Dossier Mestre - Estany d'Ivars i Vila-sana
Dossier Mestre - Estany d'Ivars i Vila-sana
Dossier Mestre - Estany d'Ivars i Vila-sana
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
LA DESCOBERTA DE L’ESTANY<br />
D’IVARS I VILA-SANA<br />
<strong>Dossier</strong> per al mestre<br />
Secundària<br />
Promou i edita<br />
Amb el suport<br />
Realització: LA LLENA AMBIENTAL<br />
Revisió i correcció: CENTRE DE RECURSOS PEDAGÒGICS DEL PLA D’URGELL
1. Presentació i continguts<br />
L’estany d’Ivars i <strong>Vila</strong>-<strong>sana</strong> va ser una de les zones humides més importants de<br />
la Catalunya interior fins a la seva dessecació l’any 1951. Aquest estany ben viu<br />
a la memòria popular ha reeixit amb el projecte de recuperació i<br />
condicionament ecològic que s’hi ha executat. Durant el 2005 es va<br />
començar la inundació i actualment ja es pot observar la transformació<br />
ecològica i paisatgística d’aquest nou espai natural.<br />
Aquest dossier recull informació bàsica en relació a l’estany d’Ivars i <strong>Vila</strong>-<strong>sana</strong><br />
per tal de poder emprar-la a l’escola o durant la visita a l’espai al llarg d’un<br />
itinerari interpretatiu. “La descoberta de l’estany” és un itinerari interpretatiu<br />
adaptat a cada edat que pretén treballar transversalment l’espai en aspectes<br />
com la història, la vegetació i la fauna.<br />
Per als alumnes s’han previst uns exercicis en fitxes per treballar especialment<br />
durant la visita a l’espai. Així doncs, aquest dossier recull un primer bloc<br />
d’informació bàsica per al mestre i un segon bloc amb les fitxes completades.<br />
2. L’antic estany<br />
L’estany d’Ivars i <strong>Vila</strong>-<strong>sana</strong> estava situat en una conca endorreica anomenada<br />
llacuna d’Ivars o d’Utxafava. Aquestes llacunes salnitroses originaven uns<br />
ambients molt singulars i característics de la depressió de l’Ebre catalana pel<br />
fet que es troben aïllades de la xarxa fluvial general i es localitzen en les zones<br />
àrides i semiàrides. Generalment, la seva formació era pel flux ascendent<br />
d'aigua que, en no poder desguassar per drenatge lateral, s'acumula als punts<br />
més baixos de la conca. L'aigua subterrània és la que aporta la gran majoria<br />
de sals d'aquestes llacunes, mentre que la pèrdua d'aigua a causa de<br />
l'evaporació i la transpiració de les plantes actua de forma secundària<br />
concentrant les sals procedents del subsòl. Pel que fa a Ivars, degut a l'escassa<br />
extensió i fondària de la llacuna, aquesta podia quedar completament seca a<br />
l'estiu i s'hi formaven dipòsits de sals que havien estat explotats comercialment<br />
almenys des del segle XV.<br />
Amb la construcció del Canal d’Urgell (1861) i la conseqüent aportació<br />
d’aigües del riu Segre a la Plana d’Urgell, es generalitzà la circulació d’aigües<br />
superficials i subterrànies de manera que l’antiga cubeta esdevé receptora de<br />
desguassos de regs de conreus de la pròpia cubeta i d’altres zones<br />
circumdants. Aquest fet provocà un augment important de la superfície i del<br />
volum d’aigua de l’estany arribant a estabilitzar-se a l’entorn de les 130 ha,<br />
1
amb unes dimensions màximes d’uns 2.400 m de llargada per uns 800 m<br />
d’amplada i una profunditat màxima de 3,8 m. D’aquesta forma va esdevenir<br />
l’estany d’aigua dolça més gran de Catalunya. En efecte, aquesta<br />
transformació va implicar una dulcificació de la llacuna inicial, perdent el<br />
caràcter originari endorreic, desenvolupant-se diverses comunitats de<br />
macròfits, com la important franja de canyissar perimetral i augmentant el<br />
nombre de peixos i d’ocells presents.<br />
Amb aquesta transformació l’estany es convertí en un important centre de<br />
vida social, cultural i econòmic per als pobles de l’entorn. La caça hi era molt<br />
abundant, especialment va ser molt popular la caça d’anàtides que va<br />
comportar fins i tot l’arribada de caçadors amb tren des de Barcelona i Lleida<br />
que s’allotjaven en les masies de l’entorn. S’organitzaven caceres on es podien<br />
abatre centenars d’ànecs i fotges en una sola jornada. Alhora la pesca també<br />
hi era molt abundant, especialment l’anguila, però també el barb, la tenca i el<br />
cranc de riu, que es comercialitzaven als principals mercats de l’entorn. Era<br />
molt característica la pesca de l’anguila a Cal Aragonès, situat al punt on hi<br />
havia la sortida d’aigües de l’estany, ja que a través d’un sistema de reixes<br />
atrapaven grans quantitats d’anguila que era molt apreciada culinàriament.<br />
D’altra banda, la memòria històrica popular i dels molts padrins d’avui està<br />
plena de records de l’estany com a lloc de passeig, gaudi, dinars, festes i<br />
celebracions de tot tipus.<br />
En contra de la voluntat popular fou dessecat<br />
L’any 1951 l’estany va ser dessecat amb es desacord majoritària de la gent<br />
dels pobles de l’entorn. Després de superar un primer intent de l’any 1914, tot<br />
plegat va finalitzar com a conseqüència de la conjuntura històrica del<br />
moment. Durant molts anys, arreu les zones humides van ser dessecades i<br />
transformades en conreus. En aquest cas, una empresa de fora veié una<br />
oportunitat de negoci i va aconseguir tirar endavant aquest projecte rebent<br />
fins i tot ajudes estatals. Així, l’any 1945 es publicà el decret i entre el 1949 i 1951<br />
fou dessecat l’estany construint un canal de desguàs (la mina al costat de Ca<br />
l’Aragonès). El negoci no fou tal donat que durant molts anys les sals de l’antic<br />
estany aparegueren de nou a les seves terres, fins i tot havent-se de conrear<br />
arròs els primers anys, construir drenatges i esperant que el reg rentés de sals<br />
aquelles finques.<br />
2
3. La recuperació<br />
L’antic estany sempre ha restat ben viu en la memòria de la gent. Es per això<br />
que a principis dels anys noranta, l’Ajuntament d’Ivars assumeix la voluntat i la<br />
iniciativa per endegar els estudis i treballs per a recuperar l’estany. Les primeres<br />
propostes de recuperar l’antic estany apareixen ja a la primera edició del<br />
Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans publicat l'any 1976. El<br />
1995 el Departament de Medi Ambient aprova el Pla Especial de protecció del<br />
medi natural i del paisatge de l’estany, com a instrument fonamental que<br />
recull les característiques, l’ordenació i el procés per a recuperar l’estany.<br />
Finalment, l’11 d’octubre de 2002 es constitueix el Consorci de l’<strong>Estany</strong><br />
d’Ivars_<strong>Vila</strong>-<strong>sana</strong> com a institució encarregada d’adquirir les finques i portar a<br />
termes els treballs necessaris per a la recuperació de l’estany, així com la seva<br />
gestió futura.<br />
En aquest punt, a finals del 2002 i principis del 2003 s’adquireixen les 165 ha de<br />
finques necessàries tant de la zona lacustre com natural perifèrica. D’altra<br />
banda, s’actualitza el projecte executiu i s’inicien els primers treballs. Durant<br />
l’any 2004 el Consorci i la Fundació Territori i Paisatge, de l’obra social de Caixa<br />
Catalunya, estableixen un acord que implica el suport de la fundació en<br />
l’execució del projecte de recuperació. L’any 2004 s’inicien les obres i durant el<br />
2005 comença l’emplenat definitiu.<br />
4. Característiques de l’estany recuperat<br />
L’aigua d’entrada prové dels canals d’Urgell a través de l’actual xarxa existent<br />
i correspon només a la que fins fa poc s’utilitzava per al reg de les finques que<br />
ocupaven l’estany. L’emplenat definitiu s’inicia durant el segon semestre del<br />
2005 i es preveu la seva finalització durant el 2008.<br />
Les característiques finals de l’estany recuperat són molt similars a les de l’antic:<br />
- 126 Ha de superfície<br />
- 2.150 m de longitud<br />
- 730 m d’amplada<br />
- 3,8 m de profunditat màxima<br />
- 1,9 m de profunditat mitjana<br />
- 2,5 Hm3 d’aigua<br />
- 5.800 m de perímetre<br />
3
El nou estany però incorpora una vintena d’illes de diferents formes i mides i uns<br />
3 quilòmetres d’itineraris naturalístics. A l’entrada de l’estany també s’ha<br />
adequat una zona de canyissar de depuració de 10 Ha per tal de millorar la<br />
qualitat de l’aigua d’entrada.<br />
Els treballs de recuperació van consistir principalment en moviments de terra<br />
per condicionar la seva morfologia de fons, dels marges del perímetre i<br />
diverses illes per afavorir la fauna. També es van adequar uns camins com a<br />
itineraris de visita i dues zones d’arribada i aparcament de vehicles. Pel que fa<br />
a equipaments per als visitants se n’han instal lat diversos com plafons<br />
d’informació, aguaits (observatoris d’ocells), miradors, passarel les de fusta,<br />
zones de descans, casetes d’informació, etc.<br />
5. Vegetació<br />
El conjunt de l’espai de l’estany d’Ivars i <strong>Vila</strong>-<strong>sana</strong> es troba caracteritzat per un<br />
entorn d’ús i aprofitament agrícola molt important, amb conreus de regadiu<br />
que històricament han anat reduint les zones amb vegetació natural a la<br />
mínima expressió. Arran de la recuperació de l’estany i dels treballs que s’han<br />
vingut fent al seu entorn les comunitats vegetals naturals van colonitzant<br />
progressivament l’espai.<br />
Dins la làmina d’aigua trobem algunes espècies hidrofítiques surants com les<br />
llenties d’aigua (Lemna minor, L. Gibba) i radincants submergits o<br />
semisubmergits com potamogetons (Potamogeton pectinatus, P. densus). En<br />
les zones amb aigües somes i amb poca profunditat prolifera el canyissar amb<br />
espècies com el mateix canyís (Phragmites australis) que dóna nom a la<br />
comunitat o la bova (Typha dominguensis). A la ribera, en sòls majoritàriament<br />
humits, s’hi desenvolupen les espècies arbòries pròpies del bosc de ribera com<br />
l’àlber (Populus alba), el xop (Populus nigra nigra), el vern (Alnus glutinosa), el<br />
freixe (Fraxinus angustifolia), el salze (Salix alba), el tamariu (Tamarix sp), etc. En<br />
algunes parcel les d’antics conreus situades a l’entorn del camí de visita s’han<br />
fet plantacions d’espècies de màquia de garric i arçot com el garric (Quercus<br />
coccifera), la carrasca (Quercus ilex ssp rotundifolia), el romer (Rosmarinus<br />
officinalis) i l’arçot (Rhamnus lycioides).<br />
4
Esquema de la disposició de plantes a la riba de l’estany<br />
1<br />
2<br />
3<br />
Nivell màxim<br />
de inundació.<br />
+50cm<br />
-50cm<br />
1: Zona apta per a vegetació terrestre i grans arbres (àlbers, xops, freixes, etc.);<br />
2: Zona de transició, apta per canyissar i tamarius; 3: Zones d’inundació somera<br />
i mitjana, aptes per canyissar; 4: Zona d’inundació somera i sòl sempre saturat,<br />
apta per espècies amb requeriments més específics (boga, lliri d’aigua, etc).<br />
D’altra banda, més allunyats de l’aigua trobem antigues parcel les de camps<br />
de conreu on es pretén recuperar les comunitats pròpies d’aquesta zona com<br />
el carrascar i la màquia de garric i arçot. Actualment, hi trobem comunitats<br />
d’herbassars nitròfils, erms i camps abandonats que aniran evolucionant cap a<br />
comunitats pròpies. Aquests terrenys però tenen prou importància ecològica a<br />
l’entorn de l’estany perquè actuen com a zona de refugi i alimentació de<br />
moltes espècies de fauna.<br />
La conca de l’estany en les seves parts mitges i altes està caracteritzada per<br />
un ús i paisatge agrícola típic de la Plana d’Urgell, amb predomini de conreus<br />
de regadiu disposant-se en mosaic i amb marges (ribes) de vegetació natural.<br />
Els conreus més habituals són els cereals de regadiu com el panís o blat de<br />
moro i el blat, els farratges com l’alfals i els fruiters com les plantacions de<br />
pomeres i pereres. Els marges entre conreus amb vegetació natural i alguns<br />
arbres aïllats com ametllers i olivers donen també qualitat paisatgística a<br />
l’espai.<br />
6. Fauna<br />
El poblament faunístic del conjunt de l’espai és un dels seus valors més ferms,<br />
especialment el grup dels ocells que són els que han respòs de manera més<br />
ràpida a la recuperació de l’espai, especialment per la seva gran capacitat<br />
de colonitzar zones humides. D’altra banda, progressivament la resta de grups,<br />
a mesura que millorin les condicions dels hàbitats aniran millorant les seves<br />
poblacions i diversitat d’espècies.<br />
En efecte, els ocells són el grup faunístic que més ha augmentat en quantitat i<br />
diversitat amb la recuperació de l’estany. Abans de l’emplenat s’havien<br />
comptabilitzat fins a 112 espècies diferents al llarg de l’any. En tan sols dos anys<br />
d’inundació ja es va arribar a mes de 200 espècies diferents, amb un augment<br />
4<br />
5
notable de les poblacions i fins i tot l’aparició d’espècies considerares rares,<br />
amenaçades o molt interessants.<br />
Així entre els ocells més característics trobem les diverses espècies aquàtiques,<br />
com els ànecs, el més habitual és el nombrós collverd (Anas platyrhyncos),<br />
però també altres d’interès com el cullerot (Anas clypeata), l’ànec xiulador<br />
(Anas penelope), el xarxet (Anas crecca) i el morell de cap-roig (Aythya<br />
ferina). També són freqüents les fotges (Fulica atra) i el grup dels limícoles com<br />
els camesllargues (Himantopus himantopus) que pasturen les zones amb aigües<br />
de poca profunditat. Altres espècies interessants serien també l’arpella (Circus<br />
aureginosus) com a rapinyaire habitual que fa el niu al mig del canyissar, el<br />
bernat pescaire (Ardea cinerea) gran depredador de crancs i peixos, l’agró<br />
roig (Ardea purpurea) estival a casa nostra i que passa els hiverns al sud del<br />
Sahara, els esplugabous (Bubulcus ibis) presents sobretot a les nits en colonies<br />
de centenars en arbres de l’estany que utilitzen com a dormiders, i les gavines<br />
rialleres (Larus ridibundus) reposant sobre qualsevol posador arran de l’aigua.<br />
A llarg de l’any es pot veure una important variació en la composició de les<br />
espècies i poblacions de l’estany. Alguns són sedentaris o bé realitzen<br />
desplaçaments petits distribuint-se per les diverses zones humides de la plana<br />
de Lleida. Els mesos de més fred a l’estany hi trobem milers d’ànecs, fredeluges<br />
i petits moixons que hi passen els dies més freds retornant al nord d’europa a la<br />
primavera. Al mateix temps, la primavera és període d’arribada dels estivals,<br />
alguns d’ells transaharians. i que sovint nidifiquen al propi estany. Alhora,<br />
l’estany ofereix quarter de “parada i fonda” per a molts ocells en migració.<br />
D’altra banda, pel que fa als amfibis es dóna la presència d’espècies com la<br />
granota verda (Rana perezi), el gripau corredor (Bufo calamita), el tòtil (Alytes<br />
obstetricans), el gripau comú (Alytes obstetricans). Quan a rèptils trobem la<br />
serp d’aigua (Natrix maura) i la serp verda (Malpolon monspessulanus), però<br />
també la al lòctona o introduïda tortuga de florida (Trachemys scripta<br />
scscripta). Pel que fa als mamífers, destaca la ubíqua guineu (Vulpes vulpes), el<br />
prudent i de costums crepusculars teixó (Meles meles), el conill (Oryctolagus<br />
cuniculus) que pastura les zones d’herbassars i prats secs, el senglar (Sus scrofa)<br />
que s’amaga a l’interior del canyissar, la fagina (Martes foina) que té el costum<br />
de defecar en llocs vistosos com camins per tal de marcar territori, la<br />
vulnerable rata d’aigua (Arvicola sapidus) i fins a deu espècies diferents de ratpenats,<br />
algunes d’elles molt interessants o excepcionals com ratpenat de peus<br />
grans (Myotis capaccinii).<br />
6
7. Espais naturals protegits<br />
La recuperació de l’estany ha permès restaurar un espai natural d’interès no<br />
tan sols a nivell local o comarcal sinó també nacional. Així, en poc temps<br />
l’estany ha esdevingut la principal zona humida de l’interior de Catalunya.<br />
S’ha inclòs dins la proposta de xarxa d’espais naturals d’interès europeu,<br />
anomada la Xarxa Natura 2000, amb la qualificació de ZEPA (Zona d’Especial<br />
Protecció per a les Aus) i espai LIC (Lloc d’Importància Comunitària).<br />
L’espai natural de l’estany d’Ivars i <strong>Vila</strong>-<strong>sana</strong> inclou el propi estany, una zona<br />
natural perifèrica i una zona agrícola al seu entorn. En total són 437,9 Ha<br />
protegides on a banda dels usos de conservació de natura, hi trobem<br />
activitats tradicionals com l’agricultura, les explotacions ramaderes i altres<br />
edificacions agrícoles. Aquestes activitats són compatibles amb la protecció<br />
dels valors naturals especialment si s’adopten pràctiques tradicionals i<br />
agroambientals. D’altra banda, des del punt de vista paisatgístic cal mantenir<br />
aquesta situació i evitar especialment la proliferació de noves infraestructures i<br />
edificacions modernes que trencarien l’harmonia visual.<br />
Els espais naturals protegits, com en el cas de l’estany d’Ivars i <strong>Vila</strong>-<strong>sana</strong> quan<br />
es gestionen i ordenen adequadament, és possible instal lar-hi equipaments<br />
com miradors, aguaits, àrees de descans, punts d’informació, aparcaments,<br />
etc. per tal de fomentar un determinat turisme. D’aqueta manera, s’incentiva<br />
que els municipis propers ofereixin serveis d’allotjament rural, restauració i altres<br />
activitats complementàries. En efecte, els espais naturals gestionats permeten<br />
generar un recurs i una oportunitat socioneconòmica interessant pels territoris<br />
on es troben.<br />
D’altra banda, un dels principals problemes dels espais naturals és la<br />
introducció d’espècies de flora i fauna al lòctones. Es tracta d’espècies<br />
exòtiques o senzillament pròpies d’altres regions del planeta que proliferen<br />
incontroladament entrant en competència amb les espècies autòctones, ja<br />
sigui en recursos alimentaris, hàbitats o fins i tot com a transmissors de malalties.<br />
Un exemple evident a l’estany és el cas de la carpa que a la vegada genera<br />
un problema important al remoure el fons augmentant així la terbolesa de<br />
l’aigua.<br />
ANNEX. Altres possibles qüestions a treballar amb els alumnes abans o<br />
després de la visita.<br />
.-Dels següents climogrames indica quin correspon a l’<strong>Estany</strong> (Pla d’Urgell) i<br />
quin a Vielha (Val d’Aran).<br />
l/m2<br />
140<br />
120<br />
100<br />
80<br />
60<br />
40<br />
20<br />
0<br />
________________<br />
G F M A M J J A S O N D<br />
ºC<br />
70<br />
60<br />
50<br />
40<br />
30<br />
20<br />
10<br />
0<br />
l/m2<br />
140<br />
120<br />
100<br />
80<br />
60<br />
40<br />
20<br />
0<br />
_______________<br />
G F M A M J J A S O N D<br />
ºC<br />
70<br />
60<br />
50<br />
40<br />
30<br />
20<br />
10<br />
0<br />
7
:- Quina és la pluviometria mitjana anual a l’estany?<br />
- Per què és un problema la introducció d’espècies animals exòtiques i<br />
al lòctones en espais naturals?<br />
- Quina és l’espècie de rapinyaire característica de l’estany?<br />
- Descriu les principals avantatges i inconvenients de protegir els espais naturals<br />
- En algunes zones dels espais naturals està restringit o prohibit l’entrada de<br />
persones, per què?<br />
- Quines de les següents activitats no permetries a l’estany d’Ivars i <strong>Vila</strong>-<strong>sana</strong>:<br />
passeig en barca<br />
passeig en bicicleta<br />
construcció d’hotels<br />
concert de rock<br />
observar ocells<br />
caçar<br />
pescar<br />
acampar<br />
esquí nàutic<br />
8
Assenyala al plànol els següents espais natural protegits:<br />
1. <strong>Estany</strong> 2. Serra del Montsec, 3. Aiguamolls de l’Empordà, 3. Delta de l’Ebre, 4.<br />
Aigüestortes, 5. Secans de Mas de Melons-Alfès, 6. Serra del Cadí, 7. Muntanyes<br />
de Prades i 8. Massís del Montseny<br />
9
La descoberta de l’estany d’Ivars i <strong>Vila</strong>-<strong>sana</strong>.<br />
Secundària FITXA 1. SITUACIÓ GEOGRÀFICA<br />
L’estany d’Ivars i <strong>Vila</strong>-<strong>sana</strong> es troba al<br />
bell mig de la plana d’Urgell, entre les<br />
poblacions d’Ivars d’Urgell, Vallverd i<br />
<strong>Vila</strong>-<strong>sana</strong>, totes elles de la comarca del<br />
Pla d’Urgell<br />
- Enumera les principals poblacions per on has passat per accedir a l’estany?<br />
- Quin és l’ús del sòl més important en superfície de la comarca del Pla d’Urgell:<br />
l’agrícola, el forestal o l’urbà?<br />
10
La descoberta de l’estany d’Ivars i <strong>Vila</strong>-<strong>sana</strong>. Secundària FITXA 2. PLÀNOL GENERAL<br />
Delimita sobre l’ortofotomapa de la zona de l’estany de l’any 2004 (abans de la seva recuperació): la<br />
superfície inundada, la zona de canyissar de depuració, les illes més grans i el camí principal de visita.<br />
Els dos punts indiquen la situació dels aparcaments i zones d’arribada<br />
11
La descoberta de l’estany d’Ivars i <strong>Vila</strong>-<strong>sana</strong>.<br />
Secundària<br />
FITXA 3. CARACTERÍSTIQUES I EVOLUCIÓ HISTÒRICA<br />
1. Quins eren els principals recursos naturals que s’aprofitaven de l’antic estany?<br />
L’aigua per al reg de les finques de municipis aigües avall com Poal, Bellvís,<br />
<strong>Vila</strong>nova de la Barca<br />
La caça tan per gaudi com recurs alimentari.<br />
La pesca –especialment de l’anguila, però també el barb i la madrilla-,<br />
La recol lecció de la bova (o boga) per a fer tota mena d’estris com cadires,<br />
cistells, etc.<br />
Les sangoneres per a practicar cures, ...<br />
2. Quants anys fa que van assecar l’antic estany i per què?<br />
La dessecació de l’estany es va iniciar l’any 1948 i va finalitzar l’any 1951.<br />
3. Tan l’antic estany com l’actual tenen la mateixa superfície. Quina és la<br />
superfície en Ha i la seva equivalència en m2?<br />
126 Ha = 1.260.000 m2<br />
4. A través de la barra de mesura comprova quin és el nivell d’inundació actual<br />
de l’estany respecte al màxim? El travesser superior indica la cota màxima i la<br />
distància entre travessers és de 25 cm.<br />
12
La descoberta de l’estany d’Ivars i <strong>Vila</strong>-<strong>sana</strong>.<br />
Cicle mitjà i superior<br />
FITXA 4. FLORA I VEGETACIÓ<br />
A) Assenyala les espècies vegetals que vegis durant la visita (les<br />
observaràs en viu o en els plafons) i indica el lloc on creixen ( posant<br />
el número que correspongui):<br />
1. A l’aigua, surant o arrelada en terreny majoritàriament inundat<br />
2. A la riba de l’estany en terreny habitualment humit<br />
3. Allunyat de l’aigua en terreny habitualment sec<br />
4. En un conreu o marge<br />
Àlber Alfals<br />
Lloc d’observació: _2___ Lloc d’observació: _4___<br />
Ametller Llenties d’aigua<br />
Lloc d’observació _3___ Lloc d’observació _1___<br />
13
La descoberta de l’estany d’Ivars i <strong>Vila</strong>-<strong>sana</strong>.<br />
Cicle mitjà i superior<br />
FITXA 4. FLORA I VEGETACIÓ<br />
Balca Panís Blat<br />
Lloc d’observació: _1/2__ Lloc d’observació: _4__ Lloc d’observació: _4_<br />
Canyís Jonc boval Lliri d’aigua<br />
Lloc d’observació: _1/2 Lloc d’observació: _2__ Lloc d’observació: 1/2<br />
Alzina carrasca Freixe<br />
Lloc d’observació _3__ Lloc d’observació _2<br />
14
La descoberta de l’estany d’Ivars i <strong>Vila</strong>-<strong>sana</strong>.<br />
Secundària<br />
FITXA 5. FAUNA<br />
B) Identifica 5 espècies vegetals durant la visita: dibuixa les seves principals<br />
característiques (dibuix general, detall de la fulla, flor i fruit –si s’observen-), digues<br />
el nom i descriu el lloc on l’has observat. Pots consultar en una guia o als plafons<br />
d’informació el nom científic :<br />
Dibuix general Dibuix d’un<br />
detall<br />
Nom<br />
comú<br />
Nom<br />
científic<br />
Lloc<br />
d’observació<br />
15
La descoberta de l’estany d’Ivars i <strong>Vila</strong>-<strong>sana</strong>.<br />
Secundària<br />
FITXA 5. FAUNA<br />
A). Identifica 5 espècies de fauna durant la visita. Digues en cada cas com l’has<br />
identificat (visualment, pel cant o rastre), el seu nom comú, el seu nom científic<br />
(pots ajudar-te d’una guia i/o dels plafons d’informació), el grup a que pertany<br />
(invertebrats, peixos, amfibis, rèptils, ocells o mamífers) i el lloc d’observació<br />
Espècie<br />
Nom comú<br />
Espècie<br />
Nom científic<br />
Com l’has<br />
identificat?<br />
Grup Lloc d’observació<br />
B) L’anellament científic d’ocells permet conèixer la biologia d’algunes espècies.<br />
A l’estany per exemple, es va capturar amb xarxa especial una boscarla de<br />
canyar que havia estat anellada 17 dies abans a Holanda, a uns 1300 km de<br />
distància. Calcula els kilòmetres diaris que va realitzar aquest ocell d’uns 12 gr de<br />
pes?<br />
16
La descoberta de l’estany d’Ivars i <strong>Vila</strong>-<strong>sana</strong>.<br />
Secundària<br />
FITXA 5. FAUNA<br />
C) De les següents espècies d’animals assenyala les que observis durant la visita,<br />
digues el lloc on l’has observat i alguna característica adaptativa (que li permeti<br />
el desplaçament, la captura del menjar, etc)<br />
Ànec collverd<br />
Granota verda<br />
Serp verda<br />
Camesllargues<br />
Porc senglar (o rastre)<br />
Carpa<br />
Sabater<br />
Vist Escol<br />
-tat<br />
Petja<br />
-da<br />
Plafó Característica<br />
17
La descoberta de l’estany d’Ivars i <strong>Vila</strong>-<strong>sana</strong>.<br />
Secundària<br />
Espècie:<br />
Espècie:<br />
Arpella<br />
Bernat pescaire<br />
Gavina riallera<br />
Fotja<br />
Corb marí gros<br />
Libèl lula<br />
Vist Escol<br />
-tat<br />
Petja<br />
-da<br />
FITXA 5. FAUNA<br />
Plafó Característica<br />
18
La descoberta de l’estany d’Ivars i <strong>Vila</strong>-<strong>sana</strong>.<br />
Secundària<br />
FITXA 6. ESPAIS NATURALS PROTEGITS<br />
Un espai natural protegit és un lloc caracteritzat per acollir espècies de flora i<br />
fauna interessants, en llibertat i en quantitats relativament elevades. L’estany<br />
d’Ivars i <strong>Vila</strong>-<strong>sana</strong> és un espai natural protegit.<br />
1. Digues el nom d’altres tres espais naturals protegits, que com l’estany es<br />
considerin una zona humida?<br />
Delta de l’Ebre, Aiguamolls de l’Empordà, Aiguabarreig Segre-Cinca,<br />
Utxesa...<br />
2. Per què és un problema la introducció d’espècies animals exòtiques i<br />
al lòctones en espais naturals?<br />
Les espècies exòtiques i al lòctones generalment competeixen amb les<br />
autòctones tant per recursos alimentaris com per hàbitats i sovint les acaben<br />
desplaçant fins i tot impossibilitant la seva presència. D’altra banda, poden<br />
transmetre malalties que afectin greument a les autòctones.<br />
3. La navegació amb barca, de motor o sense, és compatible amb la<br />
conservació dels valors naturals de l’estany? Per què?<br />
No perquè generaria molèsties per soroll a la fauna aquàtica que<br />
majoritàriament fugiria i alhora el soroll de les barques trencaria l’harmonia o<br />
tranquil litat de l’espai.<br />
4. Després de conèixer i observar aquest espai natural, què és el que més t’ha<br />
agradat i què hi trobes a falta?<br />
19