Dossier Mestre - Estany d'Ivars i Vila-sana
Dossier Mestre - Estany d'Ivars i Vila-sana
Dossier Mestre - Estany d'Ivars i Vila-sana
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
amb unes dimensions màximes d’uns 2.400 m de llargada per uns 800 m<br />
d’amplada i una profunditat màxima de 3,8 m. D’aquesta forma va esdevenir<br />
l’estany d’aigua dolça més gran de Catalunya. En efecte, aquesta<br />
transformació va implicar una dulcificació de la llacuna inicial, perdent el<br />
caràcter originari endorreic, desenvolupant-se diverses comunitats de<br />
macròfits, com la important franja de canyissar perimetral i augmentant el<br />
nombre de peixos i d’ocells presents.<br />
Amb aquesta transformació l’estany es convertí en un important centre de<br />
vida social, cultural i econòmic per als pobles de l’entorn. La caça hi era molt<br />
abundant, especialment va ser molt popular la caça d’anàtides que va<br />
comportar fins i tot l’arribada de caçadors amb tren des de Barcelona i Lleida<br />
que s’allotjaven en les masies de l’entorn. S’organitzaven caceres on es podien<br />
abatre centenars d’ànecs i fotges en una sola jornada. Alhora la pesca també<br />
hi era molt abundant, especialment l’anguila, però també el barb, la tenca i el<br />
cranc de riu, que es comercialitzaven als principals mercats de l’entorn. Era<br />
molt característica la pesca de l’anguila a Cal Aragonès, situat al punt on hi<br />
havia la sortida d’aigües de l’estany, ja que a través d’un sistema de reixes<br />
atrapaven grans quantitats d’anguila que era molt apreciada culinàriament.<br />
D’altra banda, la memòria històrica popular i dels molts padrins d’avui està<br />
plena de records de l’estany com a lloc de passeig, gaudi, dinars, festes i<br />
celebracions de tot tipus.<br />
En contra de la voluntat popular fou dessecat<br />
L’any 1951 l’estany va ser dessecat amb es desacord majoritària de la gent<br />
dels pobles de l’entorn. Després de superar un primer intent de l’any 1914, tot<br />
plegat va finalitzar com a conseqüència de la conjuntura històrica del<br />
moment. Durant molts anys, arreu les zones humides van ser dessecades i<br />
transformades en conreus. En aquest cas, una empresa de fora veié una<br />
oportunitat de negoci i va aconseguir tirar endavant aquest projecte rebent<br />
fins i tot ajudes estatals. Així, l’any 1945 es publicà el decret i entre el 1949 i 1951<br />
fou dessecat l’estany construint un canal de desguàs (la mina al costat de Ca<br />
l’Aragonès). El negoci no fou tal donat que durant molts anys les sals de l’antic<br />
estany aparegueren de nou a les seves terres, fins i tot havent-se de conrear<br />
arròs els primers anys, construir drenatges i esperant que el reg rentés de sals<br />
aquelles finques.<br />
2