Juliol, 2005 - APICAT

● Benito Hidalgo, amb diversos premis aconseguits amb la seva mel
Quan les associacions d’apicultors
varen decidir editar la revista, un
dels objectius era el de recollir les
vivències dels apicultors grans,
perquè no volien que es perdessin
el seu saber i la seva experiència.
Avui L’eixam, s’ha volgut acostar
a Benito Hidalgo, que des del
mirador dels seus més de vuitanta
anys és encara al costat de les
seves arnes, fent allò que més li
agrada: fer mel tot cuidant les
abelles, una activitat que li ha
permès assumir totes les seves
responsabilitats a la vida. Ha estat
i és tota una vida dedicada a
l’apicultura.
12
ENTREVISTA
Benito Hidalgo Hidalgo va néixer fa
vuitanta anys a Quintana de la Serena
(Badajoz), però l’any 1950
amb els pares i dos germans van
venir cap a Catalunya, concretament a Esterri
d’Àneu.
Va ser aquí on es va iniciar en l’apicultura.
Primer va agafar alguns eixams per provarho
i com que li va agradar, a poc a poc es va
anar introduint en aquest món.
A Esterri d’Àneu s’hi va estar vuit anys, i actualment
viu a Lleida, on continua treballant
en l’apicultura amb l’ajuda del seu fill de 36
anys. Entre tots dos aproximadament tenen
unes 500 caixes.
Benito Hidalgo cada dissabte, diumenge o
dia festiu es desplaça cap a la Font de les Bagases,
a la carretera de Tremp per muntar
una parada i vendre la seva pròpia mel MIEL
HIDALGO.
Quan va començar a fer d’apicultor?
Jo vaig començar molt jovenet, però no va
ser fins als setze anys que m’hi vaig dedicar
d’una manera professional.
A les nostres terres, amb quin tipus
de caixes es treballa millor?
Vaig començar amb l’arna de suro. Desprès
la vaig canviar per les Langstroth i ara mateix
treballo amb les Laiens
Benito
Hidalgo
Apicultor veterà
"Abans es
treia més
rendiment
per caixa"
Text i fotos : Ramon Vilardosa
Quin tipus de caixes creieu que funcionen
més bé en el nostre país?
Crec que les que van més bé són les
Laiens perquè la floració d’aquest país és
curta i són de més bon manejar. En canvi,
les Langstroth són més complicades
d’utilitzar, però en floracions llargues
crec que són més indicades. Tot i que el
rendiment és el mateix treballis amb la
que treballis.
Quin tipus de mel recolliu?
Principalment de timó, de romer i d’alta
muntanya
Quines dificultats creieu que són les
principals dels apicultors d’avui ?
El principal problema és l’abellerol, perquè
aquest ocell augmenta ràpidament la seva
població, ja que no té depredadors. Crec sincerament
que és un problema greu per als
apicultors professionals. També ens hem
d’enfrontar amb noves malalties. Abans només
teníem el Poll Escallolat i la "Loque",
però ara també tenim la Varroa entre d’altres
de també molt importants, que són més
complicades de curar. I no ho tenim tampoc
fàcil a l’hora de vendre, per l’entrada de mel
de l’estranger, que és una mel de qualitat
molt baixa i a uns preus ruïnosos, amb els
quals els apicultors d’aquí no podem competir.