@groenginy - Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles de ...

@groenginy
La revista del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Lleida
Desembre 2009 - Núm. 23
Fitosanitaris, a debat
Viatge a Turquia

@groenginy · Publicitat
2

Amb la voluntat de ser sensible a les inquietuds dels seus
professionals, des del col·legi es va organitzar la jornada
tècnica Alternatives a la reducció dels fi tosanitaris. Preparem
el demà, que volia aprofundir en un tema de preocupant
actualitat per bona part dels nostres col·legiats,
com és la severa retallada de productes fi tosanitaris i les
repercussions en les nostres explotacions fructícoles.
Vàrem creure que era prou important organitzar una sessió
tècnica, que pugues, si més no, informar de què s’està
fent tant a casa nostra com a zones fructícoles importants
d’Europa (França i Itàlia) davant d’aquesta situació.
En nom dels que varen treballar en la preparació de la
jornada, volia agrair la resposta de la gent (col·legiats o
no, tècnics i professionals del sector), ja que assolir la xifra
de 147 assistents va superar en escreix totes les nostres previsions,
i això va fer que fi ns i tot un professor de l’ETSEA em
digués “feia molt de temps que no s’omplia tant aquesta
aula”.
Alhora, m’agradaria aprofi tar aquesta editorial per donar
gràcies als ponents per la seva col·laboració i la qualitat
Sumari
Editorial
Article tècnic: Encoixinat plàstic: polietilè i alternatives biodegradables
Entrevistem a: Joan Cercós i Giralt
Jornada Tècnica: Alternatives a la reducció dels fi tosanitaris
Notícies del Col·legi
Francesc
Clarisó i Guasch
President del Col·legi a Lleida
Que tingueu un bon any 2010...
Foto portada: Joan Laso Miret
Entrada · @groenginy
Editorial
de les ponències exposades, que podeu consultar a la
plana web del col·legi. Si una conclusió general en podem
treure d’aquesta jornada és que malgrat els inconvenients
que aquesta situació ens comporta, ens reafi rma
i ens valora més com a tècnics, ja que la fi gura de l’Enginyer
Tècnic Agrícola serà cada vegada més necessària
en l’assessorament de les explotacions fructícoles.
En un altre àmbit, també estem molt satisfets de la resposta
al viatge que el Col·legi va organitzar a Turquia i a
la Capadòcia. Això ens encoratja a continuar preparant
noves edicions i a millorar el seu nivell, si es possible (s’admeten
suggeriments). Crec que és important per a la salut
del col·lectiu fer trobades lúdiques en un ambient distès,
lluny de l’activitat del dia a dia.
Un altre tema que ens preocupa i molt és la nova Llei òmnibus
i especialment com aquesta nova normativa afectarà
tant al nostre Col·legi com als nostres col·legiats. Estem
preparant accions informatives de les quals us anirem
informant tan bon punt tinguin data.
Aprofi to també per desitjar-vos a tots un bon any 2010.
pàgina 3
pàgines 4 i 5
pàgines 6 i 7
pàgina 8
pàgines 9 a 11
El Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles-Demarcació de Lleida, no es fa responsable de les declaracions i opinions
expressades pels entrevistats o els signants dels articles de les planes d’aquesta revista. Dipòsit Legal: L-981-2003
3

@groenginy · Article tècnic
L’encoixinat plàstic: el polietilè
i les alternatives biodegradables
Des de fa ja molts anys i sobretot a partir dels anys 60, al
segle XX, s’ha estès l’ús del plàstic per a diferents usos en
l’agricultura de tot el món. L’encoixinat és una d’aquestes
aplicacions, la més estesa, i consisteix a cobrir el sòl que
rodeja la planta amb una làmina plàstica que provoca
un seguit d’efectes benefi ciosos: augment de la precocitat,
augment del rendiment, augment de la qualitat de la
collita, disminució del creixement de males herbes, major
efi ciència en l’ús de l’aigua, disminució de la lixiviació de
fertilitzants i millora de l’estructura del sòl, per citar les més
destacades.
La contrapartida a tots aquests benefi cis hi ha la generació
de la gran quantitat de residus que això suposa: el
polietilè es retira del sòl al fi nal del cultiu sense haver-se
descompost i sense la possibilitat d’un nou ús, la qualcosa
fa molt difícil el seu reciclatge. L’ús massiu d’aquesta tècnica
ha dut a un important problema de residus.
Aquest treball s’emmarca dins l’objectiu general de l’estudi
de materials alternatius que aprofi tin els avantatges
de l’encoixinat plàstic i n’eliminin el problema de residus.
Però no n’estudia tots els aspectes.
Els objectius concrets del treball que es presenta es resumeixen
en: comprovar en camp l’efi ciència de la tècnica
de l’encoixinat en comparació amb el no encoixinat,
tant pel que fa a productivitat com a efi ciència en l’ús
de l’aigua; comparar el funcionament de diferents materials
biodegradables i la possibilitat de substituir el polietilè;
aprofundir en les propietats dels diferents materials i comparar-ne
l’evolució temporal, comprovant que pateixen
una degradació més accelerada que el polietilè i comparar
la viabilitat econòmica dels materials alternatius en
comparació amb el polietilè.
Per aconseguir això s’actua en dues direccions diferents:
control agronòmic i control dels materials.
Per al control agronòmic es fa un seguiment periòdic de
l’estat vegetatiu de les plantes i dels seus fruits: recompte
d’infl orescències, de fl ors obertes, de fruits, pes sec de
l’arrel i de la part aèria, pes dels fruits... A més, per esbrinar
l’efi ciència en l’ús de l’aigua, es fa un seguiment de les
4
per Josep Casaramona i Codinach · Enginyer Tècnic Agrícola · Hortofructicultura i Jardineria
necessitats d’aigua de cada material, regant en funció
de les indicacions d’una sonda instal·lada per cadascun.
Per al control dels materials es prenen de forma periòdica
mostres dels diferents materials, que se sotmeten a
diferents proves que puguin manifestar-ne l’estat de degradació:
valoració subjectiva de l’estat de degradació;
espectre de transmissió de radiació en les bandes ultraviolades,
visible i infraroig proper i mitjà; proves de resistència
de materials per obtenir-ne els paràmetres en el punt
de trencament; proves de permeabilitat. Totes aquestes
proves es realitzen per les mostres de material abans de
la instal·lació dels materials i a mesura que es van degradant,
fi ns a la collita del cultiu.

Finalment, per al control econòmic es mesuren els temps
aplicats en les diferents tasques que es porten a terme sobre
el cultiu per a cada material.
L’assaig es du a terme amb nou materials diferents:
Polietilè: plàstic convencional
3 plàstics biodegradables amb composicions
diferents
2 papers: un paper marró i l’altre pintat negre
Palla
2 testimonis sense encoixinar, en un dels quals s’eliminen
les males herbes i en l’altre no
Els materials que donen millors resultats agronòmics són
els de color negre: el polietilè, els plàstics biodegradables
i el paper negre. Dos dels materials biodegradables milloren
la producció del polietilè. El paper marró i la palla
obtenen produccions molt similars o fi ns i tot per sota del
testimoni en què s’eliminen les males herbes. El testimoni
sense eliminació de la fl ora arvense és el que obté els pitjors
resultats.
Econòmicament això es tradueix en un marge gran pels
materials negres i, en canvi, molt més reduït per la resta.
El col·legi renova la
Junta de Govern a les
Demarcació de Lleida
El 17 de desembre, va fer-se a la seu
del col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles
de la Demarcació de Lleida
l’Assemblea General en la qual s’havien
de renovar els càrrecs de vicepresident/a,
tresorer/a i els de tres
dels vocals de la Junta de Govern.
Una vegada realitzat tot el procés
electoral, d’acord a la normativa va
ser escollida la única candidatura
conjunta presentada.
Així doncs, la renovació de càrrecs
han fet que Antoni Tudel Gardenyes
assumeixi la Vicepresidència de la
Junta de Govern del Col·legi a Lleida,
Isabel Perea Jou serà la nova tresorera
i Laura Torguet Pomar, Salomé
Llanses Goixart i Enric Remacha Duart
els nous vocals.
Article tècnic · @groenginy
Aquests resultats permeten concloure que alguns materials
biodegradables aconsegueixen uns benefi cis semblants
(superiors a vegades) als del polietilè. El sobre cost
que suposa la compra del material es veu compensada
en bona part per l’eliminació de les tasques de retirada i
posterior gestió del material utilitzat.
Per altra banda, també es pot concloure que la tècnica
de l’encoixinat no sempre surt a compte: el no encoixinat
amb eliminació de males herbes és econòmicament millor
que l’encoixinat de palla i similar a l’encoixinat amb
paper marró.
Pel que fa al material biodegradable, el que millors resultats
obté és el que té unes propietats més semblants al
polietilè, és a dir una baixa permeabilitat i que ajuda al
manteniment d’alta temperatura sota el plàstic. Sembla
que aquestes dues propietats estan molt relacionades: els
materials menys permeables són els que aconsegueixen
un millor règim de temperatures i fi nalment les millors produccions.
Queda demostrat, doncs, que els materials biodegradables
són ja avui una alternativa competitiva als plàstics
convencionals.
Els Col·legis Professionals de Lleida, junts
El 18 de desembre es va constituir l’Associació de Col·legis Professionals de
Lleida. L’entitat està formada per 18 col·lectius i té com a prioritat la defensa
dels interessos i atribucions dels col·legis i associacions professionals davant la
immediata aprovació de la Llei Òmnibus, que preveu la liberalització de serveis
i la modifi cació de la regulació dels col·legis professionals.
El nostre Col·legi participa com a vocals de la Junta que es va reunir en sessió
de constitució el 17 de desembre. Així es promourà una tasca conjunta per la
defensa de tot el col·lectiu des de Lleida, i la promoció dels col·legis professionals,
el seu funcionament i serveis i la seva vàlua a nivell social.
5

@groenginy · Entrevista
Joan Cercós i Giralt, col·legiat núm. 643
“En els paràmetres de traçabilitat
es van deixar la llavor i el plançó”
Hi ha dades que sovint passen desapercebudes
a les estadístiques. I una
d’aquestes és que avui, Catalunya
és la quarta comunitat autònoma en
el que fa a la certifi cació de llavors.
Cada any es dóna el vist i plau a 50
milions de quilos de llavors i a un milió
de plançons de fruiters. I és que com
comentava en Joan Cercós “aquí tenim
una mica de tot, des de cereals
farratgers, citricultura o fructicultura,
vinya, olivera o forestal fi ns a les empreses
més importants d’Espanya en
horticultura i planta ornamental, dos
sectors que mouen molts diners”.
Pregunta.- Aquesta dispersió sectorial
fa més difícil la seva tasca?
Joan Cercós.- Es un món molt complexe,
que va des de la producció
per a l’exportació com pot ser el cas
de l’olivera, els cítrics, o el material
forestal fi ns al que s’anomenen els
recursos fi togenètics, és a dir el restabliment
de varietats autòctones o
locals que agafen força de la mà de
la producció ecològica i integrada,
ja que es tracten de varietats molt
adaptades al territori que necessiten
pocs tractaments i que poden tenir
un alt valor comercial. Just ara està a
punt de publicar-se el reglament que
ha de regular la producció i registre
d’aquestes varietats, després que la
FAO considerés important no perdre
aquest material genètic.
Pregunta.- Què es fa a la secció
d’Avaluació de Recursos Agraris?
Joan Cercós.- En realitat nosaltres el
que fem es garantir la qualitat de la
llavor i del plançó, uns paràmetres
de la traçabilitat que es van oblidar
6
quan es va redactar la normativa,
ja que tot comença amb la llavor i
el plançó. Una llavor controlada és
aquella que ens diu què és, quina
puresa té i quina capacitat germinativa
obtindrem. És la garantia d’homogeneïtat
de la producció.
Pregunta.- En el cas del cereal, es
treballa amb aquestes llavors?
Joan Cercós.- Encara que sembli sor-
prenent hi ha encara molts productors
que fan servir gra condicional
enlloc de llavor perquè hi ha diferència
en el preu de cost d’uns 12 euros
per hectàrea, però s’obliden que
aquesta diferència no els dóna la
garantia de producció, qualitat, capacitat
germinativa que poden tenir
amb una llavor certifi cada... però a
Catalunya som majoritàriament productors
de cereal pinso, quan penso

que hauríem d’anar cap a la producció
de blat de força, adreçat a
cobrir les demandes de la indústria
de pizza, pastes, sèmoles que tenim
a casa nostra i que ara l’ha d’importar,
ja que el valor afegit és superior i
tenim les condicions climàtiques necessàries
per a fer-ho.
Pregunta.- Com veu el debat sobre
els OGM?
Joan Cercós.- Des que el món és
món sempre s’han posat traves al
progrés, fi ns i tot a la penicil·lina, tot
i que hi hagi inquietuds que a vegades
estiguin fonamentades. El que es
cert és que els controls que han de
superar les llavors OGM són tant forts
que quan surten ho fan amb totes les
garanties. Per això, el rebuig, que és
sa perquè també permet avançar,
només s’ha d’acceptar si té un argumentari
sòlid.
Pregunta.- La planta ornamental és
un sector fort, però dóna la impressió
que també és molt exclusiu. És així?
Joan Cercós- Hem de diferenciar entre
la planta de jardí i la fl or tallada. La
planta per enjardinament ha tingut
un gran impuls lligat al creixement de
les zones verdes, les urbanitzacions
i la restauració de boscos, mentre
que la fl or tallada es concentra més
al Maresme i es gairebé un club que
mou molts diners i en el qual hi ha importadors
i engreixadors. En aquest
cas el control es concentra en impedir
l’entrada de malalties o varietats
invasores per a la salvaguarda del
territori. Hem estat pioners en la línia
de treball de plantes invasores que
hem presentat a Brussel·les.
Pregunta.- Quina lectura en fa de la
qüestió dels royalties?
Joan Cercós.- Cada vegada el productor
és més conscient que l’obtentor
ha fet una inversió i que la vol recuperar
i la llei l’empara per a fer-ho,
per tant avui en dia, tot aquell que
compra un plançó o una llavor certifi
cada ja està pagant aquests royalties
d’investigació a l’obtentor.
Qui és Joan Cercós?
Entrevista · @groenginy
Joan Cercós i Giralt pertany a la darrera promoció de Pèrits Agrícoles
que va sortir de l’Escola d’Agricultura de la Diputació de Barcelona
l’any 1968. El que aleshores era la Selecció ja la va fer a l’Escola d’Enginyers
Tècnics Agrícoles (Etsea) i es va especialitzar en Conreus Extensius
i fi totècnia que va completar amb estudis de Veterinària a
Saragossa.
La seva trajectòria professional va començar al servei de veterinària
(pollastre i porc) de l’empresa Hens a Lleida, però l’any 1973 es
va incorporar a la plantilla de professors de l’Escola de Capacitació
Agrària d’Alfarràs, de la qual era director Francesc Camino, persona
a qui va molt lligada la seva trajectòria laboral.
L’any 1977 va fer les oposicions a Extensió Agrària i el van destinar
set mesos a Jaén per tornar després a la Granadella i a l’Escola d’Alfarràs,
ara ja traspassada a la Generalitat. Va ser un dels artífex del
trasllat del Centre de Capacitació Agrària, ubicat a la cooperativa
Agrícola Pràctica, al Complex de la Caparrella amb l’objectiu d’impulsar
aquests ensenyaments. Allà es feien cursos adreçats a gerents
de cooperatives, de reciclatge per a diferents empreses i altres de
formació continuada en diferents municipis lleidatans.
Quan Francesc Camino va ser nomenat Delegat d’Agricultura a
Lleida, l’any 1999, el va reclamar com a adjunt. Finalitzada aquesta
etapa, es va reintegrar a la Secció d’Agricultura del Departament, i
l’any 2000 es va traslladar a Barcelona per portar el Servei de Producció
Agrícola, una activitat que va encapçalar fi ns al 2005.
Des d’aleshores i fi ns ara, és el Cap de la Secció d’Avaluació de
Recursos Agraris a Lleida, on es fa el control del material vegetal.
7

@groenginy · Notícies del Col·legi
Èxit en la jornada “Alternatives als
fitosanitaris, preparem el demà”
El Registre Únic Europeu de Fitosanitaris
iniciat a mitjans dels anys 90, ha
comportat una reducció molt important
dels productes autoritzats.
Avui , ja es donen algunes difi cultats
de control per la reduïda disponibilitat
de substàncies fi tosanitàries autoritzades,
però hom tem que amb
l’entrada en vigor de dues normatives
europees (la Directiva sobre l’ús
sostenible dels fi tosanitaris i el Reglament
per la seva comercialització),
encara pugui augmentar més el risc
de pèrdues econòmiques importants
pels productors agroalimentaris, ocasionades
per la manca de control de
malalties o plagues.
En aquest context, la demarcació
de Lleida va organitzar el dia 26 de
novembre, la jornada Alternatives a
la Reducció dels Fitosanitaris. Preparem
el demà que va comptar amb la
participació de reconeguts especialistes
i experts en la matèria.
D’una banda es va exposar l’evolució
en la protecció dels conreus, amb
la ponència a càrrec de Josep Maria
Puiggrós; es va defi nir la situació actual,
des de la vessant legislativa i de
8
l’administració, amb la ponència a
càrrec Jordi Giné, i des del punt de
vista del productor agrari, a càrrec
de Manel Simon, amb totes les repercussions
que s’hi plantegen.
D’altra banda, es van exposar les
experiències sobre canvis en models
i sistemes que permeten obtenir solucions
i una adequada efi càcia en
la protecció de cultius en diferents
països i zones de la mediterrània,
com a Itàlia, a càrrec de Giampiero
Reggidori; a França, per Jean Michel
Proust i a les nostres comarques,
de la mà de Miquel Sans i d’Albert
Muñoz. A la pagina web del col·legi
(Jornades Coetac) podeu accedir al
contingut de les diferents ponències
de la jornada que va comptar amb
la participació d’uns 147 assistents,
superant totes les expectatives de
l’organització.
La cloenda de la jornada va anar a
càrrec de la Sra. Rosa Cubel i Muñoz,
Directora General d’Agricultura i
Ramaderia, i de Francesc Clarisó i
Guasch, President del Col·legi a la
demarcació de Lleida.

Imatge del grup al Museu a l’aire lliure de Goreme, a la Capadòcia
Viatge a Turquia i a la Capadòcia
Dos continents, un sol país: Turquia ha
estat el marc on durant una setmana
un grup de col·legiats i les seves
famílies han viscut de ben aprop el
que ha estat el bressol de civilitzacions,
s’han impregnat de la cultura, la
religió i les costums antigues de la història
d’un país que té els seus orígens
més enllà de 5.000 anys aC.
Al llarg d’aquesta setmana hem pogut
gaudir de diferents visites per la
ciutat, Istambul, amb les seves mesquites
(la nova, la blava) o les restes
de l’església de Santa Sofi a a més
a més d’impressionar-nos amb joies
arquitectòniques com el Palau de
Domabache i de navegar pel Bòsfor
que ens donà una perspectiva diferent
de la ciutat.
Per acabar el viatge, vàrem fer una
visita a la regió de la Capadòcia, sorprenent
a cada pas, amb estructures
que l’erosió ha anat conformant
durant milers d’anys i que han estat
refugi i habitatge dels natius. Allà visitàrem
les ciutats subterrànies de la
regió, construïdes per les primeres
comunitats cristianes, amb esglésies
espectaculars cavades a la roca i
decorades segons l’època.
El Palau de Dolmabache, una de les joies arquitectòniques d’Istambul
Notícies del Col·legi · @groenginy
El IV Congrés
de Qualitat
Agroalimentària es
va fer a Santander
El Consejo General de Colegios Ofi ciales
de Ingenieros Técnicos Agrícolas
de España (CGCOITAE), per mitjà de
la Fundación IDEA/Ángel Garcia-Fogeda
Prado va organitzar el IV Congrés
Nacional de Qualitat Alimentària,
que va tenir lloc al Palacio de la
Magdalena de Santander el 28, 29
i 30 d’octubre. L’acte va comptar
amb la col·laboració del Colegio
Ofi cial de Ingenieros Técnicos Agrícolas
de Cantabria, el Ministerio de
Medio Ambiente i de la Consejeria
de Desarrollo Rural, Ganaderia Pesca
i Biodiversidad del Gobierno de
Cantabria.
El congrés es va presentar com un fòrum
d’importància a nivell nacional
amb ponències d’alt nivell professional
i tècnico-científi c, presentades
pels millors experts en tots els àmbits
que intervenen en la qualitat alimentària.
Entre altres es van tractar temes com
les polítiques de les diverses administracions
en matèria de qualitat, el llibre
verd de la UE, la aquïcultura, nous
mètodes de conservació, etc, sense
oblidar taules rodones sobre temes
com la percepció, marketing o la
certifi cació en qualitat agrolimentària
i activitats simultànies com cates,
degustacions, tallers experimentals.
El projecte iniciat l’any 2004, ha tingut
anualment una molt bona acollida
que permet millorar any rera
any la seva qualitat i nivell. L’objectiu
d’aquesta cita és avançar en el coneixement
que permeti la creació i el
desenvolupament de mesures per a
la millora i la promoció de la qualitat
de les produccions que contribueixen
a la competitivitat empresarial.
9

@groenginy · Notícies del Col·legi
El Col·legi col·labora amb el Banc de Recursos
per dur maquinària agrícola a països necessitats
El col·legi ha establert un marc de
col·laboració amb l’Organització
No Governamental Banc de Recursos,
que es dedica a recollir equipaments
i maquinària excedent del
Primer Món i redistribuir-los a països i
col·lectius necessitats.
Amb aquesta col·laboració el nostre
Col·legi té com a objectiu participar
fer difusió de les campanyes i projectes
de col·laboració pel desenvolupament
del sector agrari en països
en desenvolupament entre els nostres
col·legiats.
En aquest àmbit de col·laboració,
el passat 22 d’octubre es va fer a la
sala d’actes del nostre Col·legi una
sessió informativa en el marc de la
qual es va presentar la nova seu que
l’organització Banc de Recursos té a
Activa participació
del Col·legi a la
Fira de Sant Miquel
Del 25 al 29 de setembre va tenir lloc
la 55ena Edició de la Fira Agrària de
Sant Miquel a Lleida. Com és habitual
el Col·legi hi va ser present, aquest
any a l’estand 3.004 del pavelló 3.
També vàrem ser patrocinadors i
membres del Jurat del Premi del Llibre
Agrari en la seva XXXVIII convocatòria,
que va guanyar La savia como
índice de fertilización, obra de Carlos
Cadahía, Ivan Frutos i Enrique Eymar.
Així mateix, es va fer una menció especial
al llibre “Malas hierbas en la
plántula. Guía de identifi cación” un
llibre dels professors de la Universitat
de Lleida, Jordi Recasens i Josep
Antoni Costa.
10
L’acte de presentació de l’entitat es va fer el 22 d’octubre al Col·legi a Lleida
Lleida i que es troba situada al carrer
Combelles, 47.
Alhora l’acte va servir per a donar
a conèixer als nostres col·legiats les
activitats que es realitzen en l’àmbit
En aquesta ocasió, cal destacar
especialment, que el Col·legi de
Catalunya va escollir el nostre estand
dins del marc de la Fira per fer
la presentació de la revista que amb
caràcter anual publica el Col·legi
de sensibilització de l’assessorament
tècnic agrícola i es va explicar especialment
el projecte de cooperació
que en aquests moments s’està d
duent a terme a Bolívia de la mà de
l’entitat Banc de Recursos.
Ofi cial d’Enginyers Tècnics Agrícoles
de Catalunya. La presentació va tenir
lloc doncs, el dia 28 de setembre,
a les 12 hores, amb l’acompanyament
d’autoritats i mitjans de comunicació.

Reconeixement a David Coll
a la Festivitat de Sant Galderic
El passat 10 d’octubre es va celebrar
la tradicional Festa de Sant Galderic,
patró dels Enginyers Tècnics Agrícoles,
que aquest any ha estat organitzat
des de la Demarcació de
Barcelona al Restaurant Fonda de
Món Sant Benet a Sant Fruitós de
Bages. L’acte va consistir en un dinar
de germanor que va reunir prop de
100 persones procedents d’arreu de
Catalunya.
A mig matí tots els assistents van poder
visitar el Monestir medieval de
Sant Benet i la residencia d’estiu del
pintor Ramon Casas.
Els actes van ser presidits pel Director
General d’Alimentació, Qualitat
i Indústries Agroalimentàries, Joan
Gené, el pel President del Col·legi
de Catalunya, Ramon Lluís Lletjós i
pel President de la demarcació de
Barcelona, Miquel Pujols.
Durant el dinar es va retre homenatge,
al que va ser President del Collegi
de Catalunya durant 13 anys,
David Coll, a qui es va lliurar una placa
commemorativa.
Notícies del Col·legi · @groenginy
Premi Final de Carrera a un treball sobre la Integració
Paisatgística del Parc del Marge Dret del Segre a Lleida
En el marc de la Inauguració del Curs
Escolar 2009-2010, i com ja és tradicional
va tenir lloc el lliurament del
Premi al millor treball fi nal de Carrera
que aquest any arribà a la 22ena
convocatòria. L’acte es va fer a la
Sala d’actes de l’ETSEA.
En aquesta ocasió, el primer premi
va ser atorgat a Laia Villar Gabernet
pel seu treball Avantprojecte d’integració
paisatgística del Parc del
marge dret de Riu Segre al seu pas
per la ciutat de Lleida, i estava valorat
en 1.000 euros. Tot i això, el jurat
d’aquest guardó també va considerar
adient atorgar un accèssit al tre-
Nou directori
professional a la
web del Col·legi
La Demarcació de Lleida ja té activat
un nou espai web per a la consulta
de tots els col·legiats. Es tracta del
Directori Professional, una nova eina
de promoció dels nostres col·legiats
accessible a tots els internautes i en
la qual els col·legiats podran publicar
les seves dades professionals directament
a la plana, mitjançant un
accés restringit.
L’objectiu d’aquest nou espai web
és que totes les empreses o particulars
que necessitin un Enginyer Tècnic
Agrícola el puguin trobar ràpidament
amb una consulta a la nostra plana
web.
Alhora, dir que a partir d’ara ja es
pot consultar tota la documentació
i presentacions de les diferents jornades
que s’organitzen des del Col·legi
d’Enginyers Tècnics Agrícoles mitjançant
l’espai Jornades Coetac.
ball presentat per Josep Casarramona,
sota el títol Encoixinat plàstic : polietilè
i alternatives biodegradables.
Caracterització de la degradació ,
productivitat i avaluació econòmica,
valorat amb 400 euros i del qual
en podeu veure un resum a les planes
4 i 5 d’aquesta revista.
El Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles
a la Demarcació de Lleida
convoca anualment aquest guardó
amb l’objectiu de reconèixer els treballs
més innovadors i donar a conèixer
els seus autors al col·lectiu per tal
de facilitar-los d’aquesta manera la
seva incorporació al mercat laboral.
11