estratègies educatives per a l'aprentatge d'història de l'art a l'eso

Els nous camins de l’Art
Interior de la cúpula i façana exterior de San Carlo alle Quatro Fontane. Borromini
San Carlo alle Quatro Fontane està situada en un carrer molt estret, per augmentar la
visibilitat de la seva façana, i per cridar l’atenció dels vianants, Borromini va fer un xamfrà
en la cantonada del carrer.
La façana és ondulant, en ella apareixen columnes, balustrades, entaulaments,
fornícules en un joc de concavitats i convexitats que la dotaran de moviment, on es
combinen l’ordre tradicional i el gegant.
Aquesta façana és com un organisme viu, ja que amb la llum del sol a diferents hores del
dia, crea una amplia varietat de clarobscurs.
Està dividida en dos pisos, al pis l’inferior troben tres fornícules amb estàtues, la central de
San Carles Borromeu, patró de l’església. Aquest edifici no té cap angle.
La història de Borromini va estar lligada a San Carlo alle Quatro Fontane , doncs la seva
primera obra en solitari com arquitecte va ser aquesta església en 1638, i l’ultima obra de la
seva vida va ser la façana d’aquesta mateixa església realitzada en 1667.
El seu particular llenguatge arquitectònic: formes i plantes ondulants, jocs de llums,
efectes d’il·lusió espacial, aconsegueixen una enorme expressivitat i obren un nou camí
al barroc.
20