Març, 2006 - APICAT

5MARÇ 2006
Informe sobre el
Tymowarol • PÀG. 10
• Entrevista a Frederic Forest • PÀG. 14
• La qualitat de la mel: Debat de futur • PÀG. 6
Revista dels
Apicultors de
Catalunya
preu: 3€

MIEL
Antibióticos
(LC-Fluorescencia: LC-UV/VIS, Charm, LC-MS).
Tetraciclinas, Sulfonamidas y Estreptomicina.
Límite detección:

Revista dels
d'Apicultors de
Catalunya
Coordinador:
Joaquim Ma. Nubiola
Han col·laborat en
aquest número:
Antoni Aresté, Joaquim
Ma. Nubiola, Àlec Forssman,
Antonio Gómez Pajuelo,
Rodrigo Aliod, Joana
Rull, Esteve Miràngels, Antoni
Camprubí, Jaume
Cambra, Josep Nogué.
Fotografies:
Joaquim Ma. Nubiola, Simeó
Pararera, Ramon Vilardosa,
Montserrat
Pagès, arxiu de l´ASAB
Fotografia portada:
Simeó Parareda
Publicitat:
Rosa Picas
Telf. 93 268 71 28
Edició:
La Terra, edició i comunicació
Av. Francesc Cambó, 14
6è A, 08003 Barcelona
Tel. 93 268 71 28
Fax 93 268 48 93, e-mail
ed.laterra@agronet.org
Impressió:
El Tinter
Disseny i muntatge:
Xavier Cáliz
Dipòsit Legal:
B:9295/2005
Publicació Trimestral
Apicultors Gironins
Torres i Bages, 3.
17720 Maçanet de Cabrenys
Tel. 972 544088
A/e: brescador@mixmail.com
Apicultors Lleidatans
Barri Nou, 20.
25613 Camarasa
Tel. 973 420184
A/e: apicolabonet@hotmail.com
MARÇ 2006 • NÚMERO 5
SUMARI EDITORIAL
ENTREVISTA
Frederic Forés, una vida amb les
abelles / 12
En Frederic Forés afirma, en l´entrevista de l´Alec Forssman,
que va ser molt feliç els anys que es va dedicar a
l´apicultura. Tot i que la felicitat, per desgràcia, no és mai
notícia, l´Eixam vol acostar, de tat en tant, als seus lectors,
la veu d´aquells que han sabut fer del seu treball alguna
cosa més que el lloable medi de guanyar-se la vida.
ARTICLE A FONS
Debat de futur / 6
El futur del sector apícola a Catalunya és el debat que darrerament
s´enceta en moltes reunions. La competència, a
voltes deslleial, de mels de fora, fa que els apicultors es
plantegin com han de defensar el seu producte i quina seria
la forma més eficaç perquè el consumidor sigui capaç
de distingir i valorar la mel produïda en el nostre país.
INFORME
Tymowarol / 10
Esteve Miràngels, veterinari d´abelles, ens exposa l´estudi
fet per avaluar el potencial acaricida del Tymowarol com a
lluita contra la varroasi. L´estudi es va fer en arnes o ruscs
dels tipus Langstroth i Layens a la província de Girona.
ALTRES SECCIONS
• OPINIO: La cria de reines - Josep Nogué Viader
/• SABIES QUE... (4). /• NOTICIES DEL SECTOR
(14). /• LLIBRES - WEBS (17). /• PERSPECTIVES:
L´apicultura a Ucraïna (18). /• PLANTES
MEL·LIFERES: L´esbarzer - Jaume Cambra (20). /•
PASSATEMPS: Sopa de lletres. /• COMIC:
D’abelles i formigues - Àlvar Noguera /•
RECEPTES: Pa de pessic amb mel (22).
ADRECES DE LES ASSOCIACIONS APICOLES
Associació d´Apicultors de
Barcelona:
Edifici antiga escola de St Feliu
Ctra. De Castellar, 15
08211 Sant Feliu del Racó - Castellar
del Vallès
Tel. I Fax 93 714 80 48l
A/e: asapibar@suport.org
Associació Catalana d´Apicultors
Carrer Gran núm. 1.
08506 Calldetenes
Tel. 93 886 62 34
Estimats companys, ja fa un any que som
entre vosaltres. Ha estat un temps d’idees,
treball i acció, però també de devoció
i diversió. Primer de tot voldria expressar, en
nom de tothom, l’agraïment a l’equip tècnic
de La Terra, per l’edició tan professional que
han mostrat en aquest any.
Al mateix temps, a tots els col·laboradors de
les quatre revistes, tant als qui han enviat escrits
com als qui ens han fet arribar les fotografies.
No volem deixar tampoc de banda el suport
donat per les entitats financeres particulars,
que han vist en L’Eixam una possible font de
negoci a fer publicitat amb nosaltres.
Al dissenyador i muntador Xavier Càliz, per la
seva habilitat en el muntatge de la revista. A la
Doris, per la seva paciència amb nosaltres, i al
nostre coordinador de l’Eixam, en Joaquim
Ma. Nubiola, per la seva devoció i fidelitat a
l’hora de coordinar els articles de la revista.
Finalment, un agraïment a l’equip tècnic de
professionals de la Unió de Pagesos de Catalunya,
que ens fan costat, especialment a la Joana
Rull, per l’interès mostrat pel sector apícola
de Catalunya.
No deixem de banda les nostres quatre Associacions
i la Cooperativa de Tarragona per la
seva participació, amb diferents articles publicats
tant dels seus presidents com d’altres
membres de les juntes.
Doncs bé, us deixo, desitjant-vos una pròspera
collita de mel en què pugueu recuperar el perdut
en aquestes dues darreres campanyes tan
dolentes que hem acabat de passar.
Res més, us obro la revista a noves idees que
es puguin publicar en els propers Eixams.
Fins la pròxima, companys. Antoni Aresté
Cooperativa Apícola Tarragonina
Pol.Ind. Pla de Solans, nau 8.
43519 El Perelló
Tel. 977 49 02 18
A/e: apicolatarraco@vodafone.es
Unió de Pagesos.
Av. Francesc Cambó 14, 3er.
08003 Barcelona
Tel. 93 268 09 00
A/e: apicola@uniopagesos.org
3

4
És molt llarg el camí
recorregut en el món
de la cria de reines
des que fa uns 120
anys apicultors com
Alley, Miller, Doolittle...
començaren a
endinsar-se en
aquest camp, creant
els mètodes que han
arribat fins als nos-
tres dies. Uns mètodes que en essència
continuen essent els mateixos. Podríem dir
que les novetats aportades són tan sols en
l’àmbit dels materials emprats. Actualment
la majoria d’aquests materials són de plàstic,
a diferència dels originals que eren, bàsicament,
de fusta i de cera.
La utilització de la incubadora i les millores
en els nuclis de fecundació han aportat als
criadors actuals més comoditat en el treball
i permeten produir grans quantitats de reines.
Això i la selecció constitueixen els dos
pilars bàsics en la cria de reines (qualitat i
quantitat).
Fa uns 20 anys, tot i que era fàcil adquirir
coneixements teòrics a través de publicacions,
era més complicat iniciar-se en
JOAQUIM MA. NUBIOLA
•
•
•
•
Les abelles són animals de sang
calenta
Els maies practicaven cerimònies
religioses a favor de les abelles invocant
els Deus de les abelles. Alguns
d’ells eren: Nohyumcab, Balam
cab, Muzencab, Bolon-Hobon
La "misteriosa pèrdua d’abelles"
que aquests darrers anys tant ha
alarmat els apicultors, ja s’observà
en certes zones de Louisiana i Texas
als Estats Units d’Amèrica
l’any 1963 (Gleanings in Bee Culture).
L’any 1754 abans de Crist els
avantpassats dels actuals japonesos,
d’un rusc en deien "la casa
•
•
•
•
OPINIÓ
La importància de conservar l’abella
autòctona
Josep Nogué
Viader
aquesta pràctica. Aquí hi han exercit un paper
molt important les diferents associacions
catalanes d’apicultors. Primer, van començar
organitzant viatges cap a França, el
nostre país veí, fet que va permetre l’intercanvi
d’experiències i la coneixença d’apicultors
que havien
fet de la cria de reines
un ofici. Posteriorment,
han estat
les mateixes associacions
que, a través
de cursos d’apicultura,
han posat a
l’abast de l’apicultor
coneixements tant
teòrics com pràctics.
Actualment, la cria
de reines és una
matèria que s’imparteix
en qualsevol curs d’iniciació a l’apicultura.
Avui en dia l’apicultura està totalment lligada
a aquesta disciplina. Només amb la cria
de reines es pot aturar el tema de la hibridació
de les abelles, que suposa la pèrdua
progressiva de l’abella autòctona, totalment
adaptada al medi. En zones de grans
SABIES QUE...
d’or", perquè la mel era tan valuosa
que els grangers es podien
enriquir criant abelles. Podien viure
còmodament tenint deu colònies
en propietat.
Els atletes grecs menjaven mel
abans de competir en els Jocs
Olímpics
El gran metge Hipòcrites, 400
anys abans de Crist, utilitzava mel
en les seves receptes
La pregària hindú al Aswins diu:
"Unta’m amb mel d’abella perquè
jo pugui parlar fort entre els homes"
Convé hivernar amb moltes abelles
i poques reines
La utilització de la
incubadora i les
millores en els nuclis de
fecundació fan més
cómode el treball i
permeten produir grans
quantitats de reines
floracions, on la densitat d’arnes és considerable,
es pot observar com en els abellars
d’abella negra hi comencen a aparèixer
abelles d’altres tipus. És fàcil d’apreciar, ja
que la majoria tenen franges grogues. Un
any és tant sols un rusc, el següent en són
tres ... i així la hibridació
es va estenent.
Des del 15 d’abril
de 2003, tenim una
arma legislativa per
combatre aquest
problema: la nostra
abella va ser declarada
espècie d’interès
especial. Això,
però, no vol dir res
si no hi posem tots
una mica de la nostra
part. Quan detectem la hibridació d’un
dels nostres ruscs és important procedir a la
substitució de la reina per una altra de fecundada
d’abella negra pròpia del principat.
Actualment, les associacions d’apicultors
de Catalunya proporcionen als seus
associats reines d’abella negra amb aquesta
finalitat.
•
•
•
•
•
Es compleixen 40 anys de la mort
de Snelgrove, als 87 anys, inventor
del famós mètode de prevenció de
l’eixamanada que porta el seu
nom, i autor d’obres com Cria de
reines, Introducció de reines, etc.
Les reines nascudes la tardor són
menys propenses a eixamenar
El "cheuchen" era una beguda
que feien els celtes a base de mel.
En el mantell imperial de Napoleó
hi havia gran quantitat d’abelles
brodades i en el seu mausoleu en
Els Invàlids es troben les abelles
adornant les parets del sarcòfag
Una abella de cinc dies d’edat
portada a 100m del rusc no sap
tornar-hi

6
A FONS
La qualitat: l’aposta pel futur de la mel de
Catalunya
Les mels del nostre país,
com la majoria de l’àrea
mediterrània, són molt
bones, però, més enllà de
les seves qualitats
organolèptiques, són unes
grans desconegudes.
Text: Redacció
La competència deslleial de mels
foranes, que no compleixen ni les
exigències de qualitat ni de sanitat
a què obliga la normativa europea,
ha fet que el sector apícola es
plantegi guanyar el
valor afegit de la
mel del nostre país
a través del fet diferenciador.
És a
dir, que el mercat
valori la mel, no
només pel color, el
gust o la varietat
floral, sinó que
també la valori pel
seu origen, com a garantia de qualitat.
Aquest és un repte que queda pendent i
del qual depèn, segons moltes opinions,
el fet que la producció apícola del nostre
país tingui o no futur.
El sector és
conscient de fa
temps que en la
batalla per la
qualitat s´hi juga el
futur
La tipificació de les mels de
Catalunya.
El sector és conscient de fa temps que en
la batalla per la qualitat s’hi juga el futur.
És per això que alguna associació, gràcies
a l’ajut 707/04, ja s’ha dotat d’un petit
laboratori on, amb el treball remunerat o
voluntari de veterinaris, biòlegs, químics,
apicultors, etcètera, es realitzen tasques
analítiques, per a la millora dels productes
apícoles. Però cal anar molt més enllà.
S’ha de millorar l’aprenentatge i s’han de
contrastar els resultats. A més, sorgeixen
problemes que no es poden resoldre amb
els pocs mitjans dels quals es disposa. Es
necessita, en definitiva, un projecte de
molta més envergadura.
Entorn de la necessitat de protegir les
nostres mels i de fer-ne una diferenciació
es plantegen diferents qüestions: Es pot
arribar a tipificar les mels de Catalunya,
com a pas previ per a la creació d’una
marca col·lectiva? Es podria detectar amb
mètodes analítics la procedència de les
mels? Hi ha estudis sobre espectres pol·línics
típics de mels catalanes?
Les preguntes van orientades cap a si és
possible o no definir o tipificar una mel
pel seu origen, quines en serien les característiques,
en quines variables caldria incidir,
tant per reforçar-les com, si s’escau,
per controlar-les i disminuir-les. Tot això
que significa, en definitiva, tenir informació
i tenir-la amb les garanties suficients
per fer un treball sobre bases reals.
I, per sort, avui, sembla que el que plantegem
és possible, gràcies a la feina d’en
Josep Serra, un bioquímic del laboratori
de Cabrils, que des de fa molts anys recull
mostres de
mels catalanes, les
analitza, en compara
els resultats,
etcètera. Aquest
estudi minuciós
permet disposar
d’una gran seqüència
de dades i de
coneixement de les
mels produïdes en
el nostre país. És, en definitiva, un treball
molt eficaç de cara al coneixement i la valoració
de la qualitat dels productes de
l’abella del nostre entorn. La veritat és
que fins ara no s’havia aconseguit con-

centrar en una persona el coneixement
científic, el lligam amb el
sector apícola i la definició dels
interessos del sector amb el suport
de la Generalitat.
I tot això, com s’ha
d’organitzar?
Hi ha la necessitat evident de
treballar en la valoració de la
mel cap al vessant de la qualitat;
hi ha coneixements científics i
prou dades per saber de què estem
parlant i de què cal fer en
un futur immediat. Falta, doncs,
vestir-ho de manera que tot condueixi
cap al objectiu final d’aconseguir
un reconeixement a la mel de Catalunya.
Es parla de la marca col·lectiva com un
pas fonamental cap aquest objectiu. Però
una marca col·lectiva implica un gran nivell
de responsabilitat, per tant, és necessari
poder posar en marxa tot el procés
de traçabilitat de la producció, perquè es
pugui fer i garantir un control estricte de
la qualitat i la procedència.
En aquest camí, caldrà que la marca Q i la
marca col·lectiva segueixin camins
paral·lels?
Aquesta, com d’altres, són qüestions sobre
les quals el sector haurà de reflexionar.
Hauria de ser un centre públic l’encarregat
de controlar i tipificar les mels
perquè es poguessin comercialitzar sota
un mateix segell o caldria anar a raure a
un consell intern de les associacions? Si
fos així, podria donar credibilitat que fossin
els mateixos productors els qui certifi-
Fábrica de colmenas y embalajes
Actor Pepín Salvador, s/n. - 46194 - Real de Montroy (Valencia)
Tel.: 962 555 354 - Tel. part.: 962 555 887
E-mail: fabrica@queencolmenas.com Web:www.queen-colmenas.com
A FONS
quessin o hauria de ser un Consell Regulador
autònom l’encarregat de fer les
anàlisis abans de la comercialització de la
mel i, també, qui sancionés amb l’expulsió
els qui no s’ajustessin a l’exigit?
Precedents
En certa manera, en el sector agrari ja hi
ha precedents. L’ALLIC, per exemple, que
Es pot arribar a
tipificar les mels de
Catalunya, com a
pas previ per a la
creació d´una marca
col.lectiva?
és la interprofessional catalana del sector
lleter, té una persona al laboratori de Ca-
MARÇ 2006 • NÚMERO 5
brils. El cost de les analítiques
es reparteix a parts iguals entre
indústria i productors. El DARP
cedeix els locals i, puntualment,
fa alguna aportació per adquirir
maquinària. El laboratori s’autofinança
a través de les analítiques
obligatòries i analítiques
que fa a particulars.
Temes més urgents
Pel que fa al sector apícola, els
temes que té sobre de la taula la
comunitat científica són: l’estudi
de la possible presència d’alcaloides
en les mels catalanes i
d’Espanya per la presència en la nostra flora
de espècies com Echium senessi?; la recerca
del valor afegit en les mels quant a
la salut de les persones per la presència de
flavonoides és el que s’anomena honeyhealth
therapeutic quality; la retirada del
mercat de les mels fraudulentes. Un cop
publicada la definició de les mels monoflorals
feta per la comissió europea, s’ha convertit
ja en una referència comuna a tots
els països. Ningú no pot argumentar desconeixement
pel que fa als paràmetres o a
quins mètodes analítics hi ha per conèixer
una mel. A més, quan ho aprovi i ho publiqui
la UE, hi haurà el caràcter sancionador.
Caldria, doncs, publicar l’estudi fet fa anys
al respecte amb les actualitzacions necessàries.
Estem, doncs, davant d’un tema que exigirà
debat, coratge, negociació i entesa,
però que pel que sembla, cada dia resulta
menys negligible.
7

Tymowarol, una opció de futur?
Esteve Miràngels Feixas
Veterinari d´abelles
L’objectiu final de l´estudi és presentar
el Tymowarol com un producte
orgànic de baix cost i de fàcil aplicació,
que pot esdevenir un complement
ideal al sanejament químic que estem
realitzant en els abellars del nostre país.
La Varroasi
La varroasi és una malaltia endèmica al nostre
país, una malaltia que difícilment podrà
ser mai eradicada. La Varroa destructor,
que és així com es coneix en els llibres de
malalties, és un paràsit que s’ha adaptat
perfectament a la vida de les abelles, aprofitant-se
al màxim de llur cicle biològic.
Aquest àcar s’alimenta de l’hemolimfa de
les larves i abelles, en provoca el debilitament
físic i, finalment, la mort. La varroa
8
INFORME
Aquest estudi pretén avaluar el potencial acaricida del Tymowarol
en arnes o ruscs dels tipus Langstroth i Layens a la província de
Girona. El tractament va iniciar-se a principis del mes de setembre,
amb un protocol de 8 setmanes d’assajos, període que fou
allargat fins a finals d’any, durant 6 setmanes més, degut a unes
contraanàlisis amb Apistan.
aprofita les abelles mainaderes per aproximar-se
a la zona de cria i, moments abans
de l’operculació, entrar dins la cel·la. El
paràsit troba aquí dins l’aliment necessari
per reproduir-se, així com la protecció davant
els tractaments farmacològics que realitza
l’apicultor. La varroa prefereix les
cel·les de mascle, ja que el període d’operculat
és més llarg i això li permet augmentar
encara més les possibilitats d’èxit reproductiu
de la seva posta. Amb el naixement
de la malmesa abella, les joves varroes, ben
alimentades i fecundades pel seu germà,
aprofitaran la munió d’abelles de la cambra
de cria per parasitar una nova abella.
Aquest àcar xuclador podrà passar mesos
damunt d’una abella adulta tot esperant
nous immadurs en les cel·les de cria, i així
poder tancar amb garanties el seu cicle reproductor.
Constantment la varroa, com tot ésser viu,
va evolucionant, i van apareixent noves varietats
encara millor adaptades al ritme reproductiu
de les abelles. La varroa mediterrània
s’ha adaptat al nostre clima suau,
de manera que ja no es veu obligada a reproduir-se
de forma accelerada durant els
mesos calorosos d’estiu, com passa a Centre-Europa.
La varroa del nostre país pot
mantenir un ritme de posta sincronitzat
amb la posta de la reina, que és pràcticament
constant al llarg de tot l’any, o bé
amb unes curtes aturades hivernals.
Aquesta adaptació ha determinat que la varroa
ja no sigui aquell paràsit implacable que
va entrar a Catalunya a la dècada dels vuitanta:
una varroa que aniquilava les arnes o
ruscs en pocs mesos i que s’estenia per tota
la península sense mecanismes eficients per
a poder-la aturar. La varroa actual també
mata, però ho fa més lentament, debilitant
progressivament el bestiar de les arnes fins a
la seva desaparició en unes quantes anyades.
Els tractaments a base de fluvalinat o
amitraç també han col·laborat a mitigar
l’efecte destructor de la varroa, però en cap
cas han aconseguit eradicar-lo.
Situació actual de l’apicultura
Habitualment el apicultors associats realitzen
un tractament químic al final de l’hivern,
quan les arnes no presenten gaire cria
i les abelles comencen a mostrar el primers
indicis d’activitat. El producte farmacològic
emprat sol tenir com a principi actiu el fluvalinat
o l’amitraç, un tractament que en
principi hauria de protegir les abelles durant
tota la campanya apícola. Tot i això, les resistències
a aquests fàrmacs i la deriva de la
varroa procedent d’arnes mal tractades
condicionen l’eficàcia global del sanejament.
Per aquest motiu, hi ha molts apicultors
que es veuen obligats a dur a terme
una segona tanda de tractaments, per a
poder garantir la hibernació en condicions
del seu bestiar. La manca d’alternatives farmacològiques
fiables obligarà l’apicultor a
repetir els tractaments de la primavera anterior,
accentuant encara més l’esgotament
terapèutic dels productes químics.
La sortida al mercat del Tymowarol vol omplir
aquest dèficit d’alternatives per tractar
les nostres abelles. Aquest producte a base

de timol presenta com a principals avantatges
el d’ésser un tractament no químic, de
naturalesa no tòxica per a les formes madures
i immadures de les abelles, i que no
s’acumula en cera i mel.
El timol
El timol és una de
les substàncies més
estudiades i que millors
resultats ha donat
fins al dia d’avui.
El timol presenta
nombrosos avantatges
en comparació
amb els tractaments
químics, en ser més
econòmic, no deixar residus perillosos i no
presentar resistències. Tot i això, no cal oblidar
que la seva eficàcia no és tan alta i constant
en el temps com la dels productes químics.
Per tant, el timol no pot ser per ell
mateix l’única arma disponible per lluitar
contra la parasitació per varroa.
Els vapors de timol maten les varroes
quan la seva concentració supera uns determinats
nivells, de manera que l’estratègia
principal és aconseguir una concentració
òptima de vapors de timol al llarg
d’unes quantes setmanes. D’aquesta forma,
l’acció acaricida del timol serà efectiva
en els moments claus del cicle reproductiu
de la varroa, o sigui, quan aquesta
● larva d’abella amb varroa
no es trobi dins d’una cel·la operculada.
Un dels principals inconvenients del timol és
la seva ràpida evaporació, sobretot quan utilitzem
la seva forma pura, i és precisament
aquest fet el que dificulta el manteniment
d’unes concentracions de vapors adequats a
l’interior de l’arna. Tymowarol vol resoldre
aquest problema, ja
que presenta el producte
impregnat en
unes làmines poroses
que faciliten una
lenta i progressiva
evaporació. A més,
tot el producte es
troba protegit per
una carcassa de
plàstic en forma de disc enroscable i que fàcilment
recorda a un ambientador. L’aplicació,
doncs, es transforma en un senzill acte
de descargolar un disc, tot fent una mitja
volta a la tapa. D’aquesta forma, aconseguirem
obrir una escletxa de 5 mil·límetres que
farà possible l’emanació dels vapors de timol
de forma progressiva al llarg de les 8
setmanes que ha de durar el tractament.
La varroa prefereix
les cel·les de
mascle, perquè el
període d’operculat
és més llarg
INFORME
Estudi de Camp
L’estudi que tot seguit es presenta s’ha realitzat
en dos abellars situats a la comarca de
la Garrotxa, al nord-est de la província de Girona.
Durant tota l’experiència s’han pres les
temperatures màximes i mínimes de la zona,
utilitzant com a font
el Servei Meteorològic
de Catalunya
(Gràfic 1). Com es
pot veure en el gràfic,
les proves amb
Tymowarol abarquen
un període
que va des de mitjans de setembre fins mitjans
de novembre, mantenint-se, per norma
general, dintre d’un interval prou òptim de
30º a 10º centígrads. El treball experimental
està format per 3 grups d’arnes que utilitzaran
en cada cas metodologies adaptades:
Grup A (Can Mallorca – 20 arnes
Langstroth).
D’aquestes arnes s’ha valorat la caiguda
setmanal de varroes durant totes les 14 setmanes
que ha durat l’experiència. Per evitar
lectures errònies s’han utilitzat recol·lectors
de fons de caixa (pisos trampa) dotats amb
● Recoletors de fons
Un dels principals
inconvenients del
timol és la seva
ràpida evaporació
MARÇ 2006 • NÚMERO 5
una malla de 3 x 3 mil·límetres. Per a la recollida
de les mostres s’han utilitzat papers
encerats untats amb vaselina i oli (proporció
50:50) (FERNANDEZ i COINEAU, 2002). Les
arnes del grup A han rebut un tractament
amb Tymowarol durant les primeres 8 setmanes
i un tractament posterior amb Apistan
durant 6 setmanes.
Un cop valorada la mortalitat natural de varroa
a les 20 arnes Langstroth, s’escolliren
15 arnes per dur a terme el tractament amb
Tymowarol (16 de setembre de 2005). Les
5 caixes restants quedaran com a arnes testimoni,
destinades a comprovar possibles
errors de càlcul en les eficàcies del medicament
estudiat.
Durant les 14 setmanes d’estudi, cadascuna
de les 20 arnes disposava en el seu fons de
caixa d’una fulla encerada que recollia totes
les varroes mortes durant el període d’una
setmana. Passats aquests 7 dies, es procedia
al canvi del paper i la consegüent lectura i
anotació en les tau-
les de seguiment.
Un cop finalitzada la
vuitena setmana de
tractament amb Tymowarol,
es va procedir
a retirar-lo (11
de novembre de
2005) i col·locar l’Apistan, tot seguint les indicacions
del seu fabricant.
Un cop recollides totes les dades a les taules,
va arribar el moment de calcular els dos
totals de mortalitat per a cadascuna de les
arnes. El primer total ens expressa la mortalitat
provocada per l’acció acaricida del Tymowarol.
El segon total reflecteix la mortalitat
conjunta dels dos fàrmacs. Obtinguts
aquests valors i amb l’ajuda de la fórmula
(Taula A), fàcilment podrem calcular l’eficàcia
del Tymowarol, prenent com a eficàcia
100% l’acció acaricida de l’Apistan. Finalment
calcularem la mitjana aritmètica de
9

Langstroth
totes les eficàcies obtingudes, aconseguint
un 80,05% d’eficàcia total.
Grup B (Can Mallorca – 20 arnes
Layens).
D’aquestes arnes s’ha estudiat la taxa d’infestació
a nivell de les abelles adultes. S’han
pres mostres de 200 abelles per terme mig
de cadascuna de les arnes i s’han sacrificat
en un pot amb alcohol de 70º. En una cubeta
blanca s’han separat les abelles de les
varroes i s’ha realitzat el recompte. (RITTER,
2001). Aquestes lectures s’han realitzat 3
vegades en cadascuna de les 20 arnes que
formaven aquest segon abellar, concretament
el dia 0, abans de començar l’experiència;
el dia 56, un cop finalitzat el tractament
amb Tymowarol; i el dia 98, un cop
10
Nº de quadres
amb abelles
Nº de quadres
amb cria
Mort natural
INFORME
set. set. set. set. set. set. set. set. set. set. set. set. set. set. set. Tymowarol Tymowarol
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 i Apistan
1 4 2 3 11 23 34 21 7 8 4 8 14 6 1 2 0 0 116 139 83,45%
2 5 2 2 5 2 0 8 1 6 6 8 4 5 0 0 0 1 36 46 78,26%
3 5 3 3 12 8 26 48 55 98 23 10 43 26 9 5 1 1 280 365 76,71%
4 5 3 8 10 21 37 32 25 27 8 21 56 15 2 1 0 1 181 256 70,70%
5 3 1 25 180 135 51 24 7 14 9 6 8 2 0 4 0 0 426 440 96,81%
6 4 2 2 2 3 6 9 19 7 7 19 145 98 3 6 0 1 72 325 22,15%
7 4 2 15 32 91 72 34 34 63 59 45 21 25 7 2 2 1 430 488 88,11%
8 4 4 9 15 12 36 42 53 49 37 54 67 35 15 10 7 2 298 434 68,66%
9 3 2 3 2 2 2 11 1 5 2 10 135 68 15 7 3 0 35 263 13,30%
10 5 2 4 3 9 18 33 82 96 52 99 41 15 12 3 1 0 392 464 84,48%
11 5 3 6 4 1 0 5 3 1 0 3 32 7 1 2 1 0 17 60 28,33%
12 4 2 3 2 0 1 6 10 4 9 24 66 47 12 1 3 0 56 185 30,27%
13 4 2 1 5 3 7 4 6 1 1 2 8 1 0 1 0 0 29 39 74,35%
14 3 2 2 7 4 8 5 4 9 4 2 2 4 0 2 0 0 43 51 84,31%
15 4 3 12 11 21 33 42 61 58 78 12 71 34 11 6 2 1 316 441 71,65%
16 5 3 10 21 32 49 51 66 14 8 12 52 13 5 1 1 1 253 326 77,60%
17 4 3 6 8 19 23 9 8 4 1 3 12 4 1 0 0 1 75 93 80,64%
18 6 3 3 5 17 12 44 56 55 98 22 48 12 11 7 12 5 309 404 76,48%
19 4 2 4 3 34 25 16 33 45 23 16 29 8 1 2 0 0 195 235 82,97%
20 4 2 5 2 2 0 5 2 5 5 4 40 13 8 6 4 9 25 105 23,80%
(*)Eficàcia del fàrmac =
Tractament 1 amb Tymowarol:
16 – setembre - 2005
Σ mortalitat Tymowarol
Σ mortalitat Tymowarol+Apistan *100
TAULA A
Tractament 2 amb Apistan:
11 – novembre - 2005
En fons blanc: arnes Langstroth sotmeses 8 setmanes a tractament amb Tymowarol i 6 setmanes amb Apistan
En fons gris: arnes Langstroth testimoni (no han rebut el tractament amb Tymowarol) sotmeses 6 setmanes a tractament amb Apistan
finalitzat el tractament amb Apistan.
La presència de cria operculada durant l’experiència
pot alterar significativament les lectures
d’infestació obtin-
gudes. Tot i això, la
impossibilitat d’aplicar
la tècnica dels fulls encerats
en arnes Layens
m’ha empès a considerar
aquesta metodologia
com a la més
adient. El grau d’infestació
s’obté gràcies al
quocient entre el nombre
de varroes trobades i el nombre d’abelles
sacrificades (Taula B).
També cal destacar que en l’aplicació del Tymowarol
en aquest abellar Layens (23 de se-
Mortalitat
tembre de 2005) es varen deixar 3 arnes testimoni
(no van rebre el tractament amb timol),
i de les 17 restants, en 7 (*), el disc de
Tymowarol fou col·lo-
S’ha valorat la
caiguda setmanal
de varroes durant
les 14 setmanes que
ha durat
l’experiència
Eficàcia Total
cat damunt del
capçals sense manipular
gens la caixa. En
canvi, en les 10 arnes
restants (**), el disc
fou col·locat damunt
del capçals dels quadres
que tenien cria,
tot deixant un espai
entre aquests d’aproximadament
1 centímetre. Per evitar el refredament
excessiu de la cria, fou necessari
col·locar un paper protector damunt dels
capçals i així garantir una millor termoregula-
● Protecció de temperatura ● Presa de mostra d’abelles
● Col·locació de làmines plastificades
Eficàcia %*
80,05%
(21,85%)

Layens
Nº de quadres
amb abelles
Nº de quadres
amb cria
ció de les abelles. El 18 de novembre de
2005 es va realitzar el segon tractament amb
Apistan a les 19 arnes Layens de l’abellar, ja
que una arna havia mort.
Al final de l’experiència, i amb tots els graus
d’infestació anotats, es procedeix al càlcul
del grau d’infestació final a partir dels quocients
entre els graus d’infestació màxims i
mínims (Taula B). En el cas del Tymowarol,
es pren com a màxim la parasitació del dia
0 i com a mínim la parasitació del dia 56.
En l’Apistan, la parasitació màxima és la del
dia 56 i la parasitació mínima, la del dia 98.
La diferència dels valors obtinguts respecte
de 100, ens proporciona l’eficàcia de cadascun
del fàrmacs, essent d’un 83’16%
d’eficàcia total en el cas del Tymowarol.
● Col·locació d’Apistan
Grau d’infestació =
núm varroas
núm abelles *100
Tractament 1 amb
Tymowarol:
23 – setembre - 2005
En fons blanc: arnes Layens sotmeses 8 setmanes a tractament amb Tymowarol
i 6 setmanes amb Apistan
En fons gris: arnes Layens testimoni (no han rebut el tractament amb Tymowarol)
sotmeses 6 setmanes amb Apistan
**: tractament deixant espais entre els quadres *: tractament sense deixar
espais entre els quadres
INFORME
TAULA B
Tractament 2 amb
Apistan:
18 – novembre - 2005
Grup C (Mas Puig Petit – 40 arnes
Langstroth).
D’aquestes arnes s’ha valorat la caiguda diària
de varroes, parà-
sits que han estat
recollits a partir de
làmines plastificades
i untades amb vaselina
i oli (proporció
50:50). Les làmines
han estat introduïdes
directament per
la piquera de les caixes
en dies concrets durant els 52 dies que
ha durat l’experiència (MIRÀNGELS, 2001).
La no utilització de pisos trampa protegits
amb malla pot comportar errors de lectura
sobre l’eficàcia real del Tymowarol degut a
Grau d’infestació final =
% mínim infectació estacio
% màxim infectació estacio * 100
MARÇ 2006 • NÚMERO 5
infestació dia 0 infestació dia 56 infestació dia 98 Eficàcia Tymowarol** Eficàcia Apistan***
l’acció netejadora de les abelles. De totes
maneres, aquest error queda contrarestat
pel mateix error que s’ha comès en la contraanàlisi
amb Apis-
El Tymowarol
destaca per la seva
fàcil aplicació tant
en arnes Langstroth
com Layens
Eficàcia del fàrmac =
100-Grau d’infestació final
% màxim infectació estacio
1** 5 1 6v/196a = 3’06 % 2v/245a= 0’81% 1v/253a= 0’39% 73,52% 51,85%
2** 6 2 15v/253a = 5’92 % 4v/199a= 2’01% 0v/160a= 0% 66,04% 100%
3* 6 2 3v/209a = 1’43 % 4v/268a= 1’49% 0v/251a= 0% -4,19% 100%
4* 7 3 12v/226a = 5’30 % 5v/198a= 2’52% 1v/187a= 0’53% 52,45% 78,96%
5** 8 3 19v/167a = 11’37 % 5v/233a= 2’14% 1v/202a= 0’49% 81,17% 77,10%
6* 3 1 22v/271 = 8’11 % 16v/192a= 8’33% Caixa morta -2,71% ---
7** 7 2 9v/153a = 5’88 % 1v/240a= 0’41% 0v/199a= 0% 93,02% 100%
8* 5 1 3v/184a = 1’63 % 3v/267a= 1’12% 1v/256a= 0’39% 31,28% 65,17%
9 6 2 25v/233a = 10’7 % 15v/153a= 9’80% 2v/246a= 0’81% 8,41% 91,73%
10 7 2 6v/276a = 2’17 % 12v/229a= 5’24% 0v/187a= 0% -141,50% 100%
11** 7 2 2v/157a = 1’27 % 0v/198a= 0% 0v/204a= 0% 100% 100%
12** 8 3 11v/223a = 4’93 % 2v/234a= 0’85% 0v/298a= 0% 82,75% 100%
13* 7 3 1v/199a = 0’50 % 3v/255a= 1’17% 1v/217a= 0’46% -134% 60,68%
14* 2 1 3v/149a = 2’01 % Caixa morta Caixa morta --- ---
15** 6 2 7v/187a = 3’74 % 2v/213a= 0’93% 0v/196a= 0% 75,13% 100%
16** 7 4 18v/202a = 8’91 % 1v/246a= 0’4% 0v/167a= 0% 95,51% 100%
17* 5 2 9v/233a = 3’86 % 4v/225a= 1’77% 1v/298a= 0’33% 54’14% 81,35%
18** 6 2 3v/176a = 1’70 % 0v/209a= 0% 0v/211a= 0% 100% 100%
19** 5 1 2v/221a = 0’90 % 1v/307a= 0’32% 0v/197a= 0% 64,44% 100%
20 5 1 11v/192a = 5’72 % 12v/242a= 4’95% 1v/283a= 0’35% 13,46% 92,92%
● Colmenar de Joan Oltra
Eficàcia Total
83,16% (- 39,87%)
88,87%
tan, fet que no altera
el càlcul de la
constant del rang
d’eficàcia (K). Del
total, 22 arnes (++)
van ser tractades
amb Tymowarol seguint
les indicacions
del fabricant; 13 arnes
(+), en canvi, amb el disc completament
descargolat; i finalment 5 arnes testimoni.
La primera lectura realitzada fou la del dia
0, per així determinar la caiguda per mort
natural de les varroes. Un cop obtingut
aquest valor, es va procedir a tractar amb
Tymowarol durant 4 setmanes (24 de setembre
de 2005), excepte 5 caixes que van
actuar com a arnes testimoni. A partir
d’aquest moment, es prenen 4 lectures separades
per 7 dies (dia 3, dia 10, dia 17 i
dia 24). El dia 22 d’octubre de 2005 es va
iniciar el segon tractament, que també va
durar 4 setmanes. En aquest cas, es va continuar
prenent 4 lectures separades per una
setmana (dia 31, dia 38, dia 45 i dia 52).
A partir de totes aquestes dades és possible
11

Langstroth
Langstroth
determinar la constant de rang d’eficàcia K
per a cadascuna de les 8 lectures fetes de
cada caixa al llarg de tota l’experiència. La
constant K s’obté del quocient entre la
mortalitat provocada per un del dos fàrmacs
i la mortalitat natural del dia 0. De les
8 constants obtingudes - 4 que pertanyen
12
Nº de quadres
amb abelles
Nº de quadres
amb cria
Nº de quadres
amb abelles
Nº de quadres
amb cria
Tractament 1 amb
Tymowarol:
24 – setembre - 2005
Tractament 1 amb
Tymowarol:
24 – setembre - 2005
Tractament 2 amb
Apistan:
22 – octubre - 2005
Tractament 2 amb
Apistan:
22 – octubre - 2005
TAULA C - 1
mort. fàrmac
K =
mort. natural
En fons blanc: arnes Langstroth sotmeses 4 setmanes a tractament amb Tymowarol i 4 setmanes amb Apistan
En fons gris: arnes Langstroth testimoni (no han rebut el tractament amb Tymowarol) sotmeses 4 setmanes a
tractament amb Apistan
++: Tractament amb Tymowarol amb escletxa de 5mm +: Tractament amb Tymowarol amb disc obert
al Tymowarol i 4 que pertanyen a l’Apistan
-, es tria la més alta de cada fàrmac. El quocient
entre aquestes dues constants (Taula
C) ens proporciona una eficàcia comparativa
entre el Tymowarol i l’Apistan. Per lògica,
l’estudi indica que l’Apistan és més
efectiu que el Tymowarol, tot i que la di-
Eficàcia comparativa =
K. Tymowarol
K. Apistan * 100
dia 0 dia 3 dia 10 dia 17 dia 24 dia 31 dia 38 dia 45 dia 52 K3 K10 K17 K24 K31 K38 K45 K52 Eficàcia comparativa
1.+ 5 2 2 2 4 1 1 2 8 35 52 1 2 0,5 0,5 1 4 17,5 26 7,60%
2.+ 5 3 1 4 5 11 1 6 18 32 87 4 5 11 1 6 18 32 87 12,64%
3.++ 5 4 3 11 115 63 58 3 29 126 98 3,6 38,3 21 9,6 1 9,6 42 32,6 91,19%
4.++ 5 4 6 3 137 217 96 102 132 183 152 0,5 22,8 36,16 16 17 22 30,5 25,3 118,55%
5.++ 5 3 1 2 12 29 2 32 19 92 115 2 12 29 2 32 19 52 93 31,18%
6.++ 5 4 12 62 142 136 60 5 23 156 122 5,16 11,83 11,3 5 0,41 1,91 13 10,1 91%
7.+ 5 2 2 1 8 4 3 3 3 24 33 0,5 4 2 1,5 1,5 1,5 12 16,5 24,24%
8.+ 5 3 2 2 4 12 10 2 4 25 22 1 2 6 5 1 2 12,5 11 48%
9.++ 5 5 1 4 86 197 7 82 41 60 72 4 86 197 7 82 41 60 72 240%
10.+ 5 3 3 2 1 0 0 2 13 24 21 0,66 0,33 0 0 0,66 4,33 8 7 8,25%
11.+ 5 3 4 1 3 4 1 1 10 12 32 0,25 0,75 1 0,25 0,25 2,5 3 8 12,50%
12.++ 5 5 1 22 28 62 38 95 96 133 102 22 28 92 38 95 96 113 102 81,41%
13.+ 5 2 5 3 6 9 0 1 7 13 21 0,6 1,2 1,8 0 0,2 1,4 2,6 4,2 42,85%
14.++ 5 4 4 11 59 47 5 4 9 62 71 2,75 14,75 11,75 1,25 1 2,25 15,5 17,75 83,09%
15.++ 5 3 3 10 2 91 15 121 135 110 105 3,33 0,66 30,33 5 40,33 45 36,66 35 67,40%
16.++ 5 5 4 13 36 66 112 47 126 177 101 3,25 9 16,5 28 11,75 31,5 44,25 25,25 63,27%
17.++ 5 4 3 5 40 85 12 33 28 57 122 1,66 13,33 28,33 4 11 9,33 19 40,66 69,67%
18.+ 5 3 9 12 5 5 2 4 7 26 49 1,33 0,55 0,55 0,22 0,44 0,77 2,88 5,44 10,11%
19.+ 5 2 2 1 0 1 0 1 10 16 9 0,5 0 0,5 0 0,5 5 8 4,5 6,25%
20.++ 5 3 25 110 102 103 162 76 147 67 34 4,4 4,08 4,12 6,48 3,04 5,88 2,68 1,36 110,20%
21. 4 10 6 31 82 19 22 89 77 32 0,6 3,1 8,2 1,9 2,2 8,9 7,7 3,2 92,13%
22. 4 2 4 2 2 10 0 2 2 43 51 0,5 0,5 2,5 0 0,5 0,5 10,75 12,75 19,60%
TAULA C - 2
mort. fàrmac
K =
mort. natural
Eficàcia comparativa =
K. Tymowarol
K. Apistan * 100
dia 0 dia 3 dia 10 dia 17 dia 24 dia 31 dia 38 dia 45 dia 52 K3 K10 K17 K24 K31 K38 K45 K52 Eficàcia comparativa
23. 3 2 1 7 22 23 18 33 56 162 111 7 22 23 18 33 56 162 111 14,19%
24.++ 6 5 20 42 82 169 18 10 82 151 34 2,1 4,1 8,45 0,9 0,5 4,1 7,55 1.7 111,92%
25.+ 4 3 1 1 3 3 1 1 0 5 23 1 3 3 1 1 0 15 23 13,04%
26. 3 1 3 0 9 10 5 3 7 117 56 0 3 3,33 1,66 1 2,33 39 18,66 8,53%
27. 5 4 18 37 46 39 27 198 52 97 33 2,05 2,55 2,16 1,5 11 2,88 5,38 1,83 47,39%
28.+ 5 4 5 11 20 5 3 1 10 36 21 2,2 4 1 0,6 0,2 2 7,2 4,2 55,55%
29.+ 4 2 1 1 0 3 2 2 0 2 15 1 0 3 2 2 0 2 15 20%
30.++ 6 5 4 8 89 176 37 86 21 73 15 2 22,25 44 9,25 21,5 5,25 18,25 3,75 204,65%
31.++ 6 4 1 28 34 31 32 9 34 68 36 28 54 31 32 9 34 68 36 79,41%
32.++ 5 3 2 4 6 1 4 3 2 3 8 2 3 0,5 2 1,5 1 1,5 4 75%
33.++ 7 5 12 132 39 153 85 62 95 190 132 11 3,25 12,75 7,08 5,16 7,91 15,83 11 80,54%
34.++ 5 2 1 6 3 10 0 1 0 10 12 6 3 10 0 1 0 10 12 83,33%
35.++ 5 3 3 4 17 6 5 12 4 1 23 1,33 5,66 2 1,66 4 1,33 0'33 7,66 73,89%
36.++ 4 3 2 3 6 7 1 1 0 6 13 1,5 3 3,5 0,5 0,5 0 3 6,5 53,84%
37.++ 5 2 1 9 15 19 32 10 3 37 42 9 15 19 32 10 3 37 42 76,19%
38.++ 4 2 2 2 9 9 8 5 12 18 31 1 4,5 4,5 4 2,5 6 9 15,5 29,03%
39. 4 3 3 1 0 3 1 1 7 11 12 0,33 0 1 0,33 0,33 2,33 3,66 4 25%
40.+ 4 3 2 7 6 1 4 3 2 8 21 3,5 3 0,5 2 1,5 1 4 10,5 33,33%
Eficàcia Total 91,23%
(22,64%) (22,94%)
ferència entre ambdós no supera el 10%
(Eficàcia comparativa: 91’23%).
Consells
El Tymowarol destaca per la seva fàcil aplicació
tant en arnes Langstroth com Layens.
Tot i això, és bo seguir una sèrie de consells

que optimitzaran l’eficàcia del producte farmacològic
emprat.
• El primer consell parla obligatòriament
de la necessitat de llegir acuradament
les instruccions del fabricant, tant pel
que fa al seu ús, com per al seu emmagatzematge.
• En les arnes Langstroth cal disposar de
tapaquadres que siguin suficientment
alts, per tal que admetin la col·locació
del disc. En cas que el disc no hi càpiga,
l’opció més adient és la de crear un
marc de fusta, fet amb llistons, que ens
donin el gruix que ens faci falta, o bé
canviar les tapes de les nostres arnes.
• Els apicultors que en el moment de
tractar tinguin arnes amb una alça damunt
el cos de cria, hauran de col·locar
el disc entre els dos pisos, vigilant
que el pes del quadres no provoqui
l’aixafament i per tant el tancament de
l’escletxa del disc de timol.
• En arnes Layens, durant l’aplicació és
aconsellable treure un quadre i crear 1
centímetre d’espai entre els quadres que
formen el nucli amb cria. Per evitar un excessiu
refredament de la cria, caldrà abrigar
la zona. D’aquesta forma aconseguirem
que el vapors de timol puguin
descendir i actuar correctament dins el
volum de la caixa.
• Sempre que sigui possible, seria bo
que a mig tractament (setmana 4)
l’apicultor revisés l’estat dels discs, i en
cas de necessitar-ho, retirés l’excés de
pròpolis que pogués bloquejar la sortida
dels vapors de timol. L’efecte propolitzador
de les abelles es veu mini-
MARÇ 2006 • NÚMERO 5
Temperatures màximes i mínimes - Estudi de camp municipi de Santa Pau
35
30
25
20
15
10
5
0
-5
Ago. Set. Oct. Nov. Des.
mitzat quan l’apicultor gira només
180º el disc, de manera que la tapa es
descargola els 5 mil·límetres justos que
necessita per l’emanació del vapors.
Conclusions
Després d’aquest estudi i en funció dels resultats
obtinguts, més d’un 80% d’eficàcia,
crec que el Tymowarol pot ser una opció de
futur per complementar les campanyes de
sanejament contra la varroasi. És, doncs, un
bon moment per plantejar-nos una nova
estratègia farmacològica, tot combinant
tractaments químics de qualitat amb productes
orgànics poc agressius amb el medi.
Bibliografia
• Bailey L. and Ball B.V.(1991) Honey bee
Temperatura
màxima
Temperatura
mínima
Marges del
Tymowarol
Període assaig
Dades obtigudes del 15
d’agost al 31 de
desembre del 2005
pathology, Academic Press Limited. Harcourt
Brace Jovanovich Publishers.
• Fernandez, N.et Coineau, Y. (2002) Varroa,
el verdugo de las abejas, Artola –
Atlantica.
• Llorente, J.(1990) Principales enfermedades
de las abejas, Ministerio de Agricultura,
Pesca y Alimentación (MAPA).
• Miràngels, E. (2001) Manual de les malalties
de les abelles, Apicultors Gironins
Associats AGA.
• Puerta, F.(2001) Enfermedades de las
abejas. Prevención, diagnóstico y tratamiento,
Universidad de Córdoba, el Ministerio
de Agricultura, Pesca i Alimentación
y COAG.
• Ritter, W. (2001) Enfermedades de las
abejas, Ed. Acribia.
Plaça Pau Casals, 6 pral. Tel.: 973 450 555 Fax 973 450 809 25600 BALAGUER
Passeig de Ronda, 57 Baixos Tel.: 973 282 818 Fax: 973 282 989 25006 LLEIDA
Av Maladeta, 11 Tel./Fax: 973 642 699 25530 VIELHA
Passeig de l’Estació, 1 baixos Tel.: 973 445 705 25600 BALAGUER
13

Mentre moltes generacions van
marxar del camp per treballar a les
fàbriques, Frederic Forés (Valls,
1924) va fer el camí a l’inrevés.
Amb 20 anys i mentre estava empleat
en una adoberia, va patir un
reuma molt intens a causa de la
humitat pròpia del lloc. Llavors va
caure a les seves mans un llibre
que afirmava que les picades de les
abelles curaven aquesta malaltia.
Va comprar-se les seves primeres,
arnes però se li van morir totes, i
per tant, va recórrer una altra vegada
als llibres d’apicultura per
aprendre l’ofici. Així es va iniciar
en el món de les abelles.
14
ENTREVISTA
Apunt de complir els 83 anys i
des de casa seva a Valls -ciutat
on ha viscut sempre-, fa un recorregut
mental al llarg de la
seva vida, recordant els detalls i les anècdotes
amb gran lucidesa i humor. Com l'episodi
del que va ser el seu primer vehicle de
transhumància: una moto amb la qual traslladava
fins a quatre arnes.
Encara es dedica a l’apicultura?
Vaig deixar l'ofici ja fa molts anys, quan va
morir la meva dona, que va estar malalta
més de vint anys. Ella hi tenia tanta o més
afició que jo, i els anys més feliços de la
meva vida van ser els que vaig fer d'apicultor.
Va ser dur l’inici?
Quan vaig començar, els apicultors eren
una calamitat de pensament, eren molt
tancats i no et veien com a un company,
sinó com a un competidor. A més, en
Frederic
Forés
apicultor jubilat
"Els meus
anys més
feliços van
ser a
l’apicultura"
Text : Alec Forssmann
Fotografies: Arxiu fotogràfic d'en
Frederic , i Joaquim Ma Nubiola
aquella època es robaven fins i tot abellars
sencers. Jo vaig començar amb cinc i no
trobava ningú que m’ajudés a treure la
mel, l’única alternativa era fer-ho tot sol.
Vaig treballar molt dur: anava fins a Castelló
a carregar 60 o 70 arnes i després tot
seguit cap al Pirineu per descarregar-les.
Més endavant, amb la meva dona, cuidàvem
tots junts 350 arnes sense cap ajut.
Bon temperament…
Abans t’espavilaves com podies. Anaves a
treure la mel i potser et passaves dos o tres
dies al Pirineu. Dormies de qualsevol manera:
desfèiem una paca de palla, la cobríem
amb llençols i mantes i ens ajèiem allà.
L´endemà, la gent de l´indret controlava
quan marxàvem per a corre cuita agafar la
palla i donar-la al bestiar.
Quin tipus de mel ha recollit?
Sobretot la de romer. Aproximadament cada
cinc anys en recollia de botja blanca,

que per mi és la més fina. I també anava a
Lleida on collia mel de mil flors, de girasol i
d´aufals. Amb el taronger no vaig tenir
tanta sort, perquè van arribar els insecticides.
Quina creu que és la principal amenaça
per a les abelles?
El perill més gran són els insecticides.
La secada afecta molt la qualitat de
la mel?
Els antics deien “anys de secada, anys de
mel” i no és pas veritat: perquè hi hagi
producció amb la secada ha de ploure
abans de la florida i que la secada et vingui
quan comença a florir. En canvi, si la sequera
ve de lluny, les plantes no donen.
Sempre hi ha excepcions, jo m'he trobat
que la botja blanca, quan més ha donat ha
estat quan ha plogut en una època en què
no plou, el temps de la botja.
Què opina sobre la qualitat de la
mel catalana? Creu que es ven bé?
La qualitat de la mel depèn de la consciència
de l'apicultor: hi ha qui és honrat i qui
no, però tard o d'hora qui fa trampa acaba
fracassant.
On la venia, vostè, la seva mel?
Al Sindicat de Castelló, després tenia alguns
clients que confiaven molt en la meva
mel i me la compraven.
Quina considera que és la millor
tècnica per treure la mel?
Depèn del sistema que té la persona de
treballar. Jo mirava de fer sempre el màxim
treball amb el mínim esforç possible. Vaig
construir un tipus d'arna vertical: posant
dues frontisses al darrere, i dues al davant i
amb uns passadors que fixaven la cambra i
l´alça, que podia
bascular sense esforç
i, així, podia
examinar el niu de
cria fàcilment.
Creu que els joves
d’ara ho tenen
difícil per continuar
amb l’apicultura?
Sí, molt més. Abans, una persona amb 30
o 40 arnes en podia viure; guanyaves més
que treballant en una fàbrica. Avui si no en
tens 700 o 800 ja pots plegar. A més, actualment
hi ha el problema dels insecticides
i la dura competència, has d'especialitzar-te.
En canvi, abans, molts pagesos que
no eren apicultors tenien les seves arnes.
Abans no havies
d’especialitzar-te
per dedicar-te a
l’apicultura
ENTREVISTA
● En Frederic amb el camió que el va acompanyar durant 30 anys
Una anècdota?
Una vegada un home de Barcelona em va
comprar un bidó de mel, però no me'l podia
pagar. Em va dir que al cap d'unes setmanes
passés pel seu magatzem a Sants i
que em pagaria. Vaig anar-hi dues setmanes
després i hi vaig veure que venia mel
del meu bidó a una dona. Però no m'ho
podia creure: jo li havia venut a 12 ptes. i
ell la venia a 10 ptes. La venia més barata!
Llavors un empleat tot rient, em va explicar
que el propietari del negoci adulterava
la mel, i així la podia vendre a aquest
preu.
Quines propietats creu que té la mel?
Té unes propietats
molt especials.
Quan anava a treure
mel a l'Urgell
feia una calor tremenda
i si llogava
una persona, se'm
desmaiava. Se te
n'anava la gana i havies de reposar molt.
Un dia vaig agafar un bidonet amb una
mica de palla a dins, posava unes ampolles
amb quatre dits de mel i plenes d'aigua i
després gel, que m'aguantava dos dies i
mantenia l'aigua fresca. Vaig començar a
beure l'aigua amb la mel i treballava durant
dos o tres dies quasi sense menjar i
em trobava molt bé.
MARÇ 2006 • NÚMERO 5
● Amb aquesta moto va fer les primeres transhumàncies.
Portava 4 ruscos en cada viatge
● Amb la seva dona. Es pot apreciar el model de
rusc que va dissenyar
15

Fira de Pastrana
● Gran afluència de públic a la fira
Els dies 9 a 12 de mars s'ha celebrat
la Fira Apícola a Pastrana, coincidint
amb el 25è aniversari de la
mateixa. A diferència d´anteriors
ocasions anteriors el recinte firal es va ubicar
a la plaça de la Hora, en una carpa de
lona on hi havia la quasi totalitat dels 55 expositors
i dues més al costat.
Els apicultors de l'altre costat de l'Atlàntic
van decidir sumar-se i van celebrar el 8è.
Congrés Iberoamericà d'Apicultura, al Palacio
Ducal on es van aplegar més de 300
congressistes entre tècnics d'administracions,
científics i un bon nombre de representants
d'universitats americanes i espanyoles.
Vàrem poder gaudir, doncs, d´un
ampli ventall de conferències agrupades en
16
NOTÍCIES DEL SECTOR
● Un dels stands de mel ● Acte de lliurament de premis
dotze àrees científiques que varen tractar
temes tan interessants com: el perill dels
transgènics, les noves legislacions, l´apiteràpia,
la producció i el control del pol·len, biologia
i tecnologia, mercat internacional dels
productes apícoles, micosis, varroasi i com
no podia ser d´altra manera, el tema estrella
del moment, el “nossema ceranae”. L'àrea
de les malalties va ser especialment interessants
per als apicultors de l'Estat espanyol i
Portugal i la de la comercialització de la mel
per als americans.
En el que pertoca a l'apartat comercial, han
exposat empreses tant de l'estat com estrangeres
i aquest any hi havia per primera
vegada una representació d'Hongria.
Si bé hi havia un moviment continu d'api-
● Marcador electric Vam comprovar la seva
efectivitat encara que s'hauria de millorar la
forma dels digits.
cultors en els estands, també és cert que es
concretaven poques operacions, ja que no
podem oblidar l'elevat preu dels materials i,
en contrapartida, la greu crisi del sector que
produeix una desil·lusió generalitzada degut
a la enorme mortalitat d'abelles, els elevats
costos dels tractaments de malalties, el
descens considerable de la producció motivat
entre altres per la sequera, gelades, etc.
i si a això hi afegim l'importació de pol·len
mel i gelea reial d'inferior qualitat procedents
de Xina i altres països i en les que s'han
trobat restes d'antibiòtics, sulfamides
etc. a uns preus per sota dels costos que suporten
els productors europeus, a més de
motivar un envelliment del sector genera
desídia a l'hora d'invertir.

Ajuts per a
les reines
En el moment en què estem tancant
l´Eixam, les Associacions d´apicultors i
la Cooperativa Apícola Tarragonina
estan presentant al departament d´Agricultura,
Ramaderia i Pesca la documentació
per poder-se acollir a l´ajut per a reines.
Recordem que hi ha un termini de 10
dies, des del moment que es publica la
normativa i l'aceptació del mateix.
Les abelles mel·líferes
africanitzades es
propaguen pels
Estats Units
Les abelles mel.líferes africanitzades, que
gairebé no es distingeixen de les europees
pel seu aspecte, sinó pel seu caràcter,
ja que són molt més agressives, s´han propagat
amb molta facilitat per diferents estats
dels USA. Ja s´havia detectat la seva
presència a principi dels anys noranta,
però ara s´han trobat per tot el sud oest
del país. Com que no hi ha continuïtat on
s´havien trobat en un principi i on es troben
ara, l´agent propagador, podria ser
qualsevol medi de comunicació.
Es recomana per evitar-ne la propagació el
fet de treballar amb reines autòctones, de
genètica coneguda i de criadors de confiança.
NOTÍCIES DEL SECTOR
Els óssos portaran xips
Segons informació recollida en la premsa
els nous óssos que es volen alliberar en
els Pirineus, portaran xips per tal de poderlos
controlar via satèl.lit.
Sembla que seran tres exemplars d´óssos
eslovens els que es deixaran anar en el Pirineu
central aquesta primavera, tot i el rebuig
que desperta aquesta mesura entre la
població de les comarques pirinencas.
Esperem que es prenguin les mesures preventives
adients perquè no es converteixin
en un perill per als ruscos i hi pugui haver
una convivència correcta entre aquests
plantígrads i l'apicultura.
Els dies 23 i 24 del proppassat mes de
gener, l'empresa “Thomas” amb seu
social a França va realitzar una jornada
de portes obertes per presentar les novetats
tècniques en els seus productes. Hi
van participar tant distribuïdors europeus
com apicultors.
Cal destacar, entre altres, dues noves versions
de la línia d'extracció de mel “Alpha
Plus”, la primera amb desoperculat manual
i l'altra versió incorpora la nova màquina de
desopercular amb dues ganivetes vibrants i
amb temperatura regulable. També cal nomenar
l'incorporació als productes ja fabricats
per “Thomas” de la nova bomba per a
l'alimentació dels ruscos amb xarop.
Aquestes novetats han estat presents a la
fira de Pastrana.
MARÇ 2006 • NÚMERO 5
ACCESORIOS APICOLAS
S A N T O L I N O
MATERIAL DE APICULTURA EN GENERAL
CERAS, COLMENAS, ETC. – PRODUCTOS APICOLAS
c/ Predicadores, 65 - Tel.: 976 43 96 58 - ZARAGOZA
Ajuts agroambientals
Ja s´ha posat en marxa la Declaració
Única Agrària (DUN) i el sistema de
gestió de sol.licituds associades. Per a les
sol.licituds, però, que ja es poden fer a
partir de la data que fixa la normativa, no
hi ha establert encara un termini de presentació,
perquè el mateix Departament
d´Agricultura està gestionant, i els diferents
representants del sector agrari hi
estan d´acord, que es prorrogui fins el 30
d´abril.
Amb la declaració de la DUN ja en marxa,
les sol.licituds per acollir-se als ajuts agroambientals,
sortiran en breu.
Novetats tècniques d’aquest 2006
17

Els apicultors reclamen mesures més
contundents contra els abellarols
J M NUBIOLA
Les associacions d´apicultors
i la Unió de Pagesos
s´han adreçat al departament
de Medi Ambient i Habitatge
per demanar mesures
més contundents per pal.liar els
danys provocats per l´abellarol.
Les associacions apícoles, tot i
agrair la posició del departa-
18
ment en el reconeixement del
mal ocasionat i la voluntat demostrada
de fer front a les maleses
amb l´atorgament dels
ajuts, reclamen una actualització
dels imports destinats a compensar
els danys de l´abellarol.
El pressupost es va fixar l´any
2002 i no s´ha tocat des d´aleshores;
en canvi, són molt més
Investigadors “domestiquen”
abelles precolombines sense
fibló
J M N.
Investigadors mexicans domestiquen
abelles sense fibló, que
produeixen mel d’excel·lent
qualitat, cosa que ja feien els mayas
i els totonacas del golf de
Mèxic, en la època prehispànica.
El propòsit és ajudar els apicultors
de comunitats pobres, per la qual
cosa els investigadors recuperen
la cria d’aquestes abelles melipones,
originàries de Mèxic.
Els mayas i totonacas criaven
aquestes abelles per abastar-se
de mel, utilitzant-la com a aliment,
a més de donar-li un ús
medicinal. Amb l’arribada dels
espanyols servia per pagar tributs
als europeus. Aquesta tradició de
obtenir mel de les melipones es
va perdre.
El 'balche', fet de mel d’abelles
sense fibló, era una beguda cerimonial
dels mayas, obligada en
els rituals religiosos. Algunes
d’aquestes manifestacions perduren
o s’han modificat, en el Yucatán,
on els mayas encara celebren
una cerimònia coneguda
com 'U hanali cab', on es beneeix
la mel de les abelles melipones.
Ja en el any 2004, estudiants universitaris
varen plantejar la necessitat
de millorar les tècniques per
produir mel, per donar-li un valor
afegit i, així, millorar els guanys
NOTÍCIES DEL SECTOR
dels apicultors. Va ser amb
aquest objectiu que varen
com,ençar a estudiar aquests insectes
per tal que la seva cria fos
rendible.
L’Associació de Productors
Apícoles del municipi de Coatepec
(Veracruz), formada per
meliponicultors de pocs recursos
econòmics, serà la primera
beneficiada d´aquest programa
universitari.
Aquesta agrupació compta ja
amb més de cent ruscos
d’abelles sense fibló i 5.000
d’abella europea.
Actualment, algunes comunitats
de Yucatán i Veracruz practiquen
la meliponicultura, però el seu
maneig és tan rústic com el que
es feia segles enrera.
Mentre que la mel tradicional
es comercialitza a un dòlar el
quilo, la de les abelles melipones
o yateí es ven entre 30 i 40
dòlars. No obstant, però aquestes
produeixen aproximadament
un quilo a l´any per família.
Es considera que la unitat
productiva mínima ronda els 50
ruscos, amb una rendibilitat
propera als 1.500 dòlars/any. La
qüestió és incrementar el nombre
d’arnes ja que l’atenció necessària
per a la cria d’aquestes
abelles és mínima
els apicultors que s´han acollit a
aquesta línia d´ajut. Per altra
banda, no podem obviar que
amb la sequera que s´ha patit,
les maleses d´aquest ocell sembla
que s´han sigut, proporcionalment,
més greus.
Un altre dels aspectes sobre els
que es demana una millora és
el referent al desfàs que hi ha
J M N.
Coag ha reclamat a la
Junta de Castella i Lleó
que faci canvis en la
normativa regional que regula
el sector apícola. Les demandes
se centren en la línia de
millora de la producció i comercialització
de la mel, i en
les ajudes a la pol.linitzación.
Es emana, també, un incremento
en las partides pressupostàries
per intenta frenar la
crisi del sector. És per això
que totes aquestes ajudes volen
que es destinin únicament
a apicultors que acreditin serho
a títol principal (ATP).
entre el moment en què les explotacions
són afectades i la
publicació de l´ordre. El temps
transcorregut fa inviable el control
sobre el terreny per verificar
els danys o determinar la
presència de l´abellarol a les explotacions
i, per tant, permet
que s´obri una porta a l´especulació.
COAG reclama canvis en la
normativa apícola de Castella
i Lleó
J M N.
Els investigadors de les causes
del despoblament i la
mortalitat d´abelles que
afecta a àmplies zones, no solament
de l´Estat espanyol, sinó
també d´altres països europeus,
com França i Alemanya es decanten,
cada vegada més, per
considerar-ne responsable a Nosema
Ceranae, un paràsit que ja
ha estat detectat a Espanya.
El fet que ha portat els investi-
Un altre dels punts reclamats
és que se unifiquen les ajudes
de les diferents línies de suport
i que es facin per arna, sempre
que el sol.licitant sigui ATP.
L´organització agrària recorda
a la Junta l´important paper
que dins del medi ambient representa
el sector apícola, i tal
com diuen literalment: por lo
que resulta ineludible que sus
profesionales puedan acogerse
a una medida agroambiental
que debe ponerse en marcha
como ya existe en otras
comunidades autómas, como
Cataluña o Andalucía, entre
otras.
Possible responsable de la
mortalitat d’abelles
gadors a relacionar el paràsit
com a causant de les pèrdues
d´abelles és que la seva presència
coincideix amb els llocs més
afectats pel despoblament.
Recordem que altres especialistes
han apuntat com a causa,
l´extrema debilitat de les colònies
per la sequera patida i per la
falta d´alimentació complementària,
que cal fer en situacions
extremes com la viscuda,
per prevenir l´eixam i enfortir-lo.

El Ministeri diu
que no cal
l’assegurança
d’Agroseguro per
rebre els ajuts a
la sequera
J M N.
El Ministeri ha contestat, a
la pregunta feta per la
COAG sobre la interpretació
que calia fer de l´apartat
3, article 5 del Reial Decret-Llei
10/2005, de 20 de juny, que
no és obligatòria per a les explotacions
apícoles la subscripció
d´una pòlissa d´assegurança
d’Agroseguro per poder percebre
les bonificacions o, en el
seu cas, les subvencions vinculades
a préstecs de mediació
de l´ICO, en relació als danys
ocasionats per la sequera.
Aquesta comunicació s´ha fet
arribar al departament d’Agricultura
Ramaderia i Pesca.
Mel
argentina al
nostre mercat
J M N.
La primera exportació de mel
de Santiago del Estero (Argentina),
de 42 tones arribarà
de manera immediata al nostre
mercat. Segons el director de
l´IPAC, Oscar Peretti, la mel
compleix tots els requisits demanats
per la Unió Europea
20
NOTÍCIES DEL SECTOR
Cada vegada es fa més necessària una normativa
internacional unificada per evitar la contradicció que
se evidencia en aquestes dues noticies
Aprovat l’ús de tilosina als
Estats Units
J M N.
L’Oficina de Administració d’Aliments i
Drogues d’Estats Units ha aprovat per
al seu ús el soluble de TYLAN (tàrtar de
Tylosin), el passat mes d’octubre.
Abans d’utilitzar aquest medicament hi havia
un altre antibiòtic d’us generalitzat per al
tractament d’aquesta malaltia. Ens referim
al clorhidrat d´oxitetraciclina, però el seu ús
continuat ha fet que apareguin resistències
al mateix per part del Paenibacillus larvae
(nom científic de la Loque americana)
Des de fa ja un temps, el Tylosin s’administra
als pollastres, porcs i indiots. D’altra banda,
la firma Feldlaufer, responsable del laboratori
del Ministeri d’Agricultura de Estats
A’ final de l´any passat, la Comunitat
Europea va refusar mel argentina
perquè estava contaminada amb
nitrofurans i tilosina, segons la denúncia
que va fer l´Agència española de Seguretat
Alimentària, que va fer servir el sistema
Units (ARS) per a l’estudi de l’abella, va
aportar documentació abundant que dóna
totes les garanties de seguretat en l’ús del
tàrtar de tylosin, és a dir, que no té efectes
negatius ni en les abelles, ni en la mel, ni en
els humans, alhora que en determinen la
dosificació, el mètode d’ús, i la sincronització.
Tenint en compte la gravetat d’aquesta malaltia,
els apicultors i agricultors americans
han rebut la noticia amb gran satisfacció, ja
que s’estima que la qualitat de la fruita i els
resultats obtinguts gràcies a la pol·linització
que realitzen les abelles en les pomeres,
ametllers, tarongers i altres fruiters, superen
un valor de 14 mil milions de dòlars.
Refusada mel argentina
contaminada amb tilosina i
nitrofurans
•Fàbrica de cera estampada.
•Venda de material apícola i colmenes
•Mel, Polen, Gelea Reial i Material apícola
d´alerta ràpida per informar la Comunitat
sobre el refús de la mel argentina en la
frontera.
SENASA, l´organisme argentí encarregat de
donar el vist i plau, sembla que n´havia autoritzat
l´exportació.
Ceras ARRUFAT, s.l.
Som fabricants de:
VITALIS
1 er. Aliment per abelles
fabricat a Espanya
Pol. ind. Plá de Museros Naus 6 i 7- Tel.-Fax: 964 56 50 12 - email: ceras_arrufat@ono.com
12550 ALMAZORA (Castelló)

ABC y XYZ de la
Apicultura
● Han passat més de 100 anys
des de la primera edició de EL
ABC de apicultura, que va ser
com es va titular la primera
edició. L’última edició és EL
ABC y XYZ de la apicultura,
una enciclopèdia de la cria
científica de les abelles actualitzada
que la Editorial Hemisferio
Sur posa a l’abast del
lector de temes apícoles. Escrita
inicialment per A.I. Root, un
dels homes més notables en el
món de l’apicultura. La seva
LLIBRES WEB
obra és el fruit de les investigacions
i descobriments i, també,
de la gent que el seguia a
través de milers de cartes. Root
va tenir com a mestre, ni
més ni menys que Langstroth.
Abans de publicar aquesta encicopèdia,
fundà la revista Gleanings
in Bee Culture, que encara
s´edita. Aquest llibre s´ha
anat enriquint amb els treballs
de científics apícoles reconeguts
mundialment.
En aquesta nova versió cal
esmentar la valuosa labor de
traducció feta per Virginia
Me Cormick, persona de
solvència i fama reconegudes
internacionalment.
L’apicultor professional, l’aficionat
i l’estudiant trobaran aquí
respostes precises sobre qualsevol
tòpic; les seves consultes
permanents dissiparan els dubtes,
contribuint al seu perfeccionament
personal i a la millora
de la nostra apicultura.
Joaquim Ma Nubiola
http://www.apiculturagalega.org/
Pàgina web gestionada pels
apicultors gallecs
● Aquest és un lloc web
que gestionen els apicultors
gallecs. No cal dir que
és amb llengua gallega, i
que amb poc esforç podem
entendre perfectament.
És una pàgina web modesta,
amb un forum on es
tracten els temes relacionats
amb l’apicultura en
MARÇ 2006 • NÚMERO 5
general, un altre que tracta
de l’apicultura ecològica
i el tercer on s’insereixen
petites crides relacionades
amb la compra-venda de
material apícola
També hi ha un compendi
d’articles apícoles enviats
pels usuaris. Aquesta és
una bona ocasió per als
que es vulguin relacionar
amb els apicultors gallecs,
tot i tenint en compte les
limitacions de la pàgina.
21

L´ apicultura a Ucraïna
ANTONI CAMPRUBI
Després de fer un bon nombre de
quilometres, i amb l’esgotament típic
d’aquests viatges, per fi ja hi
som! Hem arribat a la frontera amb Ucraïna.
Sense pensar-ho dues vegades i amb la
il·lusió del qui sap que passarà uns dies de
vacances en aquest bell país, ens posem en
marxa. La natura que ens envolta és preciosa,
però mentre ens endinsem en aquest
país, ens adonem que les condicions de circulació
ja no són les mateixes a què estem
acostumats, perquè les carreteres estan
molt malmeses.
El sistema de vida de la gent és molt senzill,
amb força incomoditats laborals que fan
que les activitats com l’apicultura siguin incomodes
i, en certs moments, arriben a ser
fins i tot dures.
Tot viatjant cap a la ciutat de la meva dona,
veig que en algunes cases tenen una o dues
caixes d’abelles enmig del jardí. Tot plegat
fa pensar en una economia de subsistència.
Un cop instal·lats a Chernipci, anem a fer
una visita a un apicultor professional que
hi ha a la ciutat. Deu tenir unes 150 caixes
d’abelles i la família viu de l’apicultura,
perquè venen al detall la mel que cullen.
Volem parlar amb l’apicultor, però la
seva dona ens explica que no hi és. Som a
mitjan agost, i resulta que el seu marit és
de viatge amb els ruscos cap al sud
d’Ucraïna i no tornarà fins al cap d’un
mes amb les abelles i la collita de mel.
Aprofitem perquè ens expliqui una mica
com està la situació apícola en aquest país.
Ens comenta que ara farà 15 anys es
va aprovar la creació d’un Institut dedicat
22
PERSPECTIVES
● Remolc amb caixes agrupades
exclusivament a l’ensenyament de l’apicultura,
que es va poder tirar endavant
gràcies a l’afany del director per fer realitat
aquest projecte. I ho va aconseguir venent
el blat que un altre institut agrícola
collia en els camps d’assaigs on es feien
les pràctiques agrícoles.
Ens va comentar que cada vegada hi ha
menys bestiar i, per tant, les pastures també
es perden, i amb aquestes es perd la riquesa
floral que necessiten les abelles.
Continuant la nostra visita per Ucraïna, i
fent viatge cap els Carpats, frontera natural
amb Romania, vàrem trobar un remolc carregat
amb ruscos d’abelles de tipus romanès,
aparcat a un cinc metres de la carretera,
en una plantació que semblava una
varietat de colza. Tot i que les abelles treballaven
força, es mostraven agressives i com
que no portàvem caretes vam optar per
allunyar-nos-en.
En una revista apícola de la zona s’explica
que Ucraïna és el cinquè país productor del
món, amb unes 60.000 tones de mel. Com
que hi ha uns 48 milions d’habitants, la relació
seria de més d’un quilo de mel per
persona. I també s’hi recollia la necessitat
d’una regulació per protegir l’apicultura, ja
que està molt desemparada.
L’actual president, Jusencof, és apicultor
amateur, i sembla que entén més la problemàtica
apícola i com s’han de solucionar
els problemes. De moment, s’ha aprovat
una llei per resoldre les demandes dels apicultors
pel que fa als problemes causats
pels pesticides, i ja han guanyats deu casos.
L’any 2003 va ser un any molt dolent i el
govern va donar tres milions de gremixts*,
(500.000 euros) per ajudes als
apicultors. El 2004 en va donar set de milions
(1.166.666,6 euros) i el 2005 es van
repartir 8 milions de gremixts
(1.333.333,3 euros)
Poc abans de marxar, vàrem parlar amb
una dona del país, que ens va explicar que
abans la gent només comprava mel per les
festes o com a medicament per guarir malalties
i que ara, a poc a poc, la gent més
gran valora més el producte. Es parla de la
recomanació que la gent mengi més mel,
després de l’afer de Txernòbil.
També cada any, el dia 19 d’agost, se celebra
"el dia de l’apicultor" i el dia de la benedicció
dels productes agrícoles.
I aquí s’acaba el nostre viatge, un somni
convertit en realitat, i comença el retorn
cap a Catalunya.
Nota: L´equivalència de la moneda d’Ucraïna,
és de 6 gremitxs per 1 euro

PERSPECTIVES
MARÇ 2006 • NÚMERO 5
Registre d’estampadors de cera a l’Argentina:
un exemple que es pot seguir
J M NUBIOLA
Argentina vol regular les indústries de
transformació de cera d’abelles, tant
la fabricació de làmines de cera estampada
com altres elaboracions que hi estan
relacionades. Els punts més importants
que es recullen en aquest projecte són:
1. L´activitat té un perfil de caràcter industrial,
és generadora de la matriu de les bresques
on es fa l’emmagatzematge de la mel
dins el rusc i no té normativa que la reguli.
2. Cal començar a regular aspectes de
caràcter registrable, com les mesures higièniques
i la traçabilitat
3. Cal començar a dictar mesures perquè en
un futur la comercialització de la mel no quedi
afectada pel fet de no haver pres les prevencions
adients i es perdi competitivitat internacional.
4. Cada comprador de cera en brut que sigui
destinada a la posterior utilització de qualsevol
activitat apícola ha d’estar obligat a registrar la
quantitat de cera i identificar el productor, de
manera que fins i tot es pugui arribar a conèixer
l’origen de l’apiari. Això ha d’ésser condició imprescindible
per autoritzar l’ingrés i el registre en
els establiments processadors del producte final.
5. Per mantenir la traçabilitat, una vegada adquirit
el producte en brut s’haurà de continuar
mantenint la seva identificació fins a la venda i
registrar-lo amb el corresponent número de lot.
6. En aquesta activitat industrial pot contemplar-se
la incorporació en les mateixes
instal·lacions d’altres processos a base de cera
en brut distints a l’estampat, sempre que
no alterin ni entorpeixin aquella producció, si
bé se n’hauran de separar els processos.
7. Les instal·lacions dels establiments processadors
de cera hauran de complir les mesures de
seguretat per als treballadors, les necessàries per
evitar la contaminació o depreciació del producte
i els equips han de permetre obtenir un producte
fiable, amb una higienització adequada
per no produir efectes adversos a la qualitat.
Entre els articles del projecte de normativa és
important l´article 1. que diu que la cera
d’abella estampada que es comercialitzi per
ser utilitzada a l’interior dels ruscos haurà de
ser d’establiments habilitats i registrats per
l´organisme correspoent argentí. L´article
3r, on es diu que cada establiment referit en
l’article 1r haurà de tenir un diagrama amb
un sistema escrit de traçabilitat, en el qual
es contempli la identificació de la cera partint
de la sala d’extracció, elaboració de la
cera en brut d’un origen o de diferents,
mescla, processament i obtenció de la làmina
de cera estampada. Tot el procés haurà
d’estar documentat per permetre executar
les mesures correctives que corresponguin
en cas que fos necessari i a la vegada estarà
a l’abast de l’autoritat oficial. L´article 4t que
diu que l’obtenció del producte final es fonamentarà
en determinar la identificació de
cada lot obtingut, data d’elaboració, envasament,
mida o quantitat en unitats.
23

Esbarzer
(Rubus ulmifolius Schott)
● Descripció
Arbust sarmentós que cada
any fa tiges noves (turions)
d’un o dos metres d’alçada,
els quals es van arquejant fins
a tocar a terra de nou (tiges
decumbents). Els extrems de
les tiges que toquen a terra
arrelen de nou, de tal manera
que la planta fa una població
molt densa, gairebé impenetrable.
Les tiges són llenyoses
i amb les cares solcades longitudinalment
(anguloses),
amb nombroses espines rígides
(aculis), que s’originen a
l’epidermis. Les fulles són coriàcies,
tenen un pecíol i són
compostes, amb cinc folíols
desiguals disposades de forma
palmada, és a dir, cada
folíol surt del mateix punt.
Cada folíol te el marge del
limbe dentat, sense pèls a
24
PLANTES MEL·LÍFERES
l’anvers i tomentoses al revers,
que te una tonalitat més
blanquinosa. Les flors surten
en grups racemosos a l’extrem
de les branques. El calze
te cinc sèpals tomentosos i
regirats cap avall (reflexos).
La corol.la te cinc pètals ovats
i de color rosaci i blancs a la
base. Els estams són molt
nombrosos i el fruit és una
polidrupa, que hom anomena
mora.
● Hàbitat
Creix en els fons de vall amb
sòls humits i indrets frescals en
general, molt estès a tot Catalunya
on forma una comunitat
vegetal característica anomenada
bardissa. Es troba des de
l’estatge montà fins al litoral,
tot i que també n’hi ha a la
vall d’Aran.
● Període de floració
Floreix des de finals de maig
fins al mes d’agost.
● Interès apícola
La mel d’esbarzer és de color
àmbar, amb tonalitats fosques.
Te un aroma afruitat, el gust és
dolç, amb una lleugera tendència
àcida, suau i agradable.
Aquesta mel presenta una humitat
elevada i com que es recull
a l’estiu te poca viscositat. Cal
advertir però que a causa d’això
poden haver-hi cristal.litzacions
irregulars o risc de fermentació.
Per poder denominar mel d’esbarzer,
en l’anàlisi pol.línica hi
ha d’haver un 45% de pol.len
d’aquesta planta.
● Etnobotànica
És una planta astringent, ja
que conté tanins, per això
s’usa contra la diarrea, la disenteria,
les inflamacions de
la gola i també les afeccions
bucals. Es poden utilitzar els
brots joves assecats de la
planta que es bullen força
estona i es fan gargarismes.
Les mores també són astringents.
Es pot fer xarop de
mores a partir del suc que
desprenen, barrejades amb
sucre o mel i escalfant lleugerament
fins a que es barreja
la mescla completament.
La mel d’esbarzer va
be per combatre les afeccions
respiratòries.
Jaume Cambra
Apicultor i prof. de Botànica
ASAB
Dept. Biologia Vegetal
Fac. Biologia
Univ. Barcelona
jcambra@ub.edu

26
SOPA DE LLETRES
Trobeu deu pobles de Catalunya. Amb la primera lletra de cadascun
d’ells formareu el nom d’un cèlebre apicultor.
S O R P E N I P A N
B E H S U D E L C U
A R L O Z E O S A L
T O L O S Y I N A L
Q O Z I N S E T L E
A N S I V R M B X S
H U L E S G È R U J
X I G J S A I V U Ç
U S E A R E R B A T
C I R L A T S O H T
Sol·lució a la sopa de
lletres núm. 4
Excluidor
Rusc
Fumador
Marcador
Guants
Careta
Extractor
Raspall
Filtre
Publicitat a
Rosa Picas
93 268 71 28
Joaquim Ma. Nubiola.
ANUNCIS
RECEPTA
Pa de pessic de
maizena i mel
CÒMIC
D’abelles i formigues Àlvar Noguera
EIXAMS SELECCIONATS
Es fan eixams seleccionats per
encàrrec. Antoni Aresté. Tel.
609 10 27 39
REINES DEL PAIS
Per a apicultors i associacions:
venc reines del país per a la
propera temporada. Totes
marcades i, a sol·licitud del
client, amb una ala tallada. Entregues
a partir del 1/04/06 per
ordre de reserva. Tel. 977 639
006. Joaquim Ma. Nubiola.
INGREDIENTS
300 gr de "maizena"
100 gr de sucre
50 gr de mel
150 gr de mantega
30 gr d’ametlles moltes
3 ous
2 culleretes de llevat en pols
PREPARACIÓ
Es posa en un recipient la
mantega i el sucre i es bat
fins que formi escuma. S´afegeix
la "maizena" i el llevat
en pols, i sense deixar de batre
s´afegeix els tres rovells i
les ametlles moltes. S´afegeixen
les clares d’ou muntades
a punt de neu barrejant poc
a poc amb una espàtula. Es
posa en un motlle ben untat
amb oli i es cou al forn a
temperatura moderada. Un
cop cuit es treu del motlle i
es deixa refredar. Se serveix
amb sucre glaç pel damunt.
RUSCOS LAYENS
Venc 19 ruscos Layens molt
bons. Preus a convenir. Els qui
esteu interessats podeu trucar
al telèfon 93 864 83 97. Us
ataendrà en Santiago Escutia
VENC MADURADORS
Venc 2 maduradors Inox-Lega
com nous; capacitat 200 kg i
400 kg i mitges alces noves per
estrenar a molt bon preu. Telèfon.
610 290 858. Us atendrà
en Jordi.
POESIA
M’agrada veure el sol nàixer
per darrere la muntanya,
sentir la remor del vent
en passar entre el brancatge,
i a la nit quan tot és en calma
contemplar el cel estrellat.
M’agrada veure el blat créixer
contemplar la fruita madura,
i veure una font brollar
entremig de la natura.
M’agrada veure els ramats
quan pasturen per les planes,
i veure els ocell volar
i córrer les sargantanes,
passejar-me per les valls
i pujar-ne les muntanyes.
A l’hivern busco recer
i a l’estiu davall d’un arbre.
Jo soc home de muntanya
estimo la llibertat
Frederic Forés Castells
FIRES
•Firabril-Fira de la Mel i
l´Oli - El Perelló (Baix Ebre)
8 i 9 d´abril
•Fira de la Mel
Arnes (Terra Alta) - 13 de
maig
•Fira de Sant Ponç
Sant Cugat del Vallès
(Vallès Occidental.) - 13 de
maig.
•Fira del Formatge, la
Mel i el Mató
Vic (Osona)- 21 de maig