estratègies educatives per a l'aprentatge d'història de l'art a l'eso

Els nous camins de l’Art
La representació de l’espai era un repte pels artistes des de l’Antiguitat, al Renaixement ho
van poder dur a terme.
L’espai tridimensional es podia plasmar en un mur, un llenç o en una taula de dos
dimensions, on l’espectador percebia la sensació de profunditat i la sensació de tres
dimensions (llargada, amplada i profunditat). Havia nascut la perspectiva lineal, el seu
creador va ser, curiosament, l’arquitecte florentí Filippo Brunelleschi. Els artistes utilitzaran
aquest mètode que permet crear tres dimensions en un espai bidimensional.
A partir d’aquest moment els pintors van poder representar l’espai en les seves teles, fins
que al segle XVII Velázquez va ser capaç de “pintar l’aire” que hi havia entre un personatge
i altre, havia nascut una nova perspectiva: l’aèria.
Al Barroc alguns artistes creen espais il·lusoris, decorant sostres com espais oberts on
apareixen pintats el cel i núvols , o bé, plasmant arquitectures o edificis ficticis, en
composicions obertes, sense cap barrera. És la teatralitat del Barroc.
QUATTROCENTO
CRIST LLIURANT LES CLAUS A SANT PERE. Perugino . Capella Sixtina. Vaticà.
(Fresc).
Pietro Vannucci, anomenat Perugino, era deixeble de Piero della Francesca. Fou un
important retratista, pintor de frescos i de retaules.
Al 1481 el Papa Sixte IV el crida per col·laborar en la decoració dels murs de la Capella
Sixtina del Vaticà, amb altres importants artistes del Renaixement, com Guirlandaio o
Boticelli.
Pintaran catorze escenes de l’Antic i el Nou Testament. Pietro Perugino realitzarà tres
escenes, però la més destacada serà Crist lliurant les claus a Sant Pere, la seva obra
mestra.
L’escena es desenvolupa en una paisatge urbà, una gran plaça, dominada per un edifici
octogonal, de planta central amb cúpula, típica del Renaixement. Als seus costats i situats
simètricament apareixen dos arcs de triomf, que fan referència a l’Antiguitat.
28