.org.sv/2007/content/view/537/122/
55/56 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
LA PERSPECTIVA DE GÈNERE EN TURISME<br />
Les dones ocupen, generalment, llocs poc qualificats en el món <strong>de</strong>l turisme. Estos llocs són<br />
també els pitjor pagats, predominant el contracte a temps parcial o estacional. Però, més<br />
enllà d’algunes estadístiques <strong>la</strong>borals i algun estudi específic, és difícil trobar referències<br />
bibliogràfiques suficients que re<strong>la</strong>cionen turisme i gènere, que introduïsquen una perspectiva<br />
<strong>de</strong> gènere en l’anàlisi turística. I, tanmateix, <strong>la</strong> consi<strong>de</strong>ració <strong>de</strong>l gènere, com ja hem<br />
remarcat, està estretament lligada al concepte <strong>de</strong> Turisme Responsable.<br />
De moment, com hem comentat, hi ha un dèficit d’informació i investigació en l’entorn <strong>de</strong>l<br />
gènere i turisme 8 . La qual cosa està en línia amb el que passa en altres àmbits <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida<br />
social i científica. El paper i <strong>la</strong> situació <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona han estat tradicionalment oblidats en els<br />
processos <strong>de</strong> creixement i <strong>de</strong>senvolupament. Les teories <strong>de</strong> <strong>la</strong> mo<strong>de</strong>rnització, <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>de</strong>pendència,<br />
etc., han relegat el tema <strong>de</strong>l gènere. Tan sols a partir <strong>de</strong>ls anys setanta s’observa<br />
un incipient interés per les qüestions <strong>de</strong> gènere en el creixement i el <strong>de</strong>senvolupament. La<br />
pressió <strong>de</strong>ls moviments feministes està, sens dubte, darrere d’això.<br />
No hi ha investigacions ni investigadors neutrals. Tots i totes arrosseguem els nostres valors,<br />
les nostres i<strong>de</strong>ologies. La investigació no s’escapa a això, a pesar <strong>de</strong> <strong>la</strong> reiterada reivindicació<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> neutralitat <strong>de</strong> <strong>la</strong> ciència: si <strong>la</strong> ciència es caracteritza pel mèto<strong>de</strong> i este és neutral,<br />
<strong>la</strong> ciència també ho és. Però no s’és neutral quan es tria el tema d’investigació, quan se<br />
seleccionen les fonts estadístiques o <strong>la</strong> manera en què es va a <strong>de</strong>senvolupar el treball.<br />
L’aproximació als estudis <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona ha canviat <strong>de</strong>s que s’hi va introduir el gènere i <strong>la</strong> perspectiva<br />
<strong>de</strong> gènere. Això és altament significatiu socialment, i es p<strong>la</strong>sma en el pas <strong>de</strong>l «sexe al<br />
gènere». Per a l’ONU (1999, pàg. 18), <strong>la</strong> perspectiva <strong>de</strong> gènere seria «el procés d’avaluació<br />
8 Véase Swain (2005). La OMT (UNWTO) está a punto <strong>de</strong> publicar un estudio sobre <strong>la</strong> mujer en el turismo (Women in Tourism). Desafortunadamente, <strong>la</strong> publicación no se ha<br />
realizado en el momento <strong>de</strong> finalizar este artículo.<br />
<strong>de</strong> les conseqüències per a dones i homes <strong>de</strong> qualsevol activitat p<strong>la</strong>nificada, fins i tot<br />
les lleis, polítiques o programes en tots els sectors i a tots els nivells». I fins i tot ací<br />
trobem dues aproximacions:<br />
• Una primera que posa l’èmfasi en <strong>la</strong> construcció simbòlica <strong>de</strong>l femení i el masculí.<br />
• Una segona que posa l’èmfasi en l’econòmic per a entendre <strong>la</strong> posició d’homes i dones<br />
en <strong>la</strong> societat.<br />
En este treball insistim en <strong>la</strong> necessitat d’estudiar <strong>la</strong> posició d’homes i dones en un<br />
sector concret, el turístic. Obtindre coneixement sobre les funcions, les oportunitats<br />
i les limitacions <strong>de</strong> les dones, <strong>la</strong> incidència diferencial o no <strong>de</strong> <strong>la</strong> crisi econòmica que<br />
estem passant, <strong>la</strong> qualitat <strong>de</strong> l’ocupació que es crea en turisme i els processos <strong>de</strong> <strong>de</strong>strucció<br />
<strong>de</strong>l mateix, etc., constituïx un pas important per a millorar les oportunitats<br />
<strong>de</strong> renda i ocupació per a les dones, i millorar, conseqüentment, les condicions per al<br />
<strong>de</strong>senvolupament.<br />
Com assenya<strong>la</strong> Torres (2009, pàg. 8): «En este context, és més que urgent aprofundir en<br />
el coneixement sobre el paper i les condicions en què dones i homes s’inserixen en els<br />
processos econòmics, socials i polítics. Només així es pot assegurar que les polítiques<br />
públiques tinguen l’efecte esperat segons els compromisos assumits pels governs <strong>de</strong><br />
<strong>la</strong> regió amb els Objectius <strong>de</strong> Desenvolupament <strong>de</strong>l Mil·lenni que perseguixen millorar<br />
<strong>la</strong> qualitat <strong>de</strong> vida <strong>de</strong> <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció centreamericana per assegurar un futur sostenible<br />
a les noves generacions».<br />
GÈNERE I TURISME<br />
Segons l’OIT, <strong>la</strong> presència <strong>la</strong>boral femenina en turisme:<br />
– Té un pes molt diferent entre els diferents països: <strong>de</strong>l 2% al 80%.<br />
– En general, <strong>la</strong> presència femenina és molt important, major que en <strong>la</strong> majoria <strong>de</strong><br />
sectors econòmics i que en el conjunt <strong>de</strong>l mercat <strong>la</strong>boral: al voltant <strong>de</strong>l 46% <strong>de</strong> <strong>la</strong> força<br />
<strong>la</strong>boral són dones, enfront <strong>de</strong>l 34-40% que representen per al conjunt <strong>de</strong>l mercat<br />
<strong>la</strong>boral.
57/58 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
– Als països amb una indústria turística madura les dones representen al voltant <strong>de</strong>l 50% <strong>de</strong>ls<br />
empleats.<br />
Als països més <strong>de</strong>senvolupats hi ha evidències <strong>de</strong> <strong>la</strong> discriminació per sexes. En una <strong>de</strong> les<br />
principals <strong>de</strong>stinacions mediterrànies i mundials, les Illes Balears, s’ha analitzat <strong>la</strong> situació<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> dona als hotels (Ramos, Rey-Maquieira, Tugores, 2002). Les conclusions <strong>de</strong> l’estudi<br />
eren <strong>la</strong> confirmació <strong>de</strong> <strong>la</strong> segregació ocupacional:<br />
• Segregació horitzontal: hi ha certs <strong>de</strong>partaments amb un predomini <strong>de</strong>l treball femení i<br />
altres on predomina el masculí.<br />
• Segregació vertical: les dones tenen més dificultats per accedir als escalons superiors <strong>de</strong><br />
<strong>la</strong> jerarquia ocupacional.<br />
Es va trobar evidència també en les diferències sa<strong>la</strong>rials per raó <strong>de</strong> gènere: les retribucions<br />
mitjanes són inferiors per al cas <strong>de</strong> les dones.<br />
Hi ha algun estudi centrat en el paper <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona en algun segment <strong>de</strong>l turisme. En concret,<br />
per al turisme rural a Galícia es conclou que «… <strong>la</strong> dona ocupa en l’activitat turística un paper<br />
que s’assimi<strong>la</strong> al tradicional rol <strong>de</strong> <strong>la</strong> mestressa i fins i tot el reforça, i a penes realitza<br />
funcions d’empresària. Destaquem també que les dones no tenen el suficient recolzament<br />
en matèria <strong>de</strong> formació, i a més els àmbits <strong>la</strong>borals estan c<strong>la</strong>rament dividits en femenins i<br />
masculins. D’esta manera el turisme rural no només no transforma el paper <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona en <strong>la</strong><br />
societat, sinó al contrari, el reforça, i el treball <strong>de</strong> casa es consi<strong>de</strong>ra com una cosa naturalment<br />
donada, heretada <strong>de</strong> generació en generació…» (Sparrer, 2003, pàg. 196).<br />
Als països menys <strong>de</strong>senvolupats es confirmen també les anteriors <strong>de</strong>sigualtats <strong>de</strong> gènere,<br />
tant en el conjunt <strong>de</strong> l’economia com en el sector turisme. A Equador, per exemple, estes<br />
situacions <strong>de</strong> discriminació són evi<strong>de</strong>nts en el subsector allotjament i alimentació –restauració,<br />
cafés– (Ordoñez, 2001).<br />
Hi ha importants barreres que limiten <strong>la</strong> inserció <strong>la</strong>boral –és a dir, econòmica– <strong>de</strong> les<br />
dones (Torres, 2009):<br />
– El baix nivell educatiu 9 .<br />
– La falta d’un segon idioma. En el cas <strong>de</strong> les no indígenes, això significa l’ús d’almenys<br />
l’anglés, i en el cas <strong>de</strong> les indígenes <strong>de</strong> l’espanyol.<br />
– La consi<strong>de</strong>ració <strong>de</strong> <strong>la</strong> «presència física» <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona dins <strong>de</strong>ls criteris <strong>de</strong> selecció.<br />
- La preferència <strong>de</strong> les empreses per dones joves.<br />
– La condició d’indígena apareix en Boquete, com una altra barrera.<br />
– La vigència <strong>de</strong>ls esquemes discriminatoris <strong>de</strong> gènere en <strong>la</strong> societat en general, en el<br />
mercat <strong>la</strong>boral i en les mateixes dones.<br />
L’educació i <strong>la</strong> formació constituïxen elements centrals en <strong>la</strong> millora <strong>de</strong> les condicions<br />
<strong>la</strong>borals <strong>de</strong> les dones. Sense una formació a<strong>de</strong>quada, <strong>la</strong> inserció en el món <strong>la</strong>boral és<br />
més complicada i sol limitar-se a llocs amb una baixa retribució i amb precarietat en<br />
els contractes. Algunes universitats l<strong>la</strong>tinoamericanes remarquen esta diferència en <strong>la</strong><br />
incorporació <strong>de</strong> les dones al món universitari i incorporen una perspectiva <strong>de</strong> gènere<br />
en el p<strong>la</strong>ntejament <strong>de</strong> les seues carreres, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> perspectiva <strong>de</strong> <strong>la</strong> formació fins a<br />
l’admissió. En <strong>la</strong> web <strong>de</strong>l TEC (Tecnològic <strong>de</strong> Costa Rica) po<strong>de</strong>m trobar una re<strong>la</strong>ció <strong>de</strong>ls<br />
elements <strong>de</strong> l’entorn institucional que limiten <strong>la</strong> formació <strong>de</strong> les estudiants 10 :<br />
9 Como seña<strong>la</strong> <strong>la</strong> autora <strong>de</strong>l informe, esto es especialmente preocupante en <strong>la</strong>s iniciativas <strong>de</strong> turismo comunitario. Las niñas indígenas tienen un menor acceso a <strong>la</strong> educación,<br />
lo cual dificulta su inserción <strong>la</strong>boral en turismo, e incluso en este tipo <strong>de</strong> iniciativas <strong>de</strong> turismo comunitario.<br />
10 Véase http://www.tec.ac.cr/equidad/Paginas/investigacion.aspx
59/60 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
• Valoració <strong>de</strong> les dones a partir <strong>de</strong> <strong>la</strong> seua aparença física.<br />
• Llenguatge i conductes sexistes.<br />
• Disseny curricu<strong>la</strong>r distant <strong>de</strong> <strong>la</strong> formació humana.<br />
• Baixa presència <strong>de</strong> dones com a docents en els cursos <strong>de</strong> carrera.<br />
• Desinformació sobre els serveis institucionals.<br />
• Insuficiències en <strong>la</strong> prestació <strong>de</strong> serveis.<br />
• Absència d’espais d’expressió <strong>de</strong>ls interessos i necessitats <strong>de</strong> les dones.<br />
• Perfil rígid i excloent <strong>de</strong> les dones estudiantes amb filles/fills a càrrec i sense suport familiar.<br />
• Criteris aca<strong>de</strong>micistes en les <strong>de</strong>cisions sobre canvis <strong>de</strong> carreres.<br />
• Desinformació <strong>de</strong>ls drets <strong>de</strong> les estudiantes, en particu<strong>la</strong>r sobre <strong>la</strong> Llei d’Assetjament Sexual.<br />
• Cultura estudiantil centrada en els interessos i pràctiques masculins.<br />
ALGUNES PROPOSTES<br />
Una primera proposta que arranca <strong>de</strong> <strong>la</strong> revisió realitzada fins ara és <strong>la</strong> consi<strong>de</strong>ració i integració<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> perspectiva <strong>de</strong> gènere en el concepte <strong>de</strong> Turisme Responsable. Això ha <strong>de</strong> tindre<br />
repercussió tant en el món acadèmic com en el <strong>la</strong>boral i polític. Les accions a <strong>de</strong>senvolupar<br />
si adoptem esta perspectiva haurien d’incidir en <strong>la</strong> necessitat <strong>de</strong> comptar amb informació<br />
<strong>de</strong> qualitat per analitzar <strong>la</strong> situació <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona i adoptar les mesures necessàries.<br />
Desenvolupament i integració d’un sistema d’indicadors <strong>de</strong><br />
gènere en el sector turístic que permeten obtindre informació<br />
a<strong>de</strong>quada sobre <strong>la</strong> situació <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona (estadístiques<br />
d’ocupació, Comptes Satèl·lit <strong>de</strong>l Turisme, etc.). Integració<br />
en el sistema d’Indicadors <strong>de</strong> Turisme Responsable.<br />
A pesar <strong>de</strong> l’evidència d’una situació diferenciada per a <strong>la</strong> dona en el món <strong>de</strong>l turisme<br />
professional, <strong>la</strong>boral no hi ha moltes iniciatives que introduïsquen accions positives per a<br />
reduir estos biaixos <strong>de</strong> gènere a què hem fet referència en epígrafs anteriors. És necessari<br />
aproximar-se a les diferents situacions a les quals s’enfronten les dones. Per a això podria<br />
emprar-se l’aproximació a <strong>la</strong> ca<strong>de</strong>na <strong>de</strong> valor turística.<br />
Disseny d’accions positives conjuntament amb els actors<br />
principals implicats en el turisme, comptant amb organitzacions<br />
professionals i <strong>de</strong> dones. Estes accions haurien<br />
d’estar li<strong>de</strong>ra<strong>de</strong>s pel sector públic, responsable <strong>de</strong> posarles<br />
en marxa.<br />
Introduir una perspectiva <strong>de</strong> gènere en les institucions educatives especialitza<strong>de</strong>s en turisme<br />
que puga afavorir una millor formació per a <strong>la</strong> seua inserció en el mercat <strong>la</strong>boral<br />
turístic, al mateix temps que es <strong>de</strong>senvolupen investigacions per a <strong>de</strong>tectar els avanços i<br />
les limitacions.<br />
Disseny <strong>de</strong> p<strong>la</strong>ns d’acció amb perspectiva <strong>de</strong> gènere a<br />
les institucions educatives en turisme, <strong>de</strong>senvolupament<br />
d’incentius per a millorar els nivells <strong>de</strong> formació <strong>de</strong> les<br />
dones en turisme. Revisió <strong>de</strong>ls p<strong>la</strong>ns d’estudi con amb<br />
perspectiva <strong>de</strong> gènere.
61/62 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
Afavorir <strong>la</strong> comunicació entre dones dins <strong>de</strong>l sector. L’intercanvi <strong>de</strong> coneixement, experiències,<br />
el foment <strong>de</strong> l’associacionisme, etc., po<strong>de</strong>n incidir molt positivament en el <strong>de</strong>senvolupament<br />
professional i personal <strong>de</strong> les dones en turisme.<br />
CONCLUSIONS<br />
Aju<strong>de</strong>s per a <strong>la</strong> formació <strong>de</strong> xarxes professionals en turisme<br />
<strong>de</strong> dones que puguen afavorir <strong>la</strong> generació <strong>de</strong> grups<br />
<strong>de</strong> pressió en <strong>de</strong>fensa <strong>de</strong>ls seus interessos i necessitats<br />
diferencials.<br />
A manera <strong>de</strong> conclusió po<strong>de</strong>m resumir alguns <strong>de</strong>ls temes principals que hem tractat en este<br />
treball. En primer lloc, <strong>de</strong>stacar l’àmplia participació <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona en el mercat <strong>de</strong> treball<br />
turístic, <strong>la</strong> major precarietat en l’ocupació, <strong>la</strong> perpetuació <strong>de</strong>ls rols tradicionals, els problemes<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament professional dins <strong>de</strong>l mateix, <strong>la</strong> necessitat <strong>de</strong> generar més coneixement<br />
sobre <strong>la</strong> dona en turisme, etc.<br />
A pesar <strong>de</strong>l <strong>de</strong>senvolupament turístic registrat en les últimes dèca<strong>de</strong>s i <strong>de</strong> <strong>la</strong> insistència<br />
en conceptes com Desenvolupament i Turisme Sostenible, l’anàlisi <strong>de</strong>l sector continua sense<br />
adoptar una perspectiva <strong>de</strong> gènere. La introducció <strong>de</strong> <strong>la</strong> perspectiva <strong>de</strong> gènere ha <strong>de</strong><br />
consi<strong>de</strong>rar-se com un pas prioritari tant en espais acadèmics i d’investigació en turisme com<br />
en les mateixes activitats <strong>de</strong> gestió i p<strong>la</strong>nificació turístiques. La responsabilitat <strong>de</strong>l sector<br />
públic és important en <strong>la</strong> introducció <strong>de</strong> mesures d’acció positives que aju<strong>de</strong>n a superar el<br />
biaix <strong>de</strong> gènere, al mateix temps que pot avançar <strong>de</strong>cididament a millorar <strong>la</strong> informació i<br />
el coneixement, tal com hem comentat. Este tipus d’actuacions reforçaria el concepte <strong>de</strong><br />
Turisme Responsable, en <strong>la</strong> línia <strong>de</strong>l que marca el Codi Ètic <strong>de</strong>l Turisme <strong>de</strong> l’OMT.<br />
BIBLIOGRAFÍA<br />
Berga<strong>de</strong>ce, A., Vargas, E. (2010): Nuevos <strong>de</strong>safíos, renovadas miradas: algunas propuestas al<br />
<strong>de</strong>bate sobre género, <strong>de</strong>sarrollo y turismo en el Pacífico mexicano. Análisis, Vol. 13, número 37.<br />
Enero-Abril 2010. Pp. 75-102.<br />
CEPAL (2001): Políticas sectoriales <strong>de</strong> turismo con equidad <strong>de</strong> género. Panel 6. En http://www.<br />
ec<strong>la</strong>c.org/mujer/proyectos/gtz/publicaciones/word_doc/politicas.PDF<br />
CEPAL (2007): Turismo y Condiciones Sociales en Centroamérica. Las Experiencias <strong>de</strong> Costa<br />
Rica y Nicaragua. Disponible en: www.ec<strong>la</strong>c.cl/publicaciones/xml/4/28854/L779.pdf.<br />
Informe Brundt<strong>la</strong>nd (1987): Nuestro Futuro Común. Informe <strong>de</strong> <strong>la</strong> Comisión Mundial sobre el<br />
Medio Ambiente y el Desarrollo.<br />
Martinez Melgar, D.E. (2002): Política Nacional <strong>de</strong> Ecoturismo. En el Marco <strong>de</strong> <strong>la</strong> Estrategia<br />
Nacional <strong>de</strong> Turismo. Instituto Guatemalteco <strong>de</strong> Turismo. Programa <strong>de</strong> Fortalecimiento Institucional.<br />
En http://www.redturs.org/inicio/docu/guate/politnac.pdf<br />
Moreno, F.F., Lunar, R.A. (2006): “Turismo y Género: Empleo <strong>de</strong> <strong>la</strong> Mujer en <strong>la</strong> Actividad<br />
Turística en <strong>la</strong> Is<strong>la</strong> <strong>de</strong> Margarita, Estado <strong>de</strong> Nueva Esparta”, Pasos. Revista <strong>de</strong> Turismo y Patrimonio<br />
Cultural, Vol. 4 Nº 3, 373-389.
63/64 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
Moreno A<strong>la</strong>rcón, D.F. (2010): “La insostenibilidad <strong>de</strong>l turismo sostenible: <strong>la</strong> importancia <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
p<strong>la</strong>nificación turística con perspectiva <strong>de</strong> género en Cabo Ver<strong>de</strong>”Encuentro Internacional.<br />
Turismo emmeio insu<strong>la</strong>r africano: potencialida<strong>de</strong>s,constrangimientos e impactos. Lisboa – 18<br />
junio 2010.<br />
Norrild, J. A. (2007): “Re<strong>la</strong>ción entre turismo, género y sexo. El caso <strong>de</strong> Buzios – Brasil”. Pasos.<br />
Revista <strong>de</strong> Turismo y Patrimonio Cultural. Volumen 5, Número 3, pp. 331-342.<br />
OMT (2001): Código Ético Mundial <strong>de</strong>l Turismo. Por un Turismo Responsable. OMT. Madrid. En<br />
http://www.unwto.org/ethics/full_text/en/pdf/Codigo_Etico_Espl.pdf<br />
Ordoñez, M. (2001): El turismo en <strong>la</strong> economía ecuatoriana: <strong>la</strong> situación <strong>la</strong>boral <strong>de</strong>s<strong>de</strong> una<br />
perspectiva <strong>de</strong> género. Unidad Mujer y Desarrollo Proyecto CEPAL-GTZ. “Institucionalización<br />
<strong>de</strong>l Enfoque<strong>de</strong> Género en <strong>la</strong> CEPAL y Ministerios Sectoriales” Naciones Unidas. Serie Mujer y<br />
Desarrollo, 33.<br />
Ramos, V., Rey-Maquieira, J., Tugores, M (2002): Análisis empírico <strong>de</strong> discriminación por razón<br />
<strong>de</strong> género en una economía especializada en turismo. Annals of TourismReserch en Español. Vol.<br />
4, Nº 1. Pp. 239-258.<br />
Sparrer, M. (2003): Género y turismo rural. El ejemplo <strong>de</strong> <strong>la</strong> costa Coruñesa. Cua<strong>de</strong>rnos <strong>de</strong><br />
Turismo 2003, 11, pp. 181-197.<br />
Swain, M. B. (2005): Las dimensiones <strong>de</strong> género en <strong>la</strong> investigación sobre turismo: Temas<br />
globales, perspectivas locales. Women’sResources and Research Center. Universidad <strong>de</strong> California,<br />
Davis<br />
Torres, O. (2009): Explorando <strong>la</strong> Ruta <strong>de</strong> <strong>la</strong> igualdad: trabajo, género y turismo en Centroamérica.<br />
Fondo <strong>de</strong> Desarrollo <strong>de</strong> <strong>la</strong>s Naciones Unidas para <strong>la</strong> Mujer. En www.unifemcentroamerica.org<br />
UN (2009): 2009 World Survey on the Role of Women in Development. Women´s Control over<br />
Economic Resources and Access to Financial Resources, including Microfinance. Department of<br />
Economic and Social Affairs.Division for the Advancement of Women.
65/66 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
INTRODUCCIÓ<br />
CAPITAL SOCIAL I<br />
XARXES SOCIALS<br />
DE LES MIGRANTS<br />
COLOMBIANES AL<br />
PAÍS VALENCIÀ<br />
Elena Mut Montalvá 1<br />
Les societats <strong>de</strong>l segle XXI estan experimentant transformacions i canvis socials tan accelerats<br />
que això les distancia consi<strong>de</strong>rablement <strong>de</strong> les seues etapes prece<strong>de</strong>nts. Vivim en un<br />
món global on <strong>la</strong> inter<strong>de</strong>pendència, i <strong>la</strong> intensificació <strong>de</strong> <strong>la</strong> consciència <strong>de</strong> tal inter<strong>de</strong>pendència,<br />
constituïxen <strong>la</strong> substància mateixa <strong>de</strong> <strong>la</strong> globalització. Vivim en un espai-temps<br />
comú compartit per tots els éssers humans <strong>de</strong>l p<strong>la</strong>neta, una situació que condiciona les<br />
nostres institucions, les nostres vi<strong>de</strong>s i, també, <strong>la</strong> nostra forma <strong>de</strong> re<strong>la</strong>cionar-nos amb el<br />
món. La globalització constituïx, per tant, l’aspecte més crucial <strong>de</strong> <strong>la</strong> condició humana en<br />
el nostre món contemporani.<br />
Entre els factors fonamentals que incidixen en els processos <strong>de</strong> transformació social, política<br />
i cultural <strong>de</strong> les nostres societats es troben els processos migratoris. Les migracions<br />
configuren connexions, xarxes i re<strong>la</strong>cions entre llocs distants i cultures diferents que propicien<br />
noves formes d’interre<strong>la</strong>ció entre ambdues societats. Tot això sense obviar que, <strong>la</strong><br />
1 Institut Universitari d’Estudis <strong>de</strong> <strong>la</strong> Dona i Departament <strong>de</strong> Treball Social i Serveis Socials.<br />
Universitat <strong>de</strong> València. Trebal<strong>la</strong>dora Social i Sociòloga. Compta amb més <strong>de</strong> divuit anys d’experiència professional en l’àmbit <strong>de</strong> <strong>la</strong> cooperació internacional per al <strong>de</strong>senvolupament<br />
i <strong>de</strong>u en l’àmbit <strong>de</strong> les migracions. És professora <strong>de</strong> <strong>la</strong> Universitat <strong>de</strong> València <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 2003.
67/68 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
dimensió transnacional 2 , forma part <strong>de</strong> <strong>la</strong> mateixa naturalesa <strong>de</strong>ls moviments migratoris.<br />
Els nous paradigmes sobre les migracions <strong>de</strong>staquen <strong>la</strong> complexitat que ha adquirit el fenomen<br />
migratori. Estos enfocaments tracten <strong>de</strong> combinar les variables micro i macro en<br />
l’estudi <strong>de</strong>ls moviments <strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció, atorgant un major protagonisme als factors socioculturals<br />
en <strong>de</strong>triment <strong>de</strong>ls factors econòmics i estructurals. Per això, en els últims anys, estan<br />
apareixent investigacions sobre les xarxes socials 3 , ja que és en estes xarxes on rauen<br />
les vies d’accés a diferents recursos. Este interés en l’estudi <strong>de</strong> les xarxes socials rau en<br />
el seu dinamisme i efectivitat per a les estratègies d’integració d’aquells col·lectius amb<br />
major grau <strong>de</strong> vulnerabilitat, com ara <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció immigrant i, específicament, les dones<br />
immigrants.<br />
No obstante, aunque es fundamental consi<strong>de</strong>rar que <strong>la</strong> globalización socioeconómica y<br />
Tot i això, encara que és fonamental consi<strong>de</strong>rar que <strong>la</strong> globalització socioeconòmica i<br />
cultural no actua separada <strong>de</strong>ls sistemes <strong>de</strong> creació <strong>de</strong> les <strong>de</strong>sigualtats <strong>de</strong> gènere, resulta<br />
molt cridanera <strong>la</strong> persistent marginació <strong>de</strong> l’anàlisi <strong>de</strong> gènere en els diversos mo<strong>de</strong>ls<br />
teòrics adoptats per a l’estudi <strong>de</strong>ls processos migratoris. Tradicionalment, les dones han<br />
estat invisibilitza<strong>de</strong>s en les migracions, per <strong>la</strong> qual cosa no han estat valora<strong>de</strong>s les seues<br />
pràctiques socials, ni el seu capital social, ni tampoc els rols que ocupen en les xarxes <strong>de</strong><br />
suport i solidaritat en les societats d’acollida. Però en alguns col·lectius i a mesura que<br />
les migracions han anat incrementant-se, les dones s’han anat convertint progressivament<br />
en agents actius i visibles <strong>de</strong>ls processos migratoris. Este major protagonisme <strong>de</strong> les dones<br />
immigrants incidix en el fet que les migracions siguen cada vegada més polièdriques, en<br />
els seus itineraris i en les seues repercussions, <strong>la</strong> qual cosa fa palesa tota <strong>la</strong> seua riquesa,<br />
però també <strong>la</strong> vulnerabilitat en <strong>la</strong> qual es troben les dones. Com algunes autores han<br />
assenya<strong>la</strong>t encertadament: «La situació <strong>de</strong> les dones immigrants permet i<strong>de</strong>ntificar un<br />
transvasament <strong>de</strong> <strong>de</strong>sigualtats <strong>de</strong> c<strong>la</strong>sse i ètnia entre les mateixes dones» (Solé, 1995). A<br />
més, estes dones patixen una quàdruple discriminació: per sexe, per ètnia, per condició<br />
socioeconòmica i per nacionalitat o ciutadania.<br />
2 Las personas migrantes transnacionales son aquél<strong>la</strong>s que pertenecen, se i<strong>de</strong>ntifican y aportan a dos Estados. Incluye activida<strong>de</strong>s específicas como: <strong>la</strong> comunicación frecuente<br />
con familiares, amigos y movimientos sociales y políticos; el envío periódico <strong>de</strong> remesas; así como otras conexiones permanentes con <strong>la</strong> familia, <strong>la</strong> comunidad, <strong>la</strong>s tradiciones,<br />
etc. En ocasiones, <strong>la</strong> resi<strong>de</strong>ncia <strong>de</strong> <strong>la</strong>s y los migrantes transnacionales no es domiciliar, sino binacional o simultánea.<br />
3 Como el <strong>de</strong> Aparicio, R. y Tornos, A. <strong>de</strong>l 2005.<br />
Un <strong>de</strong>ls principals reptes als quals ens enfrontem actualment en l’estudi <strong>de</strong> les migracions<br />
és conéixer el capital social, així com el paper que juguen les xarxes socials en el<br />
procés d’incorporació activa <strong>de</strong>ls nous ciutadans i ciutadanes al nou entorn sociocultural<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> dimensió transnacional.<br />
Per això en l’actualitat s’estan incrementant el nombre d’investigacions sobre les xarxes<br />
socials i, específicament, sobre xarxes socials <strong>de</strong> suport, les quals estan constituï<strong>de</strong>s per<br />
re<strong>la</strong>cions d’amistat, <strong>de</strong> tipus afectiu, d’intercanvi d’informació i d’ajuda instrumental,<br />
etc. És en estes xarxes on es troben generalment les vies d’accés a diferents recursos<br />
com ara: econòmics en moments <strong>de</strong> necessitat, habitatge, ocupació, formació, assessoria<br />
jurídica, suport mutu, recolzament en les tasques <strong>de</strong> cura <strong>de</strong> persones <strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts, així<br />
com <strong>la</strong> informació necessària per a <strong>la</strong> integració social i educativa, etc. Este interés en<br />
l’estudi <strong>de</strong> les xarxes socials és <strong>de</strong>gut al fet que estes són molt dinàmiques i efectives per<br />
a aquells col·lectius que presenten una major vulnerabilitat, com és el cas <strong>de</strong> <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció<br />
immigrant i, específicament, <strong>de</strong> les dones immigrants, per a les quals els recursos oferits<br />
<strong>de</strong>s d’àmbits institucionals són escassos i poc accessibles.<br />
Per tant, conéixer les característiques <strong>de</strong>l capital social i <strong>de</strong> les xarxes socials <strong>de</strong> les<br />
dones immigrants iberoamericanes és fonamental per al disseny i l’aplicació <strong>de</strong> polítiques<br />
efectives en matèria d’integració i participació social en el nostre país.<br />
Cal <strong>de</strong>stacar que en els últims anys, a pesar que són encara escassos, s’han realitzat i<br />
publicat estudis sobre les migracions femenines, l’objecte <strong>de</strong>ls quals són les migrants<br />
econòmiques 4 . En canvi, són pràcticament inexistents les investigacions re<strong>la</strong>tives a les<br />
migrants polítiques.<br />
4 Entre <strong>la</strong>s publicaciones sobre <strong>la</strong> migración femenina están: Gregorio, C. (1997,1998, 1995); Oso, L. (1998); Parel<strong>la</strong>, S. (2003); Unzueta, A. (2010).
69/70 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
L’impacte en les persones <strong>de</strong>l greu i prolongat conflicte armat colombià és divers. Ens<br />
trobem davant d’una situació singu<strong>la</strong>r, que convertix en difusa <strong>la</strong> frontera entre <strong>la</strong> migració<br />
política i l’econòmica, ja que cal preguntar-se quin pes específic tenen, en <strong>la</strong> <strong>de</strong>cisió<br />
<strong>de</strong> migrar, les diverses conseqüències <strong>de</strong>l conflicte colombià com ara: les econòmiques,<br />
socials, polítiques, <strong>de</strong> vulneració <strong>de</strong> drets, <strong>de</strong> discriminació per sexe, etc. A més, és important<br />
consi<strong>de</strong>rar que el conflicte i <strong>la</strong> guerra no són neutrals al sexe. A Colòmbia moltes<br />
dones han patit diversos tipus <strong>de</strong> violència i amenaces, així com <strong>la</strong> vulneració <strong>de</strong>ls seus<br />
drets fonamentals pel fet només <strong>de</strong> ser dones.<br />
Espanya s’ha convertit en un <strong>de</strong>ls principals països receptors <strong>de</strong> persones colombianes. A<br />
Espanya, el 2007, el 32,5% 5 <strong>de</strong>l total <strong>de</strong> les sol·licituds d’asil i refugi provenia <strong>de</strong> persones<br />
d’origen colombià, i el percentatge era <strong>de</strong>l 16,65% 6 l’any 2008. Estes da<strong>de</strong>s situen les<br />
persones colombianes com el principal col·lectiu <strong>de</strong> sol·licitants d’asil en el nostre país<br />
l’any 2007, i <strong>la</strong> segona nacionalitat amb major percentatge <strong>de</strong> sol·licitants d’asil l’any<br />
2008 (Informes CEAR 2008 i 2009). Al País Valencià <strong>la</strong> migració colombiana suposa el cinqué<br />
col·lectiu en nombre d’immigrants 7 ; i el quart segons <strong>la</strong> procedència <strong>de</strong> països estructuralment<br />
empobrits, situant-se per darrere <strong>de</strong> Romania, Marroc i Equador. És rellevant<br />
assenya<strong>la</strong>r que el col·lectiu colombià és el més feminitzat d’estes nacionalitats. Així mateix,<br />
si atenem a <strong>la</strong> distribució per sexes entre els col·lectius proce<strong>de</strong>nts d’Iberoamèrica<br />
i d’altres àrees geogràfiques empobri<strong>de</strong>s com Àfrica i Àsia 8 , comprovem que hi ha una<br />
consi<strong>de</strong>rable distància entre els col·lectius iberoamericans i els altres.<br />
5 Datos referidos al año 2007. Del total <strong>de</strong> 7.662 solicitu<strong>de</strong>s <strong>de</strong> asilo y refugio realizadas en España, 2.497 procedían <strong>de</strong> personas <strong>de</strong> origen colombiano.<br />
6 Datos referidos al año 2008. Del total <strong>de</strong> 4.480 solicitu<strong>de</strong>s <strong>de</strong> asilo y refugio realizadas en España, 752 correspon<strong>de</strong>n a personas <strong>de</strong> nacionalidad<br />
colombiana.<br />
7 INE 2010 (datos <strong>de</strong>l Padrón Municipal 2009) sobre <strong>la</strong> distribución <strong>de</strong> <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ción extranjera según <strong>la</strong> nacionalidad en el País Valenciano: 1) Reino Unido con 141.470; 2)<br />
Rumania con 137.523; 3) Marruecos con 73.130; 4) Ecuador con 51.727 y 5) Colombia con 45.149 personas.<br />
8 Datos Padrón a 1 <strong>de</strong> enero 2009 (Datos INE 2010) sobre <strong>la</strong> distribución por sexos según nacionalidad en el País Valenciano. Los porcentajes <strong>de</strong> mujeres <strong>de</strong> algunos colectivos<br />
son: Paraguay 64,1%, Colombia 53,8 %; Ecuador 48,8%, Rumania 47,1%, Marruecos 37,5%, Argelia 29,8% y Pakistán 11,4%.<br />
80.000<br />
70.000<br />
60.000<br />
50.000<br />
40.000<br />
30.000<br />
20.000<br />
10.000<br />
0<br />
80,0%<br />
70,0%<br />
60,0%<br />
50,0%<br />
40,0%<br />
30,0%<br />
20,0%<br />
10,0%<br />
0,0%<br />
POBLACIÓ ESTRANGERA PER SEXE, CC. AA. I NACIONALITAT<br />
(TOTALS) PAÍS VALENCIÀ - INE 2010<br />
R. UNIT<br />
ROMANÍA MARROC EQUADOR COLÒMBIA ALEMANYA<br />
POBLACIÓ ESTRANGERA PER SEXE, CC. AA. I NACIONALITAT<br />
(PERCENTATGES) PAÍS VALENCIÀ - INE 2010<br />
R. UNIT<br />
ROMANÍA MARROC EQUADOR COLÒMBIA ALEMANYA BULGÀRIA BOLIVIA ARGENTINA ALGÈRIA<br />
HOMES<br />
DONES<br />
HOMES<br />
DONES
71/72 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
En esta investigació estudiem les migrants colombianes a causa <strong>de</strong> dos factors: el primer,<br />
perquè això ens permet visibilitzar els li<strong>de</strong>ratges d’estes dones en <strong>la</strong> societat <strong>de</strong> recepció i,<br />
en segon lloc, per <strong>la</strong> singu<strong>la</strong>ritat i complexitat que conferix el conflicte armat a Colòmbia<br />
en els tipus <strong>de</strong> migració i, conseqüentment, en els diferents tipus <strong>de</strong> re<strong>la</strong>cions i pràctiques<br />
associatives i militants que aquelles establixen al País Valencià.<br />
Per a este estudi, s’ha distingit entre: 1) Les migrants econòmiques: aquelles dones que canvien<br />
<strong>de</strong> país <strong>de</strong> residència per motius fonamentalment econòmics. Per esta raó generalment<br />
es migra d’un país <strong>de</strong> grans problemes socioeconòmics cap a altres amb major estabilitat i<br />
<strong>de</strong>senvolupament. 2) Les polítiques, en les quals partim <strong>de</strong> <strong>la</strong> conceptualització <strong>de</strong> refugiat<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> Convenció <strong>de</strong> Ginebra 9 per a <strong>de</strong>finir les «migrants polítiques» com: totes aquelles<br />
dones les circumstàncies <strong>de</strong> les quals estiguen recolli<strong>de</strong>s en esta <strong>de</strong>finició, encara que no<br />
necessàriament tinguen reconeguda <strong>la</strong> condició <strong>de</strong> refugia<strong>de</strong>s o asi<strong>la</strong><strong>de</strong>s polítiques al país<br />
on residixen.<br />
Els objectius <strong>de</strong> <strong>la</strong> investigació han estat tres: el primer, caracteritzar les xarxes socials<br />
que conformen les dones colombianes immigrants a <strong>la</strong> Comunitat Valenciana; en segon lloc,<br />
conéixer les formes <strong>de</strong> participació <strong>de</strong> les migrants colombianes en els diferents grups i<br />
moviments socials en els quals s’integren; i, en tercer lloc, comparar les xarxes socials que<br />
establixen les immigrants polítiques i les immigrants econòmiques amb <strong>la</strong> finalitat <strong>de</strong> captar<br />
l’especificitat <strong>de</strong> cadascuna d’elles.<br />
MIGRACIONS, GÈNERE, XARXES SOCIALS I CAPITAL SOCIAL<br />
Si <strong>de</strong> manera generalitzada les aportacions <strong>de</strong> les dones són infravalora<strong>de</strong>s i socialment<br />
invisibilitza<strong>de</strong>s, les <strong>de</strong> les dones immigrants ho són encara més, ja que sobre elles recauen<br />
diferents discriminacions: <strong>de</strong> sexe, socioeconòmica, ètnica i per nacionalitat.<br />
9 Definición <strong>de</strong> refugiado según <strong>la</strong> Convención <strong>de</strong> Ginebra: “toda persona, que <strong>de</strong>bido a fundados temores <strong>de</strong> ser perseguido por motivos <strong>de</strong> raza, religión, nacionalidad,<br />
pertenencia a <strong>de</strong>terminado grupo social u opiniones políticas, se encuentre fuera <strong>de</strong>l país <strong>de</strong> su nacionalidad y no pueda, a causa <strong>de</strong> dichos temores, o no quiera acogerse a <strong>la</strong><br />
protección <strong>de</strong> tal país; o que careciendo <strong>de</strong> nacionalidad y hallándose fuera <strong>de</strong>l país don<strong>de</strong> antes tuviera su resi<strong>de</strong>ncia habitual, no pueda o, a causa <strong>de</strong> dichos temores, no quiera<br />
regresar a él.”<br />
Un tret distintiu <strong>de</strong>ls nous mo<strong>de</strong>ls migratoris <strong>de</strong> tot el món, i que a Espanya es va iniciar<br />
en <strong>la</strong> dècada <strong>de</strong>ls noranta, és l’increment <strong>de</strong> <strong>la</strong> immigració femenina <strong>de</strong> caràcter<br />
econòmic (Gregorio, 1997: 145-175). Les da<strong>de</strong>s estudia<strong>de</strong>s ens mostren que hi ha una<br />
gran diversitat en les experiències migratòries femenines i que moltes d’estes dones<br />
han arribat al nostre país com a pioneres d’un procés migratori. La notorietat i <strong>la</strong> progressió<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> proporció <strong>de</strong> dones immigrants han donat lloc a l’expressió «<strong>feminització</strong><br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> immigració». Les dones immigrants són, primer <strong>de</strong> tot, el resultat i l’efecte <strong>de</strong><br />
<strong>la</strong> «<strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa» o, dit en altres paraules, <strong>de</strong> <strong>la</strong> creixent <strong>de</strong>pauperació<br />
<strong>de</strong> pob<strong>la</strong>cions antigament organitza<strong>de</strong>s sobre <strong>la</strong> base <strong>de</strong> re<strong>la</strong>cions socials i familiars<br />
on <strong>la</strong> responsabilitat efectiva i/o simbòlica <strong>de</strong>l manteniment econòmic <strong>de</strong>l grup estava<br />
a càrrec <strong>de</strong>ls homes. És important assenya<strong>la</strong>r el fenomen <strong>de</strong> <strong>la</strong> «<strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
immigració» que recobrix dos moviments distints: el vincu<strong>la</strong>t als processos concrets<br />
(<strong>la</strong> progressió <strong>de</strong> <strong>la</strong> proporció <strong>de</strong> dones dins <strong>de</strong> les pob<strong>la</strong>cions immigrants i <strong>la</strong> diversificació<br />
<strong>de</strong>l component femení <strong>de</strong> <strong>la</strong> immigració amb l’aparició <strong>de</strong> dones que «prenen<br />
<strong>la</strong> iniciativa» d’establir-se fora <strong>de</strong>ls seus països) i el re<strong>la</strong>cionat amb les evolucions en<br />
<strong>la</strong> percepció <strong>de</strong>l fenomen.<br />
Amb l’evolució <strong>de</strong> les teories migratòries s’ha incrementat l’interés pels processos<br />
socials intermedis, per <strong>la</strong> qual cosa s’han multiplicat les investigacions re<strong>la</strong>tives a les<br />
xarxes socials 10 i, concretament, sobre xarxes socials <strong>de</strong> suport (re<strong>la</strong>cions d’amistat,<br />
<strong>de</strong> tipus afectiu, d’intercanvi d’informació i d’ajuda instrumental, etc. 11 En esta investigació<br />
utilitzem el concepte <strong>de</strong> xarxa «com el conjunt <strong>de</strong> re<strong>la</strong>cions interpersonals,<br />
basa<strong>de</strong>s en re<strong>la</strong>cions <strong>de</strong> parentiu, amistat, origen, religió o altre aspecte comú, i que<br />
suposen l’intercanvi d’informacions, béns i serveis» 12 . La teoria <strong>de</strong> les xarxes socials<br />
introduïx un nou nivell d’enteniment <strong>de</strong>ls fenòmens socials que és <strong>de</strong>nominat com a<br />
meso, el qual està situat entre una concepció més individualista on prevalen com a<br />
elements explicatius les característiques adscrites a <strong>la</strong> persona (nivell micro) i una<br />
10 Ver el trabajo <strong>de</strong> C<strong>la</strong>udia Pedone (2003) para el estudio <strong>de</strong>l colectivo ecuatoriano; así como el estudio <strong>de</strong> Aparicio y Tornos (2005) sobre los colectivos chino, ecuatoriano,<br />
marroquí, rumano y senegalés y el <strong>de</strong> Francisco Torres (2011) sobre <strong>la</strong>s ecuatorianas en Valencia.<br />
11 En estas re<strong>de</strong>s es don<strong>de</strong> se encuentran vías <strong>de</strong> acceso a diferentes recursos como: económicos en momentos <strong>de</strong> necesidad, vivienda, empleo, formación, asesoría jurídica,<br />
apoyo mutuo, apoyo en <strong>la</strong>s tareas <strong>de</strong> cuidado <strong>de</strong> personas <strong>de</strong>pendientes, así como <strong>la</strong> información para <strong>la</strong> integración social y educativa, etc.<br />
12 Francisco Torres (2011): Ecuatorianas en Valencia. De <strong>la</strong>s re<strong>de</strong>s <strong>de</strong> amigas a <strong>la</strong>s re<strong>de</strong>s familiares. Reflexiones sobre mujeres migrantes, re<strong>de</strong>s y grupos familiares.
73/74 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
altra concepció més contextual on s’analitzen els factors condicionants en un entorn més<br />
ampli (nivell macro). Les xarxes socials són, per tant, un camp privilegiat per a l’estudi<br />
d’estos processos intermedis (Aparicio i Tornos, 2005). L’increment <strong>de</strong> l’interés per l’estudi<br />
<strong>de</strong> les xarxes socials és <strong>de</strong>gut a <strong>la</strong> seua eficàcia i dinamisme en l’adaptació al nou entorn<br />
sociocultural. Per tant, les xarxes socials en l’àmbit <strong>de</strong> <strong>la</strong> immigració estan associa<strong>de</strong>s al<br />
procés d’integració en <strong>la</strong> societat <strong>de</strong> recepció a causa <strong>de</strong> <strong>la</strong> consi<strong>de</strong>ració <strong>de</strong>ls recursos amb<br />
què les i els immigrants operen en <strong>la</strong> seua acomodació al país <strong>de</strong> <strong>de</strong>stinació. En este sentit,<br />
l’estudi <strong>de</strong> les xarxes ens permet conéixer el capital social, per això algunes autores i autors<br />
anglosaxons consi<strong>de</strong>ren les xarxes socials com a capital social.<br />
Gurak i Caces <strong>de</strong>senvoluparen el conjunt <strong>de</strong> funcions assigna<strong>de</strong>s a les xarxes socials, que<br />
són: esmortir el pes <strong>de</strong>ls costos i <strong>la</strong> ruptura vital que representa <strong>la</strong> migració per a les i els<br />
migrants; aïl<strong>la</strong>r les persones migrants <strong>de</strong> <strong>la</strong> societat <strong>de</strong> <strong>de</strong>stinació i mantindre els seus vincles<br />
amb <strong>la</strong> d’origen; <strong>de</strong>terminar, fins a cert punt, aquells que emigren <strong>de</strong> les comunitats i<br />
<strong>de</strong> les famílies; influir en <strong>la</strong> selecció <strong>de</strong>ls llocs <strong>de</strong> <strong>de</strong>stinació i d’origen; condicionar <strong>la</strong> integració<br />
<strong>de</strong>ls migrants en <strong>la</strong> societat <strong>de</strong> <strong>de</strong>stinació; servir com a canals d’informació i prestar<br />
estructures normatives; i, finalment, donar forma al volum i <strong>la</strong> importància <strong>de</strong> <strong>la</strong> migració.<br />
Tots dos autors conclouen que estes funcions ocupen un paper important en l’assistència a<br />
l’adaptació a curt termini, cosa que suposa un principi nuclear d’organització per a les persones<br />
immigrants (Gurak i Caces, 1998: 79 i 81).<br />
Este increment <strong>de</strong>ls estudis sobre les xarxes socials ha propiciat que l’atenció en <strong>la</strong> investigació<br />
es dirigisca cap a les i els actors individuals i les seues estratègies, en lloc <strong>de</strong><br />
les estructures «estructurants» <strong>de</strong> <strong>la</strong> societat. Això ha suposat <strong>la</strong> proliferació d’estudis<br />
<strong>de</strong> parentiu i el <strong>de</strong>scobriment <strong>de</strong> <strong>la</strong> importància <strong>de</strong> les xarxes socials informals (com ara<br />
l’amistat) i, amb això, <strong>la</strong> revaloració <strong>de</strong> les re<strong>la</strong>cions <strong>de</strong> proximitat, amb els seus propis<br />
objectius, estratègies, funcions i lògiques en l’actual món globalitzat (Josepa Cucó, 2004:<br />
144). D’esta autora ens és d’utilitat <strong>la</strong> conceptualització <strong>de</strong> xarxa social: «… suposa una<br />
manera d’observar les re<strong>la</strong>cions socials que permet traure a <strong>la</strong> llum una dimensió social<br />
intermèdia entre <strong>la</strong> re<strong>la</strong>ció i el sistema social. És una dimensió integrada pels vincles quey<br />
el<br />
les persones en <strong>la</strong> vida quotidiana (familiars i <strong>de</strong> parentiu, <strong>de</strong> veïnatge, d’amistat,<br />
<strong>de</strong> treball, etc.) i que reposa en l’intercanvi recíproc <strong>de</strong> missatges, béns i serveis»<br />
(Cucó, 2004: 133).<br />
També resulten interessants les aportacions <strong>de</strong> Gregorio sobre <strong>la</strong> transnacionalitat <strong>de</strong><br />
<strong>la</strong> xarxa migratòria i les seues conseqüències en les re<strong>la</strong>cions <strong>de</strong> gènere: «…, mentre<br />
que les re<strong>la</strong>cions socials vénen afecta<strong>de</strong>s per <strong>la</strong> interconnexió entre dues societats i<br />
això pot reproduir i/o canviar diferents aspectes <strong>de</strong> les re<strong>la</strong>cions entre gènere. Estes<br />
re<strong>la</strong>cions socials es manifesten en <strong>de</strong>terminats àmbits: econòmic (amb l’enviament <strong>de</strong><br />
diners), mercantil o empresarial (negocis ètnics), afectiu (crida<strong>de</strong>s telefòniques, cartes,<br />
viatges, etc.), sociocultural (activitats d’oci, ocupació d’espais públics/privats)<br />
i politicoparticipatiu (constitució d’associacions, partits polítics)... (Gregorio, 1998:<br />
39).<br />
Seguint el solc <strong>de</strong> Bourdieu, vam partir <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>de</strong>finició <strong>de</strong> capital social com «el conjunt<br />
<strong>de</strong> recursos actuals i virtuals que li resulten disponibles a un individu o a un grup per a<br />
posseir una xarxa duradora <strong>de</strong> re<strong>la</strong>cions <strong>de</strong> mútua vincu<strong>la</strong>ció recíproca i reconeixement<br />
amb altres» (1980: 2-3). En <strong>la</strong> concepció <strong>de</strong> Bourdieu el capital social es re<strong>la</strong>ciona amb<br />
el capital econòmic i el capital humà.
75/76 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
LA METODOLOGIA I LES TÈCNIQUES D’INVESTIGACIÓ<br />
La metodologia d’investigació utilitzada ha estat qualitativa, i <strong>la</strong> principal tècnica emprada<br />
ha estat <strong>la</strong> realització <strong>de</strong> nou entrevistes en profunditat, en les quals s’han utilitzat<br />
dues tècniques complementàries per a catalitzar els records que són <strong>la</strong> construcció <strong>de</strong>ls<br />
mapes <strong>de</strong> xarxes 13 i l’establiment <strong>de</strong> les fites significatives 14 en les vi<strong>de</strong>s <strong>de</strong> les entrevista<strong>de</strong>s,<br />
tant a Colòmbia com al País Valencià. En estos mapes se situen les persones significatives<br />
en una gràfica que es compon d’un cercle, que conté al seu torn cercles més menuts<br />
organitzats al voltant d’un centre (l’ego). Els noms <strong>de</strong> les persones se situen més o menys<br />
prop <strong>de</strong> l’ego segons el grau <strong>de</strong> proximitat i confiança respecte a este ego. Els cercles estan<br />
subdividits, al seu torn, en quatre segments iguals, que constituïxen els quatre sectors<br />
<strong>de</strong> xarxa, els quals es po<strong>de</strong>n observar en <strong>la</strong> següent gràfica..<br />
Quadre 1: MAPA DE XARXA<br />
AMISTAT PARENTIU<br />
RELACIONS<br />
COMUNITARIES<br />
RELACIONS DE TREBALL<br />
ESTUDIS I ASSOCIACIONISME<br />
La composició <strong>de</strong>ls sectors <strong>de</strong> xarxa aporta informació sobre <strong>la</strong> rellevància <strong>de</strong> cadascun<br />
d’estos sectors en <strong>la</strong> sociabilitat <strong>de</strong> les migrants, el grau <strong>de</strong> <strong>de</strong>nsitat re<strong>la</strong>cional, el grau<br />
d’especialització o fragmentació d’estes xarxes, si es <strong>de</strong>tecta <strong>la</strong> juxtaposició o no entre<br />
sectors <strong>de</strong> xarxa, l’existència <strong>de</strong> xarxes socials transnacionals, així com el grau d’obertura<br />
exterior (referit a <strong>la</strong> presència <strong>de</strong> persones espanyoles en <strong>la</strong> seua xarxa).<br />
13 Son una forma <strong>de</strong> representación gráfica <strong>de</strong> los vínculos personales y su construcción se ha basado en los trabajos <strong>de</strong> Carlos Sluzki sobre el mo<strong>de</strong>lo <strong>de</strong> red social, <strong>la</strong>s funciones<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> red y sus características estructurales (Sluzki, 1996).<br />
14 Teresa <strong>de</strong>l Valle conceptualiza al hito como: un acontecimiento que se cataloga así por su importancia, es <strong>de</strong>cir, por sus consecuencias. Los hitos no son estáticos y pue<strong>de</strong>n ser<br />
positivos o negativos, individuales y también colectivos. Indica también que los hitos son ejes estructuradores <strong>de</strong>l recuerdo y que son útiles para el empo<strong>de</strong>ramiento individual<br />
y grupal.<br />
CONCLUSIONS DE L’ESTUDI EXPLORATORI SOBRE L’ANÀLISI DE LES XARXES SOCIALS I DEL<br />
CAPITAL SOCIAL, AIXÍ COM DE LES TRAJECTÒRIES PARTICIPATIVES I MILITANTS DE LES<br />
MIGRANTS COLOMBIANES.<br />
1. Els tipus <strong>de</strong> sociabilitat <strong>de</strong> les migrants econòmiques i les polítiques són diferents, ja<br />
que es constata que les xarxes socials que establixen les unes i les altres al País Valencià<br />
són diferents. En l’extens i complex continu que constituïxen les re<strong>la</strong>cions socials, són les<br />
migrants polítiques les qui mantenen re<strong>la</strong>cions formals, a més d’establir re<strong>la</strong>cions socials<br />
informals. En canvi, les migrants econòmiques establixen re<strong>la</strong>cions socials amb grups informals<br />
basats en les re<strong>la</strong>cions entre els pròxims: parents, amistats, veïnat i col·legues <strong>de</strong><br />
treball o estudis.<br />
2. Hi ha una gran diversitat en les pràctiques participatives i militants <strong>de</strong> les migrants<br />
colombianes, i s’hi po<strong>de</strong>n diferenciar c<strong>la</strong>rament les migrants que presenten trajectòries<br />
participatives <strong>de</strong> les qui no presenten estes trajectòries. Així mateix, és significatiu el fet<br />
que les migrants amb trajectòries participatives a Colòmbia siguen també les qui participen<br />
majoritàriament en les diferents organitzacions en <strong>la</strong> societat d’acollida. Per tant,<br />
<strong>la</strong> migració no ha suposat un canvi en les seues trajectòries participatives i/o militants i<br />
es pot concloure que les migrants polítiques mantenen pràctiques associatives i militants<br />
molt actives i extenses, en contraposició amb les pràctiques socials <strong>de</strong> les migrants econòmiques.<br />
3. En comparació amb les re<strong>la</strong>cions <strong>de</strong> les migrants econòmiques, les re<strong>la</strong>cions socials<br />
<strong>de</strong> les migrants polítiques presenten una major <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> xarxa, un alt grau<br />
d’especialització, un elevat grau <strong>de</strong> connectivitat 15 , un major grau i amplitud en <strong>la</strong> transnacionalitat<br />
16 <strong>de</strong> les seues xarxes, com també una major obertura a l’exterior (presència <strong>de</strong><br />
15 Término referido a <strong>la</strong> mayor o menor interacción entre <strong>la</strong>s personas que son conocidas por alguien, para reflexionar sobre <strong>la</strong> conformación <strong>de</strong> re<strong>de</strong>s unidas o poco unidas y,<br />
consecuentemente, <strong>de</strong>l mayor o menor grado <strong>de</strong> ayuda mutua y <strong>de</strong> satisfacción emocional prestada por estas re<strong>de</strong>s. (Bott, 1971: 101). Por tanto, lo aplicamos para conocer el<br />
grado en que <strong>la</strong>s y los conocidos <strong>de</strong> una persona se re<strong>la</strong>cionan y se tratan a su vez entre sí, in<strong>de</strong>pendientemente <strong>de</strong> esa persona, lo cual nos permitirá analizar <strong>la</strong> existencia <strong>de</strong><br />
re<strong>de</strong>s sociales muy unidas o poco unidas.<br />
16 Usamos el concepto <strong>de</strong> transnacionalismo como una categoría analítica que permite estudiar <strong>la</strong>s consecuencias socio-culturales <strong>de</strong> <strong>la</strong>s re<strong>de</strong>s sociales. La pertenencia múltiple<br />
y simultánea <strong>de</strong> todos nosotros en el mundo actual, adquiere especificidad en <strong>la</strong>s personas migrantes. Por tanto <strong>de</strong>finimos el transnacionalismo como el conjunto <strong>de</strong> procesos por<br />
los cuáles los inmigrantes crean y mantienen re<strong>la</strong>ciones sociales multidimensionales que vincu<strong>la</strong>n <strong>la</strong>s socieda<strong>de</strong>s <strong>de</strong> origen y <strong>la</strong>s <strong>de</strong> <strong>de</strong>stino. Los l<strong>la</strong>mamos procesos transnacionales<br />
para enfatizar que muchos migrantes construyen campos sociales que cruzan fronteras geográficas, culturales y políticas. (B<strong>la</strong>sh et al. 1994, citado por Suárez, 2007: 6).
77/78 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
persones espanyoles). Mentre que les <strong>de</strong> les migrants econòmiques són menys <strong>de</strong>nses, menys<br />
especialitza<strong>de</strong>s i amb un menor grau <strong>de</strong> connectivitat i un escàs o nul grau d’obertura a<br />
l’exterior. Per tot això l’espai <strong>de</strong> sociabilitat <strong>de</strong> les migrants polítiques és més ampli en<br />
estar compost tant per re<strong>la</strong>cions <strong>de</strong> proximitat com per re<strong>la</strong>cions més formals <strong>de</strong>riva<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
les seues pràctiques associatives i militants.<br />
Una característica <strong>de</strong>finitòria <strong>de</strong> les migrants polítiques és que estes reconstruïxen les seues<br />
xarxes socials en <strong>la</strong> societat d’acollida a través d’organitzacions polítiques i d’activisme<br />
social (associacions d’immigrants, xarxes internacionals <strong>de</strong> <strong>de</strong>fensa <strong>de</strong>ls drets humans,<br />
etc.) en el marc <strong>de</strong> <strong>la</strong> seua ciutadania transnacional. Per això el seu grau d’associacionisme<br />
és major que en les migrants econòmiques i les seues xarxes socials són, generalment, més<br />
àmplies i <strong>de</strong> major abast territorial que les xarxes <strong>de</strong> les migrants econòmiques. Este major<br />
abast territorial <strong>de</strong> les xarxes <strong>de</strong> les migrants polítiques incidix en el fet que estes establisquen<br />
re<strong>la</strong>cions socials freqüents en el context nacional i internacional a través <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
seua participació en moviments socials globals i en xarxes internacionals <strong>de</strong> <strong>de</strong>fensa <strong>de</strong>ls<br />
drets humans. Així mateix, es comprova que, quan les pràctiques associatives i militants<br />
d’estes migrants polítiques han estat més àmplies i rellevants a Colòmbia, augmenta significativament<br />
<strong>la</strong> transnacionalitat <strong>de</strong> les seues xarxes en l’àmbit espacial <strong>de</strong> <strong>la</strong> societat<br />
global. En conclusió, les re<strong>la</strong>cions socials <strong>de</strong> les migrants polítiques transcendixen l’espai<br />
local amb major freqüència, amplitud i diversitat re<strong>la</strong>cional que en el cas <strong>de</strong> les migrants<br />
econòmiques. Per tot això les migrants polítiques estan participant en el procés global mitjançant<br />
el qual les persones <strong>de</strong>baten, influïxen i negocien un nou contracte social amb els<br />
centres d’autoritat política i econòmica 17 . I com que hi ha diferents lògiques i interessos<br />
entre les migrants econòmiques i polítiques, ambdues introduïxen en l’espai social noves<br />
bases socials que mo<strong>de</strong>len les pràctiques socials i repercutixen en les formes <strong>de</strong> sociabilitat<br />
que presenten les unes i les altres.<br />
4. Les migrants econòmiques i les refugia<strong>de</strong>s polítiques utilitzen generalment canals migratoris<br />
diferents, una situació que influïx en les diferències existents entre les xarxes <strong>de</strong> les<br />
17 Se siguen los trabajos <strong>de</strong> Mary Kaldor en re<strong>la</strong>ción a su <strong>de</strong>finición <strong>de</strong> sociedad civil global (2003: 108).<br />
unes i les altres. Les migrants polítiques, per les especials circumstàncies que passen i <strong>la</strong><br />
necessitat <strong>de</strong> protecció que requerixen, utilitzen en el seu procés migratori xarxes socials<br />
formals (entitats <strong>de</strong> suport per a sol·licitants d’asil i refugi), a través <strong>de</strong> les quals són molt<br />
limita<strong>de</strong>s les seues possibilitats d’elecció <strong>de</strong> <strong>la</strong> ciutat <strong>de</strong> <strong>de</strong>stinació al país d’acollida 18 . En<br />
canvi, les migrants econòmiques utilitzen les xarxes socials informals per a triar <strong>la</strong> localitat<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>stinació, és a dir, mobilitzen les seues re<strong>la</strong>cions familiars, d’amistat i <strong>de</strong> veïnatge<br />
pel seu potencial per a facilitar <strong>la</strong> seua incorporació al nou entorn social.<br />
Ara bé, si a l’inici <strong>de</strong>l seu projecte migratori les migrants polítiques es van recolzar en<br />
xarxes socials formals, una vegada que estes migrants polítiques es troben en <strong>la</strong> societat<br />
<strong>de</strong> recepció continuen participat activament en estes re<strong>la</strong>cions formals (associacions<br />
d’immigrants, p<strong>la</strong>taformes). Per tant, <strong>la</strong> participació al País Valencià <strong>de</strong> les migrants polítiques<br />
es realitza en peu d’igualtat i no com a meres usuàries d’ONG espanyoles d’ajuda<br />
per a immigrants. D’altra banda, les pràctiques socials <strong>de</strong> les migrants econòmiques es<br />
porten a terme majoritàriament com a usuàries <strong>de</strong> les entitats d’ajuda a persones immigrants,<br />
per <strong>la</strong> qual cosa mantenen amb estes entitats una posició <strong>de</strong> <strong>de</strong>sigualtat.<br />
5. L’anàlisi <strong>de</strong> les da<strong>de</strong>s investiga<strong>de</strong>s suggerix que <strong>la</strong> característica <strong>de</strong>finitòria <strong>de</strong> les<br />
migrants polítiques rau en <strong>la</strong> seua adscripció majoritària a grups, organitzacions socials<br />
i partits polítics que qüestionen <strong>la</strong> i<strong>de</strong>ologia dominant com ara: organitzacions<br />
camperoles <strong>de</strong> dones que qüestionen l’ordre patriarcal; organitzacions indígenes en<br />
<strong>de</strong>fensa <strong>de</strong>ls interessos <strong>de</strong>ls grups oprimits i exclosos; moviments en <strong>de</strong>fensa <strong>de</strong>ls drets<br />
humans i partits polítics d’esquerra, entre altres. Estos interessos i experiències participatives<br />
<strong>de</strong> les migrants polítiques els han generat habilitats socials, organitzatives<br />
i comunicatives molt valuoses, les quals faciliten el seu procés d’adaptació, integració<br />
i <strong>de</strong> creació <strong>de</strong> noves xarxes personals en <strong>la</strong> societat d’acollida.<br />
18 Las entida<strong>de</strong>s que ofrecen refugio, protección y apoyo a <strong>la</strong>s personas amenazadas por <strong>la</strong> violencia sociopolítica en sus países, disponen <strong>de</strong> centros o casas <strong>de</strong> acogida en<br />
<strong>de</strong>terminadas ciuda<strong>de</strong>s. Por ello, <strong>la</strong>s personas solicitantes <strong>de</strong> asilo y refugio tienen escasas posibilida<strong>de</strong>s <strong>de</strong> elegir <strong>la</strong> localidad <strong>de</strong> resi<strong>de</strong>ncia en el país <strong>de</strong> acogida.
79/80 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
S’ha comprovat que, com més gran és l’experiència associativa i/o militant <strong>de</strong> les migrants<br />
a Colòmbia, major és <strong>la</strong> seua implicació associativa i militant al País Valencià.<br />
6. En el col·lectiu <strong>de</strong> migrants colombianes s’observa l’avanç <strong>de</strong> <strong>la</strong> transnacionalitat <strong>de</strong> les<br />
seues xarxes, és a dir, <strong>la</strong> pertinença no circumscrita a un territori. La transnacionalitat en<br />
les xarxes <strong>de</strong> les migrants econòmiques està centrada en <strong>la</strong> família i les amistats. Però en<br />
les migrants polítiques les re<strong>la</strong>cions transnacionals abasten, a més <strong>de</strong> les anteriors, xarxes<br />
associatives i militants a nivell internacional. Per tant, s’ha pogut constatar <strong>la</strong> rellevància<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> transnacionalitat <strong>de</strong> les xarxes socials <strong>de</strong> les migrants colombianes, que és més àmplia<br />
i diversa en el cas <strong>de</strong> les migrants polítiques que en el <strong>de</strong> les econòmiques.<br />
En este estudi s’ha observat que els marcs rellevants d’estructuració social no són exclusivament<br />
els espais locals, ja que també ixen a <strong>la</strong> llum les seues pràctiques en el context local,<br />
autonòmic, nacional i internacional. A més, <strong>la</strong> freqüència i <strong>la</strong> intensitat <strong>de</strong> les interaccions<br />
entre persones i/o grups, tant a nivell supralocal com transnacional, és major en les migrants<br />
polítiques. Per això les pràctiques associatives i militants <strong>de</strong> les migrants polítiques<br />
estan assentant les bases d’una nova ciutadania transnacional. Concloem que, en el cas <strong>de</strong><br />
les xarxes socials <strong>de</strong> les migrants colombianes (i especialment en les xarxes <strong>de</strong> les polítiques),<br />
es constata que <strong>la</strong> transformació social en <strong>la</strong> nostra societat està avançant en els<br />
nivells <strong>de</strong> les estructures formals i informals <strong>de</strong> <strong>la</strong> convivència.<br />
7. Una vegada constatada <strong>la</strong> importància <strong>de</strong> les xarxes socials per a superar l’exclusió social<br />
i <strong>la</strong> pobresa a través <strong>de</strong> les nombroses investigacions realitza<strong>de</strong>s 19 , un <strong>de</strong>ls principals reptes<br />
als quals ens enfrontem actualment és conéixer també el paper que juguen les xarxes socials<br />
en el procés d’incorporació activa <strong>de</strong> les noves ciutadanes i ciutadans al nou entorn sociocultural.<br />
Per això resulta c<strong>la</strong>u l’anàlisi <strong>de</strong>l capital social <strong>de</strong> les migrants i <strong>la</strong> seua c<strong>la</strong>ssificació<br />
en diferents tipus <strong>de</strong> xarxes socials.<br />
19 Consultar, por ejemplo los trabajos <strong>de</strong> Lomnitz, L. (1985): Cómo sobreviven los marginados; y (1994): Re<strong>de</strong>s sociales, cultura y po<strong>de</strong>r: ensayos <strong>de</strong> antropología <strong>la</strong>tinoamericana.<br />
Les da<strong>de</strong>s obtingu<strong>de</strong>s indiquen que són les migrants polítiques les qui posseïxen major<br />
capital social per ser les que disposen <strong>de</strong>ls tres tipus <strong>de</strong> xarxes 20 : xarxes <strong>de</strong> vincu<strong>la</strong>ció,<br />
xarxes pont i xarxes d’entroncament. Esta diversitat <strong>de</strong> grups i xarxes incidix en el fet<br />
que <strong>la</strong> quantitat i qualitat <strong>de</strong> <strong>la</strong> seua vida re<strong>la</strong>cional (capital social) afavorisca <strong>la</strong> seua<br />
eficàcia en els processos d’integració social.<br />
En canvi, les migrants econòmiques només disposen <strong>de</strong> xarxes <strong>de</strong> vincu<strong>la</strong>ció i xarxes pont, però<br />
no <strong>de</strong> xarxes d’entroncament. A través <strong>de</strong> les xarxes <strong>de</strong> vincu<strong>la</strong>ció les migrants econòmiques<br />
obtenen les aju<strong>de</strong>s més bàsiques i, mitjançant les escasses xarxes pont que establixen, es<br />
comuniquen horitzontalment amb altres persones o xarxes diferents a les re<strong>la</strong>cions <strong>de</strong> proximitat.<br />
En general, <strong>la</strong> seua vida re<strong>la</strong>cional està basada en uns pocs grups, sense participar en<br />
àmbits <strong>de</strong> re<strong>la</strong>cions més àmplies en el context social en el qual s’assenten: participen escassament<br />
en el moviment associatiu immigrant, en sindicats o en partits polítics. Conformen una<br />
vida re<strong>la</strong>cional escassa i poc diversa. Per tant, el seu capital social és més limitat i recorreran<br />
més, i durant més temps, als recursos institucionals en <strong>la</strong> societat d’acollida.<br />
8. Les diferents pràctiques socials <strong>de</strong> les migrants repercutixen en <strong>la</strong> seua condició i situació<br />
com a dones, ja que les seues pràctiques associatives suposen una ruptura respecte<br />
als vincles re<strong>la</strong>cionals tradicionals que, per a les dones, estaven basats fonamentalment<br />
en les re<strong>la</strong>cions <strong>de</strong> parentiu. Amb <strong>la</strong> participació d’estes migrants en els diferents espais<br />
associatius es propicia l’establiment d’espais d’igualtat entre dones i homes, <strong>la</strong> qual cosa<br />
comporta canvis significatius en <strong>la</strong> vida social d’estes dones i ruptures respecte al sistema<br />
patriarcal dominant. A més, les migrants polítiques posseïxen un fort potencial <strong>de</strong> canvi<br />
per les seues pràctiques associatives i militants: d’una banda, contribuïxen a <strong>de</strong>nunciar<br />
<strong>la</strong> vulneració <strong>de</strong>ls drets humans a Colòmbia, amb les seues repercussions específiques per<br />
sexe, ètnia, etc; i, d’una altra, en <strong>la</strong> societat <strong>de</strong> recepció afavorixen <strong>la</strong> creació <strong>de</strong> noves<br />
20 Mani, (D: Social Capital for Development).Las re<strong>de</strong>s <strong>de</strong> vincu<strong>la</strong>ción les aportan <strong>la</strong>s ayudas el ámbito <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida cotidiana, confianza mutua y apoyo emocional; <strong>la</strong>s re<strong>de</strong>s<br />
puente les permiten comunicarse horizontalmente con otras personas o re<strong>la</strong>ciones sociales diferentes a <strong>la</strong>s <strong>de</strong> proximidad (como <strong>la</strong>s re<strong>la</strong>cionadas con su participación asociativa<br />
y militante a través <strong>de</strong> su activismo en movimientos sociales y/o partidos políticos) y, por último, <strong>la</strong>s re<strong>de</strong>s <strong>de</strong> empalme que les vincu<strong>la</strong>n verticalmente a personas y re<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
diferentes niveles socioeconómicos y <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r (participación en sindicatos, asociaciones nacionales e internacionales).
81/82 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
formes <strong>de</strong> teixit social mitjançant <strong>la</strong> creació d’associacions d’immigrants o <strong>de</strong> participació<br />
en moviments internacionals en <strong>de</strong>fensa <strong>de</strong>ls drets humans.<br />
En este sentit, concloem que <strong>la</strong> participació <strong>de</strong> les dones colombianes en les associacions i en els<br />
partits polítics al País Valencià constituïx espais pont, ja que permeten a les migrants polítiques<br />
transcendir l’àmbit <strong>de</strong> les re<strong>la</strong>cions <strong>de</strong> proximitat per a crear i/o participar en espais que afavorixen<br />
aprenentatges, generen socialitzacions i afavorixen l’adquisició <strong>de</strong> nous protagonismes.<br />
Fins i tot <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s contribuïxen a generar espais <strong>de</strong> confluència que superen l’àmbit local i que<br />
afavorixen <strong>la</strong> participació <strong>de</strong>s d’una perspectiva transnacional.<br />
9. També és necessari mantindre una perspectiva crítica sobre les xarxes socials <strong>de</strong> suport,<br />
ja que s’han constatat 21 no sols els avantatges, sinó també els possibles efectes negatius<br />
<strong>de</strong>rivats <strong>de</strong> xarxes massa hermètiques i poc obertes, com és el cas <strong>de</strong> les xarxes socials<br />
<strong>de</strong> les migrants econòmiques colombianes. Entre els factors negatius trobem l’excessiva<br />
<strong>de</strong>pendència <strong>de</strong> l’enc<strong>la</strong>vament ètnic, que dificulta <strong>la</strong> mobilitat ascen<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> les i els<br />
migrants mitjançant les pràctiques <strong>de</strong> control i d’establiment <strong>de</strong> normes estrictes <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
xarxa que po<strong>de</strong>n dificultar l’èxit <strong>de</strong>ls projectes individuals. I això afecta, específicament,<br />
les dones a causa <strong>de</strong> <strong>la</strong> persistència <strong>de</strong> l’ordre patriarcal i <strong>la</strong> <strong>de</strong>sigualtat <strong>de</strong> gènere. Per<br />
exemple, en el cas <strong>de</strong> les dones indígenes otavales, proce<strong>de</strong>nts d’Equador, <strong>la</strong> reafirmació<br />
<strong>de</strong> l’etnicitat enc<strong>la</strong>ustra les dones, ja que el cos <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona indígena es convertix en un<br />
lloc <strong>de</strong> control social per afermar <strong>la</strong> subordinació <strong>de</strong> les dones 22 .<br />
El gènere mo<strong>de</strong><strong>la</strong> els processos migratoris i, al seu torn, l’experiència migratòria influïx<br />
en el gènere, <strong>la</strong> qual cosa fa que es produïsquen tensions i reajustaments <strong>de</strong>ls rols <strong>de</strong> gènere.<br />
Per tot això resulta imprescindible consi<strong>de</strong>rar les repercussions en les dones <strong>de</strong> les<br />
21 Consultar los estudios <strong>de</strong> Isidro Maya Jariego sobre los inmigrantes africanos en Andalucía.<br />
22 Consultar el estudio <strong>de</strong> Andrea Ruiz Balzo<strong>la</strong>, <strong>de</strong> <strong>la</strong> Universidad <strong>de</strong> Deusto sobre: “Las mujeres otavaleñas en migración. La comunidad otavaleña en el País Vasco”.<br />
re<strong>la</strong>cions <strong>de</strong> gènere que es produïxen en l’interior <strong>de</strong> les seues xarxes, ja que és en <strong>la</strong> societat<br />
d’acollida on es juxtaposen i entren en conflicte els dos sistemes <strong>de</strong> sexe-gènere:<br />
el <strong>de</strong>l país d’origen i el d’acollida.<br />
10. Esta investigació d’anàlisi i <strong>de</strong>scripció <strong>de</strong> les pràctiques socials i <strong>de</strong>l capital social<br />
<strong>de</strong> les migrants colombianes ha contribuït:<br />
–A visibilitzar <strong>la</strong> migració política femenina (les xifres exactes <strong>de</strong> <strong>la</strong> qual <strong>de</strong>sconeixem),<br />
configurant així una imatge més completa <strong>de</strong> <strong>la</strong> migració femenina colombiana al País<br />
Valencià.<br />
–Així com a superar una visió homogènia <strong>de</strong> <strong>la</strong> migració femenina i a consi<strong>de</strong>rar <strong>la</strong> importància<br />
<strong>de</strong>l coneixement <strong>de</strong>ls contextos on s’originen. Les migracions són cada vegada<br />
més polièdriques en els seus itineraris i en les seues repercussions, i això és especialment<br />
rellevant en <strong>la</strong> migració femenina colombiana, perquè és necessari conéixer<br />
l’heterogeneïtat <strong>de</strong>ls fluxos migratoris, <strong>la</strong> diversitat <strong>de</strong>ls tipus <strong>de</strong> migrants, així com el<br />
seu capital social i les seues pràctiques socials específiques.<br />
La pluralitat <strong>de</strong> <strong>la</strong> migració i el diferent nivell d’accés al capital social <strong>de</strong>ls diferents<br />
col·lectius <strong>de</strong> persones migrants requerixen <strong>de</strong> l’existència <strong>de</strong> recursos i<br />
d’estratègies diferents per al foment efectiu <strong>de</strong> <strong>la</strong> integració, i, per tant, per al<br />
disseny <strong>de</strong> polítiques, programes i estratègies d’inserció a<strong>de</strong>quats a <strong>la</strong> diversitat<br />
pob<strong>la</strong>cional existent. Estes aportacions afavorixen el <strong>de</strong>bat i <strong>la</strong> reflexió sobre els<br />
canvis requerits en les polítiques públiques actuals per afavorir, <strong>de</strong> manera efectiva,<br />
<strong>la</strong> participació social i <strong>la</strong> integració <strong>de</strong> <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció immigrant.<br />
11. I finalment cal <strong>de</strong>stacar que, amb esta investigació exploratòria, lluny <strong>de</strong> pretendre<br />
presentar una imatge modèlica <strong>de</strong> les xarxes socials <strong>de</strong> les migrants polítiques colombianes,<br />
ens hem aproximat al coneixement <strong>de</strong>l seu capital social i <strong>de</strong> les seues pràctiques<br />
associatives i militants singu<strong>la</strong>rs al País Valencià, però sense <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> consi<strong>de</strong>rar les limitacions<br />
<strong>de</strong>riva<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> seua situació com a migrants polítiques (o refugia<strong>de</strong>s polítiques).
83/84 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
Les repercussions psicosocials <strong>de</strong> les persones que són refugia<strong>de</strong>s polítiques són diverses,<br />
per això he volgut acabar este article assenya<strong>la</strong>nt l’extrema complexitat <strong>de</strong> <strong>la</strong> situació<br />
<strong>de</strong> les refugia<strong>de</strong>s colombianes que residixen fora <strong>de</strong>l seu país 23 . I, a pesar <strong>de</strong>ls obstacles<br />
que comporta <strong>la</strong> persecució política i les seues conseqüències psicosocials com po<strong>de</strong>m<br />
constatar en el següent testimoni: «Par<strong>la</strong>r <strong>de</strong> refugi és par<strong>la</strong>r <strong>de</strong> persecució política i <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>spossessió total <strong>de</strong> <strong>la</strong> vulneració <strong>de</strong>ls drets humans més bàsics i huit anys <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong><br />
<strong>la</strong> meua arribada a <strong>la</strong> Comunitat Valenciana em pregunte cada dia si podré sobreviure, i<br />
això que a mi m’ha anat bé ací, tinc treball, he refet <strong>la</strong> meua vida, tinc una nova parel<strong>la</strong><br />
i estan amb mi els meus tres fills <strong>de</strong>l meu primer marit assassinat a Colòmbia. També van<br />
assassinar tres <strong>de</strong> les meues germanes» 24 , les refugia<strong>de</strong>s polítiques colombianes veuen <strong>la</strong><br />
participació política i associativa a Espanya, i a nivell internacional, com una estratègia<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>núncia i <strong>de</strong> visibilització <strong>de</strong> les vio<strong>la</strong>cions <strong>de</strong>ls drets humans que s’han comés i es<br />
continuen cometent a Colòmbia.<br />
23 Las migrantes políticas, aunque lo <strong>de</strong>sean, no pue<strong>de</strong>n regresar a su país <strong>de</strong> origen; a<strong>de</strong>más <strong>de</strong> presentar estrés postraumático por <strong>la</strong>s experiencias que originaron el refugio;<br />
y <strong>de</strong> <strong>la</strong> vivencia <strong>de</strong> <strong>la</strong> falta <strong>de</strong> justicia con el<strong>la</strong>s y sus familiares y compañeras/os <strong>de</strong> militancia o <strong>de</strong> movimientos sociales.<br />
24 Testimonio <strong>de</strong> una refugiada colombiana resi<strong>de</strong>nte en el País Valenciano y realizado en <strong>la</strong>s II Jornadas Internacionales Mujeres, Derechos Humanos y Paz en Colombia<br />
celebradas en <strong>la</strong> ciudad <strong>de</strong> Valencia entre el 1 y el 3 <strong>de</strong> abril <strong>de</strong>l 2011.<br />
BIBLIOGRAFÍA.<br />
APARICIO, R. y TORNOS, A. (2005): Las re<strong>de</strong>s sociales <strong>de</strong> los inmigrantes extranjeros en España. Madrid:<br />
Ministerio <strong>de</strong> Trabajo y Asuntos Sociales.<br />
BOTT, E. (1971): Familia y re<strong>de</strong>s sociales. Madrid: Taurus (ed. Or. 1957).<br />
BOURDIEU, P. (1980): Le capital social. Notes provisiores. Actes <strong>de</strong> Recherche <strong>de</strong>s Sciencies Sociales. 31:<br />
2-3.<br />
COMISIÓN ESPAÑOLA DE AYUDA AL REFUGIADO (CEAR). (2008) y (2009): La Situación <strong>de</strong> los<br />
Refugiados en España. Informe 2008, 2009. Madrid: Ed. Entinema.<br />
CUCÓ GINER, J. (2004): Antropología Urbana. Barcelona: Ariel.<br />
DEL VALLE, T. (2007): Mujeres, globalización y <strong>de</strong>rechos humanos. Madrid: Cátedra.<br />
GREGORIO, C. (1997): “El estudio <strong>de</strong> <strong>la</strong>s migraciones internacionales <strong>de</strong>s<strong>de</strong> una perspectiva <strong>de</strong> género”, en<br />
Migraciones, Nº1. Madrid: Instituto Universitario <strong>de</strong> Estudios Sobre Migraciones d <strong>la</strong> U.P. <strong>de</strong> Comil<strong>la</strong>s.<br />
GREGORIO, C. (1998): Migración femenina: su impacto en <strong>la</strong>s re<strong>la</strong>ciones <strong>de</strong> género. Madrid. Narcea:<br />
Colección Mujeres.
85/86 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
GURAK, D y CACES, F. (1998):“Re<strong>de</strong>s migratorias y formación <strong>de</strong> sistemas <strong>de</strong> migración”. En GIMÉNEZ,<br />
C. Y MALGESINI, G. (comp.)(1998): Cruzando fronteras. Migraciones en el sistema mundial. Barcelona:<br />
Icaria, Colección Economía Crítica Nº 14.<br />
KALDOR, M. (2005): “Movimientos sociales, ONG y re<strong>de</strong>s”, en La sociedad civil global. Una respuesta a <strong>la</strong><br />
guerra, Barcelona: Tusquets, pp. 107-143.<br />
LOMNITZ, L. (1985): Cómo sobreviven los marginados. Méjico: Editorial Siglo XXI.<br />
LOMNITZ, L. (1994): Re<strong>de</strong>s sociales, cultura y po<strong>de</strong>r: ensayos <strong>de</strong> antropología <strong>la</strong>tinoamericana. México:<br />
FLACSO.<br />
MANI, D: Social Capital for Development, pag. WEB <strong>de</strong>l Centro <strong>de</strong> <strong>la</strong>s Naciones Unidas para el Desarrollo<br />
Regional (UNCRD).<br />
MAYA JARIEGO, I. (2004): La formación <strong>de</strong> comunida<strong>de</strong>s <strong>de</strong> inmigrantes: <strong>de</strong>sp<strong>la</strong>zamiento en ca<strong>de</strong>na y<br />
contexto <strong>de</strong> recepción. Araucaria. Revista Iberoamericana <strong>de</strong> Filosofía, Política y Humanida<strong>de</strong>s, 6 (12), 83-<br />
91.<br />
PEDONE, C. (2003): “Tú siempre ja<strong>la</strong>s a los tuyos”. Ca<strong>de</strong>nas y re<strong>de</strong>s migratorias <strong>de</strong> <strong>la</strong>s familias ecuatorianas<br />
hacia España. Departamento <strong>de</strong> Geografía, Univ. Autónoma <strong>de</strong> Barcelona.<br />
SOLE, C. (1995): Discriminación racial en el mercado <strong>de</strong> trabajo. Madrid: CES.<br />
SUAREZ, L. (2007): “La perspectiva transnacional en los estudios migratorios. Génesis, <strong>de</strong>rroteros y surcos<br />
metodológicos”. Ponencia en el V Congreso sobre <strong>la</strong> Inmigración en España. Migraciones y Desarrollo<br />
Humano. Valencia.<br />
SLUZKI, C. (1996): La red social. Frontera <strong>de</strong> <strong>la</strong> práctica sistémica. Barcelona: Ed. Gedisa.<br />
TORRES, F. (2011): Ecuatorianas en Valencia. De <strong>la</strong>s re<strong>de</strong>s <strong>de</strong> amigas a <strong>la</strong>s re<strong>de</strong>s familiares. Reflexiones sobre<br />
mujeres migrantes, re<strong>de</strong>s y grupos familiares. (inédito).
87/88 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
«Feminisme és l’expressió par<strong>la</strong>da <strong>de</strong> <strong>la</strong> cultura i <strong>la</strong> filosofia marginals antiquíssimes basa<strong>de</strong>s<br />
en valors que el patriarcat ha etiquetat <strong>de</strong> “feministes” però que són necessaris per<br />
a tota <strong>la</strong> humanitat. Entre els principis que més es diferencien <strong>de</strong>l patriarcat trobem <strong>la</strong><br />
igualtat universal, <strong>la</strong> solució no violenta <strong>de</strong>ls problemes i <strong>la</strong> col·<strong>la</strong>boració amb <strong>la</strong> naturalesa,<br />
entre nosaltres i amb altres espècies». Sonia Johnson (2000)<br />
1 Asociación Chipko.<br />
SOBIRANIA<br />
ALIMENTÀRIA, GÈNERE<br />
I DESENVOLUPAMENT<br />
RURAL<br />
Arantxa Fernán<strong>de</strong>z Delgado 1
89/90<br />
SOBIRANIA ALIMENTÀRIA DELS POBLES<br />
<strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
En <strong>la</strong> Cimera Mundial <strong>de</strong> l’Alimentació <strong>de</strong>l 1996 <strong>la</strong> FAO <strong>de</strong>finix el terme Seguretat Alimentària<br />
a nivell d’individu, l<strong>la</strong>r, nació o món quan totes les persones en tot moment tenen<br />
accés físic i econòmic a suficient aliment, segur i nutritiu, per a satisfer les necessitats<br />
alimentàries i les seues preferències, amb l’objecte <strong>de</strong> dur una vida activa i sana.<br />
En el mateix marc, Via Campero<strong>la</strong> i <strong>la</strong> Coordinadora L<strong>la</strong>tinoamericana d’Organitzacions<br />
Camperoles l<strong>la</strong>ncen el concepte <strong>de</strong> Sobirania Alimentària en resposta al terme <strong>de</strong> <strong>la</strong> FAO,<br />
un terme que acaba <strong>de</strong>finint-se com a fruit <strong>de</strong>l fòrum per <strong>la</strong> sobirania alimentària <strong>de</strong><br />
l’Havana el 2001.<br />
Sobirania Alimentària: «Dret <strong>de</strong>ls pobles a <strong>de</strong>finir les seues pròpies polítiques i estratègies<br />
sostenibles <strong>de</strong> producció, distribució i consum d’aliments que garantisquen el dret a<br />
l’alimentació per a tota <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció, basats en <strong>la</strong> xicoteta i mitjana producció, respectant<br />
les seues cultures i <strong>la</strong> diversitat <strong>de</strong> les formes camperols, pesqueres i indígenes <strong>de</strong> producció<br />
agropecuària, <strong>de</strong> comercialització i <strong>de</strong> gestió <strong>de</strong>ls espais rurals, en els quals <strong>la</strong> dona<br />
ocupa un paper fonamental».<br />
La Via Campero<strong>la</strong> ha encunyat el concepte <strong>de</strong> sobirania alimentària no només com una alternativa<br />
per als greus problemes que afecten l’alimentació mundial i l’agricultura, sinó<br />
com una proposta <strong>de</strong> futur sustentada en principis d’humanitat, com ara els d’autonomia<br />
i auto<strong>de</strong>terminació <strong>de</strong>ls pobles. Es tracta més prompte d’un principi, d’una ètica <strong>de</strong> vida,<br />
d’una manera <strong>de</strong> veure el món i construir-lo sobre bases <strong>de</strong> justícia i igualtat. És un terme<br />
que no respon a una <strong>de</strong>finició acadèmica, sinó que emergix d’un procés <strong>de</strong> construcció<br />
col·lectiu, participatiu, popu<strong>la</strong>r i progressista, que s’ha enriquit en els seus continguts<br />
com a resultat d’un conjunt <strong>de</strong> <strong>de</strong>bats i discussions polítiques iniciats en el procés mateix<br />
<strong>de</strong> conformació <strong>de</strong> <strong>la</strong> instància que acull les organitzacions camperoles crítiques a les actuals<br />
polítiques agràries liberalitzadores i d’alimentació.<br />
Per tant, el terme <strong>de</strong> sobirania inclou aspectes que <strong>la</strong> FAO no arreplega:<br />
–Prioritzar l’ús <strong>de</strong> <strong>la</strong> terra per a fins alimentaris.<br />
–Assegurar l’accés <strong>de</strong>ls l<strong>la</strong>uradors a <strong>la</strong> terra, a l’aigua <strong>de</strong> qualitat i a un mercat en el qual<br />
es preserven les l<strong>la</strong>vors tradicionals, tot lluitant contra les l<strong>la</strong>vors transgèniques.<br />
–El dret <strong>de</strong>ls/les camperols a produir aliments i el dret <strong>de</strong>ls/les consumidors a <strong>de</strong>cidir què<br />
és el que volen consumir, com i qui ho produïx.<br />
–El dret a <strong>la</strong> propietat <strong>de</strong> <strong>la</strong> terra per part <strong>de</strong> les/els agricultors.<br />
–Promoció <strong>de</strong> mo<strong>de</strong>ls <strong>de</strong> consum locals.<br />
–El dret <strong>de</strong>ls països i pobles a generar les seues pròpies polítiques agràries.<br />
–El reconeixement <strong>de</strong>ls drets <strong>de</strong>ls l<strong>la</strong>uradors que <strong>de</strong>senvolupen un paper essencial en <strong>la</strong><br />
producció agríco<strong>la</strong> i en l’alimentació.<br />
–Promoció <strong>de</strong> mo<strong>de</strong>ls agrícoles sostenibles.<br />
Això en termes generals, però <strong>la</strong> perspectiva <strong>de</strong> gènere s’ha d’incorporar en totes les accions<br />
que es realitzen, les dones han <strong>de</strong> ser reconegu<strong>de</strong>s i valora<strong>de</strong>s en tots els estaments<br />
<strong>de</strong> po<strong>de</strong>r, producció i cura, per assolir realment mo<strong>de</strong>ls <strong>de</strong> producció sostenibles.<br />
MODEL AGROALIMENTARI ACTUAL COM A GENERADOR DE DESIGUALTATS<br />
La revolució industrial o revolució verda trasl<strong>la</strong>dada al camp representa una transformació<br />
d’una agricultura <strong>de</strong> subsistència basada en pràctiques d’autogestió locals, que selecciona<br />
varietats i gestiona <strong>la</strong> fertilitat <strong>de</strong>l sòl, on <strong>la</strong> dona ocupa un paper molt important<br />
en una agricultura <strong>de</strong> mercat, que suposa noves inversions en maquinària, adobs, l<strong>la</strong>vors,<br />
sobre <strong>la</strong> base <strong>de</strong> les <strong>de</strong>man<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l mercat (varietats híbri<strong>de</strong>s, monocultius, fertilitzants i<br />
p<strong>la</strong>guici<strong>de</strong>s). Això representa una pèrdua <strong>de</strong>l saber tradicional <strong>de</strong>ls homes i les dones <strong>de</strong>rivat<br />
<strong>de</strong> segles d’experiència.
91/92 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
Esta transformació és especialment important als països <strong>de</strong>l Nord, ja que els països empobrits<br />
no po<strong>de</strong>n entrar en les lleis <strong>de</strong>l mercat capitalista i per tant participar en l’economia<br />
global, però també van patir este canvi a causa <strong>de</strong> <strong>la</strong> instal·<strong>la</strong>ció <strong>de</strong> múltiples empreses<br />
agroalimentàries en els seus territoris, on podien <strong>de</strong>senvolupar les seues activitats econòmiques<br />
amb un abaratiment <strong>de</strong> costos important.<br />
La revolució industrial va implicar molts canvis, es reestructuren els rols masculins i femenins<br />
d’acord amb <strong>la</strong> divisió <strong>de</strong>l treball i <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida, per a i pel nou sistema econòmic, una<br />
divisió <strong>de</strong> rols basada en <strong>la</strong> diferència sexual que perpetuava <strong>la</strong> situació <strong>de</strong> <strong>de</strong>sigualtat.<br />
La mecanització suposa que ja no es necessita tanta mà d’obra, es produïxen migracions<br />
massives a les ciutats. La dona se <strong>la</strong> manté allunyada <strong>de</strong>ls treballs mecànics.<br />
La connexió entre capitalisme i patriarcat suposava <strong>la</strong> necessitat <strong>de</strong> mantindre ocultes les<br />
tasques vincu<strong>la</strong><strong>de</strong>s a <strong>la</strong> vida, ja que facilitava el <strong>de</strong>sp<strong>la</strong>çament <strong>de</strong> costos generats en el<br />
mercat capitalista a l’àmbit familiar.<br />
Hi ha una divisió entre el món <strong>de</strong> <strong>la</strong> producció (treball remunerat, reconegut, orientat<br />
cap al mercat, realitzat pels homes) i el <strong>de</strong> <strong>la</strong> reproducció (treball no remunerat, no reconegut,<br />
orientat al grup domèstic i realitzat per dones). La lluita feminista occi<strong>de</strong>ntal<br />
s’ha encaminat a qüestionar esta rígida dicotomia intentant fer-nos un espai en els treballs<br />
tradicionalment masculins, mentre que les veus <strong>de</strong> les dones l<strong>la</strong>uradores <strong>de</strong>ls països<br />
empobrits han cridat per <strong>la</strong> valorització <strong>de</strong> les tasques domèstiques, tot intentant fer <strong>de</strong><br />
l’espai reproductiu un espai <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r.<br />
Per tant, el patriarcat és <strong>la</strong> columna vertebral <strong>de</strong> les tendències capitalistes que apunten<br />
a produir més, <strong>de</strong>senvolupar tecnologies, augmentar <strong>la</strong> rendibilitat, explotar més.<br />
Actualment el mercat <strong>de</strong>cidix sobre les polítiques agrícoles i les pràctiques alimentàries<br />
que en resulten, els pobles a penes tenen el paper <strong>de</strong> consumidors, no <strong>de</strong> subjectes<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>cisions, <strong>la</strong> qual cosa atempta les bases <strong>de</strong> <strong>la</strong> sobirania alimentària.<br />
Algunes estimacions establixen que hui en dia l’agricultura mundial podria alimentar més<br />
<strong>de</strong>l doble <strong>de</strong> <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció mundial.<br />
MONOPOLI DE LES LLAVORS<br />
Des <strong>de</strong>ls orígens <strong>de</strong> l’agricultura s’han creat, conservat i renovat nombroses varietats<br />
<strong>de</strong> p<strong>la</strong>ntes cultiva<strong>de</strong>s i animals, adaptant-los a les necessitats i a les condicions particu<strong>la</strong>rs<br />
<strong>de</strong> cada clima, <strong>de</strong> cada lloc. Això s’ha fet a través <strong>de</strong> <strong>la</strong> selecció <strong>de</strong> les millors<br />
p<strong>la</strong>ntes i varietats, guardant <strong>la</strong> sement i intercanviant-<strong>la</strong>.<br />
Actualment això no és possible, hi ha legis<strong>la</strong>cions i tractats internacionals que controlen<br />
i privatitzen el comerç mundial <strong>de</strong> l<strong>la</strong>vors, tot provocant un problema complex i<br />
<strong>de</strong> difícil solució.<br />
Només <strong>de</strong>u empreses controlen el 67% <strong>de</strong>l mercat <strong>de</strong> l<strong>la</strong>vors <strong>de</strong> varietats comercials.<br />
Estes empreses pressionen cada vegada més per a traure beneficis i intenten imposar<br />
el cultiu d’estes varietats en tot el món.<br />
El que passa és que el món no s’alimenta amb estes varietats, ni l’agricultura se sustenta<br />
a colp <strong>de</strong> patents.<br />
Els organismes modificats genèticament (OMG) també són un atemptat a l’agricultura<br />
campero<strong>la</strong>. Els OMG són molt perillosos <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista <strong>ambiental</strong>, ja que el<br />
transgen pot passar a espècies emparenta<strong>de</strong>s, tant silvestres com cultiva<strong>de</strong>s, són cultius<br />
altament <strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> p<strong>la</strong>guici<strong>de</strong>s i herbici<strong>de</strong>s. Des d’un punt <strong>de</strong> vista agronòmic,<br />
són l<strong>la</strong>vors que estan patenta<strong>de</strong>s, amb <strong>la</strong> qual cosa no es po<strong>de</strong>n tornar a p<strong>la</strong>ntar,<br />
ni per <strong>de</strong>scomptat intercanviar.
93/94 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
Les dones són ancestrals coneixedores <strong>de</strong>l maneig i <strong>la</strong> gestió <strong>de</strong> les l<strong>la</strong>vors, <strong>de</strong> guardar-les<br />
i transmetre-les <strong>de</strong> generació en generació, i moltes han obtingut els seus ingressos sobre<br />
<strong>la</strong> base d’este ofici.<br />
La tecnologia i els drets <strong>de</strong> propietat intel·lectual, per tant, constituïxen un altre <strong>de</strong>ls<br />
instruments per a expulsar les dones <strong>de</strong> <strong>la</strong> producció d’aliments.<br />
PROBLEMES EN LA SALUT DE LES DONES<br />
El mo<strong>de</strong>l que regix <strong>la</strong> producció d’aliments a nivell mundial ocasiona també greus problemes<br />
<strong>de</strong> salut en les dones. Són escassos els estudis sanitaris realitzats <strong>de</strong>s d’una perspectiva<br />
<strong>de</strong> gènere, especialment els estudis toxicològics que analitzen les dosis tòxiques d’un<br />
producte.<br />
Po<strong>de</strong>m c<strong>la</strong>ssificar els danys a <strong>la</strong> salut femenina en diferents categories:<br />
Biològics:<br />
L’ingent ús <strong>de</strong> productes agroquímics en l’agricultura industrial està provocant múltiples<br />
problemes <strong>de</strong> salut. L’Organització Mundial <strong>de</strong> <strong>la</strong> Salut (OMS) estima que en <strong>la</strong> primera<br />
meitat <strong>de</strong>ls anys noranta es van produir <strong>de</strong> 2 a 5 milions <strong>de</strong> casos d’enverinament per p<strong>la</strong>guici<strong>de</strong>s,<br />
<strong>de</strong>ls quals 40.000 van ser mortals. En el cas <strong>de</strong> les dones, els efectes nocius es<br />
veuen intensificats per <strong>la</strong> seua re<strong>la</strong>ció directa amb els productes generats per a consum<br />
humà en el sistema agrari.<br />
• Problemes reproductius, avortaments, malformacions fetals, esterilitat, modificacions<br />
genètiques en els perío<strong>de</strong>s <strong>de</strong> gestació. Com a exemple <strong>de</strong> l’efecte<br />
nociu <strong>de</strong>ls agrotòxics sobre <strong>la</strong> salut <strong>de</strong> les dones, els trastorns provocats per<br />
l’exposició a xenoestrògens (substàncies químicament simi<strong>la</strong>rs a les hormones<br />
femenines).<br />
Personals:<br />
Moltes dones que treballen assa<strong>la</strong>ria<strong>de</strong>s a explotacions convencionals basa<strong>de</strong>s en el monocultiu<br />
realitzen jorna<strong>de</strong>s <strong>la</strong>borals molt l<strong>la</strong>rgues, cosa que provoca situacions d’estrés<br />
per <strong>la</strong> impossibilitat <strong>de</strong> conciliació amb <strong>la</strong> vida familiar. Sovint no disposen <strong>de</strong> temps per<br />
a cuidar l’alimentació durant <strong>la</strong> jornada.<br />
Ambientals:<br />
Els mèto<strong>de</strong>s <strong>de</strong> producció provoquen inseguretat alimentària i contaminació <strong>de</strong> les fonts<br />
<strong>de</strong> subsistència <strong>de</strong> moltes dones <strong>de</strong>l món.<br />
MERCATS GLOBALS<br />
• Càncer, problemes respiratoris, <strong>de</strong>rmatològics, etc.<br />
• Enverinaments, <strong>la</strong> qual cosa provoca que <strong>la</strong> ca<strong>de</strong>na <strong>de</strong> cures familiars es veja<br />
afectada i les fonts d’ingressos disminuï<strong>de</strong>s, les dones no po<strong>de</strong>n realitzar el<br />
treball domèstic, ni tampoc accedir o continuar en el mercat <strong>la</strong>boral.<br />
Les lleis que regixen el comerç mundial han potenciat el lliure comerç i els canals l<strong>la</strong>rgs<br />
<strong>de</strong> comercialització, en contra d’un comerç més local.<br />
La visió que homes i dones han anat construint al voltant <strong>de</strong> l’agricultura no és <strong>la</strong> mateixa.<br />
De manera general, les dones han consi<strong>de</strong>rat l’activitat agrària com a font d’alimentació,<br />
mentre que els homes l’han consi<strong>de</strong>rada més prompte com una font d’ingressos, implicant-se<br />
especialment en <strong>la</strong> distribució i <strong>la</strong> comercialització <strong>de</strong>ls productes <strong>de</strong>rivats <strong>de</strong> les<br />
activitats agràries, i <strong>de</strong> fet el comerç <strong>de</strong>ls aliments processats és actualment un <strong>de</strong>ls filons<br />
més rendibles que hi ha.<br />
Les dones camperoles tendixen a <strong>de</strong>senvolupar mo<strong>de</strong>ls <strong>de</strong> producció més per a l’autoconsum<br />
o per a <strong>la</strong> venda en mercats locals, tot fomentant mo<strong>de</strong>ls més acords amb <strong>la</strong> sobirania alimentària,<br />
el que passa és que estos xicotets negocis locals no po<strong>de</strong>n competir amb les
95/96 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
grans empreses comercialitzadores i distribuïdores que actualment envaïxen el mercat, i<br />
que <strong>de</strong>ixen sense treball centenars <strong>de</strong> dones.<br />
A més, els productes obtinguts d’una agricultura familiar <strong>de</strong>senvolupada per moltes dones<br />
no complixen les exigències i els cànons <strong>de</strong>l mercat. Hem d’aprofitar això com una cosa<br />
positiva per a <strong>de</strong>senvolupar canals curts <strong>de</strong> comercialització i <strong>de</strong> venda local, i d’esta manera<br />
lluitar contra les polítiques neoliberals <strong>de</strong> distribució i consum.<br />
PROPIETAT DE LA TERRA<br />
Hi ha un gran buit pel que fa a censos i estadístiques que reflectisquen <strong>la</strong> perspectiva <strong>de</strong><br />
gènere, molts <strong>de</strong>ls quals encara no inclouen <strong>la</strong> variable «sexe» en el qüestionari <strong>de</strong>l cens.<br />
En molts censos no es pregunta qui a <strong>la</strong> casa és el propietari legal i pocs indaguen sobre <strong>la</strong><br />
forma en què es va adquirir <strong>la</strong> propietat <strong>de</strong> <strong>la</strong> terra. Per tant, el primer fet amb el qual<br />
hem d’enfrontar-nos a l’hora d’analitzar <strong>la</strong> situació és una gran falta <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s precises.<br />
L’Organització <strong>de</strong> les Nacions Uni<strong>de</strong>s per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) va l<strong>la</strong>nçar<br />
el 16 <strong>de</strong> febrer <strong>de</strong>l 2010 una nova base <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s que exposa els principals obstacles per<br />
al <strong>de</strong>senvolupament rural, sobretot pel que fa a les <strong>de</strong>sigualtats entre homes i dones en<br />
l’accés a <strong>la</strong> terra. Per a <strong>la</strong> realització d’esta base <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s es van consultar les autoritats<br />
nacionals d’estadística, universitats i organitzacions <strong>de</strong> <strong>la</strong> societat civil <strong>de</strong> 78 països<br />
(http://www.fao.org/gen<strong>de</strong>r/<strong>la</strong>ndrights/es/home/).<br />
Alguns estudis apunten que les dones produïm el 70% <strong>de</strong> l’alimentació en <strong>la</strong> majoria <strong>de</strong>ls<br />
països, el 50% a nivell mundial, i que tan sols disposem <strong>de</strong> l’1% <strong>de</strong> <strong>la</strong> terra, a més som titu<strong>la</strong>rs<br />
<strong>de</strong> finques <strong>de</strong> menor grandària que els homes.<br />
La propietat <strong>de</strong> <strong>la</strong> terra és un punt c<strong>la</strong>u per a l’empo<strong>de</strong>rament i l’autonomia <strong>de</strong> les dones<br />
i per a <strong>la</strong> <strong>de</strong>fensa <strong>de</strong>ls seus drets econòmics i socials, així com els <strong>de</strong> les seues famílies.<br />
Hi ha factors socials, econòmics, polítics i culturals que exclouen les dones <strong>de</strong>l control i<br />
<strong>la</strong> propietat <strong>de</strong> <strong>la</strong> terra.<br />
Pràctiques d’herència<br />
Hi ha múltiples pràctiques d’herència segons les diferents cultures, però a grans trets<br />
o resulten discriminatoris per a les dones (viu<strong>de</strong>s i filles) o, en el cas d’emprar-s’hi<br />
sistemes hereditaris igualitaris o bi<strong>la</strong>terals, hi ha el biaix <strong>de</strong> gènere en re<strong>la</strong>ció amb els<br />
rols <strong>de</strong> gènere, i <strong>la</strong> dona és vista principalment com a mestressa, a pesar <strong>de</strong> <strong>la</strong> seua<br />
contribució a l’agricultura, <strong>la</strong> qual és <strong>de</strong>finida com a ocupació masculina. La falta <strong>de</strong><br />
reconeixement social <strong>de</strong>l treball <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona en l’agricultura pot servir com un mecanisme<br />
d’exclusió <strong>de</strong> les dones davant <strong>de</strong>ls seus drets <strong>de</strong> propietat a <strong>la</strong> terra. La divisió <strong>de</strong>l<br />
treball es reflectix en <strong>la</strong> composició <strong>de</strong> l’herència amb les filles que hereten animals,<br />
béns domèstics, diners en efectiu o l’habitatge; mentre que <strong>la</strong> terra es concentra pel<br />
costat <strong>de</strong> <strong>la</strong> línia <strong>de</strong>ls barons.<br />
Pèrdua <strong>de</strong> drets en el matrimoni<br />
La representació <strong>de</strong> <strong>la</strong> l<strong>la</strong>r era exclusiva <strong>de</strong>l marit, qui manejava el patrimoni conjunt<br />
i el patrimoni individual <strong>de</strong> l’esposa. El privilegi masculí d’administrar els béns durant<br />
<strong>la</strong> unió, encara hui ava<strong>la</strong>t per <strong>la</strong> cultura, contribuïx a explicar <strong>la</strong> bretxa <strong>de</strong> gènere en<br />
<strong>la</strong> propietat.<br />
Compra <strong>de</strong> terres<br />
Les dones han tingut <strong>la</strong> compra <strong>de</strong> terres menys accessible en no disposar<br />
d’in<strong>de</strong>pendència econòmica i tindre un menor accés a crèdits.<br />
En les comunitats camperoles regi<strong>de</strong>s per <strong>la</strong> tinença comunal <strong>de</strong> <strong>la</strong> terra els usos i costums<br />
tradicionals discriminen <strong>la</strong> dona i el resultat és que, en <strong>la</strong> majoria d’aquelles,<br />
se’ls nega el dret efectiu a <strong>la</strong> terra.
97/98<br />
Polítiques i reformes agràries<br />
<strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
Han exclòs durant molt <strong>de</strong> temps i en molts llocs <strong>la</strong> dona, ja que l’agricultura ha estat<br />
construïda socialment com una activitat masculina, sense tindre en compte el treball que<br />
les dones aporten. El treball <strong>de</strong> les dones és invisible i no reconegut socialment, <strong>la</strong> qual<br />
cosa els impedix ser-ne beneficiàries directes.<br />
Un pas important cap a <strong>la</strong> justícia social amb equitat <strong>de</strong> gènere han estat els canvis en<br />
les normes legals, quant als drets <strong>de</strong> propietat. Estes reformes, porta<strong>de</strong>s a terme en el<br />
curs <strong>de</strong> més d’un segle, han ampliat substancialment els drets <strong>de</strong> propietat <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona<br />
(Convenció contra l’eliminació <strong>de</strong> tota forma <strong>de</strong> discriminació <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona i les diferents<br />
conferències <strong>de</strong> l’ONU).<br />
Però estos canvis han estat insuficients per anivel<strong>la</strong>r <strong>la</strong> distribució <strong>de</strong>sigual <strong>de</strong> <strong>la</strong> propietat<br />
entre homes i dones. A causa <strong>de</strong> <strong>la</strong> concentració <strong>de</strong>ls béns en mans masculines, cal assegurar<br />
un dret més ampli a l’herència per part <strong>de</strong> les viu<strong>de</strong>s i filles, com també alterar les<br />
normes socials perquè <strong>la</strong> igualtat <strong>de</strong> gènere a nivell formal es traduïsca en una igualtat<br />
<strong>de</strong> gènere real, quant a <strong>la</strong> distribució <strong>de</strong> propietat, i s’avance per esta via en <strong>la</strong> justícia<br />
<strong>de</strong> gènere.<br />
Actualment ens enfrontem a un altre problema. Moltes dones l<strong>la</strong>uradores i indígenes són<br />
expulsa<strong>de</strong>s diàriament <strong>de</strong> les terres per les polítiques <strong>de</strong> concentració i <strong>de</strong>strucció porta<strong>de</strong>s<br />
a terme per les transnacionals en connivència <strong>de</strong>ls governs nacionals i locals.<br />
GESTIONANT LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA: DONES COM A AGENTS ACTIUS EN EL DESEN-<br />
VOLUPAMENT RURAL<br />
Les <strong>de</strong>sigualtats <strong>de</strong> gènere en el món rural han estat assenya<strong>la</strong><strong>de</strong>s entre les més dures <strong>de</strong><br />
les re<strong>la</strong>cions socials que afecten <strong>la</strong> societat i especialment les dones (com ho va assenya<strong>la</strong>r<br />
el 1996 el Moviment <strong>de</strong> Trebal<strong>la</strong>dors Rurals Sense Terra), especialment perquè les dones<br />
no són consi<strong>de</strong>ra<strong>de</strong>s encara ni com a actores econòmiques, ni com a productores <strong>de</strong> sabers<br />
i coneixement, ni com a subjectes sociopolítics.<br />
El que diferencia les dones rurals <strong>de</strong> les urbanes és que no només treballen per a <strong>la</strong><br />
família, com fan totes, sinó que treballen en <strong>la</strong> família. Un exemple és el treball en<br />
agricultura i rama<strong>de</strong>ria en qualitat d’ajuda familiar, pel qual no se les consi<strong>de</strong>ra ni<br />
econòmicament ni socialment ni políticament.<br />
Les dones, no obstant això, tenen un paper c<strong>la</strong>u com a generadores <strong>de</strong> discursos alternatius<br />
sobre <strong>la</strong> ruralitat a partir <strong>de</strong> <strong>la</strong> revisió crítica <strong>de</strong> <strong>la</strong> seua pròpia història.<br />
Les dones rurals encara viuen les conseqüències d’una invisibilització i una <strong>de</strong>svalorització<br />
històrica que no reconeix els seus sabers, les seues funcions, les seues competències,<br />
<strong>la</strong> seua opinió ni <strong>la</strong> seua veu. Ha avançat més <strong>la</strong> dona en el món rural que les<br />
polítiques <strong>de</strong>l món rural. El món rural acull el 20% <strong>de</strong> <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció mundial i ocupa el<br />
80% <strong>de</strong>l territori.<br />
La incorporació <strong>de</strong> l’enfocament <strong>de</strong> gènere en el <strong>de</strong>senvolupament rural s’ha convertit<br />
en <strong>de</strong>terminant per dues raons: a) es tracta <strong>de</strong> territoris més tradicionals, i<br />
intensament afectats pels contrastos i <strong>de</strong>sigualtats <strong>de</strong> gènere en l’accés, distribució<br />
<strong>de</strong>ls recursos i beneficis <strong>de</strong>rivats <strong>de</strong>l <strong>de</strong>senvolupament; i b) dona<strong>de</strong>s les condicions i<br />
l’organització <strong>de</strong> <strong>la</strong> producció i <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida domèstica, el grau d’aïl<strong>la</strong>ment que patixen<br />
les dones és molt elevat<br />
PRODUCTORES DE SABERS<br />
Les dones han estat històricament vincu<strong>la</strong><strong>de</strong>s al <strong>de</strong>scobriment, investigació i creació<br />
<strong>de</strong> l’alimentació, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> invenció <strong>de</strong> l’agricultura.<br />
Han experimentat, hibridat l<strong>la</strong>vors, seleccionat el comestible <strong>de</strong>l no comestible, preservat<br />
aliments, inventat i refinat <strong>la</strong> dietètica, <strong>la</strong> culinària i els seus instruments. Tenen una<br />
l<strong>la</strong>rga tradició <strong>de</strong> recol·lectar, escollir i propagar varietats <strong>de</strong> l<strong>la</strong>vors per als seus usos<br />
alimentaris i medicinals. Són les protectores primàries <strong>de</strong>ls recursos genètics i <strong>de</strong> <strong>la</strong> biodiversitat<br />
al món. Han <strong>de</strong>senvolupat mecanismes <strong>de</strong> producció, processament, distribució,<br />
tot i <strong>la</strong> seua contínua invisibilització.
99/100 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
Són les dones les que han realitzat un minuciós i silenciós treball que ha permés conservar<br />
les l<strong>la</strong>vors i les p<strong>la</strong>ntes amb les quals <strong>de</strong>sprés es feien remeis curatius, artesania, p<strong>la</strong>ts<br />
culinaris, etc.<br />
La valoració <strong>de</strong>ls sabers i coneixements <strong>de</strong> les dones en l’agricultura, l’alimentació i <strong>la</strong><br />
gestió <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida implica <strong>la</strong> transformació <strong>de</strong>ls estereotips generats pel capitalisme i el<br />
patriarcat perquè elles puguen, per fi, arribar a <strong>la</strong> seua condició <strong>de</strong> subjectes i continuar<br />
ampliant i aplicant els seus sabers i coneixements.<br />
La no valorització <strong>de</strong> tals sabers provoca que estos es per<strong>de</strong>n, ja que les dones posseïdores<br />
d’estos coneixements van envellint i hi ha poques joves que <strong>de</strong>cidixen continuar estes<br />
funcions en no estar reconegu<strong>de</strong>s ni visibilitzarse.<br />
GESTIONANT LA BIODIVERSITAT<br />
Hi ha una important i estreta re<strong>la</strong>ció entre biodiversitat i alimentació: si ens referim a<br />
una alimentació saludable i equilibrada entren en joc nombroses famílies, espècies i varietats<br />
tradicionals <strong>de</strong> cada zona, adapta<strong>de</strong>s a les condicions climàtiques <strong>de</strong> cada lloc i que<br />
han estat <strong>la</strong> base <strong>de</strong> l’alimentació i <strong>de</strong> <strong>la</strong> gastronomia tradicionals.<br />
Actualment només onze espècies proporcionen el 75% <strong>de</strong>l consum global <strong>de</strong> calories. Això,<br />
junt amb les qüestions re<strong>la</strong>ciona<strong>de</strong>s amb les l<strong>la</strong>vors i els OMG, està provocant una pèrdua<br />
<strong>de</strong> biodiversitat agríco<strong>la</strong> i, per tant, una pèrdua d’opcions futures d’alimentació.<br />
És per això <strong>de</strong> vital importància <strong>la</strong> conservació <strong>de</strong> les sements d’estes varietats tradicionals<br />
o locals, però també <strong>de</strong>ls coneixements associats a elles sobre el seu cultiu, <strong>la</strong> seua<br />
conservació sobre les seues característiques culinàries.<br />
En este aspecte cal reconéixer <strong>la</strong> tasca creativa <strong>de</strong> les dones en <strong>la</strong> creació d’aliments<br />
nutritius i <strong>de</strong> qualitat. Les dones mantenen autèntiques reserves <strong>de</strong> <strong>la</strong> biodiversitat:<br />
un estudi realitzat a Àsia assenya<strong>la</strong> que seixanta horts d’una mateixa al<strong>de</strong>a albergaven<br />
dues-centes trenta espècies vegetals diferents, on <strong>la</strong> diversitat en cada horta<br />
era <strong>de</strong> quinze a seixanta espècies.<br />
Però el mateix passa en re<strong>la</strong>ció amb <strong>la</strong> rama<strong>de</strong>ria. Les dones fomenten <strong>la</strong> conservació<br />
<strong>de</strong> races <strong>de</strong> bestiar autòctones, molt rústiques i ben adapta<strong>de</strong>s a les condicions<br />
particu<strong>la</strong>rs <strong>de</strong> cada comarca o regió. Este tipus d’activitats contribuïx a preservar el<br />
paisatge i <strong>la</strong> biodiversitat natural <strong>de</strong>l territori, però també <strong>la</strong> biodiversitat cultural<br />
associada.<br />
ACTORES ECONÒMIQUES<br />
Si fem referència al concepte <strong>de</strong> <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa, dins <strong>de</strong> l’ajustament neoliberal<br />
cal consi<strong>de</strong>rar:<br />
• Les diferències objectives entre homes i dones pel que fa a l’accés al treball, el<br />
sa<strong>la</strong>ri i els drets <strong>la</strong>borals.<br />
• Les diferents maneres que homes i dones experimenten <strong>la</strong> pobresa.<br />
• Les dones són consi<strong>de</strong>ra<strong>de</strong>s una força <strong>la</strong>boral secundària, usada pel sector empresarial<br />
per abaratir costos.<br />
Les situacions <strong>la</strong>borals en les quals es po<strong>de</strong>n trobar les dones rurals rarament són úniques,<br />
on més freqüent és <strong>la</strong> compatibilització <strong>de</strong> diverses situacions <strong>la</strong>borals o activitats a temps<br />
parcial. És per això que les dones han <strong>de</strong>mostrat ser una mà d’obra flexible, adaptativa i<br />
pluriactiva, <strong>la</strong> qual cosa possibilita <strong>la</strong> continuïtat <strong>de</strong> moltes empreses familiars.<br />
En general les funcions econòmiques <strong>de</strong> les dones en el món rural es po<strong>de</strong>n dividir<br />
en:<br />
• Ajuda familiar. L’enfocament d’ajudants <strong>de</strong>l negoci familiar és <strong>la</strong> situació més feminitzada.<br />
Col·<strong>la</strong>boradora improductiva <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> perspectiva neoliberal, sense cap remuneració econòmica,<br />
ni reconeixement, l’explotació agrària familiar és on millor es reflectix <strong>la</strong> confusió entre el<br />
treball domèstic reproductiu no remunerat i el treball remunerat productiu. En el cas
101/102 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
d’explotacions <strong>de</strong> reduïda grandària, el treball <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona resulta crucial. En qualitat<br />
d’ajuda familiar, les dones realitzen jorna<strong>de</strong>s excessivament l<strong>la</strong>rgues, i això <strong>de</strong>semboca<br />
en problemes <strong>de</strong> salut, baixa autoestima per <strong>la</strong> falta <strong>de</strong> reconeixement i falta <strong>de</strong> temps<br />
per a formació. A més, comporta una falta d’in<strong>de</strong>pendència econòmica que resulta ser un<br />
punt c<strong>la</strong>u quan es par<strong>la</strong> <strong>de</strong> qüestions <strong>de</strong> violència <strong>de</strong> gènere.<br />
• Titu<strong>la</strong>rs d’una activitat econòmica: este estatus no significa que dirigisquen <strong>la</strong> finca<br />
agríco<strong>la</strong> o rama<strong>de</strong>ra, ja que, sovint, són els marits o companys els qui ho fan. Les explotacions<br />
agràries que regenten tenen una grandària inferior a <strong>la</strong> mitjana, això ha<br />
fet que les dones generen noves fonts d’ocupació alternatives a l’activitat agrària, en<br />
tractar-se d’activitats que coincidixen amb les seues preferències, pel fet d’estar re<strong>la</strong>ciona<strong>de</strong>s<br />
amb els sabers tradicionals. Per exemple, el turisme rural. Les dones viuen<br />
esta activitat com una extensió <strong>de</strong>l seu treball domèstic: transformació artesanal, xicotetes<br />
indústries agroalimentàries, recuperació d’oficis artesanals, etc.<br />
• Assa<strong>la</strong>ria<strong>de</strong>s: les dones que treballen com a assa<strong>la</strong>ria<strong>de</strong>s al camp són contracta<strong>de</strong>s en<br />
perío<strong>de</strong>s <strong>de</strong> temps discontinus, a causa <strong>de</strong>ls monocultius, que tenen alts en <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s<br />
tempora<strong>de</strong>s d’elevada <strong>de</strong>manda <strong>de</strong> mà d’obra i perío<strong>de</strong>s d’inactivitat. En <strong>la</strong> realització<br />
d’este tipus <strong>de</strong> treballs, en <strong>la</strong> seua majoria «no qualificats», reben sa<strong>la</strong>ris molt<br />
inferiors a <strong>la</strong> mitjana masculina. Solen ser tasques eventuals en el cultiu, manuals o en<br />
<strong>la</strong> transformació <strong>de</strong> productes.<br />
Per al treball <strong>de</strong> temporeres es preferixen dones i moltes són immigrants <strong>de</strong> molt diversos<br />
orígens socials, edats i càrregues familiars, que les obliguen a tornar als seus països una<br />
vegada finalitzada <strong>la</strong> campanya. Estes constituïxen el col·lectiu més <strong>de</strong>sfavorit, patixen<br />
impagaments, ma<strong>la</strong>lties <strong>la</strong>borals no reconegu<strong>de</strong>s, acomiadaments en cas <strong>de</strong> ma<strong>la</strong>ltia perllongada.<br />
A més, si han subscrit un contracte, este els impedix moure’s lliurement pel<br />
territori per a buscar altres treballs. La majoria no coneixen els seus drets com a trebal<strong>la</strong>dores<br />
i no s’atrevixen a <strong>de</strong>nunciar les situacions irregu<strong>la</strong>rs.<br />
SUBJECTES SOCIOPOLÍTICS<br />
Les estadístiques que hi ha sobre <strong>la</strong> situació real <strong>de</strong> les dones en el món rural són reduï<strong>de</strong>s<br />
i parcials, es limiten a una sèrie <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s <strong>de</strong>mogràfiques i macroeconòmiques.<br />
Dos factors influïxen en <strong>la</strong> invisibilitat estadística: un, l’ús <strong>de</strong> categories pensa<strong>de</strong>s<br />
per a un mo<strong>de</strong>l masculí d’inserció <strong>la</strong>boral; i dos, el difícil reconeixement que en <strong>de</strong>terminats<br />
contextos tenen les mateixes dones <strong>de</strong> <strong>la</strong> seua pròpia activitat, és a dir<br />
l’autoreconeixement. Això passa sobretot si estes no estan inscrites com a titu<strong>la</strong>rs <strong>de</strong><br />
l’explotació o realitzen treballs <strong>de</strong> manera no regu<strong>la</strong>ritzada dins <strong>de</strong>l negoci familiar,<br />
d’esta manera que<strong>de</strong>n fora <strong>de</strong> les estadístiques oficials.<br />
Les dones continuen quedant fora <strong>de</strong> tots els processos <strong>de</strong> presa <strong>de</strong> <strong>de</strong>cisions en els<br />
casos <strong>de</strong> reforma agrària. Afortunadament en el món rural ja fa temps que van sorgir<br />
moviments sindicals, indígenes, i apareix <strong>la</strong> lluita <strong>de</strong>ls l<strong>la</strong>uradors, en <strong>la</strong> qual <strong>la</strong> dona<br />
no queda totalment al marge i on pren un paper protagonista en molts llocs. Alguns<br />
exemples els po<strong>de</strong>m trobar en Via Campero<strong>la</strong>, el Moviment <strong>de</strong>ls Sense Terra <strong>de</strong> Brasil,<br />
i ací en el nostre país va ser fonamental el paper <strong>de</strong> les dones en sindicats agraris a<br />
Andalusia i a Catalunya.<br />
Les activitats econòmiques genera<strong>de</strong>s per les dones <strong>de</strong> l’entorn rural tenen funcions<br />
c<strong>la</strong>rament socials, fixant pob<strong>la</strong>ció en este àmbit, no permetent <strong>la</strong> <strong>de</strong>gradació <strong>de</strong>l medi<br />
que es produiria si hi haguera abandó. També exercixen una funció cultural, tot perpetuant<br />
i conservant <strong>la</strong> gran diversitat <strong>de</strong> tradicions i sabers popu<strong>la</strong>rs que sense el seu<br />
protagonisme acabarien per<strong>de</strong>nt-se.<br />
GENERANT ALTERNATIVES<br />
1. Afavorir <strong>la</strong> incidència política i <strong>la</strong> participació ciutadana <strong>de</strong> les dones en els processos<br />
<strong>de</strong> presa <strong>de</strong> <strong>de</strong>cisions.<br />
La reivindicació <strong>de</strong> <strong>la</strong> igualtat <strong>de</strong> gènere en el conjunt <strong>de</strong>l p<strong>la</strong>nejament i <strong>la</strong> presa <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>cisions re<strong>la</strong>ciona<strong>de</strong>s amb l’agricultura i l’alimentació, cosa que inclou <strong>la</strong> seua participació<br />
en els dissenys estratègics per a <strong>la</strong> preservació <strong>de</strong> les l<strong>la</strong>vors i altres sabers i<br />
coneixements.
103/104 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
Assolir una participació equitativa en els espais <strong>de</strong> presa <strong>de</strong> <strong>de</strong>cisions, ja que <strong>la</strong> representació continua<br />
sent c<strong>la</strong>rament <strong>de</strong>sigual, també dins <strong>de</strong> les mateixes organitzacions sindicals.<br />
2. Reconstruir les re<strong>la</strong>cions camp-ciutat sobre <strong>la</strong> base <strong>de</strong>ls principis d’igualtat social, equitat<br />
<strong>de</strong> gènere i participació.<br />
La sobirania alimentària només s’assolirà si aconseguim una sobirania econòmica, política<br />
i cultural al marge <strong>de</strong>l sistema econòmic capitalista mundial, nous processos <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament<br />
locals, participatius i horitzontals.<br />
El progrés en el món rural s’ha <strong>de</strong>senvolupat <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> globalització i <strong>la</strong> industrialització i<br />
és necessari donar un gir i revaloritzar les pràctiques agrícoles tradicionals que han estat<br />
<strong>de</strong>valua<strong>de</strong>s econòmicament i socialment, sobretot per a les dones.<br />
3. Sensibilitzar i fomentar mo<strong>de</strong>ls <strong>de</strong> producció i consum i comercialització més justos<br />
socialment i <strong>ambiental</strong>ment.<br />
Mo<strong>de</strong>ls basats en els recursos endògens, en equilibri amb <strong>la</strong> naturalesa, <strong>la</strong> cultura i les tradicions<br />
locals. Sistemes <strong>de</strong> consum local que lluiten contra els monocultius, els transgènics<br />
i l’ocupació <strong>de</strong> productes químics <strong>de</strong> síntesi.<br />
Prendre el control <strong>de</strong> les nostres pròpies activitats econòmiques <strong>de</strong>s <strong>de</strong> les l<strong>la</strong>vors fins <strong>la</strong><br />
comercialització.<br />
4. Accés i presa <strong>de</strong> <strong>de</strong>cisions sobre els recursos.<br />
Defensa <strong>de</strong> les l<strong>la</strong>vors locals amb una participació més igualitària d’homes i dones en els<br />
processos <strong>de</strong> reproducció, multiplicació i intercanvi.<br />
Assolir <strong>la</strong> igualtat entre homes i dones exigix una transformació en l’accés <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona tant<br />
a <strong>la</strong> propietat com al po<strong>de</strong>r. La propietat <strong>de</strong> recursos és important per a establir igualtat<br />
real i anar més enllà <strong>de</strong> <strong>la</strong> igualtat formal o normativa entre homes i dones.<br />
5. Polítiques <strong>de</strong> conciliació que partisquen d’una re<strong>de</strong>finició <strong>de</strong>l contracte social entre<br />
homes i dones.<br />
Trencar <strong>la</strong> dicotomia productiu/reproductiu: les activitats en <strong>la</strong> seua dimensió reproductiva<br />
i no remunerada han <strong>de</strong> ser activitats assumi<strong>de</strong>s com una responsabilitat <strong>de</strong> tota <strong>la</strong> societat<br />
i no només <strong>de</strong> les dones.<br />
6. Regu<strong>la</strong>ritzar i contro<strong>la</strong>r <strong>la</strong> situació <strong>de</strong> les dones immigrants temporeres i <strong>la</strong> informació<br />
i lluita pels seus drets<br />
7. Desenvolupament d’infrastructures en el món rural que permeten <strong>la</strong> conciliació <strong>de</strong><br />
<strong>la</strong> vida.<br />
Les zones rurals han d’estar abasti<strong>de</strong>s <strong>de</strong> serveis socials bàsics, ja que només d’esta<br />
manera es podrà aconseguir que les dones alliberen part <strong>de</strong>l seu temps i puguen emprar-lo<br />
en altres qüestions com ara <strong>la</strong> formació.<br />
AGRICULTURA-RAMADERIA ECOLÒGIQUES I GÈNERE<br />
Definim l’agricultura i <strong>la</strong> rama<strong>de</strong>ria ecològiques com un conjunt <strong>de</strong> tècniques agràries<br />
que exclou l’ús <strong>de</strong> productes químics <strong>de</strong> síntesi, com ara fertilitzants, pestici<strong>de</strong>s, fàrmacs,<br />
etc., amb l’objectiu <strong>de</strong> preservar el medi ambient, mantindre i augmentar <strong>la</strong><br />
fertilitat <strong>de</strong>l sòl i proporcionar aliments amb totes les seues propietats naturals, mitjançant<br />
l’ocupació <strong>de</strong> varietats locals. Per tant, és un mèto<strong>de</strong> <strong>de</strong> producció que genera<br />
autosuficiència i no <strong>de</strong>pendència <strong>de</strong> les grans multinacionals <strong>de</strong>ls agroquímics<br />
Alguns estudis <strong>de</strong>mostren que <strong>la</strong> participació <strong>de</strong> les dones en este tipus d’agricultura<br />
és major que en <strong>la</strong> convencional. Este procés tendix a augmentar, mentre que <strong>la</strong> participació<br />
femenina en el conjunt <strong>de</strong>l sector a penes ha variat: el 1989 el percentatge <strong>de</strong><br />
dones titu<strong>la</strong>rs <strong>de</strong>dica<strong>de</strong>s a l’agricultura convencional era <strong>de</strong>l 23.8%, el 1995 representava<br />
un 23.6% i el 1997 un 24.6% (segons el Cens Agrari <strong>de</strong>l 1989 i les Enquestes sobre
105/106 <strong>Deteriorament</strong> <strong>ambiental</strong> i <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa<br />
Estructura <strong>de</strong> les Explotacions Agrícoles <strong>de</strong>ls anys 1995 i 1997, respectivament), unes xifres<br />
que són sempre inferiors al 27.8% que representen les dones <strong>de</strong>dica<strong>de</strong>s a l’agricultura<br />
ecològica.<br />
La <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> l’agricultura i <strong>la</strong> rama<strong>de</strong>ria biològiques és major en les regions on el<br />
sector agrari ha tingut una acusada <strong>feminització</strong>, que solen coincidir amb zones més agrestes<br />
on <strong>la</strong> mecanització és complicada.<br />
Però també s’ha vist que els projectes d’agricultura ecològica encapça<strong>la</strong>ts per dones<br />
són més nombrosos en llocs on l’associacionisme femení és més actiu..<br />
A les regions <strong>de</strong> països enriquits <strong>la</strong> re<strong>la</strong>ció entre dones i agricultura ecològica s’establix<br />
fonamentalment a través <strong>de</strong>l consum, ja que continuen sent elles qui <strong>de</strong> manera majoritària<br />
prenen les <strong>de</strong>cisions sobre els aliments a consumir, tant a nivell personal com, principalment,<br />
familiar<br />
Les dones, com a principals protagonistes <strong>de</strong> l’adquisició d’aliments ecològics, en general,<br />
<strong>de</strong>c<strong>la</strong>ren ser partidàries <strong>de</strong>ls mateixos per motius <strong>de</strong> salut pròpia i familiar, però els elevats<br />
preus i el difícil accés a estos productes (pel que fa als peribles) les limita bastant.<br />
Un <strong>de</strong>ls punts crítics que tenim en agricultura ecològica és l’actual legis<strong>la</strong>ció CEE/834/2007:<br />
no fa cap tipus <strong>de</strong> referència a qüestions d’equitativitat i igualtat, eliminació <strong>de</strong> jerarquies;<br />
tampoc no intenta promocionar canals curts <strong>de</strong> comercialització; obliga a usar l<strong>la</strong>vors<br />
certifica<strong>de</strong>s, amb <strong>la</strong> qual cosa continuem amb el mateix problema respecte al tema<br />
<strong>de</strong>l lliure accés al material genètic.<br />
Això passa amb <strong>la</strong> majoria <strong>de</strong> normativa que regu<strong>la</strong> <strong>la</strong> producció ecològica a nivell mundial,<br />
per <strong>la</strong> qual cosa molts agricultors i agricultores que no estan d’acord en introduir<br />
els productes ecològics també en el mercat global estan <strong>de</strong>senvolupant processos participatius<br />
dins <strong>de</strong> l’agroecologia, tenint en compte també aspectes socials i d’equitat <strong>de</strong><br />
gènere i <strong>de</strong>senvolupant sistemes propis <strong>de</strong> certificació social.<br />
BIBLIOGRAFÍA<br />
DEERE, C. D. y LEON, M. (2002): Género, Propiedad y Empo<strong>de</strong>ramiento: Tierra, Estado y Mercado<br />
en América Latina, Universidad Nacional Autónoma México/Facultad Latinoamericana <strong>de</strong> Ciencias<br />
Sociales (FLACSO), México.<br />
AZNAR MARQUEZ, J (2009): Desarrollo y trabajo <strong>de</strong> <strong>la</strong>s mujeres en el medio rural, Icaria,<br />
Barcelona.<br />
ACSUR-Las Segovias y Hegoa (2010): Abriendo <strong>la</strong> mirada a <strong>la</strong> interculturalidad, pueblos<br />
indígenas, soberanía alimentaria y educación para <strong>la</strong> paz.<br />
LINKS d´INTERÉS<br />
www.viacampesina.org
107/108<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
1.INTRODUCCIÓN<br />
1 Asociación Chipko.<br />
DONES, AIGUA I SALUT.<br />
TRES TEMES CLAU<br />
EN LA FEMINITZACIÓ<br />
DE LA POBRESA<br />
Verónica Orosa Monteso 1<br />
Quan parlem <strong>de</strong> <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa ens referim a un procés que reflectix <strong>de</strong> manera<br />
global les <strong>de</strong>sigualtats existents entre el gènere femení i el masculí, és per això que<br />
en este article partiré <strong>de</strong> conceptes molt amplis per arribar, a poc a poc, a aspectes locals<br />
imprescindibles a l’hora d’actuar en l’aplicació <strong>de</strong> mo<strong>de</strong>ls <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament eficaços<br />
i equitatius. Anirem <strong>de</strong>sgranant diversos punts c<strong>la</strong>u per a po<strong>de</strong>r entendre com influïx<br />
l’accés a l’aigua, <strong>la</strong> salut i les re<strong>la</strong>cions <strong>de</strong> gènere en diferents entorns en els quals les<br />
dones es troben en c<strong>la</strong>ra <strong>de</strong>sigualtat a l’hora d’abordar actuacions per a <strong>la</strong> lluita contra <strong>la</strong><br />
pobresa. Així arribarem a <strong>la</strong> proposició d’algunes recomanacions que, <strong>de</strong>s d’un punt <strong>de</strong> vista<br />
ecofeminista, l’Associació Chipko consi<strong>de</strong>ra fonamentals per tal d’abordar actuacions<br />
re<strong>la</strong>ciona<strong>de</strong>s amb l’accés a l’aigua i a <strong>la</strong> salut amb perspectiva <strong>de</strong> gènere.
109/110<br />
Durant molts anys el sistema patriarcal i el mo<strong>de</strong>l neoliberal han prevalgut sobre qualsevol<br />
altra forma <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament humà. L’herència que s’ha obtingut ha estat un p<strong>la</strong>neta<br />
en el qual <strong>de</strong> manera més que freqüent ens trobem situacions en les quals dones, naturalesa<br />
i països <strong>de</strong>l Sud es veuen sotmeses i al servei <strong>de</strong>ls antulls i moviments <strong>de</strong>ls mercats 2 .<br />
En conseqüència, s’ha generat un mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> pensament dicotòmic i jeràrquic 3 on preval <strong>la</strong><br />
producció sobre <strong>la</strong> reproducció, raó sobre emoció, públic sobre privat, competició sobre<br />
cooperació i així un l<strong>la</strong>rg etcètera que ens <strong>de</strong>ixa un ba<strong>la</strong>nç en el qual tot allò que permeta<br />
l’acumu<strong>la</strong>ció <strong>de</strong> capital té avantatge sobre <strong>la</strong> cobertura <strong>de</strong> les necessitats bàsiques, en<br />
ocasions sobre els drets humans i <strong>la</strong> sostenibilitat <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida 4 .<br />
La supremacia <strong>de</strong> <strong>la</strong> sobreexplotació natural, <strong>la</strong> <strong>de</strong>sigual distribució <strong>de</strong> <strong>la</strong> riquesa global<br />
i <strong>la</strong> subordinació <strong>de</strong> les dones ens sumixen en un context <strong>de</strong> crisis a les quals cal<br />
prestar especial atenció i abordar <strong>de</strong> manera holística, alguns apunts sobre estes crisis<br />
ens ajudaran a continuar <strong>de</strong>sgranant el problema que ens pertoca en este article:<br />
Crisi <strong>ambiental</strong><br />
Fa referència a l’esgotament <strong>de</strong>ls recursos naturals per una extracció il·limitada d’estos<br />
i <strong>la</strong> manca <strong>de</strong> càlculs que dimensionen <strong>la</strong> capacitat d’acollida i regeneració que té el<br />
p<strong>la</strong>neta <strong>de</strong>ls recursos extrets. Dins d’esta crisi trobem dues subcrisis <strong>de</strong> gran importància<br />
en l’actualitat: l’energètica, l’exemple més obvi <strong>de</strong> <strong>la</strong> qual és l’esgotament <strong>de</strong><br />
reserves petrolieres; i l’alimentària, en <strong>la</strong> qual l’augment <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>de</strong>manda <strong>de</strong>ls biocombustibles,<br />
<strong>de</strong>ls preus <strong>de</strong> fertilitzants, <strong>la</strong> variació <strong>de</strong> les dietes als països rics i d’IDH<br />
mitjà o <strong>la</strong> liberalització <strong>de</strong>l mercat <strong>de</strong> l<strong>la</strong>vors han produït un augment en el preu <strong>de</strong>ls<br />
aliments que per a molts pobles no és abastable.<br />
2 Mies, M. (1988) Women: The Last Colony.<br />
3 Ecologistas en Acción (2008). Tejer <strong>la</strong> Vida en Ver<strong>de</strong> y en Violeta<br />
4 Pérez Orozco, A. (2004) ¿Hacia una Economía Feminista <strong>de</strong> <strong>la</strong> Sospecha?<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
Crisi <strong>de</strong> les cures<br />
La parel<strong>la</strong> heterosexual amb un estricte repartiment <strong>de</strong> rols home guanyador <strong>de</strong>l pa/<br />
dona mestressa <strong>de</strong> casa funcionava com a base sobre <strong>la</strong> qual s’erigia l’estructura <strong>de</strong>l<br />
mercat <strong>la</strong>boral i <strong>de</strong> l’estat <strong>de</strong>l benestar 5 . La incorporació <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona al mercat <strong>la</strong>boral<br />
produí que els espais <strong>de</strong> les cures quedaren, en part, <strong>de</strong>satesos, en no incorporar-se<br />
els homes a les tasques <strong>de</strong> cures. En l’actualitat això provoca un gran nombre <strong>de</strong> situacions<br />
d’exclusió social per a aquelles persones que requerixen atencions especials.<br />
El problema, fins ara, s’ha estat resolvent gràcies a persones, dones majoritàriament,<br />
que han migrat, normalment <strong>de</strong>s <strong>de</strong> països <strong>de</strong>l Sud, per a cobrir els espais <strong>de</strong> cures<br />
que han quedat buits. D’esta manera s’ha generat una ca<strong>de</strong>na global <strong>de</strong> cures que pot<br />
conduir a situacions <strong>de</strong> <strong>de</strong>pendència en les <strong>de</strong>stinacions d’estes dones i d’abandó en<br />
els seus països <strong>de</strong> origen.<br />
Crisi financera<br />
L’actual composició institucional <strong>de</strong>ls mercats, <strong>la</strong> <strong>de</strong>sregu<strong>la</strong>ció prevalent en estos i<br />
l’enorme disponibilitat <strong>de</strong> liquiditat en mans priva<strong>de</strong>s han limitat fins i tot l’acció concertada<br />
<strong>de</strong>ls governs nacionals. Alhora que <strong>la</strong> multiplicació <strong>de</strong> crisis financeres nacionals<br />
ha portat a l’esgotament <strong>de</strong>l mo<strong>de</strong>l d’estabilització promogut pel Fons Monetari<br />
Internacional i les polítiques econòmiques <strong>de</strong>ls mateixos Estats nacionals 6 .<br />
Per a exemplificar les conseqüències d’un sistema que funciona basant-se en l’obtenció<br />
<strong>de</strong> lucre i en el qual els ingressos i torna<strong>de</strong>s no es porten a terme <strong>de</strong> manera equitativa<br />
és necessari ressenyar algunes da<strong>de</strong>s i xifres publica<strong>de</strong>s per diversos mitjans i en<br />
diferents àmbits:<br />
5 Pérez Orozco, A. (2006). Amenaza tormenta: <strong>la</strong> crisis <strong>de</strong> los cuidados y <strong>la</strong> reorganización <strong>de</strong>l sistema económico.<br />
6 Girón, A.; Correa, E. Mercados financieros globales: <strong>de</strong>sregu<strong>la</strong>ción y crisis financieras
111/112<br />
• El 70% <strong>de</strong> les pobres <strong>de</strong>l p<strong>la</strong>neta són dones 7 .<br />
• El 10% <strong>de</strong>ls caps d’Estat al món són dones 8 .<br />
• El 3% <strong>de</strong> les 1.000 empreses més po<strong>de</strong>roses <strong>de</strong>l món tenen una dona com a presi<strong>de</strong>nta.<br />
• Les dones guanyen un poc més <strong>de</strong>l 50% <strong>de</strong>l que guanyen els homes al món.<br />
• De les 3.000 milions <strong>de</strong> persones ocupa<strong>de</strong>s al p<strong>la</strong>neta el 40% són dones i el 60% homes.<br />
• Les dones realitzen les 2/3 parts <strong>de</strong>l treball al món, produïxen el 50% <strong>de</strong>ls aliments <strong>de</strong>l<br />
p<strong>la</strong>neta i a penes perceben el 10% <strong>de</strong>ls ingressos mundials 9 .<br />
• Al món només l’1% <strong>de</strong> <strong>la</strong> propietat <strong>de</strong> <strong>la</strong> Terra està en mans <strong>de</strong> dones 10 .<br />
• Les dones produïxen entre el 60% i el 80% <strong>de</strong>ls aliments en <strong>la</strong> majoria <strong>de</strong>ls països en<br />
<strong>de</strong>senvolupament.<br />
• 1.100 milions <strong>de</strong> persones no tenen accés a l’aigua potable 11 .<br />
• 2.400 milions no disposa d’instal·<strong>la</strong>cions sanitàries a<strong>de</strong>qua<strong>de</strong>s.<br />
• Al voltant <strong>de</strong> 6.000 xiquets/tes moren cada dia per ma<strong>la</strong>lties re<strong>la</strong>ciona<strong>de</strong>s amb l’aigua<br />
i <strong>la</strong> falta <strong>de</strong> sanejament..<br />
7 Fuente: ONU<br />
8 Fuente: Forbes (07/10/2010)<br />
9 Fuente: Campaña <strong>de</strong> <strong>la</strong> ONU 2005<br />
10 Fuente: FAO Focus<br />
11 Fuente: UN World Water Assessment Programme<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
• El 80% <strong>de</strong> les ma<strong>la</strong>lties <strong>de</strong>ls països empobrits és a causa <strong>de</strong>l consum d’aigua no potable<br />
i d’insalubritat.<br />
• Els països amb més <strong>de</strong>sigualtats <strong>de</strong> gènere coincidixen amb els més pobres i amb<br />
els que tenen un menor accés a aigua i sanejament 12 .<br />
A <strong>la</strong> llum d’estes da<strong>de</strong>s s’observa <strong>la</strong> c<strong>la</strong>ra <strong>de</strong>sigualtat existent entre homes i dones i<br />
països enriquits i empobrits a nivell p<strong>la</strong>netari. Un <strong>de</strong>tall, almenys curiós, <strong>de</strong> les xifres<br />
que es reflectixen en este apartat són els organismes que les publiquen: UNWAP, FAO,<br />
UNICEF, si ens hi fixem, estos mateixos organismes són els que l’any 2000 van promoure<br />
els 8 Objectius <strong>de</strong> Desenvolupament <strong>de</strong>l Mil·lenni. Objectius que, observats <strong>de</strong>s d’una<br />
perspectiva integral, ens po<strong>de</strong>n dur a comprendre com, assegurant <strong>la</strong> consecució <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
meta 10 (reduir a <strong>la</strong> meitat per a l’any 2015 el percentatge <strong>de</strong> persones que no disposen<br />
d’aigua potable i serveis <strong>de</strong> sanejament segurs) i <strong>de</strong> l’objectiu 7 (garantir <strong>la</strong> sostenibilitat<br />
<strong>de</strong>l medi ambient), es podrien complir, en bona part, els objectius 2 (Educació<br />
Universal), 4 (reduir <strong>la</strong> mortaldat infantil) i 5 (millorar <strong>la</strong> salut materna).<br />
Durant el que queda d’article analitzarem diversos aspectes que ens duran a comprendre<br />
per què l’educació, <strong>la</strong> salut <strong>de</strong> les dones i <strong>la</strong> salut <strong>de</strong> <strong>la</strong> infància estan directament<br />
re<strong>la</strong>ciona<strong>de</strong>s amb l’abastiment d’aigua i l’accessibilitat a serveis <strong>de</strong> sanejament segurs.<br />
12 Unicef, Gen<strong>de</strong>r and Water Alliance, WEDC (2006). Agua, Saneamiento e Higiene. Para El<strong>la</strong>s, el Tema Crucial.
113/114<br />
2.CONCEPTES BÀSICS<br />
Perspectiva <strong>de</strong> gènere<br />
El 1949 Simone <strong>de</strong> Beauvoir incorpora en el seu llibre El segon sexe <strong>la</strong> parau<strong>la</strong> gènere.<br />
El gènere, com a categoria social, és una <strong>de</strong> les contribucions teòriques més significatives<br />
<strong>de</strong>l feminisme contemporani, sorgix per a explicar l’existència <strong>de</strong> <strong>de</strong>sigualtats<br />
entre homes i dones, on s’atribuïxen característiques psicològiques i socioculturals a<br />
cadascun <strong>de</strong>ls sexes per a cada moment històric i en cada societat 13 .<br />
La perspectiva <strong>de</strong> gènere implica:<br />
a) i<strong>de</strong>ntificar les re<strong>la</strong>cions <strong>de</strong>siguals <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r que es donen entre gèneres;<br />
b) que les re<strong>la</strong>cions <strong>de</strong> gènere es construïxen històricament i socialment per les persones;<br />
c) que estes re<strong>la</strong>cions interaccionen amb altres factors socials com ara l’ètnia, religió,<br />
edat, condició sexual, etc.<br />
La perspectiva <strong>de</strong> gènere és un concepte teòric científic que s’aproxima a <strong>la</strong> realitat<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> mirada a ambdós sexes. Servix per a i<strong>de</strong>ntificar les <strong>de</strong>sigualtats <strong>de</strong> gènere<br />
en tots els àmbits <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida: cultura, família, treball, esco<strong>la</strong>, amistat, etc. I permet<br />
prendre mesures per arribar a l’equitat <strong>de</strong> gènere.<br />
Equitat <strong>de</strong> gènere<br />
Tracte imparcial <strong>de</strong> dones i homes, segons les seues necessitats respectives, ja siga<br />
amb un tracte equitatiu o amb un diferenciat però que es consi<strong>de</strong>ra equivalent pel que<br />
13 Gamba, S. (2008). Diccionario <strong>de</strong> estudios <strong>de</strong> Género y Feminismos. Ed. Biblos<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
fa als drets, els beneficis, les obligacions i les possibilitats. En l’àmbit <strong>de</strong>l <strong>de</strong>senvolupament,<br />
l’objectiu d’assolir l’equitat <strong>de</strong> gènere sovint exigix <strong>la</strong> incorporació <strong>de</strong> mesures<br />
específiques per a compensar els <strong>de</strong>savantatges històrics i socials que arrosseguen<br />
les dones 14 .<br />
Aigua<br />
L’aigua és un recurs natural limitat i un bé públic fonamental per a <strong>la</strong> vida i <strong>la</strong> salut.<br />
El dret humà a l’aigua és indispensable per a viure dignament i és condició prèvia per<br />
a <strong>la</strong> realització d’altres drets humans 15 .<br />
Dret humà<br />
Kofi Anan, el 2005, va <strong>de</strong>finir els drets humans així: «Els drets humans són el fonament<br />
<strong>de</strong> l’existència i coexistència humanes. Són universals, indivisibles i inter<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts.<br />
I es troben en el cor <strong>de</strong> tot el que Nacions Uni<strong>de</strong>s aspira a aconseguir en <strong>la</strong> seua missió<br />
global <strong>de</strong> pau i <strong>de</strong>senvolupament».<br />
Aigua per a <strong>la</strong> Vida<br />
Partint <strong>de</strong> <strong>la</strong> pregunta què és l’aigua per a <strong>la</strong> vida?, <strong>de</strong> <strong>la</strong> manera més simple, podíem<br />
transformar el mateix concepte d’aigua «per a <strong>la</strong> vida» en un altre, molt més ac<strong>la</strong>ridor,<br />
que seria «aigua per a po<strong>de</strong>r viure». I d’ací ens sorgiria una altra pregunta, que<br />
és: «per a po<strong>de</strong>r viure qui?». I ací cal començar a <strong>de</strong>limitar <strong>la</strong> resposta per a po<strong>de</strong>r<br />
construir <strong>la</strong> <strong>de</strong>finició que ens pertoca. La resposta triada més senzil<strong>la</strong> seria: Per a po<strong>de</strong>r<br />
viure les persones, totes les persones 16 .<br />
14 IFAD (2003)<br />
15 Consejo Económico y Social <strong>de</strong> Naciones Unidas (2002).<br />
16 Sandín, M. (2008). Agua para <strong>la</strong> Vida
115/116<br />
Salut<br />
Estat <strong>de</strong> complet benestar físic, mental, espiritual, emocional i social, i no so<strong>la</strong>ment<br />
l’absència d’afeccions o ma<strong>la</strong>lties. La salut implica que totes les necessitats fonamentals<br />
<strong>de</strong> les persones estan cobertes: afectives, sanitàries, nutricionals, socials i<br />
culturals 17 .<br />
3.AIGUA, DONES I SALUT<br />
3.1.AIGUA<br />
Disponibilitat<br />
L’aigua és l’element més abundant <strong>de</strong> <strong>la</strong> terra, però només un 2,5% és dolça i està distribuïda<br />
segons es mostra en <strong>la</strong> gràfica 1. Del total d’aigua no sa<strong>la</strong>da, l’ésser humà pot<br />
aprofitar l’aigua <strong>de</strong> l<strong>la</strong>cs, embassaments i rius i part <strong>de</strong> <strong>la</strong> subterrània.<br />
17 La Organización Mundial <strong>de</strong> <strong>la</strong> Salud (OMS), 1946.<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
Fig.1. Distribució<br />
d’aigua dolça al<br />
món.<br />
La seua distribució no és igual en tots els continents. En <strong>la</strong> figura 2 po<strong>de</strong>m observar com<br />
es repartix l’aigua disponible al p<strong>la</strong>neta, cal <strong>de</strong>stacar <strong>la</strong> situació asiàtica, on l’aigua disponible<br />
per persona és molt menor que en <strong>la</strong> resta <strong>de</strong>ls continents. A més, hi ha enormes<br />
variacions en <strong>la</strong> precipitació i evaporació, segons les zones geogràfiques continentals on<br />
ens posicionem.<br />
Fig.2. Distribució<br />
d’aigua dolça disponible<br />
per continent.<br />
La precipitació constituïx <strong>la</strong> principal font d’aigua per a tots els usos humans i ecosistemes.<br />
Esta precipitació és arreplegada per les p<strong>la</strong>ntes i el sòl, s’evapora en l’atmosfera<br />
mitjançant l’evapotranspiració i corre fins <strong>la</strong> mar a través <strong>de</strong>ls rius o fins els l<strong>la</strong>cs i zones<br />
humi<strong>de</strong>s. L’ésser humà extrau un 8% <strong>de</strong>l total anual d’aigua dolça renovable (l<strong>la</strong>cs,<br />
rius, embassaments i part <strong>de</strong> les subterrànies) i s’apropia <strong>de</strong>l 26% <strong>de</strong> l’evapotranspiració<br />
anual i <strong>de</strong>l 54% <strong>de</strong> les aigües <strong>de</strong> vessament accessibles. El control que <strong>la</strong> humanitat<br />
exercix sobre les aigües <strong>de</strong> vessament és ara global i l’home ocupa actualment un paper<br />
important en el cicle hidrològic. El consum d’aigua per càpita augmenta (a causa<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> millora <strong>de</strong>ls nivells <strong>de</strong> vida), <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció creix i en conseqüència el percentatge<br />
d’aigua objecte d’apropiació s’eleva. Si se sumen les variacions espacials i temporals
117/118<br />
<strong>de</strong> l’aigua disponible, es pot dir que <strong>la</strong> quantitat d’aigua existent per a tots els usos<br />
està començant a escassejar i això ens podria dur fins a una greu crisi <strong>de</strong> l’aigua 18 .<br />
Contaminació i canvi climàtic<br />
Al voltant <strong>de</strong> dos milions <strong>de</strong> tones <strong>de</strong> residus són l<strong>la</strong>nçats diàriament a l’aigua, incloenthi<br />
residus industrials i químics, abocaments humans i restes agrícoles (fertilitzants, pestici<strong>de</strong>s<br />
i residus <strong>de</strong> pestici<strong>de</strong>s). Es calcu<strong>la</strong> que <strong>la</strong> producció global d’aigües residuals és<br />
d’aproximadament 1.500 km3. Assumint que un litre d’aigües residuals contamina huit<br />
litres d’aigua dolça, <strong>la</strong> càrrega mundial <strong>de</strong> contaminació pot ascendir actualment a 12.000<br />
km3. Com sempre, les pob<strong>la</strong>cions més pobres resulten les més afecta<strong>de</strong>s, amb un 50% <strong>de</strong><br />
<strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció <strong>de</strong>ls països en <strong>de</strong>senvolupament exposada a fonts d’aigua contamina<strong>de</strong>s.<br />
Amb una tendència perceptible cap a condicions meteorològiques extremes més freqüents,<br />
és probable que les inundacions, sequeres, al<strong>la</strong>us <strong>de</strong> fang, tifons i ciclons augmenten.<br />
És possible que disminuïsquen els cabals <strong>de</strong>ls rius en perío<strong>de</strong>s <strong>de</strong> flux escàs i<br />
<strong>la</strong> qualitat <strong>de</strong> l’aigua empitjorarà, sens dubte, a causa <strong>de</strong> l’augment <strong>de</strong> les càrregues<br />
contaminants i <strong>de</strong> <strong>la</strong> temperatura <strong>de</strong> l’aigua. Les estimacions recents suggerixen que<br />
el canvi climàtic serà responsable <strong>de</strong> prop <strong>de</strong>l 20% <strong>de</strong> l’increment <strong>de</strong> l’escassesa global<br />
d’aigua.<br />
3.2 AIGUA, DONES I POBRESA<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
En moltes cultures <strong>de</strong>l món són les dones les qui s’encarreguen <strong>de</strong>l proveïment d’aigua<br />
per a <strong>la</strong> cobertura <strong>de</strong> les necessitats bàsiques, i per tant per al sosteniment <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida.<br />
El contacte diari amb l’aigua fa estes dones molt més vulnerables davant <strong>de</strong> situacions<br />
<strong>de</strong> contaminació o <strong>de</strong> catàstrofes naturals, Khos<strong>la</strong> i Pearls van afirmar el 2003 que <strong>la</strong><br />
18 ONU (2003). Agua para Todos, Agua Para <strong>la</strong> Vida. Informe <strong>de</strong> <strong>la</strong>s Naciones Unidas Sobre el Desarrollo <strong>de</strong> los Recursos Hídricos en el Mundo. Programa para<br />
<strong>la</strong> Evaluación <strong>de</strong> los recursos hídricos.<br />
contaminació i <strong>la</strong> falta d’accés a l’aigua multipliquen el cicle <strong>de</strong> pobresa, les ma<strong>la</strong>lties<br />
transmeses per l’aigua i les inequitats <strong>de</strong> gènere.<br />
Però i què és ser pobre?<br />
Pobresa, segons <strong>la</strong> GWA, és un «fenomen multidimensional i geogràficament específic,<br />
que varíia amb l’edat, <strong>la</strong> cultura, el gènere i altres característiques socioeconòmiques»<br />
19 .<br />
19 Gen<strong>de</strong>r and Water Alliance (2007). Género, Agua y Pobreza.<br />
Fig.1. Distribució <strong>de</strong> agua dulce en el mundo
119/120<br />
Però <strong>la</strong> i<strong>de</strong>ologia <strong>de</strong>l <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong>c<strong>la</strong>ra les economies <strong>de</strong> subsistència com a<br />
pobres, en el sentit d’estar priva<strong>de</strong>s d’alguna cosa perquè no participen majoritàriament<br />
en l’economia <strong>de</strong> mercat i no consumixen merca<strong>de</strong>ries produï<strong>de</strong>s per al mercat<br />
i distribuï<strong>de</strong>s a través d’este, encara que potser estan satisfent eixes necessitats mitjançant<br />
mecanismes d’autoproveïment. La subsistència, percebuda culturalment com<br />
a pobresa, no necessàriament implica una baixa qualitat <strong>de</strong> vida material. Així és i po<strong>de</strong>m<br />
recórrer a alguns exemples que ens <strong>de</strong>mostren com sovint sostenibilitat, qualitat<br />
i salut van lliga<strong>de</strong>s a este tipus d’economies. Les cases <strong>de</strong> bambú o fang, en compte<br />
<strong>de</strong> les construï<strong>de</strong>s amb ciment, són climàticament més confortables, els materials són<br />
renovables i respecten molt més <strong>la</strong> capacitat <strong>de</strong> regeneració <strong>de</strong>l medi; a més, sovint<br />
les fan més resistents a <strong>de</strong>terminats fenòmens climàtics extrems com ara les ones <strong>de</strong><br />
calor. Les dones que utilitzen roba <strong>de</strong> fibra natural en lloc <strong>de</strong> materials sintètics també<br />
són consi<strong>de</strong>ra<strong>de</strong>s pobres, però els seus teixits són molt més resistents. El mill <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />
punt <strong>de</strong> vista nutritiu és molt superior als aliments processats 20 . El concepte <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament<br />
predominant patrocina un estil <strong>de</strong> vida que sovint ha generat una menor<br />
disponibilitat d’aigua i <strong>de</strong> terra fèrtil i menor riquesa genètica.<br />
A més, es pot <strong>de</strong>mostrar que les percepcions <strong>de</strong> pobresa diferixen entre homes i dones.<br />
Un exemple el trobem en l’estudi publicat per Narayan l’any 2000, dut a terme a<br />
Ghana: pobresa per als homes significava incapacitat <strong>de</strong> generar ingressos, però per a<br />
les dones <strong>la</strong> pobresa era inseguretat alimentària.<br />
En el quadre que es presenta a continuació po<strong>de</strong>m observar quines implicacions té <strong>la</strong><br />
pobresa i quines són les principals vulnerabilitats <strong>de</strong> les dones davant d’esta situació.<br />
20 Shiva, V. (1988). Abrazar <strong>la</strong> vida. Mujer, ecología y <strong>de</strong>sarrollo.<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
Pobresa<br />
Privació <strong>de</strong> béns materials<br />
Falta <strong>de</strong> veu o <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r<br />
Vulnerabilitat davant les crisis<br />
Limitacions per afrontar les<br />
crisis<br />
Falta d’oportunitats<br />
Falta <strong>de</strong> capacitats<br />
Vulnerabilitat<br />
<strong>de</strong> les dones<br />
Distribució <strong>de</strong>sigual <strong>de</strong> l’ingrés<br />
Control sobre propietat<br />
Control ingressos<br />
Accés insums productius<br />
Presa <strong>de</strong> <strong>de</strong>cisions<br />
Tracte esbiaixat en els mercats<br />
<strong>la</strong>borals<br />
Falta <strong>de</strong> drets Exclusió social<br />
3.3. ASPECTE FONAMENTALS DE LA RELACIÓ ENTRE L’AIGUA I LA FEMINITZACIÓ DE LA<br />
POBRESA<br />
1.1.1.Temps<br />
En <strong>la</strong> majoria <strong>de</strong> les cultures les dones i les xiquetes s’encarreguen d’aconseguir aigua<br />
per a cuinar, netejar, mantindre <strong>la</strong> salut i <strong>la</strong> higiene, cultivar aliments, etc.<br />
El 75% <strong>de</strong> les dones a Nepal treballen al camp, enfront d’un 48% <strong>de</strong>ls homes. El 99%<br />
d’elles realitzen les tasques domèstiques i el 94% s’encarreguen d’anar a buscar aigua<br />
soles.<br />
A Àfrica i Àsia les dones caminen un terme mitjà <strong>de</strong> sis quilòmetres per trajecte per<br />
abastir d’aigua els seus nuclis familiars.
121/122<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
A més, el temps que xiquetes i dones invertixen en anar a per aigua és diferent a nuclis<br />
urbans i a les zones rurals, en els primers po<strong>de</strong>n passar hores fent cues a les fonts<br />
d’abastiment d’aigua, però en les segones han <strong>de</strong> recórrer l<strong>la</strong>rgues distàncies per a<br />
buscar aigua. En ocasions empren 4-5 hores en el treball, carregant pesats recipients<br />
que a <strong>la</strong> l<strong>la</strong>rga els ocasiones severs trastorns físics. A zones àri<strong>de</strong>s i amb forts pen<strong>de</strong>nts<br />
el repte és encara més complex.<br />
Les repercussions <strong>de</strong>l temps emprat en <strong>la</strong> recollida d’aigua són àmplies i es veuen reflecti<strong>de</strong>s<br />
en diferents àmbits:<br />
• L’educació es veu afectada en <strong>la</strong> mesura que el temps que és emprat en el proveïment<br />
d’aigua comunitari és restat d’aquell que hauria <strong>de</strong> ser <strong>de</strong>dicat a acudir a l’esco<strong>la</strong>.<br />
Al Marroc es van instal·<strong>la</strong>r fonts properes d’aigua, el temps per anar a buscar-<strong>la</strong> va<br />
disminuir en un 50-90% i l’assistència a l’esco<strong>la</strong> augmentà en un 20%.<br />
• L’absència <strong>de</strong> temps per a implicar-se en tasques productives i <strong>de</strong> retroalimentació<br />
fa que <strong>la</strong> generació d’ingressos siga mínima.<br />
• Les activitats polítiques són inabastables i és ací on elles podrien prendre <strong>de</strong>cisions i<br />
implementar mesures acords amb les seues injustes circumstàncies<br />
• No hi ha lloc per a activitats culturals on diversifiquen el coneixement i aprofiten<br />
moments d’oci.<br />
• El <strong>de</strong>scans es veu severament afectat, disminuïxen les hores <strong>de</strong> somni i apareix esgotament<br />
físic continu, estrés, etc..<br />
L’absència <strong>de</strong> dones en <strong>la</strong> presa <strong>de</strong> <strong>de</strong>cisions conduïx a establir polítiques equivoca<strong>de</strong>s i poc<br />
paritàries, <strong>de</strong>ixant <strong>de</strong> banda les necessitats <strong>de</strong> les dones i d’aquells que es troben al seu<br />
càrrec. La provisió <strong>de</strong> fonts locals d’aigua allibera temps <strong>de</strong> treball <strong>de</strong> les dones i genera<br />
oportunitats tant directes com indirectes.<br />
1.1.2.Salut<br />
El 80% <strong>de</strong> les ma<strong>la</strong>lties <strong>de</strong>l p<strong>la</strong>neta són d’origen hídric.<br />
3,4 milions <strong>de</strong> persones moren a l’any <strong>de</strong> diarrea, malària, anquilostosomiasi, estxistosomiasi,<br />
enverinament per arsènic, hepatitis, còlera, tuberculosi, poliomelitis, amebiasi,<br />
malària, <strong>de</strong>ngue, fi<strong>la</strong>riasi, oncocercosi, febre groga, estes són algunes <strong>de</strong> les ma<strong>la</strong>lties més<br />
comunes al món i totes elles són transmeses per l’aigua.
123/124<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
El 15% <strong>de</strong> les morts maternes es <strong>de</strong>uen a infeccions puerperals, que són aquelles que apareixen<br />
en els dies que succeïxen al part, <strong>la</strong> majoria <strong>de</strong> les quals <strong>de</strong>gu<strong>de</strong>s a condicions antihigièniques<br />
i un control <strong>de</strong>ficient d’infeccions en l’embaràs i el part. El transport <strong>de</strong> càntirs<br />
contra <strong>la</strong> cintura augmenta el risc d’avortaments i altres dificultats durant l’embaràs,<br />
les dones embarassa<strong>de</strong>s tenen més risc <strong>de</strong> patir malària severa (més d’un milió <strong>de</strong> casos a<br />
l’any) i anquilostosomiasi, que provoca baix pes en nàixer i retards en el creixement <strong>de</strong>ls<br />
xiquets.<br />
Apareixen greus trastorns físics, sobretot d’esquena i coll: al Tibet es va iniciar un projecte<br />
que es va <strong>de</strong>nominar «esquenes felices», en esta regió hi ha un tipus <strong>de</strong> fonts, <strong>de</strong>rivat<br />
<strong>de</strong>l mo<strong>de</strong>l tradicional, que té una p<strong>la</strong>taforma inclinada a l’altura <strong>de</strong> <strong>la</strong> cintura i una aixeta<br />
alta suplementària. L’aigua pot córrer <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> p<strong>la</strong>taforma fins <strong>la</strong> base al nivell <strong>de</strong> terra.<br />
Així les dones po<strong>de</strong>n omplir amb aigua atuells <strong>de</strong> metall <strong>de</strong> quinze a vint litres sense necessitat<br />
<strong>de</strong> doblegar <strong>la</strong> cintura. Estes fonts també són a<strong>de</strong>qua<strong>de</strong>s per a les persones amb<br />
dificultats per a encorbar-se o amb lumbàlgia. Gràcies a este disseny, <strong>la</strong> qualitat <strong>de</strong> vida<br />
<strong>de</strong> les pobletanes ha millorat, ja que el transport d’aigua resulta molt menys dificultós.<br />
La seguretat <strong>de</strong> les dones està exposada en múltiples ocasions al fet d’haver <strong>de</strong> recórrer<br />
l<strong>la</strong>rgues distàncies soles buscant aigua en una font massa allunyada. Enfrontar-se a agressions<br />
físiques i sexuals són riscos que han <strong>de</strong> córrer cada vegada que ixen a buscar aigua.<br />
Les conseqüències <strong>de</strong> transversalitzar <strong>la</strong> salut <strong>de</strong> les dones en els projectes d’aigua<br />
són altament positives, <strong>la</strong> millora <strong>de</strong> <strong>la</strong> salut i <strong>la</strong> seguretat <strong>de</strong> les dones permet <strong>la</strong> generació<br />
d’ingressos i moltes possibilitats d’eixida <strong>de</strong>l cercle <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa. Comptar<br />
amb una font d’aigua propera reduïx el risc <strong>de</strong> ma<strong>la</strong>ltia durant i <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>l part, en<br />
possibilitar-se l’accés d’una forma ràpida i senzil<strong>la</strong> a <strong>la</strong> higiene. S’anul·len els trajectes<br />
potencialment perillosos per a <strong>la</strong> seguretat <strong>de</strong> les dones i es disminuïxen els<br />
riscos. A Tanzània l’augment <strong>de</strong>l cabal <strong>de</strong> <strong>la</strong> font d’una comunitat va fer que disminuïren<br />
enormement els abusos. Si a més es p<strong>la</strong>nifiquen accions sinèrgiques d’educació i aigua<br />
s’aconseguixen resultats molt més significatius. El Govern <strong>de</strong> Malàisia va implementar<br />
polítiques on es consi<strong>de</strong>raven les situacions <strong>de</strong> <strong>de</strong>savantatge <strong>de</strong> les dones quant a educació,<br />
aigua i salut, amb <strong>la</strong> qual cosa es va aconseguir que augmentara l’esperança <strong>de</strong><br />
vida <strong>de</strong>ls 58 als 69 anys, a més es va reduir en un 70% <strong>la</strong> mortaldat materna.<br />
1.1.3. Sanejament<br />
Uns 2.400 milions <strong>de</strong> persones no disposen d’instal·<strong>la</strong>cions sanitàries a<strong>de</strong>qua<strong>de</strong>s al<br />
p<strong>la</strong>neta i això té <strong>la</strong> seua major repercussió en <strong>la</strong> salut, l’educació i <strong>la</strong> seguretat <strong>de</strong> les<br />
dones. L’absència <strong>de</strong> <strong>la</strong>trines separa<strong>de</strong>s i proveïment d’aigua segura ha reflectit un alt<br />
absentisme esco<strong>la</strong>r entra les xiquetes a les escoles, quan estes qüestions se solucionen<br />
l’assistència a c<strong>la</strong>sse es normalitza i les taxes d’abandó esco<strong>la</strong>r són molt menors.<br />
A més, <strong>la</strong> contractació <strong>de</strong> professores és molt més senzil<strong>la</strong>, perquè si no es donen les<br />
condicions a<strong>de</strong>qua<strong>de</strong>s quant a sanejament, les professores preferixen trebal<strong>la</strong>r en altres<br />
llocs millor condicionats, ja que consi<strong>de</strong>ren que tindre bona cobertura en sanejament<br />
és fonamental per a l’educació <strong>de</strong> l’alumnat. A zones rurals <strong>de</strong> Pakistan més<br />
<strong>de</strong>l 50% <strong>de</strong> xiquetes abandonen l’esco<strong>la</strong> entre segon i tercer grau per falta <strong>de</strong> <strong>la</strong>trines.<br />
L’avaluació realitzada en vint escoles rurals <strong>de</strong> Tadjikistan va reve<strong>la</strong>r que totes les xiquetes<br />
faltaven a c<strong>la</strong>sse durant <strong>la</strong> menstruació perquè no tenien <strong>la</strong>vabos. Una <strong>de</strong> cada<br />
<strong>de</strong>u joves africanes <strong>de</strong>ixa d’anar a esco<strong>la</strong> quan arriba a <strong>la</strong> pubertat o està menstruant<br />
per <strong>la</strong> falta <strong>de</strong> sanitaris o per <strong>la</strong> brutícia <strong>de</strong>ls mateixos a les escoles.<br />
Un altre aspecte important a tindre en compte és <strong>la</strong> ubicació i l’estat <strong>de</strong>ls <strong>la</strong>vabos. Si estos<br />
es troben molt allunyats <strong>de</strong> les comunitats, les dones corren el risc <strong>de</strong> ser agredi<strong>de</strong>s físicament<br />
i sexualment. D’altra banda, quan no hi ha <strong>la</strong>vabos a<strong>de</strong>quats que es puguen utilitzar<br />
durant el dia, les dones i xiquetes esperen fins <strong>la</strong> nit per a <strong>de</strong>fecar, <strong>la</strong> qual cosa, sumada als<br />
l<strong>la</strong>rgs trajectes que han <strong>de</strong> recórrer per <strong>la</strong> cada vegada més freqüent <strong>de</strong>sforestació <strong>de</strong>ls voltants<br />
<strong>de</strong> les comunitats, incrementa el risc d’infecció urinària i <strong>de</strong> restrenyiment crònic, i
125/126<br />
a més origina estrés psicològic. En estos trajectes <strong>la</strong> vulnerabilitat <strong>de</strong> les dones davant<br />
d’agressions físiques i sexuals és molt major que en condicions <strong>de</strong> cobertura <strong>de</strong> sanejament.<br />
Quan tenen accés a <strong>la</strong>vabos apropiats, les dones i les xiquetes po<strong>de</strong>n utilitzar-los<br />
en qualsevol moment <strong>de</strong>l dia, en privat, sense vergonya ni por, ni possibilitat que les<br />
molesten 21 . Aconseguir que <strong>la</strong> <strong>de</strong>fecació <strong>de</strong>ixe <strong>de</strong> representar un problema constituïx un<br />
avanç emancipador per a les dones, les vi<strong>de</strong>s <strong>de</strong> les quals po<strong>de</strong>n estar domina<strong>de</strong>s per esta<br />
necessitat bàsica. Si tornem a l’abastiment d’aigua, és molt més fàcil que les dones no<br />
siguen molesta<strong>de</strong>s si tar<strong>de</strong>n poc i estan prop <strong>de</strong> les seues cases en arreplegar l’aigua que<br />
si estan molta estona i lluny <strong>de</strong> <strong>la</strong> comunitat. Com més allunyats estiguen els <strong>la</strong>vabos i<br />
els punts <strong>de</strong> proveïment d’aigua, major és el risc que corren les dones <strong>de</strong> ser agredi<strong>de</strong>s<br />
físicament i sexualment.<br />
La priva<strong>de</strong>sa i <strong>la</strong> dignitat són dos àmbits <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida que no han <strong>de</strong> ser ignorats mai,<br />
però pot passar si les necessitats <strong>de</strong> les dones no són preses en compte. A Àfrica el<br />
carregament d’aigua cada vegada que s’acudix a <strong>la</strong> cambra <strong>de</strong> bany és humiliant per a<br />
moltes dones, les <strong>la</strong>trines que donen al carrer augmenten <strong>la</strong> vergonya i això ocasiona<br />
situacions d’assetjament, durant <strong>la</strong> menstruació no es po<strong>de</strong>n <strong>de</strong>sfer <strong>de</strong> les tovalloles<br />
sanitàries als excusats, amb <strong>la</strong> qual cosa augmenta <strong>la</strong> vergonya, les <strong>la</strong>trines solen ser<br />
massa menu<strong>de</strong>s per a dones embarassa<strong>de</strong>s o amb bebés i quan <strong>la</strong> <strong>la</strong>trina està plena <strong>la</strong><br />
tasca <strong>de</strong> buidar-<strong>la</strong> recau en <strong>la</strong> dona. Per a solucionar estos problemes, per exemple<br />
en alguns projectes a l’Índia, s’han incorporat dones en les comissions d’aigua per a<br />
encarregar-se <strong>de</strong> vet<strong>la</strong>r per <strong>la</strong> priva<strong>de</strong>sa i seguretat. A Tanzània <strong>la</strong> millora <strong>de</strong> <strong>la</strong> higiene<br />
va dur moltes dones a sentir-se més segures <strong>de</strong> si mateixes, ja que abans totes aquelles<br />
que no mantenien el seu <strong>la</strong>vabo personal al dia eren convoca<strong>de</strong>s davant <strong>de</strong> les comissions<br />
d’ancians per a ser aconsel<strong>la</strong><strong>de</strong>s 22 .<br />
21 WSSCC. (2004), Resource Pack on the Water and Sanitation Millennium Development Goals<br />
22 IIED. (2001). Drawers of Water II<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
1.1.4. Mercat <strong>la</strong>boral<br />
Els estudis internacionals posen <strong>de</strong> manifest com el treball femení en el món rural<br />
forma part <strong>de</strong>l sector informal, ja que no té el mateix reconeixement que el <strong>de</strong>ls<br />
homes; <strong>la</strong> qual cosa suposa en tots els països, sense excepció, una discriminació per<br />
raó <strong>de</strong> sexe. Però <strong>la</strong> dona sempre –i en tot lloc– ha <strong>de</strong>senvolupat faenes re<strong>la</strong>ciona<strong>de</strong>s<br />
amb el proveïment <strong>de</strong> l’aigua a famílies, l<strong>la</strong>rs o comunitats. Recents treballs <strong>de</strong> l’OIT<br />
ens mostren com d’important que és <strong>la</strong> intervenció <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona en el <strong>de</strong>senvolupament<br />
rural, tenint en compte el seu treball. Encara que en <strong>la</strong> majoria <strong>de</strong>ls països no hi ha<br />
un corre<strong>la</strong>tiu reconeixement <strong>de</strong> drets <strong>la</strong>borals i socials per a les dones que <strong>de</strong>diquen<br />
el seu esforç <strong>la</strong>boral a les tasques d’abastiment d’aigua perquè quasi sempre ho fan<br />
sense cap retribució. De tal manera que el treball femení re<strong>la</strong>cionat amb l’aigua, tot i<br />
ser necessari, es va convertir i continua convertit en marginal per al dret en general,<br />
cosa que posa <strong>de</strong> manifest una vegada més <strong>la</strong> invisibilitat <strong>de</strong>l treball femení enfront<br />
<strong>de</strong>ls sistemes productius instaurats.<br />
Hi ha molts exemples <strong>de</strong> participació directa <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona en les operacions tècniques i<br />
<strong>la</strong> gestió <strong>de</strong>ls serveis <strong>de</strong> proveïment d’aigua i sanejament, <strong>la</strong> qual cosa requerix cert<br />
grau <strong>de</strong> formació i experiència. Una vegada més, este tipus <strong>de</strong> repte <strong>de</strong>ls rols específics<br />
<strong>de</strong> gènere ajuda a canviar <strong>la</strong> posició <strong>de</strong> les dones i <strong>la</strong> imatge que tradicionalment<br />
tenen <strong>de</strong> les seues habilitats i capacitats, tant <strong>la</strong> comunitat, com <strong>la</strong> família i <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s<br />
fins i tot les mateixes dones.<br />
A les al<strong>de</strong>es <strong>de</strong> <strong>la</strong> unió <strong>de</strong> panxayat <strong>de</strong> Krishnarayapuram, al districte <strong>de</strong> Tiruchirappali,<br />
ena l’Índia, es van proporcionar bombes manuals als resi<strong>de</strong>nts. Sirumbayi, una dona<br />
<strong>de</strong> trenta-tres anys, mare <strong>de</strong> tres fills, es va capacitar per a trebal<strong>la</strong>r com a operadora<br />
d’una bomba manual. El<strong>la</strong> prové d’una casta social inferior, els membres <strong>de</strong> <strong>la</strong> qual<br />
tenien antigament prohibit tocar les fonts d’aigua. En este cas, <strong>la</strong> seua posició com a<br />
dona ha millorat en dos aspectes: d’una banda, perquè realitza un treball tècnic, i per<br />
una altra, perquè a pesar <strong>de</strong>l seu origen social ara pot arreplegar aigua.
127/128<br />
1.1.5. Presa <strong>de</strong> <strong>de</strong>cisions<br />
Actualment poques dones es troben en estaments <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r per a <strong>la</strong> gestió <strong>de</strong> l’aigua, però<br />
ac<strong>la</strong>rim per què les dones han <strong>de</strong> participar en <strong>la</strong> p<strong>la</strong>nificació, disseny i execució:<br />
• La i<strong>de</strong>ntificació <strong>de</strong> necessitats és molt més fàcil, ja que en <strong>la</strong> majoria <strong>de</strong>ls casos les<br />
situacions per a les quals es p<strong>la</strong>ntegen solucions són les seues pròpies.<br />
• La diversitat i <strong>la</strong> riquesa <strong>de</strong> perspectives que adquirixen els projectes que compten<br />
amb dones en <strong>la</strong> presa <strong>de</strong> <strong>de</strong>cisions és molt major.<br />
• Es facilita el reconeixement <strong>de</strong> les habilitats <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona fora <strong>de</strong>l camp <strong>de</strong>ls seus coneixements<br />
tradicionals.<br />
• Les dones guanyen confiança dins <strong>de</strong> <strong>la</strong> comunitat per assumir li<strong>de</strong>ratge públic,<br />
s’empo<strong>de</strong>ren.<br />
• La re<strong>la</strong>ció entre homes i dones es<strong>de</strong>vé més igualitària.<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
• Es transformen en un mo<strong>de</strong>l positiu per a altres dones <strong>de</strong> <strong>la</strong> seua comunitat.<br />
• Sorgixen oportunitats d’ocupació i <strong>de</strong> major autonomia i in<strong>de</strong>pendència.<br />
• Els assoliments <strong>de</strong>rivats <strong>de</strong> <strong>la</strong> participació po<strong>de</strong>n originar canvis d’actitud en ambdós<br />
sexes.<br />
Shanti Bhut és una dona casada <strong>de</strong> vint-i-un anys <strong>de</strong> l’al<strong>de</strong>a <strong>de</strong> Baitandi, a <strong>la</strong> regió occi<strong>de</strong>ntal<br />
extrema <strong>de</strong> Nepal. Després <strong>de</strong> <strong>la</strong> seua elecció com a vicepresi<strong>de</strong>nta d’un comité<br />
d’usuaris d’aigua i <strong>de</strong> serveis <strong>de</strong> sanejament que comprenia representants per sexe i per<br />
casta, es va formar per a trebal<strong>la</strong>r com a responsable <strong>de</strong> manteniment. A partir d’esta<br />
situació, va progressar fins el càrrec <strong>de</strong> vicepresi<strong>de</strong>nta d’un comité d’orientació en<br />
matèria d’estalvi i crèdits sensible a <strong>la</strong> qüestió <strong>de</strong> gènere, afavorit per l’ONG nepalesa<br />
Aigua <strong>de</strong> Nepal per a <strong>la</strong> Salut (Nepal Water for Health, NEWAH). La seua capacitat i <strong>la</strong><br />
seua habilitat per a procurar-se un ingrés in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt fan d’el<strong>la</strong> un motiu d’orgull per<br />
als seus parents polítics i un mo<strong>de</strong>l positiu per a les altres dones <strong>de</strong> <strong>la</strong> comunitat 23 .<br />
1.1.6. Control sobre <strong>la</strong> propietat i ingressos<br />
Al l<strong>la</strong>rg <strong>de</strong> <strong>la</strong> història l’accés <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona a <strong>la</strong> terra es va basar en el seu estatus en el si <strong>de</strong><br />
<strong>la</strong> família i va implicar el dret al seu ús però no a <strong>la</strong> seua propietat. A Àsia <strong>la</strong> barrera més<br />
comuna per adquirir una propietat <strong>la</strong> formen les lleis d’herència que privilegien l’home<br />
respecte <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona; si una dona hereta una propietat, és el seu marit qui es fa càrrec<br />
d’administrar-<strong>la</strong>. Formalment, les dones hindús ostenten drets <strong>de</strong> propietat, però només<br />
mentre viuen; a <strong>la</strong> seua mort, esta passa <strong>de</strong> nou a <strong>la</strong> branca masculina. Per <strong>la</strong> seua banda,<br />
a Àfrica, més que les pràctiques religioses són els usos i costums els que exclouen <strong>la</strong> dona<br />
<strong>de</strong>l dret <strong>de</strong> propietat; esta es té a nom <strong>de</strong> l’home i, al seu torn, continua <strong>la</strong> branca masculina.<br />
Tampoc no és segur el dret <strong>de</strong> les viu<strong>de</strong>s a quedar-se amb <strong>la</strong> terra. A Amèrica L<strong>la</strong>tina<br />
<strong>la</strong> discriminació <strong>de</strong>riva més prompte <strong>de</strong>l limitat estatus jurídic <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona: tot i arribar<br />
a <strong>la</strong> majoria d’edat als vint-i-un anys, el marit <strong>la</strong> representa en totes les seues facultats<br />
legals 24 .<br />
Les reformes <strong>de</strong> <strong>la</strong> terra i <strong>de</strong> les lleis, suma<strong>de</strong>s a l’impuls <strong>de</strong> <strong>la</strong> mo<strong>de</strong>rnització, solen generar<br />
efectes distints. Sobre això, <strong>la</strong> reforma agrària o els programes <strong>de</strong> reassentament<br />
apliquen el concepte <strong>de</strong> «cap <strong>de</strong> família», en general un home, com a base per a <strong>la</strong> redistribució<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> terra. El resultat és que, en el marc d’eixes reformes i programes, el nombre<br />
<strong>de</strong> dones beneficiàries sol ser reduït i, en alguns casos, ni tan sols el gènere és tingut<br />
en compte.<br />
23 NEWAH. (2003), Estudio <strong>de</strong> un caso <strong>de</strong> apo<strong>de</strong>ramiento, comunicación personal<br />
24 FAO Focus. Mujer y Tenencia <strong>de</strong> <strong>la</strong> Tierra.
129/130<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
Hi ha un fet que fa que estes condicions podrien canviar, però <strong>la</strong> realitat reflectix que<br />
no és així, i este fet és que <strong>la</strong> creixent migració rural masculina cap a zones urbanes<br />
convertix <strong>la</strong> dona en cap <strong>de</strong> família <strong>de</strong> fet, però sense per això tindre <strong>la</strong> corresponent<br />
autoritat per a manejar els recursos <strong>de</strong> <strong>la</strong> terra. Fins i tot en els esquemes <strong>de</strong> reassentament<br />
a les zones <strong>de</strong> reg <strong>la</strong> dona cap <strong>de</strong> família poques vega<strong>de</strong>s se’n beneficia.<br />
Amb tot, po<strong>de</strong>m veure com trebal<strong>la</strong>nt <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> base hi ha múltiples formes d’aprofitar<br />
un recurs com l’aigua per a <strong>la</strong> generació d’ingressos i <strong>la</strong> lluita per <strong>la</strong> propietat:<br />
A Bang<strong>la</strong><strong>de</strong>sh, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> <strong>la</strong> concessió <strong>de</strong> subsidis estatals per a construir pous fondos<br />
amb bombes mecàniques, moltes dones van començar a vendre aigua i, per tant, a obtindre<br />
beneficis econòmics directes <strong>de</strong> <strong>la</strong> nova tecnologia 25 .<br />
A Senegal els beneficis <strong>de</strong> <strong>la</strong> venda <strong>de</strong> l’aigua extreta <strong>de</strong> pous perforats comunitaris<br />
van permetre concedir préstecs a grups <strong>de</strong> dones per a emprendre negocis <strong>de</strong> venda <strong>de</strong><br />
fruites, verdures i cacauets 26 .<br />
A Bang<strong>la</strong><strong>de</strong>sh el Banc Grameen i <strong>la</strong> Fundació Grameen Krishi porten a terme un programa<br />
<strong>de</strong> gestió <strong>de</strong> pous perforats fondos el doble objectiu <strong>de</strong>ls quals és l’augment <strong>de</strong><br />
l’eficàcia agríco<strong>la</strong> i <strong>de</strong> l’autonomia <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona. Els treballs agrícoles proporcionen a<br />
les dones majors ingressos que les tasques tradicionals. Els sistemes millorats <strong>de</strong> reg<br />
possibiliten un augment en els seus ingressos, <strong>la</strong> qual cosa els infon major confiança i<br />
disminuïx <strong>la</strong> seua <strong>de</strong>pendència respecte als homes, a pesar <strong>de</strong> certa pèrdua <strong>de</strong> posició<br />
social per contravindre les normes <strong>de</strong>l purdah 27 .<br />
25 Koppen, Barbara van (1997), Gen<strong>de</strong>r and water rights, Burkina Faso and Bang<strong>la</strong><strong>de</strong>sh<br />
26 Toure, Y. (1998), Boreholes mean business, Waterlines<br />
27 Jordans, E. and Zwarlveen, M. (1997), Gen<strong>de</strong>r and poverty alleviation, Bang<strong>la</strong><strong>de</strong>sh, en A Well of One’s Own,Gen<strong>de</strong>r Analysis of an Irrigation Program<br />
in Bang<strong>la</strong><strong>de</strong>sh.<br />
ALGUNES PROPOSTES DE FUTUR<br />
• Coneixement c<strong>la</strong>r <strong>de</strong>ls problemes per a po<strong>de</strong>r solucionar-los.<br />
• La comunitat internacional i els governs han <strong>de</strong> promoure polítiques d’aigua justes<br />
i coherents, i invertir recursos per al <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> sistemes sostenibles.<br />
• Difondre <strong>la</strong> pertinència <strong>de</strong> <strong>la</strong> inclusió <strong>de</strong> les dones, preferentment sensibilitza<strong>de</strong>s<br />
amb les seues situacions, en tots els estaments <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r re<strong>la</strong>cionats amb l’aigua<br />
• Perspectiva <strong>de</strong> gènere en totes les accions que s’abor<strong>de</strong>n.<br />
• Priorització <strong>de</strong>ls recursos més renovables (aigua <strong>de</strong> pluja, recic<strong>la</strong>tge, <strong>de</strong>ssalinització…).<br />
• És <strong>de</strong> vital importància donar-li <strong>la</strong> màxima prioritat a <strong>la</strong> conservació <strong>de</strong>ls ecosistemes.<br />
• Assegurar els drets sexuals i reproductius perquè:<br />
1. Són drets humans, encara que ocorre que sovint i en multitud <strong>de</strong> països no es<br />
reconeixen.<br />
2. Normalment es porta a terme un exhaustiu control sobre <strong>la</strong> reproducció i <strong>la</strong><br />
sexualitat femenines i no sobre drets sexuals.<br />
3. En múltiples ocasions es trebal<strong>la</strong> <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> por (riscos <strong>de</strong> l’embaràs, creences<br />
religioses, etc.), el rebuig al cos femení i <strong>la</strong> censura en compte <strong>de</strong> fer-ho <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>l p<strong>la</strong>er i l’autocura.<br />
• És c<strong>la</strong>u augmentar <strong>la</strong> visibilitat <strong>de</strong>ls treballs <strong>de</strong> les dones.<br />
• Si volem avançar, el suport a moviments socials com a ferramenta per a <strong>la</strong> incidència<br />
política i el treball en xarxa han <strong>de</strong> ser punts marcats en les nostres agen<strong>de</strong>s.
131/132<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
DONES ENFRONT DE LES<br />
BRETXES DEL SEGLE XXI<br />
Alicia Carpio Obré<br />
En les últimes dèca<strong>de</strong>s han estat molts els èxits aconseguits per les dones a nivell global<br />
en esta lluita incansable per equiparar els drets i <strong>de</strong>ures, les oportunitats, o l’accés a<br />
recursos entre homes i dones. Molts xicotets reptes superats, però encara moltes barreres<br />
a continuar enfrontant i superant. El principal repte és el canvi <strong>de</strong> mentalitat<br />
androcentrista que consi<strong>de</strong>ra l’home com a eix <strong>de</strong> <strong>la</strong> societat, l’economia, <strong>la</strong> cultura;<br />
però al mateix temps cal canviar també <strong>la</strong> nostra mentalitat, <strong>la</strong> <strong>de</strong> les dones, per tal <strong>de</strong><br />
prendre veritable consciència <strong>de</strong> les nostres capacitats, els nostres objectius, i continuar<br />
caminant cap a ells.<br />
El rol històric <strong>de</strong> les dones ha anat canviant en les últimes dèca<strong>de</strong>s, fins es pot consi<strong>de</strong>rar<br />
que ha començat un procés <strong>de</strong> transformació <strong>de</strong> l’ordre social tradicional. Esta transformació<br />
ha estat <strong>la</strong> resposta col·lectiva i femenina donada pel <strong>de</strong>scontentament pels estereotips<br />
genèrics, i el resultat d’una maduresa <strong>de</strong> les dones en <strong>la</strong> seua lluita i consciència,<br />
on han arribat a moure’s d’una manera més activa i lliure, buscant <strong>la</strong> seua equiparació<br />
a l’home en igualtat <strong>de</strong> drets i obligacions. S’ha iniciat un procés d’incorporació <strong>de</strong> més<br />
dones als processos <strong>de</strong> li<strong>de</strong>ratge, tenint presència en <strong>la</strong> vida política, social i cultural.
133/134<br />
Però, tot i els avanços, continua sent <strong>de</strong>sitjable una major presència <strong>de</strong> les dones en<br />
totes les esferes <strong>de</strong> <strong>la</strong> societat. Encara hui ens trobem en una societat marcada per<br />
barreres que dividixen, que generen dualitats i, sobre tot, que generen fronteres difícils<br />
<strong>de</strong> superar, on habitualment les dones es que<strong>de</strong>n <strong>de</strong> l’altra banda. Estes bretxes<br />
són les que han <strong>de</strong> ser elimina<strong>de</strong>s i cap a on camina <strong>la</strong> lluita social feminista.<br />
Entre estes bretxes es po<strong>de</strong>n citar <strong>la</strong> re<strong>la</strong>cional d’homes i dones respectivament amb<br />
el medi ambient, també les bretxes socials i <strong>de</strong> governabilitat, i, com no, <strong>la</strong> bretxa<br />
digital. Totes elles ruptures que suposen reptes a gran esca<strong>la</strong> on continuar incidint <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> sensibilització i <strong>la</strong> lluita responsable i constant cap a mo<strong>de</strong>ls més equitatius.<br />
LA BRETXA MEDIAMBIENTAL<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
Hui en dia hi ha un creixent interés social per temes medi<strong>ambiental</strong>s, propiciat especialment<br />
per les greus conseqüències d’un creixement econòmic insostenible. Si ens<br />
centrem en <strong>la</strong> realitat <strong>de</strong> les regions rurals <strong>de</strong>l p<strong>la</strong>neta, i especialment en aquelles<br />
més empobri<strong>de</strong>s, en un context advers com l’actual per <strong>la</strong> <strong>de</strong>gradació medi<strong>ambiental</strong>,<br />
les famílies rurals han patit grans canvis en les seues vi<strong>de</strong>s, en els quals les dones han<br />
jugat un paper c<strong>la</strong>u, especialment en <strong>la</strong> generació d’alternatives i d’estratègies <strong>de</strong><br />
supervivència, on elles són les que s’incorporen, d’una manera més intensa, als processos<br />
econòmics 1 .<br />
El vincle existent entre <strong>la</strong> problemàtica medi<strong>ambiental</strong> actual i <strong>la</strong> situació patida per<br />
les dones a nivell global és innegable i es manifesta a través <strong>de</strong> dos p<strong>la</strong>ns específics:<br />
1 Las mujeres <strong>de</strong>scubriendo nuevas formas <strong>de</strong> supervivencia. Http://www.elobservadoreconomico.com/archivo_anterior/137/brechas.htm<br />
• D’una banda, el propi punt <strong>de</strong> vista <strong>de</strong>s d’on es realitza <strong>la</strong> reflexió feminista,<br />
que remet a <strong>la</strong> tradicional i<strong>de</strong>ntificació, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’estructura patriarcal, és c<strong>la</strong>r, <strong>de</strong><br />
dones i naturalesa, amb <strong>la</strong> finalitat <strong>de</strong> justificar <strong>la</strong> dominació d’ambdues <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
l’androcentrisme. Esta actitud fa posicionar les dones sempre en el costat <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
subordinació, quedant al marge pel que fa a <strong>la</strong> presa <strong>de</strong> <strong>de</strong>cisions, que efectivament<br />
també els afecten a elles, al mateix temps que se les reclou en l’espai social<br />
privat, evitant qualsevol reconeixement en l’espai públic.<br />
• D’altra banda, el p<strong>la</strong>ntejament <strong>de</strong> solucions i alternatives que sorgixen <strong>de</strong>l coneixement<br />
i <strong>la</strong> vivència que tenen les dones <strong>de</strong> <strong>la</strong> crisi <strong>ambiental</strong> segons <strong>la</strong> seua pròpia visió<br />
i experiència. Es tracta d’una cosmovisió globalitzadora <strong>de</strong> gènere, on les dones<br />
aporten un coneixement <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> seua situació social, enfortit <strong>de</strong>s d’un saber tradicional<br />
que vincu<strong>la</strong> el risc <strong>de</strong>l benestar col·lectiu als problemes medi<strong>ambiental</strong>s 2 .<br />
Èxits <strong>de</strong> les dones davant les bretxes medi<strong>ambiental</strong>s<br />
Es pot consi<strong>de</strong>rar com a èxit, davant <strong>la</strong> situació complexa que afrontem hui a causa<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>de</strong>terioració medi<strong>ambiental</strong>, el fet <strong>de</strong> situar les qüestions <strong>de</strong>l medi ambient en<br />
l’agenda pública a nivell internacional, i el començar a <strong>de</strong>batre i invertir energies i<br />
temps en <strong>la</strong> cerca d’alternatives. El rol <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona està sent c<strong>la</strong>u en estos processos on<br />
estan començant a tindre veu i vot, on comencen a ser les millors conselleres. Comptem<br />
amb veus representatives com ara Vandana Shiva, qui està evi<strong>de</strong>nciant els grans<br />
<strong>de</strong>sgavells que una societat neoliberal comporta sobre <strong>la</strong> mare terra.<br />
El postu<strong>la</strong>t <strong>de</strong>l <strong>de</strong>senvolupament sostenible (Dec<strong>la</strong>ració <strong>de</strong> Río) comença així a situar<br />
<strong>la</strong> persona en el centre <strong>de</strong>l procés <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament, on s’ha d’apostar per un canvi<br />
social i cultural, tot permetent i sol·licitant al seu torn <strong>la</strong> participació <strong>de</strong> tots els<br />
actors socials que incidixen en este procés. Són encara tímids els avanços, però hi ha<br />
l’esperança <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r iniciar processos transformadors que, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls canvis en l’actitud<br />
individual, puguen transcendir en canvis globals.<br />
2 Denche Morón, C. Mujeres y medio ambiente: reflexión y práctica.
135/136<br />
Quins reptes cal afrontar en el p<strong>la</strong> medi<strong>ambiental</strong>?<br />
Moltes <strong>de</strong> les dones proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong>ls països menys <strong>de</strong>senvolupats continuen sent objecte<br />
<strong>de</strong> dominació en economies <strong>de</strong> subsistència on <strong>la</strong> seua qualitat <strong>de</strong> vida ha estat<br />
totalment perjudicada per l’explotació <strong>de</strong>smesurada <strong>de</strong>ls recursos naturals. Esta explotació,<br />
a més <strong>de</strong> <strong>la</strong> producció amb <strong>la</strong> finalitat <strong>de</strong> <strong>la</strong> seua entrada en mercats internacionals,<br />
ha propiciat <strong>la</strong> impossibilitat <strong>de</strong> regenerar i sostindre estos recursos naturals<br />
per a les generacions futures.<br />
La superació d’esta situació adversa és una <strong>de</strong> les causes <strong>de</strong>feses i promulga<strong>de</strong>s pel moviment<br />
ecofeminista que <strong>de</strong>fén una societat <strong>de</strong>mocràtica, <strong>de</strong>scentralitzada i especialment<br />
respectuosa amb <strong>la</strong> naturalesa i amb les persones a títol individual i col·lectiu.<br />
Per tant, els reptes que que<strong>de</strong>n per superar són, entre altres, un major reconeixement<br />
<strong>de</strong> les dones pel seu paper fonamental en <strong>la</strong> gestió i l’aprofitament <strong>de</strong>ls recursos naturals<br />
en les seues funcions <strong>de</strong> consumidores, educadores, tenint una especial participació<br />
en <strong>la</strong> conservació i explotació d’estos recursos. S’ha <strong>de</strong> reconéixer socialment<br />
el seu protagonisme com a productores, usuàries, coneixedores i administradores <strong>de</strong>l<br />
medi ambient 3 .<br />
Al mateix temps, cal conscienciar <strong>la</strong> globalitat d’un tracte més conscient i respectuós<br />
amb el medi, sabent que el p<strong>la</strong>ntejament <strong>de</strong>l <strong>de</strong>senvolupament sostenible no és un<br />
concepte abstracte, sinó un procés <strong>de</strong>l qual totes i cadascuna <strong>de</strong> les persones han <strong>de</strong><br />
ser part per a convertir-lo en real.<br />
3 Http://america<strong>la</strong>tinagenera.org/tematica/medio-ambinte.php<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
LA BRETXA SOCIAL I DE GOVERNABILITAT<br />
Una altra <strong>de</strong> les grans bretxes a les quals les dones s’enfronten i s’han enfrontat al<br />
l<strong>la</strong>rg <strong>de</strong> <strong>la</strong> història són els rols socials assumits i marcats per una societat androcèntrica,<br />
on les <strong>de</strong>cisions, re<strong>la</strong>cions socials i econòmiques, i especialment les formes <strong>de</strong><br />
re<strong>la</strong>ció humana, s’han realitzat <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> perspectiva masculina.<br />
Este tipus <strong>de</strong> realitat social ha generat una gran barrera en l’accés femení a espais <strong>de</strong><br />
po<strong>de</strong>r, ja que el seu rol s’ha vist acorra<strong>la</strong>t especialment en espais socials privats, on <strong>la</strong><br />
visibilitat pública no es donava.<br />
Mentre no s’ha donat una presència femenina en els àmbits <strong>de</strong> governabilitat i <strong>de</strong> legis<strong>la</strong>ció<br />
ha estat ben difícil donar presència a les necessitats i possibles interessos <strong>de</strong><br />
més <strong>de</strong> <strong>la</strong> meitat <strong>de</strong> <strong>la</strong> humanitat, castigada a acceptar les normes establi<strong>de</strong>s per <strong>la</strong><br />
minoria masculina.<br />
Alguns èxits quant a governabilitat femenina<br />
A pesar <strong>de</strong> les grans dificultats troba<strong>de</strong>s en l’àmbit social i polític, les dones han anat<br />
fent camí, reivindicant una equitat en tots els àmbits, i han propiciat l’obertura <strong>de</strong><br />
nous horitzons, nous mons a través <strong>de</strong> <strong>la</strong> mo<strong>de</strong>rnització, <strong>la</strong> industrialització i <strong>la</strong> política<br />
<strong>de</strong>l segle XIX. A poc a poc s’ha aconseguit <strong>la</strong> incorporació activa <strong>de</strong> les dones a<br />
espais públics tot facilitant processos <strong>de</strong>mocràtics i guiant a més els passos cap a una<br />
emancipació plena femenina.<br />
Reptes a assolir<br />
Es presenta com un repte assolir una veritable Governabilitat Democràtica, concebuda<br />
com l’exercici <strong>de</strong> l’autoritat econòmica, política i administrativa per a dirigir els<br />
assumptes d’una regió, país, pob<strong>la</strong>ció, on es treballen i promulguen conceptes <strong>de</strong> ciutadania,<br />
<strong>de</strong>mocràcia i pluralisme.<br />
Serà un repte per al futur fomentar reformes polítiques amb sistemes més equitatius<br />
en tots els nivells, però especialment quant a equitat <strong>de</strong> gènere, i serà en tot cas una<br />
c<strong>la</strong>u <strong>la</strong> garantia <strong>de</strong>ls drets <strong>de</strong> les dones.
137/138<br />
Finalment, i no amb menys importància, continua sent un repte <strong>la</strong> transversalització<br />
<strong>de</strong>l gènere en les accions públiques, també <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista <strong>de</strong> <strong>la</strong> legis<strong>la</strong>ció, <strong>la</strong><br />
política i els programes governamentals en els àmbits polític, econòmic i social, que<br />
garantisquen <strong>la</strong> presència i el <strong>de</strong>bat sobre l’equitat que en un futur ja no ha <strong>de</strong> ser<br />
<strong>de</strong>batuda perquè haurà estat interioritzada en tots els nivells.<br />
LA BRETXA DIGITAL<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
Internet s’ha convertit en una eina capaç <strong>de</strong> transformar les pautes d’interacció social.<br />
Compta amb un gran potencial per al <strong>de</strong>senvolupament humà gràcia al seu canvi<br />
en els paràmetres d’espai-temps i <strong>la</strong> seua capacitat per arribar a més gent i més llocs<br />
amb major rapi<strong>de</strong>sa i menor cost.<br />
Esta eina, que ha suposat una gran transformació social en tots els nivells, ha arribat<br />
a configurar un sistema <strong>de</strong> valors distint on ara l’element intercanviable i valuós és <strong>la</strong><br />
informació. Esta dimensió d’internet i <strong>de</strong> les Tecnologies <strong>de</strong> <strong>la</strong> Informació i Comunicació<br />
és un espai idoni per a canvis en totes les escales, tot oferint una major llibertat<br />
d’interacció als i les usuàries, in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntment <strong>de</strong>l gènere, en una societat xarxa que<br />
pot convertir-se en un espai d’homogeneïtzació social.<br />
Amb tot, <strong>la</strong> distribució <strong>de</strong>ls beneficis que esta eina <strong>de</strong> comunicació està oferint no és<br />
equitativa en diverses dimensions: <strong>la</strong> socioeconòmica, que continua dividint els rics i<br />
els pobres en «informació», i <strong>la</strong> <strong>de</strong> gènere, on continuen sent les dones les que tenen<br />
majors limitacions també en este aspecte.<br />
Parlem <strong>de</strong> bretxa digital quan es tracta <strong>de</strong> <strong>la</strong> limitació que moltes persones tenen<br />
quant a l’accés a les eines tecnològiques en dues esferes distintes: pel que fa al límit<br />
d’accés a <strong>la</strong> infrastructura <strong>de</strong> <strong>la</strong> informació i comunicació (infraexclusió), o pel que fa<br />
al limitat accés al coneixement per a fer ús d’estes eines (infoexclusió).<br />
A esta «primera» bretxa que afecta persones en tot el p<strong>la</strong>neta es pot afegir <strong>la</strong> <strong>de</strong>nominada<br />
segona bretxa digital, que segons Cecilia Castaño 4 està re<strong>la</strong>cionada amb el<br />
domini masculí <strong>de</strong> les àrees estratègiques <strong>de</strong> l’educació, <strong>la</strong> investigació i l’ocupació,<br />
<strong>la</strong> ciència, les enginyeries i les TICs, com també té re<strong>la</strong>ció amb l’escassa presència <strong>de</strong><br />
dones en els llocs <strong>de</strong> responsabilitat i presa <strong>de</strong> <strong>de</strong>cisions en estes àrees.<br />
Èxits en el món digital<br />
Malgrat tot, en este entorn cibernètic, òbviament masculinitzat, també s’albiren alguns<br />
canvis en l’ús i control <strong>de</strong> mitjans i <strong>de</strong> tecnologies. S’ha donat per exemple una<br />
millora <strong>de</strong> l’accés a ocupació per part <strong>de</strong> moltes dones gràcies als nous mecanismes<br />
<strong>de</strong> treball generats arran <strong>de</strong> les TICs com ara el teletreball, que po<strong>de</strong>n respondre <strong>de</strong><br />
millor manera a les necessitats d’algunes dones.<br />
Des <strong>de</strong>l ciberfeminisme s’i<strong>de</strong>ntifica una potencialitat molt gran en l’ús d’estes ferramentes<br />
que po<strong>de</strong>n ser un mecanisme <strong>de</strong> cooperació dona-màquina-tecnologies. Des<br />
d’esta postura <strong>de</strong>l ciberfeminisme s’interpreta el «ciberespai» com un territori on<br />
s’ha <strong>de</strong> guanyar <strong>la</strong> lluita femenina, on les i<strong>de</strong>ntitats s’esborren i cobren fluï<strong>de</strong>sa les<br />
essències. El ciberespai és doncs un lloc d’alliberament <strong>de</strong> <strong>la</strong> part material <strong>de</strong>l nostre<br />
ésser 5 .<br />
ELS NOUS REPTES PER A LES DONES EN L’ÚS DE LES TICs<br />
Continua sent una meta a assolir l’accés igualitari entre dones i homes tant a les ferramentes<br />
TICs com a <strong>la</strong> formació que permet el seu ús i aprofitament. I què podria<br />
aportar un major ús <strong>de</strong> les TICs a les dones? La llista és ben completa:<br />
• beneficis en salut i educació, per l’accés a informació;<br />
• potenciar l’activitat <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona com a actors socials en moviments, agrupacions...;<br />
4 Castaño Col<strong>la</strong>do, C., La segunda brecha digital. Madrid, Ediciones Cátedra. 2008<br />
5 Agu<strong>la</strong>r García, T. (ponencia) Mujeres libres y libertarias, sobre feminismo y ciberfeminismo. Madrid, 2005.
139/140<br />
• permetre l’aprenentatge interactiu i a distància a més <strong>de</strong>l rol <strong>de</strong> les dones no sols<br />
com a usuàries sinó també com a productores, creadores, <strong>de</strong>senvolupadores i directives;<br />
• facilitar noves formes <strong>de</strong> treball més afins a les necessitats femenines;<br />
• un major flux d’informació que potenciarà l’empo<strong>de</strong>rament i <strong>la</strong> qualitat <strong>de</strong> vida <strong>de</strong><br />
les dones 6 .<br />
Són moltes les contribucions que les TICs po<strong>de</strong>n fer per afrontar els reptes <strong>de</strong> <strong>la</strong> globalització.<br />
D’una banda, <strong>de</strong>s l’acceleració <strong>de</strong>l creixement, eradicant <strong>la</strong> pobresa, promocionat<br />
el <strong>de</strong>senvolupament sostenible als països menys avançats, a més <strong>de</strong> facilitar <strong>la</strong><br />
seua integració en una economia d’accés a tots els estats. Cal consi<strong>de</strong>rar així l’accés a<br />
l’ús <strong>de</strong> tecnologies com un bé públic global.<br />
Però també s’ha d’incorporar una perspectiva <strong>de</strong> gènere en el treball realitzat <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>l sector <strong>de</strong>senvolupador i <strong>de</strong> telecomunicacions, perquè també nosaltres puguem<br />
apropiar-nos <strong>de</strong> l’ús d’estes ferramentes i tindre-les al nostre servei, no només com a<br />
usuàries sinó com a gestores i creadores.<br />
En qualsevol cas, no serà possible comprendre el paper <strong>de</strong> les TICs en <strong>la</strong> societat contemporània<br />
mentre les diferències <strong>de</strong> gènere continuen sent el mo<strong>de</strong>l davall <strong>de</strong>l qual es<br />
configuren les re<strong>la</strong>cions socials 7 . Els canvis han <strong>de</strong> ser estructurals, perquè l’ús d’estes<br />
ferramentes també puga transcendir en positiu tot fomentant l’equitat també en el ciberespai.<br />
CONCLUSIONS<br />
Els èxits globals/socials <strong>de</strong> les dones<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
Estem en el procés <strong>de</strong> superació <strong>de</strong> <strong>la</strong> concepció <strong>de</strong> les dones com a éssers necessitats<br />
d’atributs que s’associen exclusivament a l’home com ara <strong>la</strong> intel·ligència, <strong>la</strong> racionalitat<br />
6 Centro Interamenricano para el Desarrollo <strong>de</strong>l Conocimiento en <strong>la</strong> Formación Profesional, http://www.oitcinterfor.org/public/spanish/region/ampro/cinterfor/<br />
temas/gen<strong>de</strong>r/temas/tic/in<strong>de</strong>xa.htm<br />
7 Burkle, M. “Tecnologías y Brecha <strong>de</strong> Género”. http://www.edukanda.es/mediatecaweb/data/zip/870/docs/TecnologiasBrechaGenero.pdf<br />
<strong>la</strong> capacitat <strong>de</strong> juí o <strong>la</strong> competitivitat. Este discurs va fonamentar durant molts anys <strong>la</strong><br />
re<strong>la</strong>ció <strong>de</strong> dominació <strong>de</strong> l’home sobre <strong>la</strong> dona, però hui en dia estos fonaments estan<br />
per<strong>de</strong>nt força en alguns contextos socials, i moltes dones i també homes comencen<br />
a prendre <strong>la</strong> parau<strong>la</strong> i a trencar estos prejuís 8 . Les anomena<strong>de</strong>s noves masculinitats<br />
estan fomentant este discurs feminista posat a més en boca d’homes que comencen a<br />
reivindicar <strong>la</strong> seua part femenina i l’equitat en totes les dimensions.<br />
A partir <strong>de</strong>ls processos <strong>de</strong> mo<strong>de</strong>rnització i <strong>de</strong> <strong>la</strong> modificació d’estructures econòmiques,<br />
socials i <strong>de</strong>mogràfiques a <strong>la</strong> fi <strong>de</strong>l segle XIX van tindre lloc transformacions socials,<br />
però també un canvi important en els mo<strong>de</strong>ls culturals i en els discursos mantinguts<br />
sobre <strong>la</strong> dona.<br />
En les presents bretxes abans cita<strong>de</strong>s s’ha anat veient esta transformació, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls<br />
canvis en el tracte i el vincle establits entre dona i naturalesa, reconeixent en el<strong>la</strong><br />
<strong>la</strong> representació <strong>de</strong> l’esperança <strong>de</strong> <strong>la</strong> conservació <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida, pel seu major grau<br />
d’interacció amb el medi; transformacions en <strong>la</strong> societat <strong>de</strong>mocràtica i governabilitat,<br />
on s’assolixen avanços legals, polítics i socials, en pro d’una major representativitat<br />
femenina en totes les esferes; o a través <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista tecnològic, on també nosaltres<br />
estem ocupant estes esferes <strong>de</strong> comunicació, treball i interacció.<br />
Els reptes continuen, encara hi ha moltes dones que patixen en societats basa<strong>de</strong>s en<br />
el <strong>de</strong>sequilibri social, on elles són les més <strong>de</strong>sfavori<strong>de</strong>s; però pas a pas es va prenent<br />
consciència que és una realitat que cal canviar entre totes i tots.<br />
I per a concloure, <strong>de</strong> nou una citació <strong>de</strong> Vandana Shiva, qui sosté que les dones són imprescindibles<br />
per a <strong>de</strong>fendre una altra visió <strong>de</strong>l món més ecològica i humana. Consi<strong>de</strong>ra<br />
que en el nostre món el més important no són els diners, sinó el saber i el compartir,<br />
on a més <strong>la</strong> nostra moneda és <strong>la</strong> naturalesa.<br />
8 Álvarez A<strong>la</strong>rcón, V. “El feminismo frente a los retos <strong>de</strong>l siglo XXI: el Ecofeminismo”., Contribuciones a <strong>la</strong>s Ciencias Sociales, 2009. http://www.eumed.net/rev/<br />
cccss/04&vaa.htm
141/142<br />
Caldrà per tant canviar <strong>la</strong> visió davant <strong>de</strong>l nostre entorn, tractant <strong>de</strong> superar totes les<br />
bretxes abans cita<strong>de</strong>s: medi<strong>ambiental</strong>s, <strong>de</strong> governabilitat, fins i tot <strong>la</strong> bretxa digital,<br />
i donar espai a una societat més constructiva en si mateixa, <strong>de</strong>scentralitzada, <strong>de</strong>mocràtica<br />
i en <strong>la</strong> qual el respecte per allò natural siga una màxima impossible d’obviar.<br />
BIBLIOGRAFÍA<br />
Agui<strong>la</strong>r García, T. (ponencia) Mujeres libres y libertarias, sobre feminismo y ciberfeminismo.<br />
Madrid, 2005.<br />
Álvarez A<strong>la</strong>rcón, V. El feminismo frente a los retos <strong>de</strong>l siglo XXI: el Ecofeminismo. Contribuciones a<br />
<strong>la</strong>s Ciencias Sociales. 2009. http://www.eumed.net/cccss/04&vaa.htm<br />
Burkle, M., Tecnologías y Brecha <strong>de</strong> Género, http://www.edukanda.es/mediatecaweb/data/zip/870/<br />
docs/TecnologiasBrechaGenero.pdf<br />
Castaño Col<strong>la</strong>do, C. La segunda brecha digital. Madrid, Ediciones Cátedra. 2008<br />
Denche Morón, C. Mujeres y medio ambiente:<br />
reflexión y práctica. Http://habital.aq.ump.es/boletin(n7/ac<strong>de</strong>n.html<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
Centro Interamericano para el Desarrollo <strong>de</strong>l Conocimiento en <strong>la</strong> Formación Profesional,<br />
http://www.oitcinterfor.org/public/spanish/region/ampro/cinterfor/temas/gen<strong>de</strong>r/tic/in<strong>de</strong>xa.htm<br />
Las mujeres <strong>de</strong>scubriendo nuevas formas <strong>de</strong> supervivencia.<br />
Http://www.elobservadoreconomico.com/archivo_anterior/137/brechas.htm<br />
http://america<strong>la</strong>tinagenera.org/tematica/medio-ambiente.php
143/144<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
EL PAPER DE LA DONA<br />
EN LA CONSERVACIÓ DE<br />
LA BIODIVERSITAT<br />
María y Belén Lázaro Ca<strong>la</strong>tayud<br />
“Per a mi, <strong>la</strong> diversitat biològica està formada per les coses i les condicions que mantenen<br />
l’equilibri en el qual hem viscut durant segles. Comprén els animals, les p<strong>la</strong>ntes, les pedres,<br />
els rius i els esperits. La varietat d’estils <strong>de</strong> vida i modalitats d’ús <strong>de</strong> <strong>la</strong> terra fan <strong>de</strong><br />
<strong>la</strong> diversitat biològica una cosa viva i vibrant per a nosaltres”.<br />
Malvi<strong>la</strong> Vanninayakae (Sri Lanka)
145/146<br />
Este article pretén abordar <strong>la</strong> importància fonamental <strong>de</strong>l paper <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona com a<br />
agent actiu en qüestions re<strong>la</strong>ciona<strong>de</strong>s amb <strong>la</strong> conservació <strong>de</strong> <strong>la</strong> diversitat biològica, <strong>la</strong><br />
seua gestió i l’ús sostenible <strong>de</strong>ls recursos. Esta participació <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona hauria <strong>de</strong> convertir-se<br />
també en una porta per al seu empo<strong>de</strong>rament i <strong>la</strong> promoció d’una distribució<br />
equitativa i justa <strong>de</strong>ls beneficis <strong>de</strong> <strong>la</strong> utilització sostenible d’estos recursos. S’integra<br />
en el marc que unix: 1) el paràgraf tretze <strong>de</strong> <strong>la</strong> Convenció <strong>de</strong> <strong>la</strong> Diversitat Biològica<br />
(CDB, preàmbul, paràgraf 13, 1996) 1 que reconeix «el rol <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona i <strong>la</strong> necessitat <strong>de</strong><br />
<strong>la</strong> seua participació en tots els nivells, incloses <strong>la</strong> formu<strong>la</strong>ció i l’execució <strong>de</strong> les polítiques<br />
re<strong>la</strong>ciona<strong>de</strong>s amb <strong>la</strong> conservació <strong>de</strong> <strong>la</strong> diversitat biològica»; 2) l’Objectiu <strong>de</strong>l<br />
Mil·lenni (ODM) núm. 3, que promulga <strong>la</strong> igualtat entre els sexes i l’empo<strong>de</strong>rament <strong>de</strong><br />
<strong>la</strong> dona; i 3) l’ODM núm. 7, que pretén garantir <strong>la</strong> sostenibilitat <strong>de</strong>l medi ambient 2 .<br />
QUÈ ÉS LA BIODIVERSITAT? IMPORTÀNCIA DE LA SEUA CONSERVACIÓ<br />
La diversitat biològica o biodiversitat no només s’entén com «<strong>la</strong> varietat <strong>de</strong> formes<br />
vives al p<strong>la</strong>neta dins <strong>de</strong> cada espècie, entre espècies i <strong>de</strong>ls ecosistemes» (Priego Martínez<br />
2008), sinó també <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> perspectiva <strong>de</strong> les persones i grups que conformen <strong>la</strong><br />
humanitat. És a dir, <strong>la</strong> biodiversitat és percebuda com un concepte global que té una<br />
connotació biològica, social, cultural i política.<br />
En els últims anys, és <strong>de</strong> tots sabut que <strong>la</strong> biodiversitat està <strong>de</strong>sapareixent a un ritme<br />
vertiginós. Nombroses són les causes d’esta pèrdua <strong>de</strong> diversitat biològica, entre les<br />
quals s’inclouen: <strong>la</strong> pobresa generalitzada en alguns països, l’excessiu consumisme en<br />
altres, els patrons <strong>de</strong>siguals en l’intercanvi comercial, el canvi climàtic, <strong>la</strong> contaminació,<br />
<strong>la</strong> <strong>de</strong>sforestació, l’agricultura no sostenible, <strong>la</strong> propagació d’espècies exòtiques,<br />
1 http://www.cbd.int/<br />
2 http://www.un.org/spanish/millenniumgoals/<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
<strong>la</strong> urbanització, les <strong>de</strong>sigualtats <strong>de</strong> gènere i <strong>la</strong> vulneració <strong>de</strong>ls drets <strong>de</strong>ls pobles indígenes,<br />
etc. A més <strong>de</strong> suposar una pèrdua <strong>de</strong> riquesa natural <strong>de</strong>l nostre p<strong>la</strong>neta, esta<br />
estampa manté situacions duals a nivell mundial entre nord i sud i, a nivell nacional,<br />
entre c<strong>la</strong>sses, ètnies, tribus, homes i dones.<br />
La biodiversitat és una gran riquesa que posseïx <strong>la</strong> humanitat i a més <strong>de</strong>l seu incomptable<br />
valor científic, ètic i estètic, en <strong>la</strong> majoria <strong>de</strong>ls països <strong>la</strong> supervivència en comunitats<br />
rurals, el seu benestar i empo<strong>de</strong>rament en <strong>de</strong>penen. Les pob<strong>la</strong>cions <strong>de</strong>ls països<br />
<strong>de</strong>l sud, on es concentra el 90% <strong>de</strong> <strong>la</strong> diversitat biològica <strong>de</strong>l p<strong>la</strong>neta, són les més<br />
amenaça<strong>de</strong>s per este <strong>de</strong>teriorament: el 75% <strong>de</strong> les persones <strong>de</strong>l món en condicions <strong>de</strong><br />
pobresa viuen en àrees rurals, <strong>de</strong> les quals el 70% són dones (Rodríguez Vil<strong>la</strong>lobos et<br />
al, 2004). És el que s’ha anomenat el procés <strong>de</strong> <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa). La pèrdua<br />
accelerada <strong>de</strong> <strong>la</strong> diversitat biològica no només representa, per tant, una pèrdua <strong>de</strong><br />
gens, espècies i ecosistemes, sinó que també afeblix l’estructura <strong>de</strong> <strong>la</strong> diversitat cultural<br />
humana que ha evolucionat amb el<strong>la</strong> i que <strong>de</strong>pén <strong>de</strong> <strong>la</strong> seua existència.<br />
Per tot el que s’ha exposat anteriorment, <strong>la</strong> conservació <strong>de</strong> <strong>la</strong> biodiversitat és, igualment,<br />
un assumpte social i un problema medi<strong>ambiental</strong>. La seua protecció és un element<br />
c<strong>la</strong>u en l’assoliment <strong>de</strong>l doble objectiu <strong>de</strong>l <strong>de</strong>senvolupament sostenible: <strong>la</strong> conservació<br />
<strong>de</strong>l medi ambient i el <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> les persones.<br />
Hi ha nombrosos acords internacionals, <strong>de</strong>cisions i recomanacions per part <strong>de</strong> diverses<br />
organitzacions com ara <strong>la</strong> Convenció sobre Diversitat Biològica (CDB), el Programa <strong>de</strong><br />
les Nacions Uni<strong>de</strong>s per al Medi ambient (PNUMA), <strong>la</strong> Unión Internacional per a <strong>la</strong> Conservació<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> Naturalesa (UCNI), <strong>la</strong> Convenció sobre l’Eliminació <strong>de</strong> Totes les Formes<br />
<strong>de</strong> Discriminació sobre <strong>la</strong> Dona (CEDAW ), les Estratègies Nacionals <strong>de</strong> Biodiversitat i<br />
P<strong>la</strong> d’Acció (ENBPA), etc. No obstant, <strong>la</strong> falta <strong>de</strong> voluntat política mostrada en estos<br />
últims anys pels països <strong>de</strong>senvolupats a l’hora <strong>de</strong> posar-los en pràctica confirma que
147/148<br />
preservar els ecosistemes <strong>de</strong>l nostre p<strong>la</strong>neta continua sense ser una prioritat, i encara<br />
és més notori a l’hora <strong>de</strong> valorar l’aportació essencial <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona a <strong>la</strong> gestió <strong>de</strong>ls recursos<br />
biològics. Esta ha estat mal compresa, no tinguda en compte o subestimada.<br />
BIODIVERSITAT I DONA<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
Els homes i les dones utilitzen recursos biològics diferents <strong>de</strong> maneres distintes. Esta<br />
situació atorga a les dones una gran quantitat <strong>de</strong> coneixements, <strong>de</strong>streses i experiències<br />
úniques, que són vitals per a <strong>la</strong> conservació.<br />
Per a moltes dones, <strong>la</strong> diversitat biològica és <strong>la</strong> pedra fonamental <strong>de</strong>l seu treball, les<br />
seues creences i <strong>la</strong> seua supervivència bàsica. En particu<strong>la</strong>r, les dones <strong>de</strong>l medi rural tenen<br />
una intensa interacció amb els recursos naturals a causa <strong>de</strong> <strong>la</strong> seua participació en<br />
les tasques <strong>de</strong> recol·lecció i producció d’aliments, combustible, productes medicinals<br />
i les matèries primeres necessàries. Així mateix, gràcies a coneixements transmesos al<br />
l<strong>la</strong>rg <strong>de</strong> moltes generacions, les dones arriben a tindre amb freqüència una profunda<br />
comprensió <strong>de</strong>l seu medi ambient i en particu<strong>la</strong>r <strong>de</strong> <strong>la</strong> biodiversitat. Cal consi<strong>de</strong>rar<br />
que a principis <strong>de</strong> l’Edat <strong>de</strong> Pedra (15.000 a 9.000 aC) les funcions, tasques, benestar<br />
i condició <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona en les comunitats <strong>de</strong> caçadors-recol·lectors estaven explícitament<br />
vincu<strong>la</strong><strong>de</strong>s, en essència, al medi ambient natural i <strong>la</strong> biodiversitat. Actualment,<br />
les dones continuen recol·lectant llenya per al foc i altres productes forestals que<br />
utilitzen com a aliments, me<strong>de</strong>cines, pintures i materials per a construir habitatges,<br />
artesanies i mobles.<br />
D’igual manera, s’encarreguen <strong>de</strong> moltes activitats agrícoles: tasques <strong>de</strong> producció <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> sembra fins <strong>la</strong> collita, <strong>la</strong> c<strong>la</strong>ssificació <strong>de</strong> l<strong>la</strong>vors, l’emmagatzematge d’espècies<br />
alimentàries, <strong>la</strong> comercialització en els mercats locals, <strong>la</strong> transformació <strong>de</strong> productes<br />
i <strong>la</strong> recol·lecció d’herbes útils en l’alimentació i amb propietats medicinals (Rodríguez<br />
Vil<strong>la</strong>lobos 2004), arreplegada d’aigua, cura d’animals domèstics, etc.<br />
La pèrdua <strong>de</strong> diversitat biològica està posant en perill els seus coneixements i recursos,<br />
mentre que <strong>la</strong> falta <strong>de</strong> drets <strong>de</strong> propietat i control sobre <strong>la</strong> terra i els recursos, sumada<br />
a l’accés restringit a l’educació i els serveis, constituïx un gran obstacle per a visibilitzar<br />
esta contribució a <strong>la</strong> conservació i aconseguir <strong>la</strong> participació plena i activa <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona.<br />
Com a exemple ac<strong>la</strong>ridor per a <strong>de</strong>stacar <strong>la</strong> importància <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona en re<strong>la</strong>ció amb el<br />
maneig i <strong>la</strong> conservació <strong>de</strong> <strong>la</strong> diversitat biològica, vegem-ne només algunes da<strong>de</strong>s re<strong>la</strong>ciona<strong>de</strong>s<br />
amb <strong>la</strong> biodiversitat agríco<strong>la</strong>:<br />
• Les dones són les productores principals <strong>de</strong>ls cultius bàsics a nivell mundial (arròs,<br />
b<strong>la</strong>t, dacsa), els quals constituïxen fins el 90% <strong>de</strong> <strong>la</strong> ingesta d’aliments <strong>de</strong> les persones<br />
d’escassos recursos <strong>de</strong> zones rurals i també entre el 60% i el 80% <strong>de</strong>ls aliments<br />
en <strong>la</strong> majoria <strong>de</strong>ls països en vies <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament (Sasvari et al, 2010), o el 80%<br />
a Àfrica, el 60% a Àsia i el 40% a Amèrica L<strong>la</strong>tina (Rodríguez Vil<strong>la</strong>lobos, 2004).<br />
• Segons <strong>la</strong> FAO, les dones produïxen, seleccionen i emmagatzemen fins el 90% <strong>de</strong><br />
les sements i el germop<strong>la</strong>sma que és utilitzat com a material <strong>de</strong> sembra pels/les<br />
xicotets agricultors/res (Sasvari et al, 2010). Mitjançant el procés <strong>de</strong> selecció <strong>de</strong><br />
l<strong>la</strong>vors amb múltiples variables, les dones trien certes característiques <strong>de</strong>sitjables<br />
<strong>de</strong> les p<strong>la</strong>ntes i <strong>de</strong>cidixen <strong>la</strong> quantitat i varietat que en conservaran i el mèto<strong>de</strong> <strong>de</strong><br />
conservació. En el moment que els cultius comencen a florir, les dones comencen a<br />
observar les p<strong>la</strong>ntes, i més tard recullen l<strong>la</strong>vors atenent <strong>la</strong> seua grandària, formació<br />
<strong>de</strong>ls grans i resistència a les p<strong>la</strong>gues i insectes.<br />
• Les dones tenen també un paper c<strong>la</strong>u en el cultiu i <strong>la</strong> conservació d’espècies subutilitza<strong>de</strong>s,<br />
les quals no satisfan una proporció gran <strong>de</strong>ls requeriments alimentaris a nivell<br />
global, però són utilitza<strong>de</strong>s per les comunitats per a complementar les seues dietes<br />
(Sasvari et al, 2010). És el que en algunes zones es <strong>de</strong>nomina «cultius <strong>de</strong> dones».
149/150<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
Per tant, les agricultores tenen un paper c<strong>la</strong>u en <strong>la</strong> selecció, millorament i adaptació<br />
<strong>de</strong> les varietats <strong>de</strong> p<strong>la</strong>ntes i en <strong>la</strong> preservació <strong>de</strong> <strong>la</strong> diversitat genètica <strong>de</strong> moltes espècies<br />
a causa <strong>de</strong> les seues diferents preferències.<br />
DONA I GESTIÓ DE LA CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT. EXEMPLES<br />
Encara que comença a ser reconegut l’important paper <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona en <strong>la</strong> gestió <strong>de</strong><br />
<strong>la</strong> biodiversitat i els recursos biològics, <strong>la</strong> incorporació <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona en <strong>la</strong> formu<strong>la</strong>ció,<br />
p<strong>la</strong>nificació i execució <strong>de</strong> polítiques <strong>ambiental</strong>s continua sent lenta, per <strong>la</strong> qual cosa<br />
<strong>la</strong> capacitat <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona com a administradora <strong>de</strong> <strong>la</strong> biodiversitat no podrà realitzarse<br />
plenament fins que siga exonerada <strong>de</strong> <strong>la</strong> discriminació jurídica i social, tasca que<br />
encara no han realitzat molts països. A Madagascar, per exemple, poques dones rurals<br />
parlen francés, per <strong>la</strong> qual cosa es veuen aparta<strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls processos polítics (García,<br />
2000).<br />
La P<strong>la</strong>taforma d’Acció, aprovada per <strong>la</strong> Quarta Conferència Mundial sobre <strong>la</strong> Dona celebrada<br />
a Beijing el 1995, així com <strong>la</strong> Comissió <strong>de</strong> <strong>la</strong> Condició Jurídica i Social <strong>de</strong> <strong>la</strong> Dona<br />
<strong>de</strong> les Nacions Uni<strong>de</strong>s el 1997 i <strong>la</strong> Conferència <strong>de</strong>l 2002 sobre el Desenvolupament Sostenible<br />
a Johannesburg (Sud-àfrica), van i<strong>de</strong>ntificar <strong>la</strong> necessitat d’aconseguir <strong>la</strong> participació<br />
activa <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona en l’adopció <strong>de</strong> <strong>de</strong>cisions re<strong>la</strong>tives al medi ambient en tots<br />
els nivells i d’incorporar una perspectiva <strong>de</strong> gènere en totes les estratègies orienta<strong>de</strong>s<br />
al <strong>de</strong>senvolupament sostenible, com una <strong>de</strong> les dotze esferes d’especial preocupació<br />
que exigirien l’adopció <strong>de</strong> mesures per part <strong>de</strong>ls estats, <strong>la</strong> comunitat internacional i<br />
<strong>la</strong> societat civil. Per a promoure el <strong>de</strong>senvolupament sostenible, alguns governs han<br />
adoptat mesures per a incorporar una perspectiva <strong>de</strong> gènere en les seues polítiques i<br />
programes nacionals re<strong>la</strong>tius al medi ambient. Vegem-ne alguns exemples 3 :<br />
3 Datos extraídos <strong>de</strong> “Examen y evaluación <strong>de</strong> <strong>la</strong> aplicación <strong>de</strong> <strong>la</strong> P<strong>la</strong>taforma <strong>de</strong> Acción <strong>de</strong> Beijing: informe <strong>de</strong>l Secretario General <strong>de</strong> <strong>la</strong>s Naciones Unidas” (E/<br />
CN.6/2000/PC/2).<br />
• A Canadà s’ha promogut <strong>la</strong> incorporació d’una perspectiva <strong>de</strong> gènere en l’or<strong>de</strong>nació<br />
sostenible <strong>de</strong> l’aigua potable, els oceans i els boscos, <strong>la</strong> protecció <strong>de</strong> <strong>la</strong> diversitat<br />
biològica i <strong>la</strong> lluita contra <strong>la</strong> <strong>de</strong>sertificació.<br />
• Portugal ha nomenat una dona com a ministra <strong>de</strong> Medi Ambient (Dulce Pássaro).<br />
• A Tunísia les dones ocupen el 19% <strong>de</strong>ls alts càrrecs <strong>de</strong> direcció al Ministeri <strong>de</strong> Medi<br />
Ambient i Desenvolupament Regional. El 36% <strong>de</strong>l personal <strong>de</strong>l ministeri està integrat<br />
per dones.<br />
• A Jamaica les dones representen el 37% <strong>de</strong>l personal tècnic <strong>de</strong>l Departament <strong>de</strong> Silvicultura.<br />
Com a resultat <strong>de</strong>ls canvis introduïts en les estratègies <strong>de</strong> contractació,<br />
el percentatge <strong>de</strong> les dones que treballen com a administradores en el sector <strong>de</strong>l<br />
medi ambient ha augmentat fins a un 69%. Així mateix, amb el suport <strong>de</strong> l’Organisme<br />
Cana<strong>de</strong>nc <strong>de</strong> Desenvolupament Internacional, s’hi ha iniciat un projecte <strong>de</strong>nominat<br />
Arbres per a Demà, amb l’objectiu d’incorporar <strong>la</strong> dona en programes d’extensió<br />
agroforestal.<br />
• A Xina, fins al 1997, el 38% <strong>de</strong>l total <strong>de</strong>ls trebal<strong>la</strong>dors al <strong>de</strong>partament <strong>de</strong> protecció<br />
<strong>de</strong>l medi ambient estava integrat per dones. A més, uns cent milions <strong>de</strong> dones participen<br />
cada any en una campanya anual titu<strong>la</strong>da Treballs verds <strong>de</strong>l 8 <strong>de</strong> març. La<br />
campanya se centra en <strong>la</strong> reforestació, <strong>la</strong> creació <strong>de</strong> boscos d’abric i <strong>la</strong> conservació<br />
<strong>de</strong> l’aigua.<br />
• El Congo, Mali i <strong>la</strong> República <strong>de</strong> Moldàvia són alguns <strong>de</strong>ls països que han executat<br />
programes <strong>de</strong> capacitació per a fomentar <strong>la</strong> sensibilització <strong>de</strong> les dones respecte<br />
al medi ambient i transmetre’ls l’experiència pràctica en tecnologies i mèto<strong>de</strong>s<br />
agrícoles.<br />
• A Alemanya es porta a terme un projecte <strong>de</strong>nominat Les xiquetes en favor d’una<br />
Europa ecològica, que motiva i dóna suport a les xiquetes que <strong>de</strong>sitgen participar<br />
en activitats en el camp <strong>de</strong> l’ecologia.
151/152<br />
• Jordània ha iniciat <strong>la</strong> capacitació <strong>de</strong> les dones <strong>de</strong> les zones rurals en <strong>la</strong> utilització<br />
a<strong>de</strong>quada <strong>de</strong> p<strong>la</strong>guici<strong>de</strong>s i fertilitzants agrícoles, així com en <strong>la</strong> utilització <strong>de</strong> mèto<strong>de</strong>s<br />
mo<strong>de</strong>rns <strong>de</strong> reg.<br />
• A l’Índia, el Fons <strong>de</strong> les Nacions Uni<strong>de</strong>s per a <strong>la</strong> Infància (Unicef) dóna suport al<br />
Projecte sobre Sanejament, Abastiment d’Aigua i Salut Comunitària, que capacita<br />
dones perquè treballen com a mecàniques <strong>de</strong> bombes i operadores <strong>de</strong> bombes <strong>de</strong><br />
mà. Les dones mantenen i reparen periòdicament les bombes necessàries per a garantir<br />
el proveïment d’aigua durant l’any.<br />
Amb <strong>la</strong> intenció <strong>de</strong> fomentar una major comprensió <strong>de</strong>l vincle existent entre <strong>la</strong> igualtat<br />
entre els gèneres i el <strong>de</strong>senvolupament sostenible, alguns governs han emprés<br />
investigacions sobre el medi ambient que tinguen en compte les qüestions <strong>de</strong> gènere.<br />
També s’han fet esforços per a incorporar <strong>la</strong> dona en estos estudis 4 .<br />
• A Namíbia, el Ministeri <strong>de</strong> Medi Ambient i Turisme ha iniciat un programa perquè<br />
les dones investiguen els efectes <strong>ambiental</strong>s <strong>de</strong>l <strong>de</strong>senvolupament en les seues comunitats.<br />
• Un estudi portat a terme a Tunísia es va concentrar en el paper <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona en l’or<strong>de</strong>nació<br />
<strong>de</strong>ls recursos naturals i els esforços per a lluitar contra <strong>la</strong> <strong>de</strong>sertificació.<br />
• A Islàndia es va fer una anàlisi <strong>de</strong> gènere per a <strong>de</strong>terminar si una presa hidroelèctrica i<br />
una p<strong>la</strong>nta productora d’alumini que s’havia proposat construir beneficiarien econòmicament<br />
les dones. Les opinions <strong>de</strong> les dones van tindre un gran pes en el <strong>de</strong>bat que es va<br />
fer sobre si s’havia <strong>de</strong> prosseguir amb el projecte <strong>de</strong>s d’un punt <strong>de</strong> vista <strong>ambiental</strong>.<br />
4 Ibi<strong>de</strong>m.<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
• Hi ha un programa conegut com a Programa per a <strong>la</strong> Dona en el Desenvolupament <strong>de</strong><br />
l’Oficina Regional per a Europa (REU) les activitats <strong>de</strong>l qual es concentren a assistir<br />
els estats membres <strong>de</strong> <strong>la</strong> regió europea <strong>de</strong> <strong>la</strong> FAO a realçar <strong>la</strong> integració <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona<br />
en el <strong>de</strong>senvolupament rural, especialment amb <strong>la</strong> seua participació en <strong>la</strong> presa <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>cisions que afecten <strong>la</strong> seua condició socioeconòmica i política<br />
CONCLUSIÓ<br />
La dona amb <strong>la</strong> seua saviesa i coneixement ancestral, <strong>la</strong> seua cultura sobre <strong>la</strong> terra<br />
i <strong>la</strong> vida està fent escoltar <strong>la</strong> seua veu i enviant un senyal contra l’agressió cap a <strong>la</strong><br />
biodiversitat i per <strong>la</strong> seua conservació.<br />
Afortunadament, hi ha molts exemples d’incorporació d’una perspectiva <strong>de</strong> gènere en<br />
<strong>la</strong> conservació <strong>de</strong> <strong>la</strong> biodiversitat, però, amb <strong>la</strong> finalitat <strong>de</strong> millorar <strong>la</strong> gestió <strong>ambiental</strong><br />
i promoure <strong>la</strong> seua participació efectiva en <strong>la</strong> presa <strong>de</strong> <strong>de</strong>cisions, és fonamental<br />
valorar els seus coneixements, millorar l’accés a <strong>la</strong> propietat i fomentar <strong>la</strong> inclusió <strong>de</strong><br />
<strong>la</strong> dona en les iniciatives que es porten a terme. D’esta manera, serà possible dissenyar<br />
processos que, junt amb els objectius d’utilització sostenible i conservació <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
biodiversitat, contribuïsquen a l’equitat social i <strong>de</strong> gènere.
153/154<br />
BIBLIOGRAFÍA<br />
PRIEGO MARTÍNEZ, K. (2008): “Biodiversidad y <strong>la</strong> perspectiva <strong>de</strong> género” en Pobreza, mujeres<br />
y medio ambiente. <strong>Fundación</strong> <strong>IPADE</strong>.<br />
RODRÍQUEZ VILLALOBOS, G., AZOFEIFA CASCANTE, F. y BLANCO LOBO, M. (2004):<br />
La Diversidad hace <strong>la</strong> diferencia: acciones para asegurar <strong>la</strong> equidad <strong>de</strong> género en <strong>la</strong> aplicación<br />
<strong>de</strong>l Convenio <strong>de</strong> Biodiversidad Biológica. UICN.<br />
SASVARI, A, AGUILAR, L, KHAN, M y SCHMITT, F. (2010): Guía para <strong>la</strong> transversalización<br />
<strong>de</strong> género en <strong>la</strong>s Estrategias Nacionales <strong>de</strong> Biodiversidad y P<strong>la</strong>nes <strong>de</strong> Acción. UICN<br />
GARCIA, I. (2000): El aporte <strong>de</strong> <strong>la</strong>s mujeres rurales a <strong>la</strong> biodiversidad. Encuentro <strong>de</strong> <strong>la</strong> Mujer<br />
Rural, República <strong>de</strong> Panamá.<br />
“Examen y evaluación <strong>de</strong> <strong>la</strong> aplicación <strong>de</strong> <strong>la</strong> P<strong>la</strong>taforma <strong>de</strong> Acción <strong>de</strong> Beijing: informe <strong>de</strong>l Secretario<br />
General <strong>de</strong> <strong>la</strong>s Naciones Unidas” (E/CN.6/2000/PC/2).<br />
LINKS d´INTERÉS<br />
- http://www.cbd.int/<br />
- http://www.un.org/spanish/millenniumgoals/<br />
- www.unep.org/PDF/Women/Spanish/ChapterThree.pdf<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza
155/156<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
EL TANGO DE L’AIGUA<br />
Gise<strong>la</strong> García Pérez<br />
«Nena, el tango és un ball que, a més d’ensenyar-te a caminar <strong>de</strong> <strong>la</strong> manera més elegant<br />
i sensual que pugues imaginar, et mostrarà part <strong>de</strong> <strong>la</strong> cultura <strong>de</strong>ls qui un dia van habitar<br />
estes terres». Esta és <strong>la</strong> frase que, en el seu moment, va quedar gravada en <strong>la</strong> meua memòria<br />
un 27 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong>l ja llunyà any 3032. Una frase amb <strong>la</strong> qual he volgut començar <strong>la</strong><br />
que serà hui <strong>la</strong> meua última c<strong>la</strong>sse com a professora vostra d’este mil·lenari ball. Com<br />
cada dia, començarem escoltant a algú/una <strong>de</strong> nosaltres qualsevol cosa que ens puga fer<br />
reflexionar; però hui, estimats i estima<strong>de</strong>s meus, m’agradaria ser jo qui parle. M’agradaria<br />
contar-vos com ha estat possible que hui ens trobem tots i totes junts ací.
157/158<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
Vivia aleshores a Rosario, en una xicoteta casa feta amb les rajoles orgàniques que fabricava<br />
una <strong>de</strong> les famílies veïnes, que tots em van ajudar a construir i que, quan em<br />
vaig trasl<strong>la</strong>dar ací, els vaig dir que l’empraren al seu gust; ara hi viuen tres estudiants i<br />
tenen un xicotet viver que els ajuda a pagar el material <strong>de</strong>l centre d’estudis. Cada matí,<br />
en alçar-me, veia Sebastián i C<strong>la</strong>ra que anaven a pescar a <strong>la</strong> vora <strong>de</strong>l Paranà, <strong>de</strong>sprés venien<br />
aquells saborosos exemp<strong>la</strong>rs al mercat abans d’anar a fer les seues c<strong>la</strong>sses al centre<br />
d’estudis aquàtic. En tornar a <strong>la</strong> vesprada, sempre portaven un bell peix i sopàvem els<br />
tres junts, cada dia ho acompanyàvem amb alguna <strong>de</strong> les verdures que creixien en el meu<br />
hort i d’algun que altre veí o veïna que sempre acudia per a unir-se a les nostres tertúlies<br />
<strong>de</strong>sprés d’un bonic dia <strong>de</strong> treball. Aquell matí era diferent, l’en<strong>de</strong>mà havia quedat amb<br />
Pedro, el nostre Pedro, per a <strong>de</strong>s<strong>de</strong>junar a La Boca, ací a Buenos Aires. C<strong>la</strong>ra va cridar a <strong>la</strong><br />
meua porta i jo vaig eixir amb <strong>la</strong> meua motxil<strong>la</strong> roja, negra i grisa penjada, com sempre,<br />
d’un sol muscle. En el<strong>la</strong> hi havia un poal amb el qual acostumava a regar les meues flors i<br />
que aquell dia seria utilitzat per a un altre propòsit. En arribar als molls ens muntem en<br />
<strong>la</strong> barqueta <strong>de</strong>ls pares <strong>de</strong> C<strong>la</strong>ra i Sebastián i creuem el riu fins arribar a <strong>la</strong> xicoteta il<strong>la</strong><br />
que els sediments arrossegats pel corrent havien conformat. Vam baixar, vaig submergir el<br />
poal en l’aigua i, en traure’l, amb les mans vaig posar un poc d’arena dins. M’agradava <strong>la</strong><br />
i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> rega<strong>la</strong>r-li a Pedro alguna cosa personal i en aquell moment vaig pensar en rega<strong>la</strong>rli<br />
una cosa a <strong>la</strong> qual cosa jo pertanyia, el meu benvolgut riu.<br />
El matí <strong>de</strong>l dia 27 em vaig alçar abans <strong>de</strong>l que era habitual, vaig tapar el poal i vaig prendre<br />
l’autobús amb <strong>de</strong>stinació a Buenos Aires a les cinc hores. Em vaig arraulir en un <strong>de</strong>ls seients<br />
<strong>de</strong>l col·lectiu i, abraçant el poal i usant-lo com a coixí, tenia <strong>la</strong> intenció <strong>de</strong> quedar-me adormida.<br />
A les huit i mitja Pedro i jo ja ens havíem abraçat i estàvem prenent café a <strong>la</strong> vora <strong>de</strong> les<br />
cristal·lines aigües <strong>de</strong>l Riachuelo , <strong>la</strong> ciutat <strong>de</strong> Buenos Aires començava aleshores a <strong>de</strong>spertar, les<br />
bicicletes havien envaït els carrers i Pedro em contava com Marcelo, l’agricultor que cultivava<br />
el cafè que arribava a Buenos Aires i per l’aroma <strong>de</strong>l qual érem inundats, estava investigant altres<br />
espècies a les quals, com al café, els agradava créixer a l’ombra <strong>de</strong>ls arbres, volia saber per<br />
què. Sempre havia sigut un home molt inquiet i jo crec que el seu café estava tan bo perquè es<br />
cultivava a <strong>la</strong> millor ombra <strong>de</strong>l continent.<br />
. Vaig <strong>de</strong>cidir que era el moment perfecte per a donar-li el seu regal d’aniversari, el poal que<br />
usava tots els dies amb l’aigua <strong>de</strong>l riu <strong>de</strong>l qual estava enamorada. Però hi havia alguna cosa més,<br />
durant el temps que vaig estar sobre el poal en l’autobús va passar una cosa estranya, l’aigua<br />
va començar a conversar, semb<strong>la</strong>va un d’eixos moments en què els meus companys i jo a Rosario<br />
xarràvem al capvespre. Una veritable tertúlia estava tenint lloc dins d’aquell poal. Em pareixia<br />
injust no compartir-<strong>la</strong> amb ningú, així és que em vaig disposar a contar-li-<strong>la</strong> al meu estimat amic.<br />
Par<strong>la</strong>ven <strong>de</strong> successos es<strong>de</strong>vinguts molt <strong>de</strong> temps enrere i, estimats i estima<strong>de</strong>s, eren molècules<br />
d’aigua les que estaven mantenint aquel<strong>la</strong> conversa. Esta conversa:<br />
UNA ÈPOCA DE DESASTRES I CATÀSTROFES<br />
De sobte vaig escoltar una veu que comentava alguna cosa sobre l’agitació <strong>de</strong> l’aigua<br />
i els bruscos moviments a què estava sent sotmesa en aquell trajecte <strong>de</strong> Rosario a<br />
Buenos Aires. En un principi no entenia molt bé què <strong>de</strong>ien i puc afirmar que creia<br />
estar al·lucinant, però les veus eixien <strong>de</strong>l meu poal. Tenia molta son, lluitava per<br />
mantindre’m <strong>de</strong>sperta i, finalment, vaig aconseguir entendre aquelles paraules. El seu<br />
nom era Jovita i estava dient que el moviment al qual estava sent sotmesa en aquell<br />
poal li recordava a alguna cosa que va es<strong>de</strong>vindre l’any 2011. En març d’aquell any Jovita<br />
i <strong>la</strong> resta <strong>de</strong> molècules que constituïen <strong>la</strong> gran massa d’aigua que s’agrupava al seu<br />
voltant van sentir una gran vibració. Totes van començar a moure’s d’una manera més<br />
ràpida <strong>de</strong>l que era habitual, <strong>la</strong> costa era cada vegada més a prop i <strong>la</strong> veia <strong>de</strong>s d’una<br />
altura superior a <strong>la</strong> que era usual.<br />
–Era un sisme submarí, un tsunami!, havia estat en grans tempestes i fins i tot en huracans,<br />
però això era nou per a mi. Vam cobrir violentament tota <strong>la</strong> superfície <strong>de</strong> l’il<strong>la</strong> <strong>de</strong><br />
Japó, ho arrossegàvem tot, però nosaltres no podíem fer res per a parar-nos. Aleshores va<br />
ser quan va ocórrer el pitjor que podria haver ocorregut; recor<strong>de</strong>u el que eren les centrals<br />
nuclears?, aquells edificis en els quals els humans fabricaven energia i que mai no vaig<br />
saber com funcionaven realment. Vam causar grans danys en aquel<strong>la</strong> central. Jo em vaig<br />
evaporar <strong>de</strong> seguida, em van utilitzar per a intentar refredar un <strong>de</strong>ls reactors i <strong>de</strong>s <strong>de</strong> les<br />
altures vaig observar tot el paisatge, era <strong>de</strong>so<strong>la</strong>dor. Recor<strong>de</strong>u el color que tenia <strong>la</strong>
159/160<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
contaminació? Només nosaltres, les molècules d’aigua, sabíem diferenciar-lo i, <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s,<br />
fins ens tenyíem amb ell, grans quantitats <strong>de</strong> superfície estaven cobertes aquell dia<br />
d’eixe color. Una <strong>de</strong> les meues companyes, que també s’havia evaporat amb mi, em va<br />
contar que, anys abans, cap al 1986, havia vist una taca <strong>de</strong> contaminació exactament igual<br />
en una central nuclear situada a quinze quilòmetres <strong>de</strong> Txernòbil, a Lenin. Aquel<strong>la</strong> vegada<br />
es van contaminar cent cinquanta mil quilòmetres quadrats on vivien cinc milions <strong>de</strong> persones<br />
i, sobre el Japó, mai no em vaig atrevir a preguntar. Alguna <strong>de</strong> vosaltres s’ha tenyit<br />
mai amb algun <strong>de</strong>ls colors <strong>de</strong> <strong>la</strong> contaminació?<br />
–Jo sí –va exc<strong>la</strong>mar una nova veu–, em dic Frinche i a principis <strong>de</strong>l segle XXI vaig patir dues<br />
tintures en un curt espai <strong>de</strong> temps. En un any capicua em va passar <strong>la</strong> primera vegada,<br />
viatjava en el corrent <strong>de</strong>l Golf, l’any 2002, i volia visitar les ries gallegues, així que, quan<br />
va arribar el moment, vaig prendre rumb cap a Finisterre perquè volia visitar també part<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> costa gallega. Va haver-hi una tempesta i el Prestige, un vaixell que transportava<br />
fuel, va patir un <strong>de</strong>sgraciat acci<strong>de</strong>nt que va cobrir bona part <strong>de</strong> <strong>la</strong> superfície marina <strong>de</strong><br />
negre, aquell color no el véiem només nosaltres, els humans també podien percebre’l i van<br />
qualificar <strong>la</strong> tragèdia com <strong>la</strong> major que havia succeït mai a Espanya. Es va estendre <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>l nord <strong>de</strong> Portugal fins a terres franceses. Era una sensació rara, estar cobertes per un<br />
mantell negre ens impedia veure el nostre benvolgut sol, moltes espècies marines vegetals<br />
van començar a morir i es va perdre tota una generació <strong>de</strong> peixos, mol·luscos i crustacis.<br />
Milers d’aus van resultar també afecta<strong>de</strong>s. Es van prendre mesures i es va començar a netejar<br />
aquel<strong>la</strong> marea negra que l’abocament havia provocat. Exhausta, quan em vaig recuperar<br />
i el sol em va donar les forces necessàries, em vaig evaporar i vaig <strong>de</strong>cidir passar una<br />
temporada en un riu pensant que <strong>la</strong> meua vida seria més tranquil·<strong>la</strong>. Em vaig precipitar en<br />
forma <strong>de</strong> neu sobre les muntanyes <strong>de</strong> Changbai i em vaig incorporar al curs <strong>de</strong>l ric Songhua<br />
en <strong>la</strong> primavera <strong>de</strong>l 2005. M’agradava viatjar lentament, veure el paisatge, gravar cada<br />
imatge en <strong>la</strong> meua memòria perquè mai <strong>de</strong>sprés tornaria a veure una cosa semb<strong>la</strong>nt. Al<br />
poc <strong>de</strong> temps, en el mes <strong>de</strong> novembre, aquell riu va passar a formar part <strong>de</strong> <strong>la</strong> llista <strong>de</strong>ls<br />
<strong>de</strong>u més contaminats <strong>de</strong>l p<strong>la</strong>neta, una fàbrica <strong>de</strong> petroquímics va vessar-hi centenars <strong>de</strong><br />
tones <strong>de</strong> productes químics, entre els quals hi havia el benzé i altres productes altament<br />
cancerígens. Aquel<strong>la</strong> vegada vaig emma<strong>la</strong>ltir <strong>de</strong> contaminació, per fortuna vaig ser una <strong>de</strong><br />
les molècules d’aigua a les quals van aconseguir <strong>de</strong>scontaminar, però vaig tardar anys a<br />
tornar a ser <strong>la</strong> mateixa <strong>de</strong> sempre.<br />
Que lluny que ha quedat ja tot allò! –una molècu<strong>la</strong> que es feia anomenar Ais va començar<br />
a par<strong>la</strong>r d’una manera tan pausada i c<strong>la</strong>ra que vaig aconseguir entendre, per<br />
primera vegada, tot el que <strong>de</strong>ien–. Fa ja centenars d’anys que eixe tipus <strong>de</strong> catàstrofes<br />
no succeïxen. Per sort el tracte al medi ambient va pegar un gir inesperat quan ja quasi<br />
no quedava esperança per a ell. L’activitat humana havia causat un <strong>de</strong>teriorament<br />
medi<strong>ambiental</strong> tan gran que prompte ja no seria possible per a ells viure al p<strong>la</strong>neta.<br />
Després d’una l<strong>la</strong>rga temporada a l’Antàrtida, gaudint <strong>de</strong> les baixes temperatures i<br />
vivint en un tranquil estat <strong>de</strong> conge<strong>la</strong>ció, vam començar a agitar-nos, ens estàvem<br />
fonent, ens <strong>de</strong>ixàrem arrossegar pels corrents oceànics i vam <strong>de</strong>scobrir que eren diferents<br />
al que abans havien sigut. A més, hi havia molta més superfície <strong>de</strong> terra submergida,<br />
podíem recórrer restes <strong>de</strong> ciutats senceres que ara estaven davall <strong>de</strong> l’aigua<br />
mentre imaginàvem <strong>la</strong> quantitat <strong>de</strong> milers <strong>de</strong> refugiats medi<strong>ambiental</strong>s que <strong>de</strong>via<br />
haver-hi hagut. Després d’anys <strong>de</strong> circu<strong>la</strong>r per tots els oceans i <strong>de</strong> converses com les<br />
que ara estem tenint, vaig aconseguir esbrinar el que havia passat. Ara semb<strong>la</strong> impensable<br />
que abocaments <strong>de</strong> fuel o <strong>de</strong> productes com el benzé, estimada Frinche, puguen<br />
donar-se; entre altres coses, perquè ja no existixen. Però va haver-hi un temps, una<br />
època que va començar <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> <strong>la</strong> primera revolució industrial i que es va prolongar<br />
fins a ben entrat el segle XXI, en el qual els humans van explotar <strong>la</strong> nostra benvolguda<br />
Terra fins esgotar-<strong>la</strong>. S’extreia aigua <strong>de</strong> llocs com ara les napes israelianes i <strong>la</strong> franja<br />
<strong>de</strong> Gaza a un ritme que es baixava fins a quinze centímetres per any i l’aigua sa<strong>la</strong>da<br />
hi penetrava, o directament es contaminaven a causa <strong>de</strong> l’abocament d’aigües contamina<strong>de</strong>s<br />
no tracta<strong>de</strong>s. L’erosió, ajudada per l’acció <strong>de</strong>ls homes i les dones, feia que<br />
cada vegada els sòls cultivables es <strong>de</strong>gradaren més i més, les seues fonts d’alimentació<br />
<strong>de</strong>sapareixien sense que se n’adonaren. El calfament era cada vegada més gran i, en<br />
conseqüència, el nivell <strong>de</strong> carboni en l’atmosfera també, nosaltres ens agitàvem i<br />
foníem cada vegada més <strong>de</strong> pressa i, quan van voler adonar-se’n, ja era massa tard.<br />
Encara no em puc creure que, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> ser realment conscients <strong>de</strong>l que havia passat,<br />
<strong>de</strong>l fet que havien <strong>de</strong>saparegut moltes espècies animals i vegetals i quasi ells i elles<br />
mateixos, i d’haver començat a prendre mesures, només hàgem tardat uns centenars<br />
d’anys a tornar a ser un p<strong>la</strong>neta sa; n’hi ha que veure com han canviat, afortunadament,<br />
les coses en mil anys!
161/162<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
Pedro no perdia <strong>de</strong>tall <strong>de</strong> <strong>la</strong> història, jo li <strong>la</strong> contava minuciosament i ell no parava<br />
d’escriure coses. Si estava segura que algú no pensaria que estava boja per escoltar<br />
par<strong>la</strong>r a l’aigua, este era el meu estimat amic. Tot el contrari, quan vaig fer una pausa<br />
per anar a buscar un altre café em va dir que, si al l<strong>la</strong>rg <strong>de</strong> <strong>la</strong> història haguérem<br />
escoltat <strong>la</strong> naturalesa com jo havia fet aquell dia, molts <strong>de</strong>ls <strong>de</strong>sastres <strong>de</strong>ls quals em<br />
par<strong>la</strong>va l’aigua mai no haurien passat. A mi em costava assimi<strong>la</strong>r aquelles històries<br />
perquè no podia imaginar-me que algun dia havíem tractat així el nostre p<strong>la</strong>neta, <strong>la</strong><br />
nostra font <strong>de</strong> vida o els nostres semb<strong>la</strong>nts, per això quan vaig escoltar <strong>la</strong> següent<br />
història <strong>la</strong> meua sorpresa va ser encara més gran. Durant anys i anys vam <strong>de</strong>ixar que<br />
molts i moltes <strong>de</strong> nosaltres passaren fam i moriren <strong>de</strong> ma<strong>la</strong>lties que ni tan sols podia<br />
haver imaginat que existiren; érem realment egoistes.<br />
PETITES INICIATIVES QUE PODEN ACONSEGUIR GRANS CANVIS<br />
–A mi m’agradaria contar una història un poc diferent. Fins fa uns dies, que em van retornar<br />
a <strong>la</strong> naturalesa, he passat quasi <strong>de</strong>u segles dins d’un recipient <strong>de</strong> vidre. Rosa va<br />
ser qui va permetre, al començament d’esta història, que jo poguera compartir <strong>la</strong> vida <strong>de</strong><br />
quasi quinze generacions d’una mateixa família. Els pares <strong>de</strong> <strong>la</strong> xiqueta, <strong>de</strong> Rosa, l’havien<br />
educada en uns valors molt diferents a aquells en què havien estat educats <strong>la</strong> resta <strong>de</strong>ls<br />
xiquets i xiquetes <strong>de</strong> <strong>la</strong> seua edat; per això el dia <strong>de</strong>l natalici <strong>de</strong> sa mare Rosa no va anar<br />
a <strong>la</strong> tenda a comprar un car aparell electrònic que sa mare a penes utilitzaria, sinó que<br />
va posar un poc d’aigua en un xicotet recipient, li va <strong>de</strong>manar a un amic que el tancara<br />
hermèticament, li va posar un cordonet, el va embolicar amb cura i va adjuntar-hi una<br />
nota en <strong>la</strong> qual posava: «La font <strong>de</strong> tota vida per a qui em va rega<strong>la</strong>r <strong>la</strong> meua». Jo estava<br />
dins d’aquell col<strong>la</strong>ret. Lucita, <strong>la</strong> mare <strong>de</strong> Rosa, no se’l va llevar fins que va tindre ja una<br />
edat avançada, quan va arribar el moment li’l va rega<strong>la</strong>r a <strong>la</strong> seua néta. I així va es va anar<br />
succeint <strong>de</strong> generació en generació. La família <strong>de</strong> Rosa va ser una <strong>de</strong> tantes que van tindre<br />
<strong>la</strong> iniciativa d’intentar canviar <strong>la</strong> situació <strong>de</strong> <strong>la</strong> Terra amb <strong>la</strong> seua xicoteta aportació. Si<br />
sumem totes les xicotetes aportacions que van produir-se, hi afegim un poc <strong>de</strong> solidaritat<br />
i el pas <strong>de</strong>l temps, tindrem com a resultat el meravellós món en el qual vivim ara.<br />
José Manuel, el company sentimental <strong>de</strong> Lucita i pare <strong>de</strong> Rosa, era camioner. Una d’aquelles<br />
persones que passava hores i hores conduint un camió, utilitzant com a base <strong>de</strong>l combustible<br />
el petroli, per a transportar fins a terres llunyanes productes que ben bé podien ser<br />
cultivats en estes. Aquells mitjans <strong>de</strong> transport contaminaven moltíssim. Vos en recor<strong>de</strong>u?<br />
A Lucita li encantava llegir, <strong>de</strong>vorava llibres sense parar i navegava sense parar per internet.<br />
Un dia va llegir una cosa que li va fer pensar uns dies, jo, en estar sempre penjada <strong>de</strong>l<br />
seu coll, a més <strong>de</strong> veure tot el que el<strong>la</strong> veia, podia sentir els batecs <strong>de</strong>l seu cor, i aquell<br />
dia es va accelerar. «El transport <strong>de</strong> merca<strong>de</strong>ries representa el 75% <strong>de</strong>l trànsit mundial<br />
i, <strong>la</strong> majoria, es fa per carreteres», va llegir aquell matí en una pàgina web. A partir<br />
d’aleshores va buscar més informació sobre el medi ambient. El cor se li accelerava cada<br />
dia més. Un mes <strong>de</strong>sprés, quan José Manuel va tornar a casa, ambdós van tindre una l<strong>la</strong>rga<br />
conversa <strong>de</strong> <strong>la</strong> qual va <strong>de</strong>rivar una setmana <strong>de</strong> reflexió que va acabar amb <strong>la</strong> renúncia <strong>de</strong><br />
José Manuel al seu treball. Els dos van estar <strong>de</strong>batent i van arribar a una conclusió final,<br />
si continuaven així contribuirien a <strong>de</strong>ixar a <strong>la</strong> seua fil<strong>la</strong> un món bastant pitjor <strong>de</strong>l que ells<br />
havien conegut. Però no volien això, com tots els pares es preocupaven per <strong>la</strong> seua fil<strong>la</strong> i<br />
per les filles <strong>de</strong> les seues filles. El p<strong>la</strong>neta estava sent molt castigat i sabien que ni ells, ni<br />
Rosa, podrien disfrutar d’un entorn completament saludable. Eren conscients que, atés el<br />
maltractament que havia patit <strong>la</strong> Terra, seria difícil i duria dèca<strong>de</strong>s, fins i tot centenars<br />
d’anys, conviure en harmonia amb l’ambient que els envoltava. Ells mai no ho veurien,<br />
però havien <strong>de</strong>cidit emprendre el camí per aconseguir-ho.<br />
José Manuel i Lucita es van reunir diverses vega<strong>de</strong>s amb els seus veïns, veïnes i amics<br />
i amigues. Rosa assistia a tots els encontres, igual que ho feien <strong>la</strong> resta <strong>de</strong>ls xiquets<br />
i xiquetes <strong>de</strong> <strong>la</strong> seua edat, perquè havien <strong>de</strong> ser coneixedors <strong>de</strong>l que es volia portar<br />
a terme, ells serien els qui s’encarregarien <strong>de</strong> continuar <strong>la</strong> iniciativa <strong>de</strong>ls seus pares.<br />
D’esta manera, homes, dones, xiquetes i xiquets, sense distinció <strong>de</strong> gènere o edat, van<br />
començar un projecte comú: el cultiu <strong>de</strong> productes tradicionals i diversificats, utilitzant<br />
<strong>la</strong> tecnologia d’una manera responsable. A poc a poc van canviar <strong>la</strong> dieta, <strong>de</strong>ixaren<br />
<strong>de</strong> menjar carn tots els dies <strong>de</strong> <strong>la</strong> setmana, començaren a reutilitzar les antigues vies<br />
<strong>de</strong>l ferrocarril per a emprar el tren com a mitjà <strong>de</strong> transport <strong>de</strong> merca<strong>de</strong>ries, els seus<br />
vehicles, cada vegada més menuts, utilitzaven biogàs com a combustible i eren usats
163/164<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
només per a distàncies l<strong>la</strong>rgues. El disseny <strong>de</strong> les bicicletes va evolucionar cap al que és<br />
actualment i el color <strong>de</strong> <strong>la</strong> contaminació i <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>de</strong>gradació va anar <strong>de</strong>sapareixent <strong>de</strong>l medi<br />
ambient gràcies al fet que tota <strong>la</strong> humanitat va <strong>de</strong>cidir col·<strong>la</strong>borar en tan important empresa:<br />
salvar el p<strong>la</strong>neta.<br />
Tenia més històries que contar-li a Pedro, però ja havia acaparat bona part <strong>de</strong>l matí, podrien<br />
ser conta<strong>de</strong>s un altre dia. Com era d’esperar, el meu gran amic no havia vingut amb<br />
les mans bui<strong>de</strong>s, portava un llibre antiquíssim en una bossa <strong>de</strong> cuir que li havia rega<strong>la</strong>t el<br />
seu iaio l’any anterior pel seu aniversari. Pedro tenia llibres <strong>de</strong> totes les èpoques imaginables.<br />
Este era <strong>de</strong>l mateix perío<strong>de</strong> en què havien succeït les històries <strong>de</strong> les quals par<strong>la</strong>va<br />
l’aigua. Tango, em va dir mentre elevava el llibre amb les mans. Hem <strong>de</strong> recuperar el tango.<br />
Tot seguit, va obrir el llibre. Hi havia molts dibuixos <strong>de</strong>l que semb<strong>la</strong>ven ser els passos<br />
d’un ball i textos que explicaven el que era. Per algun motiu aquell ball, que havia estat<br />
símbol d’una cultura, havia <strong>de</strong>saparegut. Així va ser com Pedro, uns quants amics i amigues<br />
i companys i companyes més i jo, vam començar a investigar on se situaven les milongues<br />
en el seu moment. Al mateix temps que practicàvem el ball al port d’esta ciutat, lloc<br />
d’on era originari. Un dia reobrírem una <strong>de</strong> les milongues. Pedro i jo <strong>de</strong>cidírem mantindre<br />
l’aigua un temps en una botel<strong>la</strong> <strong>de</strong> vidre per a fer-<strong>la</strong> partícip <strong>de</strong> tot el que féiem, <strong>de</strong>sprés<br />
<strong>la</strong> vam retornar al riu perquè continuara contant històries, ara ja en coneixíem una més.<br />
L’aigua, eixe element que un dia ens va donar <strong>la</strong> vida, havia contribuït ara a tornar-li-<strong>la</strong> al<br />
tango, a <strong>la</strong> cultura d’un poble, en <strong>de</strong>finitiva, a tots i totes nosaltres.
165/166<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
SISTEMES DE GÈNERE A<br />
ÀFRICA I FEMINITZACIÓ DE<br />
LA POBRESA<br />
Yaiza Ramos Hernán<strong>de</strong>z<br />
Quan parlem d’Àfrica, hi ha una tendència generalitzada en l’imaginari col·lectiu <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
ciutadania <strong>de</strong>ls països <strong>de</strong>l Nord a percebre el continent com una extensió amp<strong>la</strong> <strong>de</strong> terreny,<br />
on les característiques geogràfiques, culturals i polítiques, entre altres, tenen un<br />
caràcter homogeni i estàtic. Mbuyi Kabunda (2006) par<strong>la</strong> <strong>de</strong> «l’Àfrica plural» o <strong>de</strong> les<br />
«Àfriques negres» per a referir-se a <strong>la</strong> pluralitat i complexitat <strong>de</strong> les seues «històries i<br />
evolucions». Com a conseqüència d’esta trajectòria <strong>de</strong>l continent, trobem que hi ha més<br />
<strong>de</strong> dos mil cinc-cents grups ètnics distribuïts per tot el territori a més <strong>de</strong> les seues llengües<br />
corresponents.<br />
Al continent africà, concretament a l’Àfrica subsahariana, <strong>la</strong> pobresa en termes re<strong>la</strong>tius<br />
és més greu que fa cinquanta anys. Esta Àfrica empobrida és el resultat, entre altres factors<br />
interre<strong>la</strong>cionats, <strong>de</strong> nombrosos processos <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament que hi ve imp<strong>la</strong>ntant<br />
Occi<strong>de</strong>nt amb les seues polítiques experimentals <strong>de</strong> cooperació.
167/168<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
És ací on po<strong>de</strong>m situar el concepte <strong>de</strong> <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa que pot entendre’s<br />
<strong>de</strong> diferents maneres segons s’al·ludisca a diferents concepcions. Entre les quals diferenciem<br />
si ens volem referir a si <strong>la</strong> pobresa incidix més en les dones que en els homes,<br />
o, en canvi, si ens volem referir al fet que és més severa. No obstant això, atenint-nos<br />
a <strong>la</strong> interpretació que sosté María José González Ríos (2001), este terme significa que<br />
<strong>la</strong> proporció <strong>de</strong> dones sobre el total <strong>de</strong> pobres ha augmentat. Actualment les dones<br />
representen el 60% <strong>de</strong> <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció consi<strong>de</strong>rada segons el PNUD «més pobre» tant als<br />
països <strong>de</strong>senvolupats com en <strong>de</strong>senvolupament. Tot i això, lluny <strong>de</strong> continuar amb<br />
una visió paternalista i visualitzant les dones com a meres víctimes sense capacitat<br />
d’obrar, són cada vegada més nombroses i escolta<strong>de</strong>s les veus <strong>de</strong> dones que <strong>de</strong>mostren<br />
una resistència a perpetuar estes situacions, afrontant amb valor i fortalesa accions<br />
en pro <strong>de</strong> canvis <strong>de</strong>cisius al seu favor.<br />
Inserit en este marc <strong>de</strong> <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa trobem un sistema c<strong>la</strong>u que perpetua<br />
les <strong>de</strong>sigualtats entre <strong>la</strong> dona i l’home, és el sistema d’herències. Producte <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
institució patriarcal familiar, l’herència constituïx un factor <strong>de</strong> risc i transmissió <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
situació <strong>de</strong> pobresa <strong>de</strong> les dones (González Ríos, 2001). Això es fa encara més present<br />
en grups familiars on els recursos són més limitats. A Àfrica trobem molts grups ètnics<br />
on l’herència limita l’accés a <strong>la</strong> possessió <strong>de</strong> terres, <strong>la</strong> qual cosa condiciona <strong>la</strong> subsistència<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> unitat familiar a <strong>la</strong> figura d’un home. Això implica que una dona que no<br />
estiga lligada per mitjà <strong>de</strong> l<strong>la</strong>ços <strong>de</strong> parentesc o consanguinis a un home no pot accedir<br />
a un terreny amb el qual puga subsistir amb els aliments que hi cultiven el<strong>la</strong> i <strong>la</strong> resta<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> unitat familiar.<br />
La fragilitat <strong>de</strong> <strong>la</strong> igualtat quant a les activitats diàries realitza<strong>de</strong>s per <strong>la</strong> dona i per<br />
l’home pot ser analitzada a més a través <strong>de</strong> l’anàlisi <strong>de</strong> les hores que cadascun empra en<br />
les activitats que permeten el sosteniment familiar. A Àfrica no po<strong>de</strong>m par<strong>la</strong>r <strong>de</strong> l’àmbit<br />
públic i <strong>de</strong> l’àmbit privat. Ací jau una diferència fonamental en <strong>la</strong> construcció social <strong>de</strong>ls<br />
rols <strong>de</strong> gènere, ja que, per exemple, a Senegal, com en altres zones on una <strong>de</strong> les<br />
activitats econòmiques per a <strong>la</strong> subsistència és <strong>la</strong> pesca, les dones són les que es <strong>de</strong>diquen<br />
a <strong>la</strong> comercialització <strong>de</strong>l producte. És així com, a pesar que el rol <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona no<br />
queda relegat a l’àmbit tradicionalment <strong>de</strong>nominat per Occi<strong>de</strong>nt com a privat, sí que<br />
patix una discriminació per causes que a continuació s’analitzaran.<br />
Les dones administradores <strong>de</strong> les l<strong>la</strong>rs i <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa familiar, generalment tant <strong>de</strong>ls<br />
factors econòmics com emocionals, gestionen els recursos <strong>de</strong> tal manera que fan sobreesforços<br />
per a cobrir les necessitats bàsiques <strong>de</strong> <strong>la</strong> família. Són les qui major sacrifici<br />
fan, i arriben a prescindir <strong>de</strong> menjar i beure, o a renunciar a participar en activitats<br />
socials tan indispensables en el <strong>de</strong>senvolupament humà com les primeres; en <strong>de</strong>finitiva,<br />
sacrifiquen <strong>la</strong> <strong>de</strong>spesa personal en benefici <strong>de</strong>l consum comú.<br />
Un exemple d’esta situació el referix Jacqueline Ki-Zerbo (2002) quan assenya<strong>la</strong> que <strong>la</strong><br />
societat burkinesa està marcada per una estricta divisió sexual <strong>de</strong>l treball, <strong>la</strong> qual cosa<br />
representa una sobrecàrrega <strong>de</strong> tasques dins <strong>de</strong> l’economia familiar per a <strong>la</strong> dona, que<br />
socialment són consi<strong>de</strong>ra<strong>de</strong>s pels homes com a treballs menyspreables. Des <strong>de</strong> <strong>la</strong> infància<br />
es fa present esta distinció que se li dóna als rols tradicionalment atorgats als homes i<br />
a les dones, ja que, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> molt menu<strong>de</strong>s, són les xiquetes les qui prompte comencen a<br />
responsabilitzar-se <strong>de</strong> tasques que frenen el seu <strong>de</strong>senvolupament físic i intel·lectual; a<br />
més d’haver-hi un accés <strong>de</strong>sigual <strong>de</strong>ls xiquets i les xiquetes a l’educació. Això, sumat a <strong>la</strong><br />
importància que té el matrimoni en <strong>la</strong> vida <strong>de</strong> les dones, provoca que adopten estos rols<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> primerenques edats (el fet <strong>de</strong> no haver-se casat <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>ls 18-25 anys suposa una<br />
sobrecàrrega personal i familiar). D’altra banda, Ki-Zerbo fa esment <strong>de</strong> l’escassa participació<br />
en llocs <strong>de</strong> <strong>de</strong>cisió i po<strong>de</strong>r, ja que <strong>la</strong> representació <strong>de</strong> les dones en estos llocs és escassa,<br />
encara que no <strong>de</strong>ixem d’esmentar l’existència d’associacions femenines que lluiten<br />
per una <strong>de</strong>terminació cada vegada major. Amb tot, sí que assenya<strong>la</strong> compromisos polítics<br />
que s’han portat a terme per tal <strong>de</strong> millorar <strong>la</strong> situació <strong>de</strong> les dones a Burkina Faso en<br />
confluir les sinergies entre <strong>la</strong> voluntat <strong>de</strong>ls últims governs, l’empremta <strong>de</strong>ls programes <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>senvolupament i <strong>la</strong> <strong>de</strong>terminació <strong>de</strong> les pròpies dones.
169/170<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
Cal no ignorar que a Àfrica el concepte <strong>de</strong> pobresa no es limita als recursos econòmics o materials<br />
<strong>de</strong> què més o menys pot disposar una persona, sinó que molts grups ètnics i societats perceben <strong>la</strong><br />
pobresa com l’absència <strong>de</strong> xarxes socials i <strong>de</strong> re<strong>la</strong>cions comunitàries. Les estratègies tradicionals<br />
<strong>de</strong> supervivència, hereta<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’època precolonial, encara persistixen en moltes <strong>de</strong> les societats<br />
africanes, per això trobem que les meres i exclusives referències a les da<strong>de</strong>s econòmiques com<br />
a indicadors <strong>de</strong> pobresa i <strong>de</strong>senvolupament són només una perspectiva occi<strong>de</strong>ntal i interceptora<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> percepció <strong>de</strong> <strong>la</strong> realitat i <strong>de</strong> les construccions culturals africanes. Molts individus pertanyents<br />
a estes societats no conceben una forma <strong>de</strong> vida en absència <strong>de</strong> re<strong>la</strong>cions socials, ja que,<br />
tal com <strong>de</strong>senvolupa Max Neef, els satisfaents <strong>de</strong> les necessitats bàsiques <strong>de</strong>ls éssers humans<br />
són canviables segons el context, <strong>la</strong> cultura i els mitjans disponibles. Això significa que s’ha <strong>de</strong><br />
tindre en compte un enfocament <strong>de</strong> benestar subjectiu integral que vaja més enllà <strong>de</strong>l concepte<br />
purament economicista <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa.<br />
El PNUD, a partir <strong>de</strong>l seu Informe <strong>de</strong> Desenvolupament Humà <strong>de</strong>l 1991, va establir un<br />
ín<strong>de</strong>x <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament humà per sexe, per mitjà <strong>de</strong>l qual confirma que «<strong>la</strong> discriminació<br />
<strong>de</strong>ls sexes és un problema mundial que es presenta amb més agu<strong>de</strong>sa en<br />
aquells llocs on els recursos són escassos als països en <strong>de</strong>senvolupament més pobres».<br />
Quan pensem en una dona europea, que potser i<strong>de</strong>ntifiquem els mateixos patrons comportamentals,<br />
trets físics i inquietuds en una dona noruega que en una espanyo<strong>la</strong>? Emetent<br />
un juí <strong>de</strong> valor aproximat, sentenciaré que no, ja que les nostres estructures mentals i<br />
construccions <strong>de</strong> <strong>la</strong> realitat han generat en l’imaginari col·lectiu <strong>de</strong> <strong>la</strong> societat europea<br />
unes diferències més o menys notables quant a <strong>la</strong> i<strong>de</strong>ntitat <strong>de</strong> cada nacionalitat. El mateix<br />
hauria <strong>de</strong> passar quan pensem en les dones africanes, perquè per a entendre <strong>la</strong> seua<br />
realitat hem <strong>de</strong> <strong>de</strong>spul<strong>la</strong>r-nos <strong>de</strong> les construccions <strong>de</strong>l nostre inconscient que reflectim<br />
en les altres societats per a po<strong>de</strong>r així encaixar-les en les nostres estructures mentals i<br />
limitar-nos a entendre el que consi<strong>de</strong>rem normatiu, sense entrar a valorar i distingir les<br />
diferències; que, al cap i a <strong>la</strong> fi, són l’essència que compon <strong>la</strong> cultura.<br />
És <strong>de</strong>s d’Occi<strong>de</strong>nt d’on s’han portat a terme els primers estudis i les intervencions<br />
sobre els sistemes <strong>de</strong> gènere. És important esmentar que este fet ha proporcionat innombrables<br />
avantatges en les nostres societats, ja que <strong>la</strong> perspectiva <strong>de</strong> gènere s’està<br />
introduint en molts àmbits polítics, econòmics, socials i culturals en els quals fins fa<br />
poques dèca<strong>de</strong>s no hi havia cap reflexió sobre <strong>la</strong> seua inexistència.<br />
No obstant, quan vaig començar a estudiar les qüestions <strong>de</strong> gènere i <strong>la</strong> seua aplicació<br />
en les diferents accions i perspectives <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament a Àfrica, no <strong>de</strong>ixava <strong>de</strong><br />
p<strong>la</strong>ntejar-me una qüestió: són aplicables les nostres teories <strong>de</strong> gènere, els nostres<br />
sistemes <strong>de</strong> gènere i, en qüestió, <strong>la</strong> nostra perspectiva <strong>de</strong> gènere a les societats africanes?<br />
La reflexió <strong>la</strong> feia en tant que si bé els éssers humans som éssers amb respostes<br />
universals a <strong>de</strong>terminats estímuls, no som éssers que reaccionem d’igual manera en<br />
societats distintes. Em qüestione <strong>la</strong> fal·làcia que pot ocasionar inferir en societats<br />
amb sistemes d’organització política diferents o sistemes econòmics «tradicionals»<br />
això: fins a quin punt no arribem a inferir en els seus sistemes <strong>de</strong> re<strong>la</strong>cions socials proposant-los<br />
l’existència d’una perspectiva <strong>de</strong> gènere vista <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> nostra experiència?<br />
Este <strong>de</strong>bat inserit dins <strong>de</strong> <strong>la</strong> retòrica <strong>de</strong>l re<strong>la</strong>tivisme cultural no només el mantenim<br />
els antropòlegs, però sí que vull ac<strong>la</strong>rir el meu interés per <strong>la</strong> qüestió.<br />
Des <strong>de</strong> l’antropologia s’estudien els comportaments humans atenent a <strong>la</strong> naturalesa<br />
(predisposicions biològiques) i a l’educació (entorn) com a <strong>de</strong>terminants <strong>de</strong>l comportament<br />
humà. Això ens porta a reflexionar sobre <strong>la</strong> influència expressa que exercix<br />
el conjunt d’experiències durant el nostre perío<strong>de</strong> d’enculturació. Les actituds, els<br />
valors i el comportament humà estan limitats tant per les nostres predisposicions<br />
genètiques com per l’entorn on ens hem <strong>de</strong>senvolupat.<br />
El dimorfisme sexual s’ha emprat per molts teòrics com a argument vàlid per a justificar<br />
l’abús <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r i d’estatus que s’ha exercit sobre les dones en les diferents societats.<br />
Este argument al·ludix a les diferències notables entre <strong>la</strong> biologia masculina i <strong>la</strong> femenina,<br />
a les seues característiques sexuals primàries (òrgans genitals i reproductors) i
171/172<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
secundàries (veu, pits, distribució <strong>de</strong>l pèl), a més <strong>de</strong> prendre en compte les diferències<br />
d’altura, pes, força i longevitat. Amb tot, pel que fa a estes últimes característiques cal<br />
assenya<strong>la</strong>r que durant l’evolució humana estes diferències han tendit a <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> ser tan<br />
pronuncia<strong>de</strong>s.<br />
Molts van ser els teòrics socials que sostenien que <strong>la</strong> diferenciació <strong>de</strong> gèneres i els rols<br />
que cadascun exercix en <strong>la</strong> societat està fonamentada <strong>de</strong> manera biològica, racionalitzant<br />
així estes funcions a través <strong>de</strong> <strong>la</strong> mo<strong>de</strong>rnització. Talcott Parsons donava suport<br />
a les caracteritzacions <strong>de</strong>l comportament sexual i social e<strong>la</strong>bora<strong>de</strong>s per científics en<br />
<strong>la</strong> dècada <strong>de</strong>ls trenta i quaranta. En contraposició a això, alguns teòrics p<strong>la</strong>ntejaven<br />
i<strong>de</strong>es revolucionàries per a l’època com ara Margaret Mead, que va presentar en <strong>la</strong><br />
seua obra Sex and Temperament in Three primitive Societies, el 1935, l’argument que<br />
els conceptes <strong>de</strong> gènere eren producte <strong>de</strong> construccions socials i culturals, no eren<br />
categories biològiques sinó que a més podien ser canviants en diferents entorns, producte<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> seua experiència com a antropòloga en diferents societats <strong>de</strong>l Pacífic.<br />
Partint d’estes premisses, entenem gènere com el concepte que atén <strong>la</strong> construcció<br />
cultural <strong>de</strong> les diferències biològiques i, per tant, sexuals. La genètica diferencia<br />
homes i dones en els seus cromosomes X i Y. La cultura i<strong>de</strong>ntifica les activitats, comportaments<br />
i i<strong>de</strong>es en els diferents sexes biològics. En estudiar els sistemes <strong>de</strong> gènere<br />
aprenem que no representen l’assignació funcional <strong>de</strong> papers socials biològicament<br />
prescrits, sinó un mitjà <strong>de</strong> conceptualització cultural i d’organització social (Lamas,<br />
2003).<br />
Les <strong>de</strong>sigualtats que es generen a partir <strong>de</strong>l valor afegit que se’ls atorguen a certs rols<br />
<strong>de</strong> gènere generen en si mateixes un sistema <strong>de</strong> dominació <strong>de</strong>l gènere masculí sobre<br />
el femení, i este últim es consi<strong>de</strong>ra inferior. Ací és on situem el sistema <strong>de</strong> patriarcat<br />
que predomina en <strong>la</strong> societat occi<strong>de</strong>ntal. Les dues institucions socials que el componen<br />
són <strong>la</strong> família patriarcal i <strong>la</strong> i<strong>de</strong>ologia patriarcal. Les dues perpetuen este sistema, <strong>la</strong><br />
primera centrant-se en <strong>la</strong> dominació <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona i, <strong>la</strong> segona, establint una jerarquia<br />
entre els sexes, generant així el po<strong>de</strong>r <strong>de</strong>l gènere masculí sobre el femení.<br />
Els rols <strong>de</strong> gènere <strong>de</strong> <strong>la</strong> societat occi<strong>de</strong>ntal en <strong>la</strong> qual els homes són «masculins» i les<br />
dones «femenines» no són representatius <strong>de</strong> les variacions que es donen en tot el món.<br />
En moltes cultures els barons pensen que són espiritualment superiors a les dones i que<br />
estes són una font <strong>de</strong> contaminació.<br />
Hui en dia <strong>la</strong> tendència va canviant cap a <strong>la</strong> concepció <strong>de</strong> l’ésser humà com a tal, no<br />
tenint en compte el sexe com a factor diferenciador que legitima i condiciona les conductes<br />
<strong>de</strong> les persones.<br />
La <strong>de</strong>sigualtat en l’accés als recursos <strong>de</strong> l’entorn <strong>de</strong> les dones i homes és una realitat<br />
en <strong>la</strong> pràctica totalitat <strong>de</strong>l p<strong>la</strong>neta. La falta d’equitat en els àmbits <strong>de</strong> <strong>la</strong> salut,<br />
l’educació, el benestar econòmic, l’agència política i altres àmbits pot ser més o<br />
menys acusada segons el context, però el que sí que està c<strong>la</strong>r és que esta <strong>de</strong>sigualtat<br />
no és in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt d’una esfera a una altra, sinó que hi ha una inter<strong>de</strong>pendència que<br />
permet <strong>la</strong> seua perpetuació al l<strong>la</strong>rg <strong>de</strong>l temps.<br />
La trampa <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>de</strong>sigualdad se preserva a través <strong>de</strong>l or<strong>de</strong>n social prevaleciente en casi<br />
El parany <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>de</strong>sigualtat es preserva a través <strong>de</strong> l’ordre social predominant en quasi<br />
totes les societats. Així, trobem que els sistemes <strong>de</strong> maridatge i parentiu preserven<br />
estes estructures <strong>de</strong> patriarcat. Una immensa majoria <strong>de</strong> societats són «patrilocals»,<br />
<strong>de</strong> manera que <strong>la</strong> dona, en casar-se, <strong>de</strong>ixa <strong>la</strong> casa <strong>de</strong>ls seus progenitors per anar a viure<br />
amb el seu marit. Des <strong>de</strong> l’antropologia <strong>de</strong> gènere s’entén este fenomen com un intercanvi<br />
<strong>de</strong> dones entre famílies. Quan hi ha pel mig una dot que ha <strong>de</strong> donar <strong>la</strong> família<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> núvia a <strong>la</strong> <strong>de</strong>l futur marit és un exemple d’este intercanvi «material» que busca<br />
maximitzar el benefici en les re<strong>la</strong>cions socials.<br />
Un altre patró <strong>de</strong> comportament patriarcal a <strong>de</strong>stacar és l’estructura patrilineal <strong>de</strong><br />
l’herència i els drets <strong>de</strong> propietat, els quals es traspassen primordialment entre els<br />
barons <strong>de</strong> <strong>la</strong> família, limitant-se sovint els drets d’herència a les dones.
173/174<br />
El Banc Mundial <strong>de</strong>finix <strong>la</strong> <strong>de</strong>sigualtat <strong>de</strong> gènere com «el resultat d’un conjunt <strong>de</strong> <strong>de</strong>sigualtats<br />
econòmiques, socials, culturals i polítiques superposa<strong>de</strong>s que es reforcen mútuament»<br />
(Banc Mundial, 2005). Estes són causes que fan que les dones tinguen un menor accés<br />
a drets <strong>de</strong> propietat, riquesa i educació, per <strong>la</strong> qual cosa les possibilitats <strong>de</strong> generar un<br />
<strong>de</strong>senvolupament integral com a individus i com a col·lectiu dins d’una societat es veuen<br />
realment limita<strong>de</strong>s, en perjuí <strong>de</strong>ls seus interessos propis i col·lectius.<br />
ENTENDRE EL «GÈNERE» DES D’ÀFRICA<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
Els moviments feministes negres sorgixen a partir <strong>de</strong> <strong>la</strong> consciència que prenen les dones<br />
en <strong>la</strong> diàspora africana, entenent esta com <strong>la</strong> difusió <strong>de</strong> <strong>la</strong> cultura negra pel món,<br />
com a conseqüència d’aquells <strong>de</strong>sp<strong>la</strong>çaments forçats <strong>de</strong> l’esc<strong>la</strong>vitud i <strong>de</strong> les massives<br />
migracions futures al l<strong>la</strong>rg <strong>de</strong> <strong>la</strong> geografia <strong>de</strong>ls diversos continents.<br />
El feminisme negre conté un discurs i<strong>de</strong>ològic que qüestiona <strong>la</strong> vali<strong>de</strong>sa <strong>de</strong> <strong>la</strong> construcció<br />
social <strong>de</strong> gènere occi<strong>de</strong>ntal, per <strong>la</strong> qual cosa el concep com una primera aproximació<br />
a l’anàlisi <strong>de</strong>ls sistemes <strong>de</strong> gènere entesos <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls feminismes b<strong>la</strong>ncs.<br />
És <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l feminisme b<strong>la</strong>nc que es continuen <strong>de</strong>fenent uns p<strong>la</strong>ntejaments <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona<br />
caracteritzada amb uns valors universals en els quals no entra a formar part <strong>de</strong>ls seus<br />
qüestionaments el fet que les dones africanes tenen veus que, a pesar <strong>de</strong> ser fetes<br />
cal<strong>la</strong>r pel pensament etnocèntric occi<strong>de</strong>ntal dominant, parlen sobre l’opressió que patixen<br />
no sols pel context sociocultural sinó per l’hegemonia <strong>de</strong>l feminisme occi<strong>de</strong>ntal.<br />
Els seus valors, i<strong>de</strong>es i qüestionaments <strong>de</strong>s d’Àfrica i com a dones africanes són conscients<br />
<strong>de</strong> l’opressió sexista que patixen. El feminisme occi<strong>de</strong>ntal pretén reduir els codis,<br />
valors i conductes <strong>de</strong> les dones negres en el patrimoni sociocultural d’Occi<strong>de</strong>nt.<br />
Oyeronke Oyewumí (1997) aporta noves conceptualitzacions que ac<strong>la</strong>rixen les dicotomies<br />
tradicionals occi<strong>de</strong>ntals tot rebatent-les a través <strong>de</strong> <strong>la</strong> crítica que fa a l’ús <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
categoria social <strong>de</strong>l gènere a l’hora d’analitzar les societats africanes. A través <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s<br />
obtingu<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> societat yoruba precolonial, p<strong>la</strong>nteja l’existència d’altres formes<br />
d’organització social no basa<strong>de</strong>s en el gènere sinó en les categories d’edat i generació.<br />
El que ens arriba a p<strong>la</strong>ntejar amb el cas <strong>de</strong>ls yoruba és que tots els membres <strong>de</strong>l llinatge<br />
tenen un valor social afegit segons el rang d’edats. Així, paral·le<strong>la</strong>ment, els rols<br />
tradicionalment atribuïts a una dona o a un home a Occi<strong>de</strong>nt són ocupats per homes o<br />
per altres membres <strong>de</strong>l grup <strong>de</strong> llinatge, uns rols com ara els <strong>de</strong> mare, marit, fill/a.<br />
Les concepcions africanistes i africanes <strong>de</strong>l gènere i <strong>de</strong>l feminisme que l’antropòloga<br />
Ife Amadiume (1987) també aporta són essencials per a comprendre els sistemes <strong>de</strong><br />
gènere, els rols i les re<strong>la</strong>cions <strong>de</strong> gènere a l’Àfrica subsahariana. Amadiume pren el<br />
gènere com una categoria variable, on les filles barons i esposos femenins prenen un<br />
estatus masculí on és possible el matrimoni entre dones entés més enllà d’una unió<br />
amb finalitat <strong>de</strong> reproducció.<br />
Tal com ho <strong>de</strong>nomina Soledad Vieitez (2005), estos nous paradigmes que qüestionen <strong>la</strong><br />
construcció social <strong>de</strong>l gènere i el seu sistema són <strong>de</strong>terminants per a comprendre esta<br />
«perspectiva africanista africana».<br />
ACCÉS ALS RECURSOS: ESTRATÈGIES CLAU DE LES DONES<br />
A l’Àfrica subsahariana al voltant <strong>de</strong>l 80% <strong>de</strong> les tasques agrícoles són realitza<strong>de</strong>s per<br />
dones. A més, sovint no sols treballen <strong>la</strong> terra sinó que es <strong>de</strong>diquen a comercialitzar<br />
els productes que n’obtenen.<br />
La jornada <strong>la</strong>boral <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona rural africana, en general, no es pot distingir sobre<br />
l’àmbit públic i el privat, ja que els rols assignats al gènere femení no estan distingits<br />
ni seccionats d’igual manera que <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> perspectiva occi<strong>de</strong>ntal. Les dones, en molts
175/176<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
casos, són les encarrega<strong>de</strong>s <strong>de</strong> proveir <strong>de</strong> llenya i aigua <strong>la</strong> l<strong>la</strong>r, per <strong>la</strong> qual cosa entra<br />
dins <strong>de</strong> <strong>la</strong> quotidianitat que se servisquen <strong>de</strong> <strong>la</strong> mà d’obra <strong>de</strong>ls seus fills i filles per<br />
a realitzar les múltiples tasques diàries. Esta comparació entre agricultura, gènere i<br />
<strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona africana <strong>la</strong> <strong>de</strong>senvolupa Esther Boserup (1970) tot <strong>de</strong>scrivint<br />
sistemes agrícoles femenins on l’agricultura d’aixada li atorga un valor per força<br />
<strong>de</strong> treball femení que, en canvi a Occi<strong>de</strong>nt, està generalitzat com un sistema agríco<strong>la</strong><br />
masculí, encara que no per això les dones no hi participen.<br />
Un exemple el trobem en <strong>la</strong> societat mali, on l’espai públic tal com es consi<strong>de</strong>ra <strong>de</strong>s<br />
d’Occi<strong>de</strong>nt és un lloc habitual per al <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> l’economia familiar <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
dona mali. Alicia Relinque i Francisco Vidal (2002) afirmen que les dones realitzen diverses<br />
activitats <strong>de</strong> diferent rang econòmic, encara que són l’artesania i l’agricultura<br />
les més presencia<strong>de</strong>s.<br />
Un estudi <strong>de</strong>l Fons Monetari Internacional mostrava da<strong>de</strong>s que indicaven que l’11% <strong>de</strong>l<br />
treball realitzat per dones a l’Àfrica subsahariana es donava a p<strong>la</strong>ntacions a canvi <strong>de</strong><br />
sa<strong>la</strong>ris, i treia conclusions com ara que <strong>la</strong> majoria <strong>de</strong> les camperoles es <strong>de</strong>diquen a<br />
l’agricultura <strong>de</strong> subsistència. Iris Berger (2008) també dóna suport a <strong>la</strong> importància<br />
que juga el rol <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona campero<strong>la</strong> o agricultora com a eix <strong>de</strong> l’economia familiar<br />
<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>l perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> <strong>de</strong>scolonització. No obstant, cal <strong>de</strong>stacar que este fet confronta<br />
amb el limitat accés que tenen les dones africanes a <strong>la</strong> propietat <strong>de</strong> <strong>la</strong> terra, als<br />
crèdits o a <strong>la</strong> participació en l’e<strong>la</strong>boració <strong>de</strong> polítiques agràries.<br />
La societat civil, prou <strong>de</strong>sestructurada davant <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>de</strong>sprotecció en els diferents àmbits<br />
<strong>de</strong> responsabilitat <strong>de</strong>ls governs, ha implementat a través <strong>de</strong> l’economia popu<strong>la</strong>r<br />
caixes d’estalvi col·lectiu o sistemes simi<strong>la</strong>rs que reben un nom diferent segons com i<br />
on es porten a terme.<br />
En alguns països africans l’economia popu<strong>la</strong>r suposa <strong>la</strong> tercera part <strong>de</strong>l producte interior<br />
brut (PIB). Estes iniciatives són recolza<strong>de</strong>s com a «mo<strong>de</strong>ls alternatius <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament<br />
basat en <strong>la</strong> humanització <strong>de</strong> l’economia, <strong>de</strong> <strong>la</strong> societat i <strong>de</strong> <strong>la</strong> cultura»<br />
(Kabunda, 1999).<br />
A Nigèria, per iniciativa <strong>de</strong> dones, s’han format bancs crediticis. A Ghana les dones<br />
participen en cooperatives agrícoles finança<strong>de</strong>s pel programa <strong>de</strong> les Nacions Uni<strong>de</strong>s<br />
per al Desenvolupament (PNUD) que es <strong>de</strong>dica a <strong>la</strong> producció i venda <strong>de</strong> dacsa, tot<br />
beneficiant-se <strong>de</strong> préstecs.<br />
Fent referència a <strong>la</strong> citació «Àfrica <strong>de</strong>scansa sobre les esquenes <strong>de</strong> les dones», es <strong>de</strong>ixa<br />
constància que hi ha molts estudis que constaten que són les dones africanes les que<br />
suporten el pes <strong>de</strong> l’economia familiar i, fins i tot, el funcionament social. Amb tot,<br />
el seu treball és invisibilitzat, igual que les seues veus i pensaments. Sense perdre <strong>de</strong><br />
vista que això no és exclusiu <strong>de</strong> societats africanes sinó que també es dóna en societats<br />
occi<strong>de</strong>ntals dins <strong>de</strong>l seu corresponent context, esta situació resulta ser <strong>la</strong> base <strong>de</strong>l<br />
pensament i <strong>de</strong> <strong>la</strong> naturalesa d’este text.
177/178<br />
BIBLIOGRAFÍA<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
AMADIUME, I. (1987): Male Daughters, Female Husbands: Gen<strong>de</strong>r and sex in an african<br />
society, Zed Books, Londres.<br />
BERGER, I. (2006): “Feminism, Patriarchy and African women´s history” en BENNETT, J. M.<br />
History Matters: Patriarchy and the challenge of feminism, University of Pennsylvania Press,<br />
Fi<strong>la</strong><strong>de</strong>lfia.<br />
BOSERUP, E. (1970): Women´s role in Economic Development. St. Martins Press. Nueva<br />
York.<br />
GONZÁLEZ RÍOS, MARÍA JOSÉ “TORTOSA, J. M., BOLTVINIK, J. (2001): . Pobreza y<br />
perspectiva <strong>de</strong> género, Icaria, Barcelona.<br />
KABUNDA, M. (1999): “El dinamismo <strong>de</strong> <strong>la</strong> sociedad civil”, en CASTELL, A. El África que<br />
viene, Interpón, Madrid.<br />
KABUNDA, M. (2006): “Re<strong>la</strong>ciones internacionales africanas y re<strong>la</strong>ciones interafricanas en <strong>la</strong><br />
era <strong>de</strong> <strong>la</strong> globalización” en SANTAMARÍA, A. (Coord.) África en el horizonte. Introducción a <strong>la</strong><br />
realidad socioeconómica <strong>de</strong>l África subsahariana, Catarata, Madrid.<br />
LAMAS, M. (2003): El género. La construcción cultural <strong>de</strong> <strong>la</strong> diferencia sexual. Programa<br />
Universitario <strong>de</strong> Estudios <strong>de</strong> Género, UNAM Editorial Porrua, México.<br />
OYEWUMI, O. (1997): The invention of women: making an African sense of western gen<strong>de</strong>r<br />
discourses, University of Minnesota Press, Minneapolis.<br />
RELINQUE, A. y VIDAL, F. (2002): “La mujer en Malí: situación general. El factor <strong>de</strong>l Is<strong>la</strong>m”,<br />
en: MARTÍN, A., VELASCO, C. y GARCÍA, F. Las mujeres en el África subsahariana. Antropología,<br />
literatura, arte y medicina, Ediciones <strong>de</strong> Bronce, Barcelona.<br />
VIEITEZ, S. (2005): Antropología y género: Miradas <strong>de</strong>s<strong>de</strong> África, Critica. Madrid. <strong>Fundación</strong><br />
Castrover<strong>de</strong>.<br />
Links <strong>de</strong> interés<br />
- Informe sobre Desarrollo Humano <strong>de</strong> 1991, PNUD. http://hdr.undp.org/es/informes/mundial/<br />
idh1991/ Consultado el 10 <strong>de</strong> abril <strong>de</strong> 2011<br />
- The World Bank and Gen<strong>de</strong>r.<br />
http://www.brettonwoodsproject.org/art-16073 Consultado el 10 <strong>de</strong> abril <strong>de</strong> 2011.
179/180<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
MOVIMENT TUPAJ KATARI I<br />
LA LLUITA ANTIMEGAMINERA:<br />
COMUNITATS ORIGINÀRIES<br />
RESISTINT<br />
Este<strong>la</strong> Flores<br />
El mo<strong>de</strong>l productiu global ens programa per a <strong>de</strong>dicar <strong>la</strong> nostra humanitat i riquesa al déu<br />
capital. Som éssers soscavats en les nostres diversitats i llibertats.<br />
La nostra Pachamama, Amèrica <strong>de</strong>l Sud, continua sent en el continu <strong>de</strong>ls temps font <strong>de</strong> matèries<br />
primeres per alimentar el malbaratament energètic <strong>de</strong>ls països centrals. Continuem<br />
a Argentina sent «el graner <strong>de</strong>l món», l’etern agroexportador. Continuem sent <strong>la</strong> font <strong>de</strong><br />
material per a extraure i saquejar. Les lleis <strong>de</strong>ls governs nacionals no ens protegixen, ens<br />
servixen en safata <strong>de</strong> p<strong>la</strong>ta als <strong>de</strong>voradors capitalistes. Un aspecte a analitzar és el cas<br />
<strong>de</strong> les megamineres transnacionals que s’enc<strong>la</strong>ven en els cors <strong>de</strong> les nostres elevacions i<br />
muntanyes, amb <strong>la</strong> promesa <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament local i progrés, però el que <strong>de</strong>ixen darrere<br />
seu és expropiació, sobreexplotació, contaminació i retrocés local. En este àmbit han<br />
sorgit lluites constants en els nostres territoris per a oposar-se a este mal que, si continua,<br />
arribarà a proporcions <strong>de</strong>scomunals i serà el <strong>de</strong>sastre total per a <strong>la</strong> nostra cultura.
181/182<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
El Moviment Tupaj Katari (MTK), que du este nom en honor al lí<strong>de</strong>r rebel indígena que<br />
en el segle XVIII es va alçar contra <strong>la</strong> conquesta espanyo<strong>la</strong>, <strong>de</strong>s d’una <strong>de</strong> les seues àrees,<br />
<strong>la</strong> <strong>de</strong> l’Ecologia, es va p<strong>la</strong>ntejar fermament establir una línia <strong>de</strong> p<strong>la</strong>nificació, acció<br />
i lluita contra l’explotació megaminera contaminant i espoliadora <strong>de</strong> l’ambient i els<br />
pobles. Jujuy és una <strong>de</strong> les províncies argentines <strong>de</strong> major interés per a l’explotació.<br />
Compta actualment amb 470 explotacions mineres, com ara els megaprojectes Pirquitas<br />
i El Agui<strong>la</strong>r, i 1.500 coman<strong>de</strong>s <strong>de</strong> sondatge i explotació <strong>de</strong> 13.000 quilòmetres quadrats,<br />
principalment a <strong>la</strong> Quebrada <strong>de</strong> Humahuaca, una vall andina <strong>de</strong> 160 quilòmetres<br />
<strong>de</strong> bellesa enlluernadora, i a <strong>la</strong> Puna, l’altiplà jujeny <strong>de</strong> 4.000 metres d’altura. Des <strong>de</strong><br />
MTK es va p<strong>la</strong>ntejar <strong>la</strong> creació <strong>de</strong> <strong>la</strong> Comissió d’Ecologia tot partint <strong>de</strong> l’esperit inspirador<br />
<strong>de</strong> companys provinents <strong>de</strong> comunitats originàries que ja veien dins <strong>de</strong> <strong>la</strong> seua<br />
terra sobrevo<strong>la</strong>r l’ombra <strong>de</strong> les empreses megamineres.<br />
He d’entrar en el tema <strong>de</strong> <strong>la</strong> megamineria i l’explotació minera contaminant, que segons<br />
el Codi Miner que hui continua aplicant-se, <strong>de</strong> les xifres milionàries que guanyen<br />
les mineres per extraure en mineral brut només queda un romanent pobre <strong>de</strong>l 3% en<br />
retencions per al país, i a més l’Estat atorga a les empreses un 5% en regalies per exportació;<br />
això és un negoci sols per a les mineres. Des <strong>de</strong> l’any 2003 fins ara hi ha hagut<br />
un creixement molt important d’empreses mineres estrangeres i capitalistes que han<br />
assentat el seu interés a <strong>la</strong> província <strong>de</strong> Jujuy. El perquè d’este interés? De les muntanyes<br />
<strong>de</strong> colors <strong>de</strong> Jujuy s’extrauen els següents minerals: estany, p<strong>la</strong>ta, plom, zinc,<br />
borat, baritina, ònix, <strong>la</strong>ja i sal; cal <strong>de</strong>stacar que Jujuy posseïx en el seu territori grans<br />
salines (terres amb sal) on s’ha trobat liti i que, junt amb <strong>la</strong> província <strong>de</strong> Salta, conforma<br />
<strong>la</strong> tercera reserva mundial d’este mineral. La seua extracció implicaria un alt<br />
grau <strong>de</strong> dany <strong>ambiental</strong> a ecosistemes d’alta muntanya sensibles, amb el consegüent<br />
efecte nociu sobre <strong>la</strong> flora i <strong>la</strong> fauna endèmiques.<br />
En este cas empreses japoneses com ara Toyota prometen invertir milions i ja han començat<br />
el seu treball <strong>de</strong> saqueig. Les empreses arriben als pob<strong>la</strong>dors locals amb <strong>la</strong> promesa <strong>de</strong> treball<br />
segur i ben pagat, una cosa temptadora per a ells en un país d’un atur molt alt. Però estes<br />
empreses només s’instauren per una o dues dèca<strong>de</strong>s per a <strong>de</strong>sprés anar-se’n sense més,<br />
<strong>de</strong>ixant rastres <strong>de</strong> contaminació letal. Les condicions jurídiques locals són febles i això<br />
fa que estes empreses, amb tot el seu equipament i personal tècnic propi i estranger,<br />
s’establisquen amb extrema facilitat sense consi<strong>de</strong>racions realment serioses quant a<br />
les repercussions <strong>ambiental</strong>s, socials i culturals als llocs d’explotació.<br />
És així com, per exemple, l’empresa transnacional Silver Standard va aconseguir reobrir<br />
<strong>la</strong> Mina Pirquitas l’any 2009 per a l’explotació <strong>de</strong> zinc, or i p<strong>la</strong>ta, fent cas omís<br />
<strong>de</strong>l dany <strong>ambiental</strong> i social que es va ocasionar en el tancament d’esta minera l’any<br />
1936.<br />
Hui en dia <strong>la</strong> Comissió d’Ecologia <strong>de</strong>l MTK acompanya fortament les comunitats per<br />
a lluitar contra les mineries contaminants. Els antece<strong>de</strong>nts <strong>de</strong>l no a <strong>la</strong> contaminació<br />
minera es po<strong>de</strong>n observar en estes da<strong>de</strong>s: les comunitats d’Orosmayo i Liviara,<br />
d’agricultors i pastors, que viuen a uns 4.000 msnm, troben <strong>la</strong> seua única font d’aigua,<br />
els rius Orosmayo i Liviara, rius <strong>de</strong> baix cabal hídric, afectats per <strong>la</strong> contaminació<br />
proce<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> diverses explotacions mineres entre les quals <strong>la</strong> Mina Pirquitas. Això es<br />
traduïx en <strong>la</strong> mort <strong>de</strong> 1.100 animals <strong>de</strong> bestiar al l<strong>la</strong>rg <strong>de</strong> trenta quilòmetres <strong>de</strong> riu<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l començament <strong>de</strong> l’explotació el 2001 i en <strong>la</strong> greu repercussió per a <strong>la</strong> salut <strong>de</strong><br />
xiquets i xiquetes que han <strong>de</strong> ser duts fins a hospitals <strong>de</strong> ciutats per a <strong>la</strong> seua atenció,<br />
pel simple fet d’haver-se banyat o haver creuat els rius per anar a esco<strong>la</strong>. Un altre cas<br />
greu és <strong>la</strong> presència <strong>de</strong> plom en sang per damunt <strong>de</strong>ls nivells màxims <strong>de</strong>terminats per<br />
l’Organització Mundial <strong>de</strong> <strong>la</strong> Salut en més <strong>de</strong>l 80% <strong>de</strong> xiquets i xiquetes <strong>de</strong> <strong>la</strong> comunitat<br />
d’Abra Pampa, resultat <strong>de</strong>l passiu <strong>ambiental</strong> (30.000 tones d’escòria <strong>de</strong> plom) <strong>de</strong>ixat<br />
per l’empresa fonedora d’eixe metall pesat, Metall Huasi, el 1990. Un altre cas és el<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> mina Pan <strong>de</strong> Azúcar, que contamina amb cianur els voltants i que està situada a<br />
cent metres d’una esco<strong>la</strong> primària. I així un sens fi <strong>de</strong> casos que fan notori el perquè<br />
les comunitats aborígens s’oposen a <strong>la</strong> mineria en els seus territoris. L’any 2008 va tindre<br />
lloc un fet molt commovedor: veïns i veïnes <strong>de</strong> comunitats originàries <strong>de</strong> Tilcara,<br />
situada a <strong>la</strong> Quebrada <strong>de</strong> Humahuaca (Patrimoni <strong>de</strong> <strong>la</strong> Humanitat, Unesco), van organitzar<br />
una marxa i van sumar a<strong>de</strong>ptes en el camí arribant a ser més <strong>de</strong> mil persones,<br />
entre els quals el Moviment Tupaj Katari que trebal<strong>la</strong> <strong>de</strong>cididament amb les comunitats
183/184<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
en esta lluita, per a impedir l’ingrés a <strong>la</strong> zona <strong>de</strong> l’empresa Uranio <strong>de</strong>l Sur que<br />
volia assentar-s’hi per a explotar urani i altres cinc minerals. El resultat va ser només<br />
una or<strong>de</strong>nança municipal que prohibix al <strong>de</strong>partament <strong>de</strong> Tilcara «<strong>la</strong> radicació<br />
d’explotacions mineres metal·líferes a cel obert i/o les explotacions mineres que<br />
utilitzen substàncies químiques com ara cianur, mercuri, àcid sulfúric i altres substàncies<br />
tòxiques simi<strong>la</strong>rs en els seus processos <strong>de</strong> son<strong>de</strong>ig, prospecció, exploració,<br />
explotació i/o industrialització <strong>de</strong> minerals metal·lífers». En esta ocasió participava<br />
<strong>la</strong> jutgessa <strong>de</strong> Mines que va fugir perquè no podia donar respostes a <strong>la</strong> gent i<br />
només par<strong>la</strong>va a favor <strong>de</strong> les mines. No va haver-hi molt més, però això va mostrar<br />
a tots que calia continuar <strong>la</strong> lluita, que els canvis són possibles si estan tots i totes<br />
units.<br />
A Cangrejillos, comunitat <strong>de</strong> quatre-cents habitants, lluiten contra <strong>la</strong> instal·<strong>la</strong>ció <strong>de</strong><br />
<strong>la</strong> mineria, el poble només té com a font d’aigua un net i natural Ul<strong>la</strong>l d’Aigua (aigua<br />
que brol<strong>la</strong> entre les roques). És d’ací d’on consumixen este líquid vital tant per al reg<br />
<strong>de</strong>ls seus cultius tradicionals com per al seu bestiar (ovelles i l<strong>la</strong>mes), i per a l’ús <strong>de</strong><br />
<strong>la</strong> comunitat. Ja fa setanta anys que les mineres hi <strong>de</strong>ixaren ensorraments i un passiu<br />
<strong>ambiental</strong> que fins hui continua afectant el lloc. La Comissió d’Ecologia <strong>de</strong>l MTK<br />
tracta <strong>de</strong> conscienciar <strong>la</strong> comunitat total <strong>de</strong>ls perjuís que causa <strong>la</strong> mineria i aquel<strong>la</strong><br />
va prendre <strong>la</strong> <strong>de</strong>cisió <strong>de</strong> dir NO A LA MINERIA. Des <strong>de</strong> l’any 2005 hi ha una <strong>de</strong>manda <strong>de</strong><br />
permís d’explotació <strong>de</strong> minerals sobre una superfície <strong>de</strong> 2.000 hectàrees a <strong>la</strong> zona on<br />
es troba <strong>la</strong> comunitat abans esmentada, per part <strong>de</strong> l’Enginyeria Bragantini. El poble<br />
<strong>de</strong>s d’aleshores es va p<strong>la</strong>ntar en lluita ferma i forta oposició a l’entrada <strong>de</strong> <strong>la</strong> mineria.<br />
Quan l’empresa minera representada per l’Enginyeria Bragantini va presentar el<br />
seu informe d’avaluació d’impacte <strong>ambiental</strong> es va veure que no era correcte i tenia<br />
molts errors. La comunitat, a hores d’ara, té presentat un recurs d’empara i <strong>de</strong>manda<br />
contra l’Estat, ja que veuen vulnerats els seus drets i perquè al final van avançar cinc<br />
projectes d’exploració minera al lloc. I així esta comunitat suma <strong>la</strong> seua lluita a altres<br />
com ara Juel<strong>la</strong>, Liviara, Tilcara, Abra Pampa. Esta última va aconseguir també un <strong>de</strong>cret<br />
que prohibix l’explotació minera a cel obert en <strong>la</strong> jurisdicció <strong>de</strong>l seu municipi i<br />
moltes comunitats més s’enfronten al gegant colós <strong>de</strong>l negoci miner. Els governs locals<br />
provincials encara es fan els <strong>de</strong>sentesos sobre això i establixen arranjaments corruptes<br />
amb estes empreses espoliadores.<br />
Açò és una crida d’atenció al que passa en <strong>la</strong> meua província, xicoteta figura <strong>de</strong> bota<br />
<strong>de</strong> dona, al nord argentí, amb una riquesa <strong>de</strong> biodiversitat i cultural única al món. No<br />
volem ser senyors i senyores en les nostres terres; només volem recuperar <strong>la</strong> nostra<br />
i<strong>de</strong>ntitat, <strong>la</strong> nostra dignitat, el po<strong>de</strong>r d’elecció i d’auto<strong>de</strong>terminació <strong>de</strong>ls nostres pobles.
185/186<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
LA DONA EN EL SECTOR AGRARI I EL<br />
SEU PAPER EN VIA CAMPEROLA<br />
Elisa Cueto Redondo<br />
La <strong>feminització</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobresa s’ha anat aguditzant durant les últimes dèca<strong>de</strong>s. Els ín<strong>de</strong>xs<br />
<strong>de</strong> pobresa més alts es concentren a les zones rurals, i són les dones, camperoles i indígenes<br />
les que patixen condicions més <strong>de</strong>savantatjoses. A pesar d’això, les dones són les<br />
principals administradores <strong>de</strong>ls recursos naturals i les que patixen més directament <strong>la</strong><br />
<strong>de</strong>gradació <strong>ambiental</strong>, però <strong>la</strong> seua participació en <strong>la</strong> presa <strong>de</strong> <strong>de</strong>cisions és ínfima i el seu<br />
accés als recursos molt limitat, quines són les causes d’esta contradicció?
187/188<br />
LA DONA EN L’AGRICULTURA<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
Els Programes d’Ajustament Estructural (PAE) imp<strong>la</strong>ntats en els noranta i el productivisme<br />
han provocat una especialització <strong>de</strong>ls sistemes <strong>de</strong> producció i una orientació<br />
cap als monocultius per a l’exportació. Estes pràctiques són les principals causants<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> pèrdua <strong>de</strong>l patrimoni natural i <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>de</strong>gradació <strong>de</strong>ls sòls <strong>de</strong>ls països en vies <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>senvolupament. Una altra conseqüència <strong>de</strong> <strong>la</strong> globalització <strong>de</strong> <strong>la</strong> producció agrària<br />
ha estat un procés <strong>de</strong> dualització en l’explotació <strong>de</strong> <strong>la</strong> terra, amb una cada vegada<br />
més marcada divisió entre l’agricultura comercial d’exportació i l’agricultura <strong>de</strong> subsistència.<br />
És un procés territorial, social, econòmic i, a més, <strong>de</strong> gènere, on els homes<br />
s’integren en l’agricultura comercial, mentre que les dones es responsabilitzen <strong>de</strong><br />
l’agricultura <strong>de</strong> subsistència que és <strong>la</strong> que garantix l’alimentació <strong>de</strong> <strong>la</strong> família. Esta<br />
divisió accentua en major mesura <strong>la</strong> divisió <strong>de</strong>ls rols reproductiu (femení, no remunerat)<br />
i productiu (masculí, remunerat), tot <strong>de</strong>svaloritzant <strong>la</strong> importància <strong>de</strong>l treball<br />
femení (Villota, 1999).<br />
Però les dones no sols participen en l’agricultura <strong>de</strong> subsistència, també participen<br />
en <strong>la</strong> comercial com a agricultores per compte propi, com a jornaleres o a les explotacions<br />
familiars. Les dones representen, en terme mitjà, el 43% <strong>de</strong> <strong>la</strong> força <strong>la</strong>boral<br />
agríco<strong>la</strong> als països en <strong>de</strong>senvolupament, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 20% a Amèrica L<strong>la</strong>tina fins el 50% a<br />
l’Àsia oriental i a l’Àfrica subsahariana (FAO 2010). Es calcu<strong>la</strong> que les dones produïxen<br />
un 50% <strong>de</strong>ls aliments mundials. Tradicionalment, les dones han experimentat, hibridat<br />
l<strong>la</strong>vors, preservat aliments, inventat <strong>la</strong> dietètica culinària i els seus instruments. Tenen<br />
una l<strong>la</strong>rga tradició en recol·lectar, escollir i propagar varietats <strong>de</strong> l<strong>la</strong>vors per als<br />
seus usos alimentaris i medicinals. A pesar <strong>de</strong> <strong>la</strong> importància econòmica i social <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
seua activitat, històricament s’ha invisibilitzat <strong>la</strong> seua aportació a l’agricultura i a <strong>la</strong><br />
preservació <strong>de</strong> <strong>la</strong> biodiversitat. A esta situació se li unix <strong>la</strong> <strong>de</strong>sigualtat <strong>de</strong> gènere en<br />
el <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong>ls seus drets en temes agraris; com ara l’accés a <strong>la</strong> terra, als<br />
serveis financers o <strong>la</strong> bretxa sa<strong>la</strong>rial entre homes i dones. Les bretxes legals, però també<br />
les culturals, limiten les seues opcions. El sector agríco<strong>la</strong> en molts països en via <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>senvolupament es caracteritza per <strong>la</strong> bretxa <strong>de</strong> gènere, on moltes dones agricultores,<br />
trebal<strong>la</strong>dores i empresàries no disposen <strong>de</strong>ls recursos i <strong>de</strong> les oportunitats per a<br />
ser més productives. En comparació amb els homes, les dones són menys educa<strong>de</strong>s,<br />
tenen menys control sobre els ingressos agrícoles, utilitzen menys crèdit i manegen<br />
menys terres, insums mo<strong>de</strong>rns i animals. Per consegüent, les dones no estan <strong>de</strong>senvolupant<br />
el seu potencial productiu per al benestar <strong>de</strong> les seues famílies, comunitats i<br />
països (FAO 2010).<br />
El rol i <strong>la</strong> condició social <strong>de</strong> les dones en el sector agríco<strong>la</strong> es <strong>de</strong>finixen per una <strong>de</strong>sigualtat<br />
<strong>de</strong> gènere. La seua importància, vincu<strong>la</strong>da a <strong>la</strong> seua capacitat com a agents<br />
<strong>de</strong> canvi i a les seues contribucions, fan les dones essencials per a reduir <strong>la</strong> fam i <strong>la</strong><br />
pobresa extremes. Segons da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> FAO, si les dones tingueren el mateix accés als<br />
recursos productius que els homes podrien augmentar el rendiment <strong>de</strong> les seues explotacions<br />
agrícoles entre un 20% i un 30%. La qual cosa, al seu torn, permetria reduir el<br />
nombre <strong>de</strong> persones famolenques al món entre un 12% i un 17%. Per això ací s’abor<strong>de</strong>n<br />
el paper <strong>de</strong> les dones en l’agricultura i els avanços que estan duent a terme en associacions<br />
i moviments, que abasten <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’àmbit local a l’internacional, i els èxits que<br />
estan adquirint quant als seus drets, <strong>la</strong> protecció <strong>de</strong>l medi ambient i <strong>la</strong> sobirania alimentària.<br />
Cal <strong>de</strong>stacar el moviment DAWN (Development with Women for a New Era),<br />
que proposa un paradigma alternatiu <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament basat en les experiències<br />
<strong>de</strong> les dones <strong>de</strong>l sud. Esta xarxa, a través d’investigacions, anàlisis i formació, busca<br />
<strong>la</strong> mobilització <strong>de</strong> les dones en <strong>la</strong> societat civil per a <strong>de</strong>safiar <strong>la</strong> <strong>de</strong>sigualtat política,<br />
econòmica i social. A més d’un caràcter sostenible, li atorga importància al coneixement<br />
local <strong>de</strong> <strong>la</strong> gestió medi<strong>ambiental</strong>, cosa que concedix a <strong>la</strong> dona <strong>la</strong> possessió d’un<br />
saber primordial.<br />
Un altre moviment mundial d’accions feministes amb gran força és <strong>la</strong> Marxa Mundial<br />
<strong>de</strong> les Dones. Reunix grups <strong>de</strong> dones i organitzacions que actuen per a eliminar les causes<br />
que originen <strong>la</strong> pobresa, <strong>la</strong> <strong>de</strong>sigualtat i <strong>la</strong> violència contra les dones.
189/190<br />
Els governs, els organismes internacionals i els moviments socials reconeixen<br />
l’agricultura com una eina fonamental per al <strong>de</strong>senvolupament i <strong>la</strong> seguretat alimentària.<br />
I <strong>la</strong> dona com un agent primordial per a guanyar <strong>de</strong> manera sostenible <strong>la</strong> lluita<br />
contra <strong>la</strong> fam i <strong>la</strong> pobresa extremes; i, per tant, per a trebal<strong>la</strong>r en <strong>la</strong> consecució <strong>de</strong>ls<br />
objectius <strong>de</strong>l mil·lenni. Els agents <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament i <strong>ambiental</strong>s han reconegut<br />
atenció a <strong>la</strong> particu<strong>la</strong>r funció i situació <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona rural que trebal<strong>la</strong> en el sector agríco<strong>la</strong>.<br />
Des <strong>de</strong> <strong>la</strong> Conferència <strong>de</strong> Rio <strong>de</strong>l 1991 a <strong>la</strong> Conferència Mundial sobre <strong>la</strong> dona <strong>de</strong><br />
Beijing el 1995 s’han encaminat propostes per a eliminar els obstacles a <strong>la</strong> participació<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> dona en totes les esferes <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida pública i privada.<br />
VIA CAMPEROLA<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
Davant <strong>la</strong> situació <strong>de</strong>l sector agríco<strong>la</strong> i, en particu<strong>la</strong>r, <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona rural sorgixen alternatives<br />
a les polítiques productivistes mercantils actuals que <strong>de</strong>terioren els recursos<br />
naturals i exploten i empobrixen els xicotets agricultors. Estos moviments busquen el<br />
manteniment <strong>de</strong>ls seus recursos naturals i una millora <strong>de</strong> <strong>la</strong> seua qualitat <strong>de</strong> vida enfortint-se<br />
com a grups. Via Campero<strong>la</strong> (VC) és un moviment camperol global que agrupa<br />
cent cinquanta organitzacions <strong>de</strong> setanta països i representa més <strong>de</strong> dos-cents milions<br />
<strong>de</strong> camperols-camperoles i trebal<strong>la</strong>dors-trebal<strong>la</strong>dores <strong>de</strong>l medi rural. Va nàixer el 1993<br />
per a reivindicar <strong>la</strong> participació activa i el po<strong>de</strong>r <strong>de</strong> <strong>de</strong>cisió <strong>de</strong>ls xicotets l<strong>la</strong>uradors i<br />
productors units per un fort sentit <strong>de</strong> solidaritat. La seua vitalitat i legitimitat provenen<br />
d’organitzacions camperoles a nivell local i nacional que es <strong>de</strong>scentralitzen en nou<br />
regions coordina<strong>de</strong>s pel comité <strong>de</strong> coordinació internacional, compost per una dona i<br />
un home <strong>de</strong> cada regió. CLOC és <strong>la</strong> seua instància l<strong>la</strong>tinoamericana, on s’entreteixixen<br />
el major nombre d’associacions i accions.<br />
El principal objectiu <strong>de</strong>l moviment és fer realitat <strong>la</strong> sobirania alimentària i aturar el<br />
<strong>de</strong>structiu procés neoliberal. Definixen Sobirania Alimentària com el conjunt <strong>de</strong> drets<br />
<strong>de</strong>ls pobles a <strong>de</strong>cidir les seues pròpies polítiques d’agricultura i alimentació, cosa que<br />
contemp<strong>la</strong> protegir i regu<strong>la</strong>r <strong>la</strong> producció agropecuària i el comerç agríco<strong>la</strong> interior<br />
per al <strong>de</strong>senvolupament sostenible, protegir els mercats domèstics en contra <strong>de</strong> les<br />
importacions i limitar el dúmping social i econòmic <strong>de</strong> productes en els mercats. Sorgix<br />
com una proposta <strong>de</strong> futur sustentada en principis com ara autonomia i auto<strong>de</strong>terminació<br />
<strong>de</strong>ls pobles.<br />
Els sectors en els quals treballen són: <strong>la</strong> reforma agríco<strong>la</strong>, <strong>la</strong> biodiversitat i els recursos<br />
genètics, el comerç, els drets humans, les migracions i els trebal<strong>la</strong>dors rurals i<br />
l’agricultura campero<strong>la</strong> sostenible.<br />
Com a resposta als escassos mecanismes internacionals <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong>ls/les agricultors/res,<br />
Via Campero<strong>la</strong> trebal<strong>la</strong> pel reconeixement <strong>de</strong>ls seus drets específics<br />
dins <strong>de</strong>l marc internacional sobre drets humans <strong>de</strong> l’ONU. Estos drets bàsics es<br />
troben <strong>de</strong>tal<strong>la</strong>ts en <strong>la</strong> Dec<strong>la</strong>ració sobre els Drets <strong>de</strong>ls Camperols i Camperoles. De<br />
moment, han aconseguit en <strong>la</strong> resolució 3/4 <strong>de</strong> l’ONU un estudi preliminar per al<br />
reconeixement inicial d’estos drets. Dins d’esta <strong>de</strong>c<strong>la</strong>ració es visibilitza el paper<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> dona, s’especifiquen els seus drets individuals i es reconeixen <strong>la</strong> igualtat <strong>de</strong><br />
camperols i camperoles.<br />
EL PAPER DE LES DONES EN VIA CAMPEROLA<br />
Les dones juguen un paper fonamental en el treball <strong>de</strong> Via Campero<strong>la</strong>. Segons <strong>la</strong> FAO,<br />
les dones produïxen el 70% <strong>de</strong>ls aliments mundials però estan margina<strong>de</strong>s i oprimi<strong>de</strong>s<br />
pel neoliberalisme i el patriarcat. El moviment <strong>de</strong>fén els drets <strong>de</strong> les dones, <strong>la</strong> igualtat<br />
<strong>de</strong> gènere a tots els nivells i lluita contra totes les formes <strong>de</strong> violència cap a les dones.<br />
Estos i<strong>de</strong>als es fan visibles en <strong>la</strong> V Conferència Internacional <strong>de</strong> <strong>la</strong> Via Campero<strong>la</strong> celebrada<br />
en octubre <strong>de</strong>l 2008. A través <strong>de</strong> <strong>la</strong> Dec<strong>la</strong>ració <strong>de</strong> Maputo, s’enaltix les dones com<br />
a part <strong>de</strong>terminant <strong>de</strong> <strong>la</strong> construcció <strong>de</strong> VC i es visibilitza l’avanç <strong>de</strong> les dones dins <strong>de</strong>l<br />
moviment. Esta <strong>de</strong>c<strong>la</strong>ració expressa el compromís <strong>de</strong> tots i totes els membres <strong>de</strong> VC per<br />
construir noves i millors re<strong>la</strong>cions humanes com a part necessària per a <strong>la</strong> construcció<br />
d’una nova societat. Es reconeix el paper <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona en l’agricultura d’autosuficiència
191/192<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
alimentària, <strong>la</strong> re<strong>la</strong>ció especial <strong>de</strong> les dones amb <strong>la</strong> terra, <strong>la</strong> vida i les l<strong>la</strong>vors i es <strong>de</strong>nuncia<br />
<strong>la</strong> violència cap a les dones.<br />
«Ens comprometem <strong>de</strong> nou i amb major força a <strong>la</strong> meta d’arribar a <strong>la</strong> complexa però<br />
necessària paritat <strong>de</strong> gènere real en tots els espais i instàncies <strong>de</strong> participació, anàlisi,<br />
<strong>de</strong>bat i <strong>de</strong>cisions en <strong>la</strong> Via Campero<strong>la</strong>, i enfortirem l’intercanvi, coordinació i solidaritat<br />
entre les dones <strong>de</strong> les nostres regions» (Via Campero<strong>la</strong>).<br />
Dins <strong>de</strong> VC s’organitzen espais <strong>de</strong> trobada i <strong>de</strong> pressió per a <strong>de</strong>manar <strong>la</strong> igualtat <strong>de</strong>ls<br />
drets <strong>de</strong> les dones. El dia 8 <strong>de</strong> març: Dia Internacional <strong>de</strong> <strong>la</strong> Dona, Via Campero<strong>la</strong> va<br />
l<strong>la</strong>nçar una campanya en contra <strong>de</strong> <strong>la</strong> violència cap a les dones <strong>de</strong>l camp on homes i dones<br />
van proc<strong>la</strong>mar: «[…] ens solidaritzem i salu<strong>de</strong>m totes les dones en lluita constant<br />
per a mirar-se i ser mira<strong>de</strong>s com a subjecte històric. La nostra campanya és un <strong>de</strong>ls<br />
camins compromesos i conscients que hem acordat per a construir el nostre Bon Viure.<br />
La campanya és un procés que inicia i es traduïx en una manera diferent <strong>de</strong> re<strong>la</strong>cionarnos<br />
en <strong>la</strong> Via Campero<strong>la</strong>, no és una tasca més, ni tan sols una <strong>de</strong>manda més. Es tracta<br />
d’un canvi en <strong>la</strong> manera <strong>de</strong> mirar-nos i tractar-nos, és el dret a una vida amb dignitat<br />
i <strong>de</strong> re<strong>la</strong>cions amb equitat entre dones i homes».<br />
Iniciatives com <strong>la</strong> creació d’una esco<strong>la</strong> <strong>de</strong> li<strong>de</strong>ratge <strong>de</strong> dones i una esco<strong>la</strong> política <strong>de</strong><br />
<strong>la</strong> dona rural <strong>de</strong> <strong>la</strong> CLOC a Equador suposen, a més d’un punt <strong>de</strong> trobada i coneixement<br />
per a totes les dones <strong>de</strong>l continent, un espai on es potencien les seues capacitats<br />
amb <strong>la</strong> finalitat d’enfortir <strong>la</strong> seua posició social, econòmica i política.<br />
INICIATIVES D’ASSOCIACIONS I MOVIMENTS FORMATS PER DONES<br />
Via Campero<strong>la</strong> representa una gran xarxa d’organitzacions i associacions que possibiliten<br />
<strong>la</strong> trobada entre col·lectius que compartixen problemes i interessos. Els permet<br />
conjuminar coneixements, experiències i solucions amb col·lectius d’altres països i<br />
fins i tot d’altres continents. L’última gran trobada ha estat el Fòrum Social Mundial<br />
a Dakar, Senegal, el passat 9 <strong>de</strong> febrer <strong>de</strong>l 2011. A partir <strong>de</strong>ls <strong>de</strong>bats generats en el<br />
fòrum, una comissió <strong>de</strong> treball composta per dones <strong>de</strong> diferents organitzacions <strong>de</strong> tot<br />
el món, com ara Via Campero<strong>la</strong>, La Marxa Mundial <strong>de</strong> les Dones o Attac, ha e<strong>la</strong>borat <strong>la</strong><br />
Carta <strong>de</strong> solidaritat amb <strong>la</strong> lluita <strong>de</strong> les dones <strong>de</strong>l món. En <strong>la</strong> qual afirmen <strong>la</strong> necessitat<br />
<strong>de</strong> canviar el sistema actual caracteritzat per <strong>la</strong> sobreexplotació <strong>de</strong>l treball i <strong>de</strong>l medi<br />
ambient i per l’especu<strong>la</strong>ció financera. Un mo<strong>de</strong>l basat en l’economia, <strong>la</strong> producció i el<br />
consum que genera més pobresa i <strong>de</strong>sigualtat, amb especial incidència sobre <strong>la</strong> dona.<br />
La seua lluita, articu<strong>la</strong>da en els principis <strong>de</strong> justícia, pau i solidaritat, busca <strong>la</strong> construcció<br />
d’alternatives davant d’esta crisi. Rec<strong>la</strong>men <strong>la</strong> sobirania econòmica, política<br />
i cultural <strong>de</strong>ls seus països respecte a les institucions financeres internacionals i <strong>la</strong> sobirania<br />
alimentària <strong>de</strong> tots els pobles. Con<strong>de</strong>mnen tota forma <strong>de</strong> violència contra les<br />
dones, però també <strong>la</strong> violència que generen els conflictes armats, les guerres i les ocupacions.<br />
Reivindiquen el respecte <strong>de</strong>ls drets <strong>de</strong> les dones (socials, <strong>la</strong>borals i polítics).<br />
Finalment, fan una crida <strong>de</strong> solidaritat amb <strong>la</strong> lluita <strong>de</strong> diversos col·lectius <strong>de</strong> dones<br />
<strong>de</strong>l món com ara les sahrauís, les palestines, les dones kur<strong>de</strong>s, les dones <strong>de</strong> <strong>la</strong> República<br />
Democràtica <strong>de</strong>l Congo, les dones víctimes <strong>de</strong> <strong>de</strong>sastres naturals i els milions <strong>de</strong> xiquets,<br />
xiquetes i dones refugia<strong>de</strong>s i <strong>de</strong>sp<strong>la</strong>ça<strong>de</strong>s. Esta carta materialitza l’aliança mundial <strong>de</strong><br />
les dones amb un fi, remarcar que les reivindicacions d’unes són part <strong>de</strong> <strong>la</strong> lluita <strong>de</strong><br />
totes. Marce<strong>la</strong> Lagar<strong>de</strong> ho <strong>de</strong>nomina sororitat, entesa com a xarxa d’amistat fraternal<br />
entre totes les dones <strong>de</strong>l món per a eixir <strong>de</strong> <strong>la</strong> seua situació <strong>de</strong> subordinació amb l’ajuda<br />
<strong>de</strong> les altres.
193/194<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
Les <strong>de</strong>man<strong>de</strong>s i reivindicacions <strong>de</strong> les dones <strong>de</strong> VC tenen en comú <strong>la</strong> lluita pels seus drets<br />
humans, <strong>la</strong>borals, polítics i socials a través <strong>de</strong> l’empo<strong>de</strong>rament <strong>de</strong> les dones en els seus<br />
tres nivells (personal, interpersonal i col·lectiu). En <strong>de</strong>finitiva, és una lluita per assolir un<br />
sistema <strong>de</strong> gènere equitatiu, just i solidari. Aconseguir l’empo<strong>de</strong>rament <strong>de</strong> les dones suposa<br />
un treball sobre l’autoestima, atesa <strong>la</strong> importància <strong>de</strong> valorar-se; sobre l’autoeficiència<br />
<strong>de</strong> les dones, potenciant les seues capacitats i les seues habilitats; i, finalment, sobre<br />
l’autonomia, augmentant <strong>la</strong> seua in<strong>de</strong>pendència en totes les esferes. El seu empo<strong>de</strong>rament<br />
servix per a transformar les re<strong>la</strong>cions <strong>de</strong>siguals entre els gèneres tot construint una<br />
nova societat en <strong>la</strong> qual les seues condicions personals i col·lectives van millorant-se.<br />
Dins d’este moviment i <strong>de</strong> les organitzacions que el componen, el paper actiu <strong>de</strong> les dones<br />
és molt important. Són subjectes participatius que <strong>de</strong>nuncien <strong>la</strong> seua situació, reivindiquen<br />
canvis i aporten propostes concretes per a millorar <strong>la</strong> condició <strong>de</strong> les dones i <strong>de</strong><br />
tota <strong>la</strong> societat. A Àfrica, Àsia o Amèrica L<strong>la</strong>tina les camperoles presenten una diversitat<br />
d’escenaris en funció <strong>de</strong> l’estructura social, l’organització familiar o l’estil <strong>de</strong> vida on<br />
es <strong>de</strong>senvolupen, però tenen una cosa en comú: un menor accés als recursos productius i<br />
menys oportunitats. Per a millorar <strong>la</strong> seua situació, es mobilitzen en organitzacions rurals<br />
o conformen xarxes i associacions congruents amb les accions i estratègies <strong>de</strong> VC, però<br />
amb objectius específics <strong>de</strong> gènere.<br />
A Amèrica L<strong>la</strong>tina VC es coordina a través <strong>de</strong> <strong>la</strong> CLOC (Coordinadora L<strong>la</strong>tina d’Organitzacions<br />
<strong>de</strong>l Camp). Dins d’esta, les xarxes d’associacions i col·lectius <strong>de</strong> dones són nombroses. En<br />
alguns casos són fe<strong>de</strong>racions que engloben diversos col·lectius com ara Femucarinap a<br />
Perú o Anamuri a Xile, que al seu torn formen part <strong>de</strong> <strong>la</strong> xarxa <strong>de</strong> <strong>la</strong> Marxa Mundial <strong>de</strong> les<br />
Dones. En altres casos s’unixen en p<strong>la</strong>taformes amb objectius comuns com ara <strong>la</strong> p<strong>la</strong>taforma<br />
reivindicativa <strong>de</strong> dones <strong>de</strong>l Salvador.<br />
ANAMURI, Associació Rural <strong>de</strong> Dones Rurals i Indígenes <strong>de</strong> Xile<br />
És una organització nacional que arreplega <strong>la</strong> diversitat <strong>de</strong> realitats <strong>de</strong>l món rural xilé:<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista ètnic, <strong>la</strong>boral, cultural, geogràfic i regional. Arriba a coordinar,<br />
aglutinar i representar els interessos i <strong>de</strong>man<strong>de</strong>s <strong>de</strong> les dones rurals. Les seues estratègies<br />
giren al voltant <strong>de</strong> <strong>la</strong> sobirania alimentària i <strong>la</strong> implicació que esta té per a les<br />
dones rurals.<br />
En les últimes dèca<strong>de</strong>s s’ha produït una precarització <strong>de</strong> les condicions <strong>la</strong>borals <strong>de</strong>ls<br />
camperols xilens, més aguditzada en les camperoles que, per exemple, ocupen el 60%<br />
<strong>de</strong>ls llocs en el treball temporal subcontractat, el més precari <strong>de</strong>l sector agríco<strong>la</strong>.<br />
Patixen l<strong>la</strong>rgues jorna<strong>de</strong>s <strong>de</strong> treball, <strong>de</strong>sigualtat <strong>de</strong> tracte, <strong>de</strong>semparament legal i social.<br />
Per això una <strong>de</strong> les principals línies d’acció d’Anamuri és <strong>la</strong> representació, <strong>de</strong>fensa<br />
i promoció <strong>de</strong>ls drets <strong>de</strong> les dones camperoles i indígenes. Estan <strong>de</strong>senvolupant una<br />
campanya cap a les assa<strong>la</strong>ria<strong>de</strong>s amb l’objectiu d’aconseguir condicions dignes i justes<br />
<strong>de</strong> treball i estimu<strong>la</strong>r <strong>la</strong> generació d’una organització gremial que les represente.<br />
El treball productiu <strong>de</strong> les camperoles xilenes està acompanyat d’una sobrecàrrega<br />
<strong>de</strong> treball domèstic, <strong>la</strong> qual cosa genera una <strong>de</strong>sigualtat d’oportunitats, que dificulta<br />
<strong>la</strong> incorporació femenina als processos productius tot mantenint <strong>la</strong> <strong>de</strong>pendència<br />
econòmica <strong>de</strong> les dones. S’invisibilitzen les seues múltiples aportacions tant a nivell<br />
productiu com reproductiu. Sovint no es reconeixen a si mateixes com a productores<br />
i no valoren el seu treball en <strong>la</strong> producció agríco<strong>la</strong>. La tradició constituïx un sistema<br />
normatiu paral·lel que reforça <strong>la</strong> subordinació <strong>de</strong> les dones. Davant d’esta situació<br />
Anamuri trebal<strong>la</strong>, d’una banda, en <strong>la</strong> formació i <strong>la</strong> capacitació <strong>de</strong> les dones tot propiciant<br />
tallers, fòrums, intercanvi <strong>de</strong> sabers comunitaris, espais <strong>de</strong> discussió; d’una<br />
altra, tracta <strong>de</strong> promoure <strong>la</strong> solidaritat entre les dones rurals, camperoles i indígenes,<br />
assa<strong>la</strong>ria<strong>de</strong>s, en l’àmbit emocional, intel·lectual, social i productiu tot incentivant el<br />
treball en equip i <strong>la</strong> formació <strong>de</strong> xarxes. L’objectiu és empo<strong>de</strong>rar les dones en tots els<br />
seus nivells, visibilitzar el seu treball i modificar els patrons culturals i institucionals<br />
que generen les <strong>de</strong>sigualtats.
195/196<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
FEMUCARINAP (Fe<strong>de</strong>ració Nacional <strong>de</strong> Dones Camperoles Artesanes Indígenes Nadiues<br />
i Assa<strong>la</strong>ria<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Perú)<br />
Articu<strong>la</strong> totes les xarxes i associacions <strong>de</strong> dones <strong>de</strong>l camp i <strong>la</strong> ciutat <strong>de</strong> Perú per a millorar<br />
<strong>la</strong> coordinació entre tots els col·lectius i connectar els seus interessos en un front comú.<br />
Naix amb dos forts eixos <strong>de</strong> treball: l’empo<strong>de</strong>rament <strong>de</strong> les dones i <strong>la</strong> sobirania alimentària.<br />
Per a Femucarinap trebal<strong>la</strong>r per <strong>la</strong> sobirania alimentària significa fer visible, trebal<strong>la</strong>r i<br />
lluitar per <strong>la</strong> terra i territori, l’aigua i <strong>la</strong> l<strong>la</strong>vor. En el Fòrum <strong>de</strong>ls Pobles Indígenes: Mineria,<br />
Canvi Climàtic i Bon Viure que es va celebrar en novembre <strong>de</strong>l 2010, es van enaltir<br />
els pobles indígenes i comunitats com a portadors <strong>de</strong> <strong>la</strong> saviesa ancestral que han aconseguit<br />
mantindre el p<strong>la</strong>neta fora <strong>de</strong> perill durant milers d’anys; i com els seus coneixements<br />
i pràctiques ancestrals <strong>de</strong> reciprocitat i complementarietat amb <strong>la</strong> mare terra<br />
han constituït els valors que han permés una vida en harmonia a <strong>la</strong> qual hui <strong>de</strong>nominen<br />
Bon Viure. Van con<strong>de</strong>mnar l’explotació i el saqueig <strong>de</strong>ls seus recursos naturals que, a<br />
través <strong>de</strong> les transnacionals i <strong>la</strong> permissió <strong>de</strong>l govern, i davall el mite <strong>de</strong>l creixement<br />
econòmic, promouen polítiques d’extracció <strong>de</strong>ls recursos <strong>de</strong>ls seus territoris, <strong>de</strong>ixant<br />
pobresa i contaminació. Dins <strong>de</strong>l fòrum es va <strong>de</strong>senvolupar un seminari taller sobre justícia<br />
climàtica per a les dones i els pobles, en el qual es van compartir les diferents experiències<br />
negatives que el canvi climàtic i <strong>la</strong> contaminació estan generant en les seues<br />
regions; com afecten <strong>la</strong> seua forma <strong>de</strong> vida, els seus cultius, els seus ingressos i <strong>la</strong> salut<br />
<strong>de</strong> les seues comunitats<br />
Per això una <strong>de</strong> les grans línies d’acció <strong>de</strong> Femucarinap es <strong>de</strong>senvolupa al voltant <strong>de</strong><br />
<strong>la</strong> protecció <strong>de</strong>ls recursos naturals tot evitant qualsevol intent d’apropiació privada i<br />
monopòlica d’estos. Un <strong>de</strong>ls seus fronts és lluitar contra l’explotació i <strong>la</strong> contaminació<br />
mineres. A través <strong>de</strong> capacitacions, les dones van conéixer les conseqüències perjudicials<br />
<strong>de</strong> les activitats mineres i van <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> ser emplea<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> mineria per a lluitar<br />
per protegir el seu entorn d’este tipus d’activitats. El 2002 van aconseguir expulsar <strong>la</strong><br />
minera, però encara han <strong>de</strong> p<strong>la</strong>ntar cara a <strong>la</strong> mineria artesanal als voltants <strong>de</strong> les valls<br />
<strong>de</strong> San Lorenzo, on l’aigua s’està contaminant i <strong>la</strong> producció <strong>de</strong>l mango i <strong>de</strong> <strong>la</strong> llima<br />
disminuïx. Amb les seues mobilitzacions també han aconseguit frenar <strong>la</strong> privatització<br />
<strong>de</strong> l’aigua al Espinar, una cosa que hauria afectat negativament l’agricultura i <strong>la</strong> situació<br />
<strong>de</strong> les famílies <strong>de</strong> <strong>la</strong> zona.<br />
Per als membres <strong>de</strong> Femucarinap, el benestar social està intrínsecament re<strong>la</strong>cionat<br />
amb el medi ambient, però les seues accions no només s’encaminen a <strong>la</strong> protecció <strong>de</strong>l<br />
seu territori. La lluita per les condicions <strong>la</strong>borals <strong>de</strong> les trebal<strong>la</strong>dores, contra <strong>la</strong> vulneració<br />
<strong>de</strong>ls seus drets i per eradicar <strong>la</strong> violència familiar i política contra <strong>la</strong> dona són<br />
c<strong>la</strong>u per a millorar <strong>la</strong> condició <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona en <strong>la</strong> societat peruana.<br />
P<strong>la</strong>taforma reivindicativa <strong>de</strong> les dones camperoles <strong>de</strong>l Salvador<br />
Esta p<strong>la</strong>taforma té com a base el diagnòstic <strong>de</strong> les dones camperoles <strong>de</strong>l Salvador,<br />
a partir <strong>de</strong>l qual es pretén iniciar un procés que tendisca a enfortir l’organització<br />
<strong>de</strong> les dones camperoles i trebal<strong>la</strong>r al voltant <strong>de</strong>l tema <strong>de</strong> l’accés a <strong>la</strong> terra i <strong>la</strong><br />
propietat, <strong>la</strong> salut sexual reproductiva <strong>de</strong> les dones, l’educació, etc. Davant <strong>la</strong> seua<br />
situació precària, les dones van <strong>de</strong>cidir p<strong>la</strong>ntejar propostes <strong>de</strong> legis<strong>la</strong>ció i polítiques<br />
públiques al govern i a les seues organitzacions. Les seues <strong>de</strong>man<strong>de</strong>s i propostes<br />
giren al voltant <strong>de</strong> l’educació, <strong>la</strong> participació política, <strong>la</strong> seguretat ciutadana, <strong>la</strong><br />
salut, l’economia, així com l’ocupació <strong>de</strong> les dones, <strong>la</strong> propietat <strong>de</strong> <strong>la</strong> terra i <strong>la</strong> vivenda.<br />
La p<strong>la</strong>taforma tracta d’enfortir l’organització i <strong>la</strong> participació ciutadanes <strong>de</strong><br />
les dones camperoles com a protagonistes en <strong>la</strong> gestió <strong>de</strong>ls seus interessos pràctics i<br />
estratègics amb una major incidència i participació en les preses <strong>de</strong> <strong>de</strong>cisió i espais<br />
<strong>de</strong> po<strong>de</strong>r.<br />
Àsia: KWPA (Associació <strong>de</strong> Dones Camperoles <strong>de</strong> Corea <strong>de</strong>l Sud)<br />
KWPA és una organització in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt fundada el 1989 i formada per uns trenta mil membres.<br />
Va sorgir com a alternativa a <strong>la</strong> resta <strong>de</strong> moviments on les dones no comptaven amb participació<br />
en el procés <strong>de</strong> presa <strong>de</strong> <strong>de</strong>cisions. El seu principal objectiu és millorar <strong>la</strong> condició <strong>de</strong> vida<br />
<strong>de</strong> les camperoles a través <strong>de</strong> <strong>la</strong> lluita pel reconeixement <strong>de</strong>ls drets <strong>de</strong> les dones. L’alfabetització
197/198<br />
i <strong>la</strong> capacitació agríco<strong>la</strong> són els eixos fonamentals en <strong>la</strong> seua acció.<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
Les repercussions <strong>de</strong>ls tractats <strong>de</strong> lliure comerç, <strong>la</strong> industrialització i <strong>la</strong> mecantilització <strong>de</strong>l<br />
sector agríco<strong>la</strong> a Corea estan generant, a més <strong>de</strong> l’esgotament <strong>de</strong> <strong>la</strong> terra, l’en<strong>de</strong>utament<br />
<strong>de</strong>ls camperols i camperoles i <strong>la</strong> seua emigració a zones urbanes. La imposició <strong>de</strong>ls organismes<br />
genèticament modificats està portant conseqüències nefastes en l’agricultura coreana.<br />
D’una banda, comporten un augment <strong>de</strong>ls costos <strong>de</strong> producció pel major preu d’estes<br />
l<strong>la</strong>vors, i per una altra, <strong>la</strong> pèrdua <strong>de</strong> <strong>la</strong> diversitat <strong>de</strong> cultius. El paper <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona en este<br />
àmbit és essencial, com expressa <strong>la</strong> coordinadora <strong>de</strong> KWPA Yoon Geum-Soon: «La recollida<br />
i conservació <strong>de</strong> l<strong>la</strong>vors és un treball molt important. A causa d’esta tasca, les dones han<br />
estat respecta<strong>de</strong>s en l’àrea agríco<strong>la</strong>. Però ara que eixos treballs són realitzats per les empreses<br />
transnacionals, les dones estan per<strong>de</strong>nt el respecte en <strong>la</strong> comunitat».<br />
El sector principal <strong>de</strong> cultiu a Corea <strong>de</strong>l Sud és l’arròs, per això qualsevol fluctuació en<br />
el preu incidix directament en l’economia <strong>de</strong>ls 3,2 milions d’agricultors sud-coreans.<br />
La crisi alimentària <strong>de</strong>l 2008 també va afectar Corea. En octubre <strong>de</strong>l 2009 les dones <strong>de</strong><br />
KWPA, junt amb altres moviments d’agricultors, van celebrar manifestacions per a pressionar<br />
el govern i exigir una estabilització per als preus <strong>de</strong> l’arròs i <strong>la</strong> recuperació <strong>de</strong><br />
l’ajuda d’arròs a Corea <strong>de</strong>l Nord. Segons KWPA, <strong>la</strong> suspensió <strong>de</strong> les 40.000 tones anuals<br />
d’ajuda en arròs a Corea <strong>de</strong>l Nord és una <strong>de</strong> les principals causes <strong>de</strong> <strong>la</strong> caiguda <strong>de</strong>l 30%<br />
<strong>de</strong>ls preus <strong>de</strong> l’arròs.<br />
Per això KWPA ha apostat per <strong>la</strong> sobirania alimentària. S’està trebal<strong>la</strong>nt per a recuperar<br />
les l<strong>la</strong>vors tradicionals en risc <strong>de</strong> <strong>de</strong>saparició tot sembrant-les en els seus cultius.<br />
A més, s’han format cooperatives, on les dones cultiven i processen els aliments. Estes<br />
cooperatives estan connecta<strong>de</strong>s amb els mercats <strong>de</strong> les zones urbanes on altres dones<br />
venen estos aliments. Una altra iniciativa interessant és <strong>la</strong> creació <strong>de</strong> menjadors comunals<br />
per als camperols i camperoles on es promouen i consumixen aliments proce<strong>de</strong>nts<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> producció local.<br />
Àfrica: Mae Grace Mukwidu (productora <strong>de</strong> p<strong>la</strong>ntes medicinals <strong>de</strong> Tanzània)<br />
A Àfrica el moviment associatiu és menor, tant en nombre com en força. El seu moviment<br />
s’entreteixix en xarxes familiars, comunitàries i sectorials. En l’àmbit rural les<br />
dones es reunixen en xicotetes cooperatives i organitzacions com ara <strong>la</strong> productora <strong>de</strong><br />
p<strong>la</strong>ntes medicinals <strong>de</strong> Tanzània.<br />
Mae Grace és membre d’un grup <strong>de</strong> dones que cultiven i processen p<strong>la</strong>ntes medicinals<br />
per ajudar a combatre les ma<strong>la</strong>lties més comunes <strong>de</strong> <strong>la</strong> seua regió. S’organitzen en<br />
una xarxa regional <strong>de</strong>nominada Uze-Ulole, que significa en suahili Veniu a veure. A<br />
través d’esta xarxa participen en <strong>la</strong> presa <strong>de</strong> <strong>de</strong>cisions <strong>de</strong> Mviwata (Xarxa Nacional <strong>de</strong><br />
Grups <strong>de</strong> Xicotets Agricultors <strong>de</strong> Tanzània), <strong>de</strong> <strong>la</strong> qual Grace és membre <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 1996.<br />
A través <strong>de</strong> Mviwata ha rebut capacitacions per a millorar <strong>la</strong> seua productivitat i ha<br />
participat en les fires agrícoles on comercialitza els seus productes. Esta iniciativa<br />
és el resultat <strong>de</strong> <strong>la</strong> formació que van rebre el 1996. Gràcies a <strong>la</strong> capacitació rebuda<br />
s’han potenciat els seus coneixements tradicionals sobre <strong>la</strong> recol·lecció <strong>de</strong> p<strong>la</strong>ntes<br />
medicinals, tot fomentant el seu cultiu i comercialització. Això representa una font<br />
d’ingressos que els atorga, a més <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r <strong>de</strong> gestió, certa autonomia. D’altra banda,<br />
estes pràctiques suposen una revaloració <strong>de</strong> <strong>la</strong> riquesa <strong>de</strong>l seu entorn i <strong>de</strong> les possibilitats<br />
<strong>de</strong> transformació a través <strong>de</strong> l’organització en xarxa. Per a Grace <strong>la</strong> utilització<br />
<strong>de</strong> productes naturals és beneficiosa, saludable, barata i amb preus convenients en<br />
el mercat. Encara que elles són conscients <strong>de</strong>l valor d’estos recursos naturals, en <strong>la</strong><br />
seua comunitat estes pràctiques estan infravalora<strong>de</strong>s, ja que s’associen a tècniques <strong>de</strong><br />
persones sense recursos.<br />
CONCLUSIONS<br />
Com s’ha intentat presentar al l<strong>la</strong>rg d’este article, les re<strong>la</strong>cions <strong>de</strong> gènere afecten <strong>la</strong><br />
condició <strong>de</strong> vida <strong>de</strong> les dones. Les <strong>de</strong>sigualtats <strong>de</strong> gènere són fruit <strong>de</strong>l mo<strong>de</strong>l patriarcal<br />
a nivell global. Les dones rurals tenen al seu càrrec, a més <strong>de</strong> les activitats <strong>de</strong> l’àmbit
199/200<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza<br />
domèstic, <strong>la</strong> responsabilitat <strong>de</strong> les tasques agrícoles i camperoles per a <strong>la</strong> subsistència<br />
familiar. Esta sobrecàrrega <strong>de</strong> treball limita les opcions <strong>de</strong> les dones, impedint<br />
el seu <strong>de</strong>senvolupament personal i productiu. Canviar esta realitat comença, d’una<br />
banda, per visibilitzar el treball <strong>de</strong> les dones en totes les esferes <strong>de</strong> <strong>la</strong> societat i,<br />
d’una altra, per modificar els patrons culturals i les creences arre<strong>la</strong><strong>de</strong>s en <strong>la</strong> societat<br />
que perpetuen <strong>la</strong> <strong>de</strong>sigualtat <strong>de</strong> gènere. En les societats rurals, on l’agricultura és <strong>la</strong><br />
base <strong>de</strong> <strong>la</strong> subsistència <strong>de</strong> les famílies, <strong>la</strong> lluita per aconseguir un sistema <strong>de</strong> gènere<br />
equitatiu, just i solidari està directament unida a un canvi col·lectiu en <strong>la</strong> distribució<br />
<strong>de</strong> les responsabilitats i activitats entre homes i dones, i a un treball en <strong>la</strong> millora <strong>de</strong><br />
les oportunitats i <strong>de</strong> l’accés als recursos que tenen les dones. Canviar esta realitat<br />
comença per reconéixer <strong>la</strong> igualtat <strong>de</strong> gènere com a part primordial <strong>de</strong> les polítiques i<br />
els programes agrícoles, cosa que pot ajudar a tancar <strong>la</strong> bretxa <strong>de</strong> gènere en els mercats<br />
<strong>de</strong> treball agríco<strong>la</strong> i rural. Però perquè els canvis siguen forts i permanents, són<br />
les mateixes dones les que han <strong>de</strong> mobilitzar-se i organitzar-se per a reivindicar els<br />
seus drets i canviar este sistema injust.<br />
Via Campero<strong>la</strong> és un exemple <strong>de</strong> <strong>la</strong> lluita <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> base, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> les persones que patixen<br />
les injustícies i intenten canviar <strong>la</strong> seua situació. En VC es reconeix i visibilitza el paper<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> dona en l’agricultura i altres esferes <strong>de</strong> <strong>la</strong> societat, es fomenta <strong>la</strong> igualtat entre<br />
homes i dones, es <strong>de</strong>nuncien les vio<strong>la</strong>cions <strong>de</strong>ls drets <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona, es promouen espais<br />
<strong>de</strong> trobada i es fomenta <strong>la</strong> participació i presa <strong>de</strong> <strong>de</strong>cisions <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona en les seues accions.<br />
Este moviment és un exemple <strong>de</strong> l’eficàcia <strong>de</strong> l’empo<strong>de</strong>rament femení. El paper<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> dona dins <strong>de</strong> VC va més enllà <strong>de</strong> <strong>la</strong> lluita pels seus drets o <strong>de</strong> <strong>la</strong> recerca d’equitat<br />
<strong>de</strong> gènere. El seu treball i les seues <strong>de</strong>man<strong>de</strong>s engloben <strong>la</strong> recerca d’una millora social,<br />
econòmica, política i <strong>ambiental</strong>. Les seues victòries beneficien no sols les dones, sinó<br />
que es traduïxen en millores per a tota <strong>la</strong> societat.<br />
BIBLIOGRAFÍA<br />
SABATE, A. (1999): “Género, medio ambiente y globalización: una perspectiva <strong>de</strong>s<strong>de</strong> el sur” en<br />
VILLOTA, P.: Globalización y género, Editorial Síntesis, Madrid.<br />
LOPEZ, N (2003): “Mujeres, medio ambiente y <strong>de</strong>sarrollo rural”, XIV Jornadas <strong>de</strong> Investigación<br />
interdisciplinares, Universidad Autónoma, Madrid<br />
.<br />
<strong>Fundación</strong> <strong>IPADE</strong> (2008): Pobreza, mujeres y medio ambiente, Universidad Complutense, Madrid.<br />
NOVO, M. (2007): Mujer y medio ambiente, los caminos <strong>de</strong> <strong>la</strong> visibilidad, Catarata, Madrid.<br />
FAO (2010): El estado <strong>de</strong> <strong>la</strong> agricultura y <strong>la</strong> alimentación, Las mujeres en <strong>la</strong> agricultura<br />
ENTREPUEBLOS (2009): Las mujeres alimentan el mundo, Barcelona.<br />
IN MOTION Magazine: “Women’s Rights Are A Precondition to Food Sovereignty” Entrevista a<br />
Yoon, Geum-Soon, coordinadora <strong>de</strong> KWPA, 2009.<br />
LAGARDE, M. (2006): “Pacto entre mujeres, sororidad” ponencia editada por CELEM.<br />
LINKS d´INTERÉS<br />
http://www.dawnnet.org<br />
http://www.marchamundial<strong>de</strong><strong>la</strong>smujeres.org<br />
http://www.viacampesina.org<br />
http://www.anamuri.cl<br />
http://www.femucarinap.org/
201/202<br />
ANNEX I<br />
Mira cap a estes mans <strong>de</strong> dona agricultora<br />
Mans esforça<strong>de</strong>s <strong>de</strong> sembradores<br />
Mans que duen les marques <strong>de</strong>l treball<br />
Tantes vega<strong>de</strong>s sense tracte i sense afecte<br />
Mans que agranen i que cuinen<br />
Que renten les robes i les estenen<br />
Mans estalviadores que apedacen<br />
Mans calloses i sembradores<br />
Amigues íntimes <strong>de</strong> <strong>la</strong> sembra, <strong>de</strong> l’arròs i <strong>de</strong>ls fríjols<br />
Mans que sembren i que cultiven l<strong>la</strong>vors criolles d’hortalisses<br />
I així milloren i qualifiquen <strong>la</strong> seua alimentació<br />
Íntimes <strong>de</strong> l’horta i <strong>de</strong> les peroles <strong>de</strong> coure<br />
De les cassoles <strong>de</strong> fang i els fogons <strong>de</strong> llenya<br />
Però que sembren <strong>la</strong> terra i les p<strong>la</strong>ntacions<br />
Mans que e<strong>la</strong>boren dolços… mai ocioses<br />
Mans fecun<strong>de</strong>s i immensament ocupa<strong>de</strong>s<br />
Mans <strong>la</strong>borioses que coneixen el secret <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida<br />
Sempre obertes per a sembrar justícia i noves re<strong>la</strong>cions<br />
Mans que s’unixen en les celebracions<br />
Mans sembradores…<br />
Acostuma<strong>de</strong>s al treball…<br />
Sembrant sempre l<strong>la</strong>vors <strong>de</strong> vida<br />
Alimentant somnis d’alliberament<br />
Mans <strong>de</strong> sembradora <strong>de</strong> Cora Coralina (Brasil)<br />
Adaptació lliure d’Helena Porteros<br />
Deterioro <strong>ambiental</strong> y feminización <strong>de</strong> <strong>la</strong> pobreza