Dossier Mestre - Estany d'Ivars i Vila-sana

7. Espais naturals protegits
La recuperació de l’estany ha permès restaurar un espai natural d’interès no
tan sols a nivell local o comarcal sinó també nacional. Així, en poc temps
l’estany ha esdevingut la principal zona humida de l’interior de Catalunya.
S’ha inclòs dins la proposta de xarxa d’espais naturals d’interès europeu,
anomada la Xarxa Natura 2000, amb la qualificació de ZEPA (Zona d’Especial
Protecció per a les Aus) i espai LIC (Lloc d’Importància Comunitària).
L’espai natural de l’estany d’Ivars i Vila-sana inclou el propi estany, una zona
natural perifèrica i una zona agrícola al seu entorn. En total són 437,9 Ha
protegides on a banda dels usos de conservació de natura, hi trobem
activitats tradicionals com l’agricultura, les explotacions ramaderes i altres
edificacions agrícoles. Aquestes activitats són compatibles amb la protecció
dels valors naturals especialment si s’adopten pràctiques tradicionals i
agroambientals. D’altra banda, des del punt de vista paisatgístic cal mantenir
aquesta situació i evitar especialment la proliferació de noves infraestructures i
edificacions modernes que trencarien l’harmonia visual.
Els espais naturals protegits, com en el cas de l’estany d’Ivars i Vila-sana quan
es gestionen i ordenen adequadament, és possible instal lar-hi equipaments
com miradors, aguaits, àrees de descans, punts d’informació, aparcaments,
etc. per tal de fomentar un determinat turisme. D’aqueta manera, s’incentiva
que els municipis propers ofereixin serveis d’allotjament rural, restauració i altres
activitats complementàries. En efecte, els espais naturals gestionats permeten
generar un recurs i una oportunitat socioneconòmica interessant pels territoris
on es troben.
D’altra banda, un dels principals problemes dels espais naturals és la
introducció d’espècies de flora i fauna al lòctones. Es tracta d’espècies
exòtiques o senzillament pròpies d’altres regions del planeta que proliferen
incontroladament entrant en competència amb les espècies autòctones, ja
sigui en recursos alimentaris, hàbitats o fins i tot com a transmissors de malalties.
Un exemple evident a l’estany és el cas de la carpa que a la vegada genera
un problema important al remoure el fons augmentant així la terbolesa de
l’aigua.
ANNEX. Altres possibles qüestions a treballar amb els alumnes abans o
després de la visita.
.-Dels següents climogrames indica quin correspon a l’Estany (Pla d’Urgell) i
quin a Vielha (Val d’Aran).
l/m2
140
120
100
80
60
40
20
0
________________
G F M A M J J A S O N D
ºC
70
60
50
40
30
20
10
0
l/m2
140
120
100
80
60
40
20
0
_______________
G F M A M J J A S O N D
ºC
70
60
50
40
30
20
10
0
7