Deteriorament ambiental i feminització de la ... - Fundación IPADE

Deteriorament
ambiental i
feminització
de la
pobresa

IPADE es una Organització No Gubernamental de Desenvolupament especialitzada en medi ambient
que, des de 1987, treballa en projectes de cooperació al desenvolupament a Amèrica Llatina, Àfrica
i Àsia recoltzant a poblaciones vulnerables que viuen en zones desfavorides del l mitjà rural.
Fins ara, hem executat 200 projectes en 26 països mantenint estrets vincles amb nombroses
organitzacions socials locals. A Espanya impulsem accions de sensibitlizació i educacion per al
Desenvolupament sobre les causes i conseqüencies de la pobresa, fomentant el desig de canviar
estructures que aposten per estils de vida justs i sostenibles.
Edita: Fundació IPADE
Plaça Marià Benlliure nº 2-1º-1ª, 46002 València. 963 94 44 74
www.fundacion-ipade.org – valencia@fundacion-ipade.org
Coordinació: Carmen Miguel Juan, Vanessa Sánchez Maldonado y Eva María
Vicente Morales. Fundación IPADE
Revisió: Fundación IPADE
Fotografíes: Banco de Imágenes del Ministerio de Educación y Ciencia de
España y de la Fundación IPADE.
Disseny i Maquetació:
Pepe Buonamisis (liquid)
ISBN: 978-84-694-8278-0
Imprès en paper ecològic
València, 20 de setembre 2011
Deteriorament ambiental
i feminització de la pobresa

Índex general
Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
Introducció ........................................................................................................... 4
Coneix-nos ............................................................................................................ 12
Índex de continguts ............................................................................................... 20
Feminisme i ecologia: reconstruir en verd i violeta. Yayo Herrero López ............................................... 21
Turisme Responsable i gènere. Aurora Pedro Bueno ................................................................... 45
Capital social i xarxes socials de les migrants colombianes al País Valencià. Elena Mut Montalvá ....................... 65
Sobirania alimentària, gènere i desenvolupament rural. Arantxa Fernández Delgado ........................................... 87
Dones, aigua i salut. Tres temes clau en la feminització de la pobresa. Verónica Orosa Monteso ....................... 107
Dones davant les bretxes del segle XXI. Alicia Carpio Obré ............................................................. 131
El paper de les dones en la conservació de la biodiversitat. María y Belén Lázaro Calatayud .......................... 143
El Tango de l’Aigua. Gisela García Pérez .............................................................................. 155
Sistemes de gènere a Àfrica i feminització de la pobresa. Yaiza Ramos Hernández .................................... 165
Moviment Tupaj Katari i la lluita antimegaminera: comunitats originàries resistint. Estela Flores .................. 179
Les dones en el sector agrari i el seu paper en Via Camperola. Elisa Cueto Redondo ..................................... 185

Introducció
Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa

5/6
Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
La publicació digital que ací es presenta és el fruit resultant del projecte de sensibilització
denominat La Comunitat Valenciana es mobilitza contra el deteriorament ambiental i
la feminització de la pobresa, desenvolupat per la Fundació IPADE entre 2010 i 2011 amb
el finançament de la Conselleria de Solidaritat i Ciutadania de la Generalitat Valencia,
l’objectiu del qual és conscienciar la població valenciana sobre la relació entre deteriorament
ambiental i feminització de la pobresa als països del Sud i promoure així hàbits
i actituds individuals i comunitàries sostenibles, equitatives i respectuoses amb el medi
ambient. Per a això s’han dut a terme diverses activitats, entre les quals la realització
d’un curs sota el títol Deteriorament Ambiental i Feminització de la Pobresa a la Universitat
de València els dies 9, 10 i 11 de març del 2011. Articles redactats per les professores
i l’alumnat participant en l’esmentat curs integren esta publicació. Així, l’origen del cedé
partix del compromís d’aquells que participen en esta formació i dels aprenentatges adquirits
durant el curs. La intenció d’esta manera de procedir té a veure amb la necessitat
de generar processos que faciliten la interiorització de les temàtiques tractades durant la
formació que s’hi va impartir, alhora que pretén, en consonància amb els continguts del
curs, incentivar la cultura democràtica i participativa de les persones assistents.
La Comunitat Valenciana es mobilitza contra el deteriorament ambiental i la feminització
de la pobresa és un projecte que s’emmarca dins de la disciplina d’Educació per
al Desenvolupament (ED), considerada com un dels pilars en els quals s’ha d’assentar la
Cooperació per al Desenvolupament. Es tracta d’una educació sociopolítica que té com
a eix la justícia social, la singularitat de la qual es troba en la seua vinculació amb els
discursos i les propostes que es fan al Sud. Es tracta d’un aspecte essencial que distingix
l’ED d’altres “educacions per a” –la pau, medi ambient, drets humans, igualtat de gènere,
etc. I que integra totes estes visions buscant les sinergies entre estes “educacions per a”
i oferint un enfocament més integral i global.
En definitiva, l’ED és una educació global, que s’entén com: “Un procés educatiu constant
que afavorix la comprensió de les interrelacions econòmiques, polítiques, socials i culturals
entre el Nord i el Sud, promou valors i actituds relacionats amb la solidaritat i la
justícia social, i busca vies d’acció per aconseguir un desenvolupament humà i sostenible”.
Per tant, es tracta d’una forma d’educació dinàmica, que promou la comprensió global, la
formació de la persona i el compromís en l’acció participativa (pensar globalment, actuar
localment).
En l’última dècada del mil·lenni s’arriba a la conclusió que els problemes que caracteritzaven
el subdesenvolupament estan relacionats amb les dinàmiques de la globalització. En
este sentit, l’aportació de l’ED s’orienta més a la comprensió de la interdependència global
i els nexes estructurals entre el Nord i el Sud, entre la vida quotidiana i les qüestions
“macro”. El sentit de ciutadania global, la igualtat de drets i la responsabilitat global són
els valors que cal destacar. Les accions a través de l’ED s’orienten més a la pressió política
i la incidència política, per la qual cosa adquirix una especial importància la coordinació
de campanyes, el treball en xarxes i les aliances entre organitzacions. És en este moment
quan es comença a parlar de l’Educació per al Desenvolupament de cinquena generació,
amb la qual IPADE s’identifica.
Les accions de Sensibilització i d’Educació per al Desenvolupament dutes a terme des d’IPADE
estan dissenyades amb la intenció de moure a l’acció i contribuir a la formació de ciutadans i
ciutadanes crítics/ques, actius/ves, compromesos/ses amb el medi ambient i la lluita contra
la pobresa. Com és el cas del projecte en el qual s’emmarca esta publicació.
1 Personal profesional o miembros de asociaciones, sean de carácter social, vecinal, cultural y/o juvenil que tengan un papel activo en el desarrollo de su comunidad.

7/8
Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
Amb este projecte, la Fundació IPADE pretenia sensibilitzar i formar la població valenciana
sobre la relació existent entre la degradació ambiental i la feminització de la pobresa
als països del Sud tot implicant la comunitat universitària i els agents de la cooperació
autonòmica, així com la societat valenciana en general.
Esta iniciativa respon a la falta de coneixement en la població valenciana sobre la
relació existent entre el medi ambient i la feminització de la pobresa, tot donant resposta
als següents objectius:
• Contribuir a la formació sobre deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
de l’alumnat de les universitats i de cooperació al desenvolupament de la Comunitat
Valenciana.
• Fomentar la reflexió individual i col·lectiva sobre les possibles alternatives de desenvolupament
i per a elaborar propostes de canvi que ajuden a aconseguir un desenvolupament
sostenible i equitatiu
• Contribuir a la sensibilització i a la presa de consciència de la població valenciana
sobre la relació entre els seus hàbits i costums quotidians amb el deteriorament ambiental
i la feminització de la pobresa.
Amb este projecte es relaciona l’objectiu 3 de Desenvolupament del Mil·lenni amb els
objectius 1 i 7, la qual cosa respon a l’estratègia 2005-2012 de la Fundació IPADE que
considera que la lluita contra el deteriorament ambiental, la perspectiva de gènere i el
compliment dels ODM han d’anar junts per tal d’eradicar la pobresa.
La formació realitzada es reforça amb els treballs fets per l’alumnat sobre les temàtiques
tractades. És l’alumnat l’encarregat de dur a la pràctica els continguts del curs (desenvolupament,
medi ambient i gènere) i elaborar els articles continguts en esta publicació
junt amb articles preparats per les professores que impartiren el curs. De manera que este
cedé servix com a continent no només dels continguts del curs realitzat, sinó que permet
també un procés d’aprenentatge a partir de la reflexió de les persones que assistiren al
curs sobre la relació existent entre els processos de desenvolupament a escala global.
El repte d’esta acció formativa i dels processos d’aprenentatge derivats de la mateixa era
la comprensió i interiorització dels vincles que relacionen els coneixements de les disciplines
que componen els pilars del contingut del curs, les quals són: tant la teoria com la
pràctica del desenvolupament (definida esta matèria en relació amb les problemàtiques
de pobresa), les qüestions mediambientals i, finalment, el nexe amb el gènere. Les teories
del desenvolupament que es constituïxen com a “ponts” que unixen l’estratègia de gènere
amb l’àmbit del medi ambient i la pobresa són els enfocaments de capacitats de les persones
i de sostenibilitat ambiental. Així, posicionar-se en contra de la pobresa, alhora que
a favor de la sostenibilitat ambiental i l’equitat de gènere, suposa qüestionar les bases
patriarcals del sistema social, com també denunciar el sistema econòmic actual que es
fonamenta en l’explotació dels recursos naturals i en l’expropiació del temps i del treball
que les dones dediquen a la cura de la naturalesa i de la vida humana.
La capacitat d’arribar a analitzar la realitat des de la mirada conjunta que faciliten els
tres coneixements vinculats és el fi que es pretén aconseguir amb esta publicació. Per
assolir este complex enfocament, els continguts de la publicació es presenten encadenats
de la següent manera:

9/10
Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
En un primer bloc es presenten articles preparats per les persones que han impartit
el curs.
Yayo Herrero López, d’Ecologistes en Acció, sota la ponència titulada “Feminisme i ecologia:
reconstruir en verd i violeta”, ens planteja com deconstruir l’objecte d’estudi de
l’economia tradicional, els mercats, des del punt de vista de l’economia feminista i des
de l’ecologia. Per a això és necessari superar la identificació dels mercats únicament amb
allò que té un valor monetari, és a dir l’economia no sols està constituïda pel mercat i
pel treball assalariat, treball realitzat en l’àmbit públic, sinó que també formen part de
l’economia les cures i el treball que es realitzen en l’esfera domèstica. Això representa
posar en el centre de l’economia, en lloc dels mercats, la sostenibilitat de la vida. Per a la
qual cosa és fonamental qüestionar el model de creixement econòmic actual i advocar per
un nou paradigma, el decreixement, el fet de viure millor amb menys. Esta és la ponència
que constituïx el marc teòric en què s’emmarquen la resta d’articles de les altres ponents
i de l’alumnat del curs.
En segon lloc, s’hi tracten quatre temàtiques des de la perspectiva de gènere: turisme,
migracions, sobirania alimentària i aigua.
Aurora Pedro Bueno, professora d’Economia Aplicada de la Universitat de València, ens
explica què significa tindre en compte la perspectiva de gènere quan parlem de “turisme
responsable i gènere”; Elena Mut Montalvá, professora de Treball Social de la Universitat
de València, en el seu article “Capital social i xarxes socials de les migrants colombianes
al País Valencià” ens parla de desplaçaments migratoris femenins produïts, entre altres
qüestions, per la major incidència de la pobresa entre les dones, tot incidint en la
importància de tindre en compte les xarxes socials quan es mesura l’índex de pobresa;
i per acabar este primer bloc, des de l’Associació Chipko, a càrrec de Verónica Orosa
Monteso, en “Dones, aigua i salut” s’analitza com l’accés a l’aigua potable per part de les
dones representa una millora per a la salut d’estes i d’altres membres de les comunitats,
i com això incidix en una reducció de la pobresa. D’altra banda, Arantxa Fernández Delgado
en “Sobirania alimentària, gènere i desenvolupament rural”, exposa la importància del
paper que tenen les dones com a garants de la sobirania alimentària.
En un segon bloc es presenten els articles preparats per l’alumnat participant en el
curs.
Les temàtiques tractades en este segon bloc són: “Dones davant les bretxes del segle XXI”
d´Alicia Carpio Obré, on s’analitza la bretxa mediambiental, de governança, digital, els
seus assoliments i reptes; “El paper de les dones en la conservació de la biodiversitat”,
María Lázaro Calatayud i Belén Lázaro Calatayud, un article en el qual s’incidix en
explicar què és la biodiversitat i la importància de la seua protecció junt amb el destacat
paper que tenen les dones com a gestores sostenibles de la biodiversitat; Gisela García
Pérez, en “El Tango de l’Aigua”, ens delecta amb un bell relat en el qual les protagonistes
són molècules d’aigua; En “Sistemes de gènere a Àfrica i feminització de la pobresa”
Yaiza Ramos Hernández aprofundix en el coneixement del “gènere” a Àfrica i en les estratègies
clau per a les dones; Estela Flores en “Moviment Tupaj Katari i la lluita antimegaminera:
Comunitats Originàries resistint” ens conta la resistència del moviment Tupaj
Katari davant les transnacionals mineres a Argentina; i finalment, Elisa Cueto Redondo
fa un recorregut pel moviment Via Camperola en “Les dones en el sector agrari i el seu
paper en Via Camperola” 2 .
Carmen Miguel Juan i Vanessa Sánchez Maldonado
Fundació IPADE
2 Les opinions exposades en els articles són les de les autores dels mateixos, sense que corresponguin necessàriament amb els posicionaments de la Fundació IPADE.

Coneix-nos
Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa

13/14 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
Qui som?
Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
IPADE es una Organització No Gubernamental de Desenvolupament especialitzada en medi
ambient que, des de 1987, treballa en projectes de cooperació al desenvolupament a
Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia recoltzant a poblaciones vulnerables que viuen en zones
desfavorides del l mitjà rural.
Fins ara, hem executat 200 projectes en 26 països mantenint estrets vincles amb nombroses
organitzacions socials locals. A Espanya impulsem accions de sensibitlizació i educacion
per al Desenvolupament sobre les causes i conseqüencies de la pobresa, fomentant el desig
de canviar estructures que aposten per estils de vida justs i sostenibles.

15/16 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
Què fem?
Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
IPADE realitza diverses accions d’educació per al desenvolupament, entre les quals es
troben nombroses activitats de sensibilització orientades a donar a conéixer els Objectius
de Desenvolupament del Mil·lenni i la vinculació entre la protecció del Medi Ambient
i la Lluita contra la Pobresa des d’un enfocament de gènere. Una experiència que
s’ha anat materialitzant gràcies al desenvolupament dels projectes Agenda 2015: els
Objectius de Desenvolupament Internacional, Contant fins el 2015, Escoltant sobre el
2015, De Madrid al 2015: per l’equitat de gènere al món, Contra la Pobresa, protegix
el medi ambient, Medi ambient i desenvolupament en perspectiva 2015, finançat por
l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECID), 2015: Alternatives per al desenvolupament,
també finançat per l’AECID i cofinançat pel Vicerectorat de Relacions
Institucionals i Ajuda al Desenvolupament de la Universitat Complutense de Madrid,
Programa de sensibilització i educació per al desenvolupament sobre Desenvolupament
Sostenible i Medi Ambient a la regió mediterrània i la Campanya Canvi Climàtic i Lluita
contra la Pobresa, el conveni de sensibilització Promoció i sensibilització sobre les tres
grans cimeres de Nacions Unides sobre sostenibilitat mediambiental entre la societat
espanyola, destacant la vinculació entre la adequada sostenibilitat mediambiental
i l’eradicació de la pobresa i els acords presos en estes cimeres internacionals,

17/18 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
finançat per AECID (període d’execució 2008-2012), el projecte Pobresa, Dones i Medi Ambient,
finançat per UCM, Consum Responsable. Una aposta per la sostenibilitat i la lluita
contra la pobresa, finançat per la Conselleria de Solidaritat i Ciutadania de la Generalitat
Valenciana, Àfrica compta: una campanya a la Comunitat Valenciana sobre la desigualtat,
les relacions Nord-Sud i la situació dels ODM a Àfrica, finançat per la Conselleria de Solidaritat
i Ciutadania de la Generalitat Valenciana.
D’altra banda, IPADE desenvolupa accions de cooperació a Marroc, Mauritània, Tunísia,
Algèria, Senegal, Bolívia, Perú, Guatemala, Equador, Filipines, Vietnam i Cambodja.
Els esforços se centren en poblacions vulnerables que viuen a zones desfavorides del medi
rural i en particular sobre aquelles que residixen a zones d’especial interés mediambiental
com ara espais naturals protegits i les seues àrees d’influència socioeconòmica.
Línies d’actuació prioritàries en les iniciatives de cooperació:
• Producció sostenible donant suport als sistemes de producció agrícola, forestal, ramadera,
pesquera i aqüícola que incorporen els conceptes i valors de desenvolupament sostenible.
La millora de l’eficiència i de la productivitat dels recursos no pot ocasionar danys
significatius en el medi ambient.
• Turisme sostenible tot promovent un turisme que consumisca menys recursos, amb paquets
turístics integrats que afavorisquen la preservació de les zones seleccionades, normalment
d’alt valor ecològic, i contribuïsquen a la prevenció o reducció de la massificació
i de la concentració turística.
• Sanejament ambiental tot fomentant l’aplicació de pràctiques preventives i la
introducció de sistemes de producció nets que minimitzen les emissions de residus
en origen i que frenen la contaminació.
• Energia sostenible tot potenciant l’ús d’energies renovables com ara l’eòlica, la solar
tèrmica, la solar fotovoltaica, la biomassa o la minihidràulica. Recolzem el dret al desenvolupament
net dels PED.
• Reducció de la vulnerabilitat mediambiental a través de la conservació de sòls i la
lluita contra els incendis, la qual cosa inclou accions de lluita contra l’erosió i a favor de
l’educació ambiental.
• Gestió sostenible de l’aigua mitjançant accions destinades a mantindre i millorar la
qualitat de les aigües, protegir els recursos i economitzar-ne l’ús, així com a fomentar
la millora dels sistemes de gestió de la producció, subministrament i distribució d’aigua
potable i el desenvolupament de xarxes de sanejament.
• Planificació i gestió mediambiental que permeta compatibilitzar la conservació de
les àrees protegides i/o de les àrees d’alt valor ecològic amb el seu ús sostenible en benefici
de la població local, així com establir mesures d’acompanyament en els processos
d’ordenació del territori i d’urbanització que es produïsquen als països del Sud.
• Enfortiment de les capacitats de les persones en situació de vulnerabilitat independentment
de la seua raça, sexe, religió i conviccions polítiques, perquè siguen capaces
d’identificar i defendre els seus drets i interessos i participen en espais de decisió i poder.
Promourem l’accés, l’ús, el control i la distribució dels recursos naturals atenent a criteris
de sostenibilitat i equitat per a les comunitats amb les quals treballem.
Si vols conèixer més sobre el nostre treball pots visitar nostra web:
http//:www.fundacion-ipade.org

Índex de continguts
Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
1 Feminisme i ecologia: reconstruir en verd i violeta. Yayo Herrero López.
2 Turisme Responsable i gènere. Aurora Pedro Bueno.
3 Capital social i xarxes socials de les migrants colombianes al País Valencià. Elena Mut Montalvá.
4 Sobirania alimentària, gènere i desenvolupament rural. Arantxa Fernández Delgado.
5 Dones, aigua i salut. Tres temes clau en la feminització de la pobresa. Verónica Orosa Monteso.
6 Dones davant les bretxes del segle XXI. Alicia Carpio Obré.
7 El paper de les dones en la conservació de la biodiversitat. María y Belén Lázaro Calatayud.
8 El Tango de l’Aigua. Gisela García Pérez.
9 Sistemes de gènere a Àfrica i feminització de la pobresa. Yaiza Ramos Hernández.
10 Moviment Tupaj Katari i la lluita antimegaminera: comunitats originàries resistint. Estela Flores.
11
Les dones en el sector agrari i el seu paper en Via Camperola. Elisa Cueto Redondo.

21/22 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
1 Ecologistes en acció
FEMINISME I ECOLOGIA:
RECONSTRUIR EN VERD
I VIOLETA
Yayo Herrero López 1 .
Quan la humanitat es contempla a si mateixa s’admira d’assoliments relacionats amb
la ciència, la superació de límits o la construcció de tot tipus d’artefactes. No obstant,
l’existència de la vida en el nostre món s’explica molt millor des del manteniment dels
equilibris dinàmics i cíclics de la naturalesa o des de la pràctica de treballs quotidians de
manteniment (l’alimentació o la creació de vincles afectius o el manteniment del cicle de
l’aigua) que des de les lluites de poder.
El pensament encunyat en la modernitat exalça una jerarquia de valors que col·loca la
transformació per damunt de l’estabilitat i denomina el procés de domini progrés. El
progrés consistix en l’allunyament i la submissió de la naturalesa, en la superació de les
seues regles.

23/24 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
A la nostra cultura oficial no sembla importar-li massa la història del territori, la de la
malaltia, la de la producció d’aliments, la de l’artesania, l’experiència del dolor humà i el
seu consol, la de la criança i tantes altres. En definitiva, la història de la reproducció i el
manteniment de la vida, en la qual les dones han estat i són protagonistes indiscutibles.
La supervivència de les societats humanes és més dependent d’estes tasques invisibles i
poc valorades que d’aquelles altres més enlluernadores que s’assenyalen com a fites. Els
treballs de criança, de manteniment de la capacitat productiva d’un terreny, de mediació
en conflictes, de regeneració d’un territori devastat, de transmissió de sabers sobre salut
o sobre aliments, els treballs de cures estan en el centre de la supervivència, són essencials
per a la sostenibilitat i per tant han de ser assumits pel conjunt de la humanitat i no
només per les dones.
El fet cridaner que els éssers humans visquem d’esquenes a la nostra pròpia supervivència
té a veure amb dos elements articuladors de la nostra cultura: la desvalorització del treball
de reproducció social que promou l’ordre social patriarcal i el tractament que la cultura
occidental i el capitalisme donen a la naturalesa com a recurs susceptible d’apropiació.
El menyspreu i la invisibilització dels treballs en els quals s’assenta la supervivència i la
vida bona són eines que el patriarcat i el capitalisme modern (dos sistemes que actuen de
manera sinèrgica) usen en el seu profit.
UNA CULTURA QUE PARTIX EN DUES: SUBORDINACIÓ DE LES DONES I LA NATURALESA
El pensament occidental té el seu origen en la modernitat. Durant este període es van
crear les concepcions sobre el món i sobre el progrés que encara hui es mantenen vigents,
es va establir la manera de relació entre els éssers humans i la naturalesa i es va crear un
sistema tecnocientífic que va créixer sense considerar límits i a unes velocitats incompatibles
amb els processos de la biosfera.
Un dels instruments més efectius en esta construcció interpretativa va ser la consolidació
del model de pensament dicotòmic, que encara que havia nascut abans de la modernitat
arriba en este moment a la categoria de racional i científic. Este estructura el món en una
sèrie de dualismes o parells d’oposats que separen i dividixen la realitat. La relació entre
estos pretesos oposats a penes considera espais intermedis, interaccions mútues, polivalències
o dobles causalitats. Segons esta forma de pensament, l’afirmació d’alguna cosa
sempre requerix de la negació en cas contrari.
Però, a més del seu caràcter dicotòmic, es pot destacar un altre tret essencial d’esta forma
de pensament: el seu caràcter jeràrquic. Dins de cada parella, una posició es percep
com jeràrquicament superior a l’altra. L’home és superior a la dona, la cultura supera la
naturalesa o la ment és superior al cos.
Finalment, el terme considerat superior s’erigix en universal i es convertix en la representació
del tot. Així, s’invisibilitza l’existència d’allò «altre», que deixa de constituir una
part de la realitat per a passar a ser, en tot cas, una excepció o una manca.
Cada parell de pretesos oposats, en els quals la relació és jeràrquica i el terme normatiu
encarna la universalitat, es denomina «dicotomia». Estes són algunes dicotomies centrals
del nostre pensament modern:

25/26
HOME
CULTURA
MENT
RAÓ
AUTONOMIA
PRODUCCIÓ
PÚBLIC
Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
DONA
NATURALESA
Estes díades s’associen les unes amb les altres, establint una cosa així com dues regions diferents:
a una banda l’home, pròxim a la cultura, la llibertat, la raó, l’autonomia, l’espai
públic; a una altra banda, la naturalesa, el cos, l’emoció, la dependència, l’espai privat
són associats a les dones. Celia Amorós denomina encavalcaments estes associacions.
Les oposicions jeràrquiques, cultura-naturalesa, raó-emoció, producció-reproducció, etc.
expliquen l’explotació de la meitat negada. La subordinació de les dones i de la naturalesa
són possibles, entre altres coses, gràcies al sistema de pensament dicotòmic.
COS
EMOCIÓ
DEPENDÈNCIA
REPRODUCCIÓ
PRIVAT
EL CAPITALISME AGUDITZA LA INVISIBILITZACIÓ DE LES DONES I DE LA NATURALESA
Naredo 2 posa de manifest com fins l’arribada de la revolució industrial els homes i les
dones, igual que la resta del món viu, van viure dels recursos que proporcionava la naturalesa.
Els éssers humans asseguraven la seua sostenibilitat imitant la biosfera. La vida es basava
en el manteniment de la diversitat que existia. Tot era objecte d’un ús posterior, en un
ús cíclic que assegurava la renovació dels materials emprats. Els ritmes de vida eren els
marcats pels cicles de la naturalesa i estos eren dinamitzats per l’energia del sol.
Però els éssers humans es van allunyar del funcionament de la biosfera en començar a
utilitzar l’energia d’origen fòssil per accelerar les extraccions i les produccions. La disponibilitat,
primer de carbó, i després de gas natural i petroli, va possibilitar l’extensió del
transport horitzontal per tot el planeta, iniciant-se així una espiral de creixement que ha
configurat l’actual civilització.
Este creixement massiu i il·limitat, que es recolza en el maneig a gran escala dels materials
continguts en l’escorça terrestre, conduïx sense remei a aprofundir la deterioració
del patrimoni natural, tant per l’extracció de recursos no renovables com per la generació
de residus, donant resultat a l’extrem globalment inviable.
El metabolisme de l’economia a nivell global va estar acompanyat del naixement de
l’economia neoclàssica, que com un dels seus principals fonaments considera que qualsevol
dels factors de producció és substituïble per capital.
En efecte, la cultura capitalista atorga valor als objectes en funció de la seua traducció
monetària. Òbviament, la forma en la qual una societat definix i mesura el progrés i la
riquesa té una gran influència en la forma en la qual esta societat s’organitza.
2 Naredo J.M. (2006) Raíces económicas del deterioro ecológico y social. Más allá de los dogmas. Siglo XXI. Madrid.

27/28 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
En el marc de la globalització econòmica, el progrés es mesura per la capacitat que té un
país d’aplicar polítiques que facen créixer l’escala de la seua activitat econòmica en el
mercat, milloren l’eficiència dels factors de producció, s’especialitzen i s’estenguen.
Si analitzem, per exemple, l’indicador per excel·lència de la riquesa, el Producte Interior
Brut (PIB), podem veure que es tracta d’un indicador simplificador, que no considera la
sostenibilitat de la vida natural i per tant de la vida humana, l’esgotament natural o les
desigualtats econòmiques, i que, fins i tot, pot arribar a comptabilitzar el deteriorament
com si fóra riquesa.
Per exemple, molts dels desastres naturals i humanitaris més tràgics dels últims anys han
passat desapercebuts en les xifres del PIB. A Sudan, per exemple, el PIB per càpita ha pujat
un 23% en l’última dècada, a pesar que 600.000 persones van patir fam el 2001, 400.000
persones han mort i 2,5 milions han estat desplaçades entre 2003 i 2007 per la tragèdia de
Darfur. També a Sri Lanka el tsunami que va provocar la mort el 2004 de 36.000 persones i
va devastar les infrastructures litorals, expulsant dels seus territoris milions de persones,
no ha afectat la constant pujada del PIB 3 .
A més, els negocis relacionats amb les guerres, les malalties o el deteriorament ambiental
poden acabar sumant com a riquesa en un indicador que només considera intercanvis monetaris
i que no pot veure la destrucció irreversible en la qual es basen eixos negocis. Al
seu torn, la pau, l’aire net, els treballs associats a les cures de les persones majors i dels
xiquets i xiquetes, la fotosíntesi que realitzen les plantes o els serveis de regulació del
clima que realitza la naturalesa, tot i ser imprescindibles per al manteniment la vida, no
compten en cap balanç de resultats del nostre model econòmic 4 i d’una cultura que només
«coneix» el que es traduïx en diners, de manera que són invisibles.
3 Talberth, J (2008) “Una nueva línea de partida para el progreso” en “La situación del mundo” Worldwatch Institute. Icaria p.64.
4 Herrero, Y. (2006) Ecofeminismo: una propuesta de transformación para un mundo que agoniza . Cuadernos Mujer y Cooperativismo noviembre 2006
n.8 pgs 74-80 UCMTA
Aquesta manera de comptabilitzar el progrés ha influït clarament en la consideració
del que és o no és treball, un dels elements bàsics en la construcció dels rols de gènere
a Occident i també en la resta del món, atesos els fenòmens de globalització econòmica
i cultural.
La meitat de la humanitat, les dones, han vingut realitzant històricament totes les
tasques associades a la reproducció i les cures dels éssers humans, però per al nostre
sistema econòmic, que reduïx el valor al preu, el valor de les cures, de la reproducció
i de l’alimentació, de la cura de les persones majors o dependents, tot això era un
passiu, que no produïx valor en termes econòmics 5 . La mateixa definició de població
activa assenyala esta com aquella part de la població que treballa per al mercat i no
inclou estudiants, mestresses o altres col·lectius que no realitzen cap treball remunerat.
Segons esta definició, una persona en edat legal de treballar que porta a terme
tasques domèstiques en la seua casa i no rep cap remuneració salarial està inactiva.
La vida, i l’activitat econòmica com a part d’esta, no és possible sense els béns i serveis
que presta el planeta (béns i serveis limitats i en progressiu deteriorament) i sense els
treballs de cures. Això no obstant, l’organització social s’ha estructurat al voltant dels
mercats com a epicentre, mentre que la quotidiana, crucial i difícil responsabilitat de
mantindre la vida rau en l’esfera del gratuït, de l’invisible, és a dir en la naturalesa i
l’espai domèstic. Al llarg de la història el patriarcat, íntimament associat al capitalisme
en els últims segles, ha sotmés i explotat les dones i la Naturalesa, tot aprofitantse
dels seus treballs i dels seus sabers, alhora que les invisibilitzaba 6 .
5 Bosch, A., Amoroso, M.I. y Fernández Medrano, H. (2003) Arraigadas en la Tierra, en Amoroso Miranda, M.I. et al: Malabaristas de la vida. Barcelona. Icaria
6 Bosch, A., Amoroso, M.I. y Fernández Medrano, H. (2003). Op.cit.

29/30 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
CONSEQÜÈNCIES DE LA INVISIBILITAT: CRISI ECOLÒGICA I CRISI DE LES CURES
El planeta Terra és un sistema tancat. L’única aportació externa és l’energia del sol (i algun
material proporcionat pels meteorits, tan escàs que es pot considerar menyspreable).
És a dir, els materials que componen el planeta són finits, i tot el que s’hi renova a partir
del treball de la naturalesa ho fa amb un ritme parsimoniós en relació a la velocitat que
requerix l’economia global. La ignorància d’esta condició bàsica del nostre planeta ha
conduït a una crisi global sense precedents. La crisi ambiental es materialitza en una sèrie
de problemes que es troben interconnectats, es realimenten els uns als altres i requerixen
la mateixa solució: ajustar amb criteris d’equitat els sistemes socioeconòmics a les capacitats
de la naturalesa.
En primer lloc, ens trobem davant d’un canvi global, l’efecte del qual més divulgat és el
canvi climàtic. Este està provocat per un augment enorme i rapidíssim de la presència de
gasos d’efecte hivernacle en l’atmosfera. El canvi climàtic suposa l’alteració dels equilibris
dinàmics que organitzen la interacció entre el món físic i el món viu. La pujada mitjana
de la temperatura està desencadenant un procés de canvi en cadena que afecta els
règims de pluges, els vents, la producció de les collites, els ritmes de posta i naixement
d’algunes aus, la pol·linització, la reproducció de multitud d’espècies vegetals i animals,
etc.
Un segon element important és l’esgotament dels recursos naturals. Ens trobem davant
del que fa anys Hubbert va denominar el «pic del petroli» 7 , és a dir eixe moment
en el qual s’ha arribat al moment d’extracció màxima. Una vegada arribats a este
punt, l’extracció començaria a declinar. Hui en dia no hi ha cap alternativa neta viable
que done resposta a les exigències d’un model urbà-agro-industrial, summament
energívor, que, a més, continua creixent 8 .
7 Hubbert, K. “Energy from Fossil Fuels” en Science vol 199. www.eoearth.org 1949
8 Fernandez Durán R. (2008) Crepúsculo de la historia trágica del petróleo. Coed. Virus y Libros en Acción
La velocitat a la qual s’estan consumint els recursos naturals comença a manifestar-se en la
progressiva escassesa d’altres recursos imprescindibles per a la vida, com ara l’aigua dolça,
els boscos, la pesca, els sòls fèrtils, la fauna salvatge o els esculls de coral.
Un altre problema greu és la pèrdua de biodiversitat. S’afirma que ens trobem davant
de la sisena gran extinció massiva, i la primera provocada per una espècie, la humana 9 .
Esta pèrdua de biodiversitat s’acompanya també d’una pèrdua de diversitat cultural.
El panorama de crisi es completa si afegim els riscos que generen la proliferació de
la indústria nuclear, la comercialització de milers de nous productes químics que interferixen
amb els intercanvis químics que regulen els sistemes vius, l’alliberament
d’organismes genèticament modificats els efectes dels quals són imprevisibles, o
l’experimentació en biotecnologia i nanotecnologia les conseqüències de les quals es
desconeixen.
Finalment, esta situació es dóna en un entorn social profundament desigual. El món
es troba polaritzat entre un Nord ric i consumista i un Sud empobrit i amb dificultats
d’accés als recursos bàsics. Díhuit països amb 460 milions de persones han empitjorat
la seua situació en relació amb el 1990. El 40% de la població mundial només compta
amb el 5% dels ingressos, mentre que el 10% més ric acapara el 54% 10 .
La deterioració dels territoris que han habitat bona part dels pobles del Sud durant
milers d’anys, i de les seues condicions bàsiques d’existència, ha expulsat les persones,
obligant a uns moviments migratoris sense precedents. Moltes persones es veuen
obligades a seguir la mateixa ruta que seguixen les matèries primeres i els fruits dels
monocultius que s’extrauen dels llocs on abans vivien, el viatge del Sud al Nord. A més,
les desigualtats dins del mateix Nord són també rellevants. Hi ha borses creixents de
pobresa, milions de persones es troben desocupades i moltes altres no tenen habitatge.
9 Oberhuber, T. (2004) “Camino de la sexta gran extinción” en Ecologista , n.41. Ecologistas en Acción.
10 PNUD (2005) Informe sobre Desarrollo Humano. Mundi Prensa y PNUD

31/32 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
Les dones encarregades en bona part del planeta de les tasques que garantixen la subsistència
patixen la crisi en major mesura. Tenen més dificultats per accedir als recursos
bàsics; les tasques de criança o cures es porten a terme amb majors dificultats; patixen
en els seus cossos la violència dels conflictes bèl·lics, que en molts casos amaguen lluites
per l’apropiació dels recursos, i en les seues vides la violència estructural de la pobresa,
l’explotació laboral i sexual 11 .
CRISI DE LES CURES
En les últimes dècades s’han donat una sèrie de factors que han alterat profundament el
model previ de repartiment de les tasques domèstiques i de cures que sosté l’economia el
mercat laboral i la mateixa vida humana.
El que anomenem crisi de les cures és el resultat de les sinergies d’un conjunt de circumstàncies.
Entre les quals es troba l’accés de les dones a l’ocupació remunerada dins d’un
sistema patriarcal. La possibilitat que les dones siguen subjectes polítics de dret es percep
com una cosa vinculada a la consecució d’independència econòmica a través de l’ocupació.
El treball domèstic passa a veure’s com un nugament del qual cal fugir el més ràpidament
possible. Però no és un treball que puga deixar de fer-se i el pas de les dones al món públic
de l’ocupació no s’ha vist acompanyat per l’assumpció d’estes tasques per part dels
homes.
Atés que cal continuar atenent les persones ancianes, la infància i les persones amb discapacitats,
que fa falta realitzar bona part de les tasques quotidianes que constituïxen el
que anomenem treball domèstic i que els homes miren cap a una altra banda i no se’n fan
responsables, les dones acaben assumint dobles o triples jornades, tot vivint la dificultat
de la seua atenció amb un fort sentiment de culpa.
11 Martínez Alier J. (2004) El ecologismo de los pobres: conflictos ambientales y lenguajes de valoración. Icaria.
Paral·lelament a la disminució del temps que es pot dedicar a les cures, s’han operat
algunes transformacions socials que compliquen de manera important la gestió
d’aquelles.
D’una banda, l’envelliment de la població i el manteniment de la vida fins a edats molt
avançades, sovint en casos en situacions de forta dependència física, exigixen una major
dedicació a les persones majors.
Els canvis en el model urbà també juguen un paper fonamental en la dificultat que hi
ha en les nostres societats per a garantir el benestar i la cura de la vida humana. De
la mateixa manera que l’hipertrofiat model de transport motoritzat deteriora els ecosistemes,
també separa els diferents espais físics en els quals es desenvolupa la vida
de les persones, obligant a invertir molt de temps en els desplaçaments del treball a
casa, al col·legi, a la casa dels majors que cal atendre, etc.
A més, la precarització de la vida obliga a doblegar-se als ritmes i horaris que imposa
l’empresa i la pèrdua de xarxes socials de suport obliga a resoldre els assumptes quotidians
d’una manera molt més individualitzada amb les dificultats afegides que això
representa.
La crisi del sistema que fins el moment garantia el manteniment de les condicions
bàsiques de benestar humà (a càrrec de l’explotació de les dones) es fa especialment
greu davant el progressiu desmantellament i la privatització dels serveis socials que
tractaven de pal·liar alguns d’estos problemes.
A les cases es reorganitza l’atenció a les necessitats de les persones sense la participació
dels homes. Aquelles dones que per la seua condició de classe poden pagar part dels
treballs de cures compren en el mercat serveis domèstics, mentre que altres dones
venen la seua força de treball per a realitzar-los, sovint en condicions de precarietat i
absència de drets laborals. En altres casos es produïx també transferència generacional
del treball de cures i són sobretot les àvies les qui s’ocupen de part de la criança
i cures dels seus néts.

33/34 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
DEUTE ECOLÒGIC I DEUTE DE LES CURES
Com veiem, des d’una perspectiva de gènere es poden establir paral·lelismes interessants
entre les problemàtiques i propostes feministes i les ecologistes.
L’empremta ecològica, l’indicador que traduïx a unitats de superfície el que un estat o un
grup humà consumix i els residus que genera, revela que si tots els habitants del planeta
tingueren l’estil de vida similar a la mitjana de la ciutadania espanyola es necessitarien
tres planetes per a sostindre eixe nivell de vida.
Paral·lelament, cal parlar de l’empremta de les cures de les dones com un indicador que
evidencia el desigual impacte que té la divisió sexual del treball sobre el manteniment i
la qualitat de vida humana. L’empremta de les cures és la relació entre el temps, l’afecte
i l’energia afectiva que les persones necessiten per atendre les seues necessitats humanes
reals (cures, seguretat emocional, preparació dels aliments, tasques associades a la
reproducció, etc.) i les que aporten per a garantir la continuïtat de la vida humana. En
este sentit, el balanç per als homes seria negatiu, ja que consumixen més energies per a
sostindre la seua forma de vida que les que hi aporten, per això, des del feminisme, pot
parlar-se del deute de les cures com el deute que el patriarcat ha contret amb les dones
de tot el món pel treball que realitzen gratuïtament. Este deute és paral·lel al deute
ecològic que els països rics han contret amb els països empobrits a causa del desigual ús
dels recursos i béns naturals, així com la desigual responsabilitat en el deteriorament i la
destrucció del medi físic.
CANVIAR LES ULLERES AMB LES QUALS VEIEM EL MÓN... PER A CONSTRUIR-LO D’UNA
ALTRA MANERA
Resulta urgent construir una nova mirada sobre el món. Per a això cal fer una revisió profunda
que permeta indagar per on han de caminar els processos econòmics i socials per
a ser compatibles amb els cicles naturals 12 . Esta revisió ha de mostrar que la concepció
de progrés que ha mantingut la humanitat està íntimament lligada al deteriorament
ecològic 13 ; que la velocitat i la llunyania s’oposen essencialment als temps de la vida 14 ;
que l’individualisme o la propietat privada no són «naturals» i que al llarg de la història
la naturalesa i els éssers humans, especialment les dones, han desenvolupat estratègies
col·lectives de cooperació 15 . El canvi de mirada apuntaria a una reducció de l’extracció i
dels residus, així com a una distribució equitativa intra i intergeneracionalment com els
primers passos cap a un nou model que avance cap a la sostenibilitat.
Tenint en compte que vivim en un planeta limitat i que ens ha tocat viure al Nord ric, l’ús
prudent dels recursos naturals, la recuperació dels valors de l’austeritat i de la suficiència
a l’hora de consumir i la readopció d’una cultura que valora allò que dura i resta són
tasques pendents d’una societat que pretenga minimitzar els impactes de la crisi. Hem
d’aprendre, en definitiva, a viure bé amb menys.
La sostenibilitat ha d’orientar-se com una nova relació amb el temps 16 tot reconstruint les
societats, la tecnologia i les indústries de manera que tinguen en compte el llarg termini,
se supediten als cicles temporals de la biosfera i als temps necessaris per a la participació
i el consens. Este és potser el major repte a què ens enfrontem en el nostre temps, la
incorporació d’una cultura ecològica de la lentitud, com ara els moviment per les Ciutats
Lentes, el Slow Food 17, etc.
En l’obstinació per ajustar els sistemes socioeconòmics als sistemes naturals, hem d’adoptar
una cultura que imite els processos de la biosfera. El motor que ha fet i fa moure la vida
és l’energia del sol.
12 Cembranos, F. Herrero, Y. y Pascual, M. coords (2007) “Educación y ecología. El curriculum oculto antiecológico de los libros de texto” Editorial Popular
13 Naredo JM y Gutiérrez, L. eds (2006) Op. cit.
14 Riechmann, J. (2002) Gente que no quiere viajar a Marte. Madrid. Los Libros de la Catarata
15 Novo, M. coord(2007). La Naturaleza y la mujer como sujetos: el valor de la utopía y de la educación en Novo, M. (coord) Mujer y medio ambiente: los
caminos de la visibilidad” Los Libros de La Catarata, Madrid
16 Riechmann, J. (2002) Íbidem
17 Novo, M. (2007) Op.cit.

35/36 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
Una societat sostenible és aquella que viu del sol i es preocupa per l’acabament dels
cicles. El reciclatge, entés com la volta als cicles naturals dels materials, és bàsic per a
mantindre els estocs naturals i per tant permetre el funcionament dels processos de la
naturalesa.
La sostenibilitat es basa en un model de proximitat, en el qual el transport siga mínim i els
productes i recursos que s’utilitzen siguen propers. Una economia basada en allò pròxim
fa que les comunitats siguen menys vulnerables i que tinguen un major control i independència
sobre les decisions que es prenen en centres de poder llunyans. La futura viabilitat
econòmica ha de transformar-se eventualment i radicalment cap a les economies locals sota
sistemes de governança local i regional, producció local per al consum local, la propietat
local fent ús de la força de treball i de materials locals, en el marc de models ecològics i democràticament
estables 18 . Les economies locals que operen d’esta manera depenen menys
del transport i dels subministraments de recursos de llarga distància, i per tant són menys
proclius a tindre un impacte negatiu sobre el planeta.
COL·LOCAR LA VIDA EN EL CENTRE, CANVIAR LES PRIORITATS
Com veiem, pot dir-se que hi ha una irreconciliable contradicció entre el procés de reproducció
natural i social i el procés d’acumulació de capital 19 .
En un planeta amb els recursos finits és absolutament impossible estendre l’estil de vida
occidental, amb el seu enorme consum d’energia, minerals, aigua i aliments. El deteriorament
social i ambiental és una part inevitable d’un model de desenvolupament basat
en el creixement constant. Igualment, la consideració dels mercats com a epicentre de
la societat desbarata i impedix el manteniment de la vida humana en condicions dignes.
Ens trobem, així, davant d’una crisi civilitzatòria, que exigix un canvi en la forma
d’estar al món.
18 Sousa Santos, B. (2005) Op. cit
19 Piccio (1992) Social Reproduction: the political economy of Labour Market Cambridge University Press
Els mercats han de deixar de ser els organitzadors dels temps, els espais i l’activitat
humana per articular la societat al voltant de la reproducció social, la satisfacció de
les necessitats i el benestar humà sense menyscabar la naturalesa que ens permet
existir com a espècie.
L’economia ecològica ens demostra que bona part dels negocis són nocius per a la vida i consumixen
molts recursos sense produir benestar. L’economia feminista reformula completament
el concepte de treball, revelant la centralitat de l’activitat domèstica, històricament menyspreada
i menysvalorada, que sosté la vida quotidiana. Junt amb altres àmbits de l’economia
crítica, les dues visions són imprescindibles per a configurar un nou model.
Col·locar la satisfacció de les necessitats i el benestar de les persones en condicions d’equitat
com a objectiu de la societat i del procés econòmic representa un important canvi de perspectiva
que situa el treball que permet a les persones créixer, desenvolupar-se i mantindre’s
com a tals com un eix vertebrador de la societat i, per tant, de les anàlisis. Des d’esta nova
perspectiva, les dones no són persones secundàries i dependents, sinó persones actives,
actores de la seua pròpia història, creadores de cultures i valors del treball distints als del
model capitalista i patriarcal 20 .
Per a dur a terme este canvi de paradigma i col·locar la supervivència individual i la
col·lectiva en el centre de la nostra mirada i de la política és imprescindible valorar
els treballs que el mercat ignora i recuperar l’experiència de les dones en la vida quotidiana.
Què pot aportar l’experiència de les dones en l’àmbit domèstic a la construcció d’una societat
centrada en el manteniment de la vida?
20 Borderías, C. y Carrasco, C. (1994) “Las mujeres y el trabajo. Rupturas conceptuales” Fuhem-Icaria

37/38 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
Hui el treball mercantil en molts casos és per a la persona que el realitza una activitat
alienada que només proporciona diners per a disposar de capacitat de consum. Davant
d’això, els treballs domèstics són treballs socialment necessaris i dotats de sentit vital, es
coneix el per a què de la seua activitat.
El temps de la vida i el temps del mercat estan desajustats i, atés l’ordre de coses, es prioritza
el mercat. Per això les polítiques de conciliació, que busquen quadrar els temps de la
primera amb les necessitats del segon, no són capaços de conciliar-se. Si mercat i la vida no
encaixen, es prioritzarà el primer.
Els treballs de cures produïxen béns i serveis per a l’autoconsum, no per a l’intercanvi mercantil,
per això la seua lògica és radicalment distinta a la de l’ocupació remunerada. Pot dir-se que les
cures en l’àmbit de la llar no seguixen completament una lògica mercantil (encara que una part
d’elles es trobe mercantilitzada).
No perseguixen un augment constant de la productivitat, ni operen segons el mecanisme
de la competitivitat. Són treballs que s’inclouen en processos productius amplis i globals,
per això no té molt de sentit la sobreespecialització.
Comporten una forta càrrega emocional, no sempre positiva i, a diferència del mercat,
responen a una ètica centrada en les relacions i en les necessitats humanes.
Les cures tenen un fort component material. La seua ocupació central són els cossos vulnerables
de les persones. Mentre que l’economia convencional ha trencat els vincles amb
el material i «flota» en el món virtual del monetari a esquenes del que passa als territoris,
l’economia domèstica s’ancora en la materialitat del manteniment dels cossos.
La vida és un procés continu d’autogeneració, en el qual la necessitat de nutrició, higiene
i cures no acaba mai. Per això en estos treballs els processos són tan importants com els
resultats, a diferència del treball orientat al compliment d’objectius concrets.
REDEFININT ELS CONFLICTES
Reconéixer que tots i totes som éssers dependents que necessitem la cura d’altres persones
al llarg del nostre cicle vital permet redefinir i completar el conflicte capitaltreball,
afirmant que este conflicte va més enllà de la tensió capital-treball assalariat,
per a ser una tensió entre el capital i tots els treballs, els que es paguen i els que es fan
gratis 21 .
Si recordem, a més, que des de la perspectiva de l’ecologisme social també és palpable la
contradicció essencial que hi ha entre el sistema capitalista i la sostenibilitat de la biosfera,
ens trobem, de nou, davant d’un important encontre entre feminisme i ecologisme. La
perspectiva ecològica demostra la inviabilitat física de la societat del creixement. El feminisme
aterra este conflicte en la quotidianitat de les nostres vides i denuncia la lògica de
l’acumulació i del creixement com una lògica patriarcal i androcèntrica. La tensió irresoluble
que hi ha entre el capitalisme i la sostenibilitat humana i ecològica mostra en realitat
una oposició essencial entre el capital i la vida.
MANTINDRE LA VIDA, UNA RESPONSABILITAT SOCIAL
Eixir d’esta lògica obliga a formular altres preguntes en l’àmbit de l’economia: quines
necessitats cal satisfer?; quines són les produccions necessàries perquè es puguen satisfer?;
quins són els treballs socialment necessaris per a això?
Arribar a la sostenibilitat obliga que la societat es faça responsable de la vida. En l’ecològic
suposa reduir notablement les extraccions de materials finits, disminuir al màxim la generació
de residus i conservar els equilibris dels ecosistemes. Estos imperatius aboquen
inexorablement al fet que les societats riques aprenguen a viure amb menys recursos materials.
21 Pérez Orozco, A. (2009) “Feminismo anticapitalista, esa Escandalosa Cosa y otros palabros” Intervención en las Jornadas Feministas de Granada 2009. www.
feministas.org

39/40 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
En una societat que necessàriament haurà d’aprendre a viure bé amb menys és fonamental
pensar quins treballs són socialment i ambientalment necessaris, i quins no és
desitjable mantindre. La pregunta clau per a valorar-los és en quina mesura faciliten el
manteniment de la vida en equitat. Els treballs de cures, que històricament han realitzat
les dones, els que servixen per a mantindre o regenerar el medi natural, els que produïxen
aliments sense destruir els sòls i enverinar les aigües, així com els que consoliden
comunitats integrades en el seu territori faciliten el manteniment de la vida en equitat
i per això són treballs desitjables.
Per tant, la mirada des de les ulleres de la sostenibilitat ens oferix un panorama del
món del treball completament diferent a l’actual. Podríem diferenciar amb propietat
entre treballs lligats a la producció de la vida i treballs que no obstant això conduïxen
a la seua destrucció.
Però no n’hi ha prou amb el fet que la cura es reconega com una cosa important, si no
es trastoca profundament el model de divisió sexual del treball. Cal trencar el mite que
les dones són felices cuidant. Sovint cuidar és dur i es fa per obligació, perquè no es pot
deixar de fer.
La sostenibilitat social necessita d’un canvi dràstic en l’espai domèstic: la corresponsabilitat
d’homes i dones en les tasques de manteniment de la vida, realitzada en
equitat i mantinguda en el temps. La transformació que un canvi així pot provocar
és d’una enorme dimensió: variacions en els usos dels temps de vida, en l’estima pel
manteniment i la conservació, en la comunicació, en les formes de vida comunitària,
en la vinculació entre l’espai públic i privat, en la consideració dels espais no monetitzats…
La forma en què es dissenyen i implementen les polítiques públiques i les normatives
dirigides a l’empresa privada (la qual caldrà obligar-la a fer-se responsable de
la vida humana), com es configuren els sistemes de protecció social, tot això estarà
configurant una organització específica de la distribució del temps i de l’espai,
d’utilització dels recursos públics i privats.
La cura, com a exigència per al manteniment de la vida, és un requeriment de la sostenibilitat
i ha de ser assumida per la societat, no és una obligació només per a les
dones.
La visibilització, politització i priorització de la cura és una tasca necessària per a la sostenibilitat.
Es tracta d’un canvi de prioritats al mateix temps antipatriarcal i anticapitalista.
És antipatriarcal perquè s’enfronta a l’ordre que imposa la divisió sexual del treball.
És anticapitalista perquè qüestiona el concepte i el valor que el mercat dóna al treball,
denuncia la dependència que el mercat té del treball de cures i proposa la substitució de
l’objectiu de créixer per créixer per un compromís amb la defensa de les vides (qualsevol
tipus de vides) en condicions dignes.
ECOFEMINISMES: LA REHABILITACIÓ DE LES INVISIBLES
L’ecofeminisme és una filosofia i una pràctica feminista que naix de la convicció que el
nostre sistema «es va constituir, s’ha constituït i es manté per mitjà de la colonització
de les dones, dels pobles “estrangers” i de les seues terres, i de la naturalesa» 22 .
Tots els ecofeminismes compartixen la visió que la subordinació de les dones als homes
i l’explotació de la naturalesa són dos fenòmens que responen a una lògica comuna: la
lògica de la dominació i del menyspreu a la vida. El capitalisme patriarcal ha manejat
tot tipus d’estratègies per a sotmetre ambdues i relegar-les al terreny de l’invisible.
Per això els diferents corrents ecofeministes fan una crítica profunda de les maneres
que les persones ens relacionem entre nosaltres i amb la naturalesa, substituint
les fórmules d’opressió, imposició i apropiació per fórmules de cooperació i d’ajuda
mútua.
22 Shiva, V. y Mies, M. (1997), Ecofeminismo, Icaria

41/42
Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
L’ecofeminisme sotmet a revisió conceptes clau de la nostra cultura (modernitat, raó,
ciència) que han mostrat la seua incapacitat per a conduir les persones a una vida digna.
L’horitzó de guerres, destrucció, malaltia, violència i incertesa és bona prova d’això.
Simplificant molt la varietat de propostes ecofeministes, se’n podria parlar de dos corrents:
ecofeminismes espiritualistes i ecofeminismes constructivistes. Els primers identifiquen
dona i naturalesa, i entenen que hi ha un vincle essencial i natural entre elles. Els
segons creuen que l’estreta relació entre dones i naturalesa se sustenta en una construcció
social.
Els orígens teòrics es poden situar en els anys setanta, amb la publicació del llibre Feminisme
o la mort, de Francoise D’Eaubourne, on apareix per primera vegada el terme.
En aquella mateixa dècada tenien lloc al Sud diverses manifestacions públiques de dones en
defensa de la vida. El més emblemàtic va ser el moviment Chipko, un grup de dones que es
van abraçar als arbres dels boscos de Garhwal l’Himàlaia indi. Van aconseguir defendre’ls
de les «modernes» pràctiques forestals d’una empresa privada. Les dones sabien que la
defensa dels boscos comunals de roures i rododendres de Garhwal era imprescindible per
a resistir a les multinacionals estrangeres que amenaçaven la seua forma de vida.
A mitjan segle passat el primer ecofeminisme posa en dubte les jerarquies que establix el
pensament dicotòmic occidental, tot revaloritzant els termes del dualisme abans menyspreats:
dona i naturalesa. La cultura, protagonitzada pels homes, havia desencadenat
guerres genocides, destrucció i contaminació de territoris, governs despòtics. Les primeres
ecofeministes van denunciar les repercussions de la tecnociència en la salut de les dones
i es van enfrontar al militarisme, a la contaminació nuclear i a la degradació ambiental,
interpretant estos com manifestacions d’una cultura sexista. Petra Kelly és una de les figures
emblemàtiques que el representen.
Este primer ecofeminisme, crític de la masculinitat, va ser seguit d’altres proposats
principalment des del Sud. Alguns dels quals consideren les dones portadores del respecte
a la vida. Acusen el «mal desenvolupament» occidental de provocar la pobresa
de les dones i de les poblacions indígenes, víctimes primeres de la destrucció de la
naturalesa. Este és potser l’ecofeminisme més conegut. En este ampli corrent trobem
Vandana Shiva, María Mies o Ivone Guevara.
Superant l’essencialisme d’estes posicions, altres ecofeminsmes constructivistes (Bina
Agarwal, Val Plumwood) veuen en la interacció material amb el medi ambient l’origen
d’eixa especial consciència ecològica de les dones. Són la divisió sexual del treball i
la distribució del poder i la propietat les que han sotmés les dones i el medi natural
del qual totes i tots formem part. Les dicotomies reduccionistes de la nostra cultura
occidental han de trencar-se per a construir una convivència més respectuosa i lliure.
Des de part del moviment feminista, l’ecofeminisme s’ha percebut com un possible risc, atés el
mal ús històric que el patriarcat ha fet dels vincles entre dona i naturalesa. Esta relació imposada
s’ha usat com a argument per a mantindre la divisió sexual del treball, tan útil a l’ordre patriarcal.
Atés que el risc existix, convé tindre’l en compte. No es tractaria d’exaltar allò interioritzat com a
femení, ni de tancar de nou les dones en un espai reproductiu, ni de responsabilitzar-les en exclusiva
de la pesada tasca del manteniment de la vida. Es tracta de fer visible la submissió, assenyalar
les responsabilitats i corresponsabilitzar homes i dones en el treball de la supervivència.
Si el feminisme es va adonar prompte de com la naturalització de la dona era una
ferramenta per a legitimar el patriarcat, un ecofeminisme que podríem denominar
anticapitalista planteja que l’alternativa no consistix en desnaturalitzar la dona, sinó
en «naturalitzar» l’home, ajustant l’organització política, relacional, domèstica

43/44
i econòmica a les condicions de la vida, que naturalesa i dones coneixen bé. Una «renaturalització»
que és «al mateix temps reculturització» (construcció d’una nova cultura) que
convertix en visible l’ecodependència per a dones i homes. No hi ha possibilitat de sostenibilitat
si no s’assumix l’equitat de gènere.
LA SOSTENIBILITAT NECESSITA DE LES DONES
La història de les dones les ha abocades a realitzar aprenentatges que servixen per a enfrontarse
a la destrucció i fer possible la vida. Han mantingut la previsió que imposa la responsabilitat
sobre la cura d’altres persones i per això han desenvolupat habilitats de supervivència que la
cultura masculina ha menyspreat.
La seua posició de submissió també ha estat alhora una posició en certa manera privilegiada
per a poder construir coneixements relatius a la criança, l’alimentació, la
salut, l’agricultura, la protecció, els afectes, la companyia, l’ètica, la cohesió comunitària,
l’educació i la defensa del medi natural que permet la vida. Els seus coneixements
han demostrat ser més acords amb la pervivència de l’espècie que els construïts
i practicats per la cultura patriarcal i pel mercat. Per això la sostenibilitat ha de mirar,
preguntar i aprendre de les dones.
La cultura de la cura haurà de ser rescatada i servir d’inspiració central a una societat
socialment i ecològicament sostenible.
BIBLIOGRAFÍA
Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
Amoroso Miranda, M.I. et al (2003): Malabaristas de la vida. Barcelona. Icaria
Borderías, C. y Carrasco, C. (1994). Las mujeres y el trabajo. Rupturas conceptuales. Fuhem-Icaria
Cembranos, F. Herrero, Y. y Pascual, M. coords. (2007) Educación y ecología. El curriculum oculto
antiecológico de los libros de texto. Editorial Popular
Fernandez Durán R. (2008) Crepúsculo de la historia trágica del petróleo. Coed. Virus y Libros en
Acción
Herrero, Y. (2006) Ecofeminismo: una propuesta de transformación para un mundo que agoniza.
Cuadernos Mujer y Cooperativismo noviembre 2006 n.8 PUCMTA
Hubbert, K. Energy from Fossil Fuels en Science vol 199. www.eoearth.org 1949
Martínez Alier J. (2004) El ecologismo de los pobres: conflictos ambientales y lenguajes de valoración.
Icaria
Naredo J.M. (2006) Raíces económicas del deterioro ecológico y social. Más allá de los dogmas. Siglo
XXI. Madrid
Novo, M. (coord.) (2007) Mujer y medio ambiente: los caminos de la visibilidad” Los Libros de La
Catarata, Madrid
Oberhuber, T. (2004) Camino de la sexta gran extinción en Ecologista, n.41. Ecologistas en Acción.
Pérez Orozco, A. (2009) Feminismo anticapitalista, esa Escandalosa Cosa y otros palabros www.
feministas.org (21-julio-2010)
Piccio (1992) Social Reproduction: The political economy of Labour Market Cambridge University
Press.
PNUD (2005) Informe sobre Desarrollo Humano. Mundi Prensa y PNUD
Riechmann, J. (2002) Gente que no quiere viajar a Marte. Madrid. Los Libros de la Catarata
Shiva, V. y Mies, M. (1997), Ecofeminismo, Icaria
Talberth, J (2008) Una nueva línea de partida para el progreso” en “La situación del mundo” Worldwatch
Institute. Icaria

45/46 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
INTRODUCCIÓ
1 Institut d´Economía Internacional, Departament d´Economía Aplicada, Universitat de València: Aurora.Pedro@uv.es
TURISME RESPONSABLE
I GÈNERE
Aurora Pedro Bueno 1
El turisme ha guanyat protagonisme entre les activitats econòmiques en les últimes dècades.
És cert que no en tots els països o continents ha tingut la mateixa evolució i té el
mateix pes en el PIB, però, en general, podem afirmar que es contempla, cada vegada
més, com una activitat que pot ajudar a generar riquesa i ocupació. El turisme rural, per
exemple, ha estés esta activitat a àrees on fins fa poc només es podia viure de les activitats
primàries.
La delimitació de l’activitat reposa sobre una definició consensuada a principis dels anys
noranta, en la Conferència Internacional d’Estadístiques de Turisme i Viatges d’Ottawa el
1991. Si anteriorment el turisme es definia generalment en relació amb la seua estreta relació
amb el transport i el mercat de vacances, a partir dels anys noranta turisme implica
pernoctació en un lloc diferent al lloc de residència habitual.

47/48 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
A pesar de les limitacions d’una definició com la que emprem, és cert que ha contribuït
notablement a millorar les fonts estadístiques existents, a la quantificació dels fluxos
econòmics turístics i el seu pes en el PIB nacional, a unificar criteris d’anàlisi i valoració a
nivell internacional. Comptar amb una definició acceptada i compartida ha contribuït notablement
a l’avanç en l’estudi d’esta activitat econòmica. No obstant, persistixen altres
aproximacions que subratllen altres aspectes del turisme, segons la disciplina que considerem.
Així, per exemple, Swain (2002) definix el turisme com una indústria que s’alça
sobre les diferències entre paisatges, pobles i experiències. Allò diferents és, doncs, el
que incita al desplaçament.
La joventut i la transversalitat d’esta activitat fan que es puga parlar d’una aproximació
multidisciplinar a l’hora de generar coneixement. Esta aproximació es realitza des de
disciplines molt diferents com ara l’economia, la geografia, la sociologia, l’antropologia,
etc. Continua sent, amb tot, un sector molt complex d’analitzar amb els instruments
analítics convencionals de cada disciplina. Esta complexitat deriva de múltiples aspectes
a considerar: de la diversitat de motivacions que estan en l’origen d’un desplaçament turístic
(motius religiosos, visita a familiars, amics, amigues, negocis, oci i vacances, etc.),
de la diversitat i heterogeneïtat dels agents implicats (sector públic, privat, terciari o
voluntari com a població local, ONGs, mitjans de comunicació, associacions, etc.), per
l’heterogeneïtat de les empreses que hi participen (hotels, restaurants, transport, comerç,
etc.).
A partir de les reflexions anteriors hi ha un aspecte que volem ressaltar: la necessitat de
quantificar per a valorar i analitzar. La generació de coneixement en el món actual depén
de la capacitat estadística que es tinga. Alguna cosa que no puga mesurar-se queda relegada
a un lloc secundari. El coneixement es genera a partir de la dada i la informació.
En el món del turisme estem precisament en un moment apassionant a l’hora de generar
coneixement. Per això és important plantejar-nos quin és el paper de la dona en el desenvolupament
d’esta activitat, quin lloc hi ocupa i quines oportunitats, problemes, riscos,
barreres hi troba. No hi ha molts estudis amb perspectiva de gènere en el món del turisme.
Però el desenvolupament, entés com un procés de millora en sentit ampli, exigix
exige
conéixer com millorar tots els agents que hi participen, i això inclou la dona en el món
d’una activitat com ara el turisme. Així ho ha entés des de fa ja temps l’ONU, que situa
la dona en l’epicentre dels processos de desenvolupament. L’Organització Mundial
del Turisme (UNWTO), com a organisme especialitzat de Nacions Unides, també està
fent passos interessants en esta direcció.
L’ACTIVITAT TURÍSTICA: EVOLUCIÓ I OPORTUNITATS
És quasi una tradició iniciar qualsevol article sobre turisme destacant el comportament
que ha tingut esta activitat en les últimes dècades i les molt optimistes previsions sobre
el seu comportament en el futur. No està de més acudir a unes poques xifres que
ens ajuden a entendre el comportament d’este sector que anomenem turisme.
Des dels anys cinquanta, l’activitat turística ha registrat un creixement considerable.
En la figura que acompanya esta introducció (figura 1) podem veure clarament
l’evolució positiva d’una de les dues estadístiques més importants per analitzar el
sector: l’arribada de turistes internacionals. El creixement mitjà de l’activitat entre
1950 i els primer anys del present segle ha estat del 4%; a partir d’ací, es preveu un
creixement major fins arribar a 1.600 milions d’arribades. En colors podem observar
també l’evolució en les diverses regions que distingix l’OMT. Europa ha mantingut una
notable quota de mercat, i les previsions són que continue sent la primera destinació
mundial, encara que amb una menor quota. Àsia Oriental i el Pacífic tindran un creixement
important en els pròxims anys, fins a situar-se com a segona regió mundial per la
recepció de turistes internacionals.

49/50 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
Vist el comportament de l’activitat turística en les dècades més recents, podem afirmar
que es tracta d’una activitat amb una capacitat de recuperació notable enfront de les
crisis. Les taxes de variació de la demanda turística internacional mostren la capacitat de
recuperació i la rapidesa de la mateixa (quadre núm. 1). Podem observar la rapidesa de la
recuperació després de la Guerra del Golf (1991); durant l’any 2004, després dels atemptats
de l’11-S i l’11-M aquell mateix any, i l’any 2010, quan ja s’inicia una recuperació de
l’activitat turística després de la greu crisi econòmica desencadenada en els últims anys
d’esta dècada.
Quadre núm. 1. Taxes de Variació de la Demanda Turística Internacional
1991 0,6
1992 8,5
1993 3,4
1994 4,9
1995 4,1
1996 6,7
1997 4,1
1998 2,8
1999 3,8
2000 7,7
2001 0
2002 2,9
2003 -1,5
2004 10,1
2005 5,3
2006 5,6
2007 6,4
2008 2
2009 -4,3
2010 6,7
Fuente: OMT
A pesar dels avantatges que pot representar l’activitat turística, hi ha també riscos importants
com ara la possibilitat que es convertisca en monocultiu en alguns països. Segons
dades de la CEPAL, esta activitat representava entre el 20% i el 25% del PIB per als països
emergents. Per als països desenvolupats 2 , el turisme representa entre el 5% i el 10% del
PIB. Espanya n’és un bon exemple, d’això: fins l’inici de la crisi econòmica actual representava
més de l’11% del PIB, segons l’anàlisi feta pels Comptes Satèl·lit del Turisme 3 .
Sovint també se sobrevalora l’efecte multiplicador de la despesa turística, ja que cal tindre
en compte que a països amb una estructura econòmica menys diversificada les fugues
del multiplicador a través de les importacions són considerables segons el tipus de turisme
que s’hi desenvolupe.
2 http://www.eclac.org
3 http://www.iet.tourspain.es. La Información también está disponible en el INE: www.ine.es

51/52 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
DEL TURISME SOSTENIBLE AL TURISME RESPONSABLE
Sabem que el turisme pot generar ocupació i renda a països, regions o comunitats locals on
es desenvolupa. L’absència d’altres alternatives econòmiques capaces de generar ocupació
tant a zones urbanes com a zones rurals ha generat un fort interés pel desenvolupament
turístic a zones amb escasses possibilitats de desenvolupar altres activitats. El turisme
exigix una sèrie d’inversions de suma considerable que milloren l’accessibilitat, que donen
servei (d’allotjament, restauració, etc.) a les persones turistes. Moltes d’estes inversions
poden millorar el nivell de vida de la població local, però a un cost elevat. El procés
no acaba ací: cal vendre la destinació, cal formar als i les treballadores, cal treballar el
binomi preu-qualitat, cal crear nous productes turístics, etc.
Espanya és un dels principals països turístics del món. Ocupa, com sabem, un dels primers
llocs en el rànquing de països turístics si se’l mesura en qualsevol dels dos principals indicadors
que proporciona l’OMT: nombre d’arribades internacionals i ingressos per turisme.
Però també sabem que l’activitat turística s’ha desenvolupat en molts casos de manera
«excessiva» i poc rendible. Les nostres costes mediterrànies i insulars es van omplir, des
dels anys seixanta, de blocs d’edificis –hotels, apartaments– o d’habitatges aïllats amb
piscina que ocupen una gran extensió de terreny. Però la clau de qualsevol negoci –i el
turisme ho és– és la rendibilitat: quant es deixen, es gasten els i les turistes en les destinacions
turístiques espanyoles? L’enquesta que realitza l’Institut d’Estudis Turístics sobre
despesa dels i les turistes (Egatur) ens diu que la despesa és baixa 4
Posem l’exemple d’Espanya en esta introducció per a cridar l’atenció sobre les expectatives generades
al voltant de l’activitat turística. Espanya té, entre altres, un avantatge de localització:
4 Los resultados de la encuesta de gasto turístico pueden consultarse en la web del Instituto de Estudios Turísticos: www.iet.es
està prop d’Europa, que és un dels principals mercats emissors de turistes. En altres
llocs que no tenen este avantatge de localització el cost del desplaçament és elevat.
Si a això afegim una certa inestabilitat política o social, o el risc de contraure alguna
malaltia, les possibilitats de desenvolupament turístic són escasses, almenys per
a aquell que depén del turista internacional i que es nodrix de classes mitjanes dels
països desenvolupats. Només una destinació única pels seus recursos pot desencadenar
un flux de visites suficient per a consolidar el turisme, com en el cas de Cusco-Machu
Picchu, Galápagos, etc.
Els impactes del turisme (socials, culturals, mediambientals, econòmics) sobre
l’entorn on s’assenta i desenvolupa són molt importants i cal valorar amb molta
cura el que es perd i el que es guanya, especialment a mesura que l’activitat es va
estenent cap a entorns naturals i socials (comunitats indígenes, per exemple) més
vulnerables. És cert també que en un món amb crisi econòmica –com l’actual– o en
un entorn on no hi ha cap altra possibilitat de generar ocupació i renda, el turisme
és vist com l’única possibilitat.
Des del 1992 (Cimera de Rio de Janeiro) s’ha vingut utilitzant fins a l’abús el terme
sostenibilitat. Fins els polítics que posen en marxa projectes clarament invasius, de
terminis curts i escassament rendibles els acaben qualificant de sostenibles. La possibilitat
d’utilitzar el terme sostenible quasi en qualsevol circumstància és deguda, en
bona part, a la indefinició del concepte.
Com sabem, l’Informe Brundtland (1987) definia el Desenvolupament Sostenible com
aquell desenvolupament que satisfà les necessitats de les generacions actuals sense
comprometre les possibilitats de les generacions futures per a satisfer les seues. Este
concepte s’ha desenvolupat tenint en compte tres dimensions: econòmica, mediambiental
i sociocultural.
És evident que es tracta d’una definició «políticament correcta» que evita el nucli de
la qüestió quan es parla de desenvolupament a llarg termini, d’activitats que poden
mantindre’s i perdurar en el temps: l’establiment de limitacions, de controls, de

53/54 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
prohibicions. És cert que deixa llibertat als sistemes polítics per a decidir quin tipus
d’actuacions cal emprendre. Però continuem sense disposar d’un concepte clar per a treballar
amb ell. En definitiva, l’apropiació d’un concepte escassament definit és extremadament
fàcil.
En el món del turisme ens enfrontem a les mateixes limitacions. Es parla de Turisme Sostenible
com aquell que seguix els principis de la sostenibilitat i és capaç de desenvolupar-se
generant ocupació i renda, alhora que es reduïxen els impactes socioculturals i mediambientals
negatius.
En els últims anys s’ha fet un pas més: es parla de Turisme Responsable. Què entenem per
Turisme Responsable? Seria aquell turisme en el qual els actors que intervenen (turistes,
empreses de turisme) són conscients de l’impacte que la seua presència i accions tenen en
les comunitats d’acollida, mentre que estes són conscients dels impactes que l’activitat
pot tindre en les seues comunitats. La gestió d’estos impactes (econòmics, socioculturals,
mediambientals) ha de constituir un element central en la gestió turística. El Codi Ètic de
l’OMT (2001) incidix en esta aproximació, elevant-la a principis bàsics d’actuació en el sector.
La Declaració de Ciutat del Cap assenyala que el turisme responsable ha de complir les següents
característiques: 5
• Minimitzar els impactes econòmics, mediambientals i socials negatius.
• Generar majors beneficis econòmics per a la població local, millorant el benestar de les
comunitats d’acollida, les condicions de treball i l’accés a la indústria turística.
5 La Declaración de Ciudad del Cabo se aprobó en la Conferencia sobre Turismo Responsable en los Destinos, que tuvo lugar en dicha ciudad con anterioridad a la World
Summit onSustainableDevelopment celebrada en Johannesburg en 2002. Véase http://www.icrtourism.org/Capetown.shtml
• Implicar la població local en les decisions que afecten les seues vides i les seues
oportunitats.
• Tindre una contribució positiva a la conservació del patrimoni natural i cultural
per al manteniment de la diversitat mundial.
• Oferir unes experiències més interessants als i les turistes mitjançant unes relacions
amb la població local millors i un major enteniment de la cultura local, social i
mediambiental.
• Oferir accés per a gent discapacitada.
• Ser sensible des d’una perspectiva cultural, generar respecte entre turistes i locals,
i contribuir a construir confiança i orgull en la comunitat local.
L’Institut de Turisme Responsable (ITR), a través de la seua iniciativa BiosphereHotels,
establix com a objectius bàsics per a un turisme responsable 6 :
• Conservació del medi ambient i dels béns culturals.
• Satisfacció de les expectatives dels i les turistes sobre la destinació.
• Augment de la qualitat de vida de la població d’acollida.
Es tracta, doncs, de fer un pas més i centrar-nos en l’actitud i comportament dels
participants, tal com ho reconeix Torres (2009) quan afirma que el turisme responsable
social, ambiental i econòmicament sostenible requerix d’estratègies i polítiques
que es focalitzen en les particularitats dels diferents actors implicats i en la seua
activa participació. En esta línia de treball cal plantejar-se quin lloc ocupa la dona en
l’activitat turística, quines oportunitats té, quins riscos cal reduir, etc. En definitiva,
cal reflexionar sobre tot allò que pot millorar la situació de la dona en el turisme,
perquè constituïx una peça fonamental en els processos de desenvolupament, tal com
reconeix Nacions Unides 7 .
6 El ITR ha diseñado un Sistema de Turismo Responsable (STR): un conjunto de medios, recursos y procedimientos diseñados por el ITR que se emplean para implementar los
estándares y distintivos asociados. Véase www.biospherehotels.org
http://fama2.us.es:8080/turismo/turismonet1/economia%20del%20turismo/turismo%20responsable/turismo%20responsable%20una%20opcion%20de%20futuro.pdf
7 Véase, por ejemplo, la Programa Regional Agenda Económica de las Mujeres (AGEM) en http://www.pnud.org.sv/2007/content/view/537/122/

55/56 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
LA PERSPECTIVA DE GÈNERE EN TURISME
Les dones ocupen, generalment, llocs poc qualificats en el món del turisme. Estos llocs són
també els pitjor pagats, predominant el contracte a temps parcial o estacional. Però, més
enllà d’algunes estadístiques laborals i algun estudi específic, és difícil trobar referències
bibliogràfiques suficients que relacionen turisme i gènere, que introduïsquen una perspectiva
de gènere en l’anàlisi turística. I, tanmateix, la consideració del gènere, com ja hem
remarcat, està estretament lligada al concepte de Turisme Responsable.
De moment, com hem comentat, hi ha un dèficit d’informació i investigació en l’entorn del
gènere i turisme 8 . La qual cosa està en línia amb el que passa en altres àmbits de la vida
social i científica. El paper i la situació de la dona han estat tradicionalment oblidats en els
processos de creixement i desenvolupament. Les teories de la modernització, de la dependència,
etc., han relegat el tema del gènere. Tan sols a partir dels anys setanta s’observa
un incipient interés per les qüestions de gènere en el creixement i el desenvolupament. La
pressió dels moviments feministes està, sens dubte, darrere d’això.
No hi ha investigacions ni investigadors neutrals. Tots i totes arrosseguem els nostres valors,
les nostres ideologies. La investigació no s’escapa a això, a pesar de la reiterada reivindicació
de la neutralitat de la ciència: si la ciència es caracteritza pel mètode i este és neutral,
la ciència també ho és. Però no s’és neutral quan es tria el tema d’investigació, quan se
seleccionen les fonts estadístiques o la manera en què es va a desenvolupar el treball.
L’aproximació als estudis de la dona ha canviat des que s’hi va introduir el gènere i la perspectiva
de gènere. Això és altament significatiu socialment, i es plasma en el pas del «sexe al
gènere». Per a l’ONU (1999, pàg. 18), la perspectiva de gènere seria «el procés d’avaluació
8 Véase Swain (2005). La OMT (UNWTO) está a punto de publicar un estudio sobre la mujer en el turismo (Women in Tourism). Desafortunadamente, la publicación no se ha
realizado en el momento de finalizar este artículo.
de les conseqüències per a dones i homes de qualsevol activitat planificada, fins i tot
les lleis, polítiques o programes en tots els sectors i a tots els nivells». I fins i tot ací
trobem dues aproximacions:
• Una primera que posa l’èmfasi en la construcció simbòlica del femení i el masculí.
• Una segona que posa l’èmfasi en l’econòmic per a entendre la posició d’homes i dones
en la societat.
En este treball insistim en la necessitat d’estudiar la posició d’homes i dones en un
sector concret, el turístic. Obtindre coneixement sobre les funcions, les oportunitats
i les limitacions de les dones, la incidència diferencial o no de la crisi econòmica que
estem passant, la qualitat de l’ocupació que es crea en turisme i els processos de destrucció
del mateix, etc., constituïx un pas important per a millorar les oportunitats
de renda i ocupació per a les dones, i millorar, conseqüentment, les condicions per al
desenvolupament.
Com assenyala Torres (2009, pàg. 8): «En este context, és més que urgent aprofundir en
el coneixement sobre el paper i les condicions en què dones i homes s’inserixen en els
processos econòmics, socials i polítics. Només així es pot assegurar que les polítiques
públiques tinguen l’efecte esperat segons els compromisos assumits pels governs de
la regió amb els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni que perseguixen millorar
la qualitat de vida de la població centreamericana per assegurar un futur sostenible
a les noves generacions».
GÈNERE I TURISME
Segons l’OIT, la presència laboral femenina en turisme:
– Té un pes molt diferent entre els diferents països: del 2% al 80%.
– En general, la presència femenina és molt important, major que en la majoria de
sectors econòmics i que en el conjunt del mercat laboral: al voltant del 46% de la força
laboral són dones, enfront del 34-40% que representen per al conjunt del mercat
laboral.

57/58 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
– Als països amb una indústria turística madura les dones representen al voltant del 50% dels
empleats.
Als països més desenvolupats hi ha evidències de la discriminació per sexes. En una de les
principals destinacions mediterrànies i mundials, les Illes Balears, s’ha analitzat la situació
de la dona als hotels (Ramos, Rey-Maquieira, Tugores, 2002). Les conclusions de l’estudi
eren la confirmació de la segregació ocupacional:
• Segregació horitzontal: hi ha certs departaments amb un predomini del treball femení i
altres on predomina el masculí.
• Segregació vertical: les dones tenen més dificultats per accedir als escalons superiors de
la jerarquia ocupacional.
Es va trobar evidència també en les diferències salarials per raó de gènere: les retribucions
mitjanes són inferiors per al cas de les dones.
Hi ha algun estudi centrat en el paper de la dona en algun segment del turisme. En concret,
per al turisme rural a Galícia es conclou que «… la dona ocupa en l’activitat turística un paper
que s’assimila al tradicional rol de la mestressa i fins i tot el reforça, i a penes realitza
funcions d’empresària. Destaquem també que les dones no tenen el suficient recolzament
en matèria de formació, i a més els àmbits laborals estan clarament dividits en femenins i
masculins. D’esta manera el turisme rural no només no transforma el paper de la dona en la
societat, sinó al contrari, el reforça, i el treball de casa es considera com una cosa naturalment
donada, heretada de generació en generació…» (Sparrer, 2003, pàg. 196).
Als països menys desenvolupats es confirmen també les anteriors desigualtats de gènere,
tant en el conjunt de l’economia com en el sector turisme. A Equador, per exemple, estes
situacions de discriminació són evidents en el subsector allotjament i alimentació –restauració,
cafés– (Ordoñez, 2001).
Hi ha importants barreres que limiten la inserció laboral –és a dir, econòmica– de les
dones (Torres, 2009):
– El baix nivell educatiu 9 .
– La falta d’un segon idioma. En el cas de les no indígenes, això significa l’ús d’almenys
l’anglés, i en el cas de les indígenes de l’espanyol.
– La consideració de la «presència física» de la dona dins dels criteris de selecció.
- La preferència de les empreses per dones joves.
– La condició d’indígena apareix en Boquete, com una altra barrera.
– La vigència dels esquemes discriminatoris de gènere en la societat en general, en el
mercat laboral i en les mateixes dones.
L’educació i la formació constituïxen elements centrals en la millora de les condicions
laborals de les dones. Sense una formació adequada, la inserció en el món laboral és
més complicada i sol limitar-se a llocs amb una baixa retribució i amb precarietat en
els contractes. Algunes universitats llatinoamericanes remarquen esta diferència en la
incorporació de les dones al món universitari i incorporen una perspectiva de gènere
en el plantejament de les seues carreres, des de la perspectiva de la formació fins a
l’admissió. En la web del TEC (Tecnològic de Costa Rica) podem trobar una relació dels
elements de l’entorn institucional que limiten la formació de les estudiants 10 :
9 Como señala la autora del informe, esto es especialmente preocupante en las iniciativas de turismo comunitario. Las niñas indígenas tienen un menor acceso a la educación,
lo cual dificulta su inserción laboral en turismo, e incluso en este tipo de iniciativas de turismo comunitario.
10 Véase http://www.tec.ac.cr/equidad/Paginas/investigacion.aspx

59/60 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
• Valoració de les dones a partir de la seua aparença física.
• Llenguatge i conductes sexistes.
• Disseny curricular distant de la formació humana.
• Baixa presència de dones com a docents en els cursos de carrera.
• Desinformació sobre els serveis institucionals.
• Insuficiències en la prestació de serveis.
• Absència d’espais d’expressió dels interessos i necessitats de les dones.
• Perfil rígid i excloent de les dones estudiantes amb filles/fills a càrrec i sense suport familiar.
• Criteris academicistes en les decisions sobre canvis de carreres.
• Desinformació dels drets de les estudiantes, en particular sobre la Llei d’Assetjament Sexual.
• Cultura estudiantil centrada en els interessos i pràctiques masculins.
ALGUNES PROPOSTES
Una primera proposta que arranca de la revisió realitzada fins ara és la consideració i integració
de la perspectiva de gènere en el concepte de Turisme Responsable. Això ha de tindre
repercussió tant en el món acadèmic com en el laboral i polític. Les accions a desenvolupar
si adoptem esta perspectiva haurien d’incidir en la necessitat de comptar amb informació
de qualitat per analitzar la situació de la dona i adoptar les mesures necessàries.
Desenvolupament i integració d’un sistema d’indicadors de
gènere en el sector turístic que permeten obtindre informació
adequada sobre la situació de la dona (estadístiques
d’ocupació, Comptes Satèl·lit del Turisme, etc.). Integració
en el sistema d’Indicadors de Turisme Responsable.
A pesar de l’evidència d’una situació diferenciada per a la dona en el món del turisme
professional, laboral no hi ha moltes iniciatives que introduïsquen accions positives per a
reduir estos biaixos de gènere a què hem fet referència en epígrafs anteriors. És necessari
aproximar-se a les diferents situacions a les quals s’enfronten les dones. Per a això podria
emprar-se l’aproximació a la cadena de valor turística.
Disseny d’accions positives conjuntament amb els actors
principals implicats en el turisme, comptant amb organitzacions
professionals i de dones. Estes accions haurien
d’estar liderades pel sector públic, responsable de posarles
en marxa.
Introduir una perspectiva de gènere en les institucions educatives especialitzades en turisme
que puga afavorir una millor formació per a la seua inserció en el mercat laboral
turístic, al mateix temps que es desenvolupen investigacions per a detectar els avanços i
les limitacions.
Disseny de plans d’acció amb perspectiva de gènere a
les institucions educatives en turisme, desenvolupament
d’incentius per a millorar els nivells de formació de les
dones en turisme. Revisió dels plans d’estudi con amb
perspectiva de gènere.

61/62 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
Afavorir la comunicació entre dones dins del sector. L’intercanvi de coneixement, experiències,
el foment de l’associacionisme, etc., poden incidir molt positivament en el desenvolupament
professional i personal de les dones en turisme.
CONCLUSIONS
Ajudes per a la formació de xarxes professionals en turisme
de dones que puguen afavorir la generació de grups
de pressió en defensa dels seus interessos i necessitats
diferencials.
A manera de conclusió podem resumir alguns dels temes principals que hem tractat en este
treball. En primer lloc, destacar l’àmplia participació de la dona en el mercat de treball
turístic, la major precarietat en l’ocupació, la perpetuació dels rols tradicionals, els problemes
de desenvolupament professional dins del mateix, la necessitat de generar més coneixement
sobre la dona en turisme, etc.
A pesar del desenvolupament turístic registrat en les últimes dècades i de la insistència
en conceptes com Desenvolupament i Turisme Sostenible, l’anàlisi del sector continua sense
adoptar una perspectiva de gènere. La introducció de la perspectiva de gènere ha de
considerar-se com un pas prioritari tant en espais acadèmics i d’investigació en turisme com
en les mateixes activitats de gestió i planificació turístiques. La responsabilitat del sector
públic és important en la introducció de mesures d’acció positives que ajuden a superar el
biaix de gènere, al mateix temps que pot avançar decididament a millorar la informació i
el coneixement, tal com hem comentat. Este tipus d’actuacions reforçaria el concepte de
Turisme Responsable, en la línia del que marca el Codi Ètic del Turisme de l’OMT.
BIBLIOGRAFÍA
Bergadece, A., Vargas, E. (2010): Nuevos desafíos, renovadas miradas: algunas propuestas al
debate sobre género, desarrollo y turismo en el Pacífico mexicano. Análisis, Vol. 13, número 37.
Enero-Abril 2010. Pp. 75-102.
CEPAL (2001): Políticas sectoriales de turismo con equidad de género. Panel 6. En http://www.
eclac.org/mujer/proyectos/gtz/publicaciones/word_doc/politicas.PDF
CEPAL (2007): Turismo y Condiciones Sociales en Centroamérica. Las Experiencias de Costa
Rica y Nicaragua. Disponible en: www.eclac.cl/publicaciones/xml/4/28854/L779.pdf.
Informe Brundtland (1987): Nuestro Futuro Común. Informe de la Comisión Mundial sobre el
Medio Ambiente y el Desarrollo.
Martinez Melgar, D.E. (2002): Política Nacional de Ecoturismo. En el Marco de la Estrategia
Nacional de Turismo. Instituto Guatemalteco de Turismo. Programa de Fortalecimiento Institucional.
En http://www.redturs.org/inicio/docu/guate/politnac.pdf
Moreno, F.F., Lunar, R.A. (2006): “Turismo y Género: Empleo de la Mujer en la Actividad
Turística en la Isla de Margarita, Estado de Nueva Esparta”, Pasos. Revista de Turismo y Patrimonio
Cultural, Vol. 4 Nº 3, 373-389.

63/64 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
Moreno Alarcón, D.F. (2010): “La insostenibilidad del turismo sostenible: la importancia de la
planificación turística con perspectiva de género en Cabo Verde”Encuentro Internacional.
Turismo emmeio insular africano: potencialidades,constrangimientos e impactos. Lisboa – 18
junio 2010.
Norrild, J. A. (2007): “Relación entre turismo, género y sexo. El caso de Buzios – Brasil”. Pasos.
Revista de Turismo y Patrimonio Cultural. Volumen 5, Número 3, pp. 331-342.
OMT (2001): Código Ético Mundial del Turismo. Por un Turismo Responsable. OMT. Madrid. En
http://www.unwto.org/ethics/full_text/en/pdf/Codigo_Etico_Espl.pdf
Ordoñez, M. (2001): El turismo en la economía ecuatoriana: la situación laboral desde una
perspectiva de género. Unidad Mujer y Desarrollo Proyecto CEPAL-GTZ. “Institucionalización
del Enfoquede Género en la CEPAL y Ministerios Sectoriales” Naciones Unidas. Serie Mujer y
Desarrollo, 33.
Ramos, V., Rey-Maquieira, J., Tugores, M (2002): Análisis empírico de discriminación por razón
de género en una economía especializada en turismo. Annals of TourismReserch en Español. Vol.
4, Nº 1. Pp. 239-258.
Sparrer, M. (2003): Género y turismo rural. El ejemplo de la costa Coruñesa. Cuadernos de
Turismo 2003, 11, pp. 181-197.
Swain, M. B. (2005): Las dimensiones de género en la investigación sobre turismo: Temas
globales, perspectivas locales. Women’sResources and Research Center. Universidad de California,
Davis
Torres, O. (2009): Explorando la Ruta de la igualdad: trabajo, género y turismo en Centroamérica.
Fondo de Desarrollo de las Naciones Unidas para la Mujer. En www.unifemcentroamerica.org
UN (2009): 2009 World Survey on the Role of Women in Development. Women´s Control over
Economic Resources and Access to Financial Resources, including Microfinance. Department of
Economic and Social Affairs.Division for the Advancement of Women.

65/66 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
INTRODUCCIÓ
CAPITAL SOCIAL I
XARXES SOCIALS
DE LES MIGRANTS
COLOMBIANES AL
PAÍS VALENCIÀ
Elena Mut Montalvá 1
Les societats del segle XXI estan experimentant transformacions i canvis socials tan accelerats
que això les distancia considerablement de les seues etapes precedents. Vivim en un
món global on la interdependència, i la intensificació de la consciència de tal interdependència,
constituïxen la substància mateixa de la globalització. Vivim en un espai-temps
comú compartit per tots els éssers humans del planeta, una situació que condiciona les
nostres institucions, les nostres vides i, també, la nostra forma de relacionar-nos amb el
món. La globalització constituïx, per tant, l’aspecte més crucial de la condició humana en
el nostre món contemporani.
Entre els factors fonamentals que incidixen en els processos de transformació social, política
i cultural de les nostres societats es troben els processos migratoris. Les migracions
configuren connexions, xarxes i relacions entre llocs distants i cultures diferents que propicien
noves formes d’interrelació entre ambdues societats. Tot això sense obviar que, la
1 Institut Universitari d’Estudis de la Dona i Departament de Treball Social i Serveis Socials.
Universitat de València. Treballadora Social i Sociòloga. Compta amb més de divuit anys d’experiència professional en l’àmbit de la cooperació internacional per al desenvolupament
i deu en l’àmbit de les migracions. És professora de la Universitat de València des del 2003.

67/68 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
dimensió transnacional 2 , forma part de la mateixa naturalesa dels moviments migratoris.
Els nous paradigmes sobre les migracions destaquen la complexitat que ha adquirit el fenomen
migratori. Estos enfocaments tracten de combinar les variables micro i macro en
l’estudi dels moviments de població, atorgant un major protagonisme als factors socioculturals
en detriment dels factors econòmics i estructurals. Per això, en els últims anys, estan
apareixent investigacions sobre les xarxes socials 3 , ja que és en estes xarxes on rauen
les vies d’accés a diferents recursos. Este interés en l’estudi de les xarxes socials rau en
el seu dinamisme i efectivitat per a les estratègies d’integració d’aquells col·lectius amb
major grau de vulnerabilitat, com ara la població immigrant i, específicament, les dones
immigrants.
No obstante, aunque es fundamental considerar que la globalización socioeconómica y
Tot i això, encara que és fonamental considerar que la globalització socioeconòmica i
cultural no actua separada dels sistemes de creació de les desigualtats de gènere, resulta
molt cridanera la persistent marginació de l’anàlisi de gènere en els diversos models
teòrics adoptats per a l’estudi dels processos migratoris. Tradicionalment, les dones han
estat invisibilitzades en les migracions, per la qual cosa no han estat valorades les seues
pràctiques socials, ni el seu capital social, ni tampoc els rols que ocupen en les xarxes de
suport i solidaritat en les societats d’acollida. Però en alguns col·lectius i a mesura que
les migracions han anat incrementant-se, les dones s’han anat convertint progressivament
en agents actius i visibles dels processos migratoris. Este major protagonisme de les dones
immigrants incidix en el fet que les migracions siguen cada vegada més polièdriques, en
els seus itineraris i en les seues repercussions, la qual cosa fa palesa tota la seua riquesa,
però també la vulnerabilitat en la qual es troben les dones. Com algunes autores han
assenyalat encertadament: «La situació de les dones immigrants permet identificar un
transvasament de desigualtats de classe i ètnia entre les mateixes dones» (Solé, 1995). A
més, estes dones patixen una quàdruple discriminació: per sexe, per ètnia, per condició
socioeconòmica i per nacionalitat o ciutadania.
2 Las personas migrantes transnacionales son aquéllas que pertenecen, se identifican y aportan a dos Estados. Incluye actividades específicas como: la comunicación frecuente
con familiares, amigos y movimientos sociales y políticos; el envío periódico de remesas; así como otras conexiones permanentes con la familia, la comunidad, las tradiciones,
etc. En ocasiones, la residencia de las y los migrantes transnacionales no es domiciliar, sino binacional o simultánea.
3 Como el de Aparicio, R. y Tornos, A. del 2005.
Un dels principals reptes als quals ens enfrontem actualment en l’estudi de les migracions
és conéixer el capital social, així com el paper que juguen les xarxes socials en el
procés d’incorporació activa dels nous ciutadans i ciutadanes al nou entorn sociocultural
des de la dimensió transnacional.
Per això en l’actualitat s’estan incrementant el nombre d’investigacions sobre les xarxes
socials i, específicament, sobre xarxes socials de suport, les quals estan constituïdes per
relacions d’amistat, de tipus afectiu, d’intercanvi d’informació i d’ajuda instrumental,
etc. És en estes xarxes on es troben generalment les vies d’accés a diferents recursos
com ara: econòmics en moments de necessitat, habitatge, ocupació, formació, assessoria
jurídica, suport mutu, recolzament en les tasques de cura de persones dependents, així
com la informació necessària per a la integració social i educativa, etc. Este interés en
l’estudi de les xarxes socials és degut al fet que estes són molt dinàmiques i efectives per
a aquells col·lectius que presenten una major vulnerabilitat, com és el cas de la població
immigrant i, específicament, de les dones immigrants, per a les quals els recursos oferits
des d’àmbits institucionals són escassos i poc accessibles.
Per tant, conéixer les característiques del capital social i de les xarxes socials de les
dones immigrants iberoamericanes és fonamental per al disseny i l’aplicació de polítiques
efectives en matèria d’integració i participació social en el nostre país.
Cal destacar que en els últims anys, a pesar que són encara escassos, s’han realitzat i
publicat estudis sobre les migracions femenines, l’objecte dels quals són les migrants
econòmiques 4 . En canvi, són pràcticament inexistents les investigacions relatives a les
migrants polítiques.
4 Entre las publicaciones sobre la migración femenina están: Gregorio, C. (1997,1998, 1995); Oso, L. (1998); Parella, S. (2003); Unzueta, A. (2010).

69/70 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
L’impacte en les persones del greu i prolongat conflicte armat colombià és divers. Ens
trobem davant d’una situació singular, que convertix en difusa la frontera entre la migració
política i l’econòmica, ja que cal preguntar-se quin pes específic tenen, en la decisió
de migrar, les diverses conseqüències del conflicte colombià com ara: les econòmiques,
socials, polítiques, de vulneració de drets, de discriminació per sexe, etc. A més, és important
considerar que el conflicte i la guerra no són neutrals al sexe. A Colòmbia moltes
dones han patit diversos tipus de violència i amenaces, així com la vulneració dels seus
drets fonamentals pel fet només de ser dones.
Espanya s’ha convertit en un dels principals països receptors de persones colombianes. A
Espanya, el 2007, el 32,5% 5 del total de les sol·licituds d’asil i refugi provenia de persones
d’origen colombià, i el percentatge era del 16,65% 6 l’any 2008. Estes dades situen les
persones colombianes com el principal col·lectiu de sol·licitants d’asil en el nostre país
l’any 2007, i la segona nacionalitat amb major percentatge de sol·licitants d’asil l’any
2008 (Informes CEAR 2008 i 2009). Al País Valencià la migració colombiana suposa el cinqué
col·lectiu en nombre d’immigrants 7 ; i el quart segons la procedència de països estructuralment
empobrits, situant-se per darrere de Romania, Marroc i Equador. És rellevant
assenyalar que el col·lectiu colombià és el més feminitzat d’estes nacionalitats. Així mateix,
si atenem a la distribució per sexes entre els col·lectius procedents d’Iberoamèrica
i d’altres àrees geogràfiques empobrides com Àfrica i Àsia 8 , comprovem que hi ha una
considerable distància entre els col·lectius iberoamericans i els altres.
5 Datos referidos al año 2007. Del total de 7.662 solicitudes de asilo y refugio realizadas en España, 2.497 procedían de personas de origen colombiano.
6 Datos referidos al año 2008. Del total de 4.480 solicitudes de asilo y refugio realizadas en España, 752 corresponden a personas de nacionalidad
colombiana.
7 INE 2010 (datos del Padrón Municipal 2009) sobre la distribución de la población extranjera según la nacionalidad en el País Valenciano: 1) Reino Unido con 141.470; 2)
Rumania con 137.523; 3) Marruecos con 73.130; 4) Ecuador con 51.727 y 5) Colombia con 45.149 personas.
8 Datos Padrón a 1 de enero 2009 (Datos INE 2010) sobre la distribución por sexos según nacionalidad en el País Valenciano. Los porcentajes de mujeres de algunos colectivos
son: Paraguay 64,1%, Colombia 53,8 %; Ecuador 48,8%, Rumania 47,1%, Marruecos 37,5%, Argelia 29,8% y Pakistán 11,4%.
80.000
70.000
60.000
50.000
40.000
30.000
20.000
10.000
0
80,0%
70,0%
60,0%
50,0%
40,0%
30,0%
20,0%
10,0%
0,0%
POBLACIÓ ESTRANGERA PER SEXE, CC. AA. I NACIONALITAT
(TOTALS) PAÍS VALENCIÀ - INE 2010
R. UNIT
ROMANÍA MARROC EQUADOR COLÒMBIA ALEMANYA
POBLACIÓ ESTRANGERA PER SEXE, CC. AA. I NACIONALITAT
(PERCENTATGES) PAÍS VALENCIÀ - INE 2010
R. UNIT
ROMANÍA MARROC EQUADOR COLÒMBIA ALEMANYA BULGÀRIA BOLIVIA ARGENTINA ALGÈRIA
HOMES
DONES
HOMES
DONES

71/72 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
En esta investigació estudiem les migrants colombianes a causa de dos factors: el primer,
perquè això ens permet visibilitzar els lideratges d’estes dones en la societat de recepció i,
en segon lloc, per la singularitat i complexitat que conferix el conflicte armat a Colòmbia
en els tipus de migració i, conseqüentment, en els diferents tipus de relacions i pràctiques
associatives i militants que aquelles establixen al País Valencià.
Per a este estudi, s’ha distingit entre: 1) Les migrants econòmiques: aquelles dones que canvien
de país de residència per motius fonamentalment econòmics. Per esta raó generalment
es migra d’un país de grans problemes socioeconòmics cap a altres amb major estabilitat i
desenvolupament. 2) Les polítiques, en les quals partim de la conceptualització de refugiat
de la Convenció de Ginebra 9 per a definir les «migrants polítiques» com: totes aquelles
dones les circumstàncies de les quals estiguen recollides en esta definició, encara que no
necessàriament tinguen reconeguda la condició de refugiades o asilades polítiques al país
on residixen.
Els objectius de la investigació han estat tres: el primer, caracteritzar les xarxes socials
que conformen les dones colombianes immigrants a la Comunitat Valenciana; en segon lloc,
conéixer les formes de participació de les migrants colombianes en els diferents grups i
moviments socials en els quals s’integren; i, en tercer lloc, comparar les xarxes socials que
establixen les immigrants polítiques i les immigrants econòmiques amb la finalitat de captar
l’especificitat de cadascuna d’elles.
MIGRACIONS, GÈNERE, XARXES SOCIALS I CAPITAL SOCIAL
Si de manera generalitzada les aportacions de les dones són infravalorades i socialment
invisibilitzades, les de les dones immigrants ho són encara més, ja que sobre elles recauen
diferents discriminacions: de sexe, socioeconòmica, ètnica i per nacionalitat.
9 Definición de refugiado según la Convención de Ginebra: “toda persona, que debido a fundados temores de ser perseguido por motivos de raza, religión, nacionalidad,
pertenencia a determinado grupo social u opiniones políticas, se encuentre fuera del país de su nacionalidad y no pueda, a causa de dichos temores, o no quiera acogerse a la
protección de tal país; o que careciendo de nacionalidad y hallándose fuera del país donde antes tuviera su residencia habitual, no pueda o, a causa de dichos temores, no quiera
regresar a él.”
Un tret distintiu dels nous models migratoris de tot el món, i que a Espanya es va iniciar
en la dècada dels noranta, és l’increment de la immigració femenina de caràcter
econòmic (Gregorio, 1997: 145-175). Les dades estudiades ens mostren que hi ha una
gran diversitat en les experiències migratòries femenines i que moltes d’estes dones
han arribat al nostre país com a pioneres d’un procés migratori. La notorietat i la progressió
de la proporció de dones immigrants han donat lloc a l’expressió «feminització
de la immigració». Les dones immigrants són, primer de tot, el resultat i l’efecte de
la «feminització de la pobresa» o, dit en altres paraules, de la creixent depauperació
de poblacions antigament organitzades sobre la base de relacions socials i familiars
on la responsabilitat efectiva i/o simbòlica del manteniment econòmic del grup estava
a càrrec dels homes. És important assenyalar el fenomen de la «feminització de la
immigració» que recobrix dos moviments distints: el vinculat als processos concrets
(la progressió de la proporció de dones dins de les poblacions immigrants i la diversificació
del component femení de la immigració amb l’aparició de dones que «prenen
la iniciativa» d’establir-se fora dels seus països) i el relacionat amb les evolucions en
la percepció del fenomen.
Amb l’evolució de les teories migratòries s’ha incrementat l’interés pels processos
socials intermedis, per la qual cosa s’han multiplicat les investigacions relatives a les
xarxes socials 10 i, concretament, sobre xarxes socials de suport (relacions d’amistat,
de tipus afectiu, d’intercanvi d’informació i d’ajuda instrumental, etc. 11 En esta investigació
utilitzem el concepte de xarxa «com el conjunt de relacions interpersonals,
basades en relacions de parentiu, amistat, origen, religió o altre aspecte comú, i que
suposen l’intercanvi d’informacions, béns i serveis» 12 . La teoria de les xarxes socials
introduïx un nou nivell d’enteniment dels fenòmens socials que és denominat com a
meso, el qual està situat entre una concepció més individualista on prevalen com a
elements explicatius les característiques adscrites a la persona (nivell micro) i una
10 Ver el trabajo de Claudia Pedone (2003) para el estudio del colectivo ecuatoriano; así como el estudio de Aparicio y Tornos (2005) sobre los colectivos chino, ecuatoriano,
marroquí, rumano y senegalés y el de Francisco Torres (2011) sobre las ecuatorianas en Valencia.
11 En estas redes es donde se encuentran vías de acceso a diferentes recursos como: económicos en momentos de necesidad, vivienda, empleo, formación, asesoría jurídica,
apoyo mutuo, apoyo en las tareas de cuidado de personas dependientes, así como la información para la integración social y educativa, etc.
12 Francisco Torres (2011): Ecuatorianas en Valencia. De las redes de amigas a las redes familiares. Reflexiones sobre mujeres migrantes, redes y grupos familiares.

73/74 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
altra concepció més contextual on s’analitzen els factors condicionants en un entorn més
ampli (nivell macro). Les xarxes socials són, per tant, un camp privilegiat per a l’estudi
d’estos processos intermedis (Aparicio i Tornos, 2005). L’increment de l’interés per l’estudi
de les xarxes socials és degut a la seua eficàcia i dinamisme en l’adaptació al nou entorn
sociocultural. Per tant, les xarxes socials en l’àmbit de la immigració estan associades al
procés d’integració en la societat de recepció a causa de la consideració dels recursos amb
què les i els immigrants operen en la seua acomodació al país de destinació. En este sentit,
l’estudi de les xarxes ens permet conéixer el capital social, per això algunes autores i autors
anglosaxons consideren les xarxes socials com a capital social.
Gurak i Caces desenvoluparen el conjunt de funcions assignades a les xarxes socials, que
són: esmortir el pes dels costos i la ruptura vital que representa la migració per a les i els
migrants; aïllar les persones migrants de la societat de destinació i mantindre els seus vincles
amb la d’origen; determinar, fins a cert punt, aquells que emigren de les comunitats i
de les famílies; influir en la selecció dels llocs de destinació i d’origen; condicionar la integració
dels migrants en la societat de destinació; servir com a canals d’informació i prestar
estructures normatives; i, finalment, donar forma al volum i la importància de la migració.
Tots dos autors conclouen que estes funcions ocupen un paper important en l’assistència a
l’adaptació a curt termini, cosa que suposa un principi nuclear d’organització per a les persones
immigrants (Gurak i Caces, 1998: 79 i 81).
Este increment dels estudis sobre les xarxes socials ha propiciat que l’atenció en la investigació
es dirigisca cap a les i els actors individuals i les seues estratègies, en lloc de
les estructures «estructurants» de la societat. Això ha suposat la proliferació d’estudis
de parentiu i el descobriment de la importància de les xarxes socials informals (com ara
l’amistat) i, amb això, la revaloració de les relacions de proximitat, amb els seus propis
objectius, estratègies, funcions i lògiques en l’actual món globalitzat (Josepa Cucó, 2004:
144). D’esta autora ens és d’utilitat la conceptualització de xarxa social: «… suposa una
manera d’observar les relacions socials que permet traure a la llum una dimensió social
intermèdia entre la relació i el sistema social. És una dimensió integrada pels vincles quey
el
les persones en la vida quotidiana (familiars i de parentiu, de veïnatge, d’amistat,
de treball, etc.) i que reposa en l’intercanvi recíproc de missatges, béns i serveis»
(Cucó, 2004: 133).
També resulten interessants les aportacions de Gregorio sobre la transnacionalitat de
la xarxa migratòria i les seues conseqüències en les relacions de gènere: «…, mentre
que les relacions socials vénen afectades per la interconnexió entre dues societats i
això pot reproduir i/o canviar diferents aspectes de les relacions entre gènere. Estes
relacions socials es manifesten en determinats àmbits: econòmic (amb l’enviament de
diners), mercantil o empresarial (negocis ètnics), afectiu (cridades telefòniques, cartes,
viatges, etc.), sociocultural (activitats d’oci, ocupació d’espais públics/privats)
i politicoparticipatiu (constitució d’associacions, partits polítics)... (Gregorio, 1998:
39).
Seguint el solc de Bourdieu, vam partir de la definició de capital social com «el conjunt
de recursos actuals i virtuals que li resulten disponibles a un individu o a un grup per a
posseir una xarxa duradora de relacions de mútua vinculació recíproca i reconeixement
amb altres» (1980: 2-3). En la concepció de Bourdieu el capital social es relaciona amb
el capital econòmic i el capital humà.

75/76 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
LA METODOLOGIA I LES TÈCNIQUES D’INVESTIGACIÓ
La metodologia d’investigació utilitzada ha estat qualitativa, i la principal tècnica emprada
ha estat la realització de nou entrevistes en profunditat, en les quals s’han utilitzat
dues tècniques complementàries per a catalitzar els records que són la construcció dels
mapes de xarxes 13 i l’establiment de les fites significatives 14 en les vides de les entrevistades,
tant a Colòmbia com al País Valencià. En estos mapes se situen les persones significatives
en una gràfica que es compon d’un cercle, que conté al seu torn cercles més menuts
organitzats al voltant d’un centre (l’ego). Els noms de les persones se situen més o menys
prop de l’ego segons el grau de proximitat i confiança respecte a este ego. Els cercles estan
subdividits, al seu torn, en quatre segments iguals, que constituïxen els quatre sectors
de xarxa, els quals es poden observar en la següent gràfica..
Quadre 1: MAPA DE XARXA
AMISTAT PARENTIU
RELACIONS
COMUNITARIES
RELACIONS DE TREBALL
ESTUDIS I ASSOCIACIONISME
La composició dels sectors de xarxa aporta informació sobre la rellevància de cadascun
d’estos sectors en la sociabilitat de les migrants, el grau de densitat relacional, el grau
d’especialització o fragmentació d’estes xarxes, si es detecta la juxtaposició o no entre
sectors de xarxa, l’existència de xarxes socials transnacionals, així com el grau d’obertura
exterior (referit a la presència de persones espanyoles en la seua xarxa).
13 Son una forma de representación gráfica de los vínculos personales y su construcción se ha basado en los trabajos de Carlos Sluzki sobre el modelo de red social, las funciones
de la red y sus características estructurales (Sluzki, 1996).
14 Teresa del Valle conceptualiza al hito como: un acontecimiento que se cataloga así por su importancia, es decir, por sus consecuencias. Los hitos no son estáticos y pueden ser
positivos o negativos, individuales y también colectivos. Indica también que los hitos son ejes estructuradores del recuerdo y que son útiles para el empoderamiento individual
y grupal.
CONCLUSIONS DE L’ESTUDI EXPLORATORI SOBRE L’ANÀLISI DE LES XARXES SOCIALS I DEL
CAPITAL SOCIAL, AIXÍ COM DE LES TRAJECTÒRIES PARTICIPATIVES I MILITANTS DE LES
MIGRANTS COLOMBIANES.
1. Els tipus de sociabilitat de les migrants econòmiques i les polítiques són diferents, ja
que es constata que les xarxes socials que establixen les unes i les altres al País Valencià
són diferents. En l’extens i complex continu que constituïxen les relacions socials, són les
migrants polítiques les qui mantenen relacions formals, a més d’establir relacions socials
informals. En canvi, les migrants econòmiques establixen relacions socials amb grups informals
basats en les relacions entre els pròxims: parents, amistats, veïnat i col·legues de
treball o estudis.
2. Hi ha una gran diversitat en les pràctiques participatives i militants de les migrants
colombianes, i s’hi poden diferenciar clarament les migrants que presenten trajectòries
participatives de les qui no presenten estes trajectòries. Així mateix, és significatiu el fet
que les migrants amb trajectòries participatives a Colòmbia siguen també les qui participen
majoritàriament en les diferents organitzacions en la societat d’acollida. Per tant,
la migració no ha suposat un canvi en les seues trajectòries participatives i/o militants i
es pot concloure que les migrants polítiques mantenen pràctiques associatives i militants
molt actives i extenses, en contraposició amb les pràctiques socials de les migrants econòmiques.
3. En comparació amb les relacions de les migrants econòmiques, les relacions socials
de les migrants polítiques presenten una major densitat de xarxa, un alt grau
d’especialització, un elevat grau de connectivitat 15 , un major grau i amplitud en la transnacionalitat
16 de les seues xarxes, com també una major obertura a l’exterior (presència de
15 Término referido a la mayor o menor interacción entre las personas que son conocidas por alguien, para reflexionar sobre la conformación de redes unidas o poco unidas y,
consecuentemente, del mayor o menor grado de ayuda mutua y de satisfacción emocional prestada por estas redes. (Bott, 1971: 101). Por tanto, lo aplicamos para conocer el
grado en que las y los conocidos de una persona se relacionan y se tratan a su vez entre sí, independientemente de esa persona, lo cual nos permitirá analizar la existencia de
redes sociales muy unidas o poco unidas.
16 Usamos el concepto de transnacionalismo como una categoría analítica que permite estudiar las consecuencias socio-culturales de las redes sociales. La pertenencia múltiple
y simultánea de todos nosotros en el mundo actual, adquiere especificidad en las personas migrantes. Por tanto definimos el transnacionalismo como el conjunto de procesos por
los cuáles los inmigrantes crean y mantienen relaciones sociales multidimensionales que vinculan las sociedades de origen y las de destino. Los llamamos procesos transnacionales
para enfatizar que muchos migrantes construyen campos sociales que cruzan fronteras geográficas, culturales y políticas. (Blash et al. 1994, citado por Suárez, 2007: 6).

77/78 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
persones espanyoles). Mentre que les de les migrants econòmiques són menys denses, menys
especialitzades i amb un menor grau de connectivitat i un escàs o nul grau d’obertura a
l’exterior. Per tot això l’espai de sociabilitat de les migrants polítiques és més ampli en
estar compost tant per relacions de proximitat com per relacions més formals derivades de
les seues pràctiques associatives i militants.
Una característica definitòria de les migrants polítiques és que estes reconstruïxen les seues
xarxes socials en la societat d’acollida a través d’organitzacions polítiques i d’activisme
social (associacions d’immigrants, xarxes internacionals de defensa dels drets humans,
etc.) en el marc de la seua ciutadania transnacional. Per això el seu grau d’associacionisme
és major que en les migrants econòmiques i les seues xarxes socials són, generalment, més
àmplies i de major abast territorial que les xarxes de les migrants econòmiques. Este major
abast territorial de les xarxes de les migrants polítiques incidix en el fet que estes establisquen
relacions socials freqüents en el context nacional i internacional a través de la
seua participació en moviments socials globals i en xarxes internacionals de defensa dels
drets humans. Així mateix, es comprova que, quan les pràctiques associatives i militants
d’estes migrants polítiques han estat més àmplies i rellevants a Colòmbia, augmenta significativament
la transnacionalitat de les seues xarxes en l’àmbit espacial de la societat
global. En conclusió, les relacions socials de les migrants polítiques transcendixen l’espai
local amb major freqüència, amplitud i diversitat relacional que en el cas de les migrants
econòmiques. Per tot això les migrants polítiques estan participant en el procés global mitjançant
el qual les persones debaten, influïxen i negocien un nou contracte social amb els
centres d’autoritat política i econòmica 17 . I com que hi ha diferents lògiques i interessos
entre les migrants econòmiques i polítiques, ambdues introduïxen en l’espai social noves
bases socials que modelen les pràctiques socials i repercutixen en les formes de sociabilitat
que presenten les unes i les altres.
4. Les migrants econòmiques i les refugiades polítiques utilitzen generalment canals migratoris
diferents, una situació que influïx en les diferències existents entre les xarxes de les
17 Se siguen los trabajos de Mary Kaldor en relación a su definición de sociedad civil global (2003: 108).
unes i les altres. Les migrants polítiques, per les especials circumstàncies que passen i la
necessitat de protecció que requerixen, utilitzen en el seu procés migratori xarxes socials
formals (entitats de suport per a sol·licitants d’asil i refugi), a través de les quals són molt
limitades les seues possibilitats d’elecció de la ciutat de destinació al país d’acollida 18 . En
canvi, les migrants econòmiques utilitzen les xarxes socials informals per a triar la localitat
de destinació, és a dir, mobilitzen les seues relacions familiars, d’amistat i de veïnatge
pel seu potencial per a facilitar la seua incorporació al nou entorn social.
Ara bé, si a l’inici del seu projecte migratori les migrants polítiques es van recolzar en
xarxes socials formals, una vegada que estes migrants polítiques es troben en la societat
de recepció continuen participat activament en estes relacions formals (associacions
d’immigrants, plataformes). Per tant, la participació al País Valencià de les migrants polítiques
es realitza en peu d’igualtat i no com a meres usuàries d’ONG espanyoles d’ajuda
per a immigrants. D’altra banda, les pràctiques socials de les migrants econòmiques es
porten a terme majoritàriament com a usuàries de les entitats d’ajuda a persones immigrants,
per la qual cosa mantenen amb estes entitats una posició de desigualtat.
5. L’anàlisi de les dades investigades suggerix que la característica definitòria de les
migrants polítiques rau en la seua adscripció majoritària a grups, organitzacions socials
i partits polítics que qüestionen la ideologia dominant com ara: organitzacions
camperoles de dones que qüestionen l’ordre patriarcal; organitzacions indígenes en
defensa dels interessos dels grups oprimits i exclosos; moviments en defensa dels drets
humans i partits polítics d’esquerra, entre altres. Estos interessos i experiències participatives
de les migrants polítiques els han generat habilitats socials, organitzatives
i comunicatives molt valuoses, les quals faciliten el seu procés d’adaptació, integració
i de creació de noves xarxes personals en la societat d’acollida.
18 Las entidades que ofrecen refugio, protección y apoyo a las personas amenazadas por la violencia sociopolítica en sus países, disponen de centros o casas de acogida en
determinadas ciudades. Por ello, las personas solicitantes de asilo y refugio tienen escasas posibilidades de elegir la localidad de residencia en el país de acogida.

79/80 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
S’ha comprovat que, com més gran és l’experiència associativa i/o militant de les migrants
a Colòmbia, major és la seua implicació associativa i militant al País Valencià.
6. En el col·lectiu de migrants colombianes s’observa l’avanç de la transnacionalitat de les
seues xarxes, és a dir, la pertinença no circumscrita a un territori. La transnacionalitat en
les xarxes de les migrants econòmiques està centrada en la família i les amistats. Però en
les migrants polítiques les relacions transnacionals abasten, a més de les anteriors, xarxes
associatives i militants a nivell internacional. Per tant, s’ha pogut constatar la rellevància
de la transnacionalitat de les xarxes socials de les migrants colombianes, que és més àmplia
i diversa en el cas de les migrants polítiques que en el de les econòmiques.
En este estudi s’ha observat que els marcs rellevants d’estructuració social no són exclusivament
els espais locals, ja que també ixen a la llum les seues pràctiques en el context local,
autonòmic, nacional i internacional. A més, la freqüència i la intensitat de les interaccions
entre persones i/o grups, tant a nivell supralocal com transnacional, és major en les migrants
polítiques. Per això les pràctiques associatives i militants de les migrants polítiques
estan assentant les bases d’una nova ciutadania transnacional. Concloem que, en el cas de
les xarxes socials de les migrants colombianes (i especialment en les xarxes de les polítiques),
es constata que la transformació social en la nostra societat està avançant en els
nivells de les estructures formals i informals de la convivència.
7. Una vegada constatada la importància de les xarxes socials per a superar l’exclusió social
i la pobresa a través de les nombroses investigacions realitzades 19 , un dels principals reptes
als quals ens enfrontem actualment és conéixer també el paper que juguen les xarxes socials
en el procés d’incorporació activa de les noves ciutadanes i ciutadans al nou entorn sociocultural.
Per això resulta clau l’anàlisi del capital social de les migrants i la seua classificació
en diferents tipus de xarxes socials.
19 Consultar, por ejemplo los trabajos de Lomnitz, L. (1985): Cómo sobreviven los marginados; y (1994): Redes sociales, cultura y poder: ensayos de antropología latinoamericana.
Les dades obtingudes indiquen que són les migrants polítiques les qui posseïxen major
capital social per ser les que disposen dels tres tipus de xarxes 20 : xarxes de vinculació,
xarxes pont i xarxes d’entroncament. Esta diversitat de grups i xarxes incidix en el fet
que la quantitat i qualitat de la seua vida relacional (capital social) afavorisca la seua
eficàcia en els processos d’integració social.
En canvi, les migrants econòmiques només disposen de xarxes de vinculació i xarxes pont, però
no de xarxes d’entroncament. A través de les xarxes de vinculació les migrants econòmiques
obtenen les ajudes més bàsiques i, mitjançant les escasses xarxes pont que establixen, es
comuniquen horitzontalment amb altres persones o xarxes diferents a les relacions de proximitat.
En general, la seua vida relacional està basada en uns pocs grups, sense participar en
àmbits de relacions més àmplies en el context social en el qual s’assenten: participen escassament
en el moviment associatiu immigrant, en sindicats o en partits polítics. Conformen una
vida relacional escassa i poc diversa. Per tant, el seu capital social és més limitat i recorreran
més, i durant més temps, als recursos institucionals en la societat d’acollida.
8. Les diferents pràctiques socials de les migrants repercutixen en la seua condició i situació
com a dones, ja que les seues pràctiques associatives suposen una ruptura respecte
als vincles relacionals tradicionals que, per a les dones, estaven basats fonamentalment
en les relacions de parentiu. Amb la participació d’estes migrants en els diferents espais
associatius es propicia l’establiment d’espais d’igualtat entre dones i homes, la qual cosa
comporta canvis significatius en la vida social d’estes dones i ruptures respecte al sistema
patriarcal dominant. A més, les migrants polítiques posseïxen un fort potencial de canvi
per les seues pràctiques associatives i militants: d’una banda, contribuïxen a denunciar
la vulneració dels drets humans a Colòmbia, amb les seues repercussions específiques per
sexe, ètnia, etc; i, d’una altra, en la societat de recepció afavorixen la creació de noves
20 Mani, (D: Social Capital for Development).Las redes de vinculación les aportan las ayudas el ámbito de la vida cotidiana, confianza mutua y apoyo emocional; las redes
puente les permiten comunicarse horizontalmente con otras personas o relaciones sociales diferentes a las de proximidad (como las relacionadas con su participación asociativa
y militante a través de su activismo en movimientos sociales y/o partidos políticos) y, por último, las redes de empalme que les vinculan verticalmente a personas y redes de
diferentes niveles socioeconómicos y de poder (participación en sindicatos, asociaciones nacionales e internacionales).

81/82 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
formes de teixit social mitjançant la creació d’associacions d’immigrants o de participació
en moviments internacionals en defensa dels drets humans.
En este sentit, concloem que la participació de les dones colombianes en les associacions i en els
partits polítics al País Valencià constituïx espais pont, ja que permeten a les migrants polítiques
transcendir l’àmbit de les relacions de proximitat per a crear i/o participar en espais que afavorixen
aprenentatges, generen socialitzacions i afavorixen l’adquisició de nous protagonismes.
Fins i tot de vegades contribuïxen a generar espais de confluència que superen l’àmbit local i que
afavorixen la participació des d’una perspectiva transnacional.
9. També és necessari mantindre una perspectiva crítica sobre les xarxes socials de suport,
ja que s’han constatat 21 no sols els avantatges, sinó també els possibles efectes negatius
derivats de xarxes massa hermètiques i poc obertes, com és el cas de les xarxes socials
de les migrants econòmiques colombianes. Entre els factors negatius trobem l’excessiva
dependència de l’enclavament ètnic, que dificulta la mobilitat ascendent de les i els
migrants mitjançant les pràctiques de control i d’establiment de normes estrictes de la
xarxa que poden dificultar l’èxit dels projectes individuals. I això afecta, específicament,
les dones a causa de la persistència de l’ordre patriarcal i la desigualtat de gènere. Per
exemple, en el cas de les dones indígenes otavales, procedents d’Equador, la reafirmació
de l’etnicitat enclaustra les dones, ja que el cos de la dona indígena es convertix en un
lloc de control social per afermar la subordinació de les dones 22 .
El gènere modela els processos migratoris i, al seu torn, l’experiència migratòria influïx
en el gènere, la qual cosa fa que es produïsquen tensions i reajustaments dels rols de gènere.
Per tot això resulta imprescindible considerar les repercussions en les dones de les
21 Consultar los estudios de Isidro Maya Jariego sobre los inmigrantes africanos en Andalucía.
22 Consultar el estudio de Andrea Ruiz Balzola, de la Universidad de Deusto sobre: “Las mujeres otavaleñas en migración. La comunidad otavaleña en el País Vasco”.
relacions de gènere que es produïxen en l’interior de les seues xarxes, ja que és en la societat
d’acollida on es juxtaposen i entren en conflicte els dos sistemes de sexe-gènere:
el del país d’origen i el d’acollida.
10. Esta investigació d’anàlisi i descripció de les pràctiques socials i del capital social
de les migrants colombianes ha contribuït:
–A visibilitzar la migració política femenina (les xifres exactes de la qual desconeixem),
configurant així una imatge més completa de la migració femenina colombiana al País
Valencià.
–Així com a superar una visió homogènia de la migració femenina i a considerar la importància
del coneixement dels contextos on s’originen. Les migracions són cada vegada
més polièdriques en els seus itineraris i en les seues repercussions, i això és especialment
rellevant en la migració femenina colombiana, perquè és necessari conéixer
l’heterogeneïtat dels fluxos migratoris, la diversitat dels tipus de migrants, així com el
seu capital social i les seues pràctiques socials específiques.
La pluralitat de la migració i el diferent nivell d’accés al capital social dels diferents
col·lectius de persones migrants requerixen de l’existència de recursos i
d’estratègies diferents per al foment efectiu de la integració, i, per tant, per al
disseny de polítiques, programes i estratègies d’inserció adequats a la diversitat
poblacional existent. Estes aportacions afavorixen el debat i la reflexió sobre els
canvis requerits en les polítiques públiques actuals per afavorir, de manera efectiva,
la participació social i la integració de la població immigrant.
11. I finalment cal destacar que, amb esta investigació exploratòria, lluny de pretendre
presentar una imatge modèlica de les xarxes socials de les migrants polítiques colombianes,
ens hem aproximat al coneixement del seu capital social i de les seues pràctiques
associatives i militants singulars al País Valencià, però sense deixar de considerar les limitacions
derivades de la seua situació com a migrants polítiques (o refugiades polítiques).

83/84 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
Les repercussions psicosocials de les persones que són refugiades polítiques són diverses,
per això he volgut acabar este article assenyalant l’extrema complexitat de la situació
de les refugiades colombianes que residixen fora del seu país 23 . I, a pesar dels obstacles
que comporta la persecució política i les seues conseqüències psicosocials com podem
constatar en el següent testimoni: «Parlar de refugi és parlar de persecució política i de
despossessió total de la vulneració dels drets humans més bàsics i huit anys després de
la meua arribada a la Comunitat Valenciana em pregunte cada dia si podré sobreviure, i
això que a mi m’ha anat bé ací, tinc treball, he refet la meua vida, tinc una nova parella
i estan amb mi els meus tres fills del meu primer marit assassinat a Colòmbia. També van
assassinar tres de les meues germanes» 24 , les refugiades polítiques colombianes veuen la
participació política i associativa a Espanya, i a nivell internacional, com una estratègia
de denúncia i de visibilització de les violacions dels drets humans que s’han comés i es
continuen cometent a Colòmbia.
23 Las migrantes políticas, aunque lo desean, no pueden regresar a su país de origen; además de presentar estrés postraumático por las experiencias que originaron el refugio;
y de la vivencia de la falta de justicia con ellas y sus familiares y compañeras/os de militancia o de movimientos sociales.
24 Testimonio de una refugiada colombiana residente en el País Valenciano y realizado en las II Jornadas Internacionales Mujeres, Derechos Humanos y Paz en Colombia
celebradas en la ciudad de Valencia entre el 1 y el 3 de abril del 2011.
BIBLIOGRAFÍA.
APARICIO, R. y TORNOS, A. (2005): Las redes sociales de los inmigrantes extranjeros en España. Madrid:
Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.
BOTT, E. (1971): Familia y redes sociales. Madrid: Taurus (ed. Or. 1957).
BOURDIEU, P. (1980): Le capital social. Notes provisiores. Actes de Recherche des Sciencies Sociales. 31:
2-3.
COMISIÓN ESPAÑOLA DE AYUDA AL REFUGIADO (CEAR). (2008) y (2009): La Situación de los
Refugiados en España. Informe 2008, 2009. Madrid: Ed. Entinema.
CUCÓ GINER, J. (2004): Antropología Urbana. Barcelona: Ariel.
DEL VALLE, T. (2007): Mujeres, globalización y derechos humanos. Madrid: Cátedra.
GREGORIO, C. (1997): “El estudio de las migraciones internacionales desde una perspectiva de género”, en
Migraciones, Nº1. Madrid: Instituto Universitario de Estudios Sobre Migraciones d la U.P. de Comillas.
GREGORIO, C. (1998): Migración femenina: su impacto en las relaciones de género. Madrid. Narcea:
Colección Mujeres.

85/86 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
GURAK, D y CACES, F. (1998):“Redes migratorias y formación de sistemas de migración”. En GIMÉNEZ,
C. Y MALGESINI, G. (comp.)(1998): Cruzando fronteras. Migraciones en el sistema mundial. Barcelona:
Icaria, Colección Economía Crítica Nº 14.
KALDOR, M. (2005): “Movimientos sociales, ONG y redes”, en La sociedad civil global. Una respuesta a la
guerra, Barcelona: Tusquets, pp. 107-143.
LOMNITZ, L. (1985): Cómo sobreviven los marginados. Méjico: Editorial Siglo XXI.
LOMNITZ, L. (1994): Redes sociales, cultura y poder: ensayos de antropología latinoamericana. México:
FLACSO.
MANI, D: Social Capital for Development, pag. WEB del Centro de las Naciones Unidas para el Desarrollo
Regional (UNCRD).
MAYA JARIEGO, I. (2004): La formación de comunidades de inmigrantes: desplazamiento en cadena y
contexto de recepción. Araucaria. Revista Iberoamericana de Filosofía, Política y Humanidades, 6 (12), 83-
91.
PEDONE, C. (2003): “Tú siempre jalas a los tuyos”. Cadenas y redes migratorias de las familias ecuatorianas
hacia España. Departamento de Geografía, Univ. Autónoma de Barcelona.
SOLE, C. (1995): Discriminación racial en el mercado de trabajo. Madrid: CES.
SUAREZ, L. (2007): “La perspectiva transnacional en los estudios migratorios. Génesis, derroteros y surcos
metodológicos”. Ponencia en el V Congreso sobre la Inmigración en España. Migraciones y Desarrollo
Humano. Valencia.
SLUZKI, C. (1996): La red social. Frontera de la práctica sistémica. Barcelona: Ed. Gedisa.
TORRES, F. (2011): Ecuatorianas en Valencia. De las redes de amigas a las redes familiares. Reflexiones sobre
mujeres migrantes, redes y grupos familiares. (inédito).

87/88 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
«Feminisme és l’expressió parlada de la cultura i la filosofia marginals antiquíssimes basades
en valors que el patriarcat ha etiquetat de “feministes” però que són necessaris per
a tota la humanitat. Entre els principis que més es diferencien del patriarcat trobem la
igualtat universal, la solució no violenta dels problemes i la col·laboració amb la naturalesa,
entre nosaltres i amb altres espècies». Sonia Johnson (2000)
1 Asociación Chipko.
SOBIRANIA
ALIMENTÀRIA, GÈNERE
I DESENVOLUPAMENT
RURAL
Arantxa Fernández Delgado 1

89/90
SOBIRANIA ALIMENTÀRIA DELS POBLES
Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
En la Cimera Mundial de l’Alimentació del 1996 la FAO definix el terme Seguretat Alimentària
a nivell d’individu, llar, nació o món quan totes les persones en tot moment tenen
accés físic i econòmic a suficient aliment, segur i nutritiu, per a satisfer les necessitats
alimentàries i les seues preferències, amb l’objecte de dur una vida activa i sana.
En el mateix marc, Via Camperola i la Coordinadora Llatinoamericana d’Organitzacions
Camperoles llancen el concepte de Sobirania Alimentària en resposta al terme de la FAO,
un terme que acaba definint-se com a fruit del fòrum per la sobirania alimentària de
l’Havana el 2001.
Sobirania Alimentària: «Dret dels pobles a definir les seues pròpies polítiques i estratègies
sostenibles de producció, distribució i consum d’aliments que garantisquen el dret a
l’alimentació per a tota la població, basats en la xicoteta i mitjana producció, respectant
les seues cultures i la diversitat de les formes camperols, pesqueres i indígenes de producció
agropecuària, de comercialització i de gestió dels espais rurals, en els quals la dona
ocupa un paper fonamental».
La Via Camperola ha encunyat el concepte de sobirania alimentària no només com una alternativa
per als greus problemes que afecten l’alimentació mundial i l’agricultura, sinó
com una proposta de futur sustentada en principis d’humanitat, com ara els d’autonomia
i autodeterminació dels pobles. Es tracta més prompte d’un principi, d’una ètica de vida,
d’una manera de veure el món i construir-lo sobre bases de justícia i igualtat. És un terme
que no respon a una definició acadèmica, sinó que emergix d’un procés de construcció
col·lectiu, participatiu, popular i progressista, que s’ha enriquit en els seus continguts
com a resultat d’un conjunt de debats i discussions polítiques iniciats en el procés mateix
de conformació de la instància que acull les organitzacions camperoles crítiques a les actuals
polítiques agràries liberalitzadores i d’alimentació.
Per tant, el terme de sobirania inclou aspectes que la FAO no arreplega:
–Prioritzar l’ús de la terra per a fins alimentaris.
–Assegurar l’accés dels llauradors a la terra, a l’aigua de qualitat i a un mercat en el qual
es preserven les llavors tradicionals, tot lluitant contra les llavors transgèniques.
–El dret dels/les camperols a produir aliments i el dret dels/les consumidors a decidir què
és el que volen consumir, com i qui ho produïx.
–El dret a la propietat de la terra per part de les/els agricultors.
–Promoció de models de consum locals.
–El dret dels països i pobles a generar les seues pròpies polítiques agràries.
–El reconeixement dels drets dels llauradors que desenvolupen un paper essencial en la
producció agrícola i en l’alimentació.
–Promoció de models agrícoles sostenibles.
Això en termes generals, però la perspectiva de gènere s’ha d’incorporar en totes les accions
que es realitzen, les dones han de ser reconegudes i valorades en tots els estaments
de poder, producció i cura, per assolir realment models de producció sostenibles.
MODEL AGROALIMENTARI ACTUAL COM A GENERADOR DE DESIGUALTATS
La revolució industrial o revolució verda traslladada al camp representa una transformació
d’una agricultura de subsistència basada en pràctiques d’autogestió locals, que selecciona
varietats i gestiona la fertilitat del sòl, on la dona ocupa un paper molt important
en una agricultura de mercat, que suposa noves inversions en maquinària, adobs, llavors,
sobre la base de les demandes del mercat (varietats híbrides, monocultius, fertilitzants i
plaguicides). Això representa una pèrdua del saber tradicional dels homes i les dones derivat
de segles d’experiència.

91/92 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
Esta transformació és especialment important als països del Nord, ja que els països empobrits
no poden entrar en les lleis del mercat capitalista i per tant participar en l’economia
global, però també van patir este canvi a causa de la instal·lació de múltiples empreses
agroalimentàries en els seus territoris, on podien desenvolupar les seues activitats econòmiques
amb un abaratiment de costos important.
La revolució industrial va implicar molts canvis, es reestructuren els rols masculins i femenins
d’acord amb la divisió del treball i de la vida, per a i pel nou sistema econòmic, una
divisió de rols basada en la diferència sexual que perpetuava la situació de desigualtat.
La mecanització suposa que ja no es necessita tanta mà d’obra, es produïxen migracions
massives a les ciutats. La dona se la manté allunyada dels treballs mecànics.
La connexió entre capitalisme i patriarcat suposava la necessitat de mantindre ocultes les
tasques vinculades a la vida, ja que facilitava el desplaçament de costos generats en el
mercat capitalista a l’àmbit familiar.
Hi ha una divisió entre el món de la producció (treball remunerat, reconegut, orientat
cap al mercat, realitzat pels homes) i el de la reproducció (treball no remunerat, no reconegut,
orientat al grup domèstic i realitzat per dones). La lluita feminista occidental
s’ha encaminat a qüestionar esta rígida dicotomia intentant fer-nos un espai en els treballs
tradicionalment masculins, mentre que les veus de les dones llauradores dels països
empobrits han cridat per la valorització de les tasques domèstiques, tot intentant fer de
l’espai reproductiu un espai de poder.
Per tant, el patriarcat és la columna vertebral de les tendències capitalistes que apunten
a produir més, desenvolupar tecnologies, augmentar la rendibilitat, explotar més.
Actualment el mercat decidix sobre les polítiques agrícoles i les pràctiques alimentàries
que en resulten, els pobles a penes tenen el paper de consumidors, no de subjectes
de decisions, la qual cosa atempta les bases de la sobirania alimentària.
Algunes estimacions establixen que hui en dia l’agricultura mundial podria alimentar més
del doble de la població mundial.
MONOPOLI DE LES LLAVORS
Des dels orígens de l’agricultura s’han creat, conservat i renovat nombroses varietats
de plantes cultivades i animals, adaptant-los a les necessitats i a les condicions particulars
de cada clima, de cada lloc. Això s’ha fet a través de la selecció de les millors
plantes i varietats, guardant la sement i intercanviant-la.
Actualment això no és possible, hi ha legislacions i tractats internacionals que controlen
i privatitzen el comerç mundial de llavors, tot provocant un problema complex i
de difícil solució.
Només deu empreses controlen el 67% del mercat de llavors de varietats comercials.
Estes empreses pressionen cada vegada més per a traure beneficis i intenten imposar
el cultiu d’estes varietats en tot el món.
El que passa és que el món no s’alimenta amb estes varietats, ni l’agricultura se sustenta
a colp de patents.
Els organismes modificats genèticament (OMG) també són un atemptat a l’agricultura
camperola. Els OMG són molt perillosos des del punt de vista ambiental, ja que el
transgen pot passar a espècies emparentades, tant silvestres com cultivades, són cultius
altament dependents de plaguicides i herbicides. Des d’un punt de vista agronòmic,
són llavors que estan patentades, amb la qual cosa no es poden tornar a plantar,
ni per descomptat intercanviar.

93/94 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
Les dones són ancestrals coneixedores del maneig i la gestió de les llavors, de guardar-les
i transmetre-les de generació en generació, i moltes han obtingut els seus ingressos sobre
la base d’este ofici.
La tecnologia i els drets de propietat intel·lectual, per tant, constituïxen un altre dels
instruments per a expulsar les dones de la producció d’aliments.
PROBLEMES EN LA SALUT DE LES DONES
El model que regix la producció d’aliments a nivell mundial ocasiona també greus problemes
de salut en les dones. Són escassos els estudis sanitaris realitzats des d’una perspectiva
de gènere, especialment els estudis toxicològics que analitzen les dosis tòxiques d’un
producte.
Podem classificar els danys a la salut femenina en diferents categories:
Biològics:
L’ingent ús de productes agroquímics en l’agricultura industrial està provocant múltiples
problemes de salut. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que en la primera
meitat dels anys noranta es van produir de 2 a 5 milions de casos d’enverinament per plaguicides,
dels quals 40.000 van ser mortals. En el cas de les dones, els efectes nocius es
veuen intensificats per la seua relació directa amb els productes generats per a consum
humà en el sistema agrari.
• Problemes reproductius, avortaments, malformacions fetals, esterilitat, modificacions
genètiques en els períodes de gestació. Com a exemple de l’efecte
nociu dels agrotòxics sobre la salut de les dones, els trastorns provocats per
l’exposició a xenoestrògens (substàncies químicament similars a les hormones
femenines).
Personals:
Moltes dones que treballen assalariades a explotacions convencionals basades en el monocultiu
realitzen jornades laborals molt llargues, cosa que provoca situacions d’estrés
per la impossibilitat de conciliació amb la vida familiar. Sovint no disposen de temps per
a cuidar l’alimentació durant la jornada.
Ambientals:
Els mètodes de producció provoquen inseguretat alimentària i contaminació de les fonts
de subsistència de moltes dones del món.
MERCATS GLOBALS
• Càncer, problemes respiratoris, dermatològics, etc.
• Enverinaments, la qual cosa provoca que la cadena de cures familiars es veja
afectada i les fonts d’ingressos disminuïdes, les dones no poden realitzar el
treball domèstic, ni tampoc accedir o continuar en el mercat laboral.
Les lleis que regixen el comerç mundial han potenciat el lliure comerç i els canals llargs
de comercialització, en contra d’un comerç més local.
La visió que homes i dones han anat construint al voltant de l’agricultura no és la mateixa.
De manera general, les dones han considerat l’activitat agrària com a font d’alimentació,
mentre que els homes l’han considerada més prompte com una font d’ingressos, implicant-se
especialment en la distribució i la comercialització dels productes derivats de les
activitats agràries, i de fet el comerç dels aliments processats és actualment un dels filons
més rendibles que hi ha.
Les dones camperoles tendixen a desenvolupar models de producció més per a l’autoconsum
o per a la venda en mercats locals, tot fomentant models més acords amb la sobirania alimentària,
el que passa és que estos xicotets negocis locals no poden competir amb les

95/96 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
grans empreses comercialitzadores i distribuïdores que actualment envaïxen el mercat, i
que deixen sense treball centenars de dones.
A més, els productes obtinguts d’una agricultura familiar desenvolupada per moltes dones
no complixen les exigències i els cànons del mercat. Hem d’aprofitar això com una cosa
positiva per a desenvolupar canals curts de comercialització i de venda local, i d’esta manera
lluitar contra les polítiques neoliberals de distribució i consum.
PROPIETAT DE LA TERRA
Hi ha un gran buit pel que fa a censos i estadístiques que reflectisquen la perspectiva de
gènere, molts dels quals encara no inclouen la variable «sexe» en el qüestionari del cens.
En molts censos no es pregunta qui a la casa és el propietari legal i pocs indaguen sobre la
forma en què es va adquirir la propietat de la terra. Per tant, el primer fet amb el qual
hem d’enfrontar-nos a l’hora d’analitzar la situació és una gran falta de dades precises.
L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) va llançar
el 16 de febrer del 2010 una nova base de dades que exposa els principals obstacles per
al desenvolupament rural, sobretot pel que fa a les desigualtats entre homes i dones en
l’accés a la terra. Per a la realització d’esta base de dades es van consultar les autoritats
nacionals d’estadística, universitats i organitzacions de la societat civil de 78 països
(http://www.fao.org/gender/landrights/es/home/).
Alguns estudis apunten que les dones produïm el 70% de l’alimentació en la majoria dels
països, el 50% a nivell mundial, i que tan sols disposem de l’1% de la terra, a més som titulars
de finques de menor grandària que els homes.
La propietat de la terra és un punt clau per a l’empoderament i l’autonomia de les dones
i per a la defensa dels seus drets econòmics i socials, així com els de les seues famílies.
Hi ha factors socials, econòmics, polítics i culturals que exclouen les dones del control i
la propietat de la terra.
Pràctiques d’herència
Hi ha múltiples pràctiques d’herència segons les diferents cultures, però a grans trets
o resulten discriminatoris per a les dones (viudes i filles) o, en el cas d’emprar-s’hi
sistemes hereditaris igualitaris o bilaterals, hi ha el biaix de gènere en relació amb els
rols de gènere, i la dona és vista principalment com a mestressa, a pesar de la seua
contribució a l’agricultura, la qual és definida com a ocupació masculina. La falta de
reconeixement social del treball de la dona en l’agricultura pot servir com un mecanisme
d’exclusió de les dones davant dels seus drets de propietat a la terra. La divisió del
treball es reflectix en la composició de l’herència amb les filles que hereten animals,
béns domèstics, diners en efectiu o l’habitatge; mentre que la terra es concentra pel
costat de la línia dels barons.
Pèrdua de drets en el matrimoni
La representació de la llar era exclusiva del marit, qui manejava el patrimoni conjunt
i el patrimoni individual de l’esposa. El privilegi masculí d’administrar els béns durant
la unió, encara hui avalat per la cultura, contribuïx a explicar la bretxa de gènere en
la propietat.
Compra de terres
Les dones han tingut la compra de terres menys accessible en no disposar
d’independència econòmica i tindre un menor accés a crèdits.
En les comunitats camperoles regides per la tinença comunal de la terra els usos i costums
tradicionals discriminen la dona i el resultat és que, en la majoria d’aquelles,
se’ls nega el dret efectiu a la terra.

97/98
Polítiques i reformes agràries
Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
Han exclòs durant molt de temps i en molts llocs la dona, ja que l’agricultura ha estat
construïda socialment com una activitat masculina, sense tindre en compte el treball que
les dones aporten. El treball de les dones és invisible i no reconegut socialment, la qual
cosa els impedix ser-ne beneficiàries directes.
Un pas important cap a la justícia social amb equitat de gènere han estat els canvis en
les normes legals, quant als drets de propietat. Estes reformes, portades a terme en el
curs de més d’un segle, han ampliat substancialment els drets de propietat de la dona
(Convenció contra l’eliminació de tota forma de discriminació de la dona i les diferents
conferències de l’ONU).
Però estos canvis han estat insuficients per anivellar la distribució desigual de la propietat
entre homes i dones. A causa de la concentració dels béns en mans masculines, cal assegurar
un dret més ampli a l’herència per part de les viudes i filles, com també alterar les
normes socials perquè la igualtat de gènere a nivell formal es traduïsca en una igualtat
de gènere real, quant a la distribució de propietat, i s’avance per esta via en la justícia
de gènere.
Actualment ens enfrontem a un altre problema. Moltes dones llauradores i indígenes són
expulsades diàriament de les terres per les polítiques de concentració i destrucció portades
a terme per les transnacionals en connivència dels governs nacionals i locals.
GESTIONANT LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA: DONES COM A AGENTS ACTIUS EN EL DESEN-
VOLUPAMENT RURAL
Les desigualtats de gènere en el món rural han estat assenyalades entre les més dures de
les relacions socials que afecten la societat i especialment les dones (com ho va assenyalar
el 1996 el Moviment de Treballadors Rurals Sense Terra), especialment perquè les dones
no són considerades encara ni com a actores econòmiques, ni com a productores de sabers
i coneixement, ni com a subjectes sociopolítics.
El que diferencia les dones rurals de les urbanes és que no només treballen per a la
família, com fan totes, sinó que treballen en la família. Un exemple és el treball en
agricultura i ramaderia en qualitat d’ajuda familiar, pel qual no se les considera ni
econòmicament ni socialment ni políticament.
Les dones, no obstant això, tenen un paper clau com a generadores de discursos alternatius
sobre la ruralitat a partir de la revisió crítica de la seua pròpia història.
Les dones rurals encara viuen les conseqüències d’una invisibilització i una desvalorització
històrica que no reconeix els seus sabers, les seues funcions, les seues competències,
la seua opinió ni la seua veu. Ha avançat més la dona en el món rural que les
polítiques del món rural. El món rural acull el 20% de la població mundial i ocupa el
80% del territori.
La incorporació de l’enfocament de gènere en el desenvolupament rural s’ha convertit
en determinant per dues raons: a) es tracta de territoris més tradicionals, i
intensament afectats pels contrastos i desigualtats de gènere en l’accés, distribució
dels recursos i beneficis derivats del desenvolupament; i b) donades les condicions i
l’organització de la producció i de la vida domèstica, el grau d’aïllament que patixen
les dones és molt elevat
PRODUCTORES DE SABERS
Les dones han estat històricament vinculades al descobriment, investigació i creació
de l’alimentació, des de la invenció de l’agricultura.
Han experimentat, hibridat llavors, seleccionat el comestible del no comestible, preservat
aliments, inventat i refinat la dietètica, la culinària i els seus instruments. Tenen una
llarga tradició de recol·lectar, escollir i propagar varietats de llavors per als seus usos
alimentaris i medicinals. Són les protectores primàries dels recursos genètics i de la biodiversitat
al món. Han desenvolupat mecanismes de producció, processament, distribució,
tot i la seua contínua invisibilització.

99/100 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
Són les dones les que han realitzat un minuciós i silenciós treball que ha permés conservar
les llavors i les plantes amb les quals després es feien remeis curatius, artesania, plats
culinaris, etc.
La valoració dels sabers i coneixements de les dones en l’agricultura, l’alimentació i la
gestió de la vida implica la transformació dels estereotips generats pel capitalisme i el
patriarcat perquè elles puguen, per fi, arribar a la seua condició de subjectes i continuar
ampliant i aplicant els seus sabers i coneixements.
La no valorització de tals sabers provoca que estos es perden, ja que les dones posseïdores
d’estos coneixements van envellint i hi ha poques joves que decidixen continuar estes
funcions en no estar reconegudes ni visibilitzarse.
GESTIONANT LA BIODIVERSITAT
Hi ha una important i estreta relació entre biodiversitat i alimentació: si ens referim a
una alimentació saludable i equilibrada entren en joc nombroses famílies, espècies i varietats
tradicionals de cada zona, adaptades a les condicions climàtiques de cada lloc i que
han estat la base de l’alimentació i de la gastronomia tradicionals.
Actualment només onze espècies proporcionen el 75% del consum global de calories. Això,
junt amb les qüestions relacionades amb les llavors i els OMG, està provocant una pèrdua
de biodiversitat agrícola i, per tant, una pèrdua d’opcions futures d’alimentació.
És per això de vital importància la conservació de les sements d’estes varietats tradicionals
o locals, però també dels coneixements associats a elles sobre el seu cultiu, la seua
conservació sobre les seues característiques culinàries.
En este aspecte cal reconéixer la tasca creativa de les dones en la creació d’aliments
nutritius i de qualitat. Les dones mantenen autèntiques reserves de la biodiversitat:
un estudi realitzat a Àsia assenyala que seixanta horts d’una mateixa aldea albergaven
dues-centes trenta espècies vegetals diferents, on la diversitat en cada horta
era de quinze a seixanta espècies.
Però el mateix passa en relació amb la ramaderia. Les dones fomenten la conservació
de races de bestiar autòctones, molt rústiques i ben adaptades a les condicions
particulars de cada comarca o regió. Este tipus d’activitats contribuïx a preservar el
paisatge i la biodiversitat natural del territori, però també la biodiversitat cultural
associada.
ACTORES ECONÒMIQUES
Si fem referència al concepte de feminització de la pobresa, dins de l’ajustament neoliberal
cal considerar:
• Les diferències objectives entre homes i dones pel que fa a l’accés al treball, el
salari i els drets laborals.
• Les diferents maneres que homes i dones experimenten la pobresa.
• Les dones són considerades una força laboral secundària, usada pel sector empresarial
per abaratir costos.
Les situacions laborals en les quals es poden trobar les dones rurals rarament són úniques,
on més freqüent és la compatibilització de diverses situacions laborals o activitats a temps
parcial. És per això que les dones han demostrat ser una mà d’obra flexible, adaptativa i
pluriactiva, la qual cosa possibilita la continuïtat de moltes empreses familiars.
En general les funcions econòmiques de les dones en el món rural es poden dividir
en:
• Ajuda familiar. L’enfocament d’ajudants del negoci familiar és la situació més feminitzada.
Col·laboradora improductiva des de la perspectiva neoliberal, sense cap remuneració econòmica,
ni reconeixement, l’explotació agrària familiar és on millor es reflectix la confusió entre el
treball domèstic reproductiu no remunerat i el treball remunerat productiu. En el cas

101/102 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
d’explotacions de reduïda grandària, el treball de la dona resulta crucial. En qualitat
d’ajuda familiar, les dones realitzen jornades excessivament llargues, i això desemboca
en problemes de salut, baixa autoestima per la falta de reconeixement i falta de temps
per a formació. A més, comporta una falta d’independència econòmica que resulta ser un
punt clau quan es parla de qüestions de violència de gènere.
• Titulars d’una activitat econòmica: este estatus no significa que dirigisquen la finca
agrícola o ramadera, ja que, sovint, són els marits o companys els qui ho fan. Les explotacions
agràries que regenten tenen una grandària inferior a la mitjana, això ha
fet que les dones generen noves fonts d’ocupació alternatives a l’activitat agrària, en
tractar-se d’activitats que coincidixen amb les seues preferències, pel fet d’estar relacionades
amb els sabers tradicionals. Per exemple, el turisme rural. Les dones viuen
esta activitat com una extensió del seu treball domèstic: transformació artesanal, xicotetes
indústries agroalimentàries, recuperació d’oficis artesanals, etc.
• Assalariades: les dones que treballen com a assalariades al camp són contractades en
períodes de temps discontinus, a causa dels monocultius, que tenen alts en determinades
temporades d’elevada demanda de mà d’obra i períodes d’inactivitat. En la realització
d’este tipus de treballs, en la seua majoria «no qualificats», reben salaris molt
inferiors a la mitjana masculina. Solen ser tasques eventuals en el cultiu, manuals o en
la transformació de productes.
Per al treball de temporeres es preferixen dones i moltes són immigrants de molt diversos
orígens socials, edats i càrregues familiars, que les obliguen a tornar als seus països una
vegada finalitzada la campanya. Estes constituïxen el col·lectiu més desfavorit, patixen
impagaments, malalties laborals no reconegudes, acomiadaments en cas de malaltia perllongada.
A més, si han subscrit un contracte, este els impedix moure’s lliurement pel
territori per a buscar altres treballs. La majoria no coneixen els seus drets com a treballadores
i no s’atrevixen a denunciar les situacions irregulars.
SUBJECTES SOCIOPOLÍTICS
Les estadístiques que hi ha sobre la situació real de les dones en el món rural són reduïdes
i parcials, es limiten a una sèrie de dades demogràfiques i macroeconòmiques.
Dos factors influïxen en la invisibilitat estadística: un, l’ús de categories pensades
per a un model masculí d’inserció laboral; i dos, el difícil reconeixement que en determinats
contextos tenen les mateixes dones de la seua pròpia activitat, és a dir
l’autoreconeixement. Això passa sobretot si estes no estan inscrites com a titulars de
l’explotació o realitzen treballs de manera no regularitzada dins del negoci familiar,
d’esta manera queden fora de les estadístiques oficials.
Les dones continuen quedant fora de tots els processos de presa de decisions en els
casos de reforma agrària. Afortunadament en el món rural ja fa temps que van sorgir
moviments sindicals, indígenes, i apareix la lluita dels llauradors, en la qual la dona
no queda totalment al marge i on pren un paper protagonista en molts llocs. Alguns
exemples els podem trobar en Via Camperola, el Moviment dels Sense Terra de Brasil,
i ací en el nostre país va ser fonamental el paper de les dones en sindicats agraris a
Andalusia i a Catalunya.
Les activitats econòmiques generades per les dones de l’entorn rural tenen funcions
clarament socials, fixant població en este àmbit, no permetent la degradació del medi
que es produiria si hi haguera abandó. També exercixen una funció cultural, tot perpetuant
i conservant la gran diversitat de tradicions i sabers populars que sense el seu
protagonisme acabarien perdent-se.
GENERANT ALTERNATIVES
1. Afavorir la incidència política i la participació ciutadana de les dones en els processos
de presa de decisions.
La reivindicació de la igualtat de gènere en el conjunt del planejament i la presa de
decisions relacionades amb l’agricultura i l’alimentació, cosa que inclou la seua participació
en els dissenys estratègics per a la preservació de les llavors i altres sabers i
coneixements.

103/104 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
Assolir una participació equitativa en els espais de presa de decisions, ja que la representació continua
sent clarament desigual, també dins de les mateixes organitzacions sindicals.
2. Reconstruir les relacions camp-ciutat sobre la base dels principis d’igualtat social, equitat
de gènere i participació.
La sobirania alimentària només s’assolirà si aconseguim una sobirania econòmica, política
i cultural al marge del sistema econòmic capitalista mundial, nous processos de desenvolupament
locals, participatius i horitzontals.
El progrés en el món rural s’ha desenvolupat des de la globalització i la industrialització i
és necessari donar un gir i revaloritzar les pràctiques agrícoles tradicionals que han estat
devaluades econòmicament i socialment, sobretot per a les dones.
3. Sensibilitzar i fomentar models de producció i consum i comercialització més justos
socialment i ambientalment.
Models basats en els recursos endògens, en equilibri amb la naturalesa, la cultura i les tradicions
locals. Sistemes de consum local que lluiten contra els monocultius, els transgènics
i l’ocupació de productes químics de síntesi.
Prendre el control de les nostres pròpies activitats econòmiques des de les llavors fins la
comercialització.
4. Accés i presa de decisions sobre els recursos.
Defensa de les llavors locals amb una participació més igualitària d’homes i dones en els
processos de reproducció, multiplicació i intercanvi.
Assolir la igualtat entre homes i dones exigix una transformació en l’accés de la dona tant
a la propietat com al poder. La propietat de recursos és important per a establir igualtat
real i anar més enllà de la igualtat formal o normativa entre homes i dones.
5. Polítiques de conciliació que partisquen d’una redefinició del contracte social entre
homes i dones.
Trencar la dicotomia productiu/reproductiu: les activitats en la seua dimensió reproductiva
i no remunerada han de ser activitats assumides com una responsabilitat de tota la societat
i no només de les dones.
6. Regularitzar i controlar la situació de les dones immigrants temporeres i la informació
i lluita pels seus drets
7. Desenvolupament d’infrastructures en el món rural que permeten la conciliació de
la vida.
Les zones rurals han d’estar abastides de serveis socials bàsics, ja que només d’esta
manera es podrà aconseguir que les dones alliberen part del seu temps i puguen emprar-lo
en altres qüestions com ara la formació.
AGRICULTURA-RAMADERIA ECOLÒGIQUES I GÈNERE
Definim l’agricultura i la ramaderia ecològiques com un conjunt de tècniques agràries
que exclou l’ús de productes químics de síntesi, com ara fertilitzants, pesticides, fàrmacs,
etc., amb l’objectiu de preservar el medi ambient, mantindre i augmentar la
fertilitat del sòl i proporcionar aliments amb totes les seues propietats naturals, mitjançant
l’ocupació de varietats locals. Per tant, és un mètode de producció que genera
autosuficiència i no dependència de les grans multinacionals dels agroquímics
Alguns estudis demostren que la participació de les dones en este tipus d’agricultura
és major que en la convencional. Este procés tendix a augmentar, mentre que la participació
femenina en el conjunt del sector a penes ha variat: el 1989 el percentatge de
dones titulars dedicades a l’agricultura convencional era del 23.8%, el 1995 representava
un 23.6% i el 1997 un 24.6% (segons el Cens Agrari del 1989 i les Enquestes sobre

105/106 Deteriorament ambiental i feminització de la pobresa
Estructura de les Explotacions Agrícoles dels anys 1995 i 1997, respectivament), unes xifres
que són sempre inferiors al 27.8% que representen les dones dedicades a l’agricultura
ecològica.
La feminització de l’agricultura i la ramaderia biològiques és major en les regions on el
sector agrari ha tingut una acusada feminització, que solen coincidir amb zones més agrestes
on la mecanització és complicada.
Però també s’ha vist que els projectes d’agricultura ecològica encapçalats per dones
són més nombrosos en llocs on l’associacionisme femení és més actiu..
A les regions de països enriquits la relació entre dones i agricultura ecològica s’establix
fonamentalment a través del consum, ja que continuen sent elles qui de manera majoritària
prenen les decisions sobre els aliments a consumir, tant a nivell personal com, principalment,
familiar
Les dones, com a principals protagonistes de l’adquisició d’aliments ecològics, en general,
declaren ser partidàries dels mateixos per motius de salut pròpia i familiar, però els elevats
preus i el difícil accés a estos productes (pel que fa als peribles) les limita bastant.
Un dels punts crítics que tenim en agricultura ecològica és l’actual legislació CEE/834/2007:
no fa cap tipus de referència a qüestions d’equitativitat i igualtat, eliminació de jerarquies;
tampoc no intenta promocionar canals curts de comercialització; obliga a usar llavors
certificades, amb la qual cosa continuem amb el mateix problema respecte al tema
del lliure accés al material genètic.
Això passa amb la majoria de normativa que regula la producció ecològica a nivell mundial,
per la qual cosa molts agricultors i agricultores que no estan d’acord en introduir
els productes ecològics també en el mercat global estan desenvolupant processos participatius
dins de l’agroecologia, tenint en compte també aspectes socials i d’equitat de
gènere i desenvolupant sistemes propis de certificació social.
BIBLIOGRAFÍA
DEERE, C. D. y LEON, M. (2002): Género, Propiedad y Empoderamiento: Tierra, Estado y Mercado
en América Latina, Universidad Nacional Autónoma México/Facultad Latinoamericana de Ciencias
Sociales (FLACSO), México.
AZNAR MARQUEZ, J (2009): Desarrollo y trabajo de las mujeres en el medio rural, Icaria,
Barcelona.
ACSUR-Las Segovias y Hegoa (2010): Abriendo la mirada a la interculturalidad, pueblos
indígenas, soberanía alimentaria y educación para la paz.
LINKS d´INTERÉS
www.viacampesina.org

107/108
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
1.INTRODUCCIÓN
1 Asociación Chipko.
DONES, AIGUA I SALUT.
TRES TEMES CLAU
EN LA FEMINITZACIÓ
DE LA POBRESA
Verónica Orosa Monteso 1
Quan parlem de feminització de la pobresa ens referim a un procés que reflectix de manera
global les desigualtats existents entre el gènere femení i el masculí, és per això que
en este article partiré de conceptes molt amplis per arribar, a poc a poc, a aspectes locals
imprescindibles a l’hora d’actuar en l’aplicació de models de desenvolupament eficaços
i equitatius. Anirem desgranant diversos punts clau per a poder entendre com influïx
l’accés a l’aigua, la salut i les relacions de gènere en diferents entorns en els quals les
dones es troben en clara desigualtat a l’hora d’abordar actuacions per a la lluita contra la
pobresa. Així arribarem a la proposició d’algunes recomanacions que, des d’un punt de vista
ecofeminista, l’Associació Chipko considera fonamentals per tal d’abordar actuacions
relacionades amb l’accés a l’aigua i a la salut amb perspectiva de gènere.

109/110
Durant molts anys el sistema patriarcal i el model neoliberal han prevalgut sobre qualsevol
altra forma de desenvolupament humà. L’herència que s’ha obtingut ha estat un planeta
en el qual de manera més que freqüent ens trobem situacions en les quals dones, naturalesa
i països del Sud es veuen sotmeses i al servei dels antulls i moviments dels mercats 2 .
En conseqüència, s’ha generat un model de pensament dicotòmic i jeràrquic 3 on preval la
producció sobre la reproducció, raó sobre emoció, públic sobre privat, competició sobre
cooperació i així un llarg etcètera que ens deixa un balanç en el qual tot allò que permeta
l’acumulació de capital té avantatge sobre la cobertura de les necessitats bàsiques, en
ocasions sobre els drets humans i la sostenibilitat de la vida 4 .
La supremacia de la sobreexplotació natural, la desigual distribució de la riquesa global
i la subordinació de les dones ens sumixen en un context de crisis a les quals cal
prestar especial atenció i abordar de manera holística, alguns apunts sobre estes crisis
ens ajudaran a continuar desgranant el problema que ens pertoca en este article:
Crisi ambiental
Fa referència a l’esgotament dels recursos naturals per una extracció il·limitada d’estos
i la manca de càlculs que dimensionen la capacitat d’acollida i regeneració que té el
planeta dels recursos extrets. Dins d’esta crisi trobem dues subcrisis de gran importància
en l’actualitat: l’energètica, l’exemple més obvi de la qual és l’esgotament de
reserves petrolieres; i l’alimentària, en la qual l’augment de la demanda dels biocombustibles,
dels preus de fertilitzants, la variació de les dietes als països rics i d’IDH
mitjà o la liberalització del mercat de llavors han produït un augment en el preu dels
aliments que per a molts pobles no és abastable.
2 Mies, M. (1988) Women: The Last Colony.
3 Ecologistas en Acción (2008). Tejer la Vida en Verde y en Violeta
4 Pérez Orozco, A. (2004) ¿Hacia una Economía Feminista de la Sospecha?
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
Crisi de les cures
La parella heterosexual amb un estricte repartiment de rols home guanyador del pa/
dona mestressa de casa funcionava com a base sobre la qual s’erigia l’estructura del
mercat laboral i de l’estat del benestar 5 . La incorporació de la dona al mercat laboral
produí que els espais de les cures quedaren, en part, desatesos, en no incorporar-se
els homes a les tasques de cures. En l’actualitat això provoca un gran nombre de situacions
d’exclusió social per a aquelles persones que requerixen atencions especials.
El problema, fins ara, s’ha estat resolvent gràcies a persones, dones majoritàriament,
que han migrat, normalment des de països del Sud, per a cobrir els espais de cures
que han quedat buits. D’esta manera s’ha generat una cadena global de cures que pot
conduir a situacions de dependència en les destinacions d’estes dones i d’abandó en
els seus països de origen.
Crisi financera
L’actual composició institucional dels mercats, la desregulació prevalent en estos i
l’enorme disponibilitat de liquiditat en mans privades han limitat fins i tot l’acció concertada
dels governs nacionals. Alhora que la multiplicació de crisis financeres nacionals
ha portat a l’esgotament del model d’estabilització promogut pel Fons Monetari
Internacional i les polítiques econòmiques dels mateixos Estats nacionals 6 .
Per a exemplificar les conseqüències d’un sistema que funciona basant-se en l’obtenció
de lucre i en el qual els ingressos i tornades no es porten a terme de manera equitativa
és necessari ressenyar algunes dades i xifres publicades per diversos mitjans i en
diferents àmbits:
5 Pérez Orozco, A. (2006). Amenaza tormenta: la crisis de los cuidados y la reorganización del sistema económico.
6 Girón, A.; Correa, E. Mercados financieros globales: desregulación y crisis financieras

111/112
• El 70% de les pobres del planeta són dones 7 .
• El 10% dels caps d’Estat al món són dones 8 .
• El 3% de les 1.000 empreses més poderoses del món tenen una dona com a presidenta.
• Les dones guanyen un poc més del 50% del que guanyen els homes al món.
• De les 3.000 milions de persones ocupades al planeta el 40% són dones i el 60% homes.
• Les dones realitzen les 2/3 parts del treball al món, produïxen el 50% dels aliments del
planeta i a penes perceben el 10% dels ingressos mundials 9 .
• Al món només l’1% de la propietat de la Terra està en mans de dones 10 .
• Les dones produïxen entre el 60% i el 80% dels aliments en la majoria dels països en
desenvolupament.
• 1.100 milions de persones no tenen accés a l’aigua potable 11 .
• 2.400 milions no disposa d’instal·lacions sanitàries adequades.
• Al voltant de 6.000 xiquets/tes moren cada dia per malalties relacionades amb l’aigua
i la falta de sanejament..
7 Fuente: ONU
8 Fuente: Forbes (07/10/2010)
9 Fuente: Campaña de la ONU 2005
10 Fuente: FAO Focus
11 Fuente: UN World Water Assessment Programme
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
• El 80% de les malalties dels països empobrits és a causa del consum d’aigua no potable
i d’insalubritat.
• Els països amb més desigualtats de gènere coincidixen amb els més pobres i amb
els que tenen un menor accés a aigua i sanejament 12 .
A la llum d’estes dades s’observa la clara desigualtat existent entre homes i dones i
països enriquits i empobrits a nivell planetari. Un detall, almenys curiós, de les xifres
que es reflectixen en este apartat són els organismes que les publiquen: UNWAP, FAO,
UNICEF, si ens hi fixem, estos mateixos organismes són els que l’any 2000 van promoure
els 8 Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Objectius que, observats des d’una
perspectiva integral, ens poden dur a comprendre com, assegurant la consecució de la
meta 10 (reduir a la meitat per a l’any 2015 el percentatge de persones que no disposen
d’aigua potable i serveis de sanejament segurs) i de l’objectiu 7 (garantir la sostenibilitat
del medi ambient), es podrien complir, en bona part, els objectius 2 (Educació
Universal), 4 (reduir la mortaldat infantil) i 5 (millorar la salut materna).
Durant el que queda d’article analitzarem diversos aspectes que ens duran a comprendre
per què l’educació, la salut de les dones i la salut de la infància estan directament
relacionades amb l’abastiment d’aigua i l’accessibilitat a serveis de sanejament segurs.
12 Unicef, Gender and Water Alliance, WEDC (2006). Agua, Saneamiento e Higiene. Para Ellas, el Tema Crucial.

113/114
2.CONCEPTES BÀSICS
Perspectiva de gènere
El 1949 Simone de Beauvoir incorpora en el seu llibre El segon sexe la paraula gènere.
El gènere, com a categoria social, és una de les contribucions teòriques més significatives
del feminisme contemporani, sorgix per a explicar l’existència de desigualtats
entre homes i dones, on s’atribuïxen característiques psicològiques i socioculturals a
cadascun dels sexes per a cada moment històric i en cada societat 13 .
La perspectiva de gènere implica:
a) identificar les relacions desiguals de poder que es donen entre gèneres;
b) que les relacions de gènere es construïxen històricament i socialment per les persones;
c) que estes relacions interaccionen amb altres factors socials com ara l’ètnia, religió,
edat, condició sexual, etc.
La perspectiva de gènere és un concepte teòric científic que s’aproxima a la realitat
des de la mirada a ambdós sexes. Servix per a identificar les desigualtats de gènere
en tots els àmbits de la vida: cultura, família, treball, escola, amistat, etc. I permet
prendre mesures per arribar a l’equitat de gènere.
Equitat de gènere
Tracte imparcial de dones i homes, segons les seues necessitats respectives, ja siga
amb un tracte equitatiu o amb un diferenciat però que es considera equivalent pel que
13 Gamba, S. (2008). Diccionario de estudios de Género y Feminismos. Ed. Biblos
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
fa als drets, els beneficis, les obligacions i les possibilitats. En l’àmbit del desenvolupament,
l’objectiu d’assolir l’equitat de gènere sovint exigix la incorporació de mesures
específiques per a compensar els desavantatges històrics i socials que arrosseguen
les dones 14 .
Aigua
L’aigua és un recurs natural limitat i un bé públic fonamental per a la vida i la salut.
El dret humà a l’aigua és indispensable per a viure dignament i és condició prèvia per
a la realització d’altres drets humans 15 .
Dret humà
Kofi Anan, el 2005, va definir els drets humans així: «Els drets humans són el fonament
de l’existència i coexistència humanes. Són universals, indivisibles i interdependents.
I es troben en el cor de tot el que Nacions Unides aspira a aconseguir en la seua missió
global de pau i desenvolupament».
Aigua per a la Vida
Partint de la pregunta què és l’aigua per a la vida?, de la manera més simple, podíem
transformar el mateix concepte d’aigua «per a la vida» en un altre, molt més aclaridor,
que seria «aigua per a poder viure». I d’ací ens sorgiria una altra pregunta, que
és: «per a poder viure qui?». I ací cal començar a delimitar la resposta per a poder
construir la definició que ens pertoca. La resposta triada més senzilla seria: Per a poder
viure les persones, totes les persones 16 .
14 IFAD (2003)
15 Consejo Económico y Social de Naciones Unidas (2002).
16 Sandín, M. (2008). Agua para la Vida

115/116
Salut
Estat de complet benestar físic, mental, espiritual, emocional i social, i no solament
l’absència d’afeccions o malalties. La salut implica que totes les necessitats fonamentals
de les persones estan cobertes: afectives, sanitàries, nutricionals, socials i
culturals 17 .
3.AIGUA, DONES I SALUT
3.1.AIGUA
Disponibilitat
L’aigua és l’element més abundant de la terra, però només un 2,5% és dolça i està distribuïda
segons es mostra en la gràfica 1. Del total d’aigua no salada, l’ésser humà pot
aprofitar l’aigua de llacs, embassaments i rius i part de la subterrània.
17 La Organización Mundial de la Salud (OMS), 1946.
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
Fig.1. Distribució
d’aigua dolça al
món.
La seua distribució no és igual en tots els continents. En la figura 2 podem observar com
es repartix l’aigua disponible al planeta, cal destacar la situació asiàtica, on l’aigua disponible
per persona és molt menor que en la resta dels continents. A més, hi ha enormes
variacions en la precipitació i evaporació, segons les zones geogràfiques continentals on
ens posicionem.
Fig.2. Distribució
d’aigua dolça disponible
per continent.
La precipitació constituïx la principal font d’aigua per a tots els usos humans i ecosistemes.
Esta precipitació és arreplegada per les plantes i el sòl, s’evapora en l’atmosfera
mitjançant l’evapotranspiració i corre fins la mar a través dels rius o fins els llacs i zones
humides. L’ésser humà extrau un 8% del total anual d’aigua dolça renovable (llacs,
rius, embassaments i part de les subterrànies) i s’apropia del 26% de l’evapotranspiració
anual i del 54% de les aigües de vessament accessibles. El control que la humanitat
exercix sobre les aigües de vessament és ara global i l’home ocupa actualment un paper
important en el cicle hidrològic. El consum d’aigua per càpita augmenta (a causa
de la millora dels nivells de vida), la població creix i en conseqüència el percentatge
d’aigua objecte d’apropiació s’eleva. Si se sumen les variacions espacials i temporals

117/118
de l’aigua disponible, es pot dir que la quantitat d’aigua existent per a tots els usos
està començant a escassejar i això ens podria dur fins a una greu crisi de l’aigua 18 .
Contaminació i canvi climàtic
Al voltant de dos milions de tones de residus són llançats diàriament a l’aigua, incloenthi
residus industrials i químics, abocaments humans i restes agrícoles (fertilitzants, pesticides
i residus de pesticides). Es calcula que la producció global d’aigües residuals és
d’aproximadament 1.500 km3. Assumint que un litre d’aigües residuals contamina huit
litres d’aigua dolça, la càrrega mundial de contaminació pot ascendir actualment a 12.000
km3. Com sempre, les poblacions més pobres resulten les més afectades, amb un 50% de
la població dels països en desenvolupament exposada a fonts d’aigua contaminades.
Amb una tendència perceptible cap a condicions meteorològiques extremes més freqüents,
és probable que les inundacions, sequeres, allaus de fang, tifons i ciclons augmenten.
És possible que disminuïsquen els cabals dels rius en períodes de flux escàs i
la qualitat de l’aigua empitjorarà, sens dubte, a causa de l’augment de les càrregues
contaminants i de la temperatura de l’aigua. Les estimacions recents suggerixen que
el canvi climàtic serà responsable de prop del 20% de l’increment de l’escassesa global
d’aigua.
3.2 AIGUA, DONES I POBRESA
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
En moltes cultures del món són les dones les qui s’encarreguen del proveïment d’aigua
per a la cobertura de les necessitats bàsiques, i per tant per al sosteniment de la vida.
El contacte diari amb l’aigua fa estes dones molt més vulnerables davant de situacions
de contaminació o de catàstrofes naturals, Khosla i Pearls van afirmar el 2003 que la
18 ONU (2003). Agua para Todos, Agua Para la Vida. Informe de las Naciones Unidas Sobre el Desarrollo de los Recursos Hídricos en el Mundo. Programa para
la Evaluación de los recursos hídricos.
contaminació i la falta d’accés a l’aigua multipliquen el cicle de pobresa, les malalties
transmeses per l’aigua i les inequitats de gènere.
Però i què és ser pobre?
Pobresa, segons la GWA, és un «fenomen multidimensional i geogràficament específic,
que varíia amb l’edat, la cultura, el gènere i altres característiques socioeconòmiques»
19 .
19 Gender and Water Alliance (2007). Género, Agua y Pobreza.
Fig.1. Distribució de agua dulce en el mundo

119/120
Però la ideologia del desenvolupament declara les economies de subsistència com a
pobres, en el sentit d’estar privades d’alguna cosa perquè no participen majoritàriament
en l’economia de mercat i no consumixen mercaderies produïdes per al mercat
i distribuïdes a través d’este, encara que potser estan satisfent eixes necessitats mitjançant
mecanismes d’autoproveïment. La subsistència, percebuda culturalment com
a pobresa, no necessàriament implica una baixa qualitat de vida material. Així és i podem
recórrer a alguns exemples que ens demostren com sovint sostenibilitat, qualitat
i salut van lligades a este tipus d’economies. Les cases de bambú o fang, en compte
de les construïdes amb ciment, són climàticament més confortables, els materials són
renovables i respecten molt més la capacitat de regeneració del medi; a més, sovint
les fan més resistents a determinats fenòmens climàtics extrems com ara les ones de
calor. Les dones que utilitzen roba de fibra natural en lloc de materials sintètics també
són considerades pobres, però els seus teixits són molt més resistents. El mill des del
punt de vista nutritiu és molt superior als aliments processats 20 . El concepte de desenvolupament
predominant patrocina un estil de vida que sovint ha generat una menor
disponibilitat d’aigua i de terra fèrtil i menor riquesa genètica.
A més, es pot demostrar que les percepcions de pobresa diferixen entre homes i dones.
Un exemple el trobem en l’estudi publicat per Narayan l’any 2000, dut a terme a
Ghana: pobresa per als homes significava incapacitat de generar ingressos, però per a
les dones la pobresa era inseguretat alimentària.
En el quadre que es presenta a continuació podem observar quines implicacions té la
pobresa i quines són les principals vulnerabilitats de les dones davant d’esta situació.
20 Shiva, V. (1988). Abrazar la vida. Mujer, ecología y desarrollo.
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
Pobresa
Privació de béns materials
Falta de veu o de poder
Vulnerabilitat davant les crisis
Limitacions per afrontar les
crisis
Falta d’oportunitats
Falta de capacitats
Vulnerabilitat
de les dones
Distribució desigual de l’ingrés
Control sobre propietat
Control ingressos
Accés insums productius
Presa de decisions
Tracte esbiaixat en els mercats
laborals
Falta de drets Exclusió social
3.3. ASPECTE FONAMENTALS DE LA RELACIÓ ENTRE L’AIGUA I LA FEMINITZACIÓ DE LA
POBRESA
1.1.1.Temps
En la majoria de les cultures les dones i les xiquetes s’encarreguen d’aconseguir aigua
per a cuinar, netejar, mantindre la salut i la higiene, cultivar aliments, etc.
El 75% de les dones a Nepal treballen al camp, enfront d’un 48% dels homes. El 99%
d’elles realitzen les tasques domèstiques i el 94% s’encarreguen d’anar a buscar aigua
soles.
A Àfrica i Àsia les dones caminen un terme mitjà de sis quilòmetres per trajecte per
abastir d’aigua els seus nuclis familiars.

121/122
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
A més, el temps que xiquetes i dones invertixen en anar a per aigua és diferent a nuclis
urbans i a les zones rurals, en els primers poden passar hores fent cues a les fonts
d’abastiment d’aigua, però en les segones han de recórrer llargues distàncies per a
buscar aigua. En ocasions empren 4-5 hores en el treball, carregant pesats recipients
que a la llarga els ocasiones severs trastorns físics. A zones àrides i amb forts pendents
el repte és encara més complex.
Les repercussions del temps emprat en la recollida d’aigua són àmplies i es veuen reflectides
en diferents àmbits:
• L’educació es veu afectada en la mesura que el temps que és emprat en el proveïment
d’aigua comunitari és restat d’aquell que hauria de ser dedicat a acudir a l’escola.
Al Marroc es van instal·lar fonts properes d’aigua, el temps per anar a buscar-la va
disminuir en un 50-90% i l’assistència a l’escola augmentà en un 20%.
• L’absència de temps per a implicar-se en tasques productives i de retroalimentació
fa que la generació d’ingressos siga mínima.
• Les activitats polítiques són inabastables i és ací on elles podrien prendre decisions i
implementar mesures acords amb les seues injustes circumstàncies
• No hi ha lloc per a activitats culturals on diversifiquen el coneixement i aprofiten
moments d’oci.
• El descans es veu severament afectat, disminuïxen les hores de somni i apareix esgotament
físic continu, estrés, etc..
L’absència de dones en la presa de decisions conduïx a establir polítiques equivocades i poc
paritàries, deixant de banda les necessitats de les dones i d’aquells que es troben al seu
càrrec. La provisió de fonts locals d’aigua allibera temps de treball de les dones i genera
oportunitats tant directes com indirectes.
1.1.2.Salut
El 80% de les malalties del planeta són d’origen hídric.
3,4 milions de persones moren a l’any de diarrea, malària, anquilostosomiasi, estxistosomiasi,
enverinament per arsènic, hepatitis, còlera, tuberculosi, poliomelitis, amebiasi,
malària, dengue, filariasi, oncocercosi, febre groga, estes són algunes de les malalties més
comunes al món i totes elles són transmeses per l’aigua.

123/124
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
El 15% de les morts maternes es deuen a infeccions puerperals, que són aquelles que apareixen
en els dies que succeïxen al part, la majoria de les quals degudes a condicions antihigièniques
i un control deficient d’infeccions en l’embaràs i el part. El transport de càntirs
contra la cintura augmenta el risc d’avortaments i altres dificultats durant l’embaràs,
les dones embarassades tenen més risc de patir malària severa (més d’un milió de casos a
l’any) i anquilostosomiasi, que provoca baix pes en nàixer i retards en el creixement dels
xiquets.
Apareixen greus trastorns físics, sobretot d’esquena i coll: al Tibet es va iniciar un projecte
que es va denominar «esquenes felices», en esta regió hi ha un tipus de fonts, derivat
del model tradicional, que té una plataforma inclinada a l’altura de la cintura i una aixeta
alta suplementària. L’aigua pot córrer des de la plataforma fins la base al nivell de terra.
Així les dones poden omplir amb aigua atuells de metall de quinze a vint litres sense necessitat
de doblegar la cintura. Estes fonts també són adequades per a les persones amb
dificultats per a encorbar-se o amb lumbàlgia. Gràcies a este disseny, la qualitat de vida
de les pobletanes ha millorat, ja que el transport d’aigua resulta molt menys dificultós.
La seguretat de les dones està exposada en múltiples ocasions al fet d’haver de recórrer
llargues distàncies soles buscant aigua en una font massa allunyada. Enfrontar-se a agressions
físiques i sexuals són riscos que han de córrer cada vegada que ixen a buscar aigua.
Les conseqüències de transversalitzar la salut de les dones en els projectes d’aigua
són altament positives, la millora de la salut i la seguretat de les dones permet la generació
d’ingressos i moltes possibilitats d’eixida del cercle de la pobresa. Comptar
amb una font d’aigua propera reduïx el risc de malaltia durant i després del part, en
possibilitar-se l’accés d’una forma ràpida i senzilla a la higiene. S’anul·len els trajectes
potencialment perillosos per a la seguretat de les dones i es disminuïxen els
riscos. A Tanzània l’augment del cabal de la font d’una comunitat va fer que disminuïren
enormement els abusos. Si a més es planifiquen accions sinèrgiques d’educació i aigua
s’aconseguixen resultats molt més significatius. El Govern de Malàisia va implementar
polítiques on es consideraven les situacions de desavantatge de les dones quant a educació,
aigua i salut, amb la qual cosa es va aconseguir que augmentara l’esperança de
vida dels 58 als 69 anys, a més es va reduir en un 70% la mortaldat materna.
1.1.3. Sanejament
Uns 2.400 milions de persones no disposen d’instal·lacions sanitàries adequades al
planeta i això té la seua major repercussió en la salut, l’educació i la seguretat de les
dones. L’absència de latrines separades i proveïment d’aigua segura ha reflectit un alt
absentisme escolar entra les xiquetes a les escoles, quan estes qüestions se solucionen
l’assistència a classe es normalitza i les taxes d’abandó escolar són molt menors.
A més, la contractació de professores és molt més senzilla, perquè si no es donen les
condicions adequades quant a sanejament, les professores preferixen treballar en altres
llocs millor condicionats, ja que consideren que tindre bona cobertura en sanejament
és fonamental per a l’educació de l’alumnat. A zones rurals de Pakistan més
del 50% de xiquetes abandonen l’escola entre segon i tercer grau per falta de latrines.
L’avaluació realitzada en vint escoles rurals de Tadjikistan va revelar que totes les xiquetes
faltaven a classe durant la menstruació perquè no tenien lavabos. Una de cada
deu joves africanes deixa d’anar a escola quan arriba a la pubertat o està menstruant
per la falta de sanitaris o per la brutícia dels mateixos a les escoles.
Un altre aspecte important a tindre en compte és la ubicació i l’estat dels lavabos. Si estos
es troben molt allunyats de les comunitats, les dones corren el risc de ser agredides físicament
i sexualment. D’altra banda, quan no hi ha lavabos adequats que es puguen utilitzar
durant el dia, les dones i xiquetes esperen fins la nit per a defecar, la qual cosa, sumada als
llargs trajectes que han de recórrer per la cada vegada més freqüent desforestació dels voltants
de les comunitats, incrementa el risc d’infecció urinària i de restrenyiment crònic, i

125/126
a més origina estrés psicològic. En estos trajectes la vulnerabilitat de les dones davant
d’agressions físiques i sexuals és molt major que en condicions de cobertura de sanejament.
Quan tenen accés a lavabos apropiats, les dones i les xiquetes poden utilitzar-los
en qualsevol moment del dia, en privat, sense vergonya ni por, ni possibilitat que les
molesten 21 . Aconseguir que la defecació deixe de representar un problema constituïx un
avanç emancipador per a les dones, les vides de les quals poden estar dominades per esta
necessitat bàsica. Si tornem a l’abastiment d’aigua, és molt més fàcil que les dones no
siguen molestades si tarden poc i estan prop de les seues cases en arreplegar l’aigua que
si estan molta estona i lluny de la comunitat. Com més allunyats estiguen els lavabos i
els punts de proveïment d’aigua, major és el risc que corren les dones de ser agredides
físicament i sexualment.
La privadesa i la dignitat són dos àmbits de la vida que no han de ser ignorats mai,
però pot passar si les necessitats de les dones no són preses en compte. A Àfrica el
carregament d’aigua cada vegada que s’acudix a la cambra de bany és humiliant per a
moltes dones, les latrines que donen al carrer augmenten la vergonya i això ocasiona
situacions d’assetjament, durant la menstruació no es poden desfer de les tovalloles
sanitàries als excusats, amb la qual cosa augmenta la vergonya, les latrines solen ser
massa menudes per a dones embarassades o amb bebés i quan la latrina està plena la
tasca de buidar-la recau en la dona. Per a solucionar estos problemes, per exemple
en alguns projectes a l’Índia, s’han incorporat dones en les comissions d’aigua per a
encarregar-se de vetlar per la privadesa i seguretat. A Tanzània la millora de la higiene
va dur moltes dones a sentir-se més segures de si mateixes, ja que abans totes aquelles
que no mantenien el seu lavabo personal al dia eren convocades davant de les comissions
d’ancians per a ser aconsellades 22 .
21 WSSCC. (2004), Resource Pack on the Water and Sanitation Millennium Development Goals
22 IIED. (2001). Drawers of Water II
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
1.1.4. Mercat laboral
Els estudis internacionals posen de manifest com el treball femení en el món rural
forma part del sector informal, ja que no té el mateix reconeixement que el dels
homes; la qual cosa suposa en tots els països, sense excepció, una discriminació per
raó de sexe. Però la dona sempre –i en tot lloc– ha desenvolupat faenes relacionades
amb el proveïment de l’aigua a famílies, llars o comunitats. Recents treballs de l’OIT
ens mostren com d’important que és la intervenció de la dona en el desenvolupament
rural, tenint en compte el seu treball. Encara que en la majoria dels països no hi ha
un correlatiu reconeixement de drets laborals i socials per a les dones que dediquen
el seu esforç laboral a les tasques d’abastiment d’aigua perquè quasi sempre ho fan
sense cap retribució. De tal manera que el treball femení relacionat amb l’aigua, tot i
ser necessari, es va convertir i continua convertit en marginal per al dret en general,
cosa que posa de manifest una vegada més la invisibilitat del treball femení enfront
dels sistemes productius instaurats.
Hi ha molts exemples de participació directa de la dona en les operacions tècniques i
la gestió dels serveis de proveïment d’aigua i sanejament, la qual cosa requerix cert
grau de formació i experiència. Una vegada més, este tipus de repte dels rols específics
de gènere ajuda a canviar la posició de les dones i la imatge que tradicionalment
tenen de les seues habilitats i capacitats, tant la comunitat, com la família i de vegades
fins i tot les mateixes dones.
A les aldees de la unió de panxayat de Krishnarayapuram, al districte de Tiruchirappali,
ena l’Índia, es van proporcionar bombes manuals als residents. Sirumbayi, una dona
de trenta-tres anys, mare de tres fills, es va capacitar per a treballar com a operadora
d’una bomba manual. Ella prové d’una casta social inferior, els membres de la qual
tenien antigament prohibit tocar les fonts d’aigua. En este cas, la seua posició com a
dona ha millorat en dos aspectes: d’una banda, perquè realitza un treball tècnic, i per
una altra, perquè a pesar del seu origen social ara pot arreplegar aigua.

127/128
1.1.5. Presa de decisions
Actualment poques dones es troben en estaments de poder per a la gestió de l’aigua, però
aclarim per què les dones han de participar en la planificació, disseny i execució:
• La identificació de necessitats és molt més fàcil, ja que en la majoria dels casos les
situacions per a les quals es plantegen solucions són les seues pròpies.
• La diversitat i la riquesa de perspectives que adquirixen els projectes que compten
amb dones en la presa de decisions és molt major.
• Es facilita el reconeixement de les habilitats de la dona fora del camp dels seus coneixements
tradicionals.
• Les dones guanyen confiança dins de la comunitat per assumir lideratge públic,
s’empoderen.
• La relació entre homes i dones esdevé més igualitària.
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
• Es transformen en un model positiu per a altres dones de la seua comunitat.
• Sorgixen oportunitats d’ocupació i de major autonomia i independència.
• Els assoliments derivats de la participació poden originar canvis d’actitud en ambdós
sexes.
Shanti Bhut és una dona casada de vint-i-un anys de l’aldea de Baitandi, a la regió occidental
extrema de Nepal. Després de la seua elecció com a vicepresidenta d’un comité
d’usuaris d’aigua i de serveis de sanejament que comprenia representants per sexe i per
casta, es va formar per a treballar com a responsable de manteniment. A partir d’esta
situació, va progressar fins el càrrec de vicepresidenta d’un comité d’orientació en
matèria d’estalvi i crèdits sensible a la qüestió de gènere, afavorit per l’ONG nepalesa
Aigua de Nepal per a la Salut (Nepal Water for Health, NEWAH). La seua capacitat i la
seua habilitat per a procurar-se un ingrés independent fan d’ella un motiu d’orgull per
als seus parents polítics i un model positiu per a les altres dones de la comunitat 23 .
1.1.6. Control sobre la propietat i ingressos
Al llarg de la història l’accés de la dona a la terra es va basar en el seu estatus en el si de
la família i va implicar el dret al seu ús però no a la seua propietat. A Àsia la barrera més
comuna per adquirir una propietat la formen les lleis d’herència que privilegien l’home
respecte de la dona; si una dona hereta una propietat, és el seu marit qui es fa càrrec
d’administrar-la. Formalment, les dones hindús ostenten drets de propietat, però només
mentre viuen; a la seua mort, esta passa de nou a la branca masculina. Per la seua banda,
a Àfrica, més que les pràctiques religioses són els usos i costums els que exclouen la dona
del dret de propietat; esta es té a nom de l’home i, al seu torn, continua la branca masculina.
Tampoc no és segur el dret de les viudes a quedar-se amb la terra. A Amèrica Llatina
la discriminació deriva més prompte del limitat estatus jurídic de la dona: tot i arribar
a la majoria d’edat als vint-i-un anys, el marit la representa en totes les seues facultats
legals 24 .
Les reformes de la terra i de les lleis, sumades a l’impuls de la modernització, solen generar
efectes distints. Sobre això, la reforma agrària o els programes de reassentament
apliquen el concepte de «cap de família», en general un home, com a base per a la redistribució
de la terra. El resultat és que, en el marc d’eixes reformes i programes, el nombre
de dones beneficiàries sol ser reduït i, en alguns casos, ni tan sols el gènere és tingut
en compte.
23 NEWAH. (2003), Estudio de un caso de apoderamiento, comunicación personal
24 FAO Focus. Mujer y Tenencia de la Tierra.

129/130
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
Hi ha un fet que fa que estes condicions podrien canviar, però la realitat reflectix que
no és així, i este fet és que la creixent migració rural masculina cap a zones urbanes
convertix la dona en cap de família de fet, però sense per això tindre la corresponent
autoritat per a manejar els recursos de la terra. Fins i tot en els esquemes de reassentament
a les zones de reg la dona cap de família poques vegades se’n beneficia.
Amb tot, podem veure com treballant des de la base hi ha múltiples formes d’aprofitar
un recurs com l’aigua per a la generació d’ingressos i la lluita per la propietat:
A Bangladesh, després de la concessió de subsidis estatals per a construir pous fondos
amb bombes mecàniques, moltes dones van començar a vendre aigua i, per tant, a obtindre
beneficis econòmics directes de la nova tecnologia 25 .
A Senegal els beneficis de la venda de l’aigua extreta de pous perforats comunitaris
van permetre concedir préstecs a grups de dones per a emprendre negocis de venda de
fruites, verdures i cacauets 26 .
A Bangladesh el Banc Grameen i la Fundació Grameen Krishi porten a terme un programa
de gestió de pous perforats fondos el doble objectiu dels quals és l’augment de
l’eficàcia agrícola i de l’autonomia de la dona. Els treballs agrícoles proporcionen a
les dones majors ingressos que les tasques tradicionals. Els sistemes millorats de reg
possibiliten un augment en els seus ingressos, la qual cosa els infon major confiança i
disminuïx la seua dependència respecte als homes, a pesar de certa pèrdua de posició
social per contravindre les normes del purdah 27 .
25 Koppen, Barbara van (1997), Gender and water rights, Burkina Faso and Bangladesh
26 Toure, Y. (1998), Boreholes mean business, Waterlines
27 Jordans, E. and Zwarlveen, M. (1997), Gender and poverty alleviation, Bangladesh, en A Well of One’s Own,Gender Analysis of an Irrigation Program
in Bangladesh.
ALGUNES PROPOSTES DE FUTUR
• Coneixement clar dels problemes per a poder solucionar-los.
• La comunitat internacional i els governs han de promoure polítiques d’aigua justes
i coherents, i invertir recursos per al desenvolupament de sistemes sostenibles.
• Difondre la pertinència de la inclusió de les dones, preferentment sensibilitzades
amb les seues situacions, en tots els estaments de poder relacionats amb l’aigua
• Perspectiva de gènere en totes les accions que s’aborden.
• Priorització dels recursos més renovables (aigua de pluja, reciclatge, dessalinització…).
• És de vital importància donar-li la màxima prioritat a la conservació dels ecosistemes.
• Assegurar els drets sexuals i reproductius perquè:
1. Són drets humans, encara que ocorre que sovint i en multitud de països no es
reconeixen.
2. Normalment es porta a terme un exhaustiu control sobre la reproducció i la
sexualitat femenines i no sobre drets sexuals.
3. En múltiples ocasions es treballa des de la por (riscos de l’embaràs, creences
religioses, etc.), el rebuig al cos femení i la censura en compte de fer-ho des
del plaer i l’autocura.
• És clau augmentar la visibilitat dels treballs de les dones.
• Si volem avançar, el suport a moviments socials com a ferramenta per a la incidència
política i el treball en xarxa han de ser punts marcats en les nostres agendes.

131/132
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
DONES ENFRONT DE LES
BRETXES DEL SEGLE XXI
Alicia Carpio Obré
En les últimes dècades han estat molts els èxits aconseguits per les dones a nivell global
en esta lluita incansable per equiparar els drets i deures, les oportunitats, o l’accés a
recursos entre homes i dones. Molts xicotets reptes superats, però encara moltes barreres
a continuar enfrontant i superant. El principal repte és el canvi de mentalitat
androcentrista que considera l’home com a eix de la societat, l’economia, la cultura;
però al mateix temps cal canviar també la nostra mentalitat, la de les dones, per tal de
prendre veritable consciència de les nostres capacitats, els nostres objectius, i continuar
caminant cap a ells.
El rol històric de les dones ha anat canviant en les últimes dècades, fins es pot considerar
que ha començat un procés de transformació de l’ordre social tradicional. Esta transformació
ha estat la resposta col·lectiva i femenina donada pel descontentament pels estereotips
genèrics, i el resultat d’una maduresa de les dones en la seua lluita i consciència,
on han arribat a moure’s d’una manera més activa i lliure, buscant la seua equiparació
a l’home en igualtat de drets i obligacions. S’ha iniciat un procés d’incorporació de més
dones als processos de lideratge, tenint presència en la vida política, social i cultural.

133/134
Però, tot i els avanços, continua sent desitjable una major presència de les dones en
totes les esferes de la societat. Encara hui ens trobem en una societat marcada per
barreres que dividixen, que generen dualitats i, sobre tot, que generen fronteres difícils
de superar, on habitualment les dones es queden de l’altra banda. Estes bretxes
són les que han de ser eliminades i cap a on camina la lluita social feminista.
Entre estes bretxes es poden citar la relacional d’homes i dones respectivament amb
el medi ambient, també les bretxes socials i de governabilitat, i, com no, la bretxa
digital. Totes elles ruptures que suposen reptes a gran escala on continuar incidint des
de la sensibilització i la lluita responsable i constant cap a models més equitatius.
LA BRETXA MEDIAMBIENTAL
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
Hui en dia hi ha un creixent interés social per temes mediambientals, propiciat especialment
per les greus conseqüències d’un creixement econòmic insostenible. Si ens
centrem en la realitat de les regions rurals del planeta, i especialment en aquelles
més empobrides, en un context advers com l’actual per la degradació mediambiental,
les famílies rurals han patit grans canvis en les seues vides, en els quals les dones han
jugat un paper clau, especialment en la generació d’alternatives i d’estratègies de
supervivència, on elles són les que s’incorporen, d’una manera més intensa, als processos
econòmics 1 .
El vincle existent entre la problemàtica mediambiental actual i la situació patida per
les dones a nivell global és innegable i es manifesta a través de dos plans específics:
1 Las mujeres descubriendo nuevas formas de supervivencia. Http://www.elobservadoreconomico.com/archivo_anterior/137/brechas.htm
• D’una banda, el propi punt de vista des d’on es realitza la reflexió feminista,
que remet a la tradicional identificació, des de l’estructura patriarcal, és clar, de
dones i naturalesa, amb la finalitat de justificar la dominació d’ambdues des de
l’androcentrisme. Esta actitud fa posicionar les dones sempre en el costat de la
subordinació, quedant al marge pel que fa a la presa de decisions, que efectivament
també els afecten a elles, al mateix temps que se les reclou en l’espai social
privat, evitant qualsevol reconeixement en l’espai públic.
• D’altra banda, el plantejament de solucions i alternatives que sorgixen del coneixement
i la vivència que tenen les dones de la crisi ambiental segons la seua pròpia visió
i experiència. Es tracta d’una cosmovisió globalitzadora de gènere, on les dones
aporten un coneixement des de la seua situació social, enfortit des d’un saber tradicional
que vincula el risc del benestar col·lectiu als problemes mediambientals 2 .
Èxits de les dones davant les bretxes mediambientals
Es pot considerar com a èxit, davant la situació complexa que afrontem hui a causa
de la deterioració mediambiental, el fet de situar les qüestions del medi ambient en
l’agenda pública a nivell internacional, i el començar a debatre i invertir energies i
temps en la cerca d’alternatives. El rol de la dona està sent clau en estos processos on
estan començant a tindre veu i vot, on comencen a ser les millors conselleres. Comptem
amb veus representatives com ara Vandana Shiva, qui està evidenciant els grans
desgavells que una societat neoliberal comporta sobre la mare terra.
El postulat del desenvolupament sostenible (Declaració de Río) comença així a situar
la persona en el centre del procés de desenvolupament, on s’ha d’apostar per un canvi
social i cultural, tot permetent i sol·licitant al seu torn la participació de tots els
actors socials que incidixen en este procés. Són encara tímids els avanços, però hi ha
l’esperança de poder iniciar processos transformadors que, des dels canvis en l’actitud
individual, puguen transcendir en canvis globals.
2 Denche Morón, C. Mujeres y medio ambiente: reflexión y práctica.

135/136
Quins reptes cal afrontar en el pla mediambiental?
Moltes de les dones procedents dels països menys desenvolupats continuen sent objecte
de dominació en economies de subsistència on la seua qualitat de vida ha estat
totalment perjudicada per l’explotació desmesurada dels recursos naturals. Esta explotació,
a més de la producció amb la finalitat de la seua entrada en mercats internacionals,
ha propiciat la impossibilitat de regenerar i sostindre estos recursos naturals
per a les generacions futures.
La superació d’esta situació adversa és una de les causes defeses i promulgades pel moviment
ecofeminista que defén una societat democràtica, descentralitzada i especialment
respectuosa amb la naturalesa i amb les persones a títol individual i col·lectiu.
Per tant, els reptes que queden per superar són, entre altres, un major reconeixement
de les dones pel seu paper fonamental en la gestió i l’aprofitament dels recursos naturals
en les seues funcions de consumidores, educadores, tenint una especial participació
en la conservació i explotació d’estos recursos. S’ha de reconéixer socialment
el seu protagonisme com a productores, usuàries, coneixedores i administradores del
medi ambient 3 .
Al mateix temps, cal conscienciar la globalitat d’un tracte més conscient i respectuós
amb el medi, sabent que el plantejament del desenvolupament sostenible no és un
concepte abstracte, sinó un procés del qual totes i cadascuna de les persones han de
ser part per a convertir-lo en real.
3 Http://americalatinagenera.org/tematica/medio-ambinte.php
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
LA BRETXA SOCIAL I DE GOVERNABILITAT
Una altra de les grans bretxes a les quals les dones s’enfronten i s’han enfrontat al
llarg de la història són els rols socials assumits i marcats per una societat androcèntrica,
on les decisions, relacions socials i econòmiques, i especialment les formes de
relació humana, s’han realitzat des de la perspectiva masculina.
Este tipus de realitat social ha generat una gran barrera en l’accés femení a espais de
poder, ja que el seu rol s’ha vist acorralat especialment en espais socials privats, on la
visibilitat pública no es donava.
Mentre no s’ha donat una presència femenina en els àmbits de governabilitat i de legislació
ha estat ben difícil donar presència a les necessitats i possibles interessos de
més de la meitat de la humanitat, castigada a acceptar les normes establides per la
minoria masculina.
Alguns èxits quant a governabilitat femenina
A pesar de les grans dificultats trobades en l’àmbit social i polític, les dones han anat
fent camí, reivindicant una equitat en tots els àmbits, i han propiciat l’obertura de
nous horitzons, nous mons a través de la modernització, la industrialització i la política
del segle XIX. A poc a poc s’ha aconseguit la incorporació activa de les dones a
espais públics tot facilitant processos democràtics i guiant a més els passos cap a una
emancipació plena femenina.
Reptes a assolir
Es presenta com un repte assolir una veritable Governabilitat Democràtica, concebuda
com l’exercici de l’autoritat econòmica, política i administrativa per a dirigir els
assumptes d’una regió, país, població, on es treballen i promulguen conceptes de ciutadania,
democràcia i pluralisme.
Serà un repte per al futur fomentar reformes polítiques amb sistemes més equitatius
en tots els nivells, però especialment quant a equitat de gènere, i serà en tot cas una
clau la garantia dels drets de les dones.

137/138
Finalment, i no amb menys importància, continua sent un repte la transversalització
del gènere en les accions públiques, també des del punt de vista de la legislació, la
política i els programes governamentals en els àmbits polític, econòmic i social, que
garantisquen la presència i el debat sobre l’equitat que en un futur ja no ha de ser
debatuda perquè haurà estat interioritzada en tots els nivells.
LA BRETXA DIGITAL
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
Internet s’ha convertit en una eina capaç de transformar les pautes d’interacció social.
Compta amb un gran potencial per al desenvolupament humà gràcia al seu canvi
en els paràmetres d’espai-temps i la seua capacitat per arribar a més gent i més llocs
amb major rapidesa i menor cost.
Esta eina, que ha suposat una gran transformació social en tots els nivells, ha arribat
a configurar un sistema de valors distint on ara l’element intercanviable i valuós és la
informació. Esta dimensió d’internet i de les Tecnologies de la Informació i Comunicació
és un espai idoni per a canvis en totes les escales, tot oferint una major llibertat
d’interacció als i les usuàries, independentment del gènere, en una societat xarxa que
pot convertir-se en un espai d’homogeneïtzació social.
Amb tot, la distribució dels beneficis que esta eina de comunicació està oferint no és
equitativa en diverses dimensions: la socioeconòmica, que continua dividint els rics i
els pobres en «informació», i la de gènere, on continuen sent les dones les que tenen
majors limitacions també en este aspecte.
Parlem de bretxa digital quan es tracta de la limitació que moltes persones tenen
quant a l’accés a les eines tecnològiques en dues esferes distintes: pel que fa al límit
d’accés a la infrastructura de la informació i comunicació (infraexclusió), o pel que fa
al limitat accés al coneixement per a fer ús d’estes eines (infoexclusió).
A esta «primera» bretxa que afecta persones en tot el planeta es pot afegir la denominada
segona bretxa digital, que segons Cecilia Castaño 4 està relacionada amb el
domini masculí de les àrees estratègiques de l’educació, la investigació i l’ocupació,
la ciència, les enginyeries i les TICs, com també té relació amb l’escassa presència de
dones en els llocs de responsabilitat i presa de decisions en estes àrees.
Èxits en el món digital
Malgrat tot, en este entorn cibernètic, òbviament masculinitzat, també s’albiren alguns
canvis en l’ús i control de mitjans i de tecnologies. S’ha donat per exemple una
millora de l’accés a ocupació per part de moltes dones gràcies als nous mecanismes
de treball generats arran de les TICs com ara el teletreball, que poden respondre de
millor manera a les necessitats d’algunes dones.
Des del ciberfeminisme s’identifica una potencialitat molt gran en l’ús d’estes ferramentes
que poden ser un mecanisme de cooperació dona-màquina-tecnologies. Des
d’esta postura del ciberfeminisme s’interpreta el «ciberespai» com un territori on
s’ha de guanyar la lluita femenina, on les identitats s’esborren i cobren fluïdesa les
essències. El ciberespai és doncs un lloc d’alliberament de la part material del nostre
ésser 5 .
ELS NOUS REPTES PER A LES DONES EN L’ÚS DE LES TICs
Continua sent una meta a assolir l’accés igualitari entre dones i homes tant a les ferramentes
TICs com a la formació que permet el seu ús i aprofitament. I què podria
aportar un major ús de les TICs a les dones? La llista és ben completa:
• beneficis en salut i educació, per l’accés a informació;
• potenciar l’activitat de la dona com a actors socials en moviments, agrupacions...;
4 Castaño Collado, C., La segunda brecha digital. Madrid, Ediciones Cátedra. 2008
5 Agular García, T. (ponencia) Mujeres libres y libertarias, sobre feminismo y ciberfeminismo. Madrid, 2005.

139/140
• permetre l’aprenentatge interactiu i a distància a més del rol de les dones no sols
com a usuàries sinó també com a productores, creadores, desenvolupadores i directives;
• facilitar noves formes de treball més afins a les necessitats femenines;
• un major flux d’informació que potenciarà l’empoderament i la qualitat de vida de
les dones 6 .
Són moltes les contribucions que les TICs poden fer per afrontar els reptes de la globalització.
D’una banda, des l’acceleració del creixement, eradicant la pobresa, promocionat
el desenvolupament sostenible als països menys avançats, a més de facilitar la
seua integració en una economia d’accés a tots els estats. Cal considerar així l’accés a
l’ús de tecnologies com un bé públic global.
Però també s’ha d’incorporar una perspectiva de gènere en el treball realitzat des
del sector desenvolupador i de telecomunicacions, perquè també nosaltres puguem
apropiar-nos de l’ús d’estes ferramentes i tindre-les al nostre servei, no només com a
usuàries sinó com a gestores i creadores.
En qualsevol cas, no serà possible comprendre el paper de les TICs en la societat contemporània
mentre les diferències de gènere continuen sent el model davall del qual es
configuren les relacions socials 7 . Els canvis han de ser estructurals, perquè l’ús d’estes
ferramentes també puga transcendir en positiu tot fomentant l’equitat també en el ciberespai.
CONCLUSIONS
Els èxits globals/socials de les dones
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
Estem en el procés de superació de la concepció de les dones com a éssers necessitats
d’atributs que s’associen exclusivament a l’home com ara la intel·ligència, la racionalitat
6 Centro Interamenricano para el Desarrollo del Conocimiento en la Formación Profesional, http://www.oitcinterfor.org/public/spanish/region/ampro/cinterfor/
temas/gender/temas/tic/indexa.htm
7 Burkle, M. “Tecnologías y Brecha de Género”. http://www.edukanda.es/mediatecaweb/data/zip/870/docs/TecnologiasBrechaGenero.pdf
la capacitat de juí o la competitivitat. Este discurs va fonamentar durant molts anys la
relació de dominació de l’home sobre la dona, però hui en dia estos fonaments estan
perdent força en alguns contextos socials, i moltes dones i també homes comencen
a prendre la paraula i a trencar estos prejuís 8 . Les anomenades noves masculinitats
estan fomentant este discurs feminista posat a més en boca d’homes que comencen a
reivindicar la seua part femenina i l’equitat en totes les dimensions.
A partir dels processos de modernització i de la modificació d’estructures econòmiques,
socials i demogràfiques a la fi del segle XIX van tindre lloc transformacions socials,
però també un canvi important en els models culturals i en els discursos mantinguts
sobre la dona.
En les presents bretxes abans citades s’ha anat veient esta transformació, des dels
canvis en el tracte i el vincle establits entre dona i naturalesa, reconeixent en ella
la representació de l’esperança de la conservació de la vida, pel seu major grau
d’interacció amb el medi; transformacions en la societat democràtica i governabilitat,
on s’assolixen avanços legals, polítics i socials, en pro d’una major representativitat
femenina en totes les esferes; o a través del punt de vista tecnològic, on també nosaltres
estem ocupant estes esferes de comunicació, treball i interacció.
Els reptes continuen, encara hi ha moltes dones que patixen en societats basades en
el desequilibri social, on elles són les més desfavorides; però pas a pas es va prenent
consciència que és una realitat que cal canviar entre totes i tots.
I per a concloure, de nou una citació de Vandana Shiva, qui sosté que les dones són imprescindibles
per a defendre una altra visió del món més ecològica i humana. Considera
que en el nostre món el més important no són els diners, sinó el saber i el compartir,
on a més la nostra moneda és la naturalesa.
8 Álvarez Alarcón, V. “El feminismo frente a los retos del siglo XXI: el Ecofeminismo”., Contribuciones a las Ciencias Sociales, 2009. http://www.eumed.net/rev/
cccss/04&vaa.htm

141/142
Caldrà per tant canviar la visió davant del nostre entorn, tractant de superar totes les
bretxes abans citades: mediambientals, de governabilitat, fins i tot la bretxa digital,
i donar espai a una societat més constructiva en si mateixa, descentralitzada, democràtica
i en la qual el respecte per allò natural siga una màxima impossible d’obviar.
BIBLIOGRAFÍA
Aguilar García, T. (ponencia) Mujeres libres y libertarias, sobre feminismo y ciberfeminismo.
Madrid, 2005.
Álvarez Alarcón, V. El feminismo frente a los retos del siglo XXI: el Ecofeminismo. Contribuciones a
las Ciencias Sociales. 2009. http://www.eumed.net/cccss/04&vaa.htm
Burkle, M., Tecnologías y Brecha de Género, http://www.edukanda.es/mediatecaweb/data/zip/870/
docs/TecnologiasBrechaGenero.pdf
Castaño Collado, C. La segunda brecha digital. Madrid, Ediciones Cátedra. 2008
Denche Morón, C. Mujeres y medio ambiente:
reflexión y práctica. Http://habital.aq.ump.es/boletin(n7/acden.html
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
Centro Interamericano para el Desarrollo del Conocimiento en la Formación Profesional,
http://www.oitcinterfor.org/public/spanish/region/ampro/cinterfor/temas/gender/tic/indexa.htm
Las mujeres descubriendo nuevas formas de supervivencia.
Http://www.elobservadoreconomico.com/archivo_anterior/137/brechas.htm
http://americalatinagenera.org/tematica/medio-ambiente.php

143/144
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
EL PAPER DE LA DONA
EN LA CONSERVACIÓ DE
LA BIODIVERSITAT
María y Belén Lázaro Calatayud
“Per a mi, la diversitat biològica està formada per les coses i les condicions que mantenen
l’equilibri en el qual hem viscut durant segles. Comprén els animals, les plantes, les pedres,
els rius i els esperits. La varietat d’estils de vida i modalitats d’ús de la terra fan de
la diversitat biològica una cosa viva i vibrant per a nosaltres”.
Malvila Vanninayakae (Sri Lanka)

145/146
Este article pretén abordar la importància fonamental del paper de la dona com a
agent actiu en qüestions relacionades amb la conservació de la diversitat biològica, la
seua gestió i l’ús sostenible dels recursos. Esta participació de la dona hauria de convertir-se
també en una porta per al seu empoderament i la promoció d’una distribució
equitativa i justa dels beneficis de la utilització sostenible d’estos recursos. S’integra
en el marc que unix: 1) el paràgraf tretze de la Convenció de la Diversitat Biològica
(CDB, preàmbul, paràgraf 13, 1996) 1 que reconeix «el rol de la dona i la necessitat de
la seua participació en tots els nivells, incloses la formulació i l’execució de les polítiques
relacionades amb la conservació de la diversitat biològica»; 2) l’Objectiu del
Mil·lenni (ODM) núm. 3, que promulga la igualtat entre els sexes i l’empoderament de
la dona; i 3) l’ODM núm. 7, que pretén garantir la sostenibilitat del medi ambient 2 .
QUÈ ÉS LA BIODIVERSITAT? IMPORTÀNCIA DE LA SEUA CONSERVACIÓ
La diversitat biològica o biodiversitat no només s’entén com «la varietat de formes
vives al planeta dins de cada espècie, entre espècies i dels ecosistemes» (Priego Martínez
2008), sinó també des de la perspectiva de les persones i grups que conformen la
humanitat. És a dir, la biodiversitat és percebuda com un concepte global que té una
connotació biològica, social, cultural i política.
En els últims anys, és de tots sabut que la biodiversitat està desapareixent a un ritme
vertiginós. Nombroses són les causes d’esta pèrdua de diversitat biològica, entre les
quals s’inclouen: la pobresa generalitzada en alguns països, l’excessiu consumisme en
altres, els patrons desiguals en l’intercanvi comercial, el canvi climàtic, la contaminació,
la desforestació, l’agricultura no sostenible, la propagació d’espècies exòtiques,
1 http://www.cbd.int/
2 http://www.un.org/spanish/millenniumgoals/
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
la urbanització, les desigualtats de gènere i la vulneració dels drets dels pobles indígenes,
etc. A més de suposar una pèrdua de riquesa natural del nostre planeta, esta
estampa manté situacions duals a nivell mundial entre nord i sud i, a nivell nacional,
entre classes, ètnies, tribus, homes i dones.
La biodiversitat és una gran riquesa que posseïx la humanitat i a més del seu incomptable
valor científic, ètic i estètic, en la majoria dels països la supervivència en comunitats
rurals, el seu benestar i empoderament en depenen. Les poblacions dels països
del sud, on es concentra el 90% de la diversitat biològica del planeta, són les més
amenaçades per este deteriorament: el 75% de les persones del món en condicions de
pobresa viuen en àrees rurals, de les quals el 70% són dones (Rodríguez Villalobos et
al, 2004). És el que s’ha anomenat el procés de feminització de la pobresa). La pèrdua
accelerada de la diversitat biològica no només representa, per tant, una pèrdua de
gens, espècies i ecosistemes, sinó que també afeblix l’estructura de la diversitat cultural
humana que ha evolucionat amb ella i que depén de la seua existència.
Per tot el que s’ha exposat anteriorment, la conservació de la biodiversitat és, igualment,
un assumpte social i un problema mediambiental. La seua protecció és un element
clau en l’assoliment del doble objectiu del desenvolupament sostenible: la conservació
del medi ambient i el desenvolupament de les persones.
Hi ha nombrosos acords internacionals, decisions i recomanacions per part de diverses
organitzacions com ara la Convenció sobre Diversitat Biològica (CDB), el Programa de
les Nacions Unides per al Medi ambient (PNUMA), la Unión Internacional per a la Conservació
de la Naturalesa (UCNI), la Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes
de Discriminació sobre la Dona (CEDAW ), les Estratègies Nacionals de Biodiversitat i
Pla d’Acció (ENBPA), etc. No obstant, la falta de voluntat política mostrada en estos
últims anys pels països desenvolupats a l’hora de posar-los en pràctica confirma que

147/148
preservar els ecosistemes del nostre planeta continua sense ser una prioritat, i encara
és més notori a l’hora de valorar l’aportació essencial de la dona a la gestió dels recursos
biològics. Esta ha estat mal compresa, no tinguda en compte o subestimada.
BIODIVERSITAT I DONA
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
Els homes i les dones utilitzen recursos biològics diferents de maneres distintes. Esta
situació atorga a les dones una gran quantitat de coneixements, destreses i experiències
úniques, que són vitals per a la conservació.
Per a moltes dones, la diversitat biològica és la pedra fonamental del seu treball, les
seues creences i la seua supervivència bàsica. En particular, les dones del medi rural tenen
una intensa interacció amb els recursos naturals a causa de la seua participació en
les tasques de recol·lecció i producció d’aliments, combustible, productes medicinals
i les matèries primeres necessàries. Així mateix, gràcies a coneixements transmesos al
llarg de moltes generacions, les dones arriben a tindre amb freqüència una profunda
comprensió del seu medi ambient i en particular de la biodiversitat. Cal considerar
que a principis de l’Edat de Pedra (15.000 a 9.000 aC) les funcions, tasques, benestar
i condició de la dona en les comunitats de caçadors-recol·lectors estaven explícitament
vinculades, en essència, al medi ambient natural i la biodiversitat. Actualment,
les dones continuen recol·lectant llenya per al foc i altres productes forestals que
utilitzen com a aliments, medecines, pintures i materials per a construir habitatges,
artesanies i mobles.
D’igual manera, s’encarreguen de moltes activitats agrícoles: tasques de producció des
de la sembra fins la collita, la classificació de llavors, l’emmagatzematge d’espècies
alimentàries, la comercialització en els mercats locals, la transformació de productes
i la recol·lecció d’herbes útils en l’alimentació i amb propietats medicinals (Rodríguez
Villalobos 2004), arreplegada d’aigua, cura d’animals domèstics, etc.
La pèrdua de diversitat biològica està posant en perill els seus coneixements i recursos,
mentre que la falta de drets de propietat i control sobre la terra i els recursos, sumada
a l’accés restringit a l’educació i els serveis, constituïx un gran obstacle per a visibilitzar
esta contribució a la conservació i aconseguir la participació plena i activa de la dona.
Com a exemple aclaridor per a destacar la importància de la dona en relació amb el
maneig i la conservació de la diversitat biològica, vegem-ne només algunes dades relacionades
amb la biodiversitat agrícola:
• Les dones són les productores principals dels cultius bàsics a nivell mundial (arròs,
blat, dacsa), els quals constituïxen fins el 90% de la ingesta d’aliments de les persones
d’escassos recursos de zones rurals i també entre el 60% i el 80% dels aliments
en la majoria dels països en vies de desenvolupament (Sasvari et al, 2010), o el 80%
a Àfrica, el 60% a Àsia i el 40% a Amèrica Llatina (Rodríguez Villalobos, 2004).
• Segons la FAO, les dones produïxen, seleccionen i emmagatzemen fins el 90% de
les sements i el germoplasma que és utilitzat com a material de sembra pels/les
xicotets agricultors/res (Sasvari et al, 2010). Mitjançant el procés de selecció de
llavors amb múltiples variables, les dones trien certes característiques desitjables
de les plantes i decidixen la quantitat i varietat que en conservaran i el mètode de
conservació. En el moment que els cultius comencen a florir, les dones comencen a
observar les plantes, i més tard recullen llavors atenent la seua grandària, formació
dels grans i resistència a les plagues i insectes.
• Les dones tenen també un paper clau en el cultiu i la conservació d’espècies subutilitzades,
les quals no satisfan una proporció gran dels requeriments alimentaris a nivell
global, però són utilitzades per les comunitats per a complementar les seues dietes
(Sasvari et al, 2010). És el que en algunes zones es denomina «cultius de dones».

149/150
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
Per tant, les agricultores tenen un paper clau en la selecció, millorament i adaptació
de les varietats de plantes i en la preservació de la diversitat genètica de moltes espècies
a causa de les seues diferents preferències.
DONA I GESTIÓ DE LA CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT. EXEMPLES
Encara que comença a ser reconegut l’important paper de la dona en la gestió de
la biodiversitat i els recursos biològics, la incorporació de la dona en la formulació,
planificació i execució de polítiques ambientals continua sent lenta, per la qual cosa
la capacitat de la dona com a administradora de la biodiversitat no podrà realitzarse
plenament fins que siga exonerada de la discriminació jurídica i social, tasca que
encara no han realitzat molts països. A Madagascar, per exemple, poques dones rurals
parlen francés, per la qual cosa es veuen apartades dels processos polítics (García,
2000).
La Plataforma d’Acció, aprovada per la Quarta Conferència Mundial sobre la Dona celebrada
a Beijing el 1995, així com la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona
de les Nacions Unides el 1997 i la Conferència del 2002 sobre el Desenvolupament Sostenible
a Johannesburg (Sud-àfrica), van identificar la necessitat d’aconseguir la participació
activa de la dona en l’adopció de decisions relatives al medi ambient en tots
els nivells i d’incorporar una perspectiva de gènere en totes les estratègies orientades
al desenvolupament sostenible, com una de les dotze esferes d’especial preocupació
que exigirien l’adopció de mesures per part dels estats, la comunitat internacional i
la societat civil. Per a promoure el desenvolupament sostenible, alguns governs han
adoptat mesures per a incorporar una perspectiva de gènere en les seues polítiques i
programes nacionals relatius al medi ambient. Vegem-ne alguns exemples 3 :
3 Datos extraídos de “Examen y evaluación de la aplicación de la Plataforma de Acción de Beijing: informe del Secretario General de las Naciones Unidas” (E/
CN.6/2000/PC/2).
• A Canadà s’ha promogut la incorporació d’una perspectiva de gènere en l’ordenació
sostenible de l’aigua potable, els oceans i els boscos, la protecció de la diversitat
biològica i la lluita contra la desertificació.
• Portugal ha nomenat una dona com a ministra de Medi Ambient (Dulce Pássaro).
• A Tunísia les dones ocupen el 19% dels alts càrrecs de direcció al Ministeri de Medi
Ambient i Desenvolupament Regional. El 36% del personal del ministeri està integrat
per dones.
• A Jamaica les dones representen el 37% del personal tècnic del Departament de Silvicultura.
Com a resultat dels canvis introduïts en les estratègies de contractació,
el percentatge de les dones que treballen com a administradores en el sector del
medi ambient ha augmentat fins a un 69%. Així mateix, amb el suport de l’Organisme
Canadenc de Desenvolupament Internacional, s’hi ha iniciat un projecte denominat
Arbres per a Demà, amb l’objectiu d’incorporar la dona en programes d’extensió
agroforestal.
• A Xina, fins al 1997, el 38% del total dels treballadors al departament de protecció
del medi ambient estava integrat per dones. A més, uns cent milions de dones participen
cada any en una campanya anual titulada Treballs verds del 8 de març. La
campanya se centra en la reforestació, la creació de boscos d’abric i la conservació
de l’aigua.
• El Congo, Mali i la República de Moldàvia són alguns dels països que han executat
programes de capacitació per a fomentar la sensibilització de les dones respecte
al medi ambient i transmetre’ls l’experiència pràctica en tecnologies i mètodes
agrícoles.
• A Alemanya es porta a terme un projecte denominat Les xiquetes en favor d’una
Europa ecològica, que motiva i dóna suport a les xiquetes que desitgen participar
en activitats en el camp de l’ecologia.

151/152
• Jordània ha iniciat la capacitació de les dones de les zones rurals en la utilització
adequada de plaguicides i fertilitzants agrícoles, així com en la utilització de mètodes
moderns de reg.
• A l’Índia, el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (Unicef) dóna suport al
Projecte sobre Sanejament, Abastiment d’Aigua i Salut Comunitària, que capacita
dones perquè treballen com a mecàniques de bombes i operadores de bombes de
mà. Les dones mantenen i reparen periòdicament les bombes necessàries per a garantir
el proveïment d’aigua durant l’any.
Amb la intenció de fomentar una major comprensió del vincle existent entre la igualtat
entre els gèneres i el desenvolupament sostenible, alguns governs han emprés
investigacions sobre el medi ambient que tinguen en compte les qüestions de gènere.
També s’han fet esforços per a incorporar la dona en estos estudis 4 .
• A Namíbia, el Ministeri de Medi Ambient i Turisme ha iniciat un programa perquè
les dones investiguen els efectes ambientals del desenvolupament en les seues comunitats.
• Un estudi portat a terme a Tunísia es va concentrar en el paper de la dona en l’ordenació
dels recursos naturals i els esforços per a lluitar contra la desertificació.
• A Islàndia es va fer una anàlisi de gènere per a determinar si una presa hidroelèctrica i
una planta productora d’alumini que s’havia proposat construir beneficiarien econòmicament
les dones. Les opinions de les dones van tindre un gran pes en el debat que es va
fer sobre si s’havia de prosseguir amb el projecte des d’un punt de vista ambiental.
4 Ibidem.
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
• Hi ha un programa conegut com a Programa per a la Dona en el Desenvolupament de
l’Oficina Regional per a Europa (REU) les activitats del qual es concentren a assistir
els estats membres de la regió europea de la FAO a realçar la integració de la dona
en el desenvolupament rural, especialment amb la seua participació en la presa de
decisions que afecten la seua condició socioeconòmica i política
CONCLUSIÓ
La dona amb la seua saviesa i coneixement ancestral, la seua cultura sobre la terra
i la vida està fent escoltar la seua veu i enviant un senyal contra l’agressió cap a la
biodiversitat i per la seua conservació.
Afortunadament, hi ha molts exemples d’incorporació d’una perspectiva de gènere en
la conservació de la biodiversitat, però, amb la finalitat de millorar la gestió ambiental
i promoure la seua participació efectiva en la presa de decisions, és fonamental
valorar els seus coneixements, millorar l’accés a la propietat i fomentar la inclusió de
la dona en les iniciatives que es porten a terme. D’esta manera, serà possible dissenyar
processos que, junt amb els objectius d’utilització sostenible i conservació de la
biodiversitat, contribuïsquen a l’equitat social i de gènere.

153/154
BIBLIOGRAFÍA
PRIEGO MARTÍNEZ, K. (2008): “Biodiversidad y la perspectiva de género” en Pobreza, mujeres
y medio ambiente. Fundación IPADE.
RODRÍQUEZ VILLALOBOS, G., AZOFEIFA CASCANTE, F. y BLANCO LOBO, M. (2004):
La Diversidad hace la diferencia: acciones para asegurar la equidad de género en la aplicación
del Convenio de Biodiversidad Biológica. UICN.
SASVARI, A, AGUILAR, L, KHAN, M y SCHMITT, F. (2010): Guía para la transversalización
de género en las Estrategias Nacionales de Biodiversidad y Planes de Acción. UICN
GARCIA, I. (2000): El aporte de las mujeres rurales a la biodiversidad. Encuentro de la Mujer
Rural, República de Panamá.
“Examen y evaluación de la aplicación de la Plataforma de Acción de Beijing: informe del Secretario
General de las Naciones Unidas” (E/CN.6/2000/PC/2).
LINKS d´INTERÉS
- http://www.cbd.int/
- http://www.un.org/spanish/millenniumgoals/
- www.unep.org/PDF/Women/Spanish/ChapterThree.pdf
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza

155/156
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
EL TANGO DE L’AIGUA
Gisela García Pérez
«Nena, el tango és un ball que, a més d’ensenyar-te a caminar de la manera més elegant
i sensual que pugues imaginar, et mostrarà part de la cultura dels qui un dia van habitar
estes terres». Esta és la frase que, en el seu moment, va quedar gravada en la meua memòria
un 27 de juny del ja llunyà any 3032. Una frase amb la qual he volgut començar la
que serà hui la meua última classe com a professora vostra d’este mil·lenari ball. Com
cada dia, començarem escoltant a algú/una de nosaltres qualsevol cosa que ens puga fer
reflexionar; però hui, estimats i estimades meus, m’agradaria ser jo qui parle. M’agradaria
contar-vos com ha estat possible que hui ens trobem tots i totes junts ací.

157/158
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
Vivia aleshores a Rosario, en una xicoteta casa feta amb les rajoles orgàniques que fabricava
una de les famílies veïnes, que tots em van ajudar a construir i que, quan em
vaig traslladar ací, els vaig dir que l’empraren al seu gust; ara hi viuen tres estudiants i
tenen un xicotet viver que els ajuda a pagar el material del centre d’estudis. Cada matí,
en alçar-me, veia Sebastián i Clara que anaven a pescar a la vora del Paranà, després venien
aquells saborosos exemplars al mercat abans d’anar a fer les seues classes al centre
d’estudis aquàtic. En tornar a la vesprada, sempre portaven un bell peix i sopàvem els
tres junts, cada dia ho acompanyàvem amb alguna de les verdures que creixien en el meu
hort i d’algun que altre veí o veïna que sempre acudia per a unir-se a les nostres tertúlies
després d’un bonic dia de treball. Aquell matí era diferent, l’endemà havia quedat amb
Pedro, el nostre Pedro, per a desdejunar a La Boca, ací a Buenos Aires. Clara va cridar a la
meua porta i jo vaig eixir amb la meua motxilla roja, negra i grisa penjada, com sempre,
d’un sol muscle. En ella hi havia un poal amb el qual acostumava a regar les meues flors i
que aquell dia seria utilitzat per a un altre propòsit. En arribar als molls ens muntem en
la barqueta dels pares de Clara i Sebastián i creuem el riu fins arribar a la xicoteta illa
que els sediments arrossegats pel corrent havien conformat. Vam baixar, vaig submergir el
poal en l’aigua i, en traure’l, amb les mans vaig posar un poc d’arena dins. M’agradava la
idea de regalar-li a Pedro alguna cosa personal i en aquell moment vaig pensar en regalarli
una cosa a la qual cosa jo pertanyia, el meu benvolgut riu.
El matí del dia 27 em vaig alçar abans del que era habitual, vaig tapar el poal i vaig prendre
l’autobús amb destinació a Buenos Aires a les cinc hores. Em vaig arraulir en un dels seients
del col·lectiu i, abraçant el poal i usant-lo com a coixí, tenia la intenció de quedar-me adormida.
A les huit i mitja Pedro i jo ja ens havíem abraçat i estàvem prenent café a la vora de les
cristal·lines aigües del Riachuelo , la ciutat de Buenos Aires començava aleshores a despertar, les
bicicletes havien envaït els carrers i Pedro em contava com Marcelo, l’agricultor que cultivava
el cafè que arribava a Buenos Aires i per l’aroma del qual érem inundats, estava investigant altres
espècies a les quals, com al café, els agradava créixer a l’ombra dels arbres, volia saber per
què. Sempre havia sigut un home molt inquiet i jo crec que el seu café estava tan bo perquè es
cultivava a la millor ombra del continent.
. Vaig decidir que era el moment perfecte per a donar-li el seu regal d’aniversari, el poal que
usava tots els dies amb l’aigua del riu del qual estava enamorada. Però hi havia alguna cosa més,
durant el temps que vaig estar sobre el poal en l’autobús va passar una cosa estranya, l’aigua
va començar a conversar, semblava un d’eixos moments en què els meus companys i jo a Rosario
xarràvem al capvespre. Una veritable tertúlia estava tenint lloc dins d’aquell poal. Em pareixia
injust no compartir-la amb ningú, així és que em vaig disposar a contar-li-la al meu estimat amic.
Parlaven de successos esdevinguts molt de temps enrere i, estimats i estimades, eren molècules
d’aigua les que estaven mantenint aquella conversa. Esta conversa:
UNA ÈPOCA DE DESASTRES I CATÀSTROFES
De sobte vaig escoltar una veu que comentava alguna cosa sobre l’agitació de l’aigua
i els bruscos moviments a què estava sent sotmesa en aquell trajecte de Rosario a
Buenos Aires. En un principi no entenia molt bé què deien i puc afirmar que creia
estar al·lucinant, però les veus eixien del meu poal. Tenia molta son, lluitava per
mantindre’m desperta i, finalment, vaig aconseguir entendre aquelles paraules. El seu
nom era Jovita i estava dient que el moviment al qual estava sent sotmesa en aquell
poal li recordava a alguna cosa que va esdevindre l’any 2011. En març d’aquell any Jovita
i la resta de molècules que constituïen la gran massa d’aigua que s’agrupava al seu
voltant van sentir una gran vibració. Totes van començar a moure’s d’una manera més
ràpida del que era habitual, la costa era cada vegada més a prop i la veia des d’una
altura superior a la que era usual.
–Era un sisme submarí, un tsunami!, havia estat en grans tempestes i fins i tot en huracans,
però això era nou per a mi. Vam cobrir violentament tota la superfície de l’illa de
Japó, ho arrossegàvem tot, però nosaltres no podíem fer res per a parar-nos. Aleshores va
ser quan va ocórrer el pitjor que podria haver ocorregut; recordeu el que eren les centrals
nuclears?, aquells edificis en els quals els humans fabricaven energia i que mai no vaig
saber com funcionaven realment. Vam causar grans danys en aquella central. Jo em vaig
evaporar de seguida, em van utilitzar per a intentar refredar un dels reactors i des de les
altures vaig observar tot el paisatge, era desolador. Recordeu el color que tenia la

159/160
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
contaminació? Només nosaltres, les molècules d’aigua, sabíem diferenciar-lo i, de vegades,
fins ens tenyíem amb ell, grans quantitats de superfície estaven cobertes aquell dia
d’eixe color. Una de les meues companyes, que també s’havia evaporat amb mi, em va
contar que, anys abans, cap al 1986, havia vist una taca de contaminació exactament igual
en una central nuclear situada a quinze quilòmetres de Txernòbil, a Lenin. Aquella vegada
es van contaminar cent cinquanta mil quilòmetres quadrats on vivien cinc milions de persones
i, sobre el Japó, mai no em vaig atrevir a preguntar. Alguna de vosaltres s’ha tenyit
mai amb algun dels colors de la contaminació?
–Jo sí –va exclamar una nova veu–, em dic Frinche i a principis del segle XXI vaig patir dues
tintures en un curt espai de temps. En un any capicua em va passar la primera vegada,
viatjava en el corrent del Golf, l’any 2002, i volia visitar les ries gallegues, així que, quan
va arribar el moment, vaig prendre rumb cap a Finisterre perquè volia visitar també part
de la costa gallega. Va haver-hi una tempesta i el Prestige, un vaixell que transportava
fuel, va patir un desgraciat accident que va cobrir bona part de la superfície marina de
negre, aquell color no el véiem només nosaltres, els humans també podien percebre’l i van
qualificar la tragèdia com la major que havia succeït mai a Espanya. Es va estendre des
del nord de Portugal fins a terres franceses. Era una sensació rara, estar cobertes per un
mantell negre ens impedia veure el nostre benvolgut sol, moltes espècies marines vegetals
van començar a morir i es va perdre tota una generació de peixos, mol·luscos i crustacis.
Milers d’aus van resultar també afectades. Es van prendre mesures i es va començar a netejar
aquella marea negra que l’abocament havia provocat. Exhausta, quan em vaig recuperar
i el sol em va donar les forces necessàries, em vaig evaporar i vaig decidir passar una
temporada en un riu pensant que la meua vida seria més tranquil·la. Em vaig precipitar en
forma de neu sobre les muntanyes de Changbai i em vaig incorporar al curs del ric Songhua
en la primavera del 2005. M’agradava viatjar lentament, veure el paisatge, gravar cada
imatge en la meua memòria perquè mai després tornaria a veure una cosa semblant. Al
poc de temps, en el mes de novembre, aquell riu va passar a formar part de la llista dels
deu més contaminats del planeta, una fàbrica de petroquímics va vessar-hi centenars de
tones de productes químics, entre els quals hi havia el benzé i altres productes altament
cancerígens. Aquella vegada vaig emmalaltir de contaminació, per fortuna vaig ser una de
les molècules d’aigua a les quals van aconseguir descontaminar, però vaig tardar anys a
tornar a ser la mateixa de sempre.
Que lluny que ha quedat ja tot allò! –una molècula que es feia anomenar Ais va començar
a parlar d’una manera tan pausada i clara que vaig aconseguir entendre, per
primera vegada, tot el que deien–. Fa ja centenars d’anys que eixe tipus de catàstrofes
no succeïxen. Per sort el tracte al medi ambient va pegar un gir inesperat quan ja quasi
no quedava esperança per a ell. L’activitat humana havia causat un deteriorament
mediambiental tan gran que prompte ja no seria possible per a ells viure al planeta.
Després d’una llarga temporada a l’Antàrtida, gaudint de les baixes temperatures i
vivint en un tranquil estat de congelació, vam començar a agitar-nos, ens estàvem
fonent, ens deixàrem arrossegar pels corrents oceànics i vam descobrir que eren diferents
al que abans havien sigut. A més, hi havia molta més superfície de terra submergida,
podíem recórrer restes de ciutats senceres que ara estaven davall de l’aigua
mentre imaginàvem la quantitat de milers de refugiats mediambientals que devia
haver-hi hagut. Després d’anys de circular per tots els oceans i de converses com les
que ara estem tenint, vaig aconseguir esbrinar el que havia passat. Ara sembla impensable
que abocaments de fuel o de productes com el benzé, estimada Frinche, puguen
donar-se; entre altres coses, perquè ja no existixen. Però va haver-hi un temps, una
època que va començar després de la primera revolució industrial i que es va prolongar
fins a ben entrat el segle XXI, en el qual els humans van explotar la nostra benvolguda
Terra fins esgotar-la. S’extreia aigua de llocs com ara les napes israelianes i la franja
de Gaza a un ritme que es baixava fins a quinze centímetres per any i l’aigua salada
hi penetrava, o directament es contaminaven a causa de l’abocament d’aigües contaminades
no tractades. L’erosió, ajudada per l’acció dels homes i les dones, feia que
cada vegada els sòls cultivables es degradaren més i més, les seues fonts d’alimentació
desapareixien sense que se n’adonaren. El calfament era cada vegada més gran i, en
conseqüència, el nivell de carboni en l’atmosfera també, nosaltres ens agitàvem i
foníem cada vegada més de pressa i, quan van voler adonar-se’n, ja era massa tard.
Encara no em puc creure que, després de ser realment conscients del que havia passat,
del fet que havien desaparegut moltes espècies animals i vegetals i quasi ells i elles
mateixos, i d’haver començat a prendre mesures, només hàgem tardat uns centenars
d’anys a tornar a ser un planeta sa; n’hi ha que veure com han canviat, afortunadament,
les coses en mil anys!

161/162
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
Pedro no perdia detall de la història, jo li la contava minuciosament i ell no parava
d’escriure coses. Si estava segura que algú no pensaria que estava boja per escoltar
parlar a l’aigua, este era el meu estimat amic. Tot el contrari, quan vaig fer una pausa
per anar a buscar un altre café em va dir que, si al llarg de la història haguérem
escoltat la naturalesa com jo havia fet aquell dia, molts dels desastres dels quals em
parlava l’aigua mai no haurien passat. A mi em costava assimilar aquelles històries
perquè no podia imaginar-me que algun dia havíem tractat així el nostre planeta, la
nostra font de vida o els nostres semblants, per això quan vaig escoltar la següent
història la meua sorpresa va ser encara més gran. Durant anys i anys vam deixar que
molts i moltes de nosaltres passaren fam i moriren de malalties que ni tan sols podia
haver imaginat que existiren; érem realment egoistes.
PETITES INICIATIVES QUE PODEN ACONSEGUIR GRANS CANVIS
–A mi m’agradaria contar una història un poc diferent. Fins fa uns dies, que em van retornar
a la naturalesa, he passat quasi deu segles dins d’un recipient de vidre. Rosa va
ser qui va permetre, al començament d’esta història, que jo poguera compartir la vida de
quasi quinze generacions d’una mateixa família. Els pares de la xiqueta, de Rosa, l’havien
educada en uns valors molt diferents a aquells en què havien estat educats la resta dels
xiquets i xiquetes de la seua edat; per això el dia del natalici de sa mare Rosa no va anar
a la tenda a comprar un car aparell electrònic que sa mare a penes utilitzaria, sinó que
va posar un poc d’aigua en un xicotet recipient, li va demanar a un amic que el tancara
hermèticament, li va posar un cordonet, el va embolicar amb cura i va adjuntar-hi una
nota en la qual posava: «La font de tota vida per a qui em va regalar la meua». Jo estava
dins d’aquell collaret. Lucita, la mare de Rosa, no se’l va llevar fins que va tindre ja una
edat avançada, quan va arribar el moment li’l va regalar a la seua néta. I així va es va anar
succeint de generació en generació. La família de Rosa va ser una de tantes que van tindre
la iniciativa d’intentar canviar la situació de la Terra amb la seua xicoteta aportació. Si
sumem totes les xicotetes aportacions que van produir-se, hi afegim un poc de solidaritat
i el pas del temps, tindrem com a resultat el meravellós món en el qual vivim ara.
José Manuel, el company sentimental de Lucita i pare de Rosa, era camioner. Una d’aquelles
persones que passava hores i hores conduint un camió, utilitzant com a base del combustible
el petroli, per a transportar fins a terres llunyanes productes que ben bé podien ser
cultivats en estes. Aquells mitjans de transport contaminaven moltíssim. Vos en recordeu?
A Lucita li encantava llegir, devorava llibres sense parar i navegava sense parar per internet.
Un dia va llegir una cosa que li va fer pensar uns dies, jo, en estar sempre penjada del
seu coll, a més de veure tot el que ella veia, podia sentir els batecs del seu cor, i aquell
dia es va accelerar. «El transport de mercaderies representa el 75% del trànsit mundial
i, la majoria, es fa per carreteres», va llegir aquell matí en una pàgina web. A partir
d’aleshores va buscar més informació sobre el medi ambient. El cor se li accelerava cada
dia més. Un mes després, quan José Manuel va tornar a casa, ambdós van tindre una llarga
conversa de la qual va derivar una setmana de reflexió que va acabar amb la renúncia de
José Manuel al seu treball. Els dos van estar debatent i van arribar a una conclusió final,
si continuaven així contribuirien a deixar a la seua filla un món bastant pitjor del que ells
havien conegut. Però no volien això, com tots els pares es preocupaven per la seua filla i
per les filles de les seues filles. El planeta estava sent molt castigat i sabien que ni ells, ni
Rosa, podrien disfrutar d’un entorn completament saludable. Eren conscients que, atés el
maltractament que havia patit la Terra, seria difícil i duria dècades, fins i tot centenars
d’anys, conviure en harmonia amb l’ambient que els envoltava. Ells mai no ho veurien,
però havien decidit emprendre el camí per aconseguir-ho.
José Manuel i Lucita es van reunir diverses vegades amb els seus veïns, veïnes i amics
i amigues. Rosa assistia a tots els encontres, igual que ho feien la resta dels xiquets
i xiquetes de la seua edat, perquè havien de ser coneixedors del que es volia portar
a terme, ells serien els qui s’encarregarien de continuar la iniciativa dels seus pares.
D’esta manera, homes, dones, xiquetes i xiquets, sense distinció de gènere o edat, van
començar un projecte comú: el cultiu de productes tradicionals i diversificats, utilitzant
la tecnologia d’una manera responsable. A poc a poc van canviar la dieta, deixaren
de menjar carn tots els dies de la setmana, començaren a reutilitzar les antigues vies
del ferrocarril per a emprar el tren com a mitjà de transport de mercaderies, els seus
vehicles, cada vegada més menuts, utilitzaven biogàs com a combustible i eren usats

163/164
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
només per a distàncies llargues. El disseny de les bicicletes va evolucionar cap al que és
actualment i el color de la contaminació i de la degradació va anar desapareixent del medi
ambient gràcies al fet que tota la humanitat va decidir col·laborar en tan important empresa:
salvar el planeta.
Tenia més històries que contar-li a Pedro, però ja havia acaparat bona part del matí, podrien
ser contades un altre dia. Com era d’esperar, el meu gran amic no havia vingut amb
les mans buides, portava un llibre antiquíssim en una bossa de cuir que li havia regalat el
seu iaio l’any anterior pel seu aniversari. Pedro tenia llibres de totes les èpoques imaginables.
Este era del mateix període en què havien succeït les històries de les quals parlava
l’aigua. Tango, em va dir mentre elevava el llibre amb les mans. Hem de recuperar el tango.
Tot seguit, va obrir el llibre. Hi havia molts dibuixos del que semblaven ser els passos
d’un ball i textos que explicaven el que era. Per algun motiu aquell ball, que havia estat
símbol d’una cultura, havia desaparegut. Així va ser com Pedro, uns quants amics i amigues
i companys i companyes més i jo, vam començar a investigar on se situaven les milongues
en el seu moment. Al mateix temps que practicàvem el ball al port d’esta ciutat, lloc
d’on era originari. Un dia reobrírem una de les milongues. Pedro i jo decidírem mantindre
l’aigua un temps en una botella de vidre per a fer-la partícip de tot el que féiem, després
la vam retornar al riu perquè continuara contant històries, ara ja en coneixíem una més.
L’aigua, eixe element que un dia ens va donar la vida, havia contribuït ara a tornar-li-la al
tango, a la cultura d’un poble, en definitiva, a tots i totes nosaltres.

165/166
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
SISTEMES DE GÈNERE A
ÀFRICA I FEMINITZACIÓ DE
LA POBRESA
Yaiza Ramos Hernández
Quan parlem d’Àfrica, hi ha una tendència generalitzada en l’imaginari col·lectiu de la
ciutadania dels països del Nord a percebre el continent com una extensió ampla de terreny,
on les característiques geogràfiques, culturals i polítiques, entre altres, tenen un
caràcter homogeni i estàtic. Mbuyi Kabunda (2006) parla de «l’Àfrica plural» o de les
«Àfriques negres» per a referir-se a la pluralitat i complexitat de les seues «històries i
evolucions». Com a conseqüència d’esta trajectòria del continent, trobem que hi ha més
de dos mil cinc-cents grups ètnics distribuïts per tot el territori a més de les seues llengües
corresponents.
Al continent africà, concretament a l’Àfrica subsahariana, la pobresa en termes relatius
és més greu que fa cinquanta anys. Esta Àfrica empobrida és el resultat, entre altres factors
interrelacionats, de nombrosos processos de desenvolupament que hi ve implantant
Occident amb les seues polítiques experimentals de cooperació.

167/168
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
És ací on podem situar el concepte de feminització de la pobresa que pot entendre’s
de diferents maneres segons s’al·ludisca a diferents concepcions. Entre les quals diferenciem
si ens volem referir a si la pobresa incidix més en les dones que en els homes,
o, en canvi, si ens volem referir al fet que és més severa. No obstant això, atenint-nos
a la interpretació que sosté María José González Ríos (2001), este terme significa que
la proporció de dones sobre el total de pobres ha augmentat. Actualment les dones
representen el 60% de la població considerada segons el PNUD «més pobre» tant als
països desenvolupats com en desenvolupament. Tot i això, lluny de continuar amb
una visió paternalista i visualitzant les dones com a meres víctimes sense capacitat
d’obrar, són cada vegada més nombroses i escoltades les veus de dones que demostren
una resistència a perpetuar estes situacions, afrontant amb valor i fortalesa accions
en pro de canvis decisius al seu favor.
Inserit en este marc de feminització de la pobresa trobem un sistema clau que perpetua
les desigualtats entre la dona i l’home, és el sistema d’herències. Producte de la
institució patriarcal familiar, l’herència constituïx un factor de risc i transmissió de la
situació de pobresa de les dones (González Ríos, 2001). Això es fa encara més present
en grups familiars on els recursos són més limitats. A Àfrica trobem molts grups ètnics
on l’herència limita l’accés a la possessió de terres, la qual cosa condiciona la subsistència
de la unitat familiar a la figura d’un home. Això implica que una dona que no
estiga lligada per mitjà de llaços de parentesc o consanguinis a un home no pot accedir
a un terreny amb el qual puga subsistir amb els aliments que hi cultiven ella i la resta
de la unitat familiar.
La fragilitat de la igualtat quant a les activitats diàries realitzades per la dona i per
l’home pot ser analitzada a més a través de l’anàlisi de les hores que cadascun empra en
les activitats que permeten el sosteniment familiar. A Àfrica no podem parlar de l’àmbit
públic i de l’àmbit privat. Ací jau una diferència fonamental en la construcció social dels
rols de gènere, ja que, per exemple, a Senegal, com en altres zones on una de les
activitats econòmiques per a la subsistència és la pesca, les dones són les que es dediquen
a la comercialització del producte. És així com, a pesar que el rol de la dona no
queda relegat a l’àmbit tradicionalment denominat per Occident com a privat, sí que
patix una discriminació per causes que a continuació s’analitzaran.
Les dones administradores de les llars i de la pobresa familiar, generalment tant dels
factors econòmics com emocionals, gestionen els recursos de tal manera que fan sobreesforços
per a cobrir les necessitats bàsiques de la família. Són les qui major sacrifici
fan, i arriben a prescindir de menjar i beure, o a renunciar a participar en activitats
socials tan indispensables en el desenvolupament humà com les primeres; en definitiva,
sacrifiquen la despesa personal en benefici del consum comú.
Un exemple d’esta situació el referix Jacqueline Ki-Zerbo (2002) quan assenyala que la
societat burkinesa està marcada per una estricta divisió sexual del treball, la qual cosa
representa una sobrecàrrega de tasques dins de l’economia familiar per a la dona, que
socialment són considerades pels homes com a treballs menyspreables. Des de la infància
es fa present esta distinció que se li dóna als rols tradicionalment atorgats als homes i
a les dones, ja que, des de molt menudes, són les xiquetes les qui prompte comencen a
responsabilitzar-se de tasques que frenen el seu desenvolupament físic i intel·lectual; a
més d’haver-hi un accés desigual dels xiquets i les xiquetes a l’educació. Això, sumat a la
importància que té el matrimoni en la vida de les dones, provoca que adopten estos rols
des de primerenques edats (el fet de no haver-se casat després dels 18-25 anys suposa una
sobrecàrrega personal i familiar). D’altra banda, Ki-Zerbo fa esment de l’escassa participació
en llocs de decisió i poder, ja que la representació de les dones en estos llocs és escassa,
encara que no deixem d’esmentar l’existència d’associacions femenines que lluiten
per una determinació cada vegada major. Amb tot, sí que assenyala compromisos polítics
que s’han portat a terme per tal de millorar la situació de les dones a Burkina Faso en
confluir les sinergies entre la voluntat dels últims governs, l’empremta dels programes de
desenvolupament i la determinació de les pròpies dones.

169/170
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
Cal no ignorar que a Àfrica el concepte de pobresa no es limita als recursos econòmics o materials
de què més o menys pot disposar una persona, sinó que molts grups ètnics i societats perceben la
pobresa com l’absència de xarxes socials i de relacions comunitàries. Les estratègies tradicionals
de supervivència, heretades de l’època precolonial, encara persistixen en moltes de les societats
africanes, per això trobem que les meres i exclusives referències a les dades econòmiques com
a indicadors de pobresa i desenvolupament són només una perspectiva occidental i interceptora
de la percepció de la realitat i de les construccions culturals africanes. Molts individus pertanyents
a estes societats no conceben una forma de vida en absència de relacions socials, ja que,
tal com desenvolupa Max Neef, els satisfaents de les necessitats bàsiques dels éssers humans
són canviables segons el context, la cultura i els mitjans disponibles. Això significa que s’ha de
tindre en compte un enfocament de benestar subjectiu integral que vaja més enllà del concepte
purament economicista de la pobresa.
El PNUD, a partir del seu Informe de Desenvolupament Humà del 1991, va establir un
índex de desenvolupament humà per sexe, per mitjà del qual confirma que «la discriminació
dels sexes és un problema mundial que es presenta amb més agudesa en
aquells llocs on els recursos són escassos als països en desenvolupament més pobres».
Quan pensem en una dona europea, que potser identifiquem els mateixos patrons comportamentals,
trets físics i inquietuds en una dona noruega que en una espanyola? Emetent
un juí de valor aproximat, sentenciaré que no, ja que les nostres estructures mentals i
construccions de la realitat han generat en l’imaginari col·lectiu de la societat europea
unes diferències més o menys notables quant a la identitat de cada nacionalitat. El mateix
hauria de passar quan pensem en les dones africanes, perquè per a entendre la seua
realitat hem de despullar-nos de les construccions del nostre inconscient que reflectim
en les altres societats per a poder així encaixar-les en les nostres estructures mentals i
limitar-nos a entendre el que considerem normatiu, sense entrar a valorar i distingir les
diferències; que, al cap i a la fi, són l’essència que compon la cultura.
És des d’Occident d’on s’han portat a terme els primers estudis i les intervencions
sobre els sistemes de gènere. És important esmentar que este fet ha proporcionat innombrables
avantatges en les nostres societats, ja que la perspectiva de gènere s’està
introduint en molts àmbits polítics, econòmics, socials i culturals en els quals fins fa
poques dècades no hi havia cap reflexió sobre la seua inexistència.
No obstant, quan vaig començar a estudiar les qüestions de gènere i la seua aplicació
en les diferents accions i perspectives de desenvolupament a Àfrica, no deixava de
plantejar-me una qüestió: són aplicables les nostres teories de gènere, els nostres
sistemes de gènere i, en qüestió, la nostra perspectiva de gènere a les societats africanes?
La reflexió la feia en tant que si bé els éssers humans som éssers amb respostes
universals a determinats estímuls, no som éssers que reaccionem d’igual manera en
societats distintes. Em qüestione la fal·làcia que pot ocasionar inferir en societats
amb sistemes d’organització política diferents o sistemes econòmics «tradicionals»
això: fins a quin punt no arribem a inferir en els seus sistemes de relacions socials proposant-los
l’existència d’una perspectiva de gènere vista des de la nostra experiència?
Este debat inserit dins de la retòrica del relativisme cultural no només el mantenim
els antropòlegs, però sí que vull aclarir el meu interés per la qüestió.
Des de l’antropologia s’estudien els comportaments humans atenent a la naturalesa
(predisposicions biològiques) i a l’educació (entorn) com a determinants del comportament
humà. Això ens porta a reflexionar sobre la influència expressa que exercix
el conjunt d’experiències durant el nostre període d’enculturació. Les actituds, els
valors i el comportament humà estan limitats tant per les nostres predisposicions
genètiques com per l’entorn on ens hem desenvolupat.
El dimorfisme sexual s’ha emprat per molts teòrics com a argument vàlid per a justificar
l’abús de poder i d’estatus que s’ha exercit sobre les dones en les diferents societats.
Este argument al·ludix a les diferències notables entre la biologia masculina i la femenina,
a les seues característiques sexuals primàries (òrgans genitals i reproductors) i

171/172
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
secundàries (veu, pits, distribució del pèl), a més de prendre en compte les diferències
d’altura, pes, força i longevitat. Amb tot, pel que fa a estes últimes característiques cal
assenyalar que durant l’evolució humana estes diferències han tendit a deixar de ser tan
pronunciades.
Molts van ser els teòrics socials que sostenien que la diferenciació de gèneres i els rols
que cadascun exercix en la societat està fonamentada de manera biològica, racionalitzant
així estes funcions a través de la modernització. Talcott Parsons donava suport
a les caracteritzacions del comportament sexual i social elaborades per científics en
la dècada dels trenta i quaranta. En contraposició a això, alguns teòrics plantejaven
idees revolucionàries per a l’època com ara Margaret Mead, que va presentar en la
seua obra Sex and Temperament in Three primitive Societies, el 1935, l’argument que
els conceptes de gènere eren producte de construccions socials i culturals, no eren
categories biològiques sinó que a més podien ser canviants en diferents entorns, producte
de la seua experiència com a antropòloga en diferents societats del Pacífic.
Partint d’estes premisses, entenem gènere com el concepte que atén la construcció
cultural de les diferències biològiques i, per tant, sexuals. La genètica diferencia
homes i dones en els seus cromosomes X i Y. La cultura identifica les activitats, comportaments
i idees en els diferents sexes biològics. En estudiar els sistemes de gènere
aprenem que no representen l’assignació funcional de papers socials biològicament
prescrits, sinó un mitjà de conceptualització cultural i d’organització social (Lamas,
2003).
Les desigualtats que es generen a partir del valor afegit que se’ls atorguen a certs rols
de gènere generen en si mateixes un sistema de dominació del gènere masculí sobre
el femení, i este últim es considera inferior. Ací és on situem el sistema de patriarcat
que predomina en la societat occidental. Les dues institucions socials que el componen
són la família patriarcal i la ideologia patriarcal. Les dues perpetuen este sistema, la
primera centrant-se en la dominació de la dona i, la segona, establint una jerarquia
entre els sexes, generant així el poder del gènere masculí sobre el femení.
Els rols de gènere de la societat occidental en la qual els homes són «masculins» i les
dones «femenines» no són representatius de les variacions que es donen en tot el món.
En moltes cultures els barons pensen que són espiritualment superiors a les dones i que
estes són una font de contaminació.
Hui en dia la tendència va canviant cap a la concepció de l’ésser humà com a tal, no
tenint en compte el sexe com a factor diferenciador que legitima i condiciona les conductes
de les persones.
La desigualtat en l’accés als recursos de l’entorn de les dones i homes és una realitat
en la pràctica totalitat del planeta. La falta d’equitat en els àmbits de la salut,
l’educació, el benestar econòmic, l’agència política i altres àmbits pot ser més o
menys acusada segons el context, però el que sí que està clar és que esta desigualtat
no és independent d’una esfera a una altra, sinó que hi ha una interdependència que
permet la seua perpetuació al llarg del temps.
La trampa de la desigualdad se preserva a través del orden social prevaleciente en casi
El parany de la desigualtat es preserva a través de l’ordre social predominant en quasi
totes les societats. Així, trobem que els sistemes de maridatge i parentiu preserven
estes estructures de patriarcat. Una immensa majoria de societats són «patrilocals»,
de manera que la dona, en casar-se, deixa la casa dels seus progenitors per anar a viure
amb el seu marit. Des de l’antropologia de gènere s’entén este fenomen com un intercanvi
de dones entre famílies. Quan hi ha pel mig una dot que ha de donar la família
de la núvia a la del futur marit és un exemple d’este intercanvi «material» que busca
maximitzar el benefici en les relacions socials.
Un altre patró de comportament patriarcal a destacar és l’estructura patrilineal de
l’herència i els drets de propietat, els quals es traspassen primordialment entre els
barons de la família, limitant-se sovint els drets d’herència a les dones.

173/174
El Banc Mundial definix la desigualtat de gènere com «el resultat d’un conjunt de desigualtats
econòmiques, socials, culturals i polítiques superposades que es reforcen mútuament»
(Banc Mundial, 2005). Estes són causes que fan que les dones tinguen un menor accés
a drets de propietat, riquesa i educació, per la qual cosa les possibilitats de generar un
desenvolupament integral com a individus i com a col·lectiu dins d’una societat es veuen
realment limitades, en perjuí dels seus interessos propis i col·lectius.
ENTENDRE EL «GÈNERE» DES D’ÀFRICA
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
Els moviments feministes negres sorgixen a partir de la consciència que prenen les dones
en la diàspora africana, entenent esta com la difusió de la cultura negra pel món,
com a conseqüència d’aquells desplaçaments forçats de l’esclavitud i de les massives
migracions futures al llarg de la geografia dels diversos continents.
El feminisme negre conté un discurs ideològic que qüestiona la validesa de la construcció
social de gènere occidental, per la qual cosa el concep com una primera aproximació
a l’anàlisi dels sistemes de gènere entesos des dels feminismes blancs.
És des del feminisme blanc que es continuen defenent uns plantejaments de la dona
caracteritzada amb uns valors universals en els quals no entra a formar part dels seus
qüestionaments el fet que les dones africanes tenen veus que, a pesar de ser fetes
callar pel pensament etnocèntric occidental dominant, parlen sobre l’opressió que patixen
no sols pel context sociocultural sinó per l’hegemonia del feminisme occidental.
Els seus valors, idees i qüestionaments des d’Àfrica i com a dones africanes són conscients
de l’opressió sexista que patixen. El feminisme occidental pretén reduir els codis,
valors i conductes de les dones negres en el patrimoni sociocultural d’Occident.
Oyeronke Oyewumí (1997) aporta noves conceptualitzacions que aclarixen les dicotomies
tradicionals occidentals tot rebatent-les a través de la crítica que fa a l’ús de la
categoria social del gènere a l’hora d’analitzar les societats africanes. A través de dades
obtingudes de la societat yoruba precolonial, planteja l’existència d’altres formes
d’organització social no basades en el gènere sinó en les categories d’edat i generació.
El que ens arriba a plantejar amb el cas dels yoruba és que tots els membres del llinatge
tenen un valor social afegit segons el rang d’edats. Així, paral·lelament, els rols
tradicionalment atribuïts a una dona o a un home a Occident són ocupats per homes o
per altres membres del grup de llinatge, uns rols com ara els de mare, marit, fill/a.
Les concepcions africanistes i africanes del gènere i del feminisme que l’antropòloga
Ife Amadiume (1987) també aporta són essencials per a comprendre els sistemes de
gènere, els rols i les relacions de gènere a l’Àfrica subsahariana. Amadiume pren el
gènere com una categoria variable, on les filles barons i esposos femenins prenen un
estatus masculí on és possible el matrimoni entre dones entés més enllà d’una unió
amb finalitat de reproducció.
Tal com ho denomina Soledad Vieitez (2005), estos nous paradigmes que qüestionen la
construcció social del gènere i el seu sistema són determinants per a comprendre esta
«perspectiva africanista africana».
ACCÉS ALS RECURSOS: ESTRATÈGIES CLAU DE LES DONES
A l’Àfrica subsahariana al voltant del 80% de les tasques agrícoles són realitzades per
dones. A més, sovint no sols treballen la terra sinó que es dediquen a comercialitzar
els productes que n’obtenen.
La jornada laboral de la dona rural africana, en general, no es pot distingir sobre
l’àmbit públic i el privat, ja que els rols assignats al gènere femení no estan distingits
ni seccionats d’igual manera que des de la perspectiva occidental. Les dones, en molts

175/176
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
casos, són les encarregades de proveir de llenya i aigua la llar, per la qual cosa entra
dins de la quotidianitat que se servisquen de la mà d’obra dels seus fills i filles per
a realitzar les múltiples tasques diàries. Esta comparació entre agricultura, gènere i
desenvolupament de la dona africana la desenvolupa Esther Boserup (1970) tot descrivint
sistemes agrícoles femenins on l’agricultura d’aixada li atorga un valor per força
de treball femení que, en canvi a Occident, està generalitzat com un sistema agrícola
masculí, encara que no per això les dones no hi participen.
Un exemple el trobem en la societat mali, on l’espai públic tal com es considera des
d’Occident és un lloc habitual per al desenvolupament de l’economia familiar de la
dona mali. Alicia Relinque i Francisco Vidal (2002) afirmen que les dones realitzen diverses
activitats de diferent rang econòmic, encara que són l’artesania i l’agricultura
les més presenciades.
Un estudi del Fons Monetari Internacional mostrava dades que indicaven que l’11% del
treball realitzat per dones a l’Àfrica subsahariana es donava a plantacions a canvi de
salaris, i treia conclusions com ara que la majoria de les camperoles es dediquen a
l’agricultura de subsistència. Iris Berger (2008) també dóna suport a la importància
que juga el rol de la dona camperola o agricultora com a eix de l’economia familiar
després del període de descolonització. No obstant, cal destacar que este fet confronta
amb el limitat accés que tenen les dones africanes a la propietat de la terra, als
crèdits o a la participació en l’elaboració de polítiques agràries.
La societat civil, prou desestructurada davant de la desprotecció en els diferents àmbits
de responsabilitat dels governs, ha implementat a través de l’economia popular
caixes d’estalvi col·lectiu o sistemes similars que reben un nom diferent segons com i
on es porten a terme.
En alguns països africans l’economia popular suposa la tercera part del producte interior
brut (PIB). Estes iniciatives són recolzades com a «models alternatius de desenvolupament
basat en la humanització de l’economia, de la societat i de la cultura»
(Kabunda, 1999).
A Nigèria, per iniciativa de dones, s’han format bancs crediticis. A Ghana les dones
participen en cooperatives agrícoles finançades pel programa de les Nacions Unides
per al Desenvolupament (PNUD) que es dedica a la producció i venda de dacsa, tot
beneficiant-se de préstecs.
Fent referència a la citació «Àfrica descansa sobre les esquenes de les dones», es deixa
constància que hi ha molts estudis que constaten que són les dones africanes les que
suporten el pes de l’economia familiar i, fins i tot, el funcionament social. Amb tot,
el seu treball és invisibilitzat, igual que les seues veus i pensaments. Sense perdre de
vista que això no és exclusiu de societats africanes sinó que també es dóna en societats
occidentals dins del seu corresponent context, esta situació resulta ser la base del
pensament i de la naturalesa d’este text.

177/178
BIBLIOGRAFÍA
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
AMADIUME, I. (1987): Male Daughters, Female Husbands: Gender and sex in an african
society, Zed Books, Londres.
BERGER, I. (2006): “Feminism, Patriarchy and African women´s history” en BENNETT, J. M.
History Matters: Patriarchy and the challenge of feminism, University of Pennsylvania Press,
Filadelfia.
BOSERUP, E. (1970): Women´s role in Economic Development. St. Martins Press. Nueva
York.
GONZÁLEZ RÍOS, MARÍA JOSÉ “TORTOSA, J. M., BOLTVINIK, J. (2001): . Pobreza y
perspectiva de género, Icaria, Barcelona.
KABUNDA, M. (1999): “El dinamismo de la sociedad civil”, en CASTELL, A. El África que
viene, Interpón, Madrid.
KABUNDA, M. (2006): “Relaciones internacionales africanas y relaciones interafricanas en la
era de la globalización” en SANTAMARÍA, A. (Coord.) África en el horizonte. Introducción a la
realidad socioeconómica del África subsahariana, Catarata, Madrid.
LAMAS, M. (2003): El género. La construcción cultural de la diferencia sexual. Programa
Universitario de Estudios de Género, UNAM Editorial Porrua, México.
OYEWUMI, O. (1997): The invention of women: making an African sense of western gender
discourses, University of Minnesota Press, Minneapolis.
RELINQUE, A. y VIDAL, F. (2002): “La mujer en Malí: situación general. El factor del Islam”,
en: MARTÍN, A., VELASCO, C. y GARCÍA, F. Las mujeres en el África subsahariana. Antropología,
literatura, arte y medicina, Ediciones de Bronce, Barcelona.
VIEITEZ, S. (2005): Antropología y género: Miradas desde África, Critica. Madrid. Fundación
Castroverde.
Links de interés
- Informe sobre Desarrollo Humano de 1991, PNUD. http://hdr.undp.org/es/informes/mundial/
idh1991/ Consultado el 10 de abril de 2011
- The World Bank and Gender.
http://www.brettonwoodsproject.org/art-16073 Consultado el 10 de abril de 2011.

179/180
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
MOVIMENT TUPAJ KATARI I
LA LLUITA ANTIMEGAMINERA:
COMUNITATS ORIGINÀRIES
RESISTINT
Estela Flores
El model productiu global ens programa per a dedicar la nostra humanitat i riquesa al déu
capital. Som éssers soscavats en les nostres diversitats i llibertats.
La nostra Pachamama, Amèrica del Sud, continua sent en el continu dels temps font de matèries
primeres per alimentar el malbaratament energètic dels països centrals. Continuem
a Argentina sent «el graner del món», l’etern agroexportador. Continuem sent la font de
material per a extraure i saquejar. Les lleis dels governs nacionals no ens protegixen, ens
servixen en safata de plata als devoradors capitalistes. Un aspecte a analitzar és el cas
de les megamineres transnacionals que s’enclaven en els cors de les nostres elevacions i
muntanyes, amb la promesa de desenvolupament local i progrés, però el que deixen darrere
seu és expropiació, sobreexplotació, contaminació i retrocés local. En este àmbit han
sorgit lluites constants en els nostres territoris per a oposar-se a este mal que, si continua,
arribarà a proporcions descomunals i serà el desastre total per a la nostra cultura.

181/182
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
El Moviment Tupaj Katari (MTK), que du este nom en honor al líder rebel indígena que
en el segle XVIII es va alçar contra la conquesta espanyola, des d’una de les seues àrees,
la de l’Ecologia, es va plantejar fermament establir una línia de planificació, acció
i lluita contra l’explotació megaminera contaminant i espoliadora de l’ambient i els
pobles. Jujuy és una de les províncies argentines de major interés per a l’explotació.
Compta actualment amb 470 explotacions mineres, com ara els megaprojectes Pirquitas
i El Aguilar, i 1.500 comandes de sondatge i explotació de 13.000 quilòmetres quadrats,
principalment a la Quebrada de Humahuaca, una vall andina de 160 quilòmetres
de bellesa enlluernadora, i a la Puna, l’altiplà jujeny de 4.000 metres d’altura. Des de
MTK es va plantejar la creació de la Comissió d’Ecologia tot partint de l’esperit inspirador
de companys provinents de comunitats originàries que ja veien dins de la seua
terra sobrevolar l’ombra de les empreses megamineres.
He d’entrar en el tema de la megamineria i l’explotació minera contaminant, que segons
el Codi Miner que hui continua aplicant-se, de les xifres milionàries que guanyen
les mineres per extraure en mineral brut només queda un romanent pobre del 3% en
retencions per al país, i a més l’Estat atorga a les empreses un 5% en regalies per exportació;
això és un negoci sols per a les mineres. Des de l’any 2003 fins ara hi ha hagut
un creixement molt important d’empreses mineres estrangeres i capitalistes que han
assentat el seu interés a la província de Jujuy. El perquè d’este interés? De les muntanyes
de colors de Jujuy s’extrauen els següents minerals: estany, plata, plom, zinc,
borat, baritina, ònix, laja i sal; cal destacar que Jujuy posseïx en el seu territori grans
salines (terres amb sal) on s’ha trobat liti i que, junt amb la província de Salta, conforma
la tercera reserva mundial d’este mineral. La seua extracció implicaria un alt
grau de dany ambiental a ecosistemes d’alta muntanya sensibles, amb el consegüent
efecte nociu sobre la flora i la fauna endèmiques.
En este cas empreses japoneses com ara Toyota prometen invertir milions i ja han començat
el seu treball de saqueig. Les empreses arriben als pobladors locals amb la promesa de treball
segur i ben pagat, una cosa temptadora per a ells en un país d’un atur molt alt. Però estes
empreses només s’instauren per una o dues dècades per a després anar-se’n sense més,
deixant rastres de contaminació letal. Les condicions jurídiques locals són febles i això
fa que estes empreses, amb tot el seu equipament i personal tècnic propi i estranger,
s’establisquen amb extrema facilitat sense consideracions realment serioses quant a
les repercussions ambientals, socials i culturals als llocs d’explotació.
És així com, per exemple, l’empresa transnacional Silver Standard va aconseguir reobrir
la Mina Pirquitas l’any 2009 per a l’explotació de zinc, or i plata, fent cas omís
del dany ambiental i social que es va ocasionar en el tancament d’esta minera l’any
1936.
Hui en dia la Comissió d’Ecologia del MTK acompanya fortament les comunitats per
a lluitar contra les mineries contaminants. Els antecedents del no a la contaminació
minera es poden observar en estes dades: les comunitats d’Orosmayo i Liviara,
d’agricultors i pastors, que viuen a uns 4.000 msnm, troben la seua única font d’aigua,
els rius Orosmayo i Liviara, rius de baix cabal hídric, afectats per la contaminació
procedent de diverses explotacions mineres entre les quals la Mina Pirquitas. Això es
traduïx en la mort de 1.100 animals de bestiar al llarg de trenta quilòmetres de riu
des del començament de l’explotació el 2001 i en la greu repercussió per a la salut de
xiquets i xiquetes que han de ser duts fins a hospitals de ciutats per a la seua atenció,
pel simple fet d’haver-se banyat o haver creuat els rius per anar a escola. Un altre cas
greu és la presència de plom en sang per damunt dels nivells màxims determinats per
l’Organització Mundial de la Salut en més del 80% de xiquets i xiquetes de la comunitat
d’Abra Pampa, resultat del passiu ambiental (30.000 tones d’escòria de plom) deixat
per l’empresa fonedora d’eixe metall pesat, Metall Huasi, el 1990. Un altre cas és el
de la mina Pan de Azúcar, que contamina amb cianur els voltants i que està situada a
cent metres d’una escola primària. I així un sens fi de casos que fan notori el perquè
les comunitats aborígens s’oposen a la mineria en els seus territoris. L’any 2008 va tindre
lloc un fet molt commovedor: veïns i veïnes de comunitats originàries de Tilcara,
situada a la Quebrada de Humahuaca (Patrimoni de la Humanitat, Unesco), van organitzar
una marxa i van sumar adeptes en el camí arribant a ser més de mil persones,
entre els quals el Moviment Tupaj Katari que treballa decididament amb les comunitats

183/184
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
en esta lluita, per a impedir l’ingrés a la zona de l’empresa Uranio del Sur que
volia assentar-s’hi per a explotar urani i altres cinc minerals. El resultat va ser només
una ordenança municipal que prohibix al departament de Tilcara «la radicació
d’explotacions mineres metal·líferes a cel obert i/o les explotacions mineres que
utilitzen substàncies químiques com ara cianur, mercuri, àcid sulfúric i altres substàncies
tòxiques similars en els seus processos de sondeig, prospecció, exploració,
explotació i/o industrialització de minerals metal·lífers». En esta ocasió participava
la jutgessa de Mines que va fugir perquè no podia donar respostes a la gent i
només parlava a favor de les mines. No va haver-hi molt més, però això va mostrar
a tots que calia continuar la lluita, que els canvis són possibles si estan tots i totes
units.
A Cangrejillos, comunitat de quatre-cents habitants, lluiten contra la instal·lació de
la mineria, el poble només té com a font d’aigua un net i natural Ullal d’Aigua (aigua
que brolla entre les roques). És d’ací d’on consumixen este líquid vital tant per al reg
dels seus cultius tradicionals com per al seu bestiar (ovelles i llames), i per a l’ús de
la comunitat. Ja fa setanta anys que les mineres hi deixaren ensorraments i un passiu
ambiental que fins hui continua afectant el lloc. La Comissió d’Ecologia del MTK
tracta de conscienciar la comunitat total dels perjuís que causa la mineria i aquella
va prendre la decisió de dir NO A LA MINERIA. Des de l’any 2005 hi ha una demanda de
permís d’explotació de minerals sobre una superfície de 2.000 hectàrees a la zona on
es troba la comunitat abans esmentada, per part de l’Enginyeria Bragantini. El poble
des d’aleshores es va plantar en lluita ferma i forta oposició a l’entrada de la mineria.
Quan l’empresa minera representada per l’Enginyeria Bragantini va presentar el
seu informe d’avaluació d’impacte ambiental es va veure que no era correcte i tenia
molts errors. La comunitat, a hores d’ara, té presentat un recurs d’empara i demanda
contra l’Estat, ja que veuen vulnerats els seus drets i perquè al final van avançar cinc
projectes d’exploració minera al lloc. I així esta comunitat suma la seua lluita a altres
com ara Juella, Liviara, Tilcara, Abra Pampa. Esta última va aconseguir també un decret
que prohibix l’explotació minera a cel obert en la jurisdicció del seu municipi i
moltes comunitats més s’enfronten al gegant colós del negoci miner. Els governs locals
provincials encara es fan els desentesos sobre això i establixen arranjaments corruptes
amb estes empreses espoliadores.
Açò és una crida d’atenció al que passa en la meua província, xicoteta figura de bota
de dona, al nord argentí, amb una riquesa de biodiversitat i cultural única al món. No
volem ser senyors i senyores en les nostres terres; només volem recuperar la nostra
identitat, la nostra dignitat, el poder d’elecció i d’autodeterminació dels nostres pobles.

185/186
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
LA DONA EN EL SECTOR AGRARI I EL
SEU PAPER EN VIA CAMPEROLA
Elisa Cueto Redondo
La feminització de la pobresa s’ha anat aguditzant durant les últimes dècades. Els índexs
de pobresa més alts es concentren a les zones rurals, i són les dones, camperoles i indígenes
les que patixen condicions més desavantatjoses. A pesar d’això, les dones són les
principals administradores dels recursos naturals i les que patixen més directament la
degradació ambiental, però la seua participació en la presa de decisions és ínfima i el seu
accés als recursos molt limitat, quines són les causes d’esta contradicció?

187/188
LA DONA EN L’AGRICULTURA
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
Els Programes d’Ajustament Estructural (PAE) implantats en els noranta i el productivisme
han provocat una especialització dels sistemes de producció i una orientació
cap als monocultius per a l’exportació. Estes pràctiques són les principals causants
de la pèrdua del patrimoni natural i de la degradació dels sòls dels països en vies de
desenvolupament. Una altra conseqüència de la globalització de la producció agrària
ha estat un procés de dualització en l’explotació de la terra, amb una cada vegada
més marcada divisió entre l’agricultura comercial d’exportació i l’agricultura de subsistència.
És un procés territorial, social, econòmic i, a més, de gènere, on els homes
s’integren en l’agricultura comercial, mentre que les dones es responsabilitzen de
l’agricultura de subsistència que és la que garantix l’alimentació de la família. Esta
divisió accentua en major mesura la divisió dels rols reproductiu (femení, no remunerat)
i productiu (masculí, remunerat), tot desvaloritzant la importància del treball
femení (Villota, 1999).
Però les dones no sols participen en l’agricultura de subsistència, també participen
en la comercial com a agricultores per compte propi, com a jornaleres o a les explotacions
familiars. Les dones representen, en terme mitjà, el 43% de la força laboral
agrícola als països en desenvolupament, des del 20% a Amèrica Llatina fins el 50% a
l’Àsia oriental i a l’Àfrica subsahariana (FAO 2010). Es calcula que les dones produïxen
un 50% dels aliments mundials. Tradicionalment, les dones han experimentat, hibridat
llavors, preservat aliments, inventat la dietètica culinària i els seus instruments. Tenen
una llarga tradició en recol·lectar, escollir i propagar varietats de llavors per als
seus usos alimentaris i medicinals. A pesar de la importància econòmica i social de la
seua activitat, històricament s’ha invisibilitzat la seua aportació a l’agricultura i a la
preservació de la biodiversitat. A esta situació se li unix la desigualtat de gènere en
el desenvolupament dels seus drets en temes agraris; com ara l’accés a la terra, als
serveis financers o la bretxa salarial entre homes i dones. Les bretxes legals, però també
les culturals, limiten les seues opcions. El sector agrícola en molts països en via de
desenvolupament es caracteritza per la bretxa de gènere, on moltes dones agricultores,
treballadores i empresàries no disposen dels recursos i de les oportunitats per a
ser més productives. En comparació amb els homes, les dones són menys educades,
tenen menys control sobre els ingressos agrícoles, utilitzen menys crèdit i manegen
menys terres, insums moderns i animals. Per consegüent, les dones no estan desenvolupant
el seu potencial productiu per al benestar de les seues famílies, comunitats i
països (FAO 2010).
El rol i la condició social de les dones en el sector agrícola es definixen per una desigualtat
de gènere. La seua importància, vinculada a la seua capacitat com a agents
de canvi i a les seues contribucions, fan les dones essencials per a reduir la fam i la
pobresa extremes. Segons dades de la FAO, si les dones tingueren el mateix accés als
recursos productius que els homes podrien augmentar el rendiment de les seues explotacions
agrícoles entre un 20% i un 30%. La qual cosa, al seu torn, permetria reduir el
nombre de persones famolenques al món entre un 12% i un 17%. Per això ací s’aborden
el paper de les dones en l’agricultura i els avanços que estan duent a terme en associacions
i moviments, que abasten des de l’àmbit local a l’internacional, i els èxits que
estan adquirint quant als seus drets, la protecció del medi ambient i la sobirania alimentària.
Cal destacar el moviment DAWN (Development with Women for a New Era),
que proposa un paradigma alternatiu de desenvolupament basat en les experiències
de les dones del sud. Esta xarxa, a través d’investigacions, anàlisis i formació, busca
la mobilització de les dones en la societat civil per a desafiar la desigualtat política,
econòmica i social. A més d’un caràcter sostenible, li atorga importància al coneixement
local de la gestió mediambiental, cosa que concedix a la dona la possessió d’un
saber primordial.
Un altre moviment mundial d’accions feministes amb gran força és la Marxa Mundial
de les Dones. Reunix grups de dones i organitzacions que actuen per a eliminar les causes
que originen la pobresa, la desigualtat i la violència contra les dones.

189/190
Els governs, els organismes internacionals i els moviments socials reconeixen
l’agricultura com una eina fonamental per al desenvolupament i la seguretat alimentària.
I la dona com un agent primordial per a guanyar de manera sostenible la lluita
contra la fam i la pobresa extremes; i, per tant, per a treballar en la consecució dels
objectius del mil·lenni. Els agents de desenvolupament i ambientals han reconegut
atenció a la particular funció i situació de la dona rural que treballa en el sector agrícola.
Des de la Conferència de Rio del 1991 a la Conferència Mundial sobre la dona de
Beijing el 1995 s’han encaminat propostes per a eliminar els obstacles a la participació
de la dona en totes les esferes de la vida pública i privada.
VIA CAMPEROLA
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
Davant la situació del sector agrícola i, en particular, de la dona rural sorgixen alternatives
a les polítiques productivistes mercantils actuals que deterioren els recursos
naturals i exploten i empobrixen els xicotets agricultors. Estos moviments busquen el
manteniment dels seus recursos naturals i una millora de la seua qualitat de vida enfortint-se
com a grups. Via Camperola (VC) és un moviment camperol global que agrupa
cent cinquanta organitzacions de setanta països i representa més de dos-cents milions
de camperols-camperoles i treballadors-treballadores del medi rural. Va nàixer el 1993
per a reivindicar la participació activa i el poder de decisió dels xicotets llauradors i
productors units per un fort sentit de solidaritat. La seua vitalitat i legitimitat provenen
d’organitzacions camperoles a nivell local i nacional que es descentralitzen en nou
regions coordinades pel comité de coordinació internacional, compost per una dona i
un home de cada regió. CLOC és la seua instància llatinoamericana, on s’entreteixixen
el major nombre d’associacions i accions.
El principal objectiu del moviment és fer realitat la sobirania alimentària i aturar el
destructiu procés neoliberal. Definixen Sobirania Alimentària com el conjunt de drets
dels pobles a decidir les seues pròpies polítiques d’agricultura i alimentació, cosa que
contempla protegir i regular la producció agropecuària i el comerç agrícola interior
per al desenvolupament sostenible, protegir els mercats domèstics en contra de les
importacions i limitar el dúmping social i econòmic de productes en els mercats. Sorgix
com una proposta de futur sustentada en principis com ara autonomia i autodeterminació
dels pobles.
Els sectors en els quals treballen són: la reforma agrícola, la biodiversitat i els recursos
genètics, el comerç, els drets humans, les migracions i els treballadors rurals i
l’agricultura camperola sostenible.
Com a resposta als escassos mecanismes internacionals de protecció dels/les agricultors/res,
Via Camperola treballa pel reconeixement dels seus drets específics
dins del marc internacional sobre drets humans de l’ONU. Estos drets bàsics es
troben detallats en la Declaració sobre els Drets dels Camperols i Camperoles. De
moment, han aconseguit en la resolució 3/4 de l’ONU un estudi preliminar per al
reconeixement inicial d’estos drets. Dins d’esta declaració es visibilitza el paper
de la dona, s’especifiquen els seus drets individuals i es reconeixen la igualtat de
camperols i camperoles.
EL PAPER DE LES DONES EN VIA CAMPEROLA
Les dones juguen un paper fonamental en el treball de Via Camperola. Segons la FAO,
les dones produïxen el 70% dels aliments mundials però estan marginades i oprimides
pel neoliberalisme i el patriarcat. El moviment defén els drets de les dones, la igualtat
de gènere a tots els nivells i lluita contra totes les formes de violència cap a les dones.
Estos ideals es fan visibles en la V Conferència Internacional de la Via Camperola celebrada
en octubre del 2008. A través de la Declaració de Maputo, s’enaltix les dones com
a part determinant de la construcció de VC i es visibilitza l’avanç de les dones dins del
moviment. Esta declaració expressa el compromís de tots i totes els membres de VC per
construir noves i millors relacions humanes com a part necessària per a la construcció
d’una nova societat. Es reconeix el paper de la dona en l’agricultura d’autosuficiència

191/192
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
alimentària, la relació especial de les dones amb la terra, la vida i les llavors i es denuncia
la violència cap a les dones.
«Ens comprometem de nou i amb major força a la meta d’arribar a la complexa però
necessària paritat de gènere real en tots els espais i instàncies de participació, anàlisi,
debat i decisions en la Via Camperola, i enfortirem l’intercanvi, coordinació i solidaritat
entre les dones de les nostres regions» (Via Camperola).
Dins de VC s’organitzen espais de trobada i de pressió per a demanar la igualtat dels
drets de les dones. El dia 8 de març: Dia Internacional de la Dona, Via Camperola va
llançar una campanya en contra de la violència cap a les dones del camp on homes i dones
van proclamar: «[…] ens solidaritzem i saludem totes les dones en lluita constant
per a mirar-se i ser mirades com a subjecte històric. La nostra campanya és un dels
camins compromesos i conscients que hem acordat per a construir el nostre Bon Viure.
La campanya és un procés que inicia i es traduïx en una manera diferent de relacionarnos
en la Via Camperola, no és una tasca més, ni tan sols una demanda més. Es tracta
d’un canvi en la manera de mirar-nos i tractar-nos, és el dret a una vida amb dignitat
i de relacions amb equitat entre dones i homes».
Iniciatives com la creació d’una escola de lideratge de dones i una escola política de
la dona rural de la CLOC a Equador suposen, a més d’un punt de trobada i coneixement
per a totes les dones del continent, un espai on es potencien les seues capacitats
amb la finalitat d’enfortir la seua posició social, econòmica i política.
INICIATIVES D’ASSOCIACIONS I MOVIMENTS FORMATS PER DONES
Via Camperola representa una gran xarxa d’organitzacions i associacions que possibiliten
la trobada entre col·lectius que compartixen problemes i interessos. Els permet
conjuminar coneixements, experiències i solucions amb col·lectius d’altres països i
fins i tot d’altres continents. L’última gran trobada ha estat el Fòrum Social Mundial
a Dakar, Senegal, el passat 9 de febrer del 2011. A partir dels debats generats en el
fòrum, una comissió de treball composta per dones de diferents organitzacions de tot
el món, com ara Via Camperola, La Marxa Mundial de les Dones o Attac, ha elaborat la
Carta de solidaritat amb la lluita de les dones del món. En la qual afirmen la necessitat
de canviar el sistema actual caracteritzat per la sobreexplotació del treball i del medi
ambient i per l’especulació financera. Un model basat en l’economia, la producció i el
consum que genera més pobresa i desigualtat, amb especial incidència sobre la dona.
La seua lluita, articulada en els principis de justícia, pau i solidaritat, busca la construcció
d’alternatives davant d’esta crisi. Reclamen la sobirania econòmica, política
i cultural dels seus països respecte a les institucions financeres internacionals i la sobirania
alimentària de tots els pobles. Condemnen tota forma de violència contra les
dones, però també la violència que generen els conflictes armats, les guerres i les ocupacions.
Reivindiquen el respecte dels drets de les dones (socials, laborals i polítics).
Finalment, fan una crida de solidaritat amb la lluita de diversos col·lectius de dones
del món com ara les sahrauís, les palestines, les dones kurdes, les dones de la República
Democràtica del Congo, les dones víctimes de desastres naturals i els milions de xiquets,
xiquetes i dones refugiades i desplaçades. Esta carta materialitza l’aliança mundial de
les dones amb un fi, remarcar que les reivindicacions d’unes són part de la lluita de
totes. Marcela Lagarde ho denomina sororitat, entesa com a xarxa d’amistat fraternal
entre totes les dones del món per a eixir de la seua situació de subordinació amb l’ajuda
de les altres.

193/194
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
Les demandes i reivindicacions de les dones de VC tenen en comú la lluita pels seus drets
humans, laborals, polítics i socials a través de l’empoderament de les dones en els seus
tres nivells (personal, interpersonal i col·lectiu). En definitiva, és una lluita per assolir un
sistema de gènere equitatiu, just i solidari. Aconseguir l’empoderament de les dones suposa
un treball sobre l’autoestima, atesa la importància de valorar-se; sobre l’autoeficiència
de les dones, potenciant les seues capacitats i les seues habilitats; i, finalment, sobre
l’autonomia, augmentant la seua independència en totes les esferes. El seu empoderament
servix per a transformar les relacions desiguals entre els gèneres tot construint una
nova societat en la qual les seues condicions personals i col·lectives van millorant-se.
Dins d’este moviment i de les organitzacions que el componen, el paper actiu de les dones
és molt important. Són subjectes participatius que denuncien la seua situació, reivindiquen
canvis i aporten propostes concretes per a millorar la condició de les dones i de
tota la societat. A Àfrica, Àsia o Amèrica Llatina les camperoles presenten una diversitat
d’escenaris en funció de l’estructura social, l’organització familiar o l’estil de vida on
es desenvolupen, però tenen una cosa en comú: un menor accés als recursos productius i
menys oportunitats. Per a millorar la seua situació, es mobilitzen en organitzacions rurals
o conformen xarxes i associacions congruents amb les accions i estratègies de VC, però
amb objectius específics de gènere.
A Amèrica Llatina VC es coordina a través de la CLOC (Coordinadora Llatina d’Organitzacions
del Camp). Dins d’esta, les xarxes d’associacions i col·lectius de dones són nombroses. En
alguns casos són federacions que engloben diversos col·lectius com ara Femucarinap a
Perú o Anamuri a Xile, que al seu torn formen part de la xarxa de la Marxa Mundial de les
Dones. En altres casos s’unixen en plataformes amb objectius comuns com ara la plataforma
reivindicativa de dones del Salvador.
ANAMURI, Associació Rural de Dones Rurals i Indígenes de Xile
És una organització nacional que arreplega la diversitat de realitats del món rural xilé:
des del punt de vista ètnic, laboral, cultural, geogràfic i regional. Arriba a coordinar,
aglutinar i representar els interessos i demandes de les dones rurals. Les seues estratègies
giren al voltant de la sobirania alimentària i la implicació que esta té per a les
dones rurals.
En les últimes dècades s’ha produït una precarització de les condicions laborals dels
camperols xilens, més aguditzada en les camperoles que, per exemple, ocupen el 60%
dels llocs en el treball temporal subcontractat, el més precari del sector agrícola.
Patixen llargues jornades de treball, desigualtat de tracte, desemparament legal i social.
Per això una de les principals línies d’acció d’Anamuri és la representació, defensa
i promoció dels drets de les dones camperoles i indígenes. Estan desenvolupant una
campanya cap a les assalariades amb l’objectiu d’aconseguir condicions dignes i justes
de treball i estimular la generació d’una organització gremial que les represente.
El treball productiu de les camperoles xilenes està acompanyat d’una sobrecàrrega
de treball domèstic, la qual cosa genera una desigualtat d’oportunitats, que dificulta
la incorporació femenina als processos productius tot mantenint la dependència
econòmica de les dones. S’invisibilitzen les seues múltiples aportacions tant a nivell
productiu com reproductiu. Sovint no es reconeixen a si mateixes com a productores
i no valoren el seu treball en la producció agrícola. La tradició constituïx un sistema
normatiu paral·lel que reforça la subordinació de les dones. Davant d’esta situació
Anamuri treballa, d’una banda, en la formació i la capacitació de les dones tot propiciant
tallers, fòrums, intercanvi de sabers comunitaris, espais de discussió; d’una
altra, tracta de promoure la solidaritat entre les dones rurals, camperoles i indígenes,
assalariades, en l’àmbit emocional, intel·lectual, social i productiu tot incentivant el
treball en equip i la formació de xarxes. L’objectiu és empoderar les dones en tots els
seus nivells, visibilitzar el seu treball i modificar els patrons culturals i institucionals
que generen les desigualtats.

195/196
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
FEMUCARINAP (Federació Nacional de Dones Camperoles Artesanes Indígenes Nadiues
i Assalariades del Perú)
Articula totes les xarxes i associacions de dones del camp i la ciutat de Perú per a millorar
la coordinació entre tots els col·lectius i connectar els seus interessos en un front comú.
Naix amb dos forts eixos de treball: l’empoderament de les dones i la sobirania alimentària.
Per a Femucarinap treballar per la sobirania alimentària significa fer visible, treballar i
lluitar per la terra i territori, l’aigua i la llavor. En el Fòrum dels Pobles Indígenes: Mineria,
Canvi Climàtic i Bon Viure que es va celebrar en novembre del 2010, es van enaltir
els pobles indígenes i comunitats com a portadors de la saviesa ancestral que han aconseguit
mantindre el planeta fora de perill durant milers d’anys; i com els seus coneixements
i pràctiques ancestrals de reciprocitat i complementarietat amb la mare terra
han constituït els valors que han permés una vida en harmonia a la qual hui denominen
Bon Viure. Van condemnar l’explotació i el saqueig dels seus recursos naturals que, a
través de les transnacionals i la permissió del govern, i davall el mite del creixement
econòmic, promouen polítiques d’extracció dels recursos dels seus territoris, deixant
pobresa i contaminació. Dins del fòrum es va desenvolupar un seminari taller sobre justícia
climàtica per a les dones i els pobles, en el qual es van compartir les diferents experiències
negatives que el canvi climàtic i la contaminació estan generant en les seues
regions; com afecten la seua forma de vida, els seus cultius, els seus ingressos i la salut
de les seues comunitats
Per això una de les grans línies d’acció de Femucarinap es desenvolupa al voltant de
la protecció dels recursos naturals tot evitant qualsevol intent d’apropiació privada i
monopòlica d’estos. Un dels seus fronts és lluitar contra l’explotació i la contaminació
mineres. A través de capacitacions, les dones van conéixer les conseqüències perjudicials
de les activitats mineres i van deixar de ser empleades de la mineria per a lluitar
per protegir el seu entorn d’este tipus d’activitats. El 2002 van aconseguir expulsar la
minera, però encara han de plantar cara a la mineria artesanal als voltants de les valls
de San Lorenzo, on l’aigua s’està contaminant i la producció del mango i de la llima
disminuïx. Amb les seues mobilitzacions també han aconseguit frenar la privatització
de l’aigua al Espinar, una cosa que hauria afectat negativament l’agricultura i la situació
de les famílies de la zona.
Per als membres de Femucarinap, el benestar social està intrínsecament relacionat
amb el medi ambient, però les seues accions no només s’encaminen a la protecció del
seu territori. La lluita per les condicions laborals de les treballadores, contra la vulneració
dels seus drets i per eradicar la violència familiar i política contra la dona són
clau per a millorar la condició de la dona en la societat peruana.
Plataforma reivindicativa de les dones camperoles del Salvador
Esta plataforma té com a base el diagnòstic de les dones camperoles del Salvador,
a partir del qual es pretén iniciar un procés que tendisca a enfortir l’organització
de les dones camperoles i treballar al voltant del tema de l’accés a la terra i la
propietat, la salut sexual reproductiva de les dones, l’educació, etc. Davant la seua
situació precària, les dones van decidir plantejar propostes de legislació i polítiques
públiques al govern i a les seues organitzacions. Les seues demandes i propostes
giren al voltant de l’educació, la participació política, la seguretat ciutadana, la
salut, l’economia, així com l’ocupació de les dones, la propietat de la terra i la vivenda.
La plataforma tracta d’enfortir l’organització i la participació ciutadanes de
les dones camperoles com a protagonistes en la gestió dels seus interessos pràctics i
estratègics amb una major incidència i participació en les preses de decisió i espais
de poder.
Àsia: KWPA (Associació de Dones Camperoles de Corea del Sud)
KWPA és una organització independent fundada el 1989 i formada per uns trenta mil membres.
Va sorgir com a alternativa a la resta de moviments on les dones no comptaven amb participació
en el procés de presa de decisions. El seu principal objectiu és millorar la condició de vida
de les camperoles a través de la lluita pel reconeixement dels drets de les dones. L’alfabetització

197/198
i la capacitació agrícola són els eixos fonamentals en la seua acció.
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
Les repercussions dels tractats de lliure comerç, la industrialització i la mecantilització del
sector agrícola a Corea estan generant, a més de l’esgotament de la terra, l’endeutament
dels camperols i camperoles i la seua emigració a zones urbanes. La imposició dels organismes
genèticament modificats està portant conseqüències nefastes en l’agricultura coreana.
D’una banda, comporten un augment dels costos de producció pel major preu d’estes
llavors, i per una altra, la pèrdua de la diversitat de cultius. El paper de la dona en este
àmbit és essencial, com expressa la coordinadora de KWPA Yoon Geum-Soon: «La recollida
i conservació de llavors és un treball molt important. A causa d’esta tasca, les dones han
estat respectades en l’àrea agrícola. Però ara que eixos treballs són realitzats per les empreses
transnacionals, les dones estan perdent el respecte en la comunitat».
El sector principal de cultiu a Corea del Sud és l’arròs, per això qualsevol fluctuació en
el preu incidix directament en l’economia dels 3,2 milions d’agricultors sud-coreans.
La crisi alimentària del 2008 també va afectar Corea. En octubre del 2009 les dones de
KWPA, junt amb altres moviments d’agricultors, van celebrar manifestacions per a pressionar
el govern i exigir una estabilització per als preus de l’arròs i la recuperació de
l’ajuda d’arròs a Corea del Nord. Segons KWPA, la suspensió de les 40.000 tones anuals
d’ajuda en arròs a Corea del Nord és una de les principals causes de la caiguda del 30%
dels preus de l’arròs.
Per això KWPA ha apostat per la sobirania alimentària. S’està treballant per a recuperar
les llavors tradicionals en risc de desaparició tot sembrant-les en els seus cultius.
A més, s’han format cooperatives, on les dones cultiven i processen els aliments. Estes
cooperatives estan connectades amb els mercats de les zones urbanes on altres dones
venen estos aliments. Una altra iniciativa interessant és la creació de menjadors comunals
per als camperols i camperoles on es promouen i consumixen aliments procedents
de la producció local.
Àfrica: Mae Grace Mukwidu (productora de plantes medicinals de Tanzània)
A Àfrica el moviment associatiu és menor, tant en nombre com en força. El seu moviment
s’entreteixix en xarxes familiars, comunitàries i sectorials. En l’àmbit rural les
dones es reunixen en xicotetes cooperatives i organitzacions com ara la productora de
plantes medicinals de Tanzània.
Mae Grace és membre d’un grup de dones que cultiven i processen plantes medicinals
per ajudar a combatre les malalties més comunes de la seua regió. S’organitzen en
una xarxa regional denominada Uze-Ulole, que significa en suahili Veniu a veure. A
través d’esta xarxa participen en la presa de decisions de Mviwata (Xarxa Nacional de
Grups de Xicotets Agricultors de Tanzània), de la qual Grace és membre des del 1996.
A través de Mviwata ha rebut capacitacions per a millorar la seua productivitat i ha
participat en les fires agrícoles on comercialitza els seus productes. Esta iniciativa
és el resultat de la formació que van rebre el 1996. Gràcies a la capacitació rebuda
s’han potenciat els seus coneixements tradicionals sobre la recol·lecció de plantes
medicinals, tot fomentant el seu cultiu i comercialització. Això representa una font
d’ingressos que els atorga, a més de poder de gestió, certa autonomia. D’altra banda,
estes pràctiques suposen una revaloració de la riquesa del seu entorn i de les possibilitats
de transformació a través de l’organització en xarxa. Per a Grace la utilització
de productes naturals és beneficiosa, saludable, barata i amb preus convenients en
el mercat. Encara que elles són conscients del valor d’estos recursos naturals, en la
seua comunitat estes pràctiques estan infravalorades, ja que s’associen a tècniques de
persones sense recursos.
CONCLUSIONS
Com s’ha intentat presentar al llarg d’este article, les relacions de gènere afecten la
condició de vida de les dones. Les desigualtats de gènere són fruit del model patriarcal
a nivell global. Les dones rurals tenen al seu càrrec, a més de les activitats de l’àmbit

199/200
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza
domèstic, la responsabilitat de les tasques agrícoles i camperoles per a la subsistència
familiar. Esta sobrecàrrega de treball limita les opcions de les dones, impedint
el seu desenvolupament personal i productiu. Canviar esta realitat comença, d’una
banda, per visibilitzar el treball de les dones en totes les esferes de la societat i,
d’una altra, per modificar els patrons culturals i les creences arrelades en la societat
que perpetuen la desigualtat de gènere. En les societats rurals, on l’agricultura és la
base de la subsistència de les famílies, la lluita per aconseguir un sistema de gènere
equitatiu, just i solidari està directament unida a un canvi col·lectiu en la distribució
de les responsabilitats i activitats entre homes i dones, i a un treball en la millora de
les oportunitats i de l’accés als recursos que tenen les dones. Canviar esta realitat
comença per reconéixer la igualtat de gènere com a part primordial de les polítiques i
els programes agrícoles, cosa que pot ajudar a tancar la bretxa de gènere en els mercats
de treball agrícola i rural. Però perquè els canvis siguen forts i permanents, són
les mateixes dones les que han de mobilitzar-se i organitzar-se per a reivindicar els
seus drets i canviar este sistema injust.
Via Camperola és un exemple de la lluita des de la base, des de les persones que patixen
les injustícies i intenten canviar la seua situació. En VC es reconeix i visibilitza el paper
de la dona en l’agricultura i altres esferes de la societat, es fomenta la igualtat entre
homes i dones, es denuncien les violacions dels drets de la dona, es promouen espais
de trobada i es fomenta la participació i presa de decisions de la dona en les seues accions.
Este moviment és un exemple de l’eficàcia de l’empoderament femení. El paper
de la dona dins de VC va més enllà de la lluita pels seus drets o de la recerca d’equitat
de gènere. El seu treball i les seues demandes engloben la recerca d’una millora social,
econòmica, política i ambiental. Les seues victòries beneficien no sols les dones, sinó
que es traduïxen en millores per a tota la societat.
BIBLIOGRAFÍA
SABATE, A. (1999): “Género, medio ambiente y globalización: una perspectiva desde el sur” en
VILLOTA, P.: Globalización y género, Editorial Síntesis, Madrid.
LOPEZ, N (2003): “Mujeres, medio ambiente y desarrollo rural”, XIV Jornadas de Investigación
interdisciplinares, Universidad Autónoma, Madrid
.
Fundación IPADE (2008): Pobreza, mujeres y medio ambiente, Universidad Complutense, Madrid.
NOVO, M. (2007): Mujer y medio ambiente, los caminos de la visibilidad, Catarata, Madrid.
FAO (2010): El estado de la agricultura y la alimentación, Las mujeres en la agricultura
ENTREPUEBLOS (2009): Las mujeres alimentan el mundo, Barcelona.
IN MOTION Magazine: “Women’s Rights Are A Precondition to Food Sovereignty” Entrevista a
Yoon, Geum-Soon, coordinadora de KWPA, 2009.
LAGARDE, M. (2006): “Pacto entre mujeres, sororidad” ponencia editada por CELEM.
LINKS d´INTERÉS
http://www.dawnnet.org
http://www.marchamundialdelasmujeres.org
http://www.viacampesina.org
http://www.anamuri.cl
http://www.femucarinap.org/

201/202
ANNEX I
Mira cap a estes mans de dona agricultora
Mans esforçades de sembradores
Mans que duen les marques del treball
Tantes vegades sense tracte i sense afecte
Mans que agranen i que cuinen
Que renten les robes i les estenen
Mans estalviadores que apedacen
Mans calloses i sembradores
Amigues íntimes de la sembra, de l’arròs i dels fríjols
Mans que sembren i que cultiven llavors criolles d’hortalisses
I així milloren i qualifiquen la seua alimentació
Íntimes de l’horta i de les peroles de coure
De les cassoles de fang i els fogons de llenya
Però que sembren la terra i les plantacions
Mans que elaboren dolços… mai ocioses
Mans fecundes i immensament ocupades
Mans laborioses que coneixen el secret de la vida
Sempre obertes per a sembrar justícia i noves relacions
Mans que s’unixen en les celebracions
Mans sembradores…
Acostumades al treball…
Sembrant sempre llavors de vida
Alimentant somnis d’alliberament
Mans de sembradora de Cora Coralina (Brasil)
Adaptació lliure d’Helena Porteros
Deterioro ambiental y feminización de la pobreza