Dossier Mestre - Estany d'Ivars i Vila-sana

More documents

Recommendations

Info

3. La recuperació L’antic estany sempre ha restat ben viu en la memòria de la gent. Es per això que a principis dels anys noranta, l’Ajuntament d’Ivars assumeix la voluntat i la iniciativa per endegar els estudis i treballs per a recuperar l’estany. Les primeres propostes de recuperar l’antic estany apareixen ja a la primera edició del Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans publicat l'any 1976. El 1995 el Departament de Medi Ambient aprova el Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’estany, com a instrument fonamental que recull les característiques, l’ordenació i el procés per a recuperar l’estany. Finalment, l’11 d’octubre de 2002 es constitueix el Consorci de l’Estany d’Ivars_Vila-sana com a institució encarregada d’adquirir les finques i portar a termes els treballs necessaris per a la recuperació de l’estany, així com la seva gestió futura. En aquest punt, a finals del 2002 i principis del 2003 s’adquireixen les 165 ha de finques necessàries tant de la zona lacustre com natural perifèrica. D’altra banda, s’actualitza el projecte executiu i s’inicien els primers treballs. Durant l’any 2004 el Consorci i la Fundació Territori i Paisatge, de l’obra social de Caixa Catalunya, estableixen un acord que implica el suport de la fundació en l’execució del projecte de recuperació. L’any 2004 s’inicien les obres i durant el 2005 comença l’emplenat definitiu. 4. Característiques de l’estany recuperat L’aigua d’entrada prové dels canals d’Urgell a través de l’actual xarxa existent i correspon només a la que fins fa poc s’utilitzava per al reg de les finques que ocupaven l’estany. L’emplenat definitiu s’inicia durant el segon semestre del 2005 i es preveu la seva finalització durant el 2008. Les característiques finals de l’estany recuperat són molt similars a les de l’antic: - 126 Ha de superfície - 2.150 m de longitud - 730 m d’amplada - 3,8 m de profunditat màxima - 1,9 m de profunditat mitjana - 2,5 Hm3 d’aigua - 5.800 m de perímetre 3
El nou estany però incorpora una vintena d’illes de diferents formes i mides i uns 3 quilòmetres d’itineraris naturalístics. A l’entrada de l’estany també s’ha adequat una zona de canyissar de depuració de 10 Ha per tal de millorar la qualitat de l’aigua d’entrada. Els treballs de recuperació van consistir principalment en moviments de terra per condicionar la seva morfologia de fons, dels marges del perímetre i diverses illes per afavorir la fauna. També es van adequar uns camins com a itineraris de visita i dues zones d’arribada i aparcament de vehicles. Pel que fa a equipaments per als visitants se n’han instal lat diversos com plafons d’informació, aguaits (observatoris d’ocells), miradors, passarel les de fusta, zones de descans, casetes d’informació, etc. 5. Vegetació El conjunt de l’espai de l’estany d’Ivars i Vila-sana es troba caracteritzat per un entorn d’ús i aprofitament agrícola molt important, amb conreus de regadiu que històricament han anat reduint les zones amb vegetació natural a la mínima expressió. Arran de la recuperació de l’estany i dels treballs que s’han vingut fent al seu entorn les comunitats vegetals naturals van colonitzant progressivament l’espai. Dins la làmina d’aigua trobem algunes espècies hidrofítiques surants com les llenties d’aigua (Lemna minor, L. Gibba) i radincants submergits o semisubmergits com potamogetons (Potamogeton pectinatus, P. densus). En les zones amb aigües somes i amb poca profunditat prolifera el canyissar amb espècies com el mateix canyís (Phragmites australis) que dóna nom a la comunitat o la bova (Typha dominguensis). A la ribera, en sòls majoritàriament humits, s’hi desenvolupen les espècies arbòries pròpies del bosc de ribera com l’àlber (Populus alba), el xop (Populus nigra nigra), el vern (Alnus glutinosa), el freixe (Fraxinus angustifolia), el salze (Salix alba), el tamariu (Tamarix sp), etc. En algunes parcel les d’antics conreus situades a l’entorn del camí de visita s’han fet plantacions d’espècies de màquia de garric i arçot com el garric (Quercus coccifera), la carrasca (Quercus ilex ssp rotundifolia), el romer (Rosmarinus officinalis) i l’arçot (Rhamnus lycioides). 4
Page 1 and 2: LA DESCOBERTA DE L’ESTANY D’IVA
Page 3: amb unes dimensions màximes d’un
Page 7 and 8: notable de les poblacions i fins i
Page 9 and 10: :- Quina és la pluviometria mitjan
Page 11 and 12: La descoberta de l’estany d’Iva

Dossier Mestre - Estany d'Ivars i Vila-sana

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?