Juliol, 2005 - APICAT

3 JULIOL
2005
Sequera • PÀG. 6
• Informe: Alimentació i supervivència en
condicions límit • PÀG. 10
• Entrevista a Benito Hidalgo • PÀG. 12
Revista dels
Apicultors de
Catalunya
preu: 3€

Revista dels
d'Apicultors de
Catalunya
Coordinador:
Joaquim Ma. Nubiola
Col·laboradors:
Antoni Aresté, Joaquim
Ma. Nubiola, Esteve Massaguer
Josep Ma. Bonet,
Josep Ma. Margalef, Jordi
Planellas, Vicent Canet,
Antonio Gómez Pajuelo,
Rodrigo Aliod, Joana Rull,
Esteve Miràngels, Ferran
Marugan, Jaume Cambra,
Ramon Vilardosa.
Fotografies:
Joaquim Ma. Nubiola, Simeó
Pararera, Ramon Vilardosa,
Montserrat
Pagès, arxiu de l´ASAB
Fotografia portada:
Joaquim Ma. Nubiola
Publicitat:
Rosa Picas
Telf. 93 268 71 28
Edició:
La Terra, edició i comunicació
Av. Francesc Cambó, 14
6è A, 08003 Barcelona
Tel. 93 268 71 28
Fax 93 268 48 93, e-mail
ed.laterra@agronet.org
Impressió:
El Tinter
Disseny i muntatge:
Xavier Cáliz
Dipòsit Legal:
B:9295/2005
Publicació Trimestral
Apicultors Gironins
Torres i Bages, 3.
17720 Maçanet de Cabrenys
Tel. 972 544088
a/e: brescador@mixmail.com
Apicultors Lleidatans
Barri Nou, 20.
25613 Camarasa
Tel. 973 420184
a/e: apicolabonet@hotmail.com
JULIOL 2005 • NÚMERO 3
SUMARI EDITORIAL
ARTICLE A FONS
Sequera / 6
La sequera amoïna també el sector apícola. Recollim els
passos fets davant l´administració per poder acollir-se als
ajuts previstos per fer-hi front i les mesures que s´han
previst.
INFORME
Condicions límit / 10
Antonio Gómez Pajuelo ens parla de l´alimentació i la supervivència
de les arnes en condicions límit, un article
d´una gran oportunitat, ja que cada vegada més els tècnics
diuen que una de les causes de la gran mortalitat d´abelles
que darrerament s´ha produit és deguda a la seva extrema
debilitat, provocada per una alimentació insuficient.
ENTREVISTA
Benito Hidalgo / 12
En Ramon Vilardosa ens ofereix en la seva entrevista a Benito
Hidalgo la possibilitat d´acostar-nos a un apicultor
que als seus més de vuitanta anys continua treballant en
aquest apassionant món de l´apicultura.
ALTRES SECCIONS
• OPINIO: Cal lluitar pel valor afegit dels
nostres productes - Joaquim Ma. Nubiola /•
SABIES QUE... (4). /• NOTICIES DEL SECTOR (14).
/• PERSPECTIVES: L´etiquetatge de la mel -
Joaquim Ma. Nubiola (18). /• PLANTES
MEL·LIFERES: Bruguerola - Jaume Cambra (20). /•
LLIBRES - WEBS (21). /• PASSATEMPS: Sopa de
lletres. /• COMIC: D’abelles i formigues-Àlvar
Noguera /• RECEPTES: Bacallà amb mel (22).
ADRECES DE LES ASSOCIACIONS APICOLES
Associació d´Apicultors de
Barcelona:
Antiga escola de Sant Feliu del Racó
Ctra. de Castellar, 15
08211 Sant Feliu del Racó - Castellà
del Vallès
Tel. i Fax 93 714 80 48l
a/e: asapibar@suport.org
Associació Catalana d´Apicultors
Carrer Gran núm. 1.
08506 Calldetenes
Tel. 93 886 02 34
Amb aquesta nova edició de la revista podem
ja donar la bona notícia que s´han
cobrat les indemnitzacions dels abellarols
de l´any 2003. Això obre un camí de reconeixement
del mal ocasionat per un depredador
dels nostres ruscos.
També voldria reflectir en aquesta nova edició
de l´Eixam, la importància d´estar associat en el
nostre sector, desprès del recent incident ocasionat
amb un fumador apícola. Hem de transmetre
a tots els apicultors no professionals i no
associats, la responsabilitat que en aquests moments
tenim a les nostres mans quan anem a
mirar les arnes. Hem de prendre les màximes
precaucions de seguretat quan encenem el fumador
i quan l´apaguem, ja que la més petita
espurna pot ocasionar un gran incendi, tal com
ha succeït. Esperem que no torni a passar mai
més, ja que no podem oblidar que el futur del
nostre mitjà de vida passa per la conservació
del medi natural.
Voldria destacar també l´amenaça que representa
la reintroducció de l´os al Pirineu per a les
nostres arnes, ja que haurem de prendre les
mesures de prevenció necessàries.
Finalment no em puc estar de fer una referència
a les mels d´importació. Hem de ser nosaltres
mateixos els qui hem d´educar el consumidor,
de manera que reconegui les nostres mels.
Nosaltres ens hem d´exigir a portar els màxims
controls de sanitat, i tanmateix, denunciar si en
algun moment o altre alguna d´aquestes mels
d´importació es vol fer passar per mel de casa
nostra. No oblidem que el futur de l´apicultura
està condicionat a mantenir uns preus de mercat
rendibles per a tots. Antoni Aresté
Cooperativa Apícola Tarragonina
Pol.Ind. Pla de Solans, nau 8.
43519 El Perelló
Tel. 977 49 02 18
a/e: apicolatarraco@vodafone.es
Unió de Pagesos.
Av. Francesc Cambó 14, 3er.
08003 Barcelona
Tel. 93 268 09 00
a/e: apicola@uniopagesos.org
3

4
Fa ja dos anys que els
apicultors de l’Estat i
entre ells els del nostre
país es fregaven
les mans veient com
els preus de la mel
augmentaven considerablement
degut al
contingut en residus
de cloranfenicol de la
mel que procedia de
la Xina, que va provocar el tancament de les
importacions procedents d’aquest país.
Si bé es cert que, així i tot, la mel xinesa continuava
entrant en la Comunitat Europea per
altres conductes, no és menys cert que
aquesta mesura va ser una bona ajuda per a
l’economia de molts professionals, però,
també hauríem d´haver tingut en compte
que aquesta era una situació efímera. Prova
d’això és que, amb l’aixecament del veto a
les exportacions xineses, la caiguda dels
preus ha estat important, influenciada tant
per l’especulació i pressió psicològica dels
grans importadors sobre els productors, com
per l’entrada de grans quantitats de mel estrangera.
Si hi afegim que els dos darrers
anys a conseqüència de la sequera que patim
hem registrat produccions un 30% o 40%
inferiors a les obtingudes en campanyes anteriors,
tot això ens demostra que els apicultors
catalans no podem conformar-nos només
en produir quanta més quantitat millor.
Aquesta etapa s’està acabant si no s’ha acabat
ja. Els insecticides, les parasitosis, la climatologia
etc., obliguen a anar deixant de
JOAQUIM
•
MA. NUBIOLA
La paraula propóleos ve del grec i vol
dir: "el que està davant de la ciutat",
referint-se a l’utilització que en fan les
abelles d’aquest producte com a protecció,
en col.locar-lo davant de l’entrada
dels ruscos
•La viscositat d’una mel disminueix fins
els 38º C. I per sobre dels 48º C no
s´aconsegueix cap variació.
•L’abella no distingeix el vermell del gris
OPINIÓ
Cal lluitar pel valor afegit dels nostres
productes
Joaquim
Maria Nubiola
banda l’apicultura extensiva i plantejar-se
una especialització i una producció més diversificada
dels productes apícoles. Cada vegada
és també més imprescindible tenir en
consideració el valor afegit dels productes
que produïm. Vull dir amb això que no podem
pretendre tan sols recol·lectar una
quantitat màxima de quilos, sinó que hem
d’anar més enllà, posant-hi tots els mitjans al
nostre abast per aconseguir revalorar al màxim
cada quilo de mel o altre producte que
surti de la nostre empresa.
Des de fa ja un temps, els presidents de les
quatre associacions catalanes i la Cooperativa
Tarragonina, preocupats per aquesta situació,
van creure oportú
crear una Taula
Tècnica de Qualitat
de la Mel, en la qual
estiguessin representats
membres de les
agrupacions abans
esmentades per tal
que, juntament amb
el DARP, estudiessin
possibles solucions a
aquesta situació. La
conclusió a la què
s´ha arribat és que una de les més factibles
seria crear una marca o distintiu col·lectiu
que diferenciés la mel produïda pels apicultors
professionals catalans de les altres existents
en el mercat. Al meu entendre, aquesta
seria una excel·lent forma de revalorar la nostra
mel, al mateix temps que s’hauria de fer
un control molt més estricte de les mels ve-
SABIES QUE...
ni del negre i confon el groc del taronja
i del verd-groc; i el púrpura, el blau i el
violeta són per a elles un mateix color.
•Una larva d’abella de sis dies d’edat
pesa 5.000 vegades el que pesava en
néixer
•Antigament a la Xina es feien petites
figuretes de mel i arròs que eren enterrades
al costat de les persones que havien
mort
És imprescindible
tenir en consideració
el valor afegit dels
productes que
produïm
nudes sense etiquetar, que donen la sensació
al consumidor que aquestes mels "són més
artesanals", o les etiquetades que provenen
d’altres indrets, o de les que es fan passar per
mels del país i que són d’importació. Però,
que ningú no s’enganyi, també hi ha d’haver
els mateixos controls estrictes amb analítiques
sorpresa dels productes comercialitzats
pels apicultors que s’acollissin a aquest distintiu.
Això faria que es donés tota la garantia i
seguretat al consumidor de saber que, a més
de comprar uns productes catalans, els adquireix
amb una garantia de qualitat, i dic
productes perquè no trobo un motiu per no
incloure-hi el pol·len. També serà imprescindible
fer una publicitat
efectiva i continuada
dirigida al
consumidor, ja que
sense aquesta de
ben segur no s’assolirà
amb l’èxit desitjat
el fi que ens proposem.
Si no apostem per
una diferenciació real
dels productes
produïts pels apicultors
de la nació catalana, no ens tocarà cap
més remei que anar veient com cada dia que
passa les nostres empreses seran econòmicament
menys viables, i s´arribarà sens dubte a
la desaparició d’una gran majoria.
És una oportunitat i un repte que no podem
deixar escapar. Serem capaços de fer-ho? El
temps ho dirà...
•L’abella té en la part frontal del cap tres
ulls simples que formen un triangle invertit
i dos ulls compostos a cada costat.
•A l’acció de passar-se aliments d’una
abella a l’altra per la boca s´anomena
trofalaxia.
•El gran descobriment de Langstroth
va ser adonar-se de la mida de l’espai
d’abelles necessari existent entre
els quadres i entre aquests i las
parets de l’arna.

6
A FONS
La sequera afecta també el sector apícola i
compromet la campanya d´enguany
La forta sequera que patim
fa que el sector apícola hagi
vist reduïda la producció
d´enguany, perquè la floració
d´aquesta primavera no
es pot considerar com a
normal. El sector, a més,
preveu fortes davallades
l´any vinent si no plou.
Text: Redacció
Foto: Arxiu de la Cooperativa
Apícola Tarragonina
ARXIU DE LA COOPERATIVA APICOLA TARRAGONINA
La sequera ha marcat clarament les
produccions de molts sectors agrícoles
amb molta menys producció i
en alguns casos, com és ara algunes
explotacions de cereals, no hi ha hagut collita.
Els apicultors al seu torn alerten que si no
plou aviat es pot comprometre el rebrot
d´algunes espècies, com ara el romaní, i
afectar seriosament la producció de mel de
l´any vinent.
Davant d´aquestes perspectives i amb l´historial
dels dos darrers exercicis, que han estat
força dolents, les associacions d´apicultors,
la Cooperativa Apícola Tarragonina i la
Unió de Pagesos varen lliurar un document
al Departament d´Agricultura, Ramaderia i
Pesca amb tot un seguit de punts on es recollia
la preocupació del sector i on es proposaven
diferents mesures per fer-hi front.
Es va fer una primera reunió el passat mes
de maig, en la que l´administració catalana
va desestimar dues de les demandes del
sector, l´ajut d´estat, i l´excempció en els pagaments
de la Seguretat Social per falta de
competència de les Comunitats Autònomes
en aquests temes. A més, i pel que fa a
l´ajut d´Estat, hi ha una dificultat afegida, ja
que la normativa europea considera aquesta
possibilitat com una excepció a la norma.
On es varen veure possibilitats d´actuació va
ser en la concessió de crèdits a baix interès
de l´Institut Català de Crèdit Agrari, ja que
el DARP hi pot incidir.
No es va desestimar tampoc l´augment de
la prima de pol.linització per als apicultors
professionals, tot i que tindria efecte el
2006, perquè caldria recollir-ho en els pressupostos
del proper exercici, ja que els actuals
estan tancats. La demanda del sector
era de augmentar la quantitat fins a 10 euros.
Finalment, respecte als Plans de Millora, les
dades que va aportar el DARP era que durant
el 2004 només li constava un únic pla
de millora demanat pel sector apícola.
El Departament va informar sobre la Comissió
Permanent de la sequera constituïda
per determinar el grau d´afectació de
cada sector i posar en marxa les mesures
adients per fer front a les pèrdues, mesures
a les quals el sector apícola també s´hi
podrà acollir (Recollim en el requadre les
mesures del Reial Decret 10/2005 del Ministerio
de Agricultura Pesca y Alimentación.)
L´1 de juliol el DARP va informar sobre les
mesures pensades per complementar les
del MAPA i prepara una Ordre que és previst
que es publiqui al DOG quan surti l´ordre
de préstecs del Ministeri. El complement
de la bonificació d´interessos que
proposa el DARP per als sectors agrícoles
faria que els interessos dels préstecs al
pagès fossin:
1. Al 0% per als professionals amb una
renda agrària que provingui en més
del 50% dels sectors afectats i que
s´acollissin a l´assegurança contra la sequera
2. Al 0,5% quan la renda agrària prové
en més del 50% dels sectors afectats i
amb altres assegurances
3. A l´1% quan la renda agrària prové en
més del 50% dels sectors afectats i
sense assegurança
4. Per als sectors agrícoles, el DARP està
estudiant la forma de poder concedir
ajuts per a les amortitzacions de la
part del capital del préstec.
Per als sectors ramaders, els préstecs incloent-hi
l´ajut del DARP quedarien:
1. A l´1% per als pagesos professionals i
amb més del 50% dels ingressos que
provenen dels sector afectats.
2. Es pot bonificar fins al 50% de l´import

d´amortització del primer any, justificant-ho
amb despeses de compra i
transport de palla o aigua, en base a
factures.
● Assegurança contra la sequera
L´opinió gairebé unànime de la gent és que
l´assegurança contra la sequera no és un
bon instrument, perquè el mètode per determinar
si hi ha o no sequera no és correcte.
Així ho indica el fet que a mitjan maig el
satèl.lit que determina si hi ha sequera o
no, no havia detectat cap comarca catalana
amb sequera. De fet, davant la nul.la contractació
de l´assegurança publicada per
Agroseguro, ENESA es planteja modificar la
normativa. Una altra cosa que proposen els
tècnics en assegurances és que, per tal de
no duplicar conceptes indemnitzables, es
treguin de l´assegurança d´Agroseguro els
riscos que ja es contracten a l´assegurança
privada.
A FONS
● Mortalitat d´abelles
No hi ha unanimitat entre els tècnics per explicar
la mortalitat que afecta les arnes
arreu de l´Estat espanyol, però sembla que
els investigadors es decanten per la teoria
que diu que les baixes les provoca un debilitament
de les arnes, situació que es pot
agreujar si els tractaments sanitaris no són
del tot correctes.
De totes maneres, s´ha demanat al departament
d´Agricultura un protocol de treball
que ajudi a trobar els motius reals d´aquesta
mortalitat i també s´ha demanat una campanya
de divulgació adreçada als pagesos
per evitar els tractaments durant la floració.
El DARP va proposar una reunió amb els tècnics
d´ADV com a canal més eficient per evitar
tractaments nocius per a les abelles.
A Lleida, però, es continua apuntant l´abellarol
com a principal causa de mortalitat de
les abelles, segons informa l´Associació
d´Apicultors Lleidatans.
JULIOL 2005 • NÚMERO 3
Qualitat de la mel
El Departament d´Agricultura, en compliment
de l´acordat amb les associacions i la
Unió de Pagesos, va presentar una proposta
de la normativa que ha de regular i de diferenciar
la mel produïda a Catalunya de la
resta de mels que hi ha al mercat i la marca
per potenciar-la. Les associacions i la Unió
de Pagesos estan estudiant aquesta normativa
per fer-hi les esmenes oportunes.
També, per tal de fer un estudi de prospecció
de les mels catalanes i poder establir
el percentatge d´inhibidors (sulfamides,
tetraciclines i cloranfenicol), el
passat 17 de maig, les associacions d´apicultors
van signar un conveni amb el departament
d´Agricultura. El conveni estableix
que les associacions hauran de
lliurar 60 mostres de mel per fer les analítiques
corresponents. Aquestes mostres
es faran arribar en tres tongades al laboratori
de Cabrils.
7

A FONS
Mesures pels afectats per la Sequera del 2005
Reial Decret Llei 10/2005 (BOE 147 de 21/6/05)
● 1. Qui hi pot accedir
Poden accedir a les mesures els titulars
d’explotació que estan en els àmbits territorials
afectats per la sequera (que es delimitaran
properament) i que han tingut pèrdues
d’un 20% de producció normal en
zones desfavorides o d’un 30% a la resta
de zones.
● 2. Mesures pels afectats
A) Reduccions fiscals: El Ministeri d’Hisenda
podrà autoritzar la reducció de mòduls
per als que estan en el règim d’estimació
objectiva de l’IRPF.
B) Mesures laborals i de Seguretat Social:
a. Bonificació del 50% de l’import de les
quotes dels mesos entre juliol 2005 i
febrer de 2006, ambdós inclosos, per
als titulars d’explotació que estan al
REASS o al RETA agrari. En cas que
s’hagi pagat alguna de les quotes, es
pot sol·licitar la devolució de la part
corresponent.
b. Moratòria d’un any sense interessos
de les quotes entre juliol de 2005 i febrer
de 2006, ambdós inclosos.
Aquesta mesura es pot complementar
amb la bonificació, i si ja s’han ingressat
les quotes, es pot sol·licitar el retorn.
c. Els expedients de regulació d’ocupació
ocasionats per la sequera es consideren
de força major, i la Seguretat Social
podrà eximir l’empresari d’abonar
les quotes mentre duri la suspensió, i
pel treballador se li considera el període
com a efectivament treballat. Si hi
ha extinció del contracte, la indemnització
corre a compte del Fons de Garantia
Salarial. El temps en que es reben
prestacions es pot establir que no
compti a l’hora de consumir els períodes
de percepció establerts, o que hi
puguin accedir els qui encara no hi
tenen dret per manca de temps de
cotització necessari.
C) Exempció de quota d’ús d’aigua i del
cànon de regulació: Les explotacions de
regadiu de les zones on es determini que hi
ha hagut danys a conseqüència de la sequera
n’estaran exemptes. En cas que ho
8
hagin pagat, poden sol·licitar que els en
tornin l’import.
D) Préstecs bonificats
a. Adreçat a explotacions de boví, oví,
cabrum, equí, apicultura, explotacions
agrícoles de secà, o explotacions
de regadiu que han tingut reduccions
superiors al 20% de la
dotació d’aigua de reg i com a conseqüència
han tingut pèrdues superiors
al 20% (zones desfavorides) o 30%
(resta de zones).
b. Els titulars d’explotacions ramaderes
extensives i de les explotacions de
secà han de comprometre’s a subscriure
l’assegurança que cobreixi la
sequera la propera campanya. En
cas contrari, es perdran les bonificacions
o subvencions lligades al préstec.
c. Característiques dels préstecs
I. Import màxim: A determinar pel
MAPA
II. Termini: 5 anys (n’hi pot haver
un de carència)
III. Interès: Tipus del ICO
IV. Bonificació dels interessos: El
MAPA bonifica 2 punts (amb el
límit del 50% de l’interès del
préstec sense ajuts). El DARP
podria complementar la bonificació
fins al 0%.
V. Marge intermediació: 0’75%.
VI. Venciments: anuals per interessos
i capital.
VII. En casos especialment greus,
en ramaderia extensiva i apicultura,
el MAPA podrà subvencionar
parcialment les
amortitzacions del principal del
préstec. El DARP podria complementar
també aquestes
amortitzacions.
VIII.El MAPA pot modular les bonificacions
d’interessos i les minoracions
d’amortització del principal
segons criteris objectius
que faran prioritari al titular
que té assegurança agrària, i
també poden tenir en compte
la dedicació i procedència de
les renda, l’orientació productiva
de l’explotació i el règim
d’afiliació a la Seguretat Social.
El MAPA pot subvencionar el cost
dels avals de la Sociedad Estatal de
Caución Agraria, si són necessaris.
E) Construcció d’abeuradors i punts
d’aigua per ramaderia extensiva
Autoritzen al MAPA a fer les obres
d’emergència per construir abeuradors o
millorar els existents, en els municipis afectats
per la sequera.
F) Avançament d’ajuts per reduir les
anualitats d’amortització del principal
dels préstecs lligats a Plans de Millora i
Incorporació de Joves. S’obre aquesta
possibilitat en els municipis afectats per la
sequera , i pels que tinguin certificació final
de compliment de compromisos i realització
d’inversions.
G) Obres hidràuliques urgents de millora
i modernització de regadius: Es declaren
d’interès general, urgents i d’utilitat pública,
les següents obres a Catalunya:
• Entubat de la sèquia Ullal de les Roques
a la CR d’Albesa
• Millores en la xarxa d’abastament i
distribució de reg de la CR d’Aldover.
• Construcció d’un embassament agrícola
i distribució de reg a pressió a la
CR d’Almenar i Alguaire.
• Millora de la xarxa de reg de la CR La
plana, sèquia d’Algerri al terme d’Almenar.
• Construcció d’un embassament agrícola
a la CR d’Almacelles.
• Modernització del reg de la CR Cavero
-Vilaseca a la Granja d’Escarp.
• Construcció d’un embassament i estació
de bombeig a la CR SAT Vall
Cansada a Els Torms.
• Recuperació i millora de l’azud i xarxa
de distribució mina de l’Horta de
Martinet i Horta de Sallida.
• Entubat de xarxa de reg a la CR els
Reguers i CR Masada de Bítem (Tortosa).
• Millora de la xarxa secundària de reg
CR Molí de Pals.
• Entubat i millora del Canal de la Infanta,
al marge esquerra del Llobregat.

INFORME
Alimentació i supervivència de les arnes en
condicions límit (I)
Antonio G. Pajuelo
Consultor apícola
Tots els éssers vius responen al mateix esquema
de funcionament, la seva supervivència es basa
en l´utilització de les mateixes matèries, que
s´empren de la mateixa manera.En resum,
aquestes matèries són: els hidrats de carboni, els
greixos i les proteïnes.
Els hidrats de carboni:
formats per hidrogen,
oxigen i carboni, també
es coneixen com a
sucres. Constitueixen el 60%
de la dieta en les persones, i
una part més gran en la de les
abelles. Són el combustible
que cremen els éssers vius per
al seu funcionament. Els sucres
poden ser més o menys complexos,
poden cremar-se d´una
manera més o menys fàcil i
proporcionen més o menys
energia.
Els més senzills (monosacàrids:
glucosa i fructosa, formats por
10
6 carbonis, 12 hidrògens i 6
oxígens), cremen ràpidament,
com la llenya fina, donen un
"fogonada" d´energia. Quan
s´encadenen (enllacen) dos monosacàrids
es forma un disacàrid
(sacarosa, 12 carbonis, 4
hidrògens, 12 oxígens). Quan
se n´encadenen 3, un trisacàrid.
Quan se n´encadenen molts, un
polisacàrid (o sucre superior,
també anomenat midó), que és
com un tronc gruixut del qual
cal fer estelles (monosacàrids)
per tal que cremi.
Els diferents éssers vius tenen
una capacitat diferent d´assi-
ARXIU DE LA COOPERATIVA APICOLA TARRAGONINA
milar i digerir (trossejar) els polisacàrids,
esmicolant-los en els
monosacàrids que el componen.
Però tots han de fer una
sèrie de reaccions químiques
que transformin qualsevol sucre
en un de sol, la fructosa,
que és l´únic que les cél·lules
de qualsevol ésser viu poden
cremar per a transformar-lo en
energia i convertint-lo en un
residu de gas carbònic (carboni
i oxigen CO_) i aigua (hidrogen
i oxigen, H_ O). Quan un
ésser viu consumeix més sucres
dels que cal cremar, guarda
l´excedent de reserva. Per
fer-ho trenca la fructosa (6
carbonis), elimina part de l´oxigen
i produeix 3 fragments de
2 carbonis, que torna a enllaçar
reordenant-los d´una altra
manera més compacta (glicerina)
i va sumant fragments
de 2 carbonis per formar uns
compostos que s´anomenen
greixos.
● Greixos de les abelles
Les abelles troben hidrats de
carboni en la mel (80%) i en el
pol·len (40%), i formen dos tipus
de greixos a partir
d´aquests sucres: la cera (que
és un grassa sòlida a temperatura
ambient) i els seus greixos
interns (que acumulen en unes
cél·lules buides (teixit adipós),
sobretot a la tardor, i que utilitza
per a la fabricació de hormones,
el manteniment de la
coberta dels nervis...
Perquè es produeixin aquestes
transformacions és imprescindible
la presència de determinats
components que estan en
el pol·len i que són uns altres
greixos, enzims... que actuen
com a iniciadors i catalitzadors
d´aquestes reaccions químiques.
Hi ha un altre tipus de substàncies
alimentàries per als éssers
vius que, a més, de carboni, hidrogen
i oxigen (com els sucres
i els greixos), tenen un altre
element imprescindible para la
vida: el nitrogen. Aquestes
substàncies nitrogenades
s´anomenen proteïnes.
Les proteïnes: estan formades
per elements més senzills, els
aminoàcids, dels quals n´hi ha
una vintena. Hi ham molts tipus
de proteïnes, que se es diferencien
en el nombre total
d´aminoàcids i en els tipus
d´aminoàcids que les formen.
Es pot dir que els aminoàcids
són com els totxos, segons el
tipus que s´utilitzi i com s´ajuntin
es pot fer una paret mestre,
un envà, una columna, una
volta... Les diferents proteïnes
tenen missions diferents en els
organismes vius.
● Funcions de les
proteines
En els éssers vius, les substàncies
nitrogenades, proteïnes,
tenen una gran varietat de funcions:
intervenen en la forma-

ció dels músculs, dels teixits de
suport (tendons, l´esquelet intern
en el nostre cas, l´extern o
"closca" en les abelles), les secrecions
digestives (enzims), les
hormones, els sistemes defensius
(inmunològics), els gens
dels cromosomes (ADN), les
cél·lules noves que reposen les
fetes malbé en els teixits...
Els éssers vius han d´ingerir
proteïnes en la seva dieta (nosaltres
fins a un 15% del total
d´aliments, les abelles, no ho
sé, menys, segurament). En la
digestió es fragmenten en trossos
útils, més o menys grans,
fins a aminoàcids, per aprofitar
les parts nitrogenades en fabricar
altres proteïnes útils per a
l´ésser viu que les ingereix. Les
parts sense nitrogen, amb un
sol carboni, hidrogen i oxigen,
són cremades o convertides en
greix.
● Les vitamines
Els diferents éssers vius poden
fabricar diferents aminoàcids
en el seu organisme, a partir
de fragments d´altres molècules
que continguin carboni, hidrogen,
oxigen i nitrogen.
Però sempre n´hi ha algun de
l´esmentada vintena que no es
pot "fabricar", i que s´ha de
prendre sencer a la dieta:
aquests s´anomenen aminoà-
cids essencials. Les diferents
espècies de éssers vius tenen
com a "essencials" diferents
aminoàcids d´aquesta vintena.
Les esmentades "substàncies
que un ésser viu no sap fabricar",
es coneixen amb el nom
de vitamines i la majoria solen
ser de tipus nitrogenat (aminoàcids...)
o/i greix.
En la dieta de les abelles, el
pol·len, és l´única aportació de
substàncies nitrogenades
(14%) i de greix extern (5%),
sense comptar les que saben
"fabricar" a partir dels sucres.
Quan les aportacions a la dieta
són correctes, totes les reaccions
de transformació
d´aquestes matèries en energia
i en altres matèries diferents
funcionen bé; l´organisme viu.
Però, què passa en condiciones
límit? Quan falla algun subministrament
vital? Quan hi ha
fam?...
● La manca de mel
Quan les abelles pateixen falta
de mel, falla el subministrament
de hidrats de carboni, no
poden produir energia, sobretot
calorífica, i disminueix la seva
capacitat de mantenir 35º C
constant, ± 1º C, en la zona de
cria, és a dir, es paralitza la
cria. Si el problema continua i
es fa més greu, la temperatura
Fábrica de colmenas y embalajes
Actor Pepín Salvador, s/n. - 46194 - Real de Montroy (Valencia)
Tel.: 962 555 354 - Tel. part.: 962 555 887
E-mail: fabrica@queencolmenas.com Web:www.queen-colmenas.com
INFORME
de les bresques que ocupen
disminueix, el que fa que siguin
més lentes totes les reaccions
químiques dels seus cossos;
les transmissions
elèctriques dels nervis (fa més
lents els seus moviments i la
seva coordinació), la respiració,
els moviments musculars (que
accentuen la disminució de la
temperatura). Finalment, quan
s´arriba a la
frontera aproximada
dels
12º C, les
abelles queden
totalment
paralitzades
pel fred i moren,
formant
un grup
"arraïmat",
introduïdes de
cap en les
cel·les, en un
intent desesperat
de conservar
millor les seves últimes
calories. Gairebé tots ho hem
vist alguna vegada.
Fins a arribar a aquesta situació,
l´organisme de les abelles
ha intentat produir energia calorífica
de qualsevol manera:
primer, cremant les seves reserves
de greix que emmagatzema
en les cel·lules buides de
l´esquena (a nivell del 2ón
JULIOL 2005 • NÚMERO 3
anell abdominal), i quan
aquestes escassegen, cremant
proteïnes dels músculs, dels
teixits (intestí...). Es pot dir
que el cos es menja a si mateix.
Això provoca una disminució
del pes corporal, que
pot arribar a un 50% del seu
valor normal. Finalment, solament
queden les proteïnes
dels òrgans vitals i un mínim
de greix que
és imprescindible
per al
manteniment
del nivell de
les principals
hormones i
l´aïllament de
les terminacionsnervioses
que transmeten
impulsos entre
els teixits, els
òrgans i els
ganglis cerebrals.
En aquest estat les abelles
poden desaparèixer amb
facilitat en el camp un dia que
puguin sortir. Les que queden
en el rusc poden presentar els
mateixos símptomes de falta
de proteïnes i destrucció de
teixits digestius que si haguessin
estat parasitades per nosema,
que és una altra manera
de perdre proteïnes.
En la dieta de
les abelles, el
pol·len, és
l´única
aportació de
substàncies
nitrogenades
i de greix
extern
11

● Benito Hidalgo, amb diversos premis aconseguits amb la seva mel
Quan les associacions d’apicultors
varen decidir editar la revista, un
dels objectius era el de recollir les
vivències dels apicultors grans,
perquè no volien que es perdessin
el seu saber i la seva experiència.
Avui L’eixam, s’ha volgut acostar
a Benito Hidalgo, que des del
mirador dels seus més de vuitanta
anys és encara al costat de les
seves arnes, fent allò que més li
agrada: fer mel tot cuidant les
abelles, una activitat que li ha
permès assumir totes les seves
responsabilitats a la vida. Ha estat
i és tota una vida dedicada a
l’apicultura.
12
ENTREVISTA
Benito Hidalgo Hidalgo va néixer fa
vuitanta anys a Quintana de la Serena
(Badajoz), però l’any 1950
amb els pares i dos germans van
venir cap a Catalunya, concretament a Esterri
d’Àneu.
Va ser aquí on es va iniciar en l’apicultura.
Primer va agafar alguns eixams per provarho
i com que li va agradar, a poc a poc es va
anar introduint en aquest món.
A Esterri d’Àneu s’hi va estar vuit anys, i actualment
viu a Lleida, on continua treballant
en l’apicultura amb l’ajuda del seu fill de 36
anys. Entre tots dos aproximadament tenen
unes 500 caixes.
Benito Hidalgo cada dissabte, diumenge o
dia festiu es desplaça cap a la Font de les Bagases,
a la carretera de Tremp per muntar
una parada i vendre la seva pròpia mel MIEL
HIDALGO.
Quan va començar a fer d’apicultor?
Jo vaig començar molt jovenet, però no va
ser fins als setze anys que m’hi vaig dedicar
d’una manera professional.
A les nostres terres, amb quin tipus
de caixes es treballa millor?
Vaig començar amb l’arna de suro. Desprès
la vaig canviar per les Langstroth i ara mateix
treballo amb les Laiens
Benito
Hidalgo
Apicultor veterà
"Abans es
treia més
rendiment
per caixa"
Text i fotos : Ramon Vilardosa
Quin tipus de caixes creieu que funcionen
més bé en el nostre país?
Crec que les que van més bé són les
Laiens perquè la floració d’aquest país és
curta i són de més bon manejar. En canvi,
les Langstroth són més complicades
d’utilitzar, però en floracions llargues
crec que són més indicades. Tot i que el
rendiment és el mateix treballis amb la
que treballis.
Quin tipus de mel recolliu?
Principalment de timó, de romer i d’alta
muntanya
Quines dificultats creieu que són les
principals dels apicultors d’avui ?
El principal problema és l’abellerol, perquè
aquest ocell augmenta ràpidament la seva
població, ja que no té depredadors. Crec sincerament
que és un problema greu per als
apicultors professionals. També ens hem
d’enfrontar amb noves malalties. Abans només
teníem el Poll Escallolat i la "Loque",
però ara també tenim la Varroa entre d’altres
de també molt importants, que són més
complicades de curar. I no ho tenim tampoc
fàcil a l’hora de vendre, per l’entrada de mel
de l’estranger, que és una mel de qualitat
molt baixa i a uns preus ruïnosos, amb els
quals els apicultors d’aquí no podem competir.

Tenim entès que als seus vuitanta
anys segueix com a apicultor autònom.
Té alguna ajuda?
Si, el meu fill m’ajuda quan pot. Li agrada i
voldria incorporar-s’hi professionalment,
però degut al problema que tenim amb els
abellerols, no s’acaba de decidir.
Quins són els canvis més importants
que ha sofert l’apicultura?
Abans es treia més rendiment per caixa. Degut
als abellerols, a les malalties i al canvi de
clima… doncs tot això ho fa baixar. També
és veritat que abans no es feia tanta transhumància
com ara, principalment perquè no
es tenien tants mitjans. Però tot i això es
treia més producció.
Com veieu l’apicultura del futur ?
El món de les abelles és molt complex i moltes
vegades difícil d’entendre, per exemple el
fet de detectar malalties. És una feina que
normalment acostuma a passar de pares a
fills. I crec que els joves d’ara ho tenen molt
ENTREVISTA
difícil per continuar en l’apicultura.
Com veieu la collita d’aquest any?
Aquest any la collita serà dolenta degut a la
sequera. No havia vist mai una sequera tan
llarga. Hem tingut
moltes baixes i realment
tinc por.
Què destacaríeu
de la vostra vida
d’apicultor?
Doncs que vaig
guanyar el Superpremi
a la millor mel en
la darrera edició de la
Fira de Balaguer,
l’any 1991.
Què recordeu
d’aquesta fira?
Aquesta Fira va començar l’any 1983 i s’hi va
fer el primer concurs de mel d’Espanya. Era
la millor fira que es realitzava en aquells moments.
Hi venien apicultors de tot el país a
El nostre principal
problema és
l’abellerol, perquè
aquest ocell
augmenta
ràpidament la seva
població, ja que no
té depredadors.
JULIOL 2005 • NÚMERO 3
exposar la seva mel. Jo hi tenia un estand i hi
venia molta mel. Crec que és una llàstima
que s’hagi perdut i penso que s’hauria de reactivar.
Què en pen-
seu, d’estar associat?
Crec que és molt important
perquè obtenim
molta informació.
A més, ara
tenim la revista L´eixam
i estic molt content,
ja que encara
ens en proporciona
més. Penso que és
un 10 per als apicultors
de Catalunya
Els apicultors catalans estem preparats?
Estem avançant de forma important en els
últims anys.
13

Fira de El Perelló
JOAQUIM MA. NUBIOLA
Una vegada més s’ha celebrat
la Fira de la Mel a la
localitat del Perelló, amb
l’èxit habitual d’altres anys.
El matí del dissabte 16 d´abril,
després d’unes breus paraules
del president de la Societat Cooperativa
Tarragonina, Josep
Ma. Margalef, es va fer la presentació
oficial del butlletí L’eixam
a càrrec d’en Joaquim Ma.
Nubiola, i tot seguit vam poder
escoltar una conferència sobre
el sempre actual tema de la varroasi
a càrrec d’Antonio Gómez
Pajuelo. No cal dir que,
com ja ens té acostumats, la
conferència va ser d’allò més
interessant. Finalment el senyor
Rodrigo Aliod, veterinari de la
Cooperativa Apícola Tarragonina
va fer una detallada exposició
del projecte d’un criador de
reines en els terrenys adjunts al
mas de Nacres en el terme del
Perelló i que és propietat del
departament de Medi Ambient
de la Generalitat de Catalunya.
En acabar, molts dels assistents
vàrem tenir l’oportunitat d’ad-
14
quirir el magnífic llibre Mieles
de España y Portugal.
El mateix matí es feia el concurs
de mels
A migdia, la majoria dels assistents
es va dirigir al restaurant
Censals per celebrar el dinar de
germanor.
La tarda va ser un bon moment
per visitar la fira, on com és lògic
hi havia representades la
majoria de les empreses apícoles
de la localitat així com un
estand de la Cooperativa Tarragonina
NOTÍCIES DEL SECTOR
Els actes es van cloure amb
l’entrega de premis del concurs
de mels.
La mel es va valorar pel seu
gust, tacte, color, aroma i humitat.
Es van presentar un total
de 57 mostres: 15 mels de romaní,
12 mels de taronger, 18
mels multiflorals i 12 mels del
tipus d´alta muntanya. Als
guanyadors se´ls hi va fer entrega
d´una placa commemorativa
i de 150 _ al primer classificat
i 60 _ al segon, que van
ser patrocinats per l´Assessoria
Pallarés, la Caixa Tarragona i La
Caixa, i van ser atorgats a:
Mel de romaní:
Primer premi, Rafel Muria
Benet
Segon premi, Lluís Casanova
Laboria
Mel de taronger :
Primer premi, Lluís Casanova
Laboria
Segon premi, Esther Piñol
Reverte
Mel multifloral:
Primer premi, Ángel Grau
Moliné
Segon premi, Oscar Gonzalvo
Moliné
Mel d´alta muntanya:
Primer premi, Rafel Muria
Benet
Segon premi, Juana Arques
Rullo
També es va atorgar un Primer
Premi Especial a l´apicultor, en
aquest cas apicultora, que va
aconseguir la puntuació més
alta en totes les varietats. El
premi, patrocinat per l´Excm.
Ajuntament de el Perelló, era
una abella d´or i 200 euros,
que va recollir Lourdes Borrell
Curto.
A dos quarts de vuit es va fer
el ja popular "El seu pes en
mel", en el que participen tots
els assistents que han comprat
mel durant la fira. El guanyador
es va endur 90 kg. de mel
a casa.

La Fira de Sant Ponç
J M N
Cada any a la primavera, els
herbolaris tenien per costum
portar herbes, a les
quals s’atribuïa propietats curatives,
per vendre-les als malalts. En
el segle XVI, l’Església Catòlica es
Fira de Colera
ÀLVAR NOGUERA
FRANCISCO MONTENEGRO
El dia 25 de juny es va celebrar
la tercera fira de la
mel novella de Colera Alt
Empordà), impulsada sobretot
pels apicultors Francesc Montenegro
i Jordi Abel. Aquest any a
va fer seva aquesta tradició, convertint-la
en una festivitat cristiana
i fent-la coincidir amb el dia
de Sant Ponç, patró dels herbolaris
a Catalunya; aleshores l’organització
anava a càrrec de l’associació
Pia Unió de Sant Ponç.
Primer es va ubicar a la plaça de
Sant Miquel, més tard al carrer
de Sant Cugat del Rec, després
a prop de l’església de l’Hospital
de la Santa Creu i finalment al
carrer de l’Hospital.
Hi podem trobar parades d’herbes
medicinals, com camamilla,
menta, sajolida, etc., també hi
trobarem melmelades, arrop,
fruites confitades de tota mena,
mató i, com és lògic, gran varietat
de mels que els apicultors de
les diverses contrades del nostre
país han recol·lectat durant l’any.
Si bé és cert que l’afluència de
la Fira s´ha pogut comprovar
que hi ha hagut una bona collita
primerenca de romaní i, en
canvi, un desastrós final de
temporada amb escassos resultats
del timó, que és l'altre
planta que dóna les característiques
de la mel de la zona.
NOTÍCIES DEL SECTOR
parades ha anat minvant aquests
darrers anys degut a una selecció
natural, també s’ha de dir que els
vianants poden circular i comprar
amb una major comoditat. La
generalitat dels productes exposats
tenen unes garanties sanitàries
i una qualitat molt bones. Fi-
● Colera
Colera situada on els Pirineus
mullen els seus peus en el Mediterrani,
de tal manera que
aquest bonic poble es troba
entre les muntanyes i el mar.
Farà més d’un segle que els seus
habitants havien de treballar dur
per poder passar l’any sense penúria,
a l’estiu es dedicaven a la
pesca i la resta dels mesos al cultiu
dels ceps i les oliveres.
Per poder augmentar els escassos
ingressos dels que els habitants
de Colera vivien, instal·laven
ruscos de suro en gran
quantitat, hi havia pagesos que
tenien més de cent. La seva producció
era de 5 a 6 kg de mel
d’excel·lent qualitat, una barreja
de romaní, farigola i cap d’ase,
que collien el mes de juny i a
més els quedava un remanent
d’1kg de cera per colònia.
JULIOL 2005 • NÚMERO 3
res com aquesta i altres que també
se celebren en altres localitats
catalanes poden ser un bon aparador
per fer conèixer la qualitat
de la mel produïda a la nació catalana
i diferenciar-la de les importades.
Això sols dependrà de
nosaltres.
● Francisco Montenegro Bassols
en una foto retrospectiva que demostra
que practicava l’apicultura
intensiva amb arnes verticals
Perquè tothom pugui tastar la
mel d’aquest indret, l’Ajuntament
de Colera va crear i promocionar
la "Fira de la Mel Nova",
essent aquest el tercer any
que es fa.
Si algú està interessat en participar-hi
amb els seus productes el
proper any amb un lloc de venda
gratuït, es pot dirigir al mateix
Ajuntament telefonant al
núm. 972 38 90 50 o dirigintvos
a l’adreça electrònica: smcolera@ddgi.es.
15

A punt les ordres que regulen els ajuts per adquirir reines i per
compensar els danys dels abellarols
El Departament de Medi
Ambient i Habitatge es va
reunir a mitjan juliol, amb
representants de les diferents associacions
d´apicultors i la Unió
de Pagesos per presentar-los l´esborrany
de les ordres que regulen
els ajuts destinats a la conservació
de l´abella de la mel
autòctona i els destinats a compatibilitzar
les activitats apícoles
amb la conservació de l´abellarol.
Les organitzacions apícoles ja
han presentat esmenes, sobretot
pel que fa a la inclusió i qualificació
de municipis afectats per
l’activitat de l’abellarol.
● Ajuts pels danys de
l´abellarol
Pel que fa als ajuts per compensar
les pèrdues produïdes per l´abellarol,
l´esborrany de l´ordre amplia
les zones indemnitzables (zones
d´abundància molt alta, alta i mitjana
d´abellarols) i preveu una
compensació econòmica gradual
segons la zona: 12, 8, i 4 euros
Rebaixa de
mòduls de
l´IRPF
El dia 4 de juny es va publicar
una Ordre del Ministeri d´Hisenda
que informava de la rebaixa
dels mòduls d´IRPF per a
qui està en el règim d´estimació
objectiva i que va patir desastres
degut a la climatologia
el 2004. Els afectats, encara
que ja hagin fet la declaració
de renda, poden regularitzar la
seva situació presentant una
sol.licitud de rectificació de la
seva autoliquidació, al delegat
o administrador de l´agència
tributària.
El sector apícola pot practicar
aquesta reducció, sigui quin sigui
el municipi i la comarca on
es trobi l´explotació apícola i el
mòdul passa de 0.32 a 0.10
16
per arna. En zones d´abundància
molt alta també es bonificarà 12
euros per arna per pal.liar les baixes
de reines.
Les condicions per accedir a
aquest ajut és que s´ha de ser
agricultor a títol principal (ATP) i
apicultor professional, és a dir
amb més de 150 arnes. L´ordre fixa
també el nombre màxim d´arnes
que es poden acollir a l´ajut
en 750 i diu, a més, que els assentaments
hauran d´estar en la
zona afectada des del 15 de juny
al 15 de setembre. Finalment
s´exigeix una antiguitat de 3 anys
en l´assentament.
● Ajuts per a reines
En aquest cas la tramitació de
l´ajut l´ha de fer l´associació i la cooperativa
i s´exigeix que el centre
d´on provenen les reines estigui
acreditat com a lloc on tots els
exemplars són autòctons. L´acreditació
la donarà el mateix departament
de Medi Ambient i Habitatge.
La justificació de l´ajut es
El MAPA vol
regular el
tractament de
la varroasi
El Ministeri d´Agricultura ha
redactat un projecte de Reial
Decret amb l´objectiu de fer
un programa a nivell estatal
de lluita i control de les malalties
de les abelles de la
mel.
Un dels aspectes que cal assenyalar
són les mesures específiques
en la lluita contra la
varroosi. Es proposa un tractament
obligatori a l´any, que es
faria entre setembre i novembre
i que hauria de ser supervisat
pel veterinari responsable.
El tipus de tractament, les
dosis, el nombre d´arnes tractades,
la data, etc., haurien de
constar en el llibre d´explotació
i transhumància.
NOTÍCIES DEL SECTOR
farà mitjançant factures, de les
quals es bonificarà el 75%, amb
un import màxim de 15 euros per
reina i amb un màxim de 2.200
reines per associació.
És molt important tenir en
compte que, tant en el cas de les
reines com de l´abellarol, un cop
notificat l´atorgació de l´ajut,
caldrà comunicar al departament
de Medi Ambient i Habitatge
la seva acceptació, en
el termini de 10 dies comptats
a partir de la data de la
notificació de la concessió de
l´ajut. En cas de no fer-ho,
s´entendrà que el beneficiari
Registrada la
DOP "Miel de
Granada"
La Comissió Europea ha inclòs la
"Miel de Granada" a la llista de
Denominacions d´Origen Protegides.
És la segona mel desprès de
la de l´Alcàrria a l´Estat espanyol.
A la UE hi han registrades 17
mels. A més de les 2 espanyoles,
hi ha una grega "Meli Elatis
Manalou Vanilia", 3 franceses,
"Alsace", "Corse" i "Sapin des
Vosges", una italiana "Lunigiana",
una de Louxemburg, "luxembourgeois
de marque nationale"
i nou mels
portugueses, "Serra da Lousa",
"Serra de Monchique", "Terra
Quente", "Terras Altas do Minho",
"Barroso", " Alentejo",
"Parque de Montezinho", "Ribatejo
Norte" i "Açores"
JOAQUIM MA. NUBIOLA
desisteix de la seva petició.
● Expedients de
l´abellarol-2003
Durant el mes de juny s´han cobrat
els ajuts pels danys provocats per
l´abellarol corresponents a l´any
2003. Han sigut al voltant de 25
les explotacions que s´hi han pogut
acollir. Les sol.licituds corresponents
a l´any 2004, que es regularan
de la mateixa manera, ja s´han
presentat i a hores d´ara podem
dir que s´hi han acollit força més
explotacions. Per a l´any 2005 els
ajuts es regularan per una normativa
que està en procés d´estudi.
La Cooperativa
Apícola
Tarragonina
renova la Junta
RODRIGO ALIOD
Desprès de les eleccions la
nova Junta Rectora de la Societat
Cooperativa Apícola
Tarragonina, ha quedat
constituïda de la següent
manera:
President: Francesc Brull Casanova
Vicepresident: Xavier
Llambrich Madico. Tresorer:
Francesc Brull Muria. Secretari:
Miquel Perelló Giné. Vocals:
F. Enric Pallarés Farnós;
Pere Brull Gil; Blai Llambrich
Subirats; Joan Viñas Pàmies;
Joan Güell Saperas; Pere
Descàrrega Alvarez; Joan Miquel
Singla Casellas; Josep
Flavià Rosanes i Àngel Grau
Moliné.

Apicultura
AUTOR: Pierre Jean-Prost
EDITORIAL: Mundi Prensa
● Us presento un llibre que
si bé és cert que fa temps
que molts apicultors l’han
convertit en motiu d’estudi i
consulta, tant per l’importància
de les dades de
treballs de camp efectuats,
com per l’extensa informació
LLIBRES WEB
que recull, no me´n puc estar
de presentar-lo. Em refereixo
al llibre Apicultura escrit per
en Pierre Jean-Prost i editat
per Ediciones Mundi Prensa.
En els diferents capítols hi
podeu trobar des de la morfologia
de l’abella fins una
llarga llista de pesticides i els
seus efectes en les abelles,
sense deixar de banda temes
tan importants com la producció
d’eixams, la producció
intensiva de mel, les plantes
mel·liferes etc. Hem de tenir
en compte que les explicacions
en alguns capítols estan
determinades per les característiques
climatològiques i
geogràfiques de França, per
tant, haurem d’ajustar-les a
les pròpies del nostre país,
Catalunya.
En resum un volum que no
pot faltar en la biblioteca de
qualsevol apicultor que vulgui
estar al dia.
Joaquim Ma Nubiola
www.apiservices.com
Informació extensa sobre
apicultura i serveis relacionats
amb zones d’informació de
pagament reservades.
● Gilles Ratia ha fet una
pàgina web molt completa.
Per accedir a tota l’informació
cal fer la inscripció
i pagar-la, però si no es
vol pagar, també hi ha
apartats de lliure accés
amb molts articles relacionats
amb el món de l’apicultura
d’autors d´arreu,
de la situació del mercat
mundial de la mel, etc. S´hi
JULIOL 2005 • NÚMERO 3
pot trobar també una llista
d’importadors i exportadors
de mel i altres productes
apícoles, i nombrosos
establiments de material
apícola que exposen els
seus articles. A "La Galeria
Virtual" es pot accedir en
castellà a força informació.
A "herramientas" es pot
accedir a tres diccionaris, a
un apartat per reconvertir
dades apícoles, etc. que és
molt útil per a l’apicultor.
No us la perdeu val la pena
entrar-hi.
Joaquim Ma Nubiola
17

PERSPECTIVES
L’etiquetatge de la mel
● Principis generals
En virtut de l’article 4 del Reial Decret
1334/99 de 31 de juliol pel qual s’aprova la
Norma general d’etiquetatge, presentació i
publicitat dels productes alimentaris l’etiquetatge
haurà d’haver estat realitzat de tal manera
que no pugui induir a error al consumidor.
Tota la informació que s’indica en l’etiquetatge
relacionada amb el producte ha ser veraç
i verificable mitjançant documentació,
anàlisi o prova.
● Informació obligatòria
1) Denominació de venda
Denominació de venda del producte, que segons
les especificitats recollides en l’article 3
del RD 1049/2003 d’1 d’agost per la qual
s’aprova la Norma de Qualitat relativa a la
mel poden ser:
A-Segons el seu origen:
• Mel de flors o mel de nèctar
• Mel de melada
B-Segons el procés d’elaboració o presentació:
• Mel en bresca
• Mel amb trossos de bresca o bresca
tallada en mel
• Mel escorreguda
• Mel centrifugada
• Mel premsada
• Mel filtrada
C-Mel per a ús industrial
D’acord amb l’article 5.1.2 del RD
1049/2003 les denominacions de mel poden
ser substituïdes amb caràcter optatiu
per la denominació "mel", tret en els
18
casos de la mel filtrada, la mel en bresca, la
mel amb trossos de bresca o bresca tallada
en mel i la mel per a ús industrial.
D’acord amb l’article 5.1.2 del RD
1049/2003 les denominacions de mel poden
ser completades amb caràcter optatiu amb
indicacions relatives a l’origen floral o vegetal
del producte, a l’origen regional, territorial o
topogràfic i a criteris de qualitat específics,
tret dels casos de mel filtrada i mel per a ús
industrial i sempre que es compleixin els requisits
que determina la norma.
En el cas de la mel per a ús industrial, l’expressió
"únicament per a cuinar" apareixerà
en l’etiqueta en la proximitat immediata a la
denominació segons allò que determina l’article
5.1.2. a del RD 1049/2003.
En el cas de la mel filtrada i la mel per a ús
industrial, els contenidors per a granel, els
embalatges i la documentació comercial
hauran d’indicar la denominació completa,
tal com s’indica en el RD 1049/2003.
2. Llista d´ingredients
Els productes alimentaris constituïts per un
ingredient únic com és el cas de la mel no
precisaran de llista d’ingredients en compliment
d’allò establert a l’article 7.8 del RD
1334/99.
En el cas d’indicar l’ingredient, aquest
s’haurà de fer precedit amb la indicació de la
paraula "ingredients" o una menció que inclogui
tal paraula segons el que determina
l’article 7.8 del RD 1334/99.
3. Quantitat neta
S’ha d’indicar en unitats de massa (g) o (kg).
La xifra que indica aquest contingut net ha
de tenir una alçada mínima de:
• 6 mm si la quantitat nominal és superior
a 1000 g
• 4 mm si la quantitat nominal està entre
1000 g (inclòs) i 200 g (exclòs)
• 3 mm si la quantitat nominal està entre
200 g (inclòs) i 50 g (exclòs)
• 2 mm si la quantitat nominal és igual
o inferior a 50 g
Segons allò indicat en l’article 3 del RD
1472/1989 d’1 de desembre pel qual es regulen
les gammes de quantitats nominals i
de capacitats nominals per a determinats
productes envasats.
4. Data de duració mínima
En virtut de l’article 11 del RD 1334/99 la data
de duració mínima s’expressarà mitjançant
les mencions:
• "Consumir preferentment abans
del…" quan la data inclogui la indicació
del dia
• "Consumir preferentment abans de
la fi de…" en la resta de casos
Aquestes indicacions aniran acompanyades
de la data, o de la indicació del lloc en el
qual figura aquesta data en l’etiquetatge.
Si fos necessari aquestes indicacions es completaran
amb la referència a les condicions
de conservació que s’han de seguir per assegurar
la duració indicada, en compliment del
articles 5.1.g i 11 del RD 1334/99.
La data estarà composada per la indicació
clara i en ordre, del dia, mes i any, amb les
següents consideracions:
• Si la data és inferior a 3 mesos serà
suficient amb indicar el dia i el mes
• Si la data és superior a 3 mesos i infe-

ior a 18 mesos serà suficient amb indicar
el mes i l’any
• Si la data és superior a 18 mesos serà
suficient amb indicar l’any
5. Identificació de l´empresa
En l’etiquetatge de la mel s’haurà d’indicar el
nom, raó social o la denominació del fabricant,
o envasador o d’un venedor de la Unió
Europea i en cada cas el seu domicili en compliment
de l’article 5.1.i del RD 1334/99.
6. Lot
D’acord amb allò indicat al RD 1808/91 de
13 de desembre pel qual es regulen les mencions
o marques que permeten identificar el
lot al qual pertany un producte alimentari en
l’etiquetatge de la mel s’haurà d’incloure
una indicació que permeti identificar el lot al
qual pertany el producte.
El lot vindrà determinat per l’elaborador, envasador
o el primer comercialitzador establert
a la UE. Aquesta indicació anirà precedida
de la lletra L, tret dels casos en els quals
es distingeixi clarament de la resta d’indicacions
de l’etiquetatge.
7. País d´origen
En virtut de l’article 5.1.4 del RD 1049/2003
és obligat mencionar a l’etiquetatge el país
o països d’origen, en el qual la mel hagi estat
recolectada.
No obstant, en el cas de barreges de mels de
diversos països de la UE o amb un tercer país,
la menció de cada país en l’etiquetatge
podrà substituir-se per una de les següents
mencions, segons el cas:
• "mescla de mels originàries de la CE"
PERSPECTIVES
• "mescla de mels no originàries de la
CE"
• "mescla de mels originàries i no originàries
de la CE"
8. Petits envasos
Quan la cara més gran dels envasos que contingui
la mel, tingui una superfície inferior a
10 cm2 únicament serà obligatori indicar la
denominació del producte, la quantitat neta
i el marcat de dates, en compliment de l’article
14 del RD 1334/99.
En aquests casos, tota la informació obligatòria
indicada en l’article 5 del RD
1334/99, ha de figurar en la unitat de venda,
o en els documents comercials sempre que
aquests documents acompanyin el producte,
o la informació s’hagi tramès abans o simultàniament
amb la comercialització del
producte.
L’opció de la indicació de la informació obligatòria
en els documents comercials, només
es pot efectuar en el cas de què els productes
es destinin a col.lectivitats o es comercialitzin
en una fase anterior a la disposició a
consumidor final del producte, i aleshores els
embalatges que contenen el producte han
de comercialitzar-se amb les mencions relatives
a la denominació de venda, marcat de
dates i identificació de l’empresa, segons allò
que determina l’article 17.1.a i b del RD
1334/1999.
9. Presentació de la informació obligatòria
L’article 17 del RD 1334/99 determina que,
tret del petits envasos indicats en l’article 14
del mateix Reial Decret, les indicacions de:
• Denominació de venda
JULIOL 2005 • NÚMERO 3
• Quantitat neta
• Marcat de dates
hauran de estar ubicades en el mateix camp
visual de l’etiquetatge.
En aquest article també es determina que,
en tots els casos les indicacions obligatòries
de l’etiquetatge han de ser fàcilment visibles,
clarament llegibles i indelebles. Aquestes indicacions
no poden se dissimulades, tapades
o separades per altres indicacions o imatges.
● Informació facultativa regulada
1. Declaració de propietats nutritives
Declaració de propietats nutritives és tota indicació
que afirmi, suggereixi o impliqui que
un producte alimentari posseeix propietats
nutritives concretes.
Atesa les indicacions exhaustives respecte
d’aquesta modalitat d’etiquetatge els remetem
a legislació que ho regula:
• RD 930/1992 de 17 juliol pel qual
s’aprova la Norma d’etiquetatge sobre
propietats nutritives dels productes
alimentaris
• RD 2180/2004 de 12 de novembre
pel qual es modifica la norma d’etiquetatge
sobre propietats nutritives
dels productes alimentaris, aprovada
pel RD 930/1992, de 17 de juliol
● Informació facultativa lliure
En l’etiquetatge es poden indicar altres mencions
sempre i quan es compleixi el principi
de veracitat i demostrabilitat d’aquestes
mencions
NOTA: Els punts descrits són únicament
orientatius i el lector, per seguretat jurídica
ha de recórrer a la legislació vigent.
19

Bruguerola
Calluna vulgaris (L) Hull
● Descripció
Arbust baix o mata d’uns
10-20 cm d’alçada, amb les
branques llenyoses, mig ajagudes,
mig erectes. Fulles
molt petites, linears, sèssils
(sense pecíol), auriculades i
imbrincades les unes amb les
altres en quatre fileres. Les
flors són molt nombroses,
presenten un peduncle curt i
es troben reunides a l’extrem
de les branques. La flor
està formada per 4 sèpals
(petaloides) lliures més llargs
que la corol.la i presenten el
mateix color que els pètals.
La corol.la tÈ forma de petita
campaneta de color rosat
i està constituïda per pètals
soldats d’uns 3 mm de longitud.
El nèctar es segrega a
partir de vuit nectaris situats
20
PLANTES MEL·LÍFERES
a l’interior de la flor, a la base
dels estams.
● Hàbitat
La bruguerola és una planta
que creix en landes, brolles i
boscos oberts, especialment
sobre sòls àcids (silícics).
Presenta una distribució àmplia
en aquests tipus d’ambients
i es troba des del nivell
del mar, a les contrades
mediterrànies marítimes
subhumides que van del
Rosselló fins al Barcelonès i
l’Osona, fins arribar als
2.300 m d’altitud als Pirineus,
sobretot a l’estatge
subalpí.
● Període de floració
La bruguerola floreix a l’estiu
als Pirineus i a terra baixa
es troba en flor a final
d’agost o a principi de setembre.
Aquesta floració es
perllonga durant un mes.
● Interès apícola
És una planta que produeix
una mel magnífica, d’una
coloració ambre fosc, amb
alguns tons vermellosos i és
lleugerament amarga. Especialment
són aprofitables les
poblacions de bruguerola situades
en llocs oberts, sense
estrat arbori de pins. Sembla
ser que les plantes joves que
viuen sobre substrats rocosos
amb granit són millors
productores que les plantes
velles que s’estableixen sobre
sòls torbosos, els quals
són força empobrits. També
pot produir pol.len en
abundància, que és de color
grisenc. No obstant, l’extracció
de mel (per centrifugació)
pot ser difícil, ja que
conté una proteïna que la fa
més viscosa, per tant es recomana
un lleuger escalfament
de les bresques abans
de fer-ne l’extracció.
● Etnobotànica
Es tracta d’una planta indicada
contra les inflamacions
de la bufeta urinària i és
di¸rËtica. Es prepara en infusió
o tisana.
Jaume Cambra
Apicultor i prof. de Botànica
ASAB
Dept. Biologia Vegetal
Fac. Biologia
Univ. Barcelona
jcambra@ub.edu

22
FIRES
SOPA DE LLETRES
Sabreu trobar el nom de deu parts del cos de l’abella?
Els noms poden estar escrits en horitzontal, vertical i en diagonal
en els dos sentits. Una mateixa lletra pot formar part de dos noms
L S O E G N I R A F
L E P S A L S I N E
E L I O S E I P T T
N U S F L O R S E H
G B P A P B L O N L
U I B G A T I P E U
A D O S Q I N F S A
I N T E S T I V W R
L A U S L O I T S O
A M I G U E T O U C
Sol·lució a la sopa de
lletres núm 2
SAJOLIDA
BOIXEROLA
OLIVARDA
XIPELL
TREPADELLA
ARBOÇ
ESPIGOL
COLZA
Per un error vàrem indicar en l´Eixam núm.
2 que eren 10 les plantes mel.líferes, quan
en realitat només calia cercar-ne 8.
Fira de la Mel Novella
Colera (Alt Empordà)
25 de juny
Tel. 972/389050
Festa de la Mel
Ribes de Freser (Ripollès)
11 i 12 de Setembre
Tel. 972/727728
Apimondia
Dublin (Irlanda)
21 al 26 d’agost
www.apimondia2005.com
Joaquim Ma. Nubiola.
CÒMIC
RECEPTES
Bacallà amb mel
INGREDIENTS
800 g. de bacallà;
1/2 l. d´oli;
200 g de farina;
canyella en rama;
mel (2 tasses de cafè);
1 fulla llorer;
1/4 l. d´aigua;
julivert;
sal
PREPARACIÓ
Poseu el bacallà amb la
pell cap amunt en una cassola,
cobert d´aigua, amb
la fulla de llorer, la canyella
en rama i el julivert.
Deixeu-ho coure sense que
l´aigua bulli, uns minuts,
fins que es faci l´escuma
blanca. Desprès traieu el
bacallà i el deixeu escórrer
sobre un tovalló, fins que
sigui fred. Talleu-lo a tires
d´un dit d´amplada.
Prepareu una pasta lleugera,
ni clara ni espessa, amb
l´aigua, la farina i la mel.
Enfarineu el bacallà tallat
amb una mica de farina
que haureu reservat i tot
seguit passeu-lo per la pasta
que heu preparat. Fregiu-lo
i serviu-lo immediatament.
D’abelles i formigues Àlvar Noguera
Publicitat a
Rosa Picas
93 268 71 28