els béns culturals i l'església - Patrimoni Cultural - Arquebisbat de ...

3
ELS BÉNS CULTURALS
I L’ESGLÉSIA
Itinerari d’una experiència viscuda
a l’Arxiu i Museu diocesans de Barcelona
a cura de
J. M. Martí i Bonet
amb la col·laboració de
Pere Jordi Figuerola i Blanca Montobbio
–conservadors del Museu Diocesà de Barcelona–,
Joana Alarcón, Gemma Pallàs i Francesc Tena
Barcelona, març 2010

© dels textos: l’autor
© de les fotograes: Arxiu i Museu Diocesà de Barcelona
© d’aquesta edició: Museu Diocesà de Barcelona
Disseny gràc i maquetació: Francesc Tena Juncosa
Impressió: Comgràc, S.A.
Producció: RRB
DL:
ISBN:
4

5
TAULA
I.
II.
III.
IV.
Pòrtic
Els béns culturals: un nou concepte
• ¿Béns de tots i per a tots?
• L’herència dels nostres avantpassats. El testimoni de Mn. Manuel Trens
• Art i religió
• La fe cristiana i la nostra cultura
• El pacte de l’Església amb els artistes
- El pensament de Torras i Bages, bisbe de Vic
- L’art sacre al servei de la fe i de la societat
- Nova valoració dels béns culturals de l’Església
• Un nou marc jurídic
• Objeccions
• Els bisbes i el patrimoni cultural
• El marc jurídic d’actuació de la comissió mixta
• Les conclusions dels delegats diocesans en l’assemblea celebrada a Madrid el dia 15
de gener de 1981
• El patrimoni cultural de l’Església, la Conferència episcopal Tarraconense i la Generalitat
• El darrer acord marc entre la Generalitat i cada un dels bisbes catalans (2006). Pla
estratègic.
Béns culturals del bisbat de Barcelona. El manuscrit de Mn. Manuel Trens
• Els béns artístics i els catàlegs, arxius, guies i inventaris
• Estudis sobre les institucions eclesiàstiques i els seus arxius
• “Tresor artístic”: el manuscrit de Mn. Manuel Trens
Difusió dels béns culturals des del Museu Diocesà de Barcelona
• El Museu Diocesà de la Pia Almoina de Barcelona
• Obres d’art del Museu Diocesà de Barcelona
• Exposicions realitzades (ordre cronològic)
• Exposicions realitzades (ordre alfabètic)
• Reportatge fotogràc de les exposicions del Museu Diocesà de Barcelona
APÈNDIX: Tresor artístic del Bisbat de Barcelona. Manuscrit de Mn. Manuel Trens

7
I. Pòrtic
Els monuments, l’arqueologia, els arxius, les biblioteques, els museus, la pintura, l’escultura, l’orfebreria,
els teixits, els gravats, les miniatures, la música, els costums o tradicions, la difusió cultural... tot
forma part del que anomenem actualment el Patrimoni Cultural, que és o procedeix de l’Església bé
es podrà dir “Patrimoni Cultural de l’Església” (catòlica i catalana). Tots i cadascun d’aquests béns es
diuen “béns culturals”. Aquest és un terme o concepte òbviament recent, ja que en ell es mira especialment
el seu aspecte de difusió social i estudi amb l’accés generós de tots a ells sobre el caràcter de
propietat dels mateixos. Fa poques dècades que s’ha produït un canvi àdhuc en el patrimoni cultural
de la nostra Església catalana. Canvi que es palesa en l’itinerari temporal de les diverses manifestacions
culturals enmig d’unes experiències molt vives que tenen el seu origen, creiem, —aquí a casa
nostra, a l’Església de Catalunya— durant les primeres dècades del segle XX amb personalitats tan
importants com fou Mn. Manuel Trens. Aquest conservador del Museu Diocesà de Barcelona tenia
molt clar que els béns de l’Església s’havien d’estudiar i difondre en beneci de tota la societat. D’aquí
la necessitat d’inventariar-lo i catalogar-lo. Per aquest motiu Mn. Trens inventarià, i si li era possible
també estudià, tots els objectes religiosos que es trobaven a la diòcesi de Barcelona, i després de la
guerra civil de 1936-1939 féu un elenc de totes les pèrdues sofertes per aquella desastrosa persecució
religiosa. D’aquest elenc n’hem parlat en el recent llibre que hem publicat El martiri dels temples, de
la mateixa manera que ara intentem presentar l’inventari que el mateix Mn. Manuel Trens féu en el
seu manuscrit denominat “Tresor artístic de la diòcesi de Barcelona” l’any 1929.
Amb el present llibre intitulat Els béns culturals i l’Església pretenem exposar la nostra experiència
referent a la difusió d’aquests béns aquí, a l’Església de Barcelona i ensems tributem un homenatge
al nostre antecessor Mn. Manuel Trens i Ribes, conservador del Museu Diocesà de Barcelona durant
quatre dècades. Ha estat una experiència molt viva, graticant i apassionada.
J. M. Martí i Bonet
Canonge, delegat diocesà del Patrimoni Cultural
i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Catalana
de Belles Arts de Sant Jordi

9
II. Els béns culturals: un nou concepte

11
¿Béns culturals de tots i per a tots?
Entre nosaltres, els que ens dediquem a les parcel·les que abracen el Patrimoni Cultural de l’Església,
especialment els museus, els arxius, les biblioteques, i la catalogació de béns artístics mobles i immobles,
avui dia podem palpar un intent d’aplicar a la pràctica de la nostra gestió i dels nostres estudis el
nou concepte de “bé cultural”, ja acceptat en molts sectors de la nostra societat. Hom vol fer efectiu el
reconeixement de la funció social del patrimoni cultural, i per això es dirà freqüentment que aquests
béns són “de tots i per a tots”, sense oblidar, però, la propietat eclesial —com a fonament d’estabilitat—
i la posterior utilització dels mateixos per al culte —si és possible— i per la pedagogia de la fe.
Un dels punts més subratllats per la doctrina social de l’Església és el de la funció social de la propietat
privada. Sobretot des de fa un centenar d’anys, difícilment es trobarà un sol document conciliar,
pontici, sinodal o episcopal sobre els deures socials que no insisteixi en la “hipoteca social” de la
propietat.
La doctrina social de l’Església condemna la postura liberal clàssica que s’expressa d’aquesta manera:
“Això és meu; per tant, en faig el que em dóna la gana”. També refusa el principi contrari que diu
“Això és per a tots; per tant, és de tots”. El principi social cristià coincideix amb la meitat dels dos
enunciats anteriors, car diu: “Això és meu, però és de tots”, o que també es podria formular: “Els béns
culturals de l’Església són de tots els membres de les respectives comunitats cristianes i per a tots els
que en vulguin gaudir; per això podem dir en aquest sentit que són béns “de tots (els dels cristians) i
per a tots (els homes i les dones) de la societat en general”. L’Església, en molts casos avui dia tendeix
a acceptar el principi anterior, encara que hi ha episodis en què semblen demostrar el contrari, com és
el cas del litigi entre els bisbats de Lleida i Barbastre. Tanmateix creiem que són situacions, situacions
concretes i malaurades que interpretem com a excepcionals que, esperem, seran solucionades. En
altres molts casos, però, l’Església, d’una manera inequívoca i palpable en una sèrie d’accions, gestos
i serveis, s’inclina per acceptar aquest nou concepte de bé cultural. I més encara l’Església ha reiterat
moltes vegades —en declaracions, acords amb l’Administració pública, en regla de funcionament de
diferents comissions, etc.— la seva voluntat i decisió de continuar posant els seus béns culturals a
l’abast i al servei de tota la societat, exigint, però, que es respecti la seva nalitat que li és pròpia, la
qual pot imposar certes limitacions i condicions d’horaris i comportament en les visites (per exemple,
el respecte al temple i a les celebracions litúrgiques o religioses, la “clausura” d’alguns convents, el
ritme de vida de les comunitats...).
L’herència dels nostres avantpassats. El testimoni de Mn. Manuel Trens
Els béns culturals tenen, ultra la funció social, el recordatori de la nostra memòria històrica. Cal
conservar molt acuradament l’herència dels nostres avantpassats. Aquests sobreviuen en les nostres
esglésies i en els documents i llibres conservats amb tota cura als nostres arxius i biblioteques. Tots ells
són testimonis vius també de les creences del nostre poble. Les obres d’art i els tresors bibliogràcs i
documentals procedeixen del poble i a ell retornen com a reexos eloqüents de la seva ànima.

L’Església és conscient que té a les seves mans un sagrat llegat que és la manifestació viva de la fe dels
avantpassats. És el llenguatge sempre palpitant d’una autèntica fe expressada en múltiples formes,
gràcies a la cultura nascuda de les mateixes entranyes de la comunitat creient. A l’Església, l’art sagrat
i les seves manifestacions culturals procedeixen de la fe i es difonen mitjançant la fe. Són instruments
de la pedagogia de la fe. Custodiar i transmetre aquest llegat és un deure sagrat de l’Església. Per tant,
l’Església no pot prescindir d’aquesta important missió. Per això, la gestió dels arxius, biblioteques,
museus i dels béns culturals eclesiàstics —anomenat “patrimoni cultural o artístic”— normalment
ha estat en mans de l’Església. Per la mateixa raó, cal que tingui una màxima cura de la direcció de
les entitats culturals i que promogui un diàleg fecund amb els artistes i creadors de la cultura. Al
front dels mateixos centres de cultura, l’Església hauria de designar no sols al personal tècnic, sinó el
guia o monitor competent en la pedagogia de la fe. Els sacerdots o laics degudament promocionats
o designats per a aquesta tasca especíca, cal que hi prestin una curosa dedicació. Mossèn Manuel
Trens, conservador del Museu Diocesà de Barcelona, va dedicar tota la seva vida a vetllar sobre tot el
patrimoni artístic i religiós de l’antiga diòcesi de Barcelona. Una dedicació exuberant com veiem en
la seva biograa que, breument, aportem tot seguit.
Mn. Manuel Trens i Ribes nasqué a Vilafranca del Penedès l’any 1892. Estudià al seminari de Barcelona
i es llicencià en Teologia per la Universitat Pontifícia de Tarragona. Fou ordenat pel bisbe
Torras i Bages (1914) i aviat s’integrà al grup de promotors del moviment de renovació litúrgica de
Catalunya. Nomenat professor d’art sacre al seminari de Barcelona (1916), el mateix any començà a
dirigir el Museu Diocesà. Figurà en el grup inicial de la Fundació Bíblica Catalana (1922) i com a
auxiliar de l’equip encarregat dels llibres del Nou Testament. Consiliari del Cercle Artístic de Sant
Lluc, hi constituí la secció Amics de l’Art Litúrgic (1923). L’entitat publicà tres excel·lents anuaris
(1924, 1926, 1929), que tingueren una continuació en la publicació Ars Sacra, fundada i dirigida per
ell mateix (1939). Organitzà exposicions d’art litúrgic i participà en la fundació de l’Institut Ametller
d’Art Hispànic, de la qual en tinc l’honor d’ésser membre-patró de la mateixa. També intervingué en
la fundació del Museu del Vi de Vilafranca del Penedès, al qual llegà importants peces d’art ubicades
ns fa poc a les sales del mateix Museu i que ara (2010) es troben arranjables (i per tant no visibles).
El que sí que es pot visitar és gran part de la seva biblioteca, molt important per la seva abundosa
bibliograa sobre art i litúrgia. Mossèn Trens organitzà moltes exposicions d’art sacre, entre les quals
cal fer esment de quatre celebrades amb motiu del Congrés Eucarístic de Barcelona (1952). La gran
mostra, que tots els assistents recordaven i recorden, fou la de les custòdies d’Espanya, celebrada al
Saló del Tinell.
Mn. Trens ja va projectar el trasllat del Museu Diocesà de Barcelona a la Pia Almoina, al costat de
la catedral de Barcelona. Malgrat tot, però, no ho pogué veure, i el Museu romangué a les sales del
Seminari Conciliar que donen al carrer Balmes i carrer Consell de Cent.
Des del 1955 fou membre corresponent de l’Acadèmia de San Fernando de Madrid. Obtingué el
premi Massana amb l’estudi Les majestats catalanes (1961). Escriví als diaris El Matí, La Veu de Catalunya
i La Publicitat, i també a Razón y Fe i Goya. Col·laborà a Vida Cristiana, de la qual en fou
director, a Ars Sacra, al Full Dominical, a la Revista Litúrgica i a revistes locals vilafranquines. Publicà
Sant Francesc d’Assís i l’art contemporani (1926), Oracional litúrgic (1926), La peinture gothique jusqu’à
Ferrer Bassa (1933), El arte románico —assaig que forma part de la Historia de España de l’Institut
12

13
Gallach (1935)—, Les pintures de Ferrer Bassa a Pedralbes (1936), Iconograa de la Virgen en el arte
español (1952), Las custodia españolas (1952) i Vilafranca, senyora vila (1964). Fou un dels eclesiàstics
més inuents en el món de la cultura catalana i durant molts anys visqué en un pis de Tecla Sala,
mecenes de l’Església i de l’art, amb els mossens Lluís Carreras i Higini Anglès.
Moltes de les seves obres —entre elles diversos catàlegs— romangueren inèdites; tanmateix totes elles
demostren el gran interès que ell tenia per tots i cadascun dels objectes d’art sacre. Volia inventariar,
catalogar i difondre; bona mostra d’aquesta tasca de catalogador fou el manuscrit que publiquem
i que ell denominà El tresor artístic del bisbat de Barcelona. Aquest estudi es fruit del treball que in
situ elaborà a totes les parròquies del bisbat de Barcelona abans de la guerra civil, concretament l’any
1929. Ell considerava que tots aquells béns artístics, religiosos i litúrgics eren l’herència dels nostres
avantpassats i per això estimava tant aquesta tasca. Fou un gran estudiós i catalogador de bellesa i de
sentiments profundament religiosos i exuberants de fe.
Art i religió
Nietzsche va escriure “l’art alça el cap quan la religió es bat en retirada”. L’experiència demostra el
contrari i més aviat evidencia aquella mena de parentiu natural que Claudel veia entre la religió i
l’art.
Totes les religions han sentit la necessitat d’expressar els seus sentiments a través de l’art, amb l’ajuda
de l’art (poesia, música, pintura, escultura...). Per això, pertot arreu, la religió ha estat una font importantíssima,
potser la principal, de les diferents creacions artístiques, les quals han aparegut sota
la inuència de la inspiració religiosa, tant en la gentilitat com en el cristianisme, tant en els temps
primitius com en els moderns i en l’actualitat.
Això s’esdevé, en grau superlatiu, en el cristianisme i, més concretament, en l’Església catòlica. L’art
ha acompanyat el cristianisme i l’Església durant tota la seva història. La història de l’art evidencia les
relacions íntimes que hi ha entre la fe cristiana que viu i anima l’Església i les creacions artístiques: la
fe inspira i estimula la creativitat de les belles arts, i les belles arts han tingut i continuen tenint un
paper molt important en l’expressió de la fe i en la dignicació de les funcions religioses.
La fe cristiana i la nostra cultura
La cultura, a casa nostra, ha rebut una important inuència del fet religiós comú, és a dir del cristianisme
vigent en el nostre país durant molts segles. Formen una simbiosi de primera magnitud. El
recordat bisbe difunt Monsenyor Josep M. Guix i Ferreres bisbe que fou de Vic en la introducció del
catàleg de la memorable exposició esaurus que organitzarem l’any 1985 a Barcelona té unes frases
que exalten la importància de l’art religiós a casa nostra: “Suposem per un instant que ni la fe cristiana
no l’Església no haguessin existit mai a Catalunya. Esborrem amb el pensament tot el que és Déu o fa

eferència a ell. Fem desaparèixer totes les catedrals, monestirs, esglésies, santuaris, ermites, pedrons
i creus de terme, totes les produccions religioses de l’art paleocristià, romànic, gòtic, renaixentista
i barroc... Entrem en els museus i suprimim les imatges del sant Crist, les escultures, els quadres i
pintures que representen els apòstols, màrtirs, sants i escenes de la Bíblia i de la història de l’Església.
Eliminem les custòdies, els calzes, els copons, els hostiers, les bacines, els tapissos i ornaments...
Oblidem els retaules, els cors de les catedrals i monestirs, les piques baptismals o d’aigua beneïda...
En , esborrem, d’una plomada, tots els trets i traços que ha deixat a la terra catalana la predicació,
la vida i la sang vessada de Jesucrist. Un cop fet això, girem la vista enrere. Abracem d’una mirada la
vintena de segles que es van esglaonant rere nostre i observem, sense quedar atuïts, si és possible, el
buit immensa que quedaria a Catalunya, traient el que és fruit de la religiós catòlica” 1 .
No es pot negar doncs que la fe cristiana i l’Església catòlica han estat un dels ferments i factors civilitzadors
més actius i fecunds de la nostra història. La síntesi entre la cultura i la fe ha estat una exigència
fortament sentida per l’Església: una fe que no es traduís en cultura seria una fe no plenament acollida,
no totalment pensada, ni delment viscuda. L’exigència de fe sentida —no es pot negar— ha estat meravellosament
ben traduïda en l’art religiós per l’Església a Catalunya, a Espanya i a molts altres països
d’Europa i de tot el món. L’Església mostra amb orgull ben legítim les obres d’art que ha inspirat la fe
cristiana i que el poble creient ha venerat amb unció religiosa i conserva amb zel admirable.
El pacte de l’Església amb els artistes
A través d’aquestes obres, es pot veure com una mateixa fe és capaç d’expressar de moltes maneres
diferents —amb diferents estils, amb diferents gustos, amb diferents graus de valor artístic— les
seves creences, els seus ideals, la seva religiositat, la seva adoració a Déu i a Jesucrist, la seva veneració
a Maria i als sants.
Els artistes han sabut traduir la fe i el missatge de l’Evangeli i de l’Església en la llengua de les formes
i les gures i han fet visible el món invisible. No solament els poetes i músics han sabut expressar els
sentiments religiosos, celebrar els dogmes i enriquir la litúrgia, sinó també els arquitectes, escultors
i pintors ho han fet, des de sempre, construint i decorant temples, esculpint imatges i pintant teles i
murs. L’Església sempre ha necessitat la col·laboració dels artistes. El ministeri de l’Església és predicar,
fer accessible, comprensible i emotiu el món de l’esperit, de l’invisible, de l’inefable, de Déu, en
la qual cosa l’art té un paper insubstituïble. La seva funció rau precisament en l’esforç de recollir de
l’àmbit de l’esperit els seus tresors incomprensibles i inexpressables, revestir-los de formes i de colors i
fer-los accessibles al sentiment mitjançant l’expressió de la bellesa intuïtiva.
Si en alguns moments hi ha hagut tensions i ns i tot divorci entre l’Església i l’art, cal advertir que
l’Església ha “signat el gran pacte de la nova aliança amb l’artista” (Pau VI, 7-6-64). La constitució de
la Sagrada Litúrgia que promulgà el Concili Vaticà II té una pàgina que és el pacte de reconciliació i
de renaixement de l’art religiós en el si de l’Església catòlica.
1 J. M. GUIX i FERRERES: “L’església catalana i el seu patrimoni artístic”, a esaurus (Barcelona, 1985), pàg. 21 i 22.
14

15
Totes aquestes expressions artístiques són esmentades amb noms diferents: art sagrat, art litúrgic, art
religiós, art cristià, art sense cap qualicatiu, etc. Deixem que els tècnics precisin les diferències de
matís entre aquestes diverses categories.
El pensament de Torras i Bages, bisbe de Vic
“L’art, sense tenir una missió directa moralitzadora o religiosa, és, no obstant, i l’experiència ho demostra,
un factor ecacíssim en els costums i en les creences socials” (Torras i Bages, De la fruïció
artística, x). “Tempera les passions, desperta els nobles sentiments, destrueix el fastidi que causen les
impureses de la realitat pujant-nos a la regió de l’ideal, o sia el regne de la veritat, i reanima l’esperit,
erm pel fred de la vulgaritat i del sensualisme que dominen aquesta vall dels món, fent-nos participar
de la societat dels sers suprems amb els vivicants escalfaments i amb les llums inefables de la “veritat”,
abocada del si de la naturalesa per la màgica vara de l’artista [...]. Enlaira l’home, li fa travessar
l’atmosfera viciada de les concupiscències mundanes i el porta a la regió de la pura activitat, segons
el mot de Goethe, familiaritzant-lo amb una llum amorosa i indefectible” (Ibid. x). Fins aquí la més
bonica cita de Torras i Bages.
Però, a més d’aquesta força catàrtica, tot art autèntic té quelcom de sagrat: és un nestral a través del
qual l’esperit de l’home s’aboca a l’innit: “és, entre totes les coses humanes, la que més s’acosta a les
divines” (Torras i Bages). Fins i tot pot arribar a ser preludi d’oració. Per Tolstoi, l’art és “l’essència
de la consciència cristiana”. No obstant la dimensió religiosa de tota bellesa artística, no podem pas
confondre la fruïció estètica amb l’emoció sagrada. Modernament s’ha caigut massa sovint —i encara
es cau— en l’error de confondre-les i ns i tot de voler substituir la segona per la primera, el sagrat
pel profà; és aquella “nova espècie de religió” de què ens parla Paul Valéry. Torras i Bages expressava
aquestes mateixes idees d’aquesta manera: “Ella (la matèria treballada artísticament) és una noble
missatgera, el foguer que, picant en nostre esperit, hi produeix la llum de la bellesa, la qual veiem
aleshores, segons la feliç expressió d’Ausiàs March, no tras paret, més per reixa; pero, si de serventa vol
convertir-se en senyora, si nega els drets de l’esperit, aleshores perd el resplendor que aquest li comunicava
i es torna extravagant i corruptora” (De la fruïció artística, III).
L’art sacre al servei de la fe i de la societat
Caldria preguntar-nos, si bé sembla que en moltes ocasions s’ha establert un pacte entre els artistes
i l’Església, ¿s’ha conrmat un similar pacte entre els gestors eclesiàstics del patrimoni cultural i la
mateixa societat? La massa dels béns culturals que procedeixen de l’Església o estan a casa nostra en
possessió de la mateixa Església és immensa. I ens preguntem si tots aquests béns estan al servei de
la societat dins la qual conviu l’Església? S’ha dit que el 75% del patrimoni històric-artístic es troba
en mans de l’Església, i per tant es pregunta: ¿l’Església és conscient que aquest patrimoni amb llurs
manifestacions culturals formen part del tresor artístic del nostre país? Creiem ns fa poc que l’època
de les discussions estèrils i interminables, sobre la propietat de l’esmentat patrimoni cultural s’havien

d’haver acabat. Tanmateix el conicte de les peces d’art entre Lleida i Barbastre ens ha fet reexionar
de nou sobre el paper que té la propietat en relació al caràcter social d’aquests béns culturals. Crec
que ens trobem un pas enrere i un rearmar la preeminència d’un valor que és segon i no pas primer
i el més important. Avui l’Església, però, hauria d’acceptar ja denitivament el modern concepte de
bé cultural que, a partir d’una major sensibilitat pels temes artístics, accentua el caràcter funcional
de difusió i possibilitats més àmplies d’accés per damunt de la simple propietat i conservació patrimonials.
Abans, en parlar de patrimoni, s’accentuava més el concepte de domini. Així, es denia que
la propietat signicava el dret de domini sobre l’objecte propi, de manera que es podia vendre i ns
i tot destruir-se, si aquesta era la voluntat del propietari. Ara no és així. Ara s’accentua el concepte
funcional de difusió i el dret d’accés en ordre a l’estudi, la investigació, la difusió i la contemplació.
Els béns culturals de l’Església tenen (o haurien de tenir), doncs, una peculiar característica social
a favor de tota la societat. Aquesta té un dret que cal que l’Església li reconegui. És un dret del poble
que correspon a un deure de l’Església. Aquest dret i aquest deure rauen no sols en la peculiar
condició dels béns culturals, sinó també en la mateixa funció social de l’Església. I aquesta no sols
correspon als estaments de govern (bisbes, conferències episcopals, Santa Seu...) sinó que s’estén a tot
el poble creient, el poble de Déu. Els bisbes, els rectors de les parròquies no són els propietaris exclusius
d’aquests béns culturals, sinó tot el poble cristià, i, en un sentit més ampli, tota la societat. Però
àdhuc en el cas d’una interpretació més restrictiva que armés que els bisbes, els rectors i els superiors
eclesiàstics són els propietaris, caldria dir que aquests béns culturals connoten necessàriament pel seu
origen, conservació i difusió, una característica social, tal com hem exposat en parlar del concepte
modern de bé cultural.
Armar que la cultura de l’Església està al servei de la societat, suposa per part d’aquella un generós
oferiment i per part d’aquesta un reconeixement. Amb altres paraules: cal que col·laborin i cooperin
tècnicament i econòmicament perquè l’Església pugui complir d’una manera adequada amb el seu
important oferiment a favor de tota la societat. Però aquesta col·laboració i cooperació no ha de ser
absorbent. L’Estat, per exemple, no ha d’ofegar la missió sublim de l’Església, tal com hem exposat
anteriorment. La cultura religiosa és un servei que es fa a la societat, però és especialment un servei a
la fe del poble cristià. Una gestió exclusiva i preeminent per part de l’Administració civil seria un abús
o, potser, una encoberta negligència de l’Església.
Nova valoració dels béns culturals de l’Església
Crèiem que el panorama havia canviat referent al tractament de la cultura per part de la mateixa
Església, l’Estat, les comunitats autònomes i el poble en general. Esperem, però, que el conicte entre
Barbastre i Lleida es pugui solucionar i puguem tots de nou reprendre el moviment que existeix a molts
estaments de l’Església a favor d’una nova valoració de la cultura que es troba inserida, pel seu origen i
difusió, en les mateixes entranyes del poble cristià. Caldria constatar també una major sensibilització
a favor de la cultura a tots els nivells. S’ha dit que els freqüents robatoris —els quals malauradament
ja s’han repetit massa— foren el motiu d’aquell canvi i d’una major estimació d’aquest patrimoni,
que es considera cada vegada més digne de custòdia i valoració. També s’han desfermat, però, greus
acusacions, en general injustes, puix difícilment trobaríem una institució —com és l’Església— que
16

17
en tota la seva història hagi tingut tanta o més cura del seu patrimoni. En són una bona prova els llibres
de fàbrica, llibres d’obres, inventaris, decrets de visites pastorals i el gran cúmul de lleis existents
en la legislació canònica. Tanmateix, calia una nova normativa i una presa de posició davant aquests
fets lamentables. Calia, també, conscienciar tots els nivells de l’Església i de la societat. El concepte
modern de bé cultural i les seves funcions de servei a favor de la fe i de tota la societat havien de ser
assolides en la consciència de tothom. Unes expressions ben palpables d’aquesta consciència, entre
moltes normatives presentades per la Conferència episcopal espanyola, foren les conclusions de la
Primera Jornada del patrimoni cultural de l’Església, celebrada a Madrid el 15 de gener de 1981, els
acords concordataris signats entre la Santa Seu i l’Estat espanyol, els acords aprovats per la comissió
mixta Església-Estat i els acords de la comissió mixta Església-Generalitat de Catalunya.
Un nou marc jurídic
Sense entrar en profunditat en la problemàtica jurídica del patrimoni cultural eclesiàstic, cal exposar
breument l’article XV de l’acord III sobre ensenyament i afers culturals signat per la Santa Seu i l’Estat
espanyol. “L’Església —arma l’esmentat article— reitera la seva voluntat de continuar posant al
servei de la societat el seu patrimoni artístic, històric i documental. Concertarà amb l’Estat les bases
per a fer efectiu l’interès comú i la col·laboració d’ambdues parts amb la nalitat de preservar, donar a
conèixer i catalogar aquest patrimoni cultura en possessió de l’Església, de facilitar la seva contemplació
i estudi, d’aconseguir la millor conservació i impedir tota classe de pèrdues en el marc de l’article
46 de la Constitució. Per a aquests efectes i altres qualsevols relacionats amb aquest patrimoni, es
crearà una comissió mixta dins el termini màxim d’un any a partir de la data d’entrada en vigor a
Espanya de l’esmentat acord.”
Segons el text al que acabem de referir-nos, no es tracta de “propietat”; solament s’arma que és el
“patrimoni cultural en possessió de l’Església”. Tanmateix, aquesta possessió, podríem dir, està condicionada;
l’Església ha d’impedir qualsevol classe de pèrdues, ha de preservar-lo de tota mena de deteriorament
i ha de conservar-lo. Ha de posar-lo al servei de la societat i facilitar la seva contemplació.
Com a objectiu base, prioritari, l’Església, amb la col·laboració de l’Estat si és precís, ha de catalogar
el seu patrimoni. És lògic que abans de la conservació i restauració, ns i tot per a dictaminar un elenc
de prioritats, s’ha de saber què hi ha en les nostres diòcesis, esglésies (àdhuc de religiosos), ermites,
arxius, biblioteques, museus... Més endavant, s’haurà d’establir, en ordre a la conservació, una clara
distinció i els tractaments diferenciats entre els objectes i monuments del patrimoni eclesiàstic. Així,
per exemple, les biblioteques eclesiàstiques, que estan en funció de la investigació de les facultats
teològiques, hauran de tenir unes normatives diverses a la dels museus i arxius eclesiàstics. També es
requerirà diversicació de tractament entre els objectes que estan en funció del culte i els que no ho
estan i es troben en els museus.
Aquest patrimoni no pot ser deteriorat. Haurà d’impedir-se —arma l’acord— qualsevol classe de
pèrdua. Des d’aquest moment l’Església (bisbes, sacerdots i comunitat cristiana) ha de tenir molta
més cura especial del seu patrimoni que abans.

Objeccions
El camí que va recorre la “comissió mixta”, de la qual jo en formava part, no es trobava exempt de
greus dicultats. Aquestes provenien del mateix concepte de propietat eclesiàstica i de les objeccions
ja típiques en aquesta classe de problemàtica. Ens referim especialment el que es diu “l’antitestimoni”
de riquesa acumulada per l’Església, o al fet que, actualment, l’Església, amb els escassos mitjans
econòmics de què disposa no pot fer front a les mínimes exigències de conservació del seu patrimoni
artístic.
Totes aquestes dicultats podrien ser el tema de sengles estudis que ara no podem explanar. Però sí
podem presentar aquestes dues notes prèvies:
1. En indicar que el patrimoni de l’Església tenia una funció de difusió i que tots, sense exclusió, tenien
el dret d’accedir a l’esmentat patrimoni, això comporta com a contrapartida que tota la societat ha
de contribuir a les exigències de custòdia, restauració i catalogació d’aquest patrimoni. És la mateixa
societat que ha de col·laborar amb l’Església perquè aquest patrimoni compleixi els seus ns culturals
i artístics.
2. No es pot armar en aquest nou marc del concepte de patrimoni, que aquest sigui un antitestimoni
evangèlic. Al contrari, puix l’Església posa a la disposició (estudi i contemplació) de la societat
humana tot aquest tresor artístic. No és un antitestimoni, al contrari, caldria que fos un testimoni
evangèlic, perquè l’utilitza no d’una manera exclusiva sinó que el posa generosament a disposició de
tots. Malgrat tot, l’Església no pot renunciar a la funció pròpia de donar testimoni de la fe. Dit amb
altres paraules, l’objecte del patrimoni, com és la seva mateixa difusió, sempre tindrà el caràcter primitiu
o d’origen pel qual foren creats. I aquest caràcter és fonamentalment religiós. L’Església no pot
presentar objectes, encara que es trobin a les esglésies, d’un art neutre. Ni pot presentar un catàleg
neutre. En l’ús dels objectes i edicis d’art sagrat i en la seva difusió mai no es podrà renunciar a la
seva característica peculiar de “sagrat”. L’objecte sagrat procedeix de la fe i va encaminat a la fe. Davant
la urgència de la conservació i la penúria econòmica de l’Església en el nostre país, alguns bisbes
—molt pocs gràcies a Déu— han intentat desfer-se de la seva responsabilitat, lliurant els museus i els
arxius a l’Administració de l’Estat. D’aquesta manera renuncien lamentablement a un important instrument
pedagògic de la fe, i, el que és més greu, a uns deures ineludibles de custòdia i interpretació
de la història local de la comunitat creient.
No es pot admetre una absorció del patrimoni eclesial per part de l’Administració civil. L’Església
ha de dirigir els seus museus, ha de gestionar l’accés als mateixos, als seus arxius i a les biblioteques
eclesiàstiques. L’Estat, tanmateix, cal que col·labori activament amb l’Església en aquesta funció típicament
educadora i beneciosa per a tota la comunitat.
Els bisbes i el patrimoni cultural
Prèviament a la creació de la “comissió mixta” i de les seves freqüents reunions, l’episcopat espanyol
nomenà una comissió intraeclesial per a estudiar els temes més urgents i les possibles pautes de tracta-
18

19
ment de la problemàtica del patrimoni cultural. Fruit d’aquesta comissió foren unes conclusions que
s’aprovaren en la XXVIII Assemblea plenària de l’episcopat, del 24 al 29 de novembre de 1980. Cal
assenyalar els acords més importants que acceptaren tots els bisbes espanyols: 1/ Concentració —especialment
en casos de perill de robatori o abandonament— dels arxius parroquials a l’arxiu diocesà.
2/ Validesa del reglament dels arxius eclesiàstics espanyols. 3/ Col·laboració amb els arxius dels ordes,
congregacions i instituts religiosos. 4/ Creació d’un arxiu central de microlm. 5/ Facilitar la consulta
dels arxius generals eclesiàstics. 6/ Concentració al museu diocesà dels objectes artístics que no serveixin
al culte. 7/ Centralització de l’organisme diocesà adequat de tota la documentació referent a la
complimentació d’enquestes o inventaris en ordre al patrimoni artístic. 8/ Petició a la Santa Seu que
no doni permisos d’alienació dels béns d’interès cultural sense prèvia consulta a l’ordinari diocesà. 9/
Evitar la venda d’objectes d’art, tenint molt en compte l’actual sensibilitat de la nostra societat. 10/
Urgir la confecció d’inventaris del patrimoni cultural eclesiàstic 2 .
El marc jurídic d’actuació de la comissió mixta
En l’acord que abans hem exposat, hi havia una clara referència a la creació d’una comissió mixta per
aplicar l’acord concordatari. Aquesta fou creada per la Conferència episcopal i el Ministeri de cultura.
L’autor del present llibre n’era membre per part de l’Església. Però era necessari que es tractés de bell
antuvi el problema de la propietat del patrimoni cultural de l’Església. Per això es signà un document
de marc jurídic d’actuació mixta Església-Estat. Fou signat pel president de la conferència i pel
ministeri de cultura el 30 d’octubre del 1980 3 . En aquest document l’Estat reconeix la importància
2 Conclusions sobre el patrimoni cultural aprovades en l’Assemblea plenària del 24 al 29 de novembre de 1980: 1/ Que
es compleixi amb diligència l’acord de la XVIII Assemblea plenària (2-7 juliol 1973. Acta. Fol. 56-57) de “que els arxius
parroquials amb una antiguitat de més de cent anys es traslladin a l’arxiu general diocesà”. Aquest acord és el més urgent
en el cas dels fons documentals que es trobin en greu perill per abandonament, deteriorament o robatori. I es regirà per les
normes del reglament a què es fa referència en el número 2. 2/ Que els bisbes donin validesa en llurs diòcesis al “Reglament
dels arxius eclesiàstics espanyols”, presentat per la Junta Nacional del Tresor documental i bibliogràc de l’Església
espanyola i per l’Associació espanyola d’arxivers eclesiàstics a la Conferència episcopal espanyola aprovat per aquesta en la
XXIV Assemblea plenària (23-28 febrer 1976, Acta. Fol. 104-105). 3/ Col·laborar amb els arxius dels ordes, congregacions
i instituts espanyols, que es regeixen pels seus propis estatuts, en ordre a la coordinació de normes al servei de tota l’Església
espanyola. 4/ Iniciar un arxiu general de microlm de l’Església espanyola, i els corresponents arxius diocesans, per a
garantir la seguretat i conservació de la documentació (cfr. 1,5 del Reglament aprovat). 5/ Facilitar la consulta dels arxius
generals en ordre a la investigació i a la utilització documental (cfr. 2.3.3. i ss. del Reglament), acordant simultàniament
amb les autoritats civils competents les bases materials que facin possible aquest servei a la comunitat nacional. 6/ Recollir
els objectes artístics que no tinguin culte, traslladant-los al museu diocesà o dipòsits adequats, propietat de l’Església, per
evitar així qualsevol classe de deteriorament o robatori. 7/ Centralitzar en l’organisme diocesà corresponent tota la documentació
relacionada amb el compliment de les enquestes o inventaris, referents al patrimoni artístic, que són enviades en
gran nombre a les parròquies pels diversos organismes ocials o organismes de caràcter privat. 8/ Demanar a la Santa Seu
que no atorgui permisos d’alienació de béns amb interès cultural, sense prèvia consulta a l’ordinari diocesà. 9/ En tots els
casos, evitar qualsevol classe de venda d’objectes d’interès artístic, encara que siguin possibles segons la legislació canònica,
sense el previ judici del bisbe diocesà, el que caldrà que tingui en compte la sensibilitat actual de la nostra societat. 10/
Urgir la Comissió d’estudi que presenti el més aviat possible a l’aprovació de la Comissió permanent els formularis que
permetran la preparació de l’inventari de tot el patrimoni cultural eclesiàstic, en col·laboració amb les diòcesis.
3 Acord-document del marc jurídic d’actuació mixta entre Església-Estat: “1/ L’Església i l’Estat reiteren el seu interès
coincident en la defensa i conservació dels béns que formen part del patrimoni històrico-artísitc i documental d’Espanya
dels quals en són titulars per qualsevol dret o relació jurídica persones jurídiques eclesiàstiques, en el marc del que es disposa
en l’article 46 de la Constitució espanyola i en les normes legals que el desenvolupen. L’Estat, en reconèixer la importància
del patrimoni històrico-artístic i de les biblioteques i arxius eclesiàstics i la tasca cultural de l’Església en la creació,

del patrimoni cultural de l’Església i el reconeixement dels drets que tenen les persones jurídiques
competents sobre aquests béns. Es reconeix, doncs, que l’Església és la propietària del seu patrimoni
cultural. S’arma també que caldrà que l’Església i l’Estat col·laborin ecaçment, tècnicament i econòmicament.
S’estableixen així mateix les bases d’aquesta col·laboració, que són: ús preferencial del
culte; coordinació tècnica i econòmica de l’Estat.
Les conclusions dels delegats diocesans en l’Assemblea celebrada a Madrid
el dia 15 de gener de 1981
Quasi espontàniament es van reunir a Madrid la pràctica totalitat dels responsables diocesans del
patrimoni cultural de l’Església espanyola. N’hi hagué prou amb una invitació urgent dels secretariat
de Litúrgia i de la junta de l’associació d’arxivers, bibliotecaris i conservadors de museus. Aquesta
resposta unànime signica ns a quin punt va calar l’interès de les esmentades comissions mixta i
intraeclesial. Tothom desitjava que la reunió del 15 de gener fos ben fructífera i proposés unes pautes
d’actuació tant a l’episcopat com a tots els responsables del patrimoni cultural. Després d’un ampli
debat que durà tot el dia, s’arribà a unes conclusions ben concretes que foren presentades al president
de la Conferència episcopal espanyola. Unànimement, tots els arxivers, bibliotecaris i responsables del
patrimoni artístic es comprometeren en nom de tota l’Església espanyola, a facilitar l’accés a aquest
patrimoni i a gestionar-lo d’una manera competent. Per aconseguir-ho, es reclamà un centre de formació
superior d’arxivers, bibliotecaris i conservadors de museus, o, almenys, de moment, l’organització
d’uns cursets de formació accelerada. Ara bé, la primera petició que presentaren a la conferència
espanyola fou la creació d’una comissió episcopal del patrimoni cultural per coordinar especialment
els tres sectors fonamentals: arxius, biblioteques i patrimoni artístic 4 .
promoció i conservació d’aquest patrimoni, rearma el seu respecte als drets que tenen les persones jurídiques eclesiàstiques
sobre aquests béns, d’acord amb els títols corresponents. L’Església, per la seva part, reconeix la importància d’aquest
patrimoni, no sols per a la vida religiosa, sinó per a la història i la cultura espanyoles i la necessitat d’aconseguir una acció
conjunta amb l’Estat per al seu millor coneixement, conservació i protecció. 2/ L’Estat reconeix la funció primordial del
culte i la utilització per a nalitats religioses que tenen molts d’aquests béns i que ha de ser respectada. L’Església, sense
perjudici de la nalitat religiosa d’aquests béns, reitera la seva voluntat de continuar posant-los a l’abast i servei dels pobles
espanyols, i es compromet a una cooperació ecaç, de tenir-ne cura i d’utilitzar-los d’acord amb el seu valor artístic i històric.
L’Estat, en virtut d’aquest mateix interès i per compensar les limitacions que s’estableixen en les normes jurídiques
que explicita l’article 46 de la Constitució, es compromet a una cooperació ecaç, tècnica i econòmica per a la conservació
i enriquiment del patrimoni històrico-artístic i documental de caràcter eclesiàstic. Principis de cooperació: a) El respecte
de l’ús preferent dels esmentats béns en els actes litúrgics i religiosos i llur utilització pels seus legítims titulars, d’acord
amb la naturalesa i nalitat que tenen. b) La coordinació d’aquest ús per a l’estudi cientíc i artístic d’aquests béns i llur
conservació. c) La regulació de la visita, coneixement i contemplació d’aquests béns de la forma més àmplia possible, però
de manera que l’ús litúrgic, l’estudi cientíc i artístic d’aquests béns i llur conservació tingui caràcter prioritari respecte a
la visita pública dels mateixos...”.
4 Propostes dels assembleistes (15 gener 1981): bibliotecaris i delegats del patrimoni artístic: 1/ El patrimoni històricoartístic
de l’Església prové de la posada en comú dels béns per a la vida de l’Església; és una manifestació de la fe comuna i
celebració d’aquesta mateixa fe; i constitueix una expressió principalíssima de la nostra cultura. 2/ L’Església, com a poble
de Déu, és propietària del seu patrimoni i ostenta la titularitat jurídica en el seu més ampli sentit. 3/ El patrimoni de l’Església
té una nalitat pastoral, evangelitzadora, catequètica, litúrgica i d’identicació eclesial, oberta a tota la comunitat
dels homes. Des d’aquestes perspectives s’ha d’elaborar el concepte de la funció social del patrimoni de l’Església. 4/ La
20

21
El patrimoni cultural de l’Església, la Conferència Episcopal Tarraconense i la Generalitat
Segons l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, “la Generalitat de Catalunya adoptarà les mesures necessàries
per a l’execució dels tractats i convenis internacionals en allò que afecta a les matèries atribuïdes
a la seva competència, segons el present Estatut” (article 27, núm. 3). Segons el mateix Estatut,
són “competències exclusives: la cultura, el patrimoni històrico-artístic, monumental, arquitectònic,
arqueològic i cientíc... arxius, biblioteques, museus...”. L’article 9, apartats 4-6, arma textualment:
“La Generalitat de Catalunya té competència exclusiva sobre les matèries següents: cultura; patrimoni
històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i cientíc, sense prejudici d’allò que disposa
el número 28 de l’apartat 1 de l’article 149 de la Constitució; arxius, biblioteques, museus, hemeroteques
i altres centres de dipòsit cultural que no siguin de titularitat estatal”. L’article XV de l’acord
III sobre l’ensenyament i assumptes culturals (abans esmentat) signat per la Santa Seu i Espanya
arma que “l’Església concertarà amb l’Estat les bases per a fer efectiva... la col·laboració d’ambdues
parts amb la nalitat de preservar, donar a conèixer i catalogar el patrimoni cultural en possessió de
l’Església, de facilitar la seva contemplació i l’estudi, d’aconseguir la seva millor conservació i impedir
qualsevol classe de pèrdues...; per aquests efectes i qualsevol altres relacionats amb aquest patrimoni,
es crearà una comissió mixta...”. Es creaven, tot seguit, l’esmentada comissió mixta i també subco-
visita i la utilització dels serveis derivats d’aquest patrimoni, que estan oberts al culte i a la pietat, s’homologaran en el
seu ús cultural a les normes establertes en l’àmbit civil, en un règim de reciprocitat. 5/ És urgent potenciar els organismes
responsables del patrimoni eclesial, tant a nivell de Conferència epsicopal com de diòcesis, parròquies i, en general, d’institucions
i comunitats de l’Església. Per això es proposa la creació, en el si de la Conferència episcopal, d’una comissió o
junta episcopal del patrimoni cultural (artístic, documental i bibliogràc) de l’Església espanyola, amb experts i tècnics
en cadascuna de les seccions. 6/ A nivell diocesà s’ha de revaloritzar on existeixi o crear-la on no estigui constituïda, la
comissió diocesana del patrimoni artístic , documental i bibliogràc. 7/ S’ha de mantenir una convocatòria anual dels
responsables del patrimoni de totes les diòcesis, amb la nalitat de tractar assumptes especícs, i oferir l’assessorament
necessari a la Conferència epsicopal, sobretot en aquells punts que poden incidir en el desenvolupament dels acords amb
la potestat civil. 8/ Donat el fet que les circumstàncies especials i la naturalesa del patrimoni al servei del culte i de l’evangelització
exigeixen un procés de preparació, que ha d’arribar ns als nivells superiors de la formació universitària amb
titulació ocial en les especialitats pròpies del tema, es cona a la Conferència episcopal l’organització d’un centre formatiu
en matèries artístiques que estableixin els nivells oportuns de capacitació i formació. 9/ Per a omplir l’etapa necessària
ns a la formació del personal especialitzat de l’Església, s’ha d’estudiar la possibilitat d’aconseguir alguna homologació
de títols per a treballs, dedicació, etc. 10/ D’acord amb la Constitució “Sacrosanctum Concilium”, es constata la necessitat
de la formació històrico-artística del clergat, a nivell d’estudis en el seminari i facultats eclesiàstiques, per a comprendre
millor el primari evangelitzador del nostre compromís històrico-artístic-sacre. Per això s’han de potenciar les àrees de
litúrgia, música i art. 11/ S’ha de tenir cura de la formació permanent de tot el personal que en l’actualitat està implicat en
les tasques del patrimoni. 12/ Es reitera la necessitat que la comissió d’estudi de la Conferència episcopal presenti el més
aviat possible a l’aprovació de la comissió permanent els formularis que permetran la realització homologada de l’inventari
de tot el patrimoni cultural eclesiàstic. 13/ Organitzar en temps de vacances o d’altres apropiats, uns cursos monogràcs
de conservació de l’art, d’història de l’art, etc. per a sacerdots, religiosos i laics. Per això caldrà formar equips experts i
monitors. En la diòcesi es poden crear llocs (en els seminaris?) on els sacerdots, religiosos i laics, i joves sobretot, puguin
trobar el mitjà per a la pràctica de l’art en llurs temps lliures, i per a la contemplació, estudi i discussió de les diverses formes
de comunicació artística. 14/ Seria convenient potenciar o crear associacions de directors i responsables de museus diocesans.
També potenciar la creació d’art religiós-cristià o de valors humans mitjançant activitats, convocatòries, etc. 15/
Organitzar a nivell nacional, amb els mitjans tècnics actuals, els serveis de documentació i informació bibliogràca, amb
la nalitat d’oferir els mitjans cientícs que puguin afavorir la investigació religiosa. D’aquí la conveniència d’estimular la
capacitació i formació permanent de bibliotecaris eclesiàstics. 16/ Fer un esforç per a sensibilitzar les comunitats cristianes
sobre el signicat i valor del seu patrimoni comú (esglésies, museus, arxius, biblioteques, etc.) i sobre la seva funció eclesial
i social.

missions mixtes. Es va signar el “document marc jurídic d’actuació mixta Església-Estat”. Aquest
document fou signat —com hem indicat— per part de l’Estat pel ministre de cultura i per part de
l’Església pel president de la Conferència episcopal espanyola. En ell s’estableixen uns principis de
cooperació. La Conferència episcopal espanyola i el Ministeri de cultura es consideren, doncs, els
interlocutors vàlids. Evidentment l’Estat ha subrogat les seves competències a la Generalitat de Catalunya
i els altres governs de les autonomies. A Catalunya es van signar uns Reglaments que articulen
les relacions entre el govern de la Generalitat i les esglésies dels bisbats de Catalunya en una comissió
mixta, de la qual també en formàrem part, que té les següents pautes:
1.
2.
3.
La Conferència Episcopal Tarraconense i la Generalitat de Catalunya reiteren el seu interès
coincident en la defensa i conservació dels béns que formen part del patrimoni cultural a
Catalunya i que es troben en possessió de l’Església, en el marc de la Constitució Espanyola,
l’Estatut d’Autonomia i dels acords signats entre la Santa Seu i l’Estat Espanyol.
La Generalitat reconeix la propietat dels esmentats béns a favor de les persones jurídiques d’acord
amb els títols corresponents i reconeix la importància d’aquest patrimoni històrico-artístic, de
les biblioteques i arxius eclesiàstics, i la tasca cultural de l’Església en llur creació, promoció i
conservació, així com es compromet a una ecaç col·laboració tècnica econòmica.
L’Església, sense perjudici de la nalitat religiosa d’aquests béns, reitera la seva voluntat de
continuar posant-los a l’abast i al servei del poble català i es compromet a una cooperació
ecaç, de tenir-ne cura i d’utilitzar-los d’acord amb el seu valor artístic i històric. Així mateix,
reconeix a la Generalitat les competències en matèria cultural de l’Estatut d’Autonomia de
Catalunya i de la Constitució.
Tot seguit es creà la comissió de seguiment entre el govern de la Generalitat i la Conferència dels bisbes
catalans (o de la província eclesiàstica Tarraconense). Es signaren molts acords i convenis.
El darrer acord marc entre la Generalitat i cada un dels bisbes catalans (2006). El Pla Estratègic
Després d’haver-se constituit la “Comissió de coordinació Generalitat- Església a Catalunya” el 20 d’octubre
de 1981, i haver-se aprovat el Reglament de funcionament de la mateixa comissió (vegi’s Butlletí
del Bisbat de Barcelona any 1984, pàg. 328 i 329), seguiren molts convenis i acords que foren publicats
respectivament pels butlletins ocials dels bisbats i pel Diari Ocial de la Generalitat de Catalunya; tanmateix
el 17 de juliol del 2006 s’inicià una nova etapa; cada bisbat català i la Generalitat de Catalunya
signaren respectius convenis “marcs” per al manteniment i restauració del patrimoni cultural.
Posteriorment es signaren altres convenis concrets per a cada monument que calia restaurar. A Barcelona
els monuments escollits foren: la Catedral, Sant Andreu del Palomar, Santa Maria del Pi, Santa
Maria del Mar, Sant Pau del Camp, Mare de Déu del Carme i Santa Maria de Mataró.
Resumint l’acord del 17 de juliol del 2006 podem presentar els principis textuals de l’esmentat acord
“marc”: els bisbes corresponents i el conseller de cultura de la Generalitat manifesten:
22

23
« I.- El patrimoni Cultural és un dels testimonis fonamentals de la trajectòria històrica i d’identitat
de la nació catalana. Els bens que l’integren —mobles, immobles, immaterials i orals—, siguin de
titularitat pública o privada, constitueixen una herència insubstituïble, que cal gestionar responsablement
en beneci de la societat d’avui i que cal transmetre en les millors condicions possibles a les
generacions futures.
II.- L’Església catòlica es titular d’una part molt important del patrimoni cultural català el qual,
repartit per tot el país, forma part indissociable del paisatge de les comarques i ciutats de Catalunya,
està profundament arrelat en el sentiment identitari dels seus habitants i té nalitat
pròpia.
III.- La Generalitat de Catalunya, d‘acord amb l’article 9 de l’Estatut d’Autonomia i sens perjudici de
les competències que l’article 149.1.28 de la Constitució assigna a l’Estat i dels acords vigents entre
l’Església Catòlica i l’Estat o altres organismes internacionals, i d’acord amb la Llei 9/1993, del patrimoni
cultural català, té competència exclusiva en aquesta matèria.
L’esmentada Llei deneix els mecanismes de col·laboració per al seu desplegament i aplicació amb
l’Administració local de Catalunya, dins l’esfera de les seves competències; deneix i especica també
el règim aplicable genèricament als béns integrants del patrimoni cultural català, així com els drets i
deures dels seus titulars pel que fa especialment a la seva conservació, sense oblidar, però, també, la
seva difusió i projecció social.
IV.- La Llei 9/1993, del patrimoni cultural català, explicita, en el seu article 4, la necessària collaboració
de l’Església amb les diverses administracions publiques de Catalunya per la protecció, la
conservació i la difusió del patrimoni de la seva titularitat. Determina, també, que serà una Comissió
mixta entre la Generalitat de Catalunya i l’Església catòlica l’òrgan encarregat d’establir el marc de
col·laboració i coordinació entre les dues Institucions i fer-ne el seguiment.
V.- Per Resolució de 18 de febrer de 1992 (DOGC núm. 1568 de 13 de març de 1992) es va donar
publicitat al Reglament de funcionament de la Comissió de Coordinació Generalitat- Estat a Catalunya
per al Patrimoni Cultural, el qual es va modicar per Resolució de 4 d’octubre de 2000 (DOGC
3249 de 20.10.2000).
VI.- El Departament de Cultura de la Generalitat. per tal d’avançar en la resolució de la situació de-
citària del patrimoni cultural del País. ha denit per al període 2006-2010 un Pla estratègic per a la
restauració i la conservació del patrimoni català, que prioritza fonamentalment els criteris següents:
valor patrimonial, patologies estructurals i constructives de caràcter urgent, equilibri territorial, projecció
social de la intervenció i continuïtat en els processos.
VII.- Sense menystenir la resta de les àrees culturals denides en l’esmentat Reglament —arxius;
biblioteques; museus i bens Culturals mobles; difusió cultural— ni renunciant a desplegar altres
col·laboracions especíques en el seu respectiu àmbit, les parts entenen la necessitat d’imprimir un
especial impuls al desplegament de l’esmentat Pla Estratègic, concedint una particular príoritat a les
actuacions concertades en el domini del patrimoni arquitectònic en l’àmbit territorial de les distintes
diòcesis catalanes.

VIII.- Les parts manifesten igualment la seva voluntat d’establir una col·laboració efectiva per dur
a terme aquesta tasca, mitjançant un acord estratègic de llarga durada, coherent amb la política de
patrimoni denida pel Departament de Cultura i basat en un nançament sostenible que en permeti
la seva aplicació.
IX.- Les parts reconeixen la importància de l’esmentat acord, pel valor que suposa el fet d’assolir
aquest compromís de Cooperació en un tema de gran importància per al País i per les repercussions
socials del mateix.
X.- Amb la nalitat d’establir els termes d`aquesta col·laboració, i amb la conformitat expressa de la
Comissió de Coordinació Generalitat- Estat a Catalunya per al Patrimoni Cultural, les parts acorden
subscriure el present conveni de conformitat amb les següents:
Clàusules
Primera.- En els termes expressats en el preàmbul i en les clàusules d’aquest document, les parts acorden
respectar els criteris generals i els principis que han de regir en els programes d’actuació previstos
per al període 2006-2010 en el patrimoni arquitectònic de les diòcesis catalanes.
Segona.- Les parts acorden constituir una comissió Departament de Cultura-Arxidiòcesi de Barcelona
la qual, en el marc de la Comissió de Coordinació Generalitat-Església de Catalunya per al Patrimoni
Cultural, ha de validar bilateralment el programa d’actuació proposat per al període 2006-2010
en l’àmbit especíc de l’Arxidiòcesi de Barcelona i n’ha de fer el seguiment.
L’esmentada comissió estarà constituïda pel director general del Patrimoni Cultural i pel delegat
arxidiocesà per al Patrimoni Cultural. Amb l’objectiu d’assegurar la màxima capacitat operativa de
l’esmentada comissió, els seus membres podran delegar la seva assistència o ser assistits en les reunions
per qui estimin oportú. La comissió es reunirà amb caràcter ordinari una vegada per trimestre i, amb
caràcter extraordinari, quan ho sol·liciti una de les dues parts constituents.
L’esmentat programa d’actuació podrà ser objecte de modicació per part de la comissió que es crea
en aquest conveni, a proposta d’una de les parts. Tota modicació acordada haurà d’ajustar-se als
objectius generals de la llei del patrimoni cultural català i haurà de ser comunicada a la Comissió de
Coordinació Generalitat-Església de Catalunya per al Patrimoni Cultural.
Tercera.- Les parts acorden que l’execució de les actuacions establertes en el programa d’actuació per
al període 2006-2010 es nançaran de la manera següent:
1.
2.
El 50% del cost d’execució de l’actuació, per les aportacions que puguin lliurar l‘Administració General
de l’Estat i els seus organismes autònoms o l’Administració de la Generalitat. Per tal que hi pugui
haver una aportació de la Generalitat caldrà, en qualsevol cas, la signatura de convenis especícs en
els quals es determinaran quins imports concrets s’hi aporten i quins percentatges suposen respecte el
nançament de les actuacions corresponents. En aquests convenis, podran ser part les altres administracions
o ens públics o privats que també nancïin les actuacions.
El 50 % restant, per les aportacions que puguin lliurar el Bisbat de Barcelona, l’entitat eclesiàstica
corresponent (parròquia) i altres ens, tant públics (locals o provincials) com privats (patrocinadors
o espònsors) o altres tipus de subvencions que es puguin rebre. »
24

25
Actualment (any 2010) funcionen les actuacions a Barcelona en els esmentats monuments: Catedral,
Santa Maria del Mar, Sant Pau del Camp, Sant Pere de les Puel·les, Mare de Déu del Carme, Sants
Just i Pastor, Santa Maria de Mataró i Santa Anna de Barcelona.

27
III. Béns culturals de la diòcesi de Barcelona

29
Els béns artístics i els catàlegs, arxius, guies i inventaris
Com a base del nou concepte de “béns culturals” es troba el recolzament provinent del coneixement
exacte dels mateixos. D’aquí ve la necessitat de confeccionar inventaris, estudis, informes, guies, catàlegs...
Això ho va fer perfectament Mn. Manuel Trens (1916-1972), conservador del Museu Diocesà
de Barcelona. I gràcies a aquests estudis hem pogut fer efectiva la posterior posada a disposició a tota
la societat dels mateixos. El 1981 iniciàvem el Catàleg Monumental de l’Arquebisbat de Barcelona, i
avui ja n’hem publicat vuit volums. Tanmateix, aquests estudis no haguessin estat possibles sense el
treball previ que ens ha deixat Mn. Trens. Hom observa que en llegir l’esmentat catàleg, les constants
referències a les obres de Mn. Trens. El treball immens del que fou conservador del Museu Diocesà
és fonamental i del tot necessari. Com també ho és la guia que hem publicat de tots els arxius de
l’Església a Espanya, en la qual es pot trobar informació de 23.000 arxius eclesiàstics consultables a
través d’internet: Guía de los archivos de la Iglesia de Espanya. En aquesta guia hi ha també els llibres
de fàbrica.
La delegació diocesana del Patrimoni Cultural ha publicat vuit volums del Catàleg Monumental de
l’Arquebisbat de Barcelona. El primer és de l’any 1981 i cataloga tots els béns culturals de les parròquies
del Vallès Oriental de l’antic Arquebisbat de Barcelona, que actualment pertanyen al bisbat de
Terrassa.

Estudis sobre les institucions i els seus arxius
També és fonamental i bàsic l’estudi que es presenta en la col·lecció de Memoria Ecclesiae que fundarem
l’any 1988 i dirigirem en el primers volums —l’any 2009 ja n’hi havia 38— i que també es
poden consultar a través d’internet. Aquests volums els publica l’Associació d’Arxivers de l’Església a
Espanya, i durant setze anys he tingut l’honor de ser-ne el presiden, havent estat, però, abans el seu
secretari durant quatre anys.
Els temes de la col·lecció són, per volums:
I. Els arxius de l’Església. Present i futur (1988)
II. Les arrels visigòtiques de l’Església a Espanya al voltant del Concili III de Toledo (1989)
III. L’Església i la cultura en les edats mitjana i moderna (1990)
IV. La catedral i la diòcesi en els arxius de l’Església (1991)
V. Ordes religiosos i evangelització d’Amèrica i Filipines (1992)
VI. Ordes monàstics i arxius de l’Església (1993)
VII.
“
VIII. Parròquia i arxiprestat en els arxius de l’Església (1994)
IX.
“
X. Benecència i Hospitalitat en els arxius de l’Església (1995)
XI.
“
XII. Institucions d’ensenyament i els arxius de l’Església (1996)
XIII.
“
XIV. Visites pastorals en el ministeri del bisbe i arxius de l’Església (1997)
XV.
“
XVI. Art i arxius de l’Església (1998)
XVII.
“
XVIII. Peregrinació i santuaris en els arxius de l’Església (1999)
XIX.
“
XX. Religiositat popular i arxius de l’Església (2000)
XXI.
“
XXII. Exclaustració i desamortització (s. XIX) i arxius de l’Església (2001)
XXIII.
“
XXIV. Hagiograa i arxius de l’Església (2002)
XXV.
“
XXVI.
“
XXVII. Geograa eclesiàstica hispana i arxius de l’Església (2003)
XXVIII.
“
XXIX. Biograa eclesiàstica i arxius de l’Església (2004)
XXX.
“
XXXI. Música i arxius de l’Església (2005)
XXXII. Impremta i arxius de l’Església (2006)
XXXIII.
“
34

35
XXXIV.
XXXV.
XXXVI.
XXXVII.
XXXVIII.
Festes religioses i civils en els arxius de l’Església (2007)
“
Relíquies i reliquiaris en els arxius de l’Església (2008)
“
Evangelització i arxius de l’Església (2009)

37
“Tresor artístic”: el manuscrit de Mn. Manuel Trens
L’any 1984 publicàrem un opuscle de seixanta pàgines en el que la seva portada deia “Felip Capdevila:
bibliograa de Mn. Manuel Trens i Ribas, edició a cura de Mn. Josep M. Martí i Bonet. XI è Concurs
Sant Ramon de Penyafort, Primer premi del tema “Vilafranquí” donat pel molt il·lustre ajuntament
de Vilafranca del Penedès, any 1982”. A la introducció deia: “Recordo com si fos ara, les darreres
paraules que m’adreçà el Dr. Trens: “Quina llàstima no haver pogut treballar tots dos junts!”. Aquest
sincer lament ha estat per a mi un títol de glòria i un amarg record ensems: car el fat no té entranyes;
la mort ens separa i ens llença a un destí ineludible. Llàstima!”. Tanmateix els estudis, especialment
els catàlegs del Dr. Trens, l’han fet reviure entre nosaltres, i l’experiència que evoquem en el present
llibre seria inexistent si no ens recolzéssim, com a suport i fonament, en els estudis del Dr. Trens
“El Dr. Trens —dèiem en el pròleg de la seva biograa— era admirable en tot: com a persona, en el
seu sacerdoci, en el seu temperament, en la seva erudició, en el seu art, i àdhuc en el seu vestit i bastons
de plata i marl dels darrers anys de la seva vida. Ens és un sublim exemple. Cal recordar-lo. En les
nostres mans perviu la seva gran personalitat en els seus llibres, dibuixos, escrits inèdits, i especialment
els catàlegs. Tot el seu llegat documental i bibliogràc es custodia a la nostra Biblioteca i Arxiu
diocesans. És un autèntic joiell que volem difondre tal com es mereix. Bona mostra d’aquest desig és
el present estudi” i els posteriors que hem editat.
Entre els innombrables llibres i manuscrits que l’estimat Dr. Trens em va lliurar per a l’Arxiu Diocesà
i per a la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona, consta també el manuscrit que és
objecte de transcripció íntegra en l’apèndix del present llibre El
tresor Artístic de la Diòcesi de Barcelona. És un manuscrit que
destacava entre tots els altres per la seva singularitat. Tanmateix,
la producció literària del Dr. Trens és gegantina: quasi
700 títols de llibres i articles de revistes que vam elencar en
l’esmentat estudi bibliogràc. Tots ells en són una bona prova
que ens trobem davant un amant de la cultura extraordinari. Si
aquesta sensació de trobar-nos davant un home extraordinari
ens la dóna el nombre d’obres de les quals ell n’és autor, una
nova sensació d’admiració percebem en veure la diversitat de
temes que, amb un meravellós aprofundiment, són tractats per
tan insigne vilafranquí. Bé es podria, però, agrupar la temàtica
—i així, amb el Sr. Capdevila, ho férem en l’esmentada publicació—
en sengles dotze grans capítols: 1/ Litúrgia (rúbriques);
2/ Art (art sagrat); 3/ Arqueologia (museologia); 4/ Hagiograa
(iconograa); 5/ Bíblia (història sagrada); 6/ Pietat (catequesi);
7/ Teatre religiós; 8/ Crítica literària; 9/ Notes biogràques i
necrològiques; 10/ Motius locals vilafranquins; 11/ Cròniques
Mn. Manuel Trens
i reportatges; 12/ Composicions commemoratives.
El manuscrit objecte d’estudi en el present llibre és una autèntica joia, i àdhuc una eina necessària
i indispensable per a qui vulgui fer estudis sobre la història de les parròquies de l’antic bisbat de

Barcelona. Molts investigadors que freqüenten l’Arxiu Diocesà, el primer instrument arxivístic que
demanen és precisament aquest llibre. Transcrivint-lo, editant-lo i posant-lo a la web, creiem que fem
una singular aportació a la investigació de les parròquies.
El manuscrit mesura 35 x 20 cm i té 403 folis. Forma part de la sèrie Visites pastorals. En el primer foli
hi ha el següent epígraf: “Inventari del tresor de les parròquies fet durant la visita pastoral del bisbe
l’Excm. Sr. Dr. Josep Miralles, any 1926” (fou recapitulat l’any 1929). Signat per “Manuel Trens, prevere,
conservador del Museu Diocesà de Barcelona”. Els objectes artístics i litúrgics es troben agrupats
per parròquies i alhora ordenats segons els dotze arxiprestats, i un títol que diu “Convents de Barcelona”.
Hom observa que en algunes parròquies no hi ha inventari, possiblement perquè Mn. Trens
aportaria uns estudis més explícits com són les parròquies de Vilafranca i alguns retaules de Sant Pere
de TerrassaLa transcripció del mateix l’oferim a l’Apèndix. A continuació presentem l’índex.
ARXIPRESTAT MAJOR- Barcelona.. .. .. .. .. .. .2
Santa Maria del Mar . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .2
Santa Maria del Pi.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .9
Sant Just i Pastor . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..10
Capella de Sant Cristòfor .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..11
Sant Pere de les Puel·les .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..12
Nostra Senyora del Rosari.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..13
Sant Jaume . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..14
Sant Miquel Arcàngel i Nª Sª de la Mercè . .. .. ..16
Sant Cugat . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..18
Capella de Marcús . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..19
Nostra Senyora de Betlem.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..20
Santa Anna .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..22
Sant Agustí .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..25
Nostra Senyora del Carme .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..26
Sant Francesc de Paula . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..27
Sant Pau del Camp .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..29
Sant Josep (Santa Mònica) . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..30
Puríssima Concepció .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..31
Santa Madrona .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..32
Nostra Senyora de Lourdes .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..33
Nostra Senyora dels Àngels .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 34
Sant Miquel del Port . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..35
Sant Àngel Custodi .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..36
Nostra Senyora del Port .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..37
Sant Josep Oriol.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..38
Nostra Senyora del Pilar.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..39
Nostra Senyora del Remei.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 40
Santa Maria de Jesús- Gràcia .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..41
Sant Josep de Gràcia . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 42
Sant Jordi de Vallcarca . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..43
Sant Joan de Gràcia .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 44
Santa Teresa de l’Infant Jesús .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..45
Horta .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 46
Sant Genís dels Agudells . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..47
Santa Teresa de Jesús . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..48
Sant Andreu del Palomar .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..49
Santa Engràcia . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..50
Sant Pacià .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..51
Santa Maria del Poblenou .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..52
Pekín . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..53
Sant Francesc d’Assis . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..54
Sagrat Cor de Jesús .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..55
Sant Martí dels Provençals . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..56
Sagrada Família .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..59
Nostra Senyora de Montserrat- Guinardó .. .. .. . 60
Nostra Senyora de la Bonanova .. .. .. .. .. .. .. .. ..61
Sants . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..62
Sant Ramon de Collblanc .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..63
Santa Eulàlia de Vilapiscina.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 64
Sant Antoni de Pàdua .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..65
Sant Vicenç de Sarrià .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 66
Santa Creu d’Olorde . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..67
Vallvidrera . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..68
Santa Maria de Badalona .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..69
Sant Crist del Canyet- Badalona . .. .. .. .. .. .. .. ..70
Sant Josep de Badalona .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..72
Montcada .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..73
Sant Pere de Reixach . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..74
Sant Adrià de Besòs .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..75
Santa Coloma de Gramanet.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..76
CONVENTS DE BARCELONA . .. .. .. .. .. .. . 77
Religioses Filipenses- Sarrià .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..78
38

39
Nostra Senyora dels Àngels- Dominiques .. .. .. ..79
Nostra Senyora de Jerusalem . .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 80
Convent de Santa Isabel.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..81
Convent de les Saleses.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..82
Convent de Sant Pere de les Puel·les.. .. .. .. .. .. ..83
Santa Maria de Pedralbes .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 84
Beates de Sant Agustí- carrer Hospital . .. .. .. .. ..85
Monestir de Santa Clara . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..86
Mínimes d’Horta .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..87
Valldonzella .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..88
ARXIPRESTAT DE GRANOLLERS .. .. .. .. ..89
Granollers .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 90
Alcoll .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..92
Alfou . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..93
Ametlla .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..94
Bigues .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..95
Caldes de Montbui .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..96
Santuari del Remei- Caldes .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..97
Cànoves .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..98
Santuari de Bellulla- Canovelles.. .. .. .. .. .. .. .. ..99
Canovelles.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 100
Cardedeu .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 103
Corró d’Amunt .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 104
Corró d’Avall .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 106
Figaró .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 107
Gallecs . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 108
La Garriga.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 109
La Doma . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 110
La Roca .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 111
Llerona . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 112
Llinars.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 113
Lliçà d’Amunt.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 114
Lliçà d’Avall .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 115
Malanyanes .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 116
Marata . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 119
Martorelles . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 120
Mollet .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 122
Montmany . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 123
Montmajor- Sant Sebastià.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 124
Montmeló.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 125
Montornès- Sant Sadurní .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 126
Palaudàries . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 127
Palou . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 128
Parets .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 129
Riells del Fay . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 130
Samalús .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 131
Sant Antoni de Vilamajor .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 132
Sant Faust de Campsentelles . .. .. .. .. .. .. .. .. .. 133
Sant Feliu de Codines .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 134
Sant Pere de Vilamajor . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 135
Santa Eulàlia de Ronçana .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 138
Vallromanes .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 139
Vilanova de la Roca .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 141
ARXIPRESTAT
DE SANT FELIU DE LLOBREGAT . .. .. .. .. 143
Sant Feliu de Llobregat .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 144
Begues.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 145
Castelldefels.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 146
Cervelló .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 147
Colònia Güell .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 149
Cornellà.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 150
Esplugues de Llobregat .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 151
Gavà- Sant Pere .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 152
L’Hospitalet de Llobregat .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 153
Santa Eulàlia de Provençana . .. .. .. .. .. .. .. .. .. 154
Molins de Rei .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 155
Papiol .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 157
El Prat de Llobregat .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 158
Sant Boi de Llobregat .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 159
Sant Bertomeu de la Quadra . .. .. .. .. .. .. .. .. .. 160
Sant Climent del Llobregat .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 163
Sant Joan Despí .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 165
Sant Just Desvern .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 166
Sant Vicenç del Horts .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 167
Santa Coloma de Cervelló.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 169
Santa Maria de la Palma de Cervelló . .. .. .. .. .. 170
Torrelles de Llobregat .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 171
Vallirana . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 172
Viladecans.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 173
ARXIPRESTAT DE MARTORELL.. .. .. .. .. 175
Martorell . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 176
Abrera .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 177
Beguda Allata- Sant Llorenç d’Hortons .. .. .. .. 178
Bruc .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 179
Can Bros . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 180
Castellbisbal.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 181
Castellví de Rosanes.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 182
Collbató.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 183
Colònia Sedó .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 184
Corbera .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 185
Esparraguera . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 187
Gelida .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 189
La Guàrdia . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 190
Masquefa .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 192
Monistrol d’Anoia.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 193
Pallejà .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 194
Sant Andreu de la Barca.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 195

Sant Antoni Abat- Corbera .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 196
Sant Esteve Sesrovires .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 197
Sant Llorenç d’Hortons .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 198
Sant Sadurní d’Anoia .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 199
ARXIPRESTAT DE MATARÓ .. .. .. .. .. .. .. 201
Mataró . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 202
Alella . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 205
Alfar.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 207
Argentona .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 208
Cabrera de Mar .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 209
Cabrils . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 210
Caldes d’Estrac .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 211
Canyamàs .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 212
Dosrius .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 213
Masnou .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 214
Montgat.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 215
Orrius .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 216
Premià de Dalt . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 218
Premià de Mar . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 219
Sant Andreu de Llavaneres . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 220
Sant Vicenç de Llavaneres.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 222
Teià .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 224
Tiana .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 225
Vilassar de Dalt .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 227
Vilassar de Mar .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 230
ARXIPRESTAT DE PIERA .. .. .. .. .. .. .. .. .. 231
La Llacuna . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 232
Mayer .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 233
Miralles .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 235
Orpí.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 236
Santa Càndida- Orpí. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 238
Pobla de Claramunt .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 239
Pierola i Hostalets .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 240
Sant Joan Zamora- Mediona . .. .. .. .. .. .. .. .. .. 241
Sant Pere- Mediona .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 242
Sant Pere de Riudevitlles . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 243
Santa Maria de Mediona . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 244
Torre de Claramunt .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 246
Vallbona.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 247
Vilanova del Camí . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 248
ARXIPRESTAT DE SABADELL . .. .. .. .. .. .. 249
Sabadell .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 250
Barberà .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 255
Polinyà . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 257
Ripollet .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 258
Sant Julià d’Altura.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 259
Sant Quirze de Terrassa .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 260
Santa Perpètua de Mogoda .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 262
Santiga . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 263
Cerdanyola . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 264
ARXIPRESTAT DE SANT CELONI .. .. .. .. 265
Sant Celoni .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 266
Campins . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 267
Collsabadell .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 268
Costa del Montseny .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 269
Fogars .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 270
Gualba . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 271
La Batlloria .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 272
Montnegre . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 273
Montseny .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 275
Moscaroles . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 276
Olzinelles .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 277
Riells de Montseny. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 279
Sanata .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 279
Sant Esteve de Palautordera .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 280
Santa Maria de Palautordera . .. .. .. .. .. .. .. .. .. 281
Santa Susanna.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 283
Vallgorguina . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 284
Vilardell.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 285
Villalba Sasserra.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 286
ARXIPRESTAT DE TERRASSA . .. .. .. .. .. .. 287
Terrassa .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 288
Gallifa.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 290
Marganell .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 291
Matadepera .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 292
Monistrol de Montserrat . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 293
Olesa de Montserrat.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 295
Palau Solità .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 297
Plegamans.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 298
Rubí.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 299
Sant Cugat del Vallès .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 300
Sant Esteve de Castellar .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 301
Sant Feliu del Racó .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 302
Sant Llorenç Savall . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 303
Sentmenat.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 304
Sorbet- Viladecavalls . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 306
Ullastrell . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 307
Valldoreix .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 308
Villalba del Llobregat .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 309
ARXIPRESTAT DEL VENDRELL .. .. .. .. .. 310
Vendrell .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 311
Albà .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 312
Albinyana .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 313
Arbós .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 314
40

41
Banyeres.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 315
Bellveí .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 317
Bonastre.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 318
Calafell .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 319
Celma .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 320
Gornal . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 321
Juncosa .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 322
La Bisbal del Penedès .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 323
Les Pesses .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 324
Llorenç del Penedès .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 325
Marmellà .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 326
Masarbonés .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 327
Masllorenç . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 328
Montferri .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 329
Montmell .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 330
Rodonyà.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 332
Salomó . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 333
Sant Jaume dels Domenys.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 334
Sant Vicenç de Calders .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 335
Santa Oliva .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 336
Vilarrodona .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 337
ARXIPRESTAT
DE VILAFRANCA DEL PENEDÉS . .. .. .. .. 339
Santa Maria de Vilafranca.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 340
Santíssima Trinitat de Vilafranca .. .. .. .. .. .. .. 341
Vilafranca del Penedès . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 342
Sant Francesc de Vilafranca .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 343
Almunia.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 344
Avinyonet .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 345
Castellví de la Marca . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 347
Foix .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 348
Fontrubí.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 350
Gunyoles . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 351
La Granada .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 352
Lavern.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 355
Lavid . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 356
Les Cabanyes .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 357
Moja . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 358
Monjos- Església vella .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 359
Olesa de Bonesvalls .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 360
Pacs .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 362
Pla del Penedès . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 364
Pontons .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 366
Puigdalba .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 367
Sant Cugat Sesgarrigues.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 368
Sant Esteve d’Ordal .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 369
Sant Marçal de Castellet . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 370
Sant Martí Sarroca . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 371
Sant Pau d’Ordal .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 372
Sant Pere Molanta.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 373
Santa Maria de Bellver . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 374
Subirats .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 375
Torrelavid .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 376
Torrelles de Foix.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 377
Valformosa de Viloví . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 378
ARXIPRESTAT
DE VILANOVA I LA GELTRÚ .. .. .. .. .. .. .. 379
Sant Antoni Abat- Vilanova .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 380
Santa Maria de la Geltrú . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 381
Puríssima- Vilanova .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 382
Candàsens.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 383
Canyelles . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 384
Castellet.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 385
Cubelles .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 387
Cunit .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 389
Olèrdola.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 390
Olivella .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 391
Jafra .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 393
Sant Pere de Ribes.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 394
Sitges . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 396
Vallcarca . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 398
Gunyoles? Vendrell? Arbós? .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 400
Vallcàrcara . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 403

43
IV. Difusió dels béns culturals
des del Museu Diocesà de Barcelona

45
El Museu Diocesà de la Pia Almoina de Barcelona
En tots els àmbits històrico-artístics, la Delegació Diocesana del Patrimoni Cultural de l’arquebisbat
ha procurat posar en pràctica les exigències procedents de l’acceptació del nou concepte de “bé cultural”,
i especialment volem remarcar les gairebé dues-centes exposicions que el Museu Diocesà de
Barcelona —a l’edici de la Pia Almoina— ha ofert a l’Església i a la societat. Aquest Museu, ubicat al
costat de la catedral de Barcelona, té ja quasi una secular història, car fou fundat en la segona dècada
del segle XX en un principi al Seminari Conciliar de Barcelona i després —com veurem— a l’edici
de la Pia Almoina, al costat de la Catedral.
Amb els antecedents de la inauguració dels museus diocesans de Vic (1891), Lleida (1893), Solsona
(1896) i la celebració del Primer Congrés d’Art Cristià de Catalunya (1913), l’any 1915 fou iniciat el
projecte del Museu Diocesà de Barcelona, al qual mostraren sempre el seu suport els bisbes Laguarda
i Reig i en fou l’ànima Mn. Manuel Trens. Aquest darrer cursà aquell any una circular on demanava
a tots els rectors de la Diòcesi de Barcelona que enviessin les obres d’art que convenientment poguessin.
En menys d’un any es reuniren més de sis-centes obres que havien quedat fora de culte, i el 22
d’octubre de 1916 s’inaugurà el Museu Arqueològic Diocesà de Barcelona, que s’ubicà a la planta baixa
del Seminari Conciliar, i en fou primer director el Dr. Manuel Trens.
Durant la Guerra Civil de 1936-1939, en ésser saquejat i incendiat l’edici del Seminari, es causà la
pèrdua d’un bon nombre d’objectes d’art. Entre aquestes obres perdudes es trobava un retaule dedicat
a Sant Silvestre, procedent de Sant Sebastià de Montmajor. D’altres obres van anar a parar a mans de
particulars o museus, alguns dels quals les retornaren en nalitzar la guerra. Finalment, els objectes
salvats van ser sucients per permetre la reobertura del Museu, en la mateixa seu que ocupava abans
de la guerra, acte que fou presidit el 30 de maig de 1960 pel bisbe Gregori Modrego. El Dr. Trens en
fou el director ns la seva mort. Seria substituït pel Dr. Francesc Camprubí com a viceconservador.
A partir de l’any 1982 la direcció del museu Diocesà la va assumir el Dr. Josep M. Martí Bonet, el
qual va fer efectiva la ubicació del Museu en la seva seu actual, l’edici de la Pia Almoina, tot seguint
una vella aspiració del Dr. Trens, que mai no va veure realitzada. Fou ajudat sempre pels conservadors
del Museu, els llicenciats Sr. Pere Jordi Figuerola i Sra. Blanca Montobbio. L’edici esmentat té el
seu origen en una institució caritativa fundada pels canonges de Barcelona, el 1009, per tal de tenir
cura dels pobres i pelegrins. Inicialment i ns al segle XII, s’emplaçà al lloc on actualment es troba la
capella de Santa Llúcia, a tocar de la Catedral, i a partir d’aquell moment es traslladà al lloc que ocupa
ns a l’actualitat: un conjunt d’edicis que es recolzen sobre la muralla romana i que havien estat casa
de la Canongia des del segle X ns el XIV (1369), quan passaren a la ubicació actual. Aleshores la
muralla romana fou enderrocada parcialment i es bastiren les construccions que es preserven avui dia.
Aquesta consta de dos cossos: un de gòtic, amb façana lateral a la baixada de la Canongia i entrada
en el Pla de la Seu, aixecat vers el 1435, i un altre renaixentista, longitudinal a l’anterior i afegit vers
el 1546. Encara ara s’hi aprecien restes de les construccions precedents, com ara una torre i fragments
de la muralla del segle IV, o un capitell preromànic.

Obres d’art al Museu Diocesà de Barcelona
El fons del Museu Diocesà de Barcelona es composa d’obres antigues de molt diverses cronologies i
estils artístics. Pel que fa a la procedència de les obres d’art, aquesta és, majoritàriament, de l’àmbit
del Bisbat de Barcelona, bé que és possible trobar-ne d’altres indrets. Les èpoques tardoromana i
preromànica es veuen representades per diverses obres, algunes procedents d’excavació arqueològica,
com el retrat d’un jove romà, trobat al subsòl del Palau Episcopal.
L’època romànica, coincident amb la gran expansió territorial de l’Església Catalana, es troba molt
ben representada al Museu, amb obres de gran importància, com les pintures al fresc de Sant Salvador
de Polinyà, la talla del Crist en Majestat o diverses talles de la Mare de Déu, com la de Toudell,
del segle XIII, a través de les quals es pot seguir l’evolució iconogràca d’aquest tema tan popular a
Catalunya. Del mateix segle conservem una col·lecció de bigues policromades amb motius heràldics i
inscripcions cúques que decoren el sostre d’una de les sales del Museu. D’aquesta època són diverses
obres provinents del monestir de Sant Cugat, com el bàcul de l’abat Clasquerí, una lipsanoteca, i
l’alba i capa de l’abat Biure, assassinat el 1350, anterior a aquesta data, venerats com a relíquia. Una
important obra d’orfebreria romànica és la Creu Processional de Riells del Fai. Evolucionant cap al
gòtic, és de considerar el frontal d’altar de Santa Perpètua de Mogoda.
L’art gòtic es troba, també, molt ben representat al Museu en totes les variants artístiques; en pintura, les
obres italianitzants dels Bassa, (taula de Sant Jaume, procedent del monestir de Jonqueres), de Ramon
de Destorrent (taula de Sant Vicenç, procedent de Sant Celoni, Vallès Oriental), de Jaume Serra (retaule
de Sant Joan Baptista, de l’església de Tobed, a Saragossa), del mestre de Rubió (retaule de Santa Oliva,
Sant Benet i la Mare de Déu amb el Nen, procedent de Santa Oliva del Penedès) o Bernat Martorell
(retaule de Sant Joan Baptista, de Cabrera de Mar i la taula de Sant Jordi, procedent de Sant Esteve de
Palautordera), es complementen amb les de liació amenca, representades per Jaume Huguet (Mare de
Déu de l’Anunciació, de Sant Feliu d’Alella), els Vergós (retaule de Santa Justa i Santa Runa, de Lliçà
d’Amunt, retaule de Sant Pere, de Sant Pere de Reixac), o Pere Garcia de Benavarri (retaule de Sant
Quirze i Santa Julita, de l’església de Sant Quirze del Vallès). També són de destacar en aquest període
diverses obres d’orfebreria, com l’arqueta reliquiari de Sant Cugat, de principi del segle XIV, procedent
de Sant Cugat del Rec de Barcelona, així com diverses creus processionals. Altres obres d’interès pertanyents
a aquest estil són el sepulcre de fusta policromada de Santa Maria de Cervelló, procedent de
l’església de la Mercè de Barcelona, o una completa col·lecció escultòrica de marededéus en alabastre i
fusta i fragments de la rosassa de Sant Cugat de principis del segle XIV.
El renaixement es veu representat també al Museu Diocesà de Barcelona, malgrat la continuïtat de
la tradició medieval a Catalunya i la limitada manifestació d’aquest estil. Tot i això, el Concili de
Trento i la creació de la Companyia de Jesús promocionaren la construcció i reforma de noves esglésies
i convents, que reberen la inuència d’aquest estil artístic. Les pintures del navarrès Joan Gascó
procedents de l’església de Sant Pere de Vilamajor (retaule de Sant Marçal i Sant Sebastià), són un
dels més importants exemples de la pintura en l’etapa de transició del gòtic al renaixement. Altres
obres, de Francesc Ribes (Sant Cristòfol, procedent del convent de Montsió), Jaume Forner (retaule
de Santa Agnès, de Santa Agnès de Malanyanes), o, sobretot, de Pere Nunyes i Enric Fernandes, que
col·laboraren en la realització del retaule de Sant Sever per a l’hospital de clergues de Sant Sever de
46

47
Barcelona, entre 1541 i 1542 i que representa la curació miraculosa del rei Martí l’Humà, (gràcies
a la intercessió del sant), suposen alguns dels millors exemplars del fons museístic. De la magníca
col·lecció d’orfebreria renaixentista amb creus processionals obrades a diferents indrets de Catalunya,
copons i altres objectes, en destaca l’excepcional custòdia de Santa Maria del Pi, de Barcelona, obra
de l’argenter Llàtzer de la Castanya.
El barroc és representat bàsicament a través de l’obra pictòrica d’artistes com Antoni Viladomat
(Sant Sopar, Sant Antoni de Pàdua, procedents dels Convent de Sant Agustí de Barcelona) o d’altres
anònims. L’estatuària barroca que es conserva al Museu és bàsicament procedent de conjunts de retaules
desapareguts. Destaquen una talla de Sant Jaume Pelegrí, dues representant a Santa Madrona,
l’escultura central del retaule de Sant Eloi de l’església de la Mercè i la imatge orant de Sant Marià,
obra de Ramon Amadeu, del 1806, procedent del convent dels Carmelites Descalços de la Rambla.
La col·lecció es completa amb obres d’orfebreria, indumentària, mobiliari i plafons de ceràmica.
Els nombrosos corrents artístics dels segles XIX i XX, romanticisme, realisme, modernisme i noucentisme,
troben en el Museu Diocesà representació a través de les obres de Joaquim de Cabanyes, Martí
Alsina, Josep Armet, Modest Urgell, Joaquim Vayreda, Francesc Masriera, Joan Roig Soler, Mas i
Fontdevila, Alexandre de Riquer (Puríssima), Francesc Gimeno, Joaquim Mir, Isidre Nonell, Nicolau
Raurich, Jaime Azcona, Nolasc Valls... Gran part dels escultors que són representats al Museu estan
relacionats amb el centre de la Llotja (Escola de Belles Arts de Barcelona). En destaquen les obres del
pessebrista Talarn (altar de la Mare de Déu amb l’Infant), les escultures en terracota d’Agapit Vallmitjana
(àngel del Judici, Immaculada, Sant Antoni de Pàdua), les obres de Pau Gargallo (màscara funerària
de Venanci Vallmitjana), i de Josep Llimona (Sant Josep amb l’Infant), el noucentista Rafael Solanic.
El Museu custòdia també dibuixos de Josep Obiols. Les inuències dels diferents estils es troben també
en l’orfebreria, com es pot veure en la col·lecció de custòdies del període, entre les quals cal anomenar la
procedent de l’església de Santa Juliana i Santa Semproniana de Barcelona, obra de Ramon Sunyer. Es
conserva al Museu el calze del bisbe Torres i Bages, de l’orfebre Josep Ignasi Ginabreda.
Exposicions realitzades (ordre cronològic-ns l’any 2007)
El fons museístic, que actualment compta amb més de tres mil obres catalogades, s’ha vist augmentat
en els darrers anys per diverses donacions de particulars, algunes de les quals han estat prou importants
per a ser objecte d’exposició monogràca al Museu Diocesà, com ara la de pintura catalana del
segle XIX procedents de la donació de Francesc d’A. Ros (Selecta IV, 1994). Ha ingressat també al
Museu el llegat del bisbe Català i Albosa, cedida per la família Espriu. Anteriorment el secretariat
diocesà de promoció i custòdia d’art sagrat (SICPAS) organitzà l’exposició esaurus en els locals de
“La Caixa”. D’altres importants exposicions a l’edici de la Pia Almoina —sempre amb la direcció
de l’equip de gestió format pel director i els dos conservadors— han estat les dedicades a obres del
propi Museu o altres temes diversos, sovint en col·laboració amb d’altres institucions, eclesiàstiques o
civils: Millenum (1989), Tirant lo Blanc (Generalitat de Catalunya, 1991), Splendor II Vallès (1991),
Selecta I del Museu Diocesà (1991), Art Contemporani a la rectoria de Sant Pere de Vilamajor (1992),

Selecta II (1992), Catalunya Medieval (Museu Diocesà i Generalitat de Catalunya, 1992), Selecta
III (1992), Selecta IV (en homenatge al Dr. Pere Tarrés, 1993), Pere Coll (1993), Centre Artístic de
Sant Lluc (1993), Selecta V, en homenatge a Mn. Ros Pintura Inèdita Catalana de nals dels segle
XIX i principis del XX (1994), Selecta VI. Arquitectura rural de ná serre de Mantiqueira (Consulat
General del Brasil, 1994), Subirachs, façana de la Passió (1995), Àfrica, Màscares i Escultures
(1995), Art Design (1995), Festival de Cultura Nòrdica (Generalitat de Catalunya, 1995), L’estel
d’Orient i Pintures Restaurades de Joan Llimona (1995), Aurèlia Muñoz i Isabel Pons (Generalitat
de Catalunya, 1995), Xam (Generalitat de Catalunya i Consell de Cultura del Govern Balear, 1995),
Angeli (organitzada per l’Institut Italià de Cultura, 1996), Actes Commeratius del XVI Centenari
de la Mort del Bisbe Sant Pacià (1996), Sacras Moles (organitzada per la Junta de Castilla León i el
Congrés Internacional d’Arquitectes, 1996), Aurelio Calderon (1996), Joan Vila Grau (Generalitat de
Catalunya, 1996), Abraham Zabludovsky (organitzada per l’arquitecte Josep M. Botey, 1996), SOS
Racisme (organitzat per aquesta entitat el 1996), Selecta VII (1996), Catalunya Restaura (Generalitat
de Catalunya, 1997), Hiroshima: missatge de pau (Fundació pels drets col·lectius dels pobles i Museu
d’Hiroshima del Japó-Departament de la Presidència de la Generalitat, 1997), Septem Gaudia (passat
i present de la tradició dels goigs) (Amics dels Goigs de Barcelona-Museu Diocesà, 1997), 125è
aniversari de la parròquia de la Concepció (Parròquia de la Concepció, 1997), Exposició de pessebres
(Associació de Pessebristes de Barcelona, 1997), No els deixeu sols (Amics de la Gent Gran, 1998);
Concurs d’idees de la construcció de la nova façana de la parròquia de Maria Mitjancera de totes
les gràcies (Arquebisbat de Barcelona, 1998), Exposició de fotograes sobre la Catedral (Agrupació
fotogràca de Catalunya amb motiu dels 700 anys de la primera pedra gòtica de la Catedral, 1998),
Carlo Mattioli (Institut d’Estudis Mediterranis, 1998), Madola (1998), Romà Vallès (Generalitat de
Catalunya, 1998), Josep Boll, pare (Associació de Pessebristes de Barcelona, 1998), Exposició de documents
i fotograes de l’associació Orientació Catòlica Professional del Dependent (OCPD, 1999),
Arimany (1999), Jacint Salvadó (Generalitat de Catalunya, 1999), Amhed Moustafa (Institut Català
de la Mediterrània, 1999), Expo Mont-Real (Generalitat de Catalunya, 1999), Arquitectos Mejicanos
(Ministerio de Fomento, Embajada de Méjico y Consulado en Barcelona, 1999), Muixart (1999),
Mariano Rubio (Generalitat de Catalunya, 1999), Antoni Miró (Generalitat de Catalunya, 1999),
Joan Mestres i Joan M. Rius (Associació de Pessebristes de Barcelona, 1999-2000), Exposició d’il·luminacions
de Josep Batlle i Costa (1999-2000) Weissenhofsietlung Experimental Housing built for
the Deutscher Werkbund, Stuttgart 1927 (Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, 1999-2000), Antològica
Josep M. Forcada(2000), Pulchrum Decor, Manuel Tena, orfebreria 1950-2000 (2000), Santa
Apol·lònia a Catalunya, exposició iconogràca (Col·legi d’Odontòlegs de Catalunya, 2000), Jaume
Mercadé (Fundació Banc Sabadell, 2001), Jacqueline C. Van Kempen (2001), Medalles papals (Institut
de cultura italià, 2001), Joan Vernis. La mirada dels sentits (2001), Joan Torras Viver (2001), Pilar
Perdices (Generalitat de Catalunya, 2001), Scripturaria. El llibre i document al llarg de la història
(2001), Comunitat de Sant Egidi (2001), Raimon Izard. Paisatges (2001), Sonia Ciscato (Generalitat
de Catalunya, 2001), Mª Assumpció Raventós (2001), Mostra de pintures Assart (2002), Pessebres
2001, Carles Madirolas (2002), Lluís Llongueras: Esferes (2002), El sudari d’Oviedo (2002), Joies
escrites (Institut Català de la Mediterrània, 2002), Laudis Canticum (2002), Villa del Arte (2002),
Jordi Bonet i Godó (2002), Gaudí. L’home i la seva obra (2002), Muixart. Big bang (2002), Germanabit
(2003), Pessebres 2002, Verdaguer: Imatges i obres (2003), El mestre Rodrigo (2003), Llum
48

49
d’Orient (2003), Joan Tuset: Sed non satiata (2003), Amor i mort en el romanticisme (2003), Lau
Feliu: Apocalipsi (2003), Cartells Marc Martí (2003), Magnicència i extravagància europea en l’art
tèxtil a Sicília (2003), 110 anys del Cercle Artístic de Sant Lluc (2003), Fita: Obra 2002 (2003),
Aurífex: de la pedra a la joia (2003), Bartolí: Un creador a l’exili (2003-2004), Pessebres 2003, Modigliani.
Al cor de París (2004), Christus Splendor in Charitate (2004), De París al Mediterrani. El
triomf del color (2004), La Xina imperial. Dinasties Ming i Xing (2004), Formosa. Art contemporani
a Taiwan (2004), Vicente Peris. Suite Venezia (2004), Premi de pintura Nostromo (2005), Manel
Boix. El gest, la mirada (2004), Pessebres 2004, Els efectes del tsunami (2005), Popovic. Homenatge
a Dalí (2005), Maria Torróntegui (2005), La sábana santa (2005), Juan Rosillo (2005), Catalunya
país de grans dibuixants (2005), Centenari de Josep Cañas (2005), Premis de pintura BMW (2005),
Amazigs. Joies dels berebers (2005), Els Quatre Gats. De Casas a Picasso (2005), Foujita: entre Orient
i Occident (2005), Cervantes a la Mediterrània (2006), Pessebres 2005, III Premi de pintura i
escultura Nostromo (2005-2006), Beatriz de Colmenares (2005), Treball esclau al s. XXI (2005-2006),
Clausuras (2006), Piero Guccione (2006), Pepe Morales (2006), Des del Castrum Terrae (2006), Síria.
Fotograa (2006), Amics de la gent gran (2006), Imatges i sons de l’Antic Testament (2006), Encuentro
con el arte actual. Fundación Vicente Ferrer (2006), Andy Warhol (2006), Croàcia catedral de Santiago
a Sibenik (2006), Corpus (2006), La ben plantada (2006), Del romanticisme al modernisme (2006),
Alfons Serrahima. L’art del disseny (2006), Pessebres del món (2006-2007), Royo. Ingrávidos (2007),
Carlos de Haes (2007), Clausuras (2007), Alberto Biasi. La imaginació, el moviment, l’espai (2007),
Sensorial. Riber Música (2007), Rusiñol. La ploma d’en Xarau (2007), Miquel Pujol. Poemes celestials
(2007), La dona del quadre (2007), Muher. Mediteraneo (2007), Matt Lamb (2007), Manuel Cusachs.
L’armari blanc (2007), Vidal Quadras. Poeta del contrallum (2007), Pessebres 2007.
Exposicions realitzades (ordre alfabètic)
A
Àfrica, màscares i escultures (1995)
Albéniz (2009)
Amazics, joies berebers (2005)
Amics de la gent gran (2006)
Angeli, Institut de cultura italiana (1996)
Apol·lonia santa, a Catalunya. Exposició iconogrà-
ca (2000)
Arimany, pintura (1999)
Art contemporani a la rectoria de Sant Pere de Vilamajor
(1992)
Art Design (1994)
Assart, mostra de pintura (2001)
Associació, orientació catòlics professionals dependents.
Documents i fotograes (1999)
Aurifex: de la pedra a la joia (2003)
B
Bartolí: un creador a l’exili (2004)
Batlle i Costa, Josep. Exposició d’il·luminació (1999)
Ben plantada, La (2006)
Biasi, Alberto i la immigració de l’espai (2007)
BMW, Premis de pintura (2005)
Boll, Josep (associació de Pessebristes) (1998)
Boix, Manel; el gest i la mirada (2005)
Bonet i Godó, Jordi (2002)
Boronat, Antoni (2005)
Boronat, Antoni. Pintures en beneci de la Fundació
Barraquer (2010)
C
Calderón, Aurelio (1996)
Cañas Josep vegi’s Centenari...
Cartells Marc Martí (2003)
Castrum Terrae, Cardellach, Alavedra, Coma
(2006)
Catalunya Medieval (1992)
Catalunya, País de grans dibuixants (2005)
Catalunya, Restaura (1997)
Catedral, exposició sobre la Catedral (1998)

Cent deu anys del Cercle artístic de Sant Lluc (2003)
Cent vint i cinc anys: Aniversari de la Parròquia de
la Concepció (1997)
Centenari Cercle Artístic de Sant Lluc (1993)
Centenari de Josep Cañas (2005)
Cervantes a la Mediterrània (2006)
Christus Splendor in Charitate (2004)
Ciscato, Sònia, pintures (2001)
Ciutat del marbre, La (2008)
Clausures (2007)
Clausures, Pedro Cano (2006)
Coll, Pere (1993)
Concurs d’idees de la construcció de la nova façana de
la parròquia de Maria Mitjancera (1998)
Corpus, Patum. Pintures (2006)
Croàcia, catedral de Santiago a Sibenik (2006)
Cusachs, l’armari blanc (2007)
D
De Paris al Mediterrani: el triomf del color (2004)
Dona del quadre, La (2007)
E
Egidi Sant, Comunitat Punts d’informació (2001)
Encuentro con el arte actual. Fundación Vicente
Ferrer (2006)
Estel d’Orient (1995)
Estrada Vilarrassa. L’excel·lència de l’aquarel·la au
plein air (2007)
Europa en art, del romànic al renaixement (2008)
F
Fita, obra (2003)
Forcada, antologia Josep M. (2000)
Formosa: Art contemporani a Taiwan (2004)
Foujita: Entre Orient i Occident (2005)
G
Gaudí parla (2009)
Gaudí, l’home i la seva obra (2002)
Gaudí, maqueta de l’església de la colònia Güell
(2009)
Germinabit (2003)
Guccione, Piero (2006)
H
Haes, Carles (2007)
Hiroshima, missatge de Pau (1997)
Hospitalitat de Lourdes, Salus inrmorum (2010)
Huguet, llum del Mediterrani (2008)
I
Imatges i sons de l’antic testament (2006)
Izard, Raimon. Paisatges (2001)
J
Joies escrites (2002)
L
Lamb Matt (2006)
Lau Feliu (Apocalipsis) (2003)
Laudis canticum (2002)
Llongueres, esferes (2002)
Llum d’Orient (2003)
Llum del Mediterrani (2008)
M
Madirolas, Carles. Pintures (2002)
Madola (1998)
Magnicències i extravagàncies en l’art tèxtil (Sicília)
(2003)
Martí, Marc, cartells (2003)
Martiri dels temples, de J. M. Martí Bonet (2009)
Mattioli, Carlo (Institut d’estudis mediterranis (1998)
Medalles papals (2001)
Mejicanos arquitectos (2001)
Memòria del Barroc. Tresors de la Catedral i del
Museu Diocesà de Barcelona (2009)
Mercader, Jaume. Pintures (2001)
Mestres, Joan (Pessebrista) (1999)
Millenum (1989)
Miró, Antoni (1999)
Modigliani, al cor de París (2004)
Mont- real, Exposició (1999)
Morales, Pepe (2006)
Moustafà, Amhed (Institut català de la Mediterrània)
(1999)
Muherd, Mediterráneo (2007)
Muñoz, Aurèlia (1995)
Muixart (1999)
Muixart: Big Bang (2009)
Muses de la impremta. La dona a les arts del llibre
(2009)
N
No els deixeu sols (Amics de la Gent Gran) (1998)
Nòrdica, cultura (festival) (1995)
Nostromo II, premi de pintura (2005)
Nostromo III, premi de pintura i escultura (2006)
P
Pacià, sant. Actes commemoratius del XVII centenari
de la mort del sant (1996)
Perdicies, Pilar. Pintures (2001)
Peris Venezia, Vicenç (2004)
50

51
Pessebres (1997)
Pessebres (2001)
Pessebres (2002)
Pessebres (2003)
Pessebres (2004)
Pessebres (2005)
Pessebres (2006)
Pessebres del món (2007)
Pessebres (2008)
Pessebres (2009)
Pessebres de Cracòvia (2009)
Pous, Isabel (1995)
Popovic: Homenatge a Dalí (2005)
Pujol, Miquel: poemes celestials (2007)
Pujol, Miquel (2008)
Pulchrum Decor, Manuel Tena, orfebreria 1950-
2000 (2000)
Q
Quatre Gats. De Casas a Picasso, Els (2005)
R
Raventós, M. Assumpta (2002)
Rius, Joan (Pessebrista) (1999)
Rodrigo, el Maestro (2003)
Romanticisme, Amor i mort en el (2003)
Romanticisme al Modernisme, Del (2006)
Roselló, Juan. Pinturas (2005)
Rosillo (2000)
Royo, ingravidos (2007)
Rubio, Mariano (1999)
Russiñol: La ploma d’en Xarau (2007)
S
Sabana santa, La (2005)
Sacras moles (1996)
Salerno, Amal, Benavento (2008)
Salvador, Jacint (1999)
Scripturaria, els llibres i documents al llarg de la
història (2001)
Selecta I del Museu Diocesà (1991)
Selecta II (1991)
Selecta III (1992)
Selecta IV en homenatge al Dr. Pere Tarres (1993)
Selecta V en homenatge a Mn. Ros (1994)
Selecta VI, Arquitectura (1995)
Selecta VII (1996)
Sensorial- Riber Música (2007)
Septem Gaudia, passat i present de la tradició dels
Goigs (1997)
Serrahima, Alfons. L’art del disseny (2006)
Síria, fotograa (2006)
SOS Racisme (1996)
Splendor Vallès (1991)
Splendor Vallès I (1991)
Splendor Vallès II (1992)
Subirachs, façana Passió (1995)
Sudario de Oviedo, El (2005)
T
Tanakh (2000)
Tirant lo Blanc (1991)
Torres Viver, Joan. Noces d’or en l’obra pictòrica
(2001)
Torrontegui, Maria (2005)
Treball d’esclau al segle XXI. Fotògrafs (2006)
Tsunami, Els efectes del (2005)
Tuset, Joan, sed non saliata (2003)
U
Urgell, Ricardo (2008)
V
Vallès, Romà (1998)
Van Kempen, Jacqueline. (2001)
Verdaguer, imatges i obres (2003)
Vernis, Joan. La mirada dels sentits, colages (2001)
Vila Grau, Joan (1996)
Villa del arte (2002)
W
Warhol, Andy (2006)
Weissenhofsietlung Experimental Housing Sttugart
1927 (Col·legi d’arquitectes de Barcelona) (1990)
X
Xam (govern Balear ) (1995)
Xina imperial, dinasties Ming i Ching (2003)
Z
Zabludovsky, Abraham, arquitecte (1996)
A continuació presentem un reportatge fotogràc de les exposicions del Museu Diocesà de Barcelona

■
■
■
Torras Viver
Colors mediterranis
Jaqueline
54

55
■
■
■
Vernis
Izard
Medaglie

57
■
■
■
■
Scripturaria
Ciscato
Nadal
Raventós
■
■
Madirolas
Joies escrites

■
■
■
Llongueras
Sudari
Bonet Godó
■
■
Laudis
Muxart
■
58
Gaudí

■
■
■
Germinabit
Verdaguer
Rodrigo
60

61
■
■
■
Marc Martí
Llum d’Orient
Joan Tuset

■
■
■
Romanticisme
Apocalipsi
Sant Lluc
62

63
■
■
■
Boronat
Fita
Art tèxtil

■
■
Bartolí
Bartolí
■
Aurífex
■
■
■
Formosa
Xina Imperial
Jesús Soler
64

■
■
■
Christus Splendor
Vicente Peris
M. Boix
66

67
■
■
■
Nostromo
Nostromo
Modigliani

■
■
■
Maria Torróntegui
Dimitrije
Dibuix a Catalunya
■
Josep Cañas
68

69
■
París-Mediterrani
■ Rosillo
■
Sábana Santa

■
■
■
BMW
Amazics
Colmenares
70

71
■
■
Cerventes
Els 4 gats

■
■
■
Pessebres Campeny
Treball esclau
Morales
72

73
■
Pedro Cano

■
■
■
■
Castrum Terrae
Guccione
Corpus
Tanakh
74

75
■
Vicente Ferrer

■
■
Ben Plantada
Foujita
76

■
■
■
Serrahima
Croàcia
Pessebres 2006
78

79
■
■
■
Romaticisme
Biasi
Síria

■
■
Ingrávidos
Muher
80

81
■
■
Mat Lamb
Clausuras

■
■
■
■
Haes
Rusiñol
Pujol
Dona del quadre
82

■
■
■
Estrada
Passions Esplendors
Pessebres-Brull
84

85
■
■
■
Vidal Quadras
La dona II-Terrassa
Cusachs

■
Huguet
86

87
■
■
■
Boronat
Reñé
Reñé

■
88
Monarquia Modernisme

89
APÈNDIX

91
TRESOR ARTÍSTIC
DEL BISBAT
INVENTARI DEL TRESOR DE LES PARRÒQUIES
DE LA DIÒCESIS DE BARCELONA
FET DURANT LA VISITA PASTORAL
DEL SR. BISBE L’ EXM. SR. DR. JOSEP MIRALLES
ANY 1929
Manuel Trens Rui
Conservador del Museu Diocesà de Barcelona

93
ARXIPRESTAT MAJOR- Barcelona.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..2
Santa Maria del Mar . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..3
Santa Maria del Pi . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..5
Sant Just i Pastor . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..8
Capella de Sant Cristòfor .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 10
Sant Pere de les Puel·les .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 11
Nostra Senyora del Rosari- (Fuerte Pío).. .. .. .. .. .. .. .. .. 12
Sant Jaume .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 13
Sant Miquel Arcàngel i Nª Sª de la Mercè . .. .. .. .. .. .. .. 15
Sant Cugat . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 17
Capella de Marcús . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 18
Nostra Senyora de Betlem . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 19
Santa Anna .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 20
Sant Agustí .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 23
Nostra Senyora del Carme .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 24
Sant Francesc de Paula. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 25
Sant Pau del Camp .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 26
Sant Josep (Santa Mònica) . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 27
Puríssima Concepció .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 28
Santa Madrona .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 29
Nostra Senyora de Lourdes .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 30
Nostra Senyora dels Àngels .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 31
Sant Miquel del Port . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 32
Sant Àngel Custodi .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 33
Nostra Senyora del Port.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 34
Sant Josep Oriol . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 35
Nostra Senyora del Pilar . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 36
Nostra Senyora del Remei.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 37
Santa Maria de Jesús- Gràcia .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 38
Sant Josep de Gràcia . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 39
Sant Jordi de Vallcarca . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 40
Sant Joan de Gràcia .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 41
Santa Teresa de l’Infant Jesús .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 42
Horta .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 43
Sant Genís dels Agudells .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 44
Santa Teresa de Jesús .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 45
Sant Andreu del Palomar .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 46
Santa Engràcia . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 47
Sant Pacià .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 48
Santa Maria del Poblenou.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 49
Pekín .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 50
Sant Francesc d’Assis .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 51
Sagrat Cor de Jesús .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 52
Sant Martí dels Provençals .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 53
Sagrada Família.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 55
Nostra Senyora de Montserrat- Guinardó.. .. .. .. .. .. .. .. 56
Nostra Senyora de la Bonanova .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 57
Sants . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 58
Sant Ramon de Collblanc.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 59
ÍNDEX
Santa Eulàlia de Vilapiscina.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 60
Sant Antoni de Pàdua .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 61
Sant Vicenç de Sarrià .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 62
Santa Creu d’Olorde . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 63
Vallvidrera . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 64
Santa Maria de Badalona .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 65
Sant Crist del Canyet- Badalona . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 66
Sant Josep de Badalona .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 67
Montcada .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 68
Sant Pere de Reixach .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 69
Sant Adrià de Besòs .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 70
Santa Coloma de Gramanet . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 71
CONVENTS DE BARCELONA. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 72
Religioses Filipenses- Sarrià.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 73
Nostra Senyora dels Àngels- Dominiques.. .. .. .. .. .. .. .. 74
Nostra Senyora de Jerusalem .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 75
Convent de Santa Isabel . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 76
Convent de les Saleses.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 77
Convent de Sant Pere de les Puel·les . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 78
Santa Maria de Pedralbes .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 79
Beates de Sant Agustí- carrer Hospital . .. .. .. .. .. .. .. .. .. 80
Monestir de Santa Clara . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 81
Mínimes d’Horta .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 82
Valldonzella.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 83
ARXIPRESTAT DE GRANOLLERS .. .. .. .. .. .. .. .. .. 84
Granollers.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 85
Alcoi . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 86
Alfou .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 87
Ametlla .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 88
Bigues.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 89
Caldes de Montbui .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 90
Santuari del Remei- Caldes .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 91
Cànoves.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 92
Santuari de Bellulla- Canovelles . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 93
Canovelles . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 94
Cardedeu .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 95
Corró d’Amunt .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 96
Corró d’Avall .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 97
Figaró .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 99
Gallecs . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .100
La Garriga . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 101
La Doma .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 102
La Roca .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 103
Llerona .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .104
Llinars . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 105
Lliçà d’Amunt . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .106
Lliçà d’Avall.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 107

Malanyanes .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 108
Marata . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 109
Martorelles .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 110
Mollet.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 111
Montmany. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 112
Montmajor- Sant Sebastià.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 113
Montmeló.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 114
Montornès- Sant Sadurní .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..115
Palaudàries .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 116
Palou .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 117
Parets .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 118
Riells del Fay .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 119
Samalús .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .120
Sant Antoni de Vilamajor.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 121
Sant Faust de Campsentelles . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .122
Sant Feliu de Codines.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .123
Sant Pere de Vilamajor .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .124
Santa Eulàlia de Ronçana .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 125
Vallromanes.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .126
Vilanova de la Roca .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .127
ARXIPRESTAT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT .. .
128
Sant Feliu de Llobregat .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .129
Begues . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .130
Castelldefels.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 131
Cervelló.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 132
Colònia Güell.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 133
Cornellà.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .134
Esplugues de Llobregat .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 135
Gavà- Sant Pere .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .136
L’Hospitalet de Llobregat .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 137
Santa Eulàlia de Provençana . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .138
Molins de Rei .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 139
Papiol .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 140
El Prat de Llobregat.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 141
Sant Boi de Llobregat .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 142
Sant Bertomeu de la Quadra .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 143
Sant Climent del Llobregat .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 144
Sant Joan Despí.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 145
Sant Just Desvern .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 146
Sant Vicenç del Horts.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 147
Santa Coloma de Cervelló . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 148
Santa Maria de la Palma de Cervelló .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 149
Torrelles de Llobregat .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 150
Vallirana . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..151
Viladecans . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 152
ARXIPRESTAT DE MARTORELL.. .. .. .. .. .. .. .. .. . 153
Martorell .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 154
Abrera.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 155
Beguda Allata- Sant Llorenç d’Hortons.. .. .. .. .. .. .. .. . 156
Bruc.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 157
Can Bros .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 158
Castellbisbal . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 159
Castellví de Rosanes . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 160
Collbató.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 161
94
Colònia Sedó .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 162
Corbera .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 163
Esparraguera . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .164
Gelida.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 165
La Guàrdia .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 166
Masquefa .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 167
Monistrol d’Anoia . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 169
Pallejà .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 170
Sant Andreu de la Barca . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 171
Sant Antoni Abat- Corbera .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 172
Sant Esteve Sesrovires.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 173
Sant Llorenç d’Hortons .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 174
Sant Sadurní d’Anoia .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 175
ARXIPRESTAT DE MATARÓ .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 176
Mataró . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 177
Alella .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 180
Alfar . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 181
Argentona.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 182
Cabrera de Mar .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 183
Cabrils . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 184
Caldes d’Estrac .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 185
Canyamàs.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 186
Dosrius .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 187
Masnou .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 188
Montgat.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 189
Orrius.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 190
Premià de Dalt .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 191
Premià de Mar . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 192
Sant Andreu de Llavaneres .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 193
Sant Vicenç de Llavaneres.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 194
Teià .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 195
Tiana .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 196
Vilassar de Dalt .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 197
Vilassar de Mar .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 198
ARXIPRESTAT DE PIERA .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 199
La Llacuna . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .200
Mayer .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 201
Miralles .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .202
Orpí.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .203
Santa Càndida- Orpí .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .204
Pobla de Claramunt.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .205
Pierola i Hostalets.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .206
Sant Joan Zamora- Mediona .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .207
Sant Pere- Mediona .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .208
Sant Pere de Riudevitlles .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .209
Santa Maria de Mediona .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 210
Torre de Claramunt.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 211
Vallbona . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 212
Vilanova del Camí . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 213
ARXIPRESTAT DE SABADELL .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 214
Sabadell .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 215
Barberà .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .220

95
Polinyà . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 221
Ripollet .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .222
Sant Julià d’Altura . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .223
Sant Quirze de Terrassa.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .224
Santa Perpètua de la Mogoda .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .225
Santiga . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .226
Cerdanyola .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .227
ARXIPRESTAT DE SANT CELONI .. .. .. .. .. .. .. .. .228
Sant Celoni .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .229
Campins . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .230
Collsabadell.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 231
Costa del Montseny.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .232
Fogars.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .233
Gualba . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .234
La Batlloria .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 235
Montnegre . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .236
Montseny .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .238
Moscaroles . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .239
Olzinelles .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .240
Riells de Montseny .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 241
Sanata.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .242
Sant Esteve de Palautordera.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .243
Santa Maria de Palautordera . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .244
Santa Susanna . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 245
Vallgorguina . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .246
Vilardell.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 247
Villalba Sasserra.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .248
ARXIPRESTAT DE TERRASSA .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .249
Terrassa .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 250
Gallifa . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 252
Marganell.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 253
Matadepera .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .254
Monistrol de Montserrat . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 255
Olesa de Montserrat . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .256
Palau Solità .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 257
Plegamans . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 258
Rubí . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 259
Sant Cugat del Vallès .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .260
Sant Esteve de Castellar.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 261
Sant Feliu del Racó .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .262
Sant Llorenç Savall .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .263
Sentmenat.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .264
Sorbet- Viladecavalls . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 265
Ullastrell . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .266
Valldoreix .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .267
Villalba del Llobregat .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .268
ARXIPRESTAT DEL VENDRELL .. .. .. .. .. .. .. .. .. .269
Vendrell.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .270
Albà.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .271
Albinyana .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .272
Arbós .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .273
Banyeres . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 274
Bellveí.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .275
Bonastre . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 276
Calafell .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .277
Celma.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .278
Gornal . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .279
Juncosa .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .280
La Bisbal del Penedès .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 281
Les Pesses .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .282
Llorenç del Penedès .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .283
Marmellà .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .284
Masarbonés .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .285
Masllorenç . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .286
Montferri .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .287
Montmell .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .289
Rodonyà . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .290
Salomó .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 291
Sant Jaume dels Domenys . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .292
Sant Vicenç de Calders .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .293
Santa Oliva .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .294
Vilarrodona .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .295
ARXIPRESTAT DE VILAFRANCA DEL PENEDÉS 296
Santa Maria de Vilafranca . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .297
Santíssima Trinitat de Vilafranca .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .298
Vilafranca del Penedès . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .299
Sant Francesc de Vilafranca.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .300
Almunia . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 301
Avinyonet .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .302
Castellví de la Marca .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .303
Foix .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .304
Fontrubí . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .305
Gunyoles .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .306
La Granada .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .307
Lavern . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .309
Lavid .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 310
Les Cabanyes .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 311
Moja . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 312
Monjos- Església vella.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 313
Olesa de Bonesvalls .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 314
Pacs .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 315
Pla del Penedès .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 317
Pontons .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 318
Puigdalba .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 319
Sant Cugat Sesgarrigues . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .320
Sant Esteve d’Ordal.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 321
Sant Marçal de Castellet . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .322
Sant Martí Sarroca .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .323
Sant Pau d’Ordal .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .324
Sant Pere Molanta . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 325
Santa Maria de Bellver . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .326
Subirats .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .327
Torrelavid .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .328
Torrelles de Foix . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 329
Valformosa de Viloví .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .330
ARXIPRESTAT DE VILANOVA I LA GELTRÚ.. .. . 331
Sant Antoni Abat- Vilanova.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 332

Santa Maria de la Geltrú .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 333
Puríssima- Vilanova.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .334
Candàsens . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 335
Canyelles .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .336
Castellet.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 337
Cubelles.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .338
Cunit .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 339
Olèrdola.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .340
Olivella .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .341
Jafra.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .342
Sant Pere de Ribes . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .343
Sitges .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .344
Vallcarca . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .346
Gunyoles? Vendrell? Arbós?.. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .347
¿? . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .348
¿? . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .349
Vallcàrcara . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 350
96

97
ARXIPRESTAT MAJOR
Barcelona

Santa Maria de la Mar- Arxiu [fol.2]
casulla; molt bonic- molt relleu.
poligonal amb daus, ales i cos- copa llisa- 19x 10x 14 cm
de Nª Sª de les Neus. BAR
creu incises- peu poligonal- nus d’esferes ratllades- copa
llisa- 21x 35x14 cm.
Rosari i creu i ornament incisos- tija rodona- nus esfèric
apetxinat- copa llisa- Queralt de Puigmafet- 23x6x15 cm.
cm.
tela discreta.
or escut de santa Maria- barroc- rococó- molt gran; bonic.
alt; talla bonica- xxxx
tic.
[fol. 3]
43 cm.
rocada-
poca cosa- 69cm.
Santa Maria del Mar [fol. 4]
època posterior- tipus renaixement- planta desproporcionada-
bé- 56x 14x 27 cm.
dia
orejada- repujada- petitet- 25x 11 cm.
vies daurades- creu al cim- interessant- 14x13 cm. +/BAR
cm. +/BAR
ventre- forma àmfores- lleonet a la tapa- collalt i prim- 16x
6x 4 cm.
relleus grotescs bonics- nus hexagonal allargat de varis pisos
molt interessant i bonic- creu arabesca i na- 57x 27x 27 cm.
bonica- cap d’àngel- ovals per esmalt xamplevé- renaixentista
en el peu i nus, sotacopa- nus gerro- bonic- 27x 9x
16 cm.- sota el peu escut de Santa Maria de la Mar- incís-
1467.
asseguts, amb sants- sotacopa amb àngels, raïms i espigues-
nus alt- del Revd. Martí Carreny, rector- 26x 9x 17 cm.
gerro llis- 29x 14x 11 cm. +/BAR
Mar- rebaixat- per esmalt?- Sanefes de grotescs repujats-
molt bonics- espiral- 48 cm. SAN/ROMÀ
Santa Maria del Pi [fol. 5]
formant sis fulles- nus format per un cos hexagonal- a sobre
un gerro amb anses corbades- creu molt complicada-
cada cap amb tres aglans- molt interessant- 55x 29x 24 cm.
+BA/RCE
al peu i sotacopa- angelets sota el nus- sotacopa bombat-
molt bonic- nus gerro- 29x 9x 16 cm.- instrument Passió.
espigues- discret- gros- 34x 17x 14 cm. Ro/vira +/BAR
Passió- nus informe- sotacopa giravoltant. +/BAR
C
23 cm.
ligonal
amb nestrada- nus hexagonal- a la plataforma
Sants Pere i Pau grossos- Sant Rafael, Miquel, Esteve, Joan
Baptista- vericle amb caps d’àngel- 3 dossers a les unions
dels darrers- arcbotant- dos àngels amb llança i esponja-
127x 42 cm. +/RA +BA/RCE
d’armes esmaltat- medallons amb caps esmaltats- medallons
amb santa Caterina, Eulàlia- bustos- esmalt de Crucixió,
Portament de la Creu, Oració de l’Hort, bastant
ben conservats- nus amb nervis truncats- sortints esmaltats
formant rosetes- sotacopa amb franja oral esmaltada-
un xic fet malbé- 25x 19x 12 cm. BAR

àngels que havien estat esmaltats- esplèndid tot- 18 cm de
diàmetre.
+
R V [fol. 6]
interessant
Carme del Museu Diocesà- molt interessant.
Rosa- teles pintades- discretes.
fant-
gran- interessant.
domat-
bonica.
gular
bonic- plata daurada- 27x 9x 15 cm.
Santa Maria del Pi – Arxiu [fol. 7]
rer-
peu rodó llis- escut- tija tornejada- tub vidre- contrafort
i pinacles gòtics- cúpula cònica- creu- 26x 8 cm.
barroc- bonic.
en or.
Santa Maria del Pi - Capella de Sant Miquel [fol. 8]
daurada.
amb dos àngels i sants- raigs- bonica- escurçada?
ra
al vol del vericle- regal de la Reina- 1708- de l’Arxiduc-
56x 23 cm.
travessers- caps plata als extrems- sòcol de banús.
ció,
Francesc(?)- 13 cm- esplèndid.
16 cm. +/BAR
100
Sant Just i Pastor [fol. 9]
gons
i esnxs- tija poligonal- nus apetxinat- plataforma de
planta irregular- a sobre sant Just i Pastor- també 4 àngels
de gura- tub vidre- dosser de 3 cimboris amb fons damàs-
pinacles- àngels, campanetes, gàrgoles- sense creus
als cims- molt - 96x 26x 32 cm. +BA
gels-
amb unes espigues- un vericle molt modern- al vericle
antic és una custòdia més moderna on hi ha també uns
contraforts antics- vericle aquest amb caps d’àngels.
+/BAR
bonics – renaixement.
52 cm. diàmetre.
XIX (?)- 36 cm.
poca cosa.
Sant Just i Pastor – Arxiu [fol. 10]
s- XV- Sant Sever i Sant Pacià- Gascó(?)- molt bonics- estrets
i alts- al Museu Diocesà.
molt bonic- Crist apareixent-se-li- s. XV- Al Museu .

101
Capella de Sant Cristòfor [fol. 11]
Sant Pere de les Puel·les [fol. 12]
Nostra Senyora del Rosari - (Fuerte Pío) [fol. 13]
Sant Jaume [fol. 14]
drada-
nus pla ondulat- relíquies dins tub- turriforme- 4
pinacles i contraforts- cúpula de trompa- creu- bonic- interessant-
45x 19 cm. BA
al peu, sota copa i nus de gerro- sotacopa molt bombat-
molt bonic- “és del Dr. Josep Camps prevere beneciat de
sant Jaume, 1691”- 29x 9x 17 cm.
xinat-
“és de la Obra de Santc Jacme- 25x 9x 15 cm. +BA
Calze plata tornejat- tija gerro- 25x 8x 15 cm. VI/LA +/BAR
bre
Crucix- creu lobulada- 43x 16x 13 cm. +BA
Jaume”- 27x 9x 16 cm. AL/TET +/BAR
baldó- Crucix- decoració burilada- Sant Jaume burilat-
20x 6 cm.
PSALA
C
+/BAR
molt bonic.
Sant Jaume – Arxiu [fol. 15]
ment-
bonics.
molt bonic- 100 cm.
Sant Miquel Arcàngel i Nª Sª de la Mercè [fol. 16]
rada-
bonica.
grans al peu oval- bola del món amb dos àngels- raigs- vericle
amb perles i maragdes- 122 cm.
29 cm.
Cambril de la Mare de Déu de la Mercè
Viladomat.
molt bonica- orejat sedes i or- bonic- sobre seda beig.
de Barcelona.
nic.
Tribuna de Camaristes de la Mare de Déu de la Mercè [fol. 17]
en or.
esclaves vora el Sagrament.
Arxiu de la Mare de Déu de la Mercè
amb ell.
plèndit-
és al Museu Diocesà.
des de l’any 1500- molts llibres.

Sant Cugat [fol. 18]
feres
ratllades- copa llisa- creu burilada al peu- bonic- 21x
9x 14 cm. BAR
Passió- discret- 29x 9 x15 cm.
rès.
bastre-
barroc- molt bonic.
gerro- copa llisa- coberta apetxinada- creu- bonic- 30x 16x
14 cm.
gerro- tub vidre- aletes orals barroques- cúpula bombada-
creu tornejada- 43x 15 cm. +/BAR
ca-
1826- discret- 38 cm.
tes.
repujada- tija gerro amb anses- caps d’àngel- raigs metall-
29x 26 cm.
(baix) 35 x 28 (alt)
Capella de Marcús [fol. 19]
lumnes-
cúpula bombada- creu- bonic- relíquia sola de
Crist i Verge- 1617. +/BAR
+/BAR
plata sobre fusta- barroc- àngel amb instruments Passió-
àngels sencers i caps- 41x 19 cm. +/BAR BES
Nostra Senyora de Betlem [fol. 20]
pujada-
na- caps d’àngel a peu i sotacopa- tija gerro- sota
copa bombada- 27x 9x 15 cm.
Passió- caps d’àngel- nus bombat- copa petita- llegat de Mn.
Masferrer- discret- 29x 9x 16 cm ROSELL BYR
C
corrent- caps d’àngels al peu i copa- Cruset. Ror.- 26x 8x
15 cm. +/SA –/PAL +/BAR ROSELL ByR
tres sortints- plans- caps d’àngel i instruments Passió- tija
amb 3 fornícules amb tres sants, cobertes amb dosser de
petxina- nus – insignicant- sotacopa bombat- decoració
repujada- 28x 8x 10 ROSELL ByR
alt- sense caps d’àngel- instruments Passió al peu, nus i
sotacopa- Llegat del Rvd. Mn. Masferrer- 26x 6x 16 cm.
+/BAR R V
nes
i instruments Passió- molt bonic- llegat de Mn. Masferrer-
28x20 cm.
xa
repujada sobre fusta- bonica- demés núvols, raïms, espigues
i raigs- 67x25 cm. PA/LA
da
i cariàtides.
ta-
26 cm alt.
dre
de la Pietat- discret- moble està molt bé.
102
[fol. 21]
lors-
molt interessant.
esplèndida.
teles més- Escola Viladomat- molt fosques.
Cripta:
XVIII.
A la Sagristia:
quadres més- poca cosa.
tant
la Presentació de la Verge- molt bonic- molt probablement
Viladomat.

103
Santa Anna [fol. 22]
àngel gòtic sense ales sostenint petit
creu- 25 cm. L’àngel- 19 cm. El reliquiari- molt bonic- s.
XV- interessant.
bombada molt apetxinada- tapa amb escenes de caça- carros,
cavallers, gossos- bola amb creu- molt bonic i interessant-
29x 12x 9 cm.
A la Sagristia:
Museu. Demés, visió de santa Elena- discret.
2ª sagristia:
Santa Anna – Sala Capitular [fol. 23]
retocat- 4ª Santa Anna, Verge i Infant- Santa Anna amb
un ocell, nal del s. XV- tipus aragonès- 5ª Cap de Sant
Julià o Sebastià- 6ª bust Verge Calvari- 7ªJoan, bust, calvari-
8ª fragment de Crucixió, bon lladre- mig cos de
Jesús- (de cames en avall)- i un cavall- la resta falta- molt
interessant.
de serans.
sobre la falda amb l’ocell- rastres de policromia- tron gòtic
amb pinacles- 57 cm.
Santa Anna – Capella de l’Àngel – (Baptisteri) [fol. 24]
altar bonic.
sant-
A la mateixa capella del Sepulcre: Verge del Perdó,
dempeus, Nen a la dreta- bonica- d’alabastre.
ampul·la bonica- antiga.
Sant Agustí [fol. 25]
metalls aplicats- bonic- forma custòdia.
custòdia- 37 cm.- sense peu- barroc- bonic.
cm.
creu plana- decoració burelada- extrems repujats.
Sebastià- bonic.
d’Amadeu.
Nª Sª del Carme [fol. 26]
Sant Francesc de Paula [fol. 27]
creu- nus, tija de gerro amb anses- molt bonic- sotacopa
bombat i apetxinada- 23x 10x 15 cm. BA
BROSSA +/BAR
C
Passió- petxines- 27 cm. CASALS

A la Sagristia:
bonic- tela mediocre.
llons-
l d’or aplicat en tot els campers- fa bonic- imitant
un teixit- amb els següents sants:
Verge Crist
Pere Sant Joan Ev.
Remat (terra decoratiu) Sant Joan
[fol. 28]
sant Josep i Maria, netejats.
Sant Pau del Camp [fol. 29]
Sant Josep – (Santa Mònica) [fol. 30]
Puríssima Concepció [fol. 31]
burilada- tija amb pinacles- nus poligonal- cresteria i pinacles
renaixentistes- sotacopa oral aplicat- molt bonic- 23x
9x 16 cm. BA
Santa Madrona [fol. 32]
Nostra Senyora de Lourdes [fol. 33]
104
Nostra Senyora dels Àngels [fol. 34]
Sant Miquel del Port [fol. 35]
jada-
peu ovalat- nus bola- gran àngel sostenint raigs amb
mirallets- 74x 31 cm.
67 cm.
na-
64-x 21x 14 cm.
bonic,
daurada.
Josep amb polaines.
Sant Àngel Custodi d’Hostafrancs [fol. 36]
bonic- era al Portal de l’Àngel- d’un metre i mig d’alt- pedra
pintada i daurada- corona a la mà esquerra i espasa.
Nª Sª del Port [fol. 37]
Sant Josep Oriol [fol. 38]
Nª Sª del Pilar [fol. 39]

105
Nostra Senyora del Remei de Les Corts [fol. 40]
en el plat- evangelistes- 30 cm.
Santa Maria de Jesús- Gràcia [fol. 41]
Sant Josep de Gràcia [fol. 42]
Sant Jordi de Vallcarca [fol. 43]
Sant Joan de Gràcia [fol. 44]
Santa Teresa de l’Infant Jesús [fol. 45]
Horta [fol. 46]
escuts- decoració repujada- nus de cimbori gòtic- bonic-
creu de sabor arabesca- 1531- molt bonic.
inscripció donació de l’Arquebisbe Miralles. BAR
sagrada Cama de sant Gaudenci, bisbe i màrtir de Cristo”-
Peu no circular- tub piramidal- truncat- dos àngels- 2
Agnus Dei, cera en unes volutes- “Dr. Benet Salonic. Ror.
Any 1795”- 72x 30 cm. J. ANGELI +/BAR J.A i/TET
nus tija gerro- serafí i raigs- nus altres raigs afegits per ferla
més gran- 68x 26 cm.
36x 11x 15 cm- Bé.
Sant Genís dels Agudells [fol. 47]
nat-
tub vidre amb contraforts, pinacles- cúpula cònica
amb bola i creu- 36x 17 cm- reliquiari de sant Genís- bonic.
BA
truments
Passió i creu amb xiprers- tija hexagonal- nus
bombat- apetxinat- bonic- gòtic- 22x 8x 15cm.
relleu- interessant- petita- 7 cm.
tits
Verge orejats- 39x 18 cm. COT +/BAR
ro-
àngel, raigs- 57x 22 cm.- 1725. +BA
-
ns i ànecs sobre aigua- cistell de fruita molt bonic- ansa
historiada- 12 cm.
da-
tija gerro- creu plana esgraada i trepanada a les vores-
bonica- 44x 20x 21 cm.
teressant.
tació
blanca.
drat.
Santa Teresa de Jesús [fol. 48]
Sant Andreu del Palomar [fol. 49]
tos
d’àngels de cos sortint- un esmalt oval amb la creu de
Sant Andreu- àngel sencer sostenint els raigs amb els dos
braços- aureola de raigs i serans- bonic- barroca- 73x 30
cm. +BA
asseguda- d’aplicació- cistella d’ous incisa- tija gerro amb
garlandes- nus d’esferes ratllades- caps d’àngel sostenint
creu- creu trepanada- gòtica- molt na- 51x 22x 22 cm. BA
25x 9x 16cm. +/BAR
fons amb una donadora agenollada- pregant i un cistell- 11
cm.
diàmetre- imatge: 31 cm. C/D O +/BAR
ges-
37 diàm.- amb imatges- la Verge del Roser amb nimbe
granets vidre i plata- 24 cm. BE/TAN BAR +

Santa Engràcia [fol. 50]
Sant Pacià [fol. 51]
Santa Maria del Poble Nou [fol. 52]
tija gerro- sotacopa bombat- bonic- 27x 9x 16 cm.
Pekín [fol. 53]
Sant Francesc d’Assis [fol. 54]
Sagrat Cor de Jesús [fol. 55]
Sant Martí dels Provençals- Tinència [fol. 56]
1 6
10
20 24
2 7 21 25
11
3 8 22 26
4
5
9
12 13 14 15
16 18
17 19
1: profeta; 2: profeta; 3: profeta; 4: profeta David; 5: decoració;
6: Sant Martí partint la capa; 7: Aparició de Sant
Martí; 8: Consegració de Sant Martí; 9: Sant Joan Baptista;
10: Judici nal; 11: Fornícula posterior; 12: Cena;
13: Bes de Judes; 14: Assotament; 15: Camí al calvari; 16:
?; 17: Naixement; 18: Tres reis; 19: Aparició de Jesús a la
Mare de Déu; 20: Missa de Sant Martí; 21: Vida de Sant
23
27
28
Martí; 22: Enterrament de Sant Martí; 23: Sant Jaume;
24: Profeta; 25: Profeta; 26: Profeta; 27: Profeta: Zacaries;
28: decoració.
lumnes
salomòniques- a la vora rajoles antigues- formen
quadres representant la Verònica, el Descendiment, Assotament.
nus- 2 tiges sortints amb dos àngels ceroferaris- tub vidre
protegit per 4 pinacles- cúpula cònica on endollen la creu-
la creu plana esgraada- extrems orejats- el reliquiari és
molt interessant- dins hi ha un medalló amb el Lignum i
relíquia de Sant Martí- relíquia il·legible.
soltes daurades de nou. M/DAL +/BAR +/ESPS Davant:
Joan, Marc, Crist, Mateu, Lluc; Darrera: Àngel, Àngel,
Mare de Déu, Àngel, Clergue batejant.
alteta.
106
[fol. 57]
Sant Martí dels Provençals [fol. 58]
gels-
molt bonic- a la Sagristia.
ques-
el Crucix discret.
culs de llàntia molt ns- claus de volta esplèndides policromades.
Sagrada Família [fol. 59]
Nª Sª de Montserrat- (Guinardó) [fol. 60]
Nostra Senyora de la Bonanova [fol. 61]
gel-
nus gerro- serafí amb raigs- estrelles- pedres blaves-
bonica- segle XVII.

107
Sants [fol. 62]
San Ramon de Coll-Blanc [fol. 63]
Santa Eulàlia de Vilapiscina [fol. 64]
cistell gravat al plat- 22 cm.- 1806. R/BOSC +/BAR
Passió- 25x 8x 15 cm. SA +/BAR PAL
sant.
Sant Antoni de Pàdua [fol. 65]
Sant Vicenç de Sarrià [fol. 66]
grotescs repujats- plataforma amb sant Vicenç, Eulàlia i
4 àngels- 3 dossers, pinacles, arcbotants- a la coberta una
Verge del Roser- amb nimbe- afegida- al cim creu- 90x 35
cm- gòtica- molt bonica.
cada
i cistella ous repujada- nus cimbori gòtic- de tres
pisos- creu sabor arabesca, massissa- planxa juxtaposada-
43x 22x 19 cm.
garbosa i voleiant- sense corona- robes esgraades- 39 cm.
sant-
27x 8x 13 cm.
ressants-
21x 16 cm. +BA
sició-
les taules de la Llei- dues tendes- una olla- sac i un
núvol- 27x 8x 14 cm.- 1804.
sant- Jaume Serra(?)- molt bonic- deliciós- 130 cm alt.
fag,-
dos de fusta negra i aplicacions metall- barroc- discrets.
barroc.
Santa Creu d’Olorde [fol. 67]
Vallvidrera [fol. 68]
Santa Maria de Badalona [fol. 69]
blanc- segle XVIII.
XVIII.
XVIII.
61x 65 cm.
Crucixió i símbol. Darrera: 3 Maries, Assumpció, Home
-
Pere, bisbe amb llibre, Anastasi, bisbe amb llibre, Isidre-
122x 56 cm.- sense daurar.
XVIII- és al Museu Diocesà.
també hi ha Puríssima semiesculturada- bonica- l’altar és
barroc molt - imatge del Sant esplèndida.

[fol. 70]
i sant Telm- estan bé.
Badalona:Sant Crist del Canyet [fol. 71]
Sant Josep de Badalona [fol. 72]
Montcada [fol. 73]
Sant Pere de Reixach [fol. 74]
petit- bonic- pollat.
Antoni de talla, molt bonic- En aquesta capella hi ha un
sepulcre d’alabastre.
Sant Adrià de Besos [fol. 75]
terior(?))-
medallons amb Verge, Joan, Pelicà, Fènix- capelletes
del nus sant Adrià, Oleguer, Antoni, Sebastià, Joan-
87x 47 cm.
sa
de fusta- 9 cm.
cistelleta, s. XVIII.
108
Santa Coloma de Gramanet [fol. 76]
nica.
XVIII.
fusta- bona- 36 cm.
Animes.
anella- s. XVIII.
Barcelona- 46 cm. ·I·/·E·/ /·S·/·A·

109
CONVENTS DE BARCELONA [fol. 77]

110

111
Religioses Filipines [fol. 78]
marl- gran mida- molt bonic- segle XVIII.
Nostra Senyora dels Àngels - Dominiques [fol. 79]
tar)
molt curioses- uns 40 cm.- al peu uns 20 cm. Són dins
el convent.
altar dels Àngels- El Naixement- Anunciació- i un altre-
molt interessant.
Nostra Senyora de Jerusalem [fol. 80]
1
3
2 5
6 7 8 9 10 11 12 13
1: Anunciació; 2: “Noli me tangere”; 3: Visitació; 4: Naixement;
5: Coronació amb el Sepulcre de la Mare de Déu; 6:
Sant Marc; 7: Sant Miquel; 8: Santa Agnès; 9: Sant Francesc;
10: Salvador; 11: Santa Catarina; 12: Sant Jeroni; 13:
Sant Lluc.
bonica- 50 cm.
bonics.
patró de l’Habana.
nica-
amb peu.
sant Benet i Escolàstica.
4
Convent de Santa Isabel [fol. 81]
teressant-
llegenda del pelegrí que el pintà en una nit.
bonic.
Convent de les Saleses [fol. 82]
bonic.
nic-
estil castellà.
maragdes grans- molt bonic- peu més modern- a la Sagristia.
Convent de sant Pere de les Puel·les [fol. 83]
Verge, amb tron, Crucix amb sant Joan i Verge- nus amb
pedres en losanges- sotacopa orejat- 25x 19x 11 cm- al
peu JHS repujat- va pertànyer a Ripoll. BAR
ós-
Anunciació a la voluta- voluta decorada amb pedres-
cresteria- acaba amb dragó- està decorada amb losanges-
fons de les capelles esmaltats- corb de l’Abadessa Corbària
procedent de Ripoll. BAR
nus gerro- dues tiges amb dos àngels amb un enlall de
perles- tres caps d’àngels sostenint raigs- hi ha data.
plata.
tular.
Santa Maria de Pedralbes [fol. 84]
perduts.

Restes de sant Agustí- Carrer Hospital [fol. 85]
bonica- nals s. XVI.
XV- fons or estufat- Crist i apòstols asseguts a la taula, al
voltant- damunt hi ha una plata amb anyell- 200 cm. quadrats-
2 escletxes per on comença a saltar la capa de guix.
Monestir de Santa Clara [fol. 86]
Mínimes d’Horta [fol. 87]
decoració repujada.
de Déu de la Font de la Salut).
Valldonzella [fol. 88]
de quadre de plata- tot fora la gura cobert amb ramatge
de plata- estil icones bizantines- corones d’or amb molta
pedreria i perles antigues- bastant retocada- un metre
aproximadament- molt bonica- s. XIV- és al cor en un altaret.
BAR
bonic- interessant.
nic.
112

ARXIPRESTAT
DE GRANOLLERS [fol. 89]

114

115
Granollers [fol. 90]
nalat-
tipus reliquiari- sant Llorenç i Esteve- 4 àngels al
volt del vericle- vericle: fris de núvols estilitzats- raigs alterats
amb caps d’àngels- dosser triple- rematats amb la creu
de Jesús i les lladres- dues campanetes en els arcbotants-
pinacles- gàrgoles- àngels- etc.- dos dracs al peu- gossets en
capelles- 100 x 38 cm.
caires sisevats- vestits amb decoració burilada- escut Fonolleda
que la dóna- 1655- 83 cm. alt- molt graciosa- marca
BARÑA.
XIX.
circular- l’altre apeinelat- ramatge sotacopa- al peu creu
simple- sense el Crist- (hi ha forats)- sant Esteve, motius
orals, dons, cavallets, fulles acant- peu quatrilobat- 26x
20x 10 cm.
+/BAR
vidre- contraforts gòtics- sant Esteve dalt del dosser- tija
tornejada- 38 cm.
tija gerro- tornejat- sant Pere i sant Pau dins el dosser sisavat-
al cim sant Esteve- tub vidre- neoclàssic.
relleu.
[fol. 91]
da- esplèndida.
tells
amb vegetació.
resca
i neoclàssica- nus abultat- capelles apetxinades- fabricació
barcelonina- Al dors hi ha la Mare de Déu.
Alcoll [fol. 92]
època posterior- 11 cm el peu.
amb aletes- cúpula rodona- sant Esteve a dalt- 33 cm.
80x 41 cm. Davant: Marc, Maria, Crist, Pelicà, Mateu;
darrera: Ressuscitat; Joan (Calvari), Verge, Joan, Lluc.
teles tipus Viladomat- posades posteriorment.
Alfou [fol. 93]
copa llisa- 20x 23x 10 cm.
relada-
trepanats els extrems i centre- tija gerro amb anses-
peu ovalat repujat- nus gerro repujat- caps d’àngel on es
col·loca la creu o custòdia- 34x 25 cm.- 33 creu i tija- raigs
amb estrelles.
cm.
86x 46 cm. Davant: Marc, Maria, Verge, Joan i Mateu.
Darrera: Pelicà, Lluc, Crist, Joan Evangelista, Sant Pere.
IVICA
major barroc bonic.
Ametlla [fol. 94]
cm. NC
plata- carns platejades- 1623- 34 cm. +DR
nica-
decoració repujada i burelada- 11x 12 cm.
da-
59 cm.
tits
burelats- 1639- 61x 25 cm. +DC
vidre anquejat per dos contraforts- cúpula cònica- creu
desproporcionada, movible- 35x 10cm.
gerro- tub vidre amb columnetes tornejades- cúpula bombada-
Crucix al cim- 33x 12 cm. BA
relat-
tija gerro- tub vidre anquejat amb dos contraforts-
pinacles i gàrgoles- cúpula bombada i creu- 44x 14 cm.

amb anses- nus rodó bobat- caps d’àngels en lloc d’evangelistes-
Crist, Verge- 81x 37 cm.
i raigs.
brodel del s. XVII- cordó.
pelletes i sants i angelets als contraforts amb instruments
Passió- sants del nus són Apòstols i Doctors- 121x 55
cm- símbols només. Davant: Pelicà, Maria, Crist, Joan,
Ressuscitat. Darrera: Joan, Marc, Verge, Lluc, Mateu.
+·/BAR F/COT
ques
boniques- 1687.
Bigues [fol. 96]
cm.
orejada als extrems- 52 cm.
bat-
gòtica- nus renaixement- 61x 32 cm.
dre.
metge- bonics- goticiants.
Caldes de Montbui [fol. 97]
als dos extrems del travesser- peus moderns.
Joan- sant Joan bonic.
fons amb Crist i Esperit Sant- Verge i Joan Baptista deprecant.
davall hi ha el relleu ànimes.
Bernada- imatge bonica i alta- mal restaurada.
tot mal restaurat.
com les imatges.
116
Caldes - Santuari del Remei [fol. 98]
Cànoves [fol. 99]
nal-
fusta treballada- 30 cm.
aplicades- al caperó domàs i Verge brodada.
tats
a la predel·la- imatges goticiants- molt interessant.
plana burelada i trepanada a les vores- bonica- 44x 20
cm.
cm.

117
+/BAR
rodó- tija gerro- aletes sostenint sarcòfag- sobre el sarcòfag
sants petits i Crucix- 38 cm.
roc
molt orit i bonic.
Santuari de Bellulla- Canovelles [fol. 100]
malt
al peu)- romànica- 14x 7 cm- Verge amb poma- Nen
amb llibre beneint- molt bonica i interessant- tron amb
boles.
Canovelles [fol. 101]
6
1
2 3
4
5
8
1: Crucix; 2: Verge; 3: Bisbe; 4: Sant Sebastià; 5: Donadors;
6: Sant Joan Baptista; 7: Sant Antoni; 8: Crist jacent
al sepulcre.
ada.
119x 52 cm- dos pisos amb sants (falten els del segon pis).
ansetes decoratives- 20 cm alt.
7
és posterior, rococó, planxa repujada- 42x 21x 17 cm.
d’esfera ratllada- capsa hexagonal- tiges per àngels (falten)-
tapa apuntada- creu simple- esplèndid- 19x 23 cm.
Museu.
[fol. 102]
sari de roses plata i grans vidre negre i blanc- 47 cm. MO/
NER +/BAR
+ BA
baixa època i poc gust- 42 cm.
habitant a Granollers pintor de l’altar del Roser- 1610.
21 cm.
Cardedeu [fol. 103]
Corrodevall [fol. 104]
segle XVI- boniquet- Al frontal Pare Etern.
plafons esculturats- circumcisió, Passos Rosari en 12 plafons-
imatge bonica.
plafons esculturats.
culturats.
Corrodemunt [fol. 105]
malament- Verge goticiant.
BA

cm boca.
Corrodemunt- Ermita de la Verge del Pla [fol. 106]
Figaró [fol. 107]
renaixement- cúpula renaixement- falta creu- bonic- proporcions
petites- 24x 16 cm.
nimbe de pasta de vidre de color.
Gallecs [fol. 108]
bori-
molt i treballat- creu ordelitzada- plana- decoració
burelada- 36x 18x 17 cm.
+BA
La Garriga [fol. 109]
quia)-
peu poliforme- tija tornejada- pinacles gòtics- cúpula
bombada- renaixement- 35x 21 cm.
+/
BAR VE/SORS
ges
boniques.
culturat
goticiant- plafons pintats boniquets- s. XVII.
La Doma [fol. 110]
part fusteria-( predel·la mutilada- segle XVII).
fusteria bonica- retaule passadors- imatges goticiants.
118
La Roca [fol. 111]
plafons i imatges molt bonics- 1670- sant Sadurní i passos
i Fugida a Egipte.
capelles i pinacles molt alts- Sants alts: Bisbe, Magda?,
Santa, Apòstol (Pere), Miquel vestit amb alba i drac, Apòstol.
BAR
ligrana (falten alguns grans)- bonica- vestits repujats- 41
cm.
cap d’àngel- creu arabesca- 38x 18 cm.
amb nervis rebaixats- ansa molt decorada- 12x 15 cm.
[fol. 112]
Llerona [fol. 113]
boniques- semblants a les de Vilanova de la Roca- burelat
cistell i gallina en les canadelles- 24x 12 cm. +BA
simple- 84x 39 cm. +BA
sari-
vidre doble- carns policromades- bonica- 40x 40 cm.
BA/RCE
formant capella i dins el Crist ressuscitant amb soldat-
creu plana i trepanada- 46x 22 cm.
amb instruments Passió- molt na- 135x 57 cm.

119
plafons pintats- bé- imatges goticiants.
[fol. 114]
esculturats.
nic-
plafons esculturats- 1704.
dintell- arquivoltes de cistelleria- dos capitells- gura asseguda
entre dos àngels en un- l’altre fulles.
Llinars [fol. 115]
vidre- aletes- cúpula rodona abombada- Nen Jesús amb
esfera al cim- 36x 16 cm.
bombat- capelletes amb sants- creu gòtica- aram platejat
i sembla d’època recent- sense evangelistes- Crist, verge
semblen d’època més vella- els braços decoració poc graciosa-
84x 39 cm. BA
llis posterior- 37x 19cm.
aletes a la coberta- dobles aletes- 20 cm.
+/BAR
apetxinat- sotacopa foliat- copa llisa- en el peu instruments
>Passió i dos escuts- arbre i 5 ocells- Es del Corredor. BA
BA
+/
BAR
ors-
plafons substituïts per teles més modernes- afegidures
rococó- crestes i garlandes- 1786.
caic
o antic- 1711- té indulgències- caps de persones com
culs de llànties a la capella.
Lliçà d’ Amunt [fol. 116]
caperó amb sant bisbe- a les franges sants dintre rodones.
les
amb sants.
llat-
Creu plana burelada i decoració trepanada a les vores-
50x 20 cm.
renaixement- tres caps d’àngels als extrems dels braços-
sense símbols- la creu resulta curiosa.
Lliçà de Vall [fol. 117]
litzada-
nus de bola- medallons sense representacions- 44x
19 cm.
creu trepanada- 44 cm.
1680.
Malanyanes [fol. 118]
lumnes-
arquivoltes decorades- porxo gentil.

fons
esculturats- bonics- santa Agnès molt bonica.
bet-
peu poliforme- nus rodó aplanat- dos escardots peu-
sants- quadre amb pinacles i globet gòtic orit- 34x 19 cm.
Sant Mateu amb ploma- nus de capelletes i contraforts-
sants (falten dos).
plana ordelitzada.
+BA
Marata [fol. 119]
1 4 7
2 5 8
3 6 9
1: Sant Joan Baptista; 2: Sant Jacint; 3: Sant Jaume; 4:
Sant Ramon de Penyafort sobre les aigües; 5: Sant Ramon;
6: Lamentació sobre Jesús mort; 7: Sant bisbe; 8: Sant Bernat
amb el miracle del raig de llet; 9: Sant Antoni.
120
Martorelles [fol. 120]
ri,
contraforts- pinacles gòtics- creu arabesca bonica- 34x
23x15 cm.
+/
BAR
C
neoclàssic champlené en verd- nus bombat- radiada- al volt
del vericle caps d’àngel i esmalts- 69x 29 cm.
treballada- 42 cm. +BA
bonica- 16x 7 cm.
en forma de gerro amb bec i ansa- 10 cm. SERRA +/BAR
+BA
Jaume, Tomàs, Pere, Andreu- nus gòtic amb capelletes-
dossers- pinacles- contraforts- 134x 57 cm.
abans descrits setrills?
frontó semicircular: Pare etern- aletes barroques- 17cm.
+BA
indicador amb forma de pinces- 27 cm.
SOLA; segon, tornejat
plata- 23 cm 1615 LA BA; tercer- sense valor.
[fol. 121]
Mollet [fol. 122]
cut
de Barcelona- escuts amb peixos- església petita- volta
de creueria.
tral-
abraça tota l’altura del retaule- pintura gòtica baixa
època- segle XVI- dossers superiors molt esculturats-
imatge de baixa època gòtica.
sadors.

121
Montmany [fol. 123]
gòtica- 92x 39 cm. Davant: Pelicà; Mare; Crist; Lluc; Mateu.
Darrera: Pelicà; Maria; Mare de Déu; Joan; Ressuscitat.
goticiant- 1618.
Montmajor- Sant Sebastià [fol. 124]
època- als plafons varis i martiris- entre ells sant Jordi- poc
valor.
amb franges daurades- 128 cm ample.
2
1
4
3 6
1: Crucixió; 2: ?; 3: Baptisme de Constantí; 4: Libert i
Silvestre; 5: Sant Bous, rei i reina; 6: el sant dóna un llibre
a una bèstia.
5
Montmeló [fol. 125]
riors
i interiors salomòniques- repintats.
na
decoració esgraada- trepanació als braços i extrems-
30x 2x 23 cm. +/BAR
Montornès- Sant Sadurní [fol. 126]
gle
XVII.
imatge gran bonica.
nus de bola amb esmalts rodons- un cap- asta i creus tubulars.
BA
esmaltats champlané. Davant: home ressuscitat; Verge;
Crist; Joan (Calvari). Darrera: Mare; pelicà; Verge; Joan
(símbol); Lluc. BA
Palaudàries [fol. 127]
sants apòstols- baixa qualitat- 100x 42 cm.
nus rodó renaixement- 73x 39 cm.
molt bonica- sobre peu amb aletes- 55 cm. alt (corona i
tot).
copa. G/PL +/BAR
C

qualitat- segle XVII.
decoració trepanada als braços- relíquies al peu- 49x 20
cm.
forma romànica- però és barroca- ceptre i poma.
Palou [fol. 128]
ticiants.
en forma apaïsada coronada amb frontó- bonic- 74 cm
ample.
nics.
F/TURQUET +/BAR
C
+/BAR N/ROSSELL
ANGE/LI +/
BAR
C
ANGE/LI
C
49 cm.
Parets [fol. 129]
37x 18 cm. +/BAR IRL
+BA
+/BAR RPN...
peu hexagonal- aletes- 1672.
+BA
trepanada- 23 cm creu sola.
-
amb serra, Jaume, Pere, Pau, Isidre. BR
tal
romànic absis amb arqacions- afegitons posteriors al
cos de l’Església- interessant.
122
Riells del Fay [fol. 130]
aletes- 1670- bonica- 41 cm. alt sense el peu de fusta.
+BA
Samalús [fol. 131]
nus- bon estat- 126x 53 cm.
traforts
gòtics- cúpula renaixement- dalt sant Andreu- 43
cm.
cm. +BA
arabesca- 48x 22 cm.
1799- això a la mensa- posterior?- plafons esculturats.
res.
Sant Antoni de Vilamajor [fol. 132]
l’interior.

123
Sant Faust de Campsentelles [fol. 133]
Sant Feliu de Codines [fol. 134]
many-
23 cm.
quadrat i aletes- 1799. +/BAR RODÉS
+BA
CREVETES; DELS OUS- 12 cm.
la pena. ROSSELL
les-
imatges goticiants- Verge Roser goticiant, bonica.
goticiants- Verge moderna- restaurat.
Sant Pere de Vilamajor [fol. 135]
molt alt, que obstrueix el retaule- sobre aquest sagrari un
altre més neoclàssic- amb Pietat- i sobre hi ha sant Pere de
talla, gòtic.
nari-
bonic.
ornamentació renaixement.
frontal amb brodat aplicat.
quadre barroc- predel·la amb tela pintada: el Sant Enterrament.
igual al del primer cantó Evangeli.
alt- decoració d’arcs i dents de serra.
[fol. 136]
altar bonic.
ca
de sant Tomàs.
les 4 Virtuts- a dins l’urna dos àngels aguanten un llenç.
bonica- goticiant- antipendi amb brodat.
sobre fons vermell blanc.
instruments Passió, Pelicà amb niu teixit- níssima- nus
gòtic molt delicat- esplèndida- 119x 50 cm.
jor:
any: M: D; LXXXX- 11 cm. +BA
al peu Verge Roser, sant Pere i Miquel burelats en els tres
ovals.
[fol. 137]
dos sèries nestrals molt orits- creu plana decoració trepanada
i burelada- renaixement- al peu la Verge i sant Pere
burelats- 48x 25x 19 cm. BA
apetxinat- 26x 9x 16 cm. BA
mano-
cristiana- comença així:
Santa Eulàlia de Ronçana [fol. 138]
ment
poliforme- decoració i caps d’àngel ceroferaris- vericle
amb franja de núvols estilitzats i raigs petits- cúpula plateresca-
crucix al cim- interessant- 64x 27 cm.- segle XVI.

capella neoclàssica anquejada d’aletes i cimera trepanades-
Darrera diu: IACOBVS.ROVIRA.MEFESIT. L’altre
gairebé igual te la Immaculada- mig esborrada- igual inscripció-
13x 10 cm.
perduda la policromia- sobre peu quadrat amb aletes als
caires- 35 cm alt sense la corona. +BA
les canadelles dintre peus rococó. +BA
da-
vestit decoració burelada- nimbe Rosari- policromada
(policromia escatada)- bonica- peu quadrat amb aletes als
caires- 1648- 41 cm alt (amb corona). M ^ X IHS
repujada- peu ovalat- tiges tornejades o bombades- marcs
del quadre de garlanda i decoració volant trepanades- creu
al cim- bonic- 60x 24 cm. +BA
58 cm. +BA
trepanades- 48x 22cm. F. PINTO R./BOSC +/BAR
Bernadus Bages me fecit.
cm.
[fol. 139]
Llorenç, Pau, sant Bisbe, Pere- Joan Ev., Eulàlia- bonica-
128x 56 cm. +BA
motllures romanes- Verge goticiant- passos Rosari.
nics.
creta.
decoració renaixentista- està bé- 81x 45 cm. +BA
124
Vallromanes [fol. 140]
Crist i Verge- nus amb àngels amb insígnies de Passió (en
falten)- dins capelletes gòtiques- contraforts, pinacles i
arcbotants- 98x 40 cm. BA
rococó- sostenint dosser surmontat per una creu. La relíquia
amb joiell de ligrana- 43 cm.
mats
barrocs- 43x 20 cm CARRERAS J+R/O +/BAR
poc valor- 44x 22 cm. +/BAR GA
TA +/BAR
+BA
dolenta.
Vilanova de la Roca [fol. 141]
cm- bona
dues rengleres de capelles amb sants- dalt: S. Cristòfor,
Antoni, Blai, Roc, Apòstol, Apòstol- baix: Pere, Pau, Quitèria,
Joan B., Esteve, Sebastià- als contraforts àngels amb
instruments Passió- molt bonica- 114x 49 cm.
segle XVII- 9x 25x 15 cm. +RA
boniques rosa i rosari burelat- 23 cm- 11 cm. +BÆ
desenvolupat- creu arabesca- s. XVI- 26x 52x 29 cm
nimbe de Rosari ligranat- 36 cm.
blaves a la corona i sobre el llibre- relíquia en una medalla-
36 cm- bonic.
COS/TA
d’estil.

125
[fol. 142]
barroc- 45 cm.- peu ovalat repujat.
bé- imatge bonica- capella amb rajoles antigues.
Sagrari exposició bonic- barroc.
el de sant Pere- Verge Carme bonica- 1797.
tura
plateresca.
1 4 6
2 7
3 5 8
1: Anunciació; 2: Roc; 3: Verge; 4: Crucixió; 5: Pietat; 6:
Àngel Anuncia; 7: Sant Bisbe; 8: Magdalena.
da.
tern- vermella- capa vermella- s. XVII.

126

127
ARXIPRESTAT
DE SANT FELIU
DE LLOBREGAT [fol. 143]

128

129
Sant Feliu de Llobregat [fol. 144]
agel·lació, oració a l’hort, crucixió- segle XVII- 100
cm.- són al Museu Diocesà.
lloc.
Begues [fol. 145]
sant- passador.
toni
nou- poc valor.
dor-
imatge bonica i goticiant.
tica-
121x 50 cm- nus capelles gòtiques, pinacles, contraforts.
1612 +BA
Roc i Joan.
raigs moderns- 46x 21 cm.
at-
nus trifoliat- creu plana amb remats- 35x 18 cm.
Castelldefels [fol. 146]
d’àngels- radiada amb pedres vermelles- 66 cm. +BA
bomba- sotacopa de fulles planes- copa llisa- al peu, en un
lòbul, instruments Passió- bonic- 21x 8x 14 cm.
lòbul un escut, en altre una creu i xiprers- nus bombat
i apetxinat- sotacopa foliat- copa llisa- bonic- 22x 9x 15
cm.
peu- tot treballat ns a sotacopa- 27x 8x 15 cm.
esgraada amb vores trepanades- 51x 20x 23 cm.- 1732.
8x 11 cm. BA
bat.
BA
18 cm.
columnetes aguantant frontó- 16 cm. BA
[fol. 147]
cm.
Cervelló [fol. 148]
porcionat
per la creu- creu arabesca- 1669- 51x 23 cm.
16 cm.
garida
i Esteve- 9 cm.
tòdia-
repujada- vidre ovalat- al voltant ramatges. Dalt hi
ha santa Maria de Cervelló- 32 cm.
alabastre- gòtic tardà- molt prima i llarga- curiosa- restes
policromia- el Nen dóna la Verge que ella rep a la mà. El
cap de la Verge és tallat i mal col·locat.
-

cia gòtica policromada, antiga, línies níssimes- 100 cm.-
fusta molt bonica.
Colònia Güell [fol. 149]
Cornellà [fol. 150]
darrera portella i forat per a relíquies- (Actualment robada).
23 cm.
J/CASAS
ByR
R/BOSC +/BAR
+BA
cm. COMAS
Rosari- plata- 25 cm.
llautó.
Esplugues de Llobregat [fol. 151]
Cort dins la fornícula- hi ha taula pintada mig partida per
motlle representant Sant Jordi i donzella amb bandera.
imatge esplèndida, de fusta- restaurada la policromia.
cedent
de Barcelona.
barroca- asseguda en càtedra barroca- molt bonica.
dent
de St. Pere Màrtir (Carreres Candi)
BA
mant
capelles i dossers- St. Pau, Joan Evangelista, Sagrat
Cor (nou), Pere- raigs- procedent de Poblet per equivocació
d’Espluga i Esplugues- 41 cm. +BA
cm.
valor- 42 cm.
rat-
Sant Pau, Andreu, Pere, dos Apòstols més.
130
Gavà- Sant Pere [fol. 152]
neoclàssic.
lleu.
bombat- 42 cm.- dona- sostingut per aletes barroques-
creu al cap damunt.
L’Hospitalet de Llobregat [fol. 153]
Santa Eulàlia de Provençana [fol. 154]
Molins de Rei [fol. 155]
del Carme i st. Joan Baptista.
Rectoria.
RO/VIRA +/BAR
+/BAR +SALA R/
BOSCH

131
plet
neoclàssic- frontó amb Pare etern- ansa barroca- 16 cm.
cm.
26x 10cm- 29x 9 cm.
lectes- plata- 19x 10x 11 cm; 16x 11x 9 cm.
gonal
amb cresteria- 89x 38 cm.
[fol. 156]
un dragonet- popa alta i timó- sobre trípode fulles acant-
15x 8 cm.
Papiol [fol. 157]
Davant: Mateu; Joan; Crist; Lluc; Home ressuscitat. Darrera:
Pelicà; Verge; Verge; Joam; Medalló nou. BA
al peu creu i escuts- 22x 9x 14 cm. BA
amb reixat gòtic- fulles sota la copa- creu gravada al peu-
23x 9x 16 cm. BA
El Prat del Llobregat [fol. 158]
+/BAR ROSSELL
Verge- 15 cm.
bé.
ques.
XVII- imatge bé.
ric
pla- copa llisa- als lòbuls JHS- or de lis- creu vulgar
amb instruments Passió- instruments Passió- or de lis-
or de lis- Bo- 21x 15x 8 cm. BA
arabesca- peu gravat i repujat- molt bonic- - 36x 20x 13
cm. BA
mig. 28 cm. COT +/BAR
C
gòtica- nus amb capelletes gòtiques, pinacles i contraforts-
sants al nus: Bartomeu, Andre, Jaume i Pau- un amb dalmàtica
i bastó i altre igual. BA [fol. 159]
amb aletes als caires- tota la gura gravada- bonica- 31
cm.
Sant Boi de Llobregat [fol. 160]
de la Llet, imatge gòtica, repintada modernament- malament-
bonica- Nen amb bola.
molt bona.
EPINO
+/BAR
FJALA +/BAR
aletes neoclàssiques- sant Boi- 38 cm.
Sant Bartomeu de la Quadra [fol. 161]
museu Diocesà.
proporcions.

mànica-
capitells amb fulles acant i callícules- àbac desenrotllat-
interessant.
bonica- al cantó Evangeli- grans proporcions.
part del XVII part antiga del XVI part del XVII
1 4 7
10
12 15 18
2 5 8 13 16 19
11
3 6 9 14 17 20
21 22 23 24 25
1: Presentació; 2: Jesús al temple; 3: Resurrecció; 4: Visitació;
5: Oració a l’Hort; 6: Estigmatització de Sant Francesc;
7: Anunciació; 8: Naixement; 9: Reis; 10: Dos àngels
coronant; 11: imatge nova; 12: Coronació; 13: Assumpició;
14: Pentecosta; 15: Flagel·lació; 16: Verònica; 17: Sant
Jaume i Sant Domènec; 18: Coronació; 19: Crucixió; 20:
Sant Martí; 21: Magdalena; 22: Verge; 23: Pietat i instruments
Passió; 24: Sant Joan; 25 Santa Llúcia.
sant Antoni, Eulàlia i Llúcia- cantó Epístola.
[fol. 162]
Sant Climent del Llobregat [fol. 163]
plata repujada- barroc- molt bonic.
matge
neoclàssic sotacopa- bé- 23x 16x 9 cm.
dosser sostingut per aletes barroques i acabant amb cúpula
semiesfèrica- 35 cm.
peu ovalat- 69 cm.
XIX- el Crist i la Verge segle XVI- Verge molt bonica.
amb cresteria i remats- bonica- 44x 20cm.
imatges barroques.
regades
de fruita.
132
[fol. 164]
Sant Joan Despí [fol. 165]
XVII- imatge passadora.
ta
i els 11 Apòstols- sembla segle XVII- Làpida no sepulcral.
tats-
bé.
clàssic.-
imatge sant Antoni esplèndida.
segle XVII. A la predel·la- Cena, Naixement, Adoració dels
Reis- a banda i banda tres sants, Visitació i Anunciació.
Joan Baptista i cistella ous gravada.
és molt blanc de fons- extrems trifoliats- molt rica- plata
daurada- Falsa? els esmalts fan sospitar.
ració
Reis, Naixement, Anunciació- plafons graciosíssims.
Sant Just Desvern [fol. 166]
caps d’àngels- tot repujat- barroc- 59 cm.

133
17- canadelles- amforetes la tapa rematada amb lletres A i
V- 12 cm. les amforetes- 25 el plat- raïm gravat.
ria
trepanada- 18 cm.
gravat al frontó- 10 cm.
campanes- creu astada- escut de Catalunya- sobre el pany,
amb lletres gòtiques, Cattecominum+ Crisma+ Inrmorum-
Forma sarcòfag- pany ferro.
voltat de marc de plata- daurats- bonics.
Sant Vicenç dels Horts [fol. 167]
ta
Llúcia i Apolònia- dolentes.
lents.
bé.
Roser- bé.
dues aletes barroques aguantant la coberta rematada per
sant Vicenç- 42 cm.
trems
dels braços trepanats- peu ovalat- el Redemptor i
crucix- segle XIX- 50x 25 cm.
[fol. 168]
imitació gòtica- nus forma temple neoclàssic- entre columna
i columna, sants- metall platejat- 118x 56cm.
Santa Coloma de Cervelló [fol. 169]
creu.
ma
templet- aletes- barroc- santa Coloma al cim- 36 cm.
amb aletes- anses barroques- creu arabesca- 27 cm.- sense
marca.
Santa Maria de la Palma de Cervelló [fol. 170]

imatges passadores.
fons
pintats- discrets- petitet- imatge bonica.
200x 150 cm.
Torrelles de Llobregat [fol. 171]
na-
27x 22 cm.- sense peu.
decoració gravada- 17 cm. amb la creu al cap damunt- interessant-
7cm. la boca.
per la Vera Creu- 57 cm.
Vallirana [fol. 172]
Viladecans [fol. 173]
tant-
36 cm.
ge.
en la qual va- aquesta com l’anterior.
proporcionat per la custòdia- nus tija canelobre romà amb
aletes- peu repujat: 26x 31 cm.- la creu: 35x 31 cm.
Imatge de santa Eulàlia, Llúcia- boniques- garboses.
nova- sant Francesc discret- santa Teresa nova.
poc valor.
Domènec i santa Caterina- discretes.
altre , metall platejat, 24 cm.
ha una mitja lluna per l’Hòstia- 5 cm. amb creu.
134
[fol. 174]

135
ARXIPRESTAT
DE MARTORELL [fol. 175]

136

137
Martorell [fol. 176]
vellut vermell- (1).
molt bonic- 71x 47 cm.
semblant al de Papiol- nus d’esferes- al peu una creu vulgar
gravada i escut amb la Verge també gravada- 22x 9x 16
cm.
Abrera [fol. 177]
als caires- nimbe rosari, grans vermells- 36 cm- bonica- P.
MR R L AR G R inscrit o burelat al peu.
graat
i repujat- 32x 18 cm.
bonic- poc corrent- 23 cm.
rococó- 54 cm.
ratllades simple- 84x 40 cm.
ques.
sant.
Beguda Alta (Sant Llorenç d’Hortons) [fol. 178]
Joan molt bonic- 100 cm. alt.
Bruc [fol. 179]
tija rodona- nus bombat i apetxinat- sota copa bombada
i apetxinada- creu i muntanya burelada en un lòbul del
peu- 22x 15x 8 cm.
pintats en la predel·la grotescs pintats bonics.
francesos- sense nassos- és a l’entrada.
dors.
Can Bros [fol. 180]
Castellbisbal [fol. 181]
forma de cimbori trepanat- creu arabesca- (hi ha un viril
radiat de 23 cm. per a servir de custòdia)- esplèndida- 55x
20 cm.
bonic i rar.
templet neoclàssic 11 cm.
fornícula- molt bé.
ca.
orit- imatges boniques.
ges
noves.
peians-
imatges passadores.
Castellví de Rosanes [fol. 182]
rida-
36 cm.

peu oval barroc i repujat- nus gerro- Pertanyia a l’altra església.
Collbató [fol. 183]
Colònia Sedó [fol. 184]
Corbera [fol. 185]
XVI.
traforts
i pinacles- creu plata- forma arqueta- en els caires
aletes neoclàssiques- gravada- 11x6x 5 cm.
simple amb instruments Passió- gravat- 21x 15x 9 cm.
ca-
48x 18 cm.
me-
nus de motllures i temes vegetals- el tub dintre templet
gòtic amb dosser sostingut per dos contraforts amb
gàrgoles- llanternó del dosser alt i prim- molt - Creu al
cim- dins tub, en mig una corona núvols estilitzats, hi ha
cabells- 54x 20 cm.- en el peu un esmalt trapezoïdal amb
Sta. Magdalena (un poc caigut9- esplèndid tot plegat.
tesca,
repujada- nus d’esferes molt pronunciada- sota copa
ramatge gòtic- 24x 10x 17 cm.
ració
neoclàssica gravada- creu goticiant surmontant- tapa
amb forrellat- 32x 12x 9 cm.
[fol. 186]
rents.
dalena
gòtica, policromada- pot de plata- 85 cm.- esplèndida.
s. XVII- (1629)
bé- segle XVII.
amb imatge del sant de talla- segle XVI- boniquet.
138
Esparraguera [fol. 187]
mell
i negre- Sagrari d’Exposició esplèndid i colossal.
cromada-
el nen sense mà- Altar barroc, bonic.
amb teles dolentes.
cimbori, molt i treballat- sota copa amb fullatge repujat-
molt alt i molt treballat- esplèndid. Marca amb escut- 31x
11x 18 cm.
apeinelat- sota copa fullatge pla- en el peu esgraats platerescs-
molt bonic- 25x 9x 16 cm.
també embutllofada- molt interessant- 26x 9x 16 cm.
esgraat, plateresc- bonic- 30x 16x 13 cm.
ressuscitat, sobre sarcòfag- soldats- contraforts- capella
amb gos- dossers- gàrgoles- cúpula prismàtica sostenint
creu- creu plana, pel darrera esgraada de ors pintoresques-
aglans en els caps- un stó en les vores- 60x 28x 23
cm. Dels exemplars més esplèndids.
[fol. 188]
caps d’àngels- bonica- peu posterior- imperi i oval- tija de
raigs i espigues- 89 d’alt.

139
Gelida [fol. 189]
el caperó.
Pere i Roc.
quet.
sobre un fons únic.
La Guàrdia [fol. 190]
arrebossada- neoclàssica- campanar quadrat- cúpula piramidal.
cm.
barroques, boniques: són als costats. Tot l’altre sense valor
artístic.
Masquefa [fol. 191]
dalena-
segle XV- ramatge esculturat- fons daurat- era a la
Rectoria (actualment al Museu Diocesà).
tada
amb llistons.
tornejada- tub vidre- 6 columnetes- falta el cimal.
(nal)- nus rodó bombat- braç Crist penjant- bonica.
ta
plateresca.
d’àngel i aletes en la tija- creu plana, decorada amb cercles
i punts, els extrems dracs afrontats.
sà.
clàssic,
segle XVI- plafons pintats- groc crema. Poc valor.
Masquefa [fol. 192]
de carreus- romànic avançat- molt interessant- pota lateral
donant al cementiri- una de petita a l’altre cantó- façana
llisa, sense porta, amb rosetó gòtic bonic- absis de carreus
amb nestres- arcs de pedra monolítics, medallons esculpits
(pera, petxina, bust, animals, etc) de dents de serra-
cornisa motllurada.
Interior: una nau, tres capelles laterals, cor, carreus emblanquinats-
absis amb nestres- cornisa passant per el
absis. Restes de pintura mural vora el portalet nord: fragments
d’un àngel, un sant, franges i tema decorats. Dos
arcs torals.
Monistrol d’ Anoia [fol. 193]
or, bones.
da-
tija tornejada- 27 cm.
Creu.
la sagristia).
aparentment romànica- absis quadrat amb volta d’aresta-
voltes de nau de mig punt- dos trams.
ges.
Sta. Madrona i Sta. Eulàlia boniquetes.

Pallejà [fol. 194]
nus i copa- 27x 9x 16 cm.
tat-
78x 37 cm.
25x 17 cm. sense el peu.
Sant Andreu de la Barca [fol. 195]
tes
són de tipus no comú- banús de bola neoclàssic.
segle. XVI.
arabesca- 45 cm- bé.
50 cm2 .
Sant Antoni Abat: Corbera [fol. 196]
Sant Esteve Sesrovires [fol. 197]
copa. (És del sr. Rector).
titeta
i bonica.
Sant Llorenç d’Hortons [fol. 198]
jades
i extrems- 41x 20x 18 cm.
cm.
volta mig punt- absis semicircular.
140
Sant Sadurní d’Anoia [fol. 199]
grans vidre- roses de plata.
d’àngel en el peu i nus (de gerro) i en la copa- imponent.
Rectoria.
lla
daurada, goticiant- molt bonica.
boniques.
les-
boniques.
ges
st. Antoni)- imatges boniques- bé.
dors-
imatge sant Antoni, talla daurada, goticiant, bonica.
Sadurní- 1760”. En els extrems d’ambdues cares emblemes
passió- Crucix i al dors Immaculada repujada- 88x 51
cm.
45x 19x 15 cm.
[fol. 200]
vores i extrems- bé- peu metall, barroc- 28x 23 cm.

141
1771; y Part de lau 1772; Fet los Incensers y Salpasé”.
altre Verge Roser.

142

143
ARXIPRESTAT
DE MATARÓ [fol. 201]

144

145
Mataró- Santa Maria [fol. 202]
Evangelista- bonica- pista daurada- 168x 70 cm.
cm. gran: 51x 58 (ample) cm.
al peu.
XVIII- Crucix esplèndid- creu escapçada de plata- 74x
47 cm., sense peu.
48 cm la petita.
àngels- instruments Passió- 62x 32 cm.
la- plateresc- bonic i esplèndid- 55x 21x 14 cm.
Mataró- Sant Josep [fol. 203]
lumnes
com el següent- Acaba amb frontó circular abraçant
tot l’altar.
rioses-
un poc romanitzat- frontó circular.
ca-
uns dos metres.
da.
17 cm.
arabesca- 42x 21 cm.
Mataró- Convent Caputxines [fol. 204]
Mataró- Convent Treses
Alella [fol. 205]
imperi- 94x 39 cm.
amb caps aparellats d’àngel.
arcbotants- dos àngels amb palma- 41x 23 cm.
nica-
estil neoclàssic.
al peu inscripció il·legible- vestit orejat.
de ídem- nansa a sobre- crismeres amb forma d’olleta.
tigues
boniques.

la confraria de st. Sebastià.
[fol. 206]
deliciosa- peu de l’estil i barroca- 95 cm. amb peu.
Vicenç.
1449- 4 capitells sostenint les arquacions del absis i són els
Evangelistes- absis poligonal- 4 trams.
tar
major.
Alfar [fol. 207]
Argentona [fol. 208]
cm.
estat.
fons
pintats- segle XVIII.
plafons pintats.
sics-
54x 25 cm.
sant Julià- retaule de grans proporcions.
nau.
146
Cabrera de Mar [fol. 209]
Vicenç, Pau, Tomàs i Pere)- 131x 52 cm.
tic-
12 cm.
seda i or.
1559.
època- era la Verge del Roser, plafons pintats- força bé.
gravades al peu- patena lobulada- 25x 9x 17 cm.
Cabrils [fol. 210]
d’Amadeu.
1733x 49 cm.- molt bonic.

147
fusta.
Capella del Sant Crist- Cabrils
9 compartiments.
Caldes d’Estrac [fol. 211]
sants a les capelletes: Andreu, Bartomeu, Jaume, Pau, Joan
Evangelista- 83x 42 cm.- plata daurada.
besca-
orida- 54x 26 cm.-plata daurada.
trifoli-
nus cimbori gòtic- tub vidre- creu surmontant.
1627.
plata- gòtics.
amb Puríssima també pintada.
porta lateral.
Canyamàs [fol. 212]
les grades 1740.
neoclàssic, forma templet.
la Dolorosa.
frontal i pali- Crucixió entre dos xiprers, sant Joan i Verge-
bonic.
Dosrius [fol. 213]
tural.
pobre.
cm.
sos.
ge-
fusta daurada.
amb sants- cinc aranyes cristall- diferents mides.
Masnou [fol. 214]
Montgat [fol. 215]

Orrius [fol. 216]
nus- radiada amb pedres.
133x 55 cm.
Viladecans- pintures tipus gòtic, discret.
escurats.
centre altar- barroc- bonic.
dreu-
45x 19 cm.
centre.
[fol. 217]
plafons repintats.
Premià de Dalt [fol. 218]
i palmes de plata.
bé.
segle XVI- bé.
ligonal.
creu no típica, barroqueja.
jat
rosa.
posterior- pintures interessants a les portes- daurats estufats.
deró
aram.
148
Premià de Mar [fol. 219]
gairebé semicircular.
Sant Andreu de Llavaneres [fol. 220]
sants al nus dins fornícules clàssiques: Pau, Verge, Andreu,
Joan, Pere i Jaume- 124x 55 cm.
gall i cistell ous-
dre-
44x 14 cm- segle XVIII.
ta
daurada- al peu Cena i àngels amb instruments Passió-
al nus instruments Passió i també en la copa- falta un
esmalt a la copa.
jat,
incís- unes ansetes al nus- tapa amb frontissa- XVII.
sostenint els raigs.
22.
Teià.
plafons pintats bastant bé a la predel·la fons or.
[fol. 221]
pintats- bonic.

149
Sant Vicenç de Llavaneres [fol. 222]
27x 10x 16 cm.
1669- inscripció- 14 cm.
1621.
11x 5x 4 cm- avall peu forat pels olis.
cúpula barroca sostinguda per dos contraforts surmontats
pel pinacle- nus i peu barrocs- decoració gravada- 42 cm.
da
i gravada- radiada- part dels raigs moderns- 77 cm.
cm.
19 cm. el plat- 6 cm. el gerro.
bonic.
Apòstol amb destral, Pau, Joan, Apòstol amb esquadra,
Jaume- 104x 43 cm.
[fol. 223]
ris.
tats.
restaurat.
Teià [fol. 224]
portant atributs Passió - 117 x 45 cm.
cm.
cm.
creu arabesca i peu segle XVIII - 55 x 22 cm.
imperi.
mutilada.
31 cm. 4, Agnus , 31 cm.
ge
de talla.
Tiana [fol. 225]
120 cm.
cocó
imatge St. Antoni bé - imatge St. Sebastià bé.
- Sants Abdó i Senén bonics - St. Bru bonic.
- s. XVIII.
Sant Antoni modern - imatge Santa Apolònia i Quitèria
boniques - segle XVIII.

decoració incisa - segle XVIII - 8 x 10 cm.
nus amb pinacles - creu arabesca.
[fol. 226]
resc - 3 dossers - dos àngels ceroferaris sense ciris - esplèndida
- s. XVII - 67 cm.
cm.
Cebrià, Joan Ev.,Sant amb llibre - 100 x 46 cm. medallons
abans esmaltats.
vidre amb aletes - plata - barroc - forma templet - 88 x 19
dalt creu.
vermell - groc - bonic.
corona.
Vilassar de Dalt [fol. 227]
Imatge Verge Àngels romànica restaurada - goticiant segle
XIV.
plafons relíquies.
bé.
ger.
- al peu una creu i calze incisos - 25 x 10 x 17 cm.
al peu.
- boniques .
peu poligonal ( 6 ) - a la mà una rosa - 1644- 60 cm. alt.
formant una capelleta - dins Verge i Joan (Crucixió) -
4 dossers a les obertures capelleta - creu arabesca - molt
na.71 x 22 x 23 cm.
dre-
dalt el llanternó gureta de Sant Genís - tornejat el
nus - peu circular - neoclàssic - 36 cm.
serans aguantant els raigs - 86 cm.
150
[fol. 228]
i or.
caperó) bon estat - esplèndida.
Joan Ev. Pere, Bartomeu, Joan B.-
- dibuix de gerros - escut 4 barres-
Vilassar - serrell or.
rona
i palmes dutes per dos àngels - escut Vilassar - serrell
d’or.
[fol. 229]
grar-se.
roc
tornaveu fusta molt ben tallat .
gureta Crucixió - creu típica.

151
Ermita de Sant Sebastià:
interior ben construït- gòtica- altar neoclàssic amb pintures
i fornícules.
Frontal de rajola- tres sants- Bacina cérvol.
Vilassar de Mar [fol. 230]
res.

152

153
ARXIPRESTAT
DE PIERA [fol. 231]

154

155
La Llacuna [fol. 232]
molt bonic.
18x 11 cm.
caps d’àngel- tija gerro- cap d’àngel sostenint raigs estrellats.
aplicació seda.
Mayer [fol. 233]
gòtic- dos trams- quatre capelles- absis poligonal.
XVIII- poc caràcter i qualitat- 78x 36 cm.
tit
burelat- esfera.
sense solta- 70x 38.
raigs estrellats- 1790- 66x 28 cm.
blancs lletjos.
quet.
1855.
amb sants- poc valor- Verge passadora.
[fol. 234]
gel-
tija gerro- cap d¡àngel- creu plana, burelada, extrems
platerescs.
Miralles [fol. 235]
demés (raïms i raigs) modern- 48 cm.
nats-
va amb el peu anterior- 26x 19 cm.
peu- 26x 24 diàm.
tonada.
rescs-
els Sants són d’època- 98x 42 cm.
Orpí [fol. 236
voltes en ferradura- absis obturada per l’altar- (neoclàssic
novell).
dors-
pinyó esglaonat.
plafons pintats passadors.
boniqueta.
54x 24 cm.
rescs-
100x 43 cm.- bonica- mal parada, belluga.
gerro- tub quadrat- aletes barroques- 48x 20 cm.
Pobla de Claramunt [fol. 237]
cies
ratllades amb pinacles plateresc- els evangelistes tenen
un aire antic- bonica- 86x 42 cm.- falten algunes peces.

creu plana burelada- extrems platerescs trepanats- 14x 16x
16 cm.
dos àngels turiferaris- viril radiat- vora el viril rocaille i
raïms- bonica- 69x 30 cm.
cm.
ri-
Verge amb nimbe de rosari, poc barroca.
tats,
menys el de St. Sebastià- restaurat.
Santa Càndida- Orpí [fol. 238]
lià
mural- amb un santet màrtir sobre un petit tabernacle
(sense dosser)- tot petit.
li)
neoclàssic- dolent- més amunt un reliquiari de bust (de
Santa).
niquets-
Una Assumpta pintada bonica.
fusta) hi ha Santa Càndida.
roc-
gòtica- molt bonica- d’uns 60 cm.
teriorment
polígon dret)- una clau volta (Sta. Càndida)
molt treballada- amígera- molt bonica- entrada lateral-
Portalada sostenint l’última arquivolta- dosser de Santa
Càndida molt bonic i enginyós.
Pierola i Hostalets [fol. 239]
1732- escut- nobiliari.
capa pluvial i diadema- bonic, petitet.
(recomposició)- creu novella- 18x 18 cm.
pinaclets platerescs- 89x 42 cm.
malmès- tija prismàtica- nus bombat poligonal- trifurcació
de tija per sostenir la capsa rectangular- anquejada
de pinacles i els dos àngels adoradors molt bonics- molt
- sense decoració- burelada.
El viril,cercle senzill, voltat de caps d’àngel i raigs estilitzats-
27 cm alt, sense viril 19 de peu- capsa 11x 7 cm, i el
viril 17 cm.
imatge goticiant restaurada.
barroc bonic- interessant- Verge sola- vista monestir.
156
[fol. 240]
i retocada.
Sant Joan Zamora- Mediona [fol. 241]
ant.
plana i trepanada.
ges-
molt interessant.
Sant Pere- Mediona [fol. 242]
de fusta- absis tipus romànic- campanar espadanya- absis
amb arcs i faixes lombardes- capella petiteta- una nestra
en el absis- portal senzill- ull de bou en la façana.
Sant Pere de Riudevitlles [fol. 243]

157
i recte- tija gerro sobre peu quadrat- aletes sotacopa amb
caps d’àngel- bonic- 25x 9x 17 cm.
peu poliforme- nus de capella amb St. Pere dins- pinacles,
gàrgoles- bé- creu foradada- decoració plateresca- 64x 31x
29 cm.
anses sostenint la plataforma triple de tres reliquiaris de
tub de vidre- 4 columnetes en el tub gros- als tubs petits
dues ales- creu surmontant- 60x 19 cm.
36 cm.
25x 8x 15 cm.
Santa Maria de Mediona [fol. 244]
platerescs- peu imperi.
nícula-
planxa plata daurada i repujada- d’uns 60 cm.
València: Sant Antoni al mig.
barana plateresca.
çament
tija amb pinacles- tres tijes- dos per àngels adorants
i una per tub vidre- dos contraforts i cúpula de paperina
amb arestes- esplèndid- 39x 18 cm.
XV- tres claus- testa cap a la dreta- simplicat d’anatomia-
Verge i sant Joan al costat, barrocs.
parets imitant jaspi- làmpades de vidre grans.
fornícules amb imatges goticiants- passadores- garlanda
de fruita.
i poc corrent quan els evangelistes- 83x 42 cm.
[fol. 245]
Torre de Claramunt [fol. 246]
terescs-
bonica i ben conservada- 70x 40 cm.
ral
burelada.
escut de Claramunt- 12 cm.
soldat- molt en petit- bacina petita nova.
de molts nervis- volta gòtica- façana Renaixement- ull de
bou petit- campanar vuitavat, baix.
passadors. Imatges St. Joan goticiant, passadora.
rorosos.
Vallbona [fol. 247]
gel
per sostenir creu plana burelada- extrems orits- 44x
18 cm.
un St. Miquel barroc, bonic.
anquejats d’aletes- amb sants- un poc deteriorada- 94x
43 cm.

pujat.
Vilanova del Camí [fol. 248]
158

159
ARXIPRESTAT
DE SABADELL [fol. 249]

160

161
Sabadell- Sant Feliu [fol. 250]
dos pisos- molt - creu plana trepanada- extrems arabescos-
58x 28 cm.- ( creu antiga o moderna).
cm.
ments
Passió- 1853- 44 cm.
dre-
4 columnetes sostenint cúpula amb escames- creu al
cim- 47 cm.
vidre amb aletes- cúpules bombades- al cim de cada una
un sant- 70x 31 cm.
les capelles- bola plata cap avall de la creu- 99x 58 cm.
mitja gura- policromats- esmalts cloisoiné verda en cloisons
grotescos- tija gerro- caps d’àngel sostenint els raigs
on hi ha també esmalt- de grans proporcions- molt bonica
i majestuosa- 96x 37 cm.
neoclàssic- 11 cm.
Sabadell [fol. 251]
besca-
44x 20 cm.
33 cm.
Sabadell: Puríssima Concepció [fol. 252]
Sabadell: Santíssima Trinitat [fol. 253]
Sabadell: Junqueres [fol. 254]
estat de conservació- bonica.
veix
també per custòdia- nus bombat i apetxinat- de la tija
surten dos branques amb dos àngels ceroferaris- bonic- tot
gòtic- el reliquiari és de tub vidre amb 2 aletes- cúpula
apetxinada- Sant Vicenç al cim- barroc.
La custòdia que s’endolla al peu anterior és radiada sobre un
cap d’àngel- al peu 26x 22 cm.- el reliquiari 22 cm.
petitet- per custòdia exposició- boniquet.
bonic.
burelada- plateresca- nus senzill.
Barberà [fol. 255]
molt na- actualment al Museu Diocesà- plata daurada-
ordelitzada.
a les vores, braços i extrems- decoració burelada al peu
poliforme 31 cm. la creu sola- nus forma cimbori- molt
trepanat- pinacles- 22x 21 cm.
La Custòdia que hi va endollada és radiada- barroca.
absis i dues absidioles- una tapiada- roseta a la façana posterior.
teris
Roser.
[fol. 256]
rar.
fons
níssims- esplèndids.

Polinyà [fol. 257]
de gerro amb aletes- creu estriada amb extrems arabescs-
bonica- 36x 19 cm.
nic-
plata daurada- 27x 9x 15 cm.
les de dalt sense Sants- contraforts, gàrgoles, etc.
fornícules- Sagrari barroc- molt i delicat- àngels músics i
cariàtics.
da.
nyà”-
35 cm.
columnes salomòniques.
color.
Ripollet [fol. 258]
goticiant- altar s. XVII?.
purina-
imatge molt bonica.
Sant Julià d’Altura [fol. 259]
ple-
- creu plana burelada- extrems i vores foradades- 36x
18 cm.
cm.
contraforts amb mènsula- cúpula rodona- cim pinya- 28
cm.
tic-
molt bonica i na d’estil- dossers, dins Sant Julià, Pere,
Pau, Jaume, Andreu, Apòstol de coltell- segon pis dels dos
del nus- 111x 47 cm.
importància.
gues-
burelada i repujada.
162
Sant Quirze de Terrassa [fol. 260]
89x 42 cm.
pintats- passadors- neoclàssic- bonic.
Sant Quirze i Julita- les altres imatge molt boniques- àngels
musics- contrabaix i arpes, etc.- semblant al de Santiga.
reformat en gòtic.
dos plafons ovals esculturats.
oclàssic
novell.
nic.
bada
i sobre capelles amb sants- aletes- al cim cimera tornejada-
bonics.
cm.
cm.

163
[fol. 261]
lló
Fe, Esperança i Caritat.
bé.
Santa Perpètua de la Mogoda [fol. 262]
amb esferes estriades- raigs fan 37 cm.
símbols amb lactèries.
cm.
da-
25 cm.
ques-
sòcol Lluís XVI- dolentet.
Sagrari exposició 4 columnes, Moisès i David.
pètua.
Santiga [fol. 263]
aresta sobre mènsules- creu volta bonica.
traça- escenes vida Mare de Déu- Sagrari exposició amb
cariàtides, Moisès i David- interessant.
menuda- 19 cm.
extrems.
pujada
i burelada.
Cerdanyola [fol. 264]
cm.
bastià,
Pau i Pere- tota gòtica- 110x 47 cm.
6 cm.
cm.- bola al cim de la tapa- àngels repujats al peu i copa.
coratius
músics- profetes.
ressant-
52 cm.- no comú.

164

165
ARXIPRESTAT
DE SANT CELONI [fol. 265]

166

167
Sant Celoni [fol. 266]
tit
- creu arabesca- al peu molt allargat escut que havia
estat esmaltat champlané- 42x 21x 19 cm.
repujada- al peu caps d’àngels- també a la copa i tija- Crucix
movible- 31x 17x 12 cm.
molt farcit- imatges boniques.
Verge donant escapularis tela pintada molt bonica- la talla
de l’altar molt orida- Sant Pere i Pau bonics.
barroca.
inscripció molt ben feta- 9x 11 cm.- Altar de 5 columnes
molt boniques- tipus Poblet.
Santa Anna molt bonica- alabastre- uns 80 cm.
moguda- en una fornícula reliquiari fusta treballat- aspecte
metàl·lic.
imatge bonica.
vat-
molt farcit- imatges boniques- relleus molt ajourées.
Campins [fol. 267]
sadores-
1801, data d’una restauració- imatges passadores.
tits-
imatge goticiant passadora.
lles).
creu plana burelada i trepanada- 41x 19m cm- bonica.
cm.
ques.
Collsabadell [fol. 268]
tisses-
creu mòbil plata- sense daurar- 41x 17 cm.
tes
amb sants, contraforts, arcbotants- ben tallat- 106x 47
cm.
fornícules amb sants- molt bonics- segle XVI- imatges gairebé
gòtiques- passos Rosari.
1696 en el pòdium.
Costa del Montseny [fol. 269]
Fogars [fol. 270]
gerro- aletes- creu arabesca- 43x 19 cm.
plafons esculturats. La Fe, inscripció en català- 1771- bonic-
no del millor.
Gualba [fol. 271]
els compartiments passos vida del sant- en els costats els
4 Doctors, afegits d’època posterior (rococó)- i un tros de
retaule darrera l’altar.
tia.

de vidre anquejat d’aletes- cúpula bombada- Sant Vicenç
i Victòria- al cim cap d¡àngel- 65 cm alt.
Maria i Sant Joan- 13 cm.
d’àngel- tija gerro, cap d’àngel i raigs amb estrelles- bonica-
53x 25 cm.
tes-
Crist i Verge- bonica- corrent- 77x 41 cm.
La Batlloria [fol. 272]
Montnegre [fol. 273]
tota gòtica- sense evangelistes- 70x 36 cm.
molt bo.
Domènec- Rosa.
pintats- passadors.
Montnegre: Fuiroses [fol. 274]
a l’anterior.
gre.
sense absis.
168
Montseny [fol. 275]
da-
escut sota el peu- gos amb un llibre a la boca.
sants- 98x 46 cm. Encensers plata- gòtics- corrents- 25
cm.- bonics- molt probablement el peu i basí son posteriors.
Moscaroles [fol. 276]
aletes- creu plana burelada i trepanada- 24x 17 cm.
cm.- 1628.
ticiant-
bonica.
Olzinelles [fol. 277]
vida del Sant- 167...

169
50 cm.
Riells de Montseny [fol. 278]
molt valor- 26 cm- creu movible.
relada
i trepanada a les vores i extrems- bonica- 36x 18
cm.
valor.
Sanata [fol. 279]
tal.
tar
del Dolors.
Sant Esteve de Palautordera [fol. 280]
cm.
cm.
tipendi
amb brodat.
gerro amb ansetes- tub vidre- contraforts gòtics- cúpula
bombada i apetxinada- creu al cim- 36x 21 cm.
coral- les roses de plata- 1673- 29 cm.
lletes
amb sants.
no bonica.
Santa Maria de Palautordera [fol. 281]
imatges- en el dintell 1562.
des-
plafons pintats i fornícules- imatges goticiants- gran
altura- als plafons passos vida Jesús- dalt de tot Crucixió-
sagrari exposició, barroc.
res.
Fora el Sagrat Cor- antipendi domàs goticiant.
ques.
sants- 111x 46 cm.
cm.
blau- 30 cm.
[fol. 282]
goticiants- antipendi amb plafó del sant- rajoles d’ocis.
major- cap del sant en un ull de bou- imatge bonica- goticiant-
les grades (època posterior)- 1732- 1705- antipendi
de rajola amb forma d’antipendi amb sant Josep, Joan i
Eloi.
tit
burelat- relíquies al peu- cara policromada- 1643.

Santa Susanna [fol. 283]
Vallgorguina [fol. 284]
gel
al peu, nus i sotacopa- fulles d’acant- 29x 9x 15 cm.
Vilardell [fol. 285]
tats-
patró Sant Llorenç- imatges passadores- pintures boniques.
planxa hi ha dibuixos burelats-
vidre- marc plata- creu tornejada al cim- 39x 15 cm.
Villalba Sasserra [fol. 286]
170

171
ARXIPRESTAT
DE TERRASSA [fol. 287]

172

173
Sant Esperit-Terrassa [fol. 288]
Caps d’àngels al peu- 28 cm alt.
porcionat.
Bonic- 29 cm alt.
lleu
de fons amb la Verge i Joan. Bé.
cules
amb sants- bonic- segle XVII.
sants- dossers rodons- columnes grans en losanges- molt
bonic.
atlans – plafons esculturats- imatge nova.
amb caps d’àngels, tija gerro- caps d’àngels sostenint
raigs- 96x 41 cm.
Sant Pere- Terrassa [fol. 289]
lumnes
salomòniques boniques.
imatge passadora.
trepanats- 562,5 cm
Gallifa [fol. 290]
ro.
Creu plana amb decoració aplicada i extrems de braços
trepanats. 43 cm alt.
imatges boniquetes.
fornícules amb sants poc barrocs- La Pietat (Verge i Jesús
a la falda) curiosa.
Marganell [fol. 291]
ta
Cecília (fusta?) en una nestra del campanar- barroca,
bonica.
nus bombat i apetxinat- fullatge sota copa- 21x 14x 8 cm.
d’àngel sostenint la creu- Creu rococó trepanada (posterior?)-
33x 17x 17 cm.
lla-
corrents- 24 cm.
capelles platesques amb contraforts- en les ors de lis o
extrems de la creu caps d’àngels- 84x 46 cm.
Matadepera [fol. 292]
d’acants en els caires. És del segle XVII- 112x56 cm.
ses-
decoració trepanada en les vores i extrems de la creu
plana- 35x 20 cm.
Monistrol de Montserrat [fol. 293]
prismàtica- nus poligonal- plataforma d’ànec, sobre 4 àngels
músics (un de ceroferari) 2 violin i una trompa- dos
contraforts- dosser- cimbori dos pisos molt - escut al peu
i la inscripció següent: HOC VAS ORNATUM FUIT A
R. D. JOAN. CASCANTE ET DIRLA- PREBERO. ET
BENEFICIATO HUJUS ECLESIAE MDCCCXXII.
Molt bonica- 89x 33x 20 (plataforma).
da
petita de les 11.000 verges.
XVII?.

(en fornícules) goticiants- bonic- restaurat.
liciosa-
falten dits mà Verge i un braç al nen.
resques-
pintures boniques.
[fol. 294]
da- creu plana ordelitzada amb or molsudes- petita- 31z
16x 14 cm.
airosa- els altres sants també.
culturats-
La verge bonica.
sembla pintura italiana.
ben ideat amb caparró d’àngel.
ca
però de línea goticiant- 1745- la capella és neoclàssica.
Olesa de Montserrat [fol. 295]
amb imatges, poc abarrocades- imatge de l’Assumpta bonica-
dossers copulars.
apetxinat- burelat i repujat.- 17x 22x 9,5 cm.
ovalat, repujat- tija gerro- cap d’àngel sostenint raigs- 66x
29 cm.
ro
amb ansetes- bonica- creu tota trepanada- ornada amb
caps d’àngel- decoració plateresca- marca barcelonina- 66x
22x 30 cm.
Sants (representats en els plafons de la predel·la i en la clau
de volta)- imatges passadores- Puríssima bonica- altar bonic.
baixos- Sagrari d’exposició barroc de columnetes barroques,
sols hi ha el de reserva.
pintat.
sendreços).
rius, arbres, lloros- bonica.
pintats passadors.
174
[fol. 296]
roc- tot daurat- per les parets de la capella plafons esculturats
amb els misteris del Roser (4)- imatge molt bonica,
airosa.
imatges renovades.
barroc- imatge bonica- àngels en forma de sirena.
presentant
Sant Joan sota baldaquí- 1768.
Palau Solità [fol. 297]
burelada en el peu- plata daurada- 68x 22x 14 cm.
tub vidre anquejat per dos contraforts amb pinacles- creu
surmontant- bonic- 35x 17 cm.
àngel sostenint els raigs- 58 cm.
capelletes: Roc, Sant Frare, Joan Baptista, Oleguer, Sebastià
i Magdalena- 90x 43 cm.
lleugerament repujada- plata daurada- 40x 23 cm.
pintat.
Plegamans [fol. 298]
garlandes i anses- sota copa ajouré- segle XV- símbols Passió-
10x 25x 18 cm.- molt bonic.
tub de vidre- 25x 9 cm.
creu plana ajoureé- 45x 22 cm.
Anunciació, espiral, (més petita).
amb contrabaix, arpa, violins, etc- 1694.

175
Rubí [fol. 299]
dides.
fulles d’acant- 45 cm.
Els caps del mantell es duen a la cintura.
lleó- 95 cm.
Passió- estil Lluís XVI.
la Mare de Déu al dors- garlandes al nus.
Reis, Martiri de St. Pere, Quo Vadis, i altres escenes interessants.
Sant Cugat del Vallés [fol. 300]
nus senzill.
parrons
d’àngels.
or- escut castrum octavianum.
Sant Esteve de Castellar [fol. 301]
tic.
Una sèrie de sants- pinacles i
contraforts. 113x 47 cm.
bonic.
sia-
i bisbe curant una endimoniada- bonic.
Serra- bonic.
Sant Feliu del Racó [fol. 302]
bonic.
pelletes
apetxinades amb sants- semblant a la de Castellar.
108x 48 cm.
na
burelada- vores i extrems trepanats- 34x 17 cm. marca
BAR.
sic
amb cresta plateresca- 15 cm.- bonic.
rodona bombada- 18 cm.
bonica.
nics.
or,
dalt 1658- bonic.
Sant Llorenç Savall [fol. 303]
amb nus di.- tub vidre (hi ha un oval sobre una tigeta)-
contraforts i pinacles- cúpula cònica- al cim una corona
i graelles desproporcionats, d’època posterior- bonic- 40x
19 cm.
l’un)- Crucixió- plata- gòtics- 10 cm alt.
sari
desengranat- 25 cm alt (amb la gura) i 27 cm radi.
ri-
29x 23 cm- plata.
des-
plafons pintats i esculturats- dalt de tot una imatge
d¡alabastre policromada.

Sentmenat [fol. 304]
xió
Verge i Joan- 16 cm- bonic.
cm.
copa- quatre columnetes- cúpula cònica- 35x 12 cm.
grans ales rococó- cúpula rodona- repujat- creu bombada-
61x 22 cm.
res
fulles llorer.
ques
petites boniques, fornícules amb imatges passadores-
aquest altar és dintre un altre altar or blau bonic- columnes
grosses boniques (4 )- tipus de quadre.
cm.
capelles, sants i pinacles i contraforts- 1612- 151x 70 cm-
ben conservada.
[fol. 305]
amb ales d’àngel- peu barroc repujat- nus senzill- 54 cm.-
marca Fages.
Sorbet (Viladecavalls) [fol. 306]
Taudell, sense evangelistes- Crist, Verge- 70x 34 cm- bonica.
Déu del Roser- colors violents. (A sant Miquel de Taudell)
Naixement, Naixement de Maria, Mig Calvari, Santa
Apolònia i Sta. Bàrbara. En el bancal St. Sebastià, Maria,
Jesús, Joan, Jaume i Àngel- Les tres últimes ressenyes són
de Santa Maria de taudell.
176
Ullastrell [fol. 307]
ses-
creu plana burelada i trepanada en vores i extrems-
bonica- 40x 20x 17 cm.
seguda-
14 cm.
(nou)- nus semiesfèric- esmalts dolents sobre canons sortints-
47x 29 cm.
nics.
Valldoreix [fol. 308]
43x 34 cm.
dots,
33 cm.
besca-
1636- 55x 28 cm.

177
Verge d’aire abarrocat.
Villalba del Llobregat [fol. 309]

178

179
ARXIPRESTAT
DEL VENDRELL [fol. 310]

180

181
Vendrell [fol. 311]
ma
amb vericle radiat- caps d’àngel- Sant Pere i St. Pau- 4
columnes- cúpula amb pinacles prismàtics- cupulí amb
aletes creu al cim- 83x 30x30 cm- barroca- tota repujada.
có
amb el forat de la relíquia- imatge tota esgraada- 40x
20 cm.
Passió- segle XIX- 27x 15x 9 cm.
cm.
cm.
ta-
només símbols- medallons burelats- 75x 44 cm- Crist
majestàtic assegut, calze i hòstia.
semicircular.
Albà [fol. 312]
símbols- tot esgraat- interessant- 60x 29 cm.
ques-
la central bonica procedent de la Catedral de Barcelona.
misteris Roser.
plana esgraada- vores i extrems orejats- 44x 20x 20- bonic.
Albinyana [fol. 313]
absis semicircular- columnes- banderes adossades al pilar-
té un aspecte bonic- cinc trams.
tes.
ant.
ca.
Arbós [fol. 314]
Amadeu- molt interessant.
ques.
tral.
àngels amb instruments Passió bonics.
ample- sotacopa bombat- al peu una gureta molt petita
cisellada (St. Julià)- instruments Passió esgraats- 26x 9x
16 cm- molt bonic.
Passió al peu- 27x 8x 15 cm.
decoració repujada molt na- tija gerro amb ampolletes i
caps d’àngels 24 cm alt- Molt bonic.
colors i gures blanques boniques- sagrari monumental.
bé- s’hi veuen restes de l’església romànica; es veu un arc i
un tram de volta- sobre de tot hi ha la volta gòtica amb les
pintures gòtiques que es veuen pujant dalt la volta.
gòtiques- boniques.
Banyeres [fol. 315]

gòtic amb medallons esmaltats- només símbols i esmaltats
chamblené en blau- molt bonica poc corrent- 93x 44 cm.
ordelitzada a dalt- 46x 17 cm.
lada
o incisa- 23x 14x 9 cm.
10 cm.
nic
amb interior molt bonic- columnes salomòniques.
sa-
tija bonica de gerro amb anses- creu arabesca bonica-
51x 22x 22 cm.
1779- bonic- imatges boniques.
capella- hi ha una Verge goticiant.
[fol. 316]
naus- absis semicircular- volta de mig punt- dos trams-
una fornícula amb sepulcre de quatre columnes.
restaurada, Verge del Priorat.
Roser.
Bellveí [fol. 317]
aletes- altets.
creu arabesca- 39x 18x 18 cm.
del presbiteri- petita- volta mig punt.
ge
assumpte nova vestida.
bona- imatges passadores.
182
Bonastre [fol. 318]
ració
repujada- oval central de vidre voltat de decoració
rococó- nus rococó- 37x 17 cm.
13 cm.
ments
Passió al peu, nus i sotacopa- 28x 8x 16 cm.
llons
curiosos i rars- 79x 36 cm.
tija gerro realista- garlandes i dues anses- interessant- un
poc deteriorada la base del peu- decoració esgraada- 17x
19 cm- la creu és arabesca, barroca, curiosa- un cap d’àngel
a l’encreuament dels braços- petita- 21x 12 cm.
cm.
bat-
sotacopa gros- 40x 17x 10 cm.
bonica- Puríssima a dalt bonica.
de proporcions- curta- tres trams.
tat-
mal estat.
Calafell [fol. 319]
liforme
amb dos esmalts- escut de la Vila- tija poligonal
ample- creu ordelitzada- Crucix- tota esgraada- 29x
17x 14 cm.
pa-
instruments Passió- nus poliforme- bonic- 29x 15x 9
cm.
des-
gòtic decadent- 10 cm.
àngels i raïms més recents.
sers-
13 cm.

183
ca-
restaurada- Ecce Mater tua en el llibre del Nen.
barroca.
Celma [fol. 320]
ser
amb nimbe de Rosari.
ors repujades a l’inrevés.
morada orejat blanc- i morada orejat verd.
nats-
molt bonics i grans. Anses al primer i segon pis- 22 cm.
Gornal [fol. 321]
aranyes vidre i llautó.
tar
de quadre central- goticiant- bonic.
Juncosa [fol. 322]
creu plana esgraada- vores i extrems orejats- bonica- 33x
14x 19 cm.
gerro- 21x 14x 19 cm.
anteriors- bonic- tija gerro- 30x 14x 10 cm.
baixa època- gòtica.
La Bisbal del Penedès [fol. 323]
de nou.
lumnes
adossades als pilars- 4 trams- dos capitells esculturats
amb aparença visigòtica de palmetes i cistelleria- voltes
apuntades amb llunetes- absis poligonal- interessant- sembla
a l’església de st. Francesc de Vilafranca.
ques.
balances- interessant.
talla.
bonica- tres plafons pintats discrets.
centre- rococó.
Les Pesses [fol. 324]
Llorenç del Penedès [fol. 325]
post.
i decorat de trenat.- molt gran.
nics
alts, molsuts- 1646- al peu un escut nobiliari- 58 cm.-
decoració molt bonica.
97x 45 cm.
de talla- daurat en 1788.
da-
Crucix a dalt- 44x 16x 13 cm.
aletes- 26 cm.
sants-
noves.

cimbori amb pinacles- bonic- creu arabesca bastant tancada-
21x 47x 17 cm.
Marmellà [fol. 326]
gerro- anses- creu plana esgraada- extrems i vores orejats-
35x 17x 15 cm.
repujada de losanges de bordó- nus semiesfèric- renovada-
incisos als medallons- 72x 32 cm.
15x 9 cm.
llunetes.
cules
central amb Verge goticiant- passadora- nimbe rosari.
Masarbonés [fol. 327]
Masllorenç [fol. 328]
circular-
tres trams.
vora superior.
pintats- boniquets- imatges passadores.
Montferri [fol. 329]
adossades als pilars- 3 trams- el absis és neoclàssic poligonal-
2 naus i un rengle de capelles- el absis nou fet el absis
antic.
negres- imatge bonica (St. Bartomeu) 1770- bonic.
lleus-
passadors- Crist bonic.
triades,
originalment- fornícules- Sant Sebastià goticiant-
bonic tot plegat.
te 50x 50 cm- segle XV- bonic- bo- la talla arquitectònica
és emporpurinada- polsera pintada de gris.
goticiant.
drets ben tallats- plafons pintats bonics- interessant- i bonic.
da-
bonica.
vidre- aletes- cúpula amb creu- bonic 29x 11 peu cm.
cm.
gerro- copa molt bombada- 42x 16x 9 cm.
sió
al peu i sotacopa- 27x 8x 15 cm.
Eva.
184
Montferri [fol. 330]
76x 36 cm.
plafons pintats- misteris Roser passadors- semblant al del
Albà.
tres trams- absis poligonal.
Jaume Sirles 1645.

185
Montmell [fol. 331]
nervis negres- dues naus i l’altar cantó capelles sense passatge.
ant-
fornícules amb sants i plafons pintats discrets- les fornícules
posteriors obertes en el plafons pintats.
cia-
bonica- altar barroc especial popular.
pintades- avall hi ha un fragment de retaule segle XVII
que és passador- les teles bastants discretes.
Sever, Pacià, Cecilia de la mateixa mà- imatge Verge barroca-
bonica- repintada.
bonica- altar bonic- imatge nova.
Rodonyà [fol. 332]
bori
doble gran- pinacles- creu amb entrellaçats vegetals-
molt bonica- 48x 18x 24.
decoratives- sense gures- bonica- evangelistes cisellats-
90x 47 cm.
roseta.
tres trams.
d’àngel i raigs- 46x 21 cm.
peu i sotacopa- rococó diluït- XX- 24 cm.
roca-
nen al mig falda- 58 cm.
Salomó [fol. 333]
nus- tija gerro bombat- creu plata daurada plana- Crucix-
esgraada- vores i extrems orejats- 28x 21 cm el peu, 25x
18 cm la creu.
peu i copa- gran- bonic- 33x 17x 9 cm- molt bombada la
copa.
cm.
diàmetre.
interessa.
tada
de mala manera.
emplafonats- (teles) bonics- Aranya bonica- marcs als quadres-
de bona talla- 4 plafons (teles) i dos quadres- altar és
barroc, bonic, de gran quadre central- Crist bonic segle
XV- aureola plata molt bonica.
Sant Jaume dels Domenys [fol. 334]
gerro- creu arabesca- bonica- 52x 23x 21 cm.
14 cm.
uns caps d’àngel per peanya del Crucix- 38x 16x 11 cm.
88x 47 cm.
absis.
ha unes llànties de bacina pintades del segle XV- bo i ben
conservat.
estrelles, cercle amb creu, secció superior forma ondulant
molt curiosa- sembla romànica.

Sant Vicenç de Calders [fol. 335]
ta-
absis semicircular- tres trams- capella Sagrament.
Santa Oliva [fol. 336]
forme-
tija gerro- dues amb dos àngels turiferaris- altra
tija gerro per aguantar vericle radiat- 1587- escut esgraat
de Santa Oliva- decoració esgraada, bonica- 51x 18 cm.-
molt interessant.
instruments Passió- 36x 15x 9 cm.- bonic.
26x 16x 8 cm.- plata daurada.
poc variada- 25x 15x 8 cm.
absis poligonal- façana: portal mig punt, silleria, espadanya.
plicat-
creu plana esgraada- extrems orejats.
Vilarrodona [fol. 337]
un poc deteriorada- 10x 41 cm.
medalló d’escut- tija gerro- al vol del quadre una espessa
decoració oral- dalt un Sant Justí- 67x 25 cm.
àngels- 42x 20 cm.
molt bonic- 53x 26 cm.
semicircular.
10 cm.
ques.
186
[fol. 338]
cm.
cm.

187
ARXIPRESTAT
DE VILAFRANCA
DEL PENEDÈS [fol. 339]

188

189
Santa Maria de Vilafranca [fol. 340]
Santíssima Trinitat de Vilafranca [fol. 341]
Convent Carmelites. Vilafranca del Penedès [fol. 342]
co.
lactoria surt de sa boca: Hoc est Corpus meum- Molt bé-
Borrassà?- uns 60 cm.
glésia.
bonic- Borrassà- uns 45 cm- És un fragment de predel·la.
etern en glòria, Esperit Sant- bonic.
Verge del Carme- Sant Joaquim i Anna- bonic altar- tarima
també de rajola.
gels.
ment
coral incrustats- gura coral dalt- estoig bouilli.
Vilafranca del Penedès- Cementiri [fol. 343]
Sant Francesc de Vilafranca [fol. 343]
Almunia [fol. 344]
ressant.
Avinyonet [fol. 345]
medallons molt repujats i bonics falten dos- dos de plegats
Ressuscitant i Joan Calvari al peu de la creu (dors)- 81x 34
cm.- bonica.
grossos d’àngels i instruments Passió al peu, nus i sotacopa-
molt repujat- 29x 9x 16 cm.
lentes.
gòtica gairebé.
d’Avinyonet- plafons pintats- interessant- imatge bonica.
d’àngels- tija gerro amb caps d’àngel- cap d’àngel sostenint
raigs estrellats- petita però bonica- 40x 20 cm.
cresta rococó- poca importància- curiós- 10 cm.
peu, nus i sotacopa- tapa- creu orejada en cisell- 36x 15x
13 cm.
ral.
[fol. 346]
Castellví de la Marca [fol. 347]
frontó apetxinat amb Pare etern- bonic- 13 cm.
24 cm.
sants- dossers i pinacles molt ns- 111x 49.
buidada- una ratlla de decoració dentada vora la base- interessant.
nada-
bonic.

gerro- dragonets per ansa- creu plana i llisa amb instruments
Passió burelats- extrems orejats- 47x 22x 23cm- bonica.
repujada- 41x 17x 10 cm.
goticiant- bé.
Foix [fol. 348]
do).
platerescs- els evangelistes són corrents- manca la tija de
sota el nus- 76x 42 cm- bonica.
en la petxina cimal el Pare etern- 11 cm.
burelat- 24x 8x 15 cm.
forma custòdia o gerro ors- 50 cm alt.
gerro- recordatoris amb els vidres rectangulars alts- aletes-
Santa Constança al cim- 58x 24 cm- un Vas contenint les
relíquies dens el recordatori.
tes-
creu plana amb decoració repujada de caps d’àngels i
grotescos- extrems en forma mitra amb mascarons- reconditori
del Lignum de plata i més modern- esplèndida- 66x
22x 32 cm.
prismàtica- nus bombat i apetxinat- sotacopa bombat i
burelat- al peu creu burelada- bonic- 23x 10x 16 cm.
[fol. 349]
plata- ALS. DON LUIS- D. PAGERAS- Dl. CASTEL D
TORRELLES. Y. FOUX.
l’altar major.
Fontrubí [fol. 350]
-
gels en lloc d’evangelistes- Crist, Verge, instruments Passió
en lloc d’evangelistes- nus gòtic poligonal senzill- amb
pinacles i contraforts afegits- 81x 45 cm.
bonic- doble fornícula central- Verge asseguda a dalt- molt
treballat.
absis quadrat- dos llunetes.
Anna goticiant, bé.
25 cm.
ramejat blanc.
alta molt bonica- goticiant- fornícules amb imatge goticiants
boniques.
190
Gunyoles [fol. 351]
tija gerro- creu plana esgraada- vores i extrems orejats-
bonica- 39x 17x 15 cm.
grup escultòric de la Transguració, goticiant.
petxines i llunetes varis.
ha uns medallons pintats amb tela i voltats de grans i roses-
bonics- Josephus Balasch pinxit, 1778.
nic-
balustrat- bonica i orida- 87x 41 cm.
aplicacions de ligrana i remat de medalló ligranat- 26
cm.
d’àngels i instruments Passió al peu, nus i copa- 26x 9x 15
cm.

191
La Granada [fol. 352]
d’àngels al peu, nus i endoll del vericle- peu oval- tambor-
nus gerro- molt bombat- raigs estrellats amb vidrets- molt
bonica- 62x 25 cm.
gristia.
a la part del Crist falten els medallons- nus bombat modern.
goticiant- 76x 34 cm.
cm.
at-
tija gerro- dues anses- creu amb extrems orejats- creu
plana xapada amb rodona i punts- 39x 18x 19 cm.
instruments Passió- nus bombat i apetxinat- bonic- 22x 9x
15 cm.
da-
caps d’àngels al peu i sotacopa- 24x 9x 14 cm.
[fol. 353]
etern- al fons Calze, Hòstia i Creu de Malta- 12 cm.
interessant- imatges passadores- estructura bonica.
ques.
Esposoris amb imatges- bonic.
Santa Fe- La Granada [fol. 354]
tòdia.
fondes.
Lavern [fol. 355]
gonal-
nimbe coral i roses plata- bonica- 24 cm diàm.- 25
g.
lumnes
parellades.
nics-
imatge bonica i mal restaurada.
esplèndid, un dels millors.
cercles semiesfèrics amb
Lavid [fol. 356]
tija gerro- aletes- creu plana burelada i trepanada a les vores
i extrems.
nica.
trompes- arcs als murs laterals exteriors.
ants.
sadores.
Les Cabanyes [fol. 357]
lar
regular- volta semicircular.
de pedra.
Moja [fol. 358]
rès-
9 cm.

Monjos – (Església vella) [fol. 359]
Isidre i Antoni- predel·la amb st. Ramon sobre el mar- 4
columnes barroques- bonic.
imatges.
de guixeria decadent- portal romànic- porxo amb un arc
de ferradura- dos trams antiga església?- voltes gòtiques- 3
relleus- Verge i dos sants a la paret exterior de l’Evangeli.
gonal
com de creu parroquial- braços de la creu de dibuix
i conguració de vegetació estilitzada- bonica- interessant-
45x 18x 21 cm.
sos
d’àngels al peu- tija gerro- sotacopa apetxinada- bonic-
24x 8x 15 cm.
Olesa de Bonesvalls [fol. 360]
nus;
4) magranes; 5) magranes.
peu i sotacopa- nus i tija també- tija gerro- molt bonic 28x
8x 16 cm.
d’àngel aguantant raigs estrellats- instruments Passió al
peu- 48x 19cm.
cm.
Pare etern- 9 cm.
apetxinades- dossers- contraforts- nens dansant als contraforts-
molt bonica- 114x 47 cm.
quadrat.
passos vida Jesús- bonics.
192
de la seva vida- imatge bonica. [fol. 361]
lent.
amb forma d’ansa- creu plana- ordelitzada, esgraada-
interessant- 39x 19x 19 cm.
Pacs [fol. 362]
copa nova?- 25x 9x 15 cm.- bonic.
ques.
tina
i Runa del Museu- segle XV- dins la capella hi ha
Verge goticiant amb St. Domènec- interessant i bonica.
pintats- tot petit i bonic- imatges boniques, goticiants-
Sant Ramon de Penyafort.
recta i angular- losange- tija gerro amb caps d’àngel i anses-
creu plana i burelada- extrems i vores orejades- decoració
i instruments Passió burelats al peu- molt bonica-
46x 20x 22 cm.
Can Lleó – (Pacs) [fol. 363]
molt bonica- les altres imatges també boniques.
lianesc-
caps de creu orits- bonics.
lles.
portància-
algunes meduses.
Pla del Penedès [fol. 364]
Pare etern, Calvari- 11 cm.
11 cm.

193
ses-
tapa amb anses per tancar- 46x 17 cm. (Al Museu Diocesà).
cm.
d’àngel al peu- nus i base o endoll de la creu- tija gerro
amb anses- creu arabesca- complicada- bonica- 56x 27x 22
cm.
capelles amb sants- dossers- pinacles- contraforts- al peu
dels contraforts- dos àngels amb cítares- gàrgoles- molt
ben conservada- molt semblant a la de Castellví- molt bonica
i gran- 125x 56 cm.
lumnes
molt orides- imatges molt boniques- Puríssima
molt bonica.
delicioses amb vermell i or. (altar major).
taurats- pintura i imatges dolentes. [fol. 365]
estriades amb “zig zag”- bonic- fons de fusta pintada.
cúpula de trompa- 3 naus- 4 trams- interessant.
Pontons [fol. 366]
sis
tret per fer capella Sagrament- portal romanitzant- doveles
amples- espadanya- ull de bou- ample el portal.
bonica- 82 cm.
creu movible capçada de caps d’àngels- 29x 14 cm.
cm.
Sant Antoni i Francesc Xavier.
Puigdalba [fol. 367]
mig punt amb llunetes- capitells interessants d’estil compost
barroer.
ro-
creu plana esgraada- vores i extrems ben orits- es de
puixdalba 1649- 40x 19x 18 cm.
be
rosari.
Sant Cugat Sesgarrigues [fol. 368]
gòtica- resta neoclàssic- 4 trams- absis quadrat- volta gòtica
amb nervis.
clàssic
recent- relleus escultòrics bonics.
bonics.
pintures dolentes de Sant Roc (1852 restaurat)- els plafons
potser són repintats- imatges passadores.
Sant Esteve d’Ordal [fol. 369]
Sant Marçal de Castellet [fol. 370]
tura
dels plafons- imatge bonica.
amb decoracions d’arquets- Creu- senyal: - cap
tonsurat- tot en incisió- 87 cm. diàm.
fornícula- molta talla.

naus.
Sant Martí Sarroca [fol. 371]
Joan- Pelicà- Jerusalem- Sol, lluna- forma apuntada- 13
cm.
14 cm.
Sant Pau d’Ordal [fol. 372]
bori
d’un pis- creu plana esgraada- vores i extrems orejats-
bonica- disminuïda i gòtica- 37x 16x 15 cm.
Crist- sense medallons- ordelitzada- bonica- 69x 34 cm.
actualment de tres naus estretes i baixes.
esgraat- la resta llis- 1625- 25x 9x 15 cm.
la paret on és encaixada- damunt apareix una decoració en
triangles buidats- interessants.
nimbe de coral amb roses de plata- bonic- 29 cm.
fornícules.
Sant Pere Molanta [fol. 373]
quadrat.
tija gerro- bonic- 41x 16x 10 cm.
seph
manonelles recto, 1697- interessant- lletra damunt
de cada canadella- falta la A- 24 cm.
tija gerro amb dragonets d’ansa- creu plana burelada- caps
i vores orejades- bonica- 37x 19x 16 cm.
Molada- peu triple- tija gerro- 45 cm.
rat.
194
Santa Maria de Bellver [fol. 374]
conservat.
41x 16x 11 cm.
una bola- és de bacina- 27 cm.
interessant- 126x 57 cm.
Circumcisió- imatge bonica- nimbe rosari.
absis quadrat.
Subirats [fol. 375]
dern-
poc valor- segle XVII ?.
ge
romànica- repintada dues cares.
ra.

195
sa.
tija gerro- serans- creu planta burelada- trepanada en vores
i extrems.
ge
petita, un poc goticiant.
Torrelavid [fol. 376]
platerescs.
valor.
tal
esquit.
bonica- petita.
Torrelles de Foix [fol. 377]
ca.
trams- absis semicircular.
exposició neoclàssic, novell.
gòtica- mides altes- fusta policromada.
Vallformosa de Viloví [fol. 378]
tija gerro ampla amb esperons i anses- sotacopa ben bom-
bat- molt semblant al de Vilafranca- molt bonic- 26x 9x 15
cm.
ca-
52 cm.
rodó amb Pare etern- Verge, 2 cistells i Creu de Malta-
bonic- 12 cm.
nus i endoll de creu- tambor- gerro d’esperons i anses- creu
arabesca com la del Pla- bonica- 55x 26x 22 cm.
nacles-
dossers- gàrgoles- gossos en capelletes.
nic.
pintat.
ment-
relleus esculturats bonics- Circumcisió.

196

197
ARXIPRESTAT
DE VILANOVA
I LA GELTRÚ [fol. 379]

198

199
Sant Antoni Abat- Vilanova [fol. 380]
cm.
Santa Maria de la Geltrú [fol. 381]
ria).
25x 8x 13 cm.
da-
27 cm llarg.
55 cm- bonic.
forma llibre amb vidre i aletes- darrera hi ha la santa pintada
sobre aram.
gel
al peu, tija i sotacopa.
àngel i raig- 108 cm alt.
116x 44 cm.
tela bonica.
1695- barroca- bonica.
Puríssima- Vilanova [fol. 382]
d’àngel- tija gerro- bonic- 27cm alt- 14x 9 cm.
Candàsens [fol. 383]
Canyelles [fol. 384]
d’àngels en els medallons i cantó Verge- 60x 31 cm.
44 cm alt.
plata- 19 cm- petiteta.
forma sarcòfag- elegant.
munt.
Castellet [fol. 385]
cm.
peu i sotacopa- tija gerro- bonic- 26x 9x 15 cm.
13 cm.
cm.
tija bonica, gerro- amb anses- creu arabesca, bonica- 53x
27x 21 cm.
lles
apetxinades- anses- pinacles neoclàssics- 118x 46 cm.
Pere- imatge asseguda, boniqueta- Puríssima bonica- altres
imatges boniques- socolada de marbres colors- Sagrari
aïllat, bonic, gures de profetes.
que en treuen dues amb alba blanca- interessant.
amb rajola de València- (cartelons i altres)- Crist bonic- els
altres passadors- relleus de talla en la paret, passadors.
amb teles pintades- talla complicada- igual enrajolat.

[fol. 386]
i daurada- bé.
Josep i sant Antoni de Paula, bonics. Capella amb cúpula
de petxines seguides- rajols de València.
sant.
Capella amb cúpules sobre petxines- rajola València.
cúpula sobre petxines seguides.
i absis poligonal- volta mig punt.
rescs.
43 cm, dibuix geomètric repujat-
inscripció.
dra.
Franja amb el Pare etern.
caixa fusta barroca- decoració platejada- talla.
per esmalt o pedra- raigs- s’endolla a la Vera Creu.
bonic.
Cubelles [fol. 387]
molt bonics- En el mateix altar dues aranyes vidre i llautó.
bacina plata, forma barca, estil imperi. Amb garlandes- 35
cm.
res-
bacina Anunciació, 34 cm.
na
espiral.
cinc trams- absis semicircular.
ns escultura.
la paret una tela M. De Déu Núria interessant.
els altres forma custòdia- bonics.
200
bacina plata llisa- aranya cristall venecià. [fol. 388]
imatge Sant Pere i sant pau boniquetes.
llisa amb extrems orejats. 48 cm.
Cunit [fol. 389]
rococó abarrocat.
ca-
el absis era triconca amb cúpula- i el llarg de l’església
encreuava el presbiteri actual- els absis amb tres nestres-
interessant- de proporcions regulars.
ses-
bonics- 17 cm.- petitets.
cent-
creu plana, lleugerament repujada vores i extrems.
Olèrdola [fol. 390]
Olivella [fol. 391]
esgraada- vores i extrems orejats- bonica- 22x 19x 42
cm.
cm.
rejades-
27 cm.- centre orejat i repujat.
25x 15x 9 cm.

201
gular-
raigs- 42x 19 cm.
Passió.
frontó- 11 cm.
ca.
ques
amb raïms- plafons esculturats amb la vida del sant.
sense predel·la ni mesa.
passadors- antipendi pintat bonic.
ge.
[fol. 392]
sobre el tub corona reial.
apetxinat- ansa 19cm diàm.
quadre- al costat un canelobre ferro forjat.
tija de triple cimbori gòtic- pinacles- creu plana esgraada-
vores trepanades- extrems de creu amb caps d’àngels- 22x
47x 21 cm.
Jafra [fol. 393]
jada-
Crist- Verge- caps d’àngel en els medallons- 83x 42
cm.
frontó- 11 cm.
policromada amb decoració segle XVIII- 140 cm.
drat
un arc de ferradura.
Sant Pere de Ribes [fol. 394]
XIV- bé- 42 cm d’alt- peu poligonal pel davant.
pa-
caps d’àngel en peu i sotacopa- àngels i instruments
Passió en el nus- en el peu també instruments- 28x 9x 17
cm- bonic.
pintades- en el peu Pere Miró de Mongrós la dina a Nª Sª
de RBAS any 1672- 28 cm.
plat- 14 cm alt els vasos.
Verge- caps d’àngel en medallons- 67x 38 cm.
Passió- tija rococó- 29x 9x 15 cm.
28x 8x 15 cm.
panat
amb Pare etern- 12 cm.
d’aletes- 32 cm.
sants- nus en part refet- 112x 44 cm.
[fol. 395]
gerro- 49x 23x 13 cm.
cres
platejades.
Anna que sembla de l’Amadeu.
tes.
lentes.
asseguda sobre núvols- interessant- bonica.
fornícules- amb sants goticiants- basament pedra policromada.
nus gerro amb caps- creu plana esgraada- vores i extrems
orejats- bonica- 51x 25x 21 cm.

Sitges [fol. 396]
ligonal.
ral-
or de plata- 44 cm.
amb instruments passió- forma tornejada- tija gerro- 26x
9x 16- 1716.
bat-
reconditori poligonal envidriat- dues aletes- cúpula
bombada i creu- 50x 19 cm.- bonic.
tes-
cúpula bombada- Sant- 59x 26 cm.- escut Sitges a la
tija.
grapes- tija gerro amb garlandes- disc orejat trepanat- dos
ovals per les relíquies- 70 cm.
cada
de la creu- peu rodó- tija gerro- creu plana esgraada
i trepanada en les vores- caps d’àngels en els extrems- 57x
31 cm.
nus de caldereta- anses plateresques- 2 sèries capelles- Verge
i Crist- símbols i evangelistes.
salomòniques.
[fol. 397]
sant Telm bonics.
imatges passadores.
cm.
nica
plafó d’Esposoris- segle XVII.
bona- farcit- Verge bonica.
Blanc i policrom.
202
Sitges- Vinyet [fol. 398]
rior-
bon exemplar- alabastre.
200x 100 cm- gòtic- restaurat- ara amb purpurina o estufat.
Sitges- Hospital [fol. 398]
dossers gòtics- bo- bon estil.
Vallcarca [fol. 399]
Gunyoles? Vendrell ? Arbós? [fol. 400]
tot daurat- imatges boniques- 1768.
Anna- gòtica, de pedra- restaurada- dreta- molt bonica.
imatge bonica.
1778- imatge bonica.
niques.
ge
passadora- 1884 al sòcol (posterior9.
tant.
¿ ? [fol. 401]
restaurada.
nya
llautó.
bonic- santa Madrona bonica.

203
¿ ? [fol. 402]
cari
molt bonica.
ris-
imatge molt bonica.
lleus
molt sortints- imatge molt bonica.
sants.
da-
imponent- relleus a les parets- vàries imatges- barroc-
imatge esplèndida
Valcàrcara [fol. 403]

204

205

206

207

208

209

210

211

212

213

214

215

216

217

218

219

220

221

222

223

224

225

226

227

228

229

230

231

232

233

234

235

236

237