Dossier Mestre - Estany d'Ivars i Vila-sana

notable de les poblacions i fins i tot l’aparició d’espècies considerares rares,
amenaçades o molt interessants.
Així entre els ocells més característics trobem les diverses espècies aquàtiques,
com els ànecs, el més habitual és el nombrós collverd (Anas platyrhyncos),
però també altres d’interès com el cullerot (Anas clypeata), l’ànec xiulador
(Anas penelope), el xarxet (Anas crecca) i el morell de cap-roig (Aythya
ferina). També són freqüents les fotges (Fulica atra) i el grup dels limícoles com
els camesllargues (Himantopus himantopus) que pasturen les zones amb aigües
de poca profunditat. Altres espècies interessants serien també l’arpella (Circus
aureginosus) com a rapinyaire habitual que fa el niu al mig del canyissar, el
bernat pescaire (Ardea cinerea) gran depredador de crancs i peixos, l’agró
roig (Ardea purpurea) estival a casa nostra i que passa els hiverns al sud del
Sahara, els esplugabous (Bubulcus ibis) presents sobretot a les nits en colonies
de centenars en arbres de l’estany que utilitzen com a dormiders, i les gavines
rialleres (Larus ridibundus) reposant sobre qualsevol posador arran de l’aigua.
A llarg de l’any es pot veure una important variació en la composició de les
espècies i poblacions de l’estany. Alguns són sedentaris o bé realitzen
desplaçaments petits distribuint-se per les diverses zones humides de la plana
de Lleida. Els mesos de més fred a l’estany hi trobem milers d’ànecs, fredeluges
i petits moixons que hi passen els dies més freds retornant al nord d’europa a la
primavera. Al mateix temps, la primavera és període d’arribada dels estivals,
alguns d’ells transaharians. i que sovint nidifiquen al propi estany. Alhora,
l’estany ofereix quarter de “parada i fonda” per a molts ocells en migració.
D’altra banda, pel que fa als amfibis es dóna la presència d’espècies com la
granota verda (Rana perezi), el gripau corredor (Bufo calamita), el tòtil (Alytes
obstetricans), el gripau comú (Alytes obstetricans). Quan a rèptils trobem la
serp d’aigua (Natrix maura) i la serp verda (Malpolon monspessulanus), però
també la al lòctona o introduïda tortuga de florida (Trachemys scripta
scscripta). Pel que fa als mamífers, destaca la ubíqua guineu (Vulpes vulpes), el
prudent i de costums crepusculars teixó (Meles meles), el conill (Oryctolagus
cuniculus) que pastura les zones d’herbassars i prats secs, el senglar (Sus scrofa)
que s’amaga a l’interior del canyissar, la fagina (Martes foina) que té el costum
de defecar en llocs vistosos com camins per tal de marcar territori, la
vulnerable rata d’aigua (Arvicola sapidus) i fins a deu espècies diferents de ratpenats,
algunes d’elles molt interessants o excepcionals com ratpenat de peus
grans (Myotis capaccinii).
6