@groenginy - Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles de ...
@groenginy - Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles de ...
@groenginy - Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles de ...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>@groenginy</strong> · Entrevista<br />
Joan Cercós i Giralt, col·legiat núm. 643<br />
“En els paràmetres <strong>de</strong> traçabilitat<br />
es van <strong>de</strong>ixar la llavor i el plançó”<br />
Hi ha da<strong>de</strong>s que sovint passen <strong>de</strong>sapercebu<strong>de</strong>s<br />
a les estadístiques. I una<br />
d’aquestes és que avui, Catalunya<br />
és la quarta comunitat autònoma en<br />
el que fa a la certifi cació <strong>de</strong> llavors.<br />
Cada any es dóna el vist i plau a 50<br />
milions <strong>de</strong> quilos <strong>de</strong> llavors i a un milió<br />
<strong>de</strong> plançons <strong>de</strong> fruiters. I és que com<br />
comentava en Joan Cercós “aquí tenim<br />
una mica <strong>de</strong> tot, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> cereals<br />
farratgers, citricultura o fructicultura,<br />
vinya, olivera o forestal fi ns a les empreses<br />
més importants d’Espanya en<br />
horticultura i planta ornamental, dos<br />
sectors que mouen molts diners”.<br />
Pregunta.- Aquesta dispersió sectorial<br />
fa més difícil la seva tasca?<br />
Joan Cercós.- Es un món molt complexe,<br />
que va <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la producció<br />
per a l’exportació com pot ser el cas<br />
<strong>de</strong> l’olivera, els cítrics, o el material<br />
forestal fi ns al que s’anomenen els<br />
recursos fi togenètics, és a dir el restabliment<br />
<strong>de</strong> varietats autòctones o<br />
locals que agafen força <strong>de</strong> la mà <strong>de</strong><br />
la producció ecològica i integrada,<br />
ja que es tracten <strong>de</strong> varietats molt<br />
adapta<strong>de</strong>s al territori que necessiten<br />
pocs tractaments i que po<strong>de</strong>n tenir<br />
un alt valor comercial. Just ara està a<br />
punt <strong>de</strong> publicar-se el reglament que<br />
ha <strong>de</strong> regular la producció i registre<br />
d’aquestes varietats, <strong>de</strong>sprés que la<br />
FAO consi<strong>de</strong>rés important no perdre<br />
aquest material genètic.<br />
Pregunta.- Què es fa a la secció<br />
d’Avaluació <strong>de</strong> Recursos Agraris?<br />
Joan Cercós.- En realitat nosaltres el<br />
que fem es garantir la qualitat <strong>de</strong> la<br />
llavor i <strong>de</strong>l plançó, uns paràmetres<br />
<strong>de</strong> la traçabilitat que es van oblidar<br />
6<br />
quan es va redactar la normativa,<br />
ja que tot comença amb la llavor i<br />
el plançó. Una llavor controlada és<br />
aquella que ens diu què és, quina<br />
puresa té i quina capacitat germinativa<br />
obtindrem. És la garantia d’homogeneïtat<br />
<strong>de</strong> la producció.<br />
Pregunta.- En el cas <strong>de</strong>l cereal, es<br />
treballa amb aquestes llavors?<br />
Joan Cercós.- Encara que sembli sor-<br />
prenent hi ha encara molts productors<br />
que fan servir gra condicional<br />
enlloc <strong>de</strong> llavor perquè hi ha diferència<br />
en el preu <strong>de</strong> cost d’uns 12 euros<br />
per hectàrea, però s’obli<strong>de</strong>n que<br />
aquesta diferència no els dóna la<br />
garantia <strong>de</strong> producció, qualitat, capacitat<br />
germinativa que po<strong>de</strong>n tenir<br />
amb una llavor certifi cada... però a<br />
Catalunya som majoritàriament productors<br />
<strong>de</strong> cereal pinso, quan penso