Guia didàctica de Trifulkes de la KatalanaTribu

4- elements de la posada en escena:
Primer de tot és essencial que els alumnes sàpiguen veure les
diferències entre “text teatral” i “posada en escena”. Un
dramaturg, normalment escriu l’obra de manera solitària, i en
canvi una posada en escena gairebé sempre és un acte grupal,
d’equip. És clar que un text teatral sempre té la intenció clara de
convertir-se en espectacle en viu mitjançant una posada en
escena, però és important que l’alumne distingeixi la naturalesa
diferent de les dues creacions dramàtiques. I és important perquè
ha de quedar clar que qualsevol “posada en escena” sempre
resulta una lectura determinada de l’obra. Això vol dir que de la
mateixa obra se’n poden fer tantes posades en escena com gustos
hi ha al món. Cada director, amb el seu equip, potencia unes
determinades opcions en detriment d’unes altres, i d’aquí en
naixen les diferents lectures, que, com que sempre suposen
“punts de vista”, sempre resulten ideològiques.
En una posada en escena hi intervenen molts llenguatges
artístics independents: la interpretació d’actors, l’escenografia o
les arts plàstiques, la il!luminació, la música, el vestuari... Tots
aquests llenguatges han d’intentar entendre’s, confluir i tenir la
mateixa intenció: servir la determinada lectura del text. Un
espectador crític sap valorar com el director ha fet servir tots els
diferents llenguatges escènics per tal que la seva lectura
particular arribi a l’espectador. I és clar, l’espectador crític sap
que la tria i la potenciació d’aquests elements mai és gratuïta:
sempre respon a lectures i voluntats estètiques i ideològiques: la
tria d’un tipus de decorat o un altre, el color d’un vestit, la
disposició dels actors damunt l’escenari, el fet que en un
determinat moment soni una música... Totes aquestes opcions (i
tantes d’altres) responen a la voluntat intencionada del director
de voler mostrar una determinada lectura d’un text qualsevol.
15