NOVUM SPECULUM - Patrimoni Cultural - Arquebisbat de Barcelona

NOVUM SPECULUM 

LES PARRÒQUIES DELS TRES BISBATS 

DE BARCELONA, TERRASSA I SANT FELIU DE LLOBREGAT 

De Cabrera de Mar a Vilassar de Mar - Vol. I / 3 

per Josep M. Martí Bonet 

amb la col·laboració de Gemma Pallàs i Joana Alarcón 

Arxiu Diocesà de Barcelona – Juliol 2012

NOVUM SPECULUM J.M.Martí i Bonet 

ÍNDEX 

Cabrera de Mar, Sant Feliu, 5 

Cabrils, Santa Creu, 10 

Caldes d’Estrach, Santa Maria, 14 

Canyamars (Dosrius), Sant Esteve, 17 

Cornellà de Llobregat, Sant Ildefons, 19 

Cornellà de Llobregat, Sant Jaume Apòstol, 20 

Cornellà de Llobregat, Sant Miquel Arcàngel, 21 

Cornellà de Llobregat, Santa Maria, 22 

Cornellà de Llobregat, Verge del Pilar, 28 

Dosrius, Sant Aciscle i Santa Victòria, 29 

Esplugues de Llobregat, Sant Antoni de Pàdua, 34 

L’Hospitalet de Llobregat, Santa Maria de la Gornal, 35 

L’Hospitalet de Llobregat, Santa Eulàlia de Mèrida, 36 

L’Hospitalet de Llobregat, Immaculada Concepció, 38 

L’Hospitalet de Llobregat, Mare de Déu de Bellvitge, 39 

L’Hospitalet de Llobregat, Mare de Déu dels Desemparats, 40 

L’Hospitalet de Llobregat, Sant Albert Magne, 41 

L’Hospitalet de Llobregat, Sant Benet, 42 

L’Hospitalet de Llobregat, Sant Isidre, 43 

L’Hospitalet de Llobregat, Sant Joan Evangelista, 44 

L’Hospitalet de Llobregat, Sant Josep, 45 

L’Hospitalet de Llobregat, Santa Eulàlia de Provençana, 46 

L’Hospitalet de Llobregat, Santa Gemma Galgani, 57 

L’Hospitalet de Llobregat, Mare de Déu de la Llum, 58 

Llavaneres, Sant Andreu, 59 

El Masnou, Mare de Déu del Pilar, 63 

2


El Masnou, Sant Pere, 64 

Mataró, Mare de Déu de l’Esperança, 67 

Mataró, Mare de Déu de Montserrat, 68 

Mataró, Maria Auxiliadora, 69 

Mataró, Sagrada Família, 70 

Mataró, Sant Josep, 71 

Mataró, Sant Simó i Sant Pau, 73 

Mataró, Santa Maria (Basílica), 74 

Montgat, Sant Joan, 80 

Òrrius, Sant Andreu, 82 

Premià de Dalt, Sant Pere, 87 

Premià de Mar, Sant Cristòfol, 93 

Premià de Mar, Santa Maria, 95 

Sant Adrià del Besòs, Mare de Déu de les Neus, 96 

Sant Adrià del Besòs, Sant Adrià, 97 

Sant Adrià del Besòs, Sant Joan Baptista, 105 

Sant Adrià del Besòs, Santa Juliana i Semproniana, 106 

Sant Joan Despí, Verge del Carme, 107 

Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç, 108 

Santa Coloma de Gramenet, Sant Jaume Apòstol, 110 

Santa Coloma de Gramenet, Sant Joan Baptista, 111 

Santa Coloma de Gramenet, Sant Joaquim, 112 

Santa Coloma de Gramenet, Sant Josep Oriol, 113 

Santa Coloma de Gramenet, Sant Miquel Arcàngel, 114 

Santa Coloma de Gramenet, Santa Coloma, 115 

Santa Coloma de Gramenet, Santa Maria, 121 

Santa Coloma de Gramenet, Santa Rosa, 122 

Teià, Sant Martí, 123 

Tiana, Sant Cebrià, 130 

Vilassar de Dalt, Sant Genís, 134 

Vilassar de Mar, Sant Joan, 140 

3


ACA = Arxiu de la Corona d’Aragó 

ACB = Arxiu Capitular de Barcelona 

ADB = Arxiu Diocesà de Barcelona 

ABREVIATURES 

ADB Campillo = Speculum titulorum Ecclesiasticorum (manuscrit a. 1795) 

ADB “comuns” = Arxiu Diocesà de Barcelona, sèrie “Comuns” 

ADB “gràcies” = Arxiu Diocesà de Barcelona, sèrie “Gràcies” 

ADB Parròquies = Arxiu Diocesà de Barcelona, sèrie “Parròquies” 

ADB V.P. = Arxiu Diocesà de Barcelona, sèrie “Visites Pastorals” 

B. = Baucells, J.; Fàbrega, A.; Riu, M.; Hernando, J.; Batlle, C.: Diplomatari de l’Arxiu 

Capitular de Barcelona. Segle XI. Barcelona, 2006 

BOAB = Butlletí Oficial de l’Arquebisbat de Barcelona 

BOOB = Boletín Ofical del Obispado de Barcelona 

F. = Fàbrega i Grau, A.: Diplomatari de la catedral de Barcelona, vol. I (documents dels 

anys 844-1000). Barcelona, 1995 

GEAB = Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1996 

Lib. Ant. = ACB, manuscrit Libri Antiquitatum Ecclesiae Cathedralis o Libri 

Antiquitatum Sedis Barcinonensis 

MARTÍ BONET, BAC = Martí i Bonet, Josep M.: Historia de las diócesis de España, 

vol. II: Barcelona, Terrassa i Sant Feliu de Llobregat. Madrid, BAC, 2010 

MAS = J. Mas: Notes històriques del bisbat de Barcelona (Barcelona, 1906-1921). 13 

vols. 

Sp = ADB Speculum de Campillo 

4


320. CABRERA DE MAR, Sant Feliu 

Pl. Església, 4 – 08349 Cabrera de Mar 

Arxiprestat: La Cisa 

Arquebisbat de Barcelona 

Informacions històriques, bibliogràfiques i documentals 

Cabrera de Mar. Sant Feliu Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. 

L'església de Sant Feliu és esmentada ja al 1025, juntament amb les de Sant 

Cebrià i Sant Joan de can Modolell, que eren incloses dins el seu terme; i la seva 

condició de parròquia es documenta el 1183. 

L'edifici parroquial actual és d'estil gòtic tardà, datat de 1540 a 1570, i construït 

després de l'enderrocament total de l'església romànica. 

Pertanyen al seu terme parroquial, obertes al culte, les capelles de Santa Elena 

d'Agell, Sant Vicenç del castell de Burriac, Sant Cebrià i Sant Joan de can 

Modolell, a més de l'església de Sant Sebastià. 

Es conserven a l'arxiu parroquial els llibres sagramentals a partir de l'any 1508. 

També s'hi custodia un pergamí del segle XIV i altres documents des del segle 

XVI. 

5


Procedeix de l'església de Sant Joan de Modolell un retaule gòtic de Bernat 

Martorell, dedicat a Sant Joan Baptista, actualment ubicat al Museu Diocesà de 

Barcelona. 

BIBL.: ADB, CAMPILLO, Speculorum Titulorum Eclesiasticorum, 1795, vol. III, 

pàg. 215. Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 164. 

Catalunya Romànica, Barcelona, 1991, vol. XX, pàg. 450. GPAGC, Barcelona, 

1993. GEAB, 1996, pàg. 191. ADB, Parròquies, Arxius, 4 (300-350). 

Diplomatari de la catedral de Barcelona 

1. [894] març 23 

F. 5, perg. 1- 3- 1. 

Adila i la seva muller Ermessenda venen a Rami i a la seva esposa Adalvira la 

quarta part d’una seva vinya d’una extensió de dues cafissades, a la vila de 

Lotone, del terme de Purpurlas (Cabrera de Mar?), al Maresme, pel preu de sis 

sous. 

2. 1037, agost 3 

B. 558, perg. 1- 2- 1219. 

Ramon i la seva muller Cusca a Nèvia un alou que tenien pels seus pares i per 

altres raons, situat a Cabrera i a Sant Feliu, prop de Sant Cristòfol i d’Orriols, a 

canvi d’1 mancús en espècie i tres sesters d’annona. 

Notes de Mn. Mas, rectorologi i dispersa 

SANT FELIU DE CABRERA DE MAR 

Any 1023 

El Comte Berenguer que posseia l'església de St. Feliu de Cabrera amb ses 

subdites St. Joan i St. Cebrià, va vendre-las en 1023 a Guadalt. 

ACA. Ar. Registre Petri III 1366-67, f. 144 

6


1197 

Dins de la parròquia de St. Feliu de Cabrera rebian tots els anys un suster d'ordi 

en el mas de St. Joan els esposos Guillem de St. Vicens i Guillerma que en 1197 

l'empenyorà Guillem. 

ACB. Lib. II Antiq. n. 495 

1108, març 16 1 de Lluís 

El testament de Azalaida fou jurat damunt l'altar de St. Feliu dins l'església de 

Cabrera. 

L'ordenà a 19 de juny de 1103, abans de marxar amb l’exercit cap a Jerusalem 

(croads). 

ACB. Lib. III Antiq. n. 87 

1570 Acta de Consagració de l'església de Sant Feliu de Cabrera 

«Anno 1570 XXVI februarii ego fr. Jubinus Episcopus Contantinem (bisbe auxiliar 

de Barcelona) consecravi ecclesiam et altare hoc in honorem Sancti Felicis 

martiris...» 

Arx. Parroq. de Cabrera, Manual de 1529 a 1744 

CAPELLA DE SANT VICENS DEL CASTELL DE BURRIAC 

El Castell de Burriach, ara nomenat de St. Vicens amb la capella de St. Vicens 

adjunta al mateix, son tot runes, pertany a la parròquia de St. Feliu de Cabrera. 

Profanada la capella a principis del segle XIX cessà el culte que en ella s'hi 

donava al màrtir espanyol St. Vicens i també es va interrompre el romiatge de 

devots i no devots que cada any el 22 de gener pujava a aquell turó enmarletat. 

De llavors ençà la festa de St. Vicens se celebra a Cabrera en quin temple 

parroquial s'hi venera la sagrada imatge que abans se venerava a la Capella del 

Castell. 

En 1023 ja existia el Castell de St. Vicens ja que en dit any el Comte Berenguer 

vengué a Guadalt les esglésies situades al entorn del Castell de St. Vicens 1 . 

Les susdites capelles sembla que eren les de Argentona, Clarà i Cabrera, i tal 

volta alguna altra. 

1 

Història del Castell de Burriac, editada en 1907 i Arx. Cor. Ar. Gratiarum Regis, Petri III, 1366-67, fol. 

144. 

7


La de St. Vicens fou dotada d'un benefici per Guillem de St. Vicens i Guillerma sa 

muller a favor de Anton prevere. 

ADB. Dotaliarum VII, f. 64 

Rectorologi 

1263 Arnau, prevere; 1276 Bernat Briscala; 1306 - 1311 Jaume Ferrer; 1311 

- 1329 Pere de Gualba; 1329 - 1333 Albert; 1333 - 1338 Jaume 

Ferrer; 1338 – 1345 Pere Ferrer, 1345 - 1351 Guillem Vilella; 1351 - 

1356 Bernat Gilabert; 1356 - 1363 Berenguer de Font; 1363 - 1365 

Bartomeu Salelles; 1365 - 1373 Martí Domenech; 1374 – 1382 Pere Janer; 

1382 - 1389 Arnau Terrasola; 1389 - 1401 Pere de Arenes; 1401 - 1404 

Pere Mestre; 1404 – 1406 Joan Munta; 1406 Joan Esteve; 1422 Joan 

Montaner; 1422 - 1438 Pere Mestre; 1438 - 1443 Nicolau Cortada; 1443 - 

1454 Jaume Gombart; 1454 - 1463 Gaspar Spreneu; 1463 - 1487 

Miquel Bramona; 1487 - 1488 Jaume Font; 1488 - 1491 Pere Bertran; 1491 

– 1516 Bartomeu Gibert; 1516 - 1520 Llorens Borga; 1520 Guillem 

Cassador; 1525 Grau Rius; 1525 - 1551 Francesc de Ballgornera; 1551 

Joan Cerroca; 1565 Jaume de Vallgornera; 1565 - 1570 Jaume 

Santiscle; 1570 – 1583 Jaume Teixidó; 1583 Francesc Talavera; 1593 

Jaume Santiscle; 1593 - 1610 Francesc Puig Llentisclà, 1610 - 1618 Miquel 

Serra; 1618 – 1626 Jaume Sobirà; 1626 Joan Tevaria; 1682 Francesc Forner; 

1682 - 1686 Josep Bover; 1725 Josep Mateu; 1725 - 1728 Miquel Pla; 1746 - 

1760 Esteve Costa; 1760 - 1783 Salvador Tossa; 1783 - 1797 Jaume 

Viver; 1797 – 1803 Antoni Clausell; 1803 - 1814 Esteve Argelés; 1814 - 

1824 Bonaventura Astorch; 1824 - 1848 Raimon Viaplana; 1848 – 1859 

Joan Saboya; 1859 - 1877 Joaquim Saleu; 1877 - ? Jaume Solernou 

Primeres visites pastorals a Cabrera de Mar 

- El diumenge 17 de març de 1303 el bisbe de Barcelona, Ponç de 

Gualba, a la capella del Palu Episcopal tonsura entre altres escolars a 

un de Cabrera de Mar. V. P. 1- 2, fol. 1 v.; M- N 7. 

- El dimecres 13 de gener de 1305, el bisbe Ponç de Gualba visità Sant 

Feliu de Cabrera de Mar. V. P. 1- 2 fol. 13v.; M- N 13. 

- El dilluns 25 de maig de 1310, el bisbe Ponç de Gualba visità Sant Feliu 

de Cabrera de Mar. V. P. 1- 2, fol. 136 v. 

8


Beneficis de la parròquia de Sant Feliu, Cabrera de Mar 

Segons l’arxiver Campillo (Sepeculum III) hi havia en l’esmentada parròquia nou 

beneficis: 

1. Benefici de Sant Miquel (ADB Sp. III, 217) 

2. Benefici de la Mare de Déu (ADB Sp. III, 218) 

3. Benefici de Sant Fèlix (ADB Sp. III, 219) 

4. Benefici de Santa Clara i Santa Victòria (ADB Sp. III, 220) 

5. Benefici de Sant Joan. Fundat per Esteve Sala, de Cabrera, l’any 

1622. (ADB Sp. III, 221) 

6. Benefici de Sant Cebrià i Santa Margarida. (ADB Sp. III, 222) 

7. Benefici de Sant Vicenç, en el castell de Burriac. (ADB Sp. III, 223) 

8. Benefici primer de Santa Helena en la mateixa capella. (ADB Sp. III, 

224) 

9. Benefici segon de Santa Helena. (ADB Sp. III, 225) 

9


321. CABRILS, Santa Creu 

Pl. Església, 1 i 2 – 08348 Cabrils 




Cabrils. Santa Creu Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. La 

parròquia, dedicada a la Santa Creu, consta com a sufragània de Sant Genís de 

Vilassar al 1322, bé que el seu origen és més antic. Fou erigida en parròquia 

independent el 1779. L'església actual és moderna, sense restes visibles 

d'edificacions prèvies. 

Es troba dins el seu terme l'església pre-romànica de Sant Cristòfol, al veïnat del 

Sant Crist, en la que són visibles estructures paleocristianes o visigòtiques. 


BIBL.: Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 165. 

Catalunya Romànica, Barcelona, 1991, vol. XX, pàgs. 451, 483. GPAGC, 

Barcelona, 1993. GEAB, 1996, pàg. 192. ADB, Parròquies, Arxius, 4 (300-350). 

10



1. 996, maig 28 

F. 285, L. Ant. II, n. 481, f. 164c- d 

Elies i la seva muller Bonadona venen a Guillem i a la seva esposa Beliarda un 

alou consistent en terres, vinyes, cases, corrals, horts amb arbres, cultius i 

ermots, al terme de Premià, al Maresme, per cinc unces d’or. Hi ha una 

afrontació: “in rio de Cabriels”. 

2. 1037, agost 3 

B. 558, perg. 1- 2- 1219 

Ramon i la seva muller Cusca venen a Nèvia un alou que tenien pels seus pares i 

per altres raons, situats a Cabrera i a Sant Feliu, prop de Sant Cristòfol i d’ Orriols, 

a canvi d’1 mancús en espècie i tres sesters d’annona. Hi ha l’afrontació: “in ipso 

torrente qui discurrit de villa Cabrilis”. 

3. 1039, agost 20 

B. 1695, L. Ant. III, n. 206, f. 77a- 78a 

Testament sacramental de Sendred, dictat abans d’iniciar el seu viatge al Sant 

Sepulcre- durant el qual morí pel camí a Benevento-, jurat sobre l’altar de Sant 

Feliu d’Arraona, pel qual deixa béns situats a Polinyà i altres indrets a la seva 

esposa Doda, a altres familiars, a Sant Cugat del Vallès, Sant Llorenç del Munt, 

Sant Miquel del Fai, Sant Pere de Vic, etc. Es parla també de possessions de 

Cabrils (“alaudes de Cabrils”) 


SANTA CREU DE CABRILS 

En el segle XVIII Cabrils deixà d'ésser sufragánea de Vilassar per haver estat 

creada parròquia. Pel tal motiu el rectorologi comença el 1722 perquè abans el 

rector de Cabrils era el mateix que el de Vilassar. 

ACB. Spec. Offic. 

Dins d'aquesta (Cabrils) hi ha un arrabal format de quatre cases (masies) 

nomenat del Sant Crist, venerant-se en una antiquíssima capella del mateix el 

màrtir St. Cristòfol, quin nom sempre se cita concret amb el de Sant Crist. 

11


Una sola nota hem pogut veure de l'antigor de la veneració d'aquest Sant en dit 

lloc que's del 1307. A 30 d'Agost de dit any Ramon i Cusca vengueren a Movie 

una propietat que tenia a Orriolis dins del terme de la vila de Cabrarie i en altres 

termes sota l'església de Sant Feliu prop de St. Cristòfol. Confronta a llevant amb 

el riu d'Argentona, a migjorn amb la sorra del mar i a ponent amb la riera que 

discorre de Cabrils. 

ACB. Mitja escala, armari 3, pergamí n. 1219 

Any 1056, gener 31 

Venda d'un alou situat al Comtat de Barcelona, Marina, terme de Vilassar i de 

Premià, al lloc nomenat la Cia (Cisa) i en son terme, feta per Vivà sacerdot i 

Ermenganda sa esposa, a favor de ... per 2 unces d'or de Barcelona. 

Confronta a llevant amb l’arena que surt de Cabrils i discorre cap a mar, a migjorn 

amb les ones de la mar, a ponent amb l'arena que surt de Teià i discorre cap a 

mar i a tramuntana amb la serra de St. Mateu que va a St. Salvador. 

ACB. Diversorum, capsa 4, n. 188 

Any 1511 

L’església de Cabrils era sufragànea de la de Vilassar, segons consta en la visita 

pastoral feta en el sobredit any. 

No se troba mentada entre les capelles visitades en l’any 1446. En 1606 es 

contada en la visita pastoral, com existent fora de la parròquia de Vilassar. 

ADB. Speculum Offic. fol. 154 

Rectorologi 

1722 Jaume Avella; 1722 Bartomeu Avella; 1779 - 1786 Màximo Lluellas; 

1786 - 1799 Tomàs Quer; 1799 - 1815 Pere Brotau; 1815 - 1825 Marià Soler; 

1825 - 1829 Josep Benaprés; 1829 - 1833 Manuel Solà; 1833 - 1857 Josep 

Castro; 1857 - 1865 Silvestre Pons 

1865 - 1877 Josep Roca; 1877 - ? Salvador Canut 

12


Benefici de la parròquia de la Santa Creu (VICARIA PERPÉTUA) 

Segons l’arxiver Campillo (Sepeculum III) hi havia en l’esmentada parròquia un 

benefici: 

1. Benefici de Sant Francesc d’Assis. (ADB Sp. III, 300) 

13


322. CALDES D’ESTRACH, Santa Maria 

Església, 25 – 08393 Caldes d’Estrach 

Arxiprestat: Mataró 



Caldes d'Estrach. Santa Maria Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. 

L'església de Santa Maria fou erigida el 1219 per Pere Gruny, i funcionà com a 

filial de la parròquia de Llavaneres fins que fou erigida en parròquia, l'any 1379. 

L'antic edifici del segle XIII fou engrandit durant els segles XVI i XVII, bastint-se 

de bell nou entre 1805 i 1830. Patí danys durant la Guerra Civil de 1936-1939, i 

fou reconstruït posteriorment. 

Pertany al terme parroquial el Santuari de Nostra Senyora del Carme. 


BIBL.: ADB, CAMPILLO, Speculum Titulorum Eclesiasticorum, 1795, vol. III, pàg. 

255. Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 101. Catalunya 

Romànica, Barcelona, 1991, vol. XX, pàg. 451. GPAGC, Barcelona, 1993. GEAB, 

1996, pàg. 197. ADB, Parròquies, Arxius, 4 (300-350). 

14



SANTA MARIA DE CALDES D'ESTRAC (Caldetes) 

Any 1128 

Oleguer, Arquebisbe de Barcelona donà als germans Ramon Mir son clergue i 

Arnau un alou situat en les parròquies de Sta. Maria de Civitate fracta (Mataró), 

St. Martí i St. Andreu de Lavandariis que confronta a llevant amb el riu que corre 

junt a Aquas Calidas Destaraq. 


Any 1230, setembre 4 

Berenguer, Bisbe de Barcelona i son Capitol, atenent al pietós afecte de Pere 

Gruny, noble militar, ciutadà de Barcelona, qui havia ofert fer de nou l'església de 

la Mare de Déu, fer i dotar amb bens propis per a recepció de pobres, junt a dit 

església al lloc dit Callis de Staracho que ell havia comprat, situat al terme del 

Castell de Mataró i de la parròquia de St. Andreu de Llavaneras i St. Vicens de 

Calidis, amb consentiment dels clergues de dites predites edificacions i eximint 

aquestes totalment de dites parròquies; estableix el Bisbe que la capella i Hospital 

fos sufragània de l'Església de Barcelona i de ningú més. 

ADB. Dotaliarum Vol. VII, f. 174 

Any 1315, juliol 14 

Alsament d'excomunió fet pel bisbe de Barcelona Ponç a favor d’Arnau de Gualba 

sr. del Castell de Mont Negre qui fou excomunicat pels danys que ell havia fet al 

canonge Ramon de Pujol i als familiars in Calneis de Staracho. 

ADB. Not. Communium 1314.1323, f. 37 

Rectorologi 

1299 Arnaldo Oliver; 1303 V. Bragat; 1304 Bartomeu Segarra; 1325 

Bartomeu Bragat; 1338 Bartomeu Segarra; 1340 - 1348 Francesc de 

Vilaplana; 1348 - 1359 Arnau de Vall; 1359 - 1365 Pere Piquer; 1365 – 1366 

Pere de Canet; 1366 - 1375 March Bassa; 1375 – 1387 Pere Fritós; 1387 

Pere Sabastida; 1387 - 1388 Guillem Sarrat; 1388 – 1426 Francesc Janer; 

1426 - 1429 Pere Poll; 1429 - 1441 Llorens Flequer; 1441 – 1461 Ramon 

Gordó; 1461 - 1487 Gabriel Baró; 1487 - 1502 Gabriel Terrasa; 1502 – 1514 

Joan Blanch; 1514 Mateu Armengol; 1563 Joan Porta; 1563 – 1565 

15


Bartomeu Ballester; 1565 – 1570 Jaume Boldú; 1616 Benet Buscatell; 1616 

Francesc Guilart; 1697 Pau Argelaguet; 1697 Llorens Serra; 1700 Matias 

Porta; 1700 - 1715 Pere Gorch; 1715 Antoni Costafreda; 1748 Salvador 

Estany; 1748 - 1803 Francesc Sants; 1803 - 1824 Josep Baus; 1824 – 1849 

Josep Casacuberta; 1849 - ? Joan Anferil 

Primeres visites pastorals a la parròquia de Caldes d’Estrac 

- El divendres 15 de gener de 1305, el bisbe Ponç de Gualba visità Sant 

Andreu de Llavaneres. Hi ha en el text de la visita referències a la 

capella de Sant Vicenç de Caldes d’Estrach. V. P. 1/2, fol. 14v- 15; M- N 

13. 

Beneficis de Santa Maria de Caldes d’Estrac 

Segons l’arxiver Campillo (Speculum III) hi havia en l’esmentada parròquia dos 

beneficis: 

1. Benefici primer de la Mare de Déu (ADB Sp. III, 257) 

2. Benefici segon de la Mare de Déu. (ADB Sp. III, 258) 

16


333. CANYAMARS (Dosrius), Sant Esteve 

Pl. Parròquia, 18 – 08318 Canyamars (Dosrius) 




Canyamars. Sant Esteve Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme, dins 

el terme municipal de Dosrius. L'església apareix esmentada a partir del segle 

XIV com a filial de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius. L'actual edifici parroquial 

és obra dels segles XIV-XV, bé que presenta alguns vestigis d'època romànica 

que fan pensar en una major antiguitat per a l'església de la testimoniada 

documentalment. 



Catalunya Romànica, Barcelona, 1991, vol. XX, pàg. 490. ADB, Parròquies, 

Arxius, 4 (300-350). 

17



CANYAMARS, SANT ESTEVE 

Any 1459, febrer 28 

Procura firmada per Sibila viuda d’ Esteve Ylella de la parròquia de St. Esteve de 

Canyamàs i altres a favor de Cebrià Sabater d'Argentona. 

ACB. Diversorum, Arm. 413 

1747, març 18 

Llicència del Vicari general a Josep Gel i Miquel Bruguera dels Planells, pagesos 

de Canyamàs per fer tomba en l'església de Canyamàs, sufragànea de Dos Rius. 

ADB. Reg. Gratiarum 1745-49, f. 260 

Rectorologi 

1334 Bernat de Olivera; 1334 Pons Calsar; 1348 Llorens de Costri; 1348 

Miquel de Socarrats; 1364 Miquel Domenech; 1364 Guillem Puigpardines; 

1390 Guillem Riera; 1390 Pere Mas 

Rectoria independent erigida el 1867 i separada de Dos Rius: 

1868 – 1877 Cristòfol Soteras; 1877 - ? Josep Mas 

18


372. CORNELLÀ DE LLOBREGAT, Sant Ildefons 

Sant Ildefons, 15 – 08940 Cornellà de Llobregat 

Arxiprestat: Cornellà de Llobregat 



Cornellà de Llobregat. Sant Ildefons Parròquia del bisbat de Barcelona, al Baix 

Llobregat. Fou erigida canònicament en parròquia per l'arquebisbe Gregorio 

Modrego, segons decret del 27 de juliol de 1963. 


BIBL.: BOBB, 1963, pàg. 316. ADB, Parròquies, Arxius, 5 (351-399). 

19


373. CORNELLÀ DE LLOBREGAT, Sant Jaume Apòstol 

Ptge. Salamanca, 23 – 08940 Cornellà de Llobregat 




Cornellà de Llobregat. Sant Jaume Apòstol Parròquia del bisbat de Barcelona, 

al Baix Llobregat. Fou erigida canònicament en parròquia per l'arquebisbe 

Gregorio Modrego, segons decret del 29 d'abril de 1961. 



20


374. CORNELLÀ DE LLOBREGAT, Sant Miquel Arcàngel 

Feliu i Codina, 4 – 08940 Cornellà de Llobregat 




Cornellà de Llobregat. Sant Miquel Arcàngel Parròquia del bisbat de 

Barcelona, al Baix Llobregat. Fou erigida canònicament el 12 de maig de 1954 pel 

bisbe Gregorio Modrego. 


BIBL.: BOBB, 1954, pàg. 286. Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 


21


375. CORNELLÀ DE LLOBREGAT, Santa Maria 

Pl. Església, s/n. – 08940 Cornellà de Llobregat 




Cornellà de Llobregat. Santa Maria Parròquia del bisbat de Barcelona, al Baix 

Llobregat. L'església és documentada des del 993. L’origen de l'església i 

parròquia es troba en una església d'època visigòtica, les restes del qual s'han 

localitzat al subsòl de l'actual ajuntament. Sembla que aquesta hauria estat 

reformada després del 977, i ja entre el 1065 i el 1095, es documenta la 

construcció d'una nova església que se situà a prop de l'antiga. Aquesta darrera 

església, romànica, fou reconstruïda al segle XVIII, i demolida totalment durant la 

Guerra Civil. L'actual, moderna, fou edificada al mateix lloc, a partir de 1940. El 

culte es pogué efectuar novament el 1948. 

Dins el terme parroquial es comprenen actualment l'església de les Germanes 

Missioneres de Betània, l'església del Barri de Riera, la de la Sagrada Família, i la 

del Barri de Font Santa (o de Sant Felip Neri). 

Es conserven a l'arxiu parroquial, que fou destruït durant la Guerra Civil, els llibres 

sagramentals a partir de l'any 1912. 


Catalunya Romànica, Barcelona, 1991, vol. XX, pàg. 354. GEAB, 1996, pàg. 161. 

ADB, Parròquies, Arxius, 5 (351-399). 

22



1. 986, juliol 24 

F. 164, L. Ant. Iv, n. 112, f. 39 a- b 

Gescafred, anomenat Bonucí, Ronderand, sacerdot, i Salomó, com a 

marmessors de Guitard, donen a l’església de Santa Eulàlia i Santa Creu, de la 

Catedral de Barcelona, les terres, vinyes i tota l’heretat que tenien al terme de 

Cornellà (“in terminio de Cornelano”) i al seu territori, al comtat de Barcelona. 

2. 993, novembre 15 

F. 246, L. Ant. IV, n. 115, ff. 39d- 40a 

Erimany, Aienrig i Audegari, sacerdot, marmessors de Guifard, donen a l’església 

de Santa Eulàlia, de Barcelona, una parellada de terra a Cornellà, del comtat de 


3. 1001, maig 10 

B. 8, L. Ant. IV, n. 100, f. 34a- c 

Pere i Enric, concedeixen l’ús d’un camí a favor dels habitants de Cornellà de 

Llobregat. 

4. 1011, [febrer- març] 

B. 158, L. Ant. IV, n. 170, f. 37c- d 

Màger, prevere, dóna a Déu i a la Seu de Barcelona un alou situat al territori de 

Barcelona, al Cogol (“in terminio de Corneliano, ad ipso Cucullum”). 

5. 1014, maig 11 

B. 219, perg. 1- 2- 662 

Pere, prevere,Longobard, prevere, Aventí, prevere, Guitard Grec i Gondemar fan 

donació a Sunifred, prevere, en compliment del testament que féu el difunt Bonfill, 

sacerdot i sacriscrini, d’una terra en un lloc i d’un hortet en un altre, tot situat al 

comtat de Barcelona, a Pedralbes; a més a més, li donen possessions a 

Eramprunyà i a Cornellà. 

23


6. 1017, maig 31 

B. 275, perg. 1- 2- 792 

La dona Sensena ven al bisbe Deodat un alou situat al comtat de Barcelona, al 

lloc de Banyols, pel preu de 2 unces d’or. Hi ha l’afrontació: “pergit de Barchinona 

a Sancta Eulalia de Provenciano vel a Corneliano, de aquilonis in ipso Collo de 

Inforcados vel in ipso monte Iúdicho, de occiduo in alveo Lopregado”. 

7. 1026, juny 2 

B. 398, L. Ant. IV, n. 108, f. 73b- c 

Guarangarda dóna a Déu i a la Canònica de Barcelona sis mujades de vinyes 

situades al territori de Barcelona, a la Gavarra. Eren abans de Cornellà 

(“presbiteratum Sancte Marie de Corneliano”) 

8. 1027, desembre 28 

B. 405, L. Ant. IV, n. 116, f. 40a- b 

Deodat, bisbe de Barcelona, dóna a Bernat, prevere, l’església de Santa Maria de 

Cornellà (“Sancte Marie de Corneliano”) amb la meitat dels delmes i amb tots els 

alous de l’església per a regir-la i celebrar-hi els oficis divins. 

9. 1065, maig 6 

B. 1080, L. Ant. IV, n. 109, f. 37- 38 d-c 

Sendred Miró fa testament i deixa a la seva muller un alou a la parròquia de 

Cornellà, que després de la seva mort passarà a la Canònica. També deixa a la 

Canònica 3 unces d’or per a la seva sepultura i un alou a Olèrdola, al lloc 

anomenat Vallmoll. 

10. 1072, maig 25 

B. 1217, L. Ant. IV, n. 103, f. 36c- d 

Miró Goltred, Esteve Adalbert, Estefania, Guifré Belladó i Ramon Sendred, 

marmessors de Sendred Miró, donen a la Canònica de la Santa Creu i a Santa 

Eulàlia un alou situat al territori de Barcelona, a la plana del Llobregat, a la 

parròquia de Sant Joan i de Santa Maria de Cornellà. 

24


11. 1072, maig 25 

B. 1218, L. Ant. IV, n. 110, f. 38c- d 

Umbert, bisbe de Barcelona, dóna a Ramon Sendred un alou al territori de 

Barcelona, a la parròquia de Sant Joan, a Santa Maria de Cornellà. 

12. 1080, gener 6 

B. 1359, L. Ant. IV, n. 111, f. 38d- 39a 

Guillem Savarig i la seva muller Ermessenda donen a Déu i a la Canònica de la 

Seu un alou situat al comtat de Barcelona, a la parròquia de Santa Maria de 

Cornellà, prop del Llobregat. 

13. 1081, octubre 26 

B. 1388, perg. 1- 2- 54 

Els comtes Ramon [Berenguer II]i Mafalda de Barcelona empenyoren a la Santa 

Creu i Santa Eulàlia de Barcelona tots els alous que tenen a les parròquies de 

Sant Just Desvern, Sant Joan [Despí] i Santa Creu d’Olorda, a causa d’un deute 

de 2.000 mancusos d’or, que tornaran la festivitat de Pentecosta vinent. Hi ha 

l’afrontació de “ad viam quam venitur a Barchinona ad Cornelium”). 

14. 1007, juliol 4 

B. 1687, L. Ant. IV, n. 113, f. 39b-c 

Bonhom permuta amb l’església de la Santa Creu i Santa Eulàlia de la Seu de 

Barcelona una terra situada al territori de Barcelona, a Cornellà. 


CORNELLÀ, SANTA MARIA 

Any 986, juliol 23; (VIII Kal. August., A. quod obiit Leutario rege) 

Donació d'una heretat amb sos termes situada al terme i territori de Cornellà 

(Cornelano) feta per Jescafret a qui nomenen Bonuci, Ronderman, sacerdot, i 

Salamó, almoiners de Guitart, difunt, a la casa de Sta. Creu i Sta. Eulàlia de la 

Seu de Barcelona. 

ACB. Lib. IV Antiq. f. 39, d. 112 

25


Any 1026, juny 2; (IV Non. Jun., A. XX regni Roberti regis) 

Donació de sis monades de vinya situades al territori de Barcelona a la Gavarra, 

feta per Guarangarda al Senyor Déu, a la casa de la Canonja de Barcelona, a 

Deusdedit bisbe i als seus canonges, a cambi del presbiterat de Santa Maria de 

Cornellà (Corneiano), que a ella li donaren tal com era costum tenir-lo els 

preveres. 

ACB. Lib. IV Antiq. n. 108 

Any 1027, desembre 28 (5 de Robert) 

El bisbe Deodat i els Canonges de Barcelona mediant condicions encarregaren el 

règimen de la església de Sta. Maria de Corneliano a Bernat com abans el 

gobernava el prevere Jordi. 


Any 1057, abril 26 (26 d'Enric) 

Els conjugs Gombau i Eliarda vengueren a Bernat Sendret per dos mancusos d'or 

les heretats que tenian en la parròquia de Sta. Maria de Corneliano, Comtat de 

Barcelona, que confronten a migjorn amb el riu Llobregat. 

ACA. Ar. Escrip. 202 de Ramon Berenguer I 

Any 1064, maig 6 (5 de Felip) 

Sendret Mir marit d’Estefania llegà a la Canonja un alou que fou de Mir Ramon 

situat a la parròquia de Sta. Maria de Cornellà. 


Rectorologi 

1197 - 1213 Guillem, clergue; 1213 - 1226 Ramon, clergue; 1226 Pons 

de Palou; 1301 - 1315 Guillem de Castanya; 1315 - 1342 Berenguer de 

Plana; 1342 - 1356 Guillem Ferrer; 1356 - 1364 Guillem Grau; 1364 – 1365 

Arnau Busquets; 1365 - 1369 Jaume Osset; 1369 - 1370 Guillem Veurell; 

1370 - 1400 Guillem Julià; 1400 - 1409 Pere Ganaldet; 1409 - 1411 Bernat 

de Vinyamata; 1411 - 1419 Ramon Mercer; 1419 - 1422 Miquel Blasi; 1422 - 

1430 Joan Arnal; 1430 - 1443 Arnau March; 1443 - 1478 Joan Roqueta; 1478 

- 1484 Gabriel Vacarisses; 1484 - 1494 Joan Geronés; 1494 - 1499 Jaume 

26


Fiella; 1499 - 1501 Joan Lausol; 1501 - 1529 Bernat de Corbera; 1529 – 1535 

Pere Llorens; 1535 - 1541 Nicolau Molner; 1541 Antoni de Fluvià; 1544 

Vicens Rossell; 1544 - 1547 Vicens Bassa; 1547 - 1564 Bernat Ivorra; 1564 

- 1565 Gabriel Oliver; 1565 - 1583 Carles Sagarriga; 1583 - 1586 Pau Bofill; 

1586 - 1591 Miquel Cordelles; 1591 Francesc Comelada; 1595 Francesc 

Broquetes, 1595 Jaume Trias; 1624 Llorens Peregrí; 1657 - 1673 Bernat 

Maura; 1673 Pere Escarrer; 1684 Joan Thollenda; 1684 Joan Font; 1722 

Joan Jonch; 1722 - 1762 Salvador Cudina; 1762 - 1783 Rafael Maselis; 

1783 - 1815 Jaume Sampere; 1815 - 1832 Josep Guasch; 1832 – 1846 Joan 

Mas; 1846 - 1853 Joan Serracant; 1853 - 1865 Llorens Roca; 1865 – 1876 

Francesc Artigas; 1876 - ? Maurici Bruquetes 

Primeres visites pastorals a la parròquia de Santa Maria de 

Cornellà 

- El dilluns 5 d’agost de 1303 el bisbe Ponç de Gualba visità Cornellà. V. 

P. vol 1- 1, fol. 39; M- N 10. 

- El divendres 26 de març de 1305 el bisbe Ponç de Gualba visità Santa 

Maria de Cornellà. V. P.1-2, fol. 36 v.; M- N 18. 

- El divendres 30 de gener de 1310 el bisbe Ponç de Gualba visità Santa 

Maria de Cornellà. Hi ha referències a una capella anomenada de Sant 

Antoni. V. P. 1- 2 fols. 104 v- 105 v; M- N 32. 

- El diumenge 30 de desembre de 1313 l’ardiaca i vicari general Hug de 

Cardona visità Santa Maria de Cornellà. V. P. 2 fol. 24 v.; M- n 45. 

- El dilluns 5 de desembre de 1323 Ponç de Gualba visità Cornellà. V. P. 3 

fol 21; M- N 56. 

- El dimecres 1 de febrer de 1325 Ponç de Gualba visità Cornellà i tonsurà 

un escolar. V. P. 3, fol 41; M- N 60. 

Beneficis de Santa Maria de Cornellà 

Segons l’arxiver Campillo (Sepeculum III) hi havia en l’esmentada parròquia tres 

beneficis: 

1. Benefici de Sant Jaume (ADB Sp. III, 358) 

2. Benefici de Sant Antoni (ADB Sp. III, 359) 

3. Benefici de Sant Abdó i Sant Senen (ADB Sp. III, 360) 

27


381. CORNELLÀ DE LLOBREGAT, Verge del Pilar 

Pl. Verge del Pilar, s/n. – 08940 Cornellà de Llobregat 




Cornellà de Llobregat. Verge del Pilar Parròquia del bisbat de Barcelona, al 

Baix Llobregat. Fou erigida canònicament en parròquia per l'arquebisbe Marcelo 

González, segons decret del 25 de maig de 1967. 


BIBL.: BOAB, 1967, pàg. 355. ADB, Parròquies, Arxius, 5 (351-399). 

28


391. DOSRIUS, Sant Aciscle i Santa Victòria 

Dir. Post. Pl. Església, s/n. – 08319 Dosrius 




Dosrius. Sant Aciscle i Santa Victòria Parròquia del bisbat de Barcelona, al 

Maresme. Els esments més antics de l'església i parròquia es remunten al segle 

XIV, però és, segurament més antiga i hauria estat estretament relacionada amb 

el castell de Dosrius. 

El temple parroquial actual, dedicat a Sant Aciscle i Santa Victòria, és un edifici 

gòtic del segle XVI, construïda entre 1512 i 1526, amb ampliacions del segle XIX i 

XX. 


També conté una sèrie notarial des del 1430 i llibres d'administració des del segle 

XVI. S'ho inclou documentació referent a la parròquia de Canyamars. 


Catalunya Romànica, Barcelona, 1991, vol. XX, pàg. 451. GAPGC, Barcelona, 

1993. ADB, Parròquies, Arxius, 5 (351-399). 

29



1. 989, setembre 20 

F. 193, perg. 1- 2- 474 

Vives, bisbe de Barcelona, fa donació a Emmo, padrina seva, d’un alou, cases i 

corrals, terres i vinyes, que tenia als termes de Terres Blancs i de Magòria i tocant 

la muralla de Barcelona; li dóna així mateix una altra vinya al terme de Magòria i 

farraginar i un hort que tenia tocant la muralla de la ciutat. 

2. 994, maig 2 

F. 253, L. Ant. IV, n. 148, f. 51a- b 

Guillem, fill de Galind, dóna a l’església de Santa Creu i Santa Eulàlia la parròquia 

de Sant Boi (de Llobregat) amb la seva església, títols fundats, dècimes, primícies 

i obligacions; la d’Eramprunyà i la de Sant Vicenç (dels Horts), i, a més, dues 

peces de terra als termes de Coliano i de Magòria, tot com a satisfacció dels 

danys que havia causat a l’alou que la seu de Barcelona tenia a La Granada. 

3. 995, maig 20 

F. 273, perg. 1- 2- 1280 

El prevere Longobard permuta amb el bisbe Aeci, de Barcelona, i els seus 

canonges dues terres situades a diferents indrets del territori de Barcelona una al 

lloc de Terres Blancs i una altra al terme de Magòria, i rep en canvi una altra peça 

de terra que era de l’església de Santa Creu. 

4. 1000, març 8 

F. 341, L. Ant. I, n. 432, ff. 163d- 164a 

Julià, prevere, anomenat Bonuci, permuta amb el bisbe Aeci, de Barcelona, una 

terra al terme de Magòria, del comtat de Barcelona, i rep en canvi dues altres 

peces de terra que són a la vora d’una terra del prevere Petroni. 

5. 1000, maig 8 

F. 345, perg. 1- 2- 138 

La comtessa Ermessenda emet sentència judicial definitiva contra Bonhome que 

havia ocupat fraudulentament unes propietats de la seva germana Matrona, 

30


mentre aquesta sofria captivitat a Còrdova. Aquestes propietats eren cinc 

mujades de vinya a Gomà i unes terres al terme de Magòria. 

6. 1079, febrer 20 

B. 1345, perg. 1- 1- 518 

L’abat Geribert, de Sant Miquel de Cuixà, i els monjos d’aquest monestir fan una 

donació a precari a Isaac, jueu, i a la seva descendència, una terra per plantar-la 

de vinya i treballar-la, situada al territori de la ciutat de Barcelona, al terme de 

Magòria, perquè la tingui els set anys vinents donant-ne la quarta part dels fruits 

al monestir, a condició que no reconegui cap altre senyor que el monestir. 

7. 1084, novembre 24 

B. 1447, L. Ant. II, n. 40, f. 14a- 15a 

Testament d’Ermengol Bernat, clergue i levita, en el qual fa deixes a la Canònica 

de Barcelona d’unes parellades a Magòria, un mas i vinyes a Sants i Magòria, i 

altres llocs dels voltants de Barcelona, i també al monestir de Sant Pere de les 

Puelles de Barcelona. Entre els laics, fa deixa al seu nebot Pere Mir de la quarta 

part del castell de Calders. 

8. 1098, abril 29 

B. 1653, perg. 1- 2- 701 

Miró Balluví, clergue i canonge de la Santa Creu i Santa Eulàlia de la Seu de 

Barcelona, dóna a Joan Pere i la seva dona Arsenda una peça de terra erma per 

a llaurar situada al territori de Barcelona, al terme de Magòria, i aquests a canvi li 

hauran de donar la quarta part de les collites, les primícies i el braçatge durant la 

seva vida i, un cop mort el donador, a l’hospital de la Canònica. 


DOSRIUS, ST. ACISCLE I STA. VICTÒRIA 

Any 963, abril 4 

El terme de Dos Rius en l'any 963 era una de les confrontacions de propietats 

que el Comte i Marqués Mir tenia a la Marina al terme de Mata, les quals en dit 

any les va vendre per 500 sous d'argent a Bonfill i que en altre temps les havia 

comprat a Guitart i Giribergos. 

ACA. Ar. Cart. St. Cugat, n. 948, f. 317 

31


Any 1128 

Oleguer, Arquebisbe de Tarragona donà als germans Ramon Mir son clergue i 

Arnau un alou situat en les parròquies de Sta. Maria de Civitate Fracta, St. Martí i 

St. Andreu de Lavandariis que confronta a tramuntana amb el terme del castell de 

Duorum Rivium. 


Any 1348 

Galcerán de Cortellà i Blanca, senyors del Castell de Dos Rius, fundaren un 

Benefici al altar de Sta. Maria, construit dins l'església Parroquial, essent primer 

obtentor Mossen Bernat de Fàbrica, pvre. 

ADB. Vol. VII Dotal. f. 253 

Any 1379, maig 6 

Guillem de Puigpardinas Rector de Gualba llegà 50 sous per fer una imatge per 

l'altar de Sta. Victoria construit a l'església de St. Aciscle de Dos Rius un brandó 

de 2 lliures de pes que serveixi durant l'elevació del Corpus Christi. 

ACB. Divers. instrum. f. 16 

Rectorologi 

Nota: En algunes d'aquestes fitxes hi consta que el capellà era rector de Dosrius i 

al mateix temps de la sufragània de Canyamars. 

1214 Ramon, clergue; 1313 - 1334 Bernat de Olivera; 1334 – 1348 Llorens 

de Costes; 1348 - 1351 Miquel de Santardeus; 1351 Miquel de 

Sucarrats; 1353 Raimon Mayosas; 1353 - 1355 Benet Safont; 1355 – 1364 

Miquel Domenech; 1364 - 1375 Guillem de Pugipardinas; 1375 – 1381 Guillem 

Torts; 1381 - 1386 Miquel Domenech, 1386 - 1390 Berenguer Rubay; 1390 

Pere de Mas; 1393 - 1394 Bernat Collol; 1394 - 1397 Jaume Morera; 1397 - 

1398 Pere Smola; 1398 - 1401 Francesc Sinola; 1401 - 1409 Pere Ginela; 

1409 - 1410 Miquel Oliart; 1410 Andreu Coll de Parets; 1415 Pere Singla; 

1415 - 1420 Francesc Rufet; 1420 - 1421 Guillem Malet; 1421 - 1424 Antoni 

Almunia; 1424 - 1425 Ramon Campanar; 1427 - 1431 Berenguer Speró; 

1431 - 1450 Pere Poll; 1450 - 1454 Andreu Martí; 1454 - 1456 Joan Bisbe; 

32


1456 Pere de Porta; 1463 Ramon Sala; 1463 - 1469 Antoni Vall; 1469 - 

1474 Antoni Colom; 1474 Joan Forn; 1494 Joan Ferrer; 1494 – 1503 Nicolau 

Pellicer; 1503 - 1514 Lluís Peris; 1514 - 1516 Onofre Cotegà; 1516 - 

1536 Llorens de Borga; 1536 - 1568 Pere Pau Saragossa; 1568 - 1575Joan 

Vila; 1575 - 1577 Pere Moix; 1577 - 1584 Jaume Arquer; 1584 Andreu 

Marrugat; 1595 Bernat Xarquies; 1595 - 1616 Sebastià Isern; 1616 - 

1626 Rafael Oliveres; 1626 - 1632 J. Ferrer; 1632 - 1642 Gabriel 

Sentís; 1642 - 1644 Joan Guinda; 1644 - 1645 Joan Solà; 1645 Gili 

Minguella; 1685 Isidre Fontdavila; 1685 - 1723 Francesc Pucurull; 1723 - 

1742 Joan Llunell; 1742 - 1763 Lluís Prats; 1763 - 1768 Francesc Matheu i 

Smandia; 1768 - 1773 Tomàs Prat; 1773 - 1781 Joan Pineda; 1781 – 1796 

Rafael Bellsolà; 1796 - 1806 Pau Camps; 1806 - 1815 Ignasi Petit; 1815 - 

1825 Agustí Dalmau; 1825 - 1849 Francesc Ximenez; 1849 - 1865 Jaume 

Puig; 1865 - ? Pere Pla 

Primeres visites pastorals a la parròquia de Sant Aciscle de 

Dosrius 

- El dissabte 12 de març de 1306 el bisbe Ponç de Gualba visità Gavà i en 

la visita és denunciat el rector de Dosrius. V. P. 1- 2, fol 56- 56v.; M- N 

23. 

- El divendres 29 de maig de 1310 el bisbe Ponç de Gualba visità Sant 

Aciscle de Dosrius (de duobus rivis). V. P. 1- 2, fol. 140v.; M- N 38. 

- El divendres 4 d’octubre de 1314 l’ardiaca i vicari general Hug de 

Cardona vistà Sant Aciscle de Dosrius. V. P. 2, fol. 63 v.; M- N 49. 

- El diumenge 29 de juny de 1326 el bisbe Ponç de Gualba visità Dosrius. 

V. P. 3, fols. 111v-112; M- N 67. 

33


393. ESPLUGUES DE LLOBREGAT, Sant Antoni de Pàdua 

Mare de Déu de la Mercè, bxs. – 08950 Esplugues de Llobregat 

Arxiprestat: Torrassa-Collblanc 



Esplugues de Llobregat. Sant Antoni de Pàdua Parròquia del bisbat de 

Barcelona, al Baix Llobregat. Fou erigida canònicament en parròquia per 

l'arquebisbe Gregorio Modrego el 18 d'octubre de 1968. 

BIBL.: BOAB, 1968, pàg. 728. 

34


466. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, Santa Maria de Gornal 

Pg. Carmen Amaya, 31-33 – 08902 L’Hospitalet de Llobregat 

Arxiprestat: L’Hospitalet de Llobregat 



L'Hospitalet de Llobregat. Santa Maria del Gornal Parròquia del bisbat de 

Barcelona, al Baix Llobregat. Fou erigida canònicament en parròquia per 

l'arquebisbe Narcís Jubany segons decret del 24 de març de 1977 i va iniciar la 

seva activitat el mateix any. 



35


462. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, Santa Eulàlia de Mèrida 

Barcelona, 104 – 08901 L’Hospitalet de Llobregat 




L'Hospitalet de Llobregat, Santa Eulàlia de Mèrida Parròquia del bisbat de 

Barcelona, al Barcelonès. L'església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida es va 

començar a construir al nucli de la Pobla de l'Hospitalet, al lloc dit de la Sagrera, 

l'any 1426, amb la intenció que pogués substituir la de Santa Eulàlia del poble de 

Provençana, que havia quedat petita per al nombre de fidels de la zona. El permís 

per a iniciar la nova obra fou concedit pel bisbe Francesc Climent Sapera. Ja 

consta el funcionament de l'església l'any 1499, arrel de la visita pastoral. El 1506 

foren traslladades les campanes del temple de Provençana al de Santa Eulàlia de 

Mèrida. El 1524 es rebé el permís pertinent per tal de construir-hi l'altar major. 

L'any 1600 va ser beneïda solemnement. 

El temple va ser completament arrasat el 1936 i reedificat al 1939, sota projecte 

de l'arquitecte Josep Mª. Puig Janer, podent-se celebrar culte novament el 1941. 

Finalment, va ser beneïda l'any 1947 per l'arquebisbe Gregorio Modrego. 

36



BIBL.: Boletín de Información Municipal, Hospitalet de Llobregat, núm. 32, 1961, 

pàg. 109. Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 138. ADB, 

Parròquies, Arxius, 6 (400-499). ADB, Arxius de Parròquies, núm. 462. 

37


444. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, Immaculada Concepció 

Estronci, 20 – 08906 L’Hospitalet de Llobregat 




L’Hospitalet de Llobregat, Immaculada Concepció Parròquia del bisbat de 

Barcelona, al Barcelonès. Fou erigida canònicament en parròquia per 

l'arquebisbe Gregorio Modrego, segons decret del 8 de maig de 1965. 

Es conserven a l'arxiu parroquial, parcialment traslladat a l'Arxiu Diocesà de 

Barcelona, els llibres sagramentals a partir de l'any 1966. 

BIBL.: BOAB, 1965, pàg. 211. ADB, Parròquies, Arxius, 6 (400-499). ADB, Arxius 

de Parròquies, núm. 444. 

38


445. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, Mare de Déu de Bellvitge 

Ermita, 65-67 – 08907 L’Hospitalet de Llobregat 




L’Hospitalet de Llobregat, Mare de Déu de Bellvitge Parròquia del bisbat de 

Barcelona. La parròquia de Bellvitge té l'origen en el Santuari marià que és 

esmentat per primer cop al 1279, per bé que hi ha indicis de la seva existència 

amb anterioritat a aquesta data. Durant el segle XIII i amb posterioritat va 

dependre de la parròquia de Provençana. 

L'església és un edifici romànic del segle XIII que mostra nombroses reformes, 

documentades ja des del segle XV. 

Fou erigida canònicament com a parròquia per l'arquebisbe Gregorio Modrego el 

1968. Dins la parròquia es comprèn el servei religiós a l'Hospital de Bellvitge. 


BIBL.: BOAB, 1968, 206. Catalunya Romànica, Barcelona, 1991, XX, pàg. 265. 

GAPGC, Barcelona, 1993. GEAB, 1996, pàg. 157. ADB, Parròquies, Arxius, 6 

(400-499). 

39


450. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, Mare de Déu dels 

Desemparats 

Mossèn Jaume Busquets, 7 – 08903 L’Hospitalet de Llobregat 




Hospitalet de Llobregat, L'. Mare de Déu dels Desemparats Parròquia del 

bisbat de Barcelona, al Baix Llobregat. La parròquia, erigida en un temple 

provisional, va ser inaugurada el 30 de novembre de 1935. El temple, que havia 

estat finalitzat tres mesos abans, va ser incendiat el 19 de juliol de 1936, 

desapareixent l'arxiu parroquial. En aquest es conserven actualment els llibres 




40


452. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, Sant Albert Magne 

Pujós, 99 – 08904 L’Hospitalet de Llobregat 




Hospitalet de Llobregat, L'. Sant Albert Magne Parròquia del bisbat de 


l'arquebisbe Marcelo González segons decret del 18 de novembre de 1970. 

BIBL.: BOAB, 1970, pàg. 733. 

41


453. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, Sant Benet 

Av. Can Serra, 82 bxs. – 08906 L’Hospitalet de Llobregat 




Hospitalet de Llobregat, L'. Sant Benet Parròquia del bisbat de Barcelona. Fou 

erigida canònicament en parròquia per l'arquebisbe Marcelo González segons 

decret del 23 de gener de 1970. 

Al seu arxiu parroquial es contenen els llibres sagramentals a partir de l'any 1970. 


42


455. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, Sant Isidre 

Aprestadora, 3. – 08902 L’Hospitalet de Llobregat 




Hospitalet de Llobregat, L'. Sant Isidre Parròquia del bisbat de Barcelona, al 

Barcelonès. Fou erigida canònicament en parròquia per l'arquebisbe Gregorio 

Modrego segons decret del 9 d'octubre de 1946, dins del que aleshores era terme 

municipal de Barcelona. El temple fou projectat per M. Puig Janer i beneït l'any 

1951. 

Es troben dins l'arxiu parroquial els llibres sagramentals a partir de l'any 1947. 



43


461. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, Sant Joan Evangelista 

Av. Europa, 30 – 08907 L’Hospitalet de Llobregat 




Hospitalet de Llobregat, L'. Sant Joan Evangelista Parròquia del bisbat de 

Barcelona. Fou erigida canònicament en parròquia per l'arquebisbe Marcelo 

González segons decret del 23 de gener de 1970. 



44


460. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, Sant Josep 

Enric Prat de la Riba, 145 bxs. – 08901 L’Hospitalet de Llobregat 




Hospitalet de Llobregat, L'. Sant Josep Parròquia del bisbat de Barcelona. Fou 

erigida canònicament en parròquia per l'arquebisbe Gregorio Modrego, segons 

decret del 29 d'abril de 1961. 



45


463. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, Santa Eulàlia de 

Provençana 

Santa Eulàlia, 203. – 08902 L’Hospitalet de Llobregat 




L’Hospitalet de Llobregat, Santa Eulàlia de Provençana Parròquia del bisbat 

de Barcelona, al Barcelonès. Apareix esmentada com a parròquia en la 

documentació medieval des del 1045, tot i que devia de ser-ho des de més 

antigament. L'església actual, dedicada a Santa Eulàlia de Barcelona, és de finals 

del segle XI, documentada com a obra en construcció el 1076, essent 

consagrada pel bisbe Berenguer el 27 de gener de 1101. La portalada actual fou 

afegida al segle XIII (1201). A partir del segle XIV l'església entrà en decadència i 

el 1426 es construí una nova església a la Pobla de l'Hospitalet, on es traslladà la 

titularitat de Santa Eulàlia. L'antiga parròquia es convertí en eremitori fins al segle 

XIX que es formà un nou veïnatge en la zona de Provençana i es reobrí l'església 

46


al culte, erigint-se novament en parròquia el 1879. Durant la Guerra Civil patí 

importants danys que foren reparats en acabar aquesta. L'any 1952 s'inicià la 

construcció d'una nova església parroquial, de la que s'havia beneït la primera 

pedra ja el 1923, annexant-se l'edifici romànic a ella. 



1962, pàg. 139. MADURELL, J.M. Fulls històrics de l'Hospitalet de Llobregat. 

Notes documentals d'Arxiu. L'Hospitalet de Llobregat, 1977, doc. 1. Catalunya 

Romànica, Barcelona, 1991, vol. XX, pàg. 263. GAPGC, Barcelona, 1993. ADB, 

Parròquies, Arxius, 6 (400-499). 


1. 986, març 30 

F. 160, perg. 1- 1 -865 

Borrell comte i marquès, ven a Aurícia Deo dicata unes terres i unes vinyes 

situades a dos llocs: unes al terme de Santa Eulàlia de Provençana, al lloc que en 

diuen La Torre, i unes altres al terme d’Enforcats, al lloc conegut amb el nom de 

Sol Ficto, tot plegat pel preu de cinc peces de plata. 

2. 986, maig 3 

F. 161, L. Ant. IV, n. 53, f. 17a- b 

Senior, vídua de Levisind, ven al bisbe Vives, de Barcelona, cases, corrals, sitges, 

pous, horts, arbres i vinyes al terme de Bederrida o Terres Blancs (a Sarrià), al 

comtat de Barcelona, per tres peces de plata. Afrontació: “de aquilonis, in torrente 

que procedit de Petras Albas et vadit per ipso Trulio comitale usque in ipsa mare; 

de meridie in ipsa strada que graditur per Provintiana et Monte Ursa”. 


F. 179, L. Ant. IV, n. 60, f. 19a-b 

Recosind ven al bisbe Vives, de Barcelona, dos trossos de vinya al lloc de Terres 

Blancs, al terme de Provençana, del territori de Barcelona, pel preu de cinc sous. 

4. 989, maig 16 

F. 188, perg. 1- 1- 2387 

47


Fredbert i la seva muller Mirable permuten amb el bisbe Vives de Barcelona, 

una terra que tenen a Terres Blancs, al terme de Santa Eulàlia de Provençana, 

del territori de Barcelona, i reben en canvi unes cases amb corts i horts, amb 

arbres fruiters i la terra que el prelat tenia al mateix indret. 


F. 193, perg. 1- 2- 474 

Vives, bisbe de Barcelona, fa donació a Emmo, padrina seva, d’un alou, cases i 

corrals, terres i vinyes, que tenia als termes de Terres Blancs i de Magòria i 

tocants la muralla de Barcelona; li dóna així mateix una altra vinya al terme de 

Magòria i un farraginar i un hort que tenia tocant la muralla de la ciutat. 

Afrontació: “strada qui graditum per “Provinciana et Monte Ursa”. 

6. 992, febrer 5 

F. 220, L. Ant. I, n. 349, f. 136 a- d 

Aurúcia, Deo vota, atorga testament i nomena marmessors Bonfill, sacerdot, 

Auruci, jutge, i Eldefredi Gelmir. Disposa variadíssims llegats a favor de 

diverses esglésies i persones de Barcelona i del seu territori (“in terminio de 

Sancta Eulalia de Provinciana quod emi de Iuda ebreo et de Mochero ebreo et 

de Felicidas ebrea et de Pasado ebreo et de Ava abrea et de Ilia femina et de 

Iusto”). 


F. 293, L. Ant. I, n. 617, f. 227c-d 

Ennego, fill de Sendred, anomenat Bonfill, permuta amb el bisbe Aeci, de 

Barcelona, i els canonges de la seu de Santa Creu i Santa Eulàlia la meitat d’un 

alou constituït per una terra i uns casals, al terme de Sants, a l ’accés de 

Provençana, del territori de Barcelona, i rep en canvi un altre alou, consistent 

en les primícies, delme, tasca i senyoria sobre els habitants que la seu 

posseeix al territori. 

8. 1017, maig 31 

B. 275, perg. 1- 2- 792 

La dona Sensena ven al bisbe Deodat un alou situat al comtat de Barcelona, al 

lloc de Banyols, pel preu de 2 unces d’or. Afrontació: “de parte circii in ipsa 

48


estrada publica que pergit de Barcelona a Santa Eulalia de Provenciana vel a 

Corneliano”. 

9. 1054, setembre 18 

B. 870, L. Ant. IV, n. 68, f. 22b- d 

Amalric Aeci, Maressenda, Guillem Amat i Ramon Amat, marmessors de la 

difunta Raquel, donen a Déu i a la Canònica de la Seu una mitgera de terra i 

mitja mitgera de vinya situades a la carretera de Barcelona, davant de la porta 

del sagrer d’Ansulf, prevere, a Provençana. 

10. 1057, març 26 

B. 930, perg. 1- 1- 1835 

Ermengarda i el seu marit Bonfill empenyoren a Gerard Atila, levita, diversos 

béns per un deute de 5 mancusos d’or pur de Barcelona, legitimament pesats, 

de 10 en unça, situats als llocs de Quart i Banyols, al terme de Santa Eulàlia de 

Provençana, al territori de Barcelona. El deute, amb el seu lucre, s’ha de tornar 

en el termini d’un any; mentrestant els deutors gaudeixen dels béns 

empenyorats per benefici del prestador. 

11. 1058, novembre 29 

B. 975, perg. 1- 2- 1484 

Guitart Bernat fa donació d’un alou al seu fill Ramon, i els germans d’aquest, 

Miró i Pere, l’hi defineixen. Es tracta de diversos béns situats a la parròquia de 

Santa Eulàlia de Provençana, a Espudula, i a la parròquia de Llavaneres. 

12. 1058, novembre 30 

B. 976, perg. 1- 2- 1500. 

Ramon, levita, defineix a favor de Miró i Pere, germans seus, dues parts de 

l’alou situat al territori de Barcelona, a Provençana, al lloc d’Espudula. També 

els defineix les dues terceres parts de les cases situades a Barcelona sota el 

castell de Regomir. 

13. 1061, agost 6 

B. 1028, L. Ant. IV, n. 77, f. 25d- 26a 

49


Bernat Altemir ven a Bellhom, anomenat Guerau, unes cases i altres béns 

situats al territori de Barcelona, al terme de la parròquia de Santa Eulàlia de 

Provençana, pel preu de 8 mancusos d’or. 

14. 1063, juliol 23 

B. 1047, perg. 1- 2- 1509 

Marcovall ven a Bernat Ramon i a la seva dona Ermengarda dues peces de 

vinya del malell, situades al territori de Barcelona, a la parròquia de Santa 

Eulàlia de Provençana, al lloc anomenat Quinçà, pel preu de 9 mancusos d’or. 

15. 1063, setembre 17 

B. 1049, perg. 1- 4- 226 

Marcovall ven a Bernat Ramon i a la seva muller Ermengarda una vinya situada 

al territori de Barcelona ciutat, al terme de Quinçà, al lloc anomenat la Carrera, 

a la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana, que tenia per compra i per 

altres raons, pel preu de 6 mancusos d’or pur de moneda de Barcelona. 

16. 1068, març 7 

B. 1162, L. Ant. II, n. 65, f. 23a- c 

Ramon Sunifred i la seva muller Ermengarda permuten amb la Canònica de 

Barcelona un alou situat al territori de Barcelona, a la parròquia de Sant Vicenç 

de Sarrià i en un altre lloc, a la de Santa Eulàlia de Provençana, al lloc 

anomenat Terrers, com també terra prop de la vila de Sants, a canvi d’un alou 

situat a la parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, a la de Sant Sadurní de la 

Roca, a Osona, a la de Santa Eulàlia del riu Merdàs, a l’Urgell, a Solsona, a 

Olius i a la de Sant Pere de Rubí, segons consta a l’escriptura que els van fer. 

17. 1068, març 9 

B. 1164, perg. 1- 2- 1403 

Berenguer, bisbe de Barcelona, permuta amb Ramon Sunifred i la seva muller 

Ermengarda els alous que posseïa la Canònica a les parròquies, de Santa 

Agnès de Malanyanes, de Sant Sadurní de la Roca, de Sant Pere de Rubí; al 

comtat d’Osona, a la parròquia de Santa Eulàlia de riu Merdàs; i al comtat 

d’Urgell, a Solsona i a Olius. A canvi, rep de Ramon Sunifred i de la seva muller 

l’alou situat a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, pro de la vila de Sants, i a 

la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana, a Terrers. 

50


18.1074, gener 4 

B. 1247, perg. 1- 2- 835. 

Ramon Bernat permuta amb Guillem Sendred i la seva dona Trudlenda dues 

mujades de terra situades al comtat de Barcelona, a la parròquia de Santa 

Eulàlia de Provençana, al lloc anomenat Arnoverdo, juntament am 1 unça d’or, 

moneda de Barcelona, a canvi d’un alou del predit matrimoni, segons consta en 

una altra escriptura de permuta convinguda entre ells. 

19. 1076, juny 5 

B. 1301, L. Ant. IV, n. 12, f. 5a- 6a 

Testament de Ramon Bernat en el qual deixa béns de Banyols, Santa Eulàlia 

de Provençana, Palau Dalmanla, etc., a filles i fills, familiars i altres persones 

així com a la Canònica de Barcelona i a altres esglésies. 

20. 1084, novembre 24 

B. 1447, L. Ant. II, n. 40, f. 14a- 15a 

Testament d’ Ermengol Bernat, clergue i levita, en el qual fa deixes a la 

Canònica de Barcelona d’unes parellades a Magòria, un mas i vinyes a Sants i 

Magòria, i altres llocs dels voltants de Barcelona, i també al monestir de Sant 

Pere de les Puelles de Barcelona. Entre els laics, fa deixa al seu nebot Pere Mir 

de la quarta part del castell de Calders. Inclou una vinya “vinea que est in 

parrochia Sancte Eulalie de Provinciana”. 

21. 1085, abril 24 

B. 1453, perg. 1- 2- 953 

Gelabert Ramon ven a Guillem Ramon, cabiscol, un alou que conté terres 

cultivades i ermes, vinyes, un mas, un hort, un pou i arbres de diverses classes, 

situat al territori de Barcelona, a la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana, 

als llocs anomenats Quincià i Banyols, pel preu de 55 unces d’or de València. 

22. 1086, juliol 26 

B. 1469, perg. 3- 27- 378 

51


Bonfill Oliba i la seva muller Adelaida venen a Bernat Guillem unes terres i 

vinyes situades al territori de Barcelona, a la parròquia de Santa Eulàlia de 

Provençana, al lloc anomenat Quinçà, pel preu de 5 unces d’or de València i 2 

mancusos. 


B. 1597, perg. 1- 2- 840 

Testament sacramental de Guillem SEndred, fet davant l’altar de Sant Joan 

apòstol, a l’església de Santa Eulàlia de Provençana, en què nomena 

marmessors Bernat Guillem i Arnau Guillem, fills seus, i Berenguer Guitard; 

d’una banda, fa donacions pietoses a diverses esglésies i monestirs (la tercera 

part dels seus béns mobles) i, de l’altra, als fills Bernat i Arnau els deixa les 

possessions d’Esplugues, Banyols, el Vallès, Olèrdola, Sant Moí i Castellet, de 

les quals vol que sigui usufructuària de la srva muller Trudlenda. 

24. 1095, novembre 8 

B. 1625, L. Ant. II, n. 434, f. 148c- 149a 

Testament de Ramon Guitard, jutge, en el qual nomena almoiners seus Ponç, 

sagristà, Ramon, prepòsit, Esteve Adalbert i Ramon Guillem i en què deixa a la 

Canònica de la Santa Creu i Santa Eulàlia els seus alous, cases, terres i 

vinyes, situats als comtats de Barcelona i Girona, a les parròquies de Santa 

Maria de Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Sadurní de la Roca, Santa 

Eulàlia de Provençana, al lloc anomenat Espodolla, i dins de les muralles de la 

ciutat de Barcelona, als Aladins, llevat de dos masos i unes terres i vinyes a la 

parròquia de Santa Maria de Mataró, que deixa al monestir de Sant Pere de les 

Puelles. 

25. 1100, novembre 1 

B. 1674, L. Ant. IV, n. 35, f. 12a- b 

Ramon Guislabert de Barberà, el seu fill Berenguer i la muller d’aquest 

ofereixen a Déu i a la Canònica el fill de Berenguer, de nom Ramon Berenguer, 

per tal que sia clergue i canonge, i lliuren també un alou situat a Santa Eulàlia 

de Provençana. 

26. 1083., agost 9 

B. 1710, perg. 1- 1- 1440 

52


Guisla i els eus fills Ponç Bernat i Guillem Bernat defineixen i atorguen a favor 

de Ramon Guitart, levita i jutge, i del seu germà Pere Guitard, ambdós germans 

de Guisla, uns alous situats a Santa Eulàlia de Provençana, la Roca, la Mata, 

Civitas Fracta (Mataró), Llavaneres i Palou. 


B. 1719, perg. 1- 1- 1844 

Testament del jutge Ramon Guitart, jurat sobre l’altar de Sant Feliu, a Sant Just 

de Barcelona, en el qual fa deixes a la Canònica, amb usdefruit del seu germà 

Pere i nebots, i a Sant Pere de les Puelles, de béns mobles i immobles, situats 

aquests a Civitas Fracta (Mataró), Llavaneres (Santa Eulàlia de “Provinciana”, 

la Roca, Eramprunyà, etc., i també de llibres. 


L'HOSPITALET, SANTA EULÀLIA DE PROVENÇANA 

Any 986, març 30 

Venda de terres ab vinya situades al Comtat de Barcelona, l'una al terme de Sta. 

Eulàlia de Provenciana, al lloc nomenat Torre, i l'altra al lloc nomenat Solficto feta 

per el comte Borrell a Orucia, deodicata per 5 peces d'argent. 

ACB. Diversorum A. 368 (k) 1/2 escala 

Any 1045, març 22 

Empenyo de tres cases, cirges, terra, arbres i pou, situat al Comtat de Barcelona 

parròquia de Sta. Eulàlia de Provinciana, al lloc dit Quarto, fet per Jofré Vidal i 

Kixol, sa muller, a Jucifia, jueu, per 3 unces d'or que li devien. 


Any 1052, març 14 

Empenyo d'una mojada de terra situada al territori de Barcelona, parròquia de 

Sta. Eulàlia de Provensana, al lloc nomenat Chinsana fet per Arnau fill de Guillem 

als germans Bernat, levita i Guillem per 3 mancusos d'or cuit que'ls hi deu. 

ACB. Diversorum B, n. 1336 

53


Any 1076, juliol 7 16 de Felip 

El clergue Guillem, fill de Sendret i de Eme donà a S. Cugat una peça d’alou 

situada a Quartum en la parròquia de Sta. Eulàlia de Provinciana. 

Cart. St. Cugat, n. 895 


Acta de Consagració de l'església parroquial de Sta. Eulàlia de Provensana feta 

per Berenguer bisbe de Barcelona el 27 de Janer de 1101. 

«Anno Incarnationis Dominice centesimo primo post millesimum sexto Kalendas 

februari, Comuni utilitate providentes, Venerabilis Berengarius Dei nutu 

Barcinonensis Episcopus, et Canonicorum Conventus inferius adductus, cum non 

parvo Populorum conncursu solemniter canvenerunt ad consecrandum Domum 

Dei Sanctissime Virginis, ac Martiris Eulaliae in Territorio Barcinonensi in loc 

nuncupato Villa Provintiana...» 

ADB. Volum VI Dotaliarum, part 2a., full 53 

Any 1125, juny 30 17 de Lluís rei 

Establiment d'un mas, situat al territori de Barcelona, parròquia de Sta. Eulàlia de 

Provinciana, amb terres i arbres al seu entorn, al lloc nomenat Espodia, fet per 

Oleguer, metropolità de Tarragona (Terragonensis) amb tot el convent de 

canonges de la Seu de Barcelona, a Ramon Berenguer, Ermesinda, sa muller, i 

sa descendència i posteritat... 


CAPELLA DE SANTA MARIA DE BELLVITGE 

Any 1279, desembre 25 

Llegat de 6 diners a Sta. Maria de Benvitge fet per Elisenda Miquela, qui elegí 

sepultura a l'església de Santa Eulàlia de Provensana. 

ACB. Testem. Piae Elem. Armari 6, n. 4 

(hi ha moltes notes històriques sobre aquesta Capella, la majoria amb data 

posterior a la citada) 

54


Rectorologi de Santa Eulàlia de Provençana – L’Hospitalet 

1207 Berenguer de Roquers; 1256 - 1261 Pere de Vilar; 1261 - 1272 Bernat 

Ferrer; 1272 - 1279 Bernat de Vilar; 1279 - 1300 Ramon Maynou; 1300 - 

1311 Ramon de Noguera; 1311 - 1312 Arnau de Quart; 1312 - 1316 Bernat 

de Buadella; 1316 - 1319 Jaume Ros; 1319 - 1325 Grau de Gualba; 1325 - 

1327 Jaume Ricart; 1327 - 1328 Bartomeu de Croses; 1328 - 1330 Jaume 

Garriga; 1330 - 1331 Bernat Dialech; 1331 - 1332 Guillem Cerdà; 

1333 - 1345 Pere Terrades; 1345 Pere Dosca; 1347 Joan Pujades; 1347 

- 1348 Jaume de Malla; 1348 - 1351 Llorens Moya; 1351 - 1359 Guillem Vilar; 

1359 - 1361 Jaume Verdaguer; 1361 - 1365 Pons Roquer; 1365 - 1369 Bernat 

Martí; 1369 - 1375 Berenguer de Mayans; 1375 - 1377 Pere Mundó; 1377 - 

1379 Berenguer Vila; 1379 - 1398 Antoni Codina; 1398 - 1412 Bernat 

Alsina; 1412 - 1419 Pere Sorribes; 1419 - 1427 Guillem Martí; 1427 – 1429 

Guillem Alemany; 1429 - 1436 Joan Pujades; 1436 - 1453 Jaume de Malla; 

1453 - 1485 Pere Truyols; 1485 Andreu Balaguer; 1485 - 1492 Anton 

Carner; 1492 - 1503 Joan Torner; 1503 - 1513 Ramon Ferrer; 1513 – 1520 Joan 

Vilardaga; 1520 - 1531 Guillem Cassador; 1531 - 1538 Berenguer de 

Cervelló; 1538 - 1554 Felip de Cervelló (germà de l'anterior); 1554 Martí 

Bas; 1559 Cristòfol Colí; 1559 - 1565 Gaspar Oliver; 1565 - 1566 Joan 

Carnicer; 1566 - 1576 Gaspar Masferrer; 1576 - 1596 Joan Calvo; 1596 - 

1632 Jaume Bertrola; 1632 - 1679 Pere Manegat; 1679 - 1685 Joan 

Sors; 1686 - 1688 Josep Pi; 1688 -1715 Anton Carreras; 1715 – 1753 

Josep Carreras; 1753 - 1764 Antoni Xarri; 1764 - 1770 Francesc Riu; 1660 

- 1783 Fèlix Bover; 1783 - 1800 Quirze Madriguera; 1800 - 1831 Miquel Pou; 

1831 Josep Casas; 1831 - 1861 Jaume Abella; 1861 - 1877 Josep Muntasell; 

1877 - ? Josep Massana 

Primeres visites pastorals a Santa Eulàlia de Provençana 

- El dimarts 9 de febrer de 1305 en la visita a Esplugues el rector 

d’aquesta parròquia afirma que rebé 10 ferides d’uns homes de 

Viladecans i de Provençana (L’Hospitalet) “que són vagabunds i vaguen 

per la mar”. V. P. 1- 2, fol. 23; M- N 15. 

- El dimecres 17 de setembre de 1309 el bisbe Ponç de Gualba visità 

Santa Eulàlia de Provençana. V. P. 1- 2, fol. 97- 97 v.; M- N 31. 

- El dijous 21 de març de 1314 l’ardiaca i vicari general Hug de Cardona 

visità Santa Eulàlia de Provençana. V. P. 2, fol. 39 v.; M- N 47. 

55


Benefici de Santa Eulàlia de Provençana 

1. Benefici de Sant Joan, fundat per Raymundun Gungau, en el seu 

testament del any 1263. (ADB Sp. III, 354) 

56


465. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, Santa Gemma Galgani 

Floridablanca, 39 – 08906 L’Hospitalet de Llobregat 



Informacions històriques, bibliogràfiques i documentals de 

L’Hospitalet de Llobregat 

Santa Gemma Galgani Parròquia del bisbat de Barcelona, al Barcelonès. Fou 

erigida canònicament en parròquia pel bisbe Gregorio Modrego, segons decret 

del 29 d'octubre de 1955. 



1962, pàg. 140. 

57


451. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, Mare de Déu de la Llum 

Enginyer Moncunill, 41 – 08905 L’Hospitalet de Llobregat 




L’Hospitalet de Llobregat, Mare de Déu de la Llum Parròquia del bisbat de 


l’arquebisbe Gregorio Modrego, segons decret del 29 d’octubre de 1955. La 

construcció del temple parroquial fou iniciada el 1959, essent beneïda el 1960 

Dins la parròquia es comprèn el servei religiós de l’Hospital de la Creu Roja. 

Es conserven a l’arxiu parroquial els llibres sagramentals a partir de l’any 1956. 

BIBL.: BOBB, 1956, pàg. 432. Labor pastoral de un gran pontificado, 

Barcelona, 1962, pàg. 139. GEAB, 1996, pàg. 153, ADB, Parròquies, Arxius, 6 

(400-499). 

58


LLAVANERES, Sant Andreu 

Pl. Abat Brasó, 1 – 08392 Sant Andreu de Llavaneres 




Llavaneres. Sant Andreu Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. 

Antigament, la parròquia era una dependència de la parròquia de Caldes 

d'Estrach, de la que fou emancipada el 1230 aproximadament. Dins el seu terme 

es trobava la capella rural de Sant Sebastià, també separada de la parròquia de 

Caldetes, de la que depenia. 

Actualment s'afegeixen al culte en aquesta parròquia l'església de Sant Pere i la 

del Cementiri. 







1. 1008, març 25 

B. 101, perg. 1- 2- 1416 

Aeci, bisbe de Barcelona, i els canonges de la seva Seu permuten amb Oruç 

Grec, jutge, un alou situat al comtat de Barcelona, al Maresme, al terme de Mata, 

a la parròquia de Santa Maria de Civitas Fracta (Mataró),a canvi de 2 mujades de 

vinya situades al territori de Barcelona, al Clot de la Mel. Afrontació: occiduo 

quoque concludit eum discursum arene que dicunt Lavandarias qui per imbrem 

discurrit”. 


B. 402, perg. 1- 4- 333 

59


Ermessenda, comtessa, juntament amb el seu fill Berenguer, comte i marquès, i 

Sança, muller seva, venen a Transcuari un alou situat al comtat de Manresa, a 

Moià, al terme d’Artés, per 3 unces d’or. Afrontació: “... de circii in rio que dicunt 

Lavaneras”. 

3. 1058, novembre 29 

B. 975, perg. 1- 2- 1484 

Guitart Bernat fa donació d’un alou al seu fill Ramon, i els germans d’aquest, 

Miró i Pere, l’hi defineixen. Es tracta de diversos béns situats a la parròquia de 

Santa Eulàlia de Provençana, a Espudula, i a la parròquia de Llavaneres (“in 

parrochia de Lavanaries”). 

4. 1073, març 25 

B. 1234, L. Ant. II, n. 496, f. 170a-b 

Nèvia, filla d’Enguilrada, dóna a Déu i a la Seu de Barcelona un alou situat al 

comtat de Barcelona, al Maresme, entre els termes de Mata, Argentona, Cabrera i 

Premià. Afrontació: “ab aquilonari in torrente de Lavandariis”. 

5. 1083, agost 9 

B. 1710, perg. 1- 1- 1440 

Guisla i els seus fills Ponç Bernat i Guillem Bernat defineixen i atorguen a favor de 

Ramon Guitart, levita i jutge, i del seu germà Pere Guitard, ambdós germans de 

Guisla, uns alous situats a Santa Eulàlia de Provençana, la Roca, la Mata, Civitas 

Fracta (Mataró), Llavaneres i Palou. Afrontació: “intra terminos ipsius parrochiae 

Sancti Andree de Lavandariis”. 


B. 1719, perg. 1- 1- 1844 

Testament del jutge Ramon Guitart, jurat sobre l’altar de Sant Feliu, a Sant Just 

de Barcelona, en el qual fa deixes a la Canònica, amb usdefruit del seu germà 

Pere i nebots, i a Sant Pere de les Puelles, de béns mobles i immobles, situats 

aquests a Civitas Fracta (Mataró), Llavaneres (“in parrochiam Sancti Andree de 

Lavanneres”), la Roca, Eramprunyà, etc., i també de llibres. 

60



SANT ANDREU DE LLAVANERES 

Any 1058, novembre 29 (28 d'Enric) 

Guitart Bernat marit de Sausa junt amb sos fills Mir i Pere, donà a Ramon levita, 

son fill, alou situat a la parròquia de Lavanarias dins el Comtat de Barcelona. 


Any 1100, desembre 18 

Al testament sagramental de Ramon Guitart, jutge, declarat en tal diada, consta 

que part dels alous llegats a Déu i canonja de Sta. Creu i Sta. Eulàlia radicaban a 

la parròquia de St. Andreu de Llavaneras. 


Any 1110, juliol 6 (2 de Lluís) 

Guillem Ramon marit de Ermesinda llegà 5 mancusos a la dedicació de St. 

Andreu de Llavaneres i altres 5 per Misses. 

ACA. 129 de Ramon Berenguer III 

1174, setembre 28 (38 de Lluís Jove) 

Els esposos Guillem de Castell Vell i Blaschida establiren als esposos Berenguer 

Luli Jensana i a sa posteritat terra situada a la parròquia de St. Andreu de 

Lavanneres dins el terme del castell de Mataró. 

ACA. Escript. n. 185 de Auf. I 

Rectorologi de Sant Andreu de Llavaneras 

1304 - 1306 Pere Amich; 1306 - 1309 Pere de Pujol; 1309 - 1331 Bragat; 1331 

– 1348 Berenguer de Pradell; 1348 - 1375 Pere Goday; 1376 - 1379 Gil de 

Salines; 1379 – 1392 Pere de Condomines; 1392 - 1401 Francesc Savila; 

1401 Nicolau Peser; 1413 Francesc Portella; 1413 - 1414 Guillem Rufet; 1414 

– 1415 Francesc Rufet; 1415 - 1443 Pere Sinola; 1443 - 1447 Narcís 

Cartellà; 1447 - 1459 Bernat Madrenchs; 1459 - 1490 Antoni Pol; 1490 – 

1504 Gabriel Rovis; 1504 - 1528 Lluis González; 1528 - 1535 Matias 

Ferragut; 1535 Miquel Cordelles; 1586 - 1596 Llorens Morera; 1596 – 1601 

61


Joan Serradora; 1601 – 1620 Gabriel Gurri; 1620 Jaume Prats; 1684 Jaume 

Pons; 1684 - 1724 Ignasi Poch; 1724 - 1735Pere Patiño; 1735 - 1758 Antoni 

Masià; 1758 - 1765 Antoni Sala; 1765 - 1784 Joan Sabatés; 1784 - 1796 Carles 

Galceran; 1796 - 1807 Ramon Bota; 1807 - 1814 Joan Espinós; 1814 – 1827 

Francesc Espinàs; 1827 - 1853 Salvador Vieta; 1853 – 1857 Ignasi Roviralta; 

1857 - 1865 Francesc Mutinó; 1865 - 1877 Lluís Bernat Serra; 1877 - ? Pere 

Garriga 

Primeres visites pasotrals a Sant Andreu de Llavaneres 

- El dijous 28 de maig de 1310 visità Sant Andreu de Llavaneres. En el 

text de la visita s’hi troba més referències a un clergue deodonatus de la 

capella de Sant Pere de la mateixa parròquia. V. P. ½, fol. 140; M- N 37. 

- El dimarts 25 de setembre de 1313 l’ardiaca i vicari general de 

Barcelona, Hug de Cardona, visità Sant Andreu de Llavaneres. V. P. 2, 

fol. 13v.; M- N 42. 

- El dimarts 13 de desembre de 1323 el bisbe Ponç de Gualba visità Sant 

Andreu de Llavaneres. El rector d’aquesta parròquia era Berenguer 

Pradell que bene et diligenter servit dictam ecclesiam et honeste visit, 

expressió no gaire normal o freqüent aplicada als clergues que el bisbe 

Ponç visitava. V. P. 3, fol. 23- 23v; M- N 57. 

- El divendres 27 de juny de 1326 el bisbe Ponç de Gualba visità la 

parròquia de Llavaneres i tonsurà un escolar d’aquesta localitat. V. P. 3, 

fol. 109; M- N 67. 

Beneficis de Sant Andreu de Llavaneres 

1. Benefici de la Mare de Déu dels Ous. (ADB Sp. III, 243) 

2. Benefici de Sant Sebastià en la seva capella. (ADB Sp. III, 244) 

3. Benefici de Sant Antoni Abat. (ADB Sp. III, 245) 

4. Benefici de Sant Antoni de Pàdua. (ADB Sp. III, 246) 

SANT VICENÇ DE LLAVANERES 

1. Benefici de Sant Lluís. (ADB Sp. III, 250) 

2. Benefici de Sant Crist i Sant Josep. (ADB Sp. III, 251) 

3. Benefici de Sant Antoni Abat. (ADB Sp. III, 252) 

62


4. Benefici dels Sants noms de Jesús, Maria i Josep, i de Sant Pere i Sant 

Pau. (ADB Sp. III, 253) 

63


492. EL MASNOU, Mare de Déu del Pilar 

. Av. Mare de Déu del Pilar, 51 – 08320 El Masnou 

Arxiprestat: la Cisa 



Masnou. Mare de Déu del Pilar Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. 

Fou erigida canònicament en parròquia pel bisbe Marcelo González segons 

decret del 7 de desembre de 1971. Dins el seu terme parroquial també se celebra 

el culte en l'església de Santa Maria de Maricel. 


BIBL.: BOAB, 1971, pàg. 715. GEAB, 1996, pàg. 192. ADB, Parròquies, Arxius, 6 

(400-499). 

64


493. EL MASNOU, Sant Pere 

Pl. Església, 5 – 08320 El Masnou 




Masnou. Sant Pere Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. El seu 

origen es troba en una vicaria perpètua filial de Sant Martí de Teià. El temple 

parroquial, dedicat a Sant Pere, és una construcció d'estil renaixement. Fou 

erigida en parròquia segons reial decret de Ferran VII, del 5 de maig de 1818. 

Dins el terme parroquial es troben obertes al culte les esglésies de la Casa 

Benèfica i la del Col·legi de la Immaculada. 

Es conserven a l'arxiu parroquial, que fou destruït durant la Guerra Civil, els llibres 

sagramentals a partir de l'any 1939. Existeixen duplicats de partides des del 1918. 


pàg. 207. ADB; Elencus, vol. 17, pàg. 173. Labor pastoral de un gran pontificado, 

Barcelona, 1962, pàg. 167. ADB, Parròquies, Arxius, 6 (400-499). 

65



SANT PERE DE MASNOU 


Establiment d'una peça de terra situada a Teià al lloc nomenat Pinells feta per 

Eulàlia muller d’Arnau Lart, de la parròquia de Teià i Joan Martí Fontanals de Mas 

Nou de dita parròquia. 

Arx. Per. Men. V 


Venda d'una peça de terra situada a la parròquia de Sant Martí de Teià al lloc 

nomenat el Mas Nou feta per Rafael Botey i Joan Antich de dita parròquia per 20 

sous la qual era el dial del Priorat de Clarà. 

Arx. parroq. de Vilassar, manual 15, 1510-1524, fol. 93 

Any 1769, juny 18 

Reunió de la Marineria del Masnou amb assistència de D. Miquel Bernat Marco i 

Espex, ministre principal de la Marina de la provincia de Mataró, a la sala de 

l'Hostal de Masnou per a tractar de la construcció de la iglesia de Masnou. 

Se constituí la Junta de la Obra i donà el solar D. Francesc Fontanilles. 

ADB. Reg. Gratiarum 1769-73, fol. 75 

1770, febrer 19 

Llicència del bisbe D. Josep Climent per fer l'església del Masnou, donat que hi 

ha 110 cases i cosa d'unes 70 famílies, i els hi és difícil assistir a la parròquia (de 

Teià) per a cumplir els deures de cristià. 

ADB. Reg. Gratiarum 1769-73, fol. 75 

66


Rectorologi 

1818, abril 13 

Creació de la parròquia de Sant Pere de Masnou, independent de Teià 

1818 - 1824 Josep Serra; 1824 - 1834 Pere Giralt; 1834 Josep Janer; 1834 – 

1846 Julià Maresma; 1847 - 1863 Pau Buscà; 1863 - 1870 Llorens Valls; 1870 

Ramon Rosés; 1870 - 1877Agustí Torelló; 1877 - 1888 Modest Riussech; 

1888 Carles Bertrinego; 1888 - 1912Domenec Pineda; 1912 - 1916 Miquel de 

Arquer; 1916 - ? Francesc Raventós 

67


501. MATARÓ, Mare de Déu de l’Esperança 

Pg. Cabanellas, s/n. – 08304 Mataró 




Mataró. Mare de Déu de l'Esperança Parròquia del bisbat de Barcelona, al 

Maresme. Fou erigida canònicament en parròquia per l'arquebisbe Gregorio 

Modrego, segons decret del 7 d'abril de 1965. 

Dins el terme parroquial s'inclouen l'ermita de Sant Miquel de Mata, la de Santa 

Rita, la de Sant Martí de Mata, la de Santa Maria de Cirera i la de la Fundació 

Cabanellas. 



(500-550). 

68


502. MATARÓ, Mare de Déu de Montserrat 

Castaños, 122 – 08302 Mataró 




Mataró. Mare de Déu de Montserrat Parròquia del bisbat de Barcelona, al 

Maresme. Fou erigida canònicament en parròquia per l'arquebisbe Gregorio 




69


500. MATARÓ, Maria Auxiliadora 

Gatassa, 1 – 08303 Mataró 




Mataró. Maria Auxiliadora Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. Fou 

erigida canònicament en parròquia a 31 de desembre de 1955 per l'arquebisbe de 

Barcelona Gregorio Modrego. El temple parroquial es beneí el 1961. 

Dins la demarcació parroquial es troben obertes al culte les esglésies dels Pares 

Salessians, la de les Franciscanes dels Sagrats Cors, la del Centre de Pastoral 

de la Llàntia (Sant Joan Bosco), i la del Sagrat Cor. 


BIBL.: BOBB, 1956, pàg. 8. Labor pastoral de un gran pontificado. Barcelona, 

1962, pàg. 162. GEAB, pàg. 199. ADB, Parròquies, Arxius, 7 (500-550). 

70


503. MATARÓ, Sagrada Família 

Rda. Doctor Ferran, 52 – 08304 Mataró 




Mataró. Sagrada Família Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. Fou 

erigida canònicament en parròquia per l'arquebisbe Gregorio Modrego, segons 

decret del 7 d'abril de 1965. Dins el seu terme es troba oberta al culte l'església 

del Monestir de la Immaculada. 



(500-550). 

71


504. MATARÓ, Sant Josep 

Sant Josep, 5 – 08302 Mataró 




Mataró. Sant Josep Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. La 

parròquia fou creada sota l'advocació de Sant Joan i Sant Josep per decret del 

bisbe Pantaleón Montserrat, del 29 de desembre de 1867. El temple parroquial, 

antigament pertanyent al convent dels Carmelites Descalços, obra del segle XVII, 

hagué de ser reconstruït al 1940 a causa dels danys soferts durant la Guerra Civil 

de 1936-39. Dins el seu terme es troben obertes al culte les esglésies de la Divina 

Providència de les Clarisses i la de les Germanetes de la Misericòrdia. 


BIBL.: ADB, Elencus, vol. XVIII, pàg. 156. Labor pastoral de un gran pontificado. 

Barcelona, 1962,, pàg. 162. GEAB, 1996, pàg. 201. ADB, Parròquies, Arxius, 7 

(500-550). ADB, Arxius de Parròquies, núm. 504. 

72


Beneficis de Sant Josep de Mataró 

1. Benefici de Santa Eulàlia. Fundat per Pere Oller, canonge de Barcelona i 

rector de Santa Maria del Mar l’any 1296. (ADB Sp. III, 75) 

2. Benefici de la Mare de Déu del Roser. (ADB Sp. III, 76) 

3. Benefici de Santa Maria la Major. (ADB Sp. III, 77) 

4. Benefici de Jesús i Sant Bernardí. (ADB Sp. III, 78) 

5. Benefici de Sant Jaume. (ADB Sp. III, 79) 

6. Benefici de Tots els Sants. (ADB Sp. III, 80) 

7. Benefici de Sant Nicolau. (ADB Sp. III, 81) 

8. Benefici de la Concepció de la Mare de Déu. (ADB Sp. III, 82) 

73


505. MATARÓ, Sant Simó i Sant Pau 

Siete Partidas, 40 – 08304 Mataró 




Mataró. Sant Simó i Sant Pau Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. 

Fou erigida canònicament en parròquia per l'arquebisbe Gregorio Modrego, 

segons decret del 7 d'abril de 1965, sota l'advocació de Sant Simó Apòstol. 



74


510. MATARÓ, Santa Maria (Basílica) 

Sant Francesc d’Assís, 25 – 08301 Mataró 




Mataró. Santa Maria Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. Fou la 

parròquia primitiva del nucli de Mataró. L'església s'erigí, des de primer moment, 

en un lloc de culte primitiu que es remunta fins a època romano-republicana i que 

es reconvertí amb el cristianisme. La parròquia de Santa Maria de "Civitas Fracta" 

s'esmenta ja al 1008. El 1053 es documenta l'existència de l'edifici parroquial sota 

l'advocació de Santa Maria, i que sembla haver subsistit fins al segle XIV, en que 

s'amplià. L'església fou totalment reconstruïda pels volts de 1423 i novament 

ampliat el 1685. Actualment ostenta la categoria de Basílica. 

Actualment pertanyen a la demarcació parroquial les esglésies obertes al culte 

del col·legi de Valldemia, la de l'Assumpció de Maria, la de les Germanetes 

Franciscanes dels Sagrats Cors, la de Santa Anna, la de les Missioneres del Cor 

de Maria, la de les Serventes de Maria i la de Sant Jaume i Santa Magdalena de 

l'Hospital. A més se serveix religiosament el culte a l'Aliança Mataronina. 

75


Es conserven a l'arxiu parroquial els llibres sagramentals a partir de l'any 1508. La 

resta de sèries documentals, com la de Notaria, s'inicien majoritàriament al segle 

XVI. 

La parròquia custodia, tanmateix, diverses obres d'art, com ara la Lapidació de 

Sant Esteve, entre d'altres pintures d'Antoni Viladomat. També conté un retaule 

barroc dedicat al Roser. 


34. Labor pastoral de un gran pontificado. Barcelona, 1962,, pàg. 161. Millenum. 

Història i Art de l'Església Catalana. Barcelona, 1989, pàg. 528. Catalunya 

Romànica, Barcelona, 1991, vol. XX, pàg. 493. GAPGC, Barcelona, 1993. GEAB, 



1. 1031, març 17 

B. 456, perg. 1- 4- 93 

Orúcia ven a Ermengol i a la seva muller Bonadomna una casa i un hort amb 

arbres i un farraginar prop de l’església de Santa Maria del Mar, una mujada de 

vinya situada al Pontonar, i altres drets que tenia per herència i pel seu senyor 

Guitard, levita, situat tot a la ciutat de Barcelona, en el seu suburbi i territori, i al 

Maresme, a la parròquia de Mataró, al terme de la vila de Mata, a canvi de 5 

mancusos d’or i una mancusada. 

2. 1061, març 21 

B. 1023, L. Ant. II, n.484, f. 165b-d 

Bernat Sendred, la seva muller Ermengarda, Aranau Llop Sanç, la seva muller 

Beliarda i els germans Ramon Domnuç, Guillem Domnuç i Berenguer Domnuç 

permuten amb Arnau Oliba i la seva muller Ermessenda un alou situat al comtat 

de Barcelona, a la parròquia de Sant Pere de Premià, a canvi d’una heretat 

d’Ermessenda situada a Llacera, a Martorelles (“Martorilias”). Afrontació: 

“afrontat prefata omnia de parte orientis in Sancta Maria de civitate Freta”. 

3. 1062, juny 3 

B. 1038, L. Ant. IV, n. 239, f. 94a- 95a 

Testament sacramental de Guislabert, bisbe de Barcelona, jurat sobre l’altar de 

Sant Climent de l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona, en el qual fa 

76


deixes de béns mobles, d’argent, cavlacadures i llibres, i inmobles, com les 

esglésies de Sant Miquel de Montserrat, Monelelles i Collbató, els castells de 

Cabrera i de Castellet, a la Canònica de Barcelona, a Sant Cugat del Camí, als 

seus fills i a moltes altres persones (“Et concessit ad canonicam Sancta Crucis 

ipsum alodium Civitatis Fracte quod tenet Sicardis Castri Vetuli”). 

4. 1065, abril 5 

B. 1077, L. Ant. I, n. 121, f. 58b- 59a 

Testament sacramental de Bernat Ermengol en el qual fa deixes a la Canònica 

dins del territori de Barcelona, d’un mas al Pi i sis mujades de vinya al Cogoll, i 

diferents possessions al monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona 

(“Item concessit ei in Maritima omne suum alodium quod habebat in parrochia 

Sancte Maria Civitatis Fracte”). 


B. 1659, L. Ant. I, n. 558, f. 206b- 208a 

Testament d’Arbert Bernat en el qual fa donacions a la seva família i al bisbat 

de Barcelona, així com a diferents entitats religioses, entre elles la Canònica de 

Barcelona, on vol ser sepultat, amb la reserva que si no el deixen enterrar a la 

Canònica, la deixa destinada a aquesta institució ha de ser per a l’església que 

el vulgui sebollir. Deixa “ad sanctam Mariam Civitate Freta dimito mancusos 

XIIII Valencie”. 

6. 1083, agost 9 

B. 1710, perg. 1- 1- 1440 

Guisla i els seus fills Ponç Bernat i Guillem Bernat defineixen i atorguen a favor 

de Ramon Guitart, levita i jutge, i del seu germà Pere Guitard, ambdós germans 

de Guisla, uns alous situats a Santa Eulàlia de Porvençana, la Roca, la Mata, 

Civitas Fracta (Mataró), Llavaneres i Palou. 


SANTA MARIA DE MATARÓ 

“Ciutat fracta”, “Ciutat Fractas”, “Ciutat Treta”,” Ciutat Freta”, “Ciutat Rota” son les 

variants dels noms que ha tingut l'actual ciutat de Mataró. 

El nom de Mataró prové del Castell de Mataró. 

77


Mata, Mataró i “Ciutat fracta” consten com formant una mateixa demarcació. 

ACA. Cartulari St. Cugat, n. 349 

ACB. Lib. II Antiq. n. 431, 432 i 368 

Any 1031, març 17 

Venda de propietats situades a la ciutat i territori de Barcelona, part d'elles en la 

parròquia de Sta. Maria de Civitas fracta (= Mataró) i al terme de Vila de Mata fet 

per Orveia i Ermengol i Bonadona sa muller, per 5 mancussos d'or i una 

mancusada. 

ACB. Diversorum, 1.93, Capsa 3 

Any 1034, abril 28 28 de Robert 

Seniofret Flavio marit de Sicardis llegà a sa muller l’alou dins els termes de la 

parròquia de Sta. Maria de Civitate fracta en la Marina. 


1141, octubre 14; (II Idus Oct., A. IV Regni regis Ledoici Junioris) 

Establiment d'un mas situat a la Marina, dins dels termes del Castell de Mataró, 

parròquia de Sta. Maria de Civitate fracta, dins de la Vila de Mata, o sia el mas 

que fou de Guillem Bernat, cognomenat Brocha, fet per Pere Bernat, canonge de 

l'església de Barcelona, a Ramon Guillem i a Arnau, fill seu. 


Rectorologi 

1257 Berenguer Guillem; 1275 Ferrer de Montells; 1298 - 1309 Jaume Orís; 

1309 - 1332Berenguer de Bosch; 1333 - 1350 Arnau de Pujada; 1350 – 1357 

Ramon Romeu; 1357 - 1359Pere Romeu; 1359 - 1384 Guillem de S. Vicens; 1384 

Pere Cardona; 1384 - 1392Estruch Gairà; 1392 - 1415 Guillem Jofre; 1415 – 1424 

Anton Saplana; 1424 - 1432Gabriel Gombau; 1432 - 1474 Joan Comas; 1474 

– 1484 Guillem Llull; 1484 - 1492Pere de Vinyes; 1492 - 1498 Francesc 

Benet; 1498 - 1505 Antoni Codó; 1505 – 1507 Francesc Benet; 1507 – 1508 

Pere Copons; 1508 Alfons de Proxida; 1514 Alfons Sala 1514 - 1520 Pere 

Torrubie; 1520 - 1527 Alfons Sants; 1527 Pere Cassador; 1573 - 

1574Antoni Torrent; 1574 - 1595 Joan Palau; 1595 - 1606 Joan Calvo; 1606 – 

1610 Valentí PladeSants; 1610 - 1632 Pere Pujol; 1632 - 1638 Pere Folguer; 

1685 Antoni Portella; 1685; Pau Llorens; 1727 Ramon Riera; 1727 – 1754 

78


Francesc Llauder; 1754 - 1765 Antoni Cexch; 1765 - 1772 Benet Vila; 1772 – 

1776 Bernat Vilaseca; 1776 - 1793 Damià Sumalla; 1793; 1814 Francesc 

Verneda; 1814 - 1848 Marià Sanabre; 1848 - 1857 Gabriel Batllevell; 

1857 - 1859 Miquel Tuñí; 1859 - 1865 Sebastià Feliu; 1865 - ? Francesc Pla 

Esglésies i altres indrets religiosos dins Santa Maria de Mataró 

Església sufragània de Sant Miquel i Sant Martí de Mata. (ADB Sp. III, 38) 

Església de Sant Jaume Apòstol de l’Hospital de la ciutat de Mataró. (ADB Sp. 

III, 39) 

Cenobi dels caputxins amb el ritual de la Gràcia. (ADB Sp. III, 40) 

Col·legi dels clergues regulars dels pobres de la Mare de Déu de les Escoles 

Pies. (ADB Sp. III, 41) 

Monestir de les Monges Carmelites Descalces. (ADB Sp. III, 41) 

Monestir de les Caputxines de l’Assumpció de la Mare de Déu. (ADB Sp. III, 42) 

Rectoria de Sant Joan de Mataró. (ADB Sp. III, 64) 

Beneficis de Santa Maria de Mataró 

Segons l’arxiver Campillo (Speculum III) hi havia en l’esmentada parròquia: 

• Dels títols de l’església (ADB Sp. III, 34) 

• Beneficis residencials: 

1. Benefici de la Verge Maria i Santa Anna (ADB Sp. III, 45) 

2. Benefici del Sant Roc i Santa Anna (ADB Sp. III, 46) 

3. Benefici de Sant Antoni Abat (ADB Sp. III, 47) 

4. Benefici de Sant Esteve (ADB Sp. III, 48) 

5. Benefici de Sant Abdó i Sant Senen (ADB Sp. III, 49) 

6. Benefici de Sant Sebastià (ADB Sp. III, 50) 

7. Benefici de Sant Ramon de Penyafort (ADB Sp. III, 51) 

8. Benefici de la Verge Maria del Roser (ADB Sp. III, 53) 

9. Benefici de les santes Juliana i Semproniana (ADB Sp. III, 54) 

10. Benefici de Sant Pere Apòstol (ADB Sp. III, 55) 

• Beneficis rurals: 

11. Benefici de sant Joan (ADB Sp. III, 56) 

79


12. Capellania de la Verge Maria de la Llàntia (ADB Sp. III, 57) 

13. Benefici del Santíssim Sagrament (ADB Sp. III, 58) 

14. Benefici de Sant Tomàs d’Aquino (ADB Sp. III, 59) 

15. Benefici del Santíssim Nom de la verge Maria (ADB Sp. III, 60) 

16. Personatus perpetuus del Sant Romani (ADB Sp. III, 61) 

17. Personatus perpetuus de Santa Anna (ADB Sp. III, 62) 

18. Benefici de Sant Joan Baptista (ADB Sp. III, 63) 

80


525. MONTGAT, Sant Joan 

Església, 66 – 08390 Montgat 

Arxiprestat: Badalona nord 



Montgat. Sant Joan Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. Fou erigida 

canònicament en parròquia el 30 de desembre de l'any 1868. 

L'església dedicada a Sant Joan, es començà a construir a principis del segle XIX 

tot i que l'obra s'interrompé fins al 1856, quan es reemprengué definitivament. Va 

ser beneïda primerament el 15 de setembre de 1857 i posteriorment el 1902. La 

construcció patí danys durant la Guerra Civil i hagué de ser restaurada amb 

posterioritat a ella. 

Es troba dins el terme parroquial la capella romànica de Sant Martí, que es 

documenta ja al 1027 i que originalment s'incloïa al terme de Tiana, essent 

propietat del monestir de Sant Cugat del Vallès. 

Es conserven a l'arxiu parroquial els llibres sagramentals a partir de l'any 1939, 

existint duplicats d'alguns dels llibres perduts durant la Guerra Civil, des del 1918. 

81


BIBL.: ADB, Elencus, vol. XVII, pàg. 209. Labor pastoral de un gran pontificado, 

Barcelona, 1962, pàg. 107. Catalunya Romànica, Barcelona, 1991, vol. XX, pàg. 

452, 498. ADB, Parròquies, Arxius, 7 (500-550). 

82


553. ÒRRIUS, Sant Andreu 

Pl. Església, 2 – 08317 Òrrius 




Òrrius. Sant Andreu Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. L'església 

de Sant Andreu es documenta des del 1043, trobant-se sota la jurisdicció del 

castell de Sant Vicenç de Burriac. Eclesialment, era sufragània de Sant Julià 

d'Argentona, bé que comptava amb cementiri propi. Al 1579, ja se sol·licitava la 

seva emancipació parroquial, que no va ser atorgada fins al segle XVII. L'església 

va ser reedificada al segle XVI, essent ampliada amb capelles laterals als segles 

XVII i XVIII. Durant una restauració empresa el 1981 es documentaren restes de 

la fàbrica pre-romànica de l'edifici i aparegué un tresor de monedes d'època 

comtal. 

Dins la demarcació parroquial s'inclouen actualment l'església de Sant Pere de 

Clarà i la de Sant Bartomeu, obertes al culte. 


83




Millenum. Història i Art de l'Església Catalana. Barcelona, 1989, pàg. 132. 




ÒRRIUS, SANT ANDREU 

Any 974, abril 8 (20 de Lotari) 

Vifret Abas, prevere marmessor de Bulgarans entregà a St. Cugat el que posehia 

dit testador el dia de son obit en la Vila d’ Orreos i en altres llocs. 


Any 1023 

El Comte Berenguer i familia vengueren a Guadalt la església de St. Andreu 

d’Orreos en l'encontorn del castell de St. Vicens. 

ACA. Ar. Gratiarum Regis Petri III de 1366-67, f. 144 

Any 1443 

En el sobredit any havia ja a la iglésia d'Orrius: Reserva eucarística, Fonts 

baptismals, Crisma i Cementiri, essent concedit al capellà de Clarà, celebrar dos 

Misses els dies festius, una a Clarà i altra a Orrius amb facultat de servir la 

memorada iglesia de Orrius, amb consentiment del Rvd. Rector d'Argentona. 

ADB. Spec. Offic. fol. 237 

Any 1579 

En aqueix any consta restava segregada d’Argentona la Iglesia de St. Andreu de 

Orrius. 

ADB. Spec. offic., f. 227 

84


PRIORAT DE SANT PERE DE CLARÀ 

Dins dels termes de la Parròquia de St. Andreu de Orrius, abans sufragànea de 

St. Julià d'Argentona existia un Monestir amb Priorat de la Orde de St. Benet sota 

el títol de St. Pere de Clarà, que va ser subdit del Monastir de St. Cugat del 

Vallés de la mateixa Orde, i encara que no consti l'origen d'aquest Monastir, 

consta però que l'església ja existia l'any 1098. Ja que en un Diploma de Urbà II 

per al Monastir de St. Cugat del mateix any, entre altres es llegeix: «confirmatam 

eidem Monasterio Ecclesiam S. Petri de Clara...» 

i també en una altra de Calixte II de l'any 1120, com es pot veure està sota dit 

Monestir de St. Cugat, a on trobes inserit aquest Diploma. 

ADB. Speculum de Campillo, vol. 3, p. 240 

L'església romànica de St. Pere de Clarà es conserva molt bé avui dia i pertany a 

la familia Figueras de Barcelona, que la té molt ben cuidada i restaurada sense 

perdre cap dels seus elements romànics. (O. Bellavista) 

Any 1123 

El Comte Berenguer i familia vengueren a Guadalt l’església de St. Pere de 

Clarano al encontorn del castell de St. Vicens. 

ACA. Ar. Grat. Petri III 1366-67, f. 144 

Any 1098 

Urbà II confirmà a St. Cugat l’església de St. Pere de Clarano. 


Any 1120 

Calixte II confirmà a St. Cugat la església de St. Pere de Clarano. 


Any 1222, març 18 

Promesa de manutenció i vestuari per mentres visqui firmada a favor de 

Berenguer per Ramon de Dolsos, prior de la casa de St. Pere de Clarà, amb 

consell i voluntat de tot el convent de dita casa. 

85


Firmen: Ramon, monjo; Grau, monjo i sacerdot de Castre Serra, Guillem, prevere 

de la casa de St. Pere de Clarà, Llorens diaca de dita casa i Berenguer prevere 

qui firma com a notari. 

ACB. Sala 2, capsa 27, n. 3370 Diversorum 


En el Monestir de St. Pere de Clarà, bisbat de Barcelona, el prior i monjos del 

Monestir de Casserres lloen la compra del Mas Prat feta per Guillem de St. Hilari, 

de Cardedeu, home sòlid i aforat del Monestir de Caçerres. 

Cardedeu, Arxiu del Mas St. Hilari (Pergamí) 

Rectorologi d’Òrrius 

1692Bartomeu Guinart; 1726 Francesc Camps; 1792 Joan Serrat; 1792 

Ramon Claris; 1841 - 1848 Gaspar de Déu; 1848 - 1849 Magí Guri; 1849 - 

1851 Joan Manso; 1851 -1859Narcís Calell; 1859 - 1877 Jaume Solà; 

1877 - ? Miquel Ballarà 

Priors de Sant Pere de Clarà (Òrrius) 

1273Berenguer; 1314 Fr. Pere de Cellers; 1359 Fr. Guerau de Fayno; 1435 

Fr. Pere Muliner 1465Fr. Miquel Solà; 1518 Joan Llatzer, rector de Vilassar; 

1558 Gaspar de Forn, rector de La Roca 

El priorat de Clarà junt amb altres priorats fou abolit per Climent VIII en 1592. 

Villanueva, op. cit., tom 9, f. 69 

Rectorologi de Sant Andreu d’Òrrius 

1582Joan Nadal, vicari d'Argentona; 1619 - 1631 Miquel Tauler, vicari; 1631 

– 1635 Pau Duran, vicari; 1636 - 1638 Josep Rubio, vicari; 1638 - 1644 Jaume 

Tuniji, vicari; 1644 - 1647Jaume Sala, vicari; 1647 - 1654 Jacobus Cabrer, 

vicari; 1654 - 1658 Miquel Costa, vicari; 1658 - 1660 Hieronimus Prat, vicari; 

1660 - 1663 Menigne Olbiols, vicari; 1663 - 1671Joan Vinyas, vicari; 1671 – 

1680 Joan Areny, vicari; 1680 - 1727 Bartomeu Guinart, vicari; 1727 – 1786 

Franciscus Camps, vicari; 1786 - 1788 Mateus Coll, vicari; 1788 – 1792 

Joannes Serrat, vicari; 1792 - 1804 Raimundus Claris, vicari; 1804 Fra 

LLuis de S. Miquel; 1804 - 1815 Paulus Massó, vicari curat; 1815 - 1828 Fèlix 

Quintana, vicari curat; 1828 - 1829 Alexis Feliu, vicari curat; 1829 – 1832 

Pere Vives, ecònom; 1832 - 1835Jh. Soler, ecònom; 1835 - 1841 Francisco 

86


Bellsolà, regent; 1841 - 1843 Jaume Prat, regent; 1843 - 1848 Magí Guri, 

ecònom, 1848 – 1849 Joan Manso, vicari curat; 1850 - 1851Anton Vionnet, 

ecònom; 1851 – 1853 Narcís Calell, vicari curat; 1853 - 1855 Josep M. Boet, 

ecònom; 1855 – 1857 Josep Planas, ecònom; 1857 - 1858 Joan Sarró, 

ecònom1858 - 1859Francisco Frigola, ecònom; 1859 - 1872 Jaume Solà, rector; 

1872 - 1888 Miquel Ballarà i Pla, rector; 1888 - 1898 Josep Bruquetas i Altura, 

rector; 1898 - 1901 Francisco Civil Baroy, rector; 1901 - 1904 Patricio 

Molera, ecònom; 1904 - 1916 Pedro Beleta Gasull, rector; 1916 – 1917 

Demetrio Rosell, ecònom; 1917 - 1925 Pedro Serdà Roma, rector; 1926 – 1930 

Joaquim Monforte Usieto, regent; 1930 - 1931 Rosendo Gaute i Carme, regent; 

1931 - 1936 Lluis Triola Esqueu, regent; 1939 - 1944 Lluis Grabalosa, ecònom; 

1945 - 1949 Pere Batlle Suriol, encarregat; 1949 - 1957 Jaume Estefanell i 

Alsina, rector; 1957 - 1966 Joan Subirà Rocamora; 1966 - 1972 Salvador 

Jordi Torelló, regent; 1972 - 1974 Justo Prat Escorihuela, regent; 1974 – 1994 

Joan Capell i Gorina, rector 

Primeres visites pastorals a Sant Andreu d’Òrrius 

- El dissabte 16 de gener de 1305 el bisbe Ponç de Gualba visità Ôrrius i 

tonsurà (clericavit) dos escolars. V. P. 1/2, fol. 15; M- N 13. 

Beneficis de Sant Andreu d’Òrrius 

1. Benefici de Sant Bartomeu. (ADB Sp. III, 239) 

2. Priorat de Sant Pere de Clara (ADB Sp. III, 240) 

87


583. PREMIÀ DE DALT, Sant Pere 

Pujada de l’Església, 20 – 08338 Premià de Dalt 




Premià de Dalt. Sant Pere Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. 

L'església de Sant Pere s'esmenta en documents des del segle X (966). y la seva 

parroquialitat es remunta al menys al 1171. L'església parroquial conservada fins 

a l'actualitat és gòtica tardana, havent estat construïda el 1588, i fou reformada 

després de la Guerra Civil de 1936-39. 

Dins el terme parroquial es troba el Santuari de la Mare de Déu de la Cisa, edifici 

del segle XVIII, amb façana barroca, on es venera una Mare de Déu gòtica. 

També pertany al seu terme l'ermita romànica de Sant Mateu, documentada a 

finals del segle X. S'inclogué al seu terme l'església de Santa Anna, ara 

pertanyent al municipi de Premià de Mar, documentada des del 987 sota 

l'advocació de Santa Anastàsia i actualment sense culte. 

Es conserven a l'arxiu parroquial els llibres sagramentals a partir de l'any 1569, a 

més d'una sèrie notarial des del segle XV i altres seccions. 

88



pàg. 208. Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 168. R. 

VALL, A. MASVIDAL, El romànic del Vallès, Sabadell, 1983, pàg. 214. Catalunya 

Romànica, Barcelona, 1991, vol. XX, pàg. 511. GAPGC, Barcelona, 1993. 

FABREGA I GRAU, A.; Diplomatari de la Catedral de Barcelona, vol. I 

(Documents dels anys 844-1000), Barcelona, 1995. Doc. 89, 170. GEAB, 1996, 

pàg. 193. ADB, Parròquies, Arxius, 8 (551-599). 



F. 89, L. Ant. IV, n. 56, ff. 17d- 18b 

El comte Borrell de Barcelona, el bisbe Pere, de Barcelona, i l’abat Landeric, de 

Sant Cugat del Vallès, marmessors de Miró, donen a l’església de Santa Creu i 

Santa Eulàlia diverses propietats i alous al Besòs, a Pallejà, a Sant Pere Molanta, 

a Turrem Hostaldi (al terme de Cassoles), a Barcelona, a Torrelles de Llobregat, a 

La Palma de Cervelló, això és, les esglésies de Torrelles, de Pallejà i de Sant Boi: 

l’església de Sant Esteve de La Garriga; totes les esglésies de Terrassa i d’Ègara; 

l’església de Sant Just i Pastor, de Barcelona; i les esglésies de Premià 

(“ecclesias de Primiliano et de Taliano”) i de Teià. Totes aquestes esglésies són 

donades amb les seves pròpies parròquies, delmes, primícies i pertinences. 

2. 987, febrer 23 

F. 170, L. Ant. II, n. 473, f. 162c-d 

Pau, Simplici i Olívola, marmessors de Viader, fan donació a l’església de Santa 

Creu i Santa Eulàlia, de Barcelona, d’una vinya situada per amunt de l’església de 

Santa Anastàsia (ara, Santa Anna), al terme de la vila de Premià (“in terminio de 

Villa Primiliana”), al Maresme. 


B. 29, L. Ant. II, n. 463, f. 159d- 160a 

Elies i la seva muller Cusca venen a Unogil i a la seva muller Quíxol dues peces 

de terra i una vinya, situades al comtat de Barcelona, al Maresme, al terme de la 

vila de Premià (“in Marelima, in terminio de villa Primiliano”), pel preu de 13 sous i 

mig. 

89


4. 1005, gener 2 

B. 52, L. Ant. II, n. 488, f. 166b-c 

Undiscle i Argesinda donen a Guillem una propietat situada al comtat de 

Barcelona, al Maresme, al terme de Premià. 

5. 1005, abril 13 

B. 56, L. Ant. II, n. 465, f. 160b 

Sunegil i la seva muller Raquel venen a Guillem i a la seva muller Beliarda una 

terra situada al comtat de Barcelona, al Maresme, al terme de la vila de Premià, al 

Mujal, pel preu de 2 sous. 

6. 1005, abril 13 

B. 57, L.Ant. II, 466, f. 160b- c 

Ermengoda ven a Guillem i a la seva muller Beliarda una terra situada al comtat 

de Barcelona, al Maresme, al terme de la vila de Premià, al lloc que anomenen de 

Llopard, pel preu d’1 sou i mig. 

7. 1008, maig 1 

B. 106, L. Ant. II, n. 460, f. 159b 

Bernat i la seva muller Quíxol, anomenada Llobeta, venen a Beliarda una terra, 

una vinya i un vinyal situats al comtat de Barcelona, al Maresme, al terme de 

Premià, a les Baixeres, pel preu de 4 mancusos. 

8. 1009, febrer 11 

B. 120, L. Ant. II, n. 474, f. 163d 

Maria ven a Beliarda una terra situada al comtat de Barcelona, al Maresme, al 

terme de Premià, al Perelló, al lloc anomenat Banyeres, pel preu de 5 sous. 

9. 1009, maig 5 

B. 128, L. Ant. II, n. 476, f. 163 a-b 

Cusca, anomenada Adalgarda, ven a Bernat una terra i vinya, situades al comtat 

de Barcelona, al terme de Premià, a les Bageres, a canvi d’una pelicia iespanes 

scaparada de 3 mancusos. 

90


10. 1018, març 17 

B. 297, L. Ant. II, f. 166- 167 d-b 

Raquel, Pepí i Quíntol vene a Engúncia unes terres en sis llocs i dues feixes de 

vinya situades al comtat de Barcelona, al Maresme, al terme de Premià. 

11. 1061, març 21 

B. 1023, L. Ant. II, n. 484, f. 165b-d 

Bernat Sendred, la seva muller Ermengarda, Arnau Llop Sanç, la seva muller 

Beliarda i els germans Ramon Domnuç, Guillem Domnuç i Berenguer Domnuç 

permuten amb Arnau Oliba i la seva muller Ermessenda un alou situat al comtat 

de Barcelona, a la parròquia de Sant Pere de Premià, a canvi d’una heretat 

d’Ermessenda situada a Llacera, a Martorelles. 

13. 1064- 1065 

B. 1093, L. Ant. II, n. 496, f. 161a-b 

Sunifre, de la família Esclua, la seva muller Trasegóncia i Raquel empenyoren a 

Arnau Oliba unes terres i vinyes, situades al comtat de Barcelona, al Maresme, al 

terme de Premià. Per seu sesters, tres quarters i tres quartans d’ordi. 

14. 1069- 1070 

B. 1202, perg. 1- 2- 61 

Capbreu dels alous d’Arsenda, als termes de Premià i Teià, fet en presència de 

Gombau Ramon, veguer d’Eramprunyà, nét d’Arsenda. Foren testimonis 

“homines laboratores Tayano et Primiliano”. 


SANT PERE DE PREMIÀ (DE DALT) 

Any 966, desembre 21 2 de Lothari 

Els almoiners de Mir entregaren a Sta. Creu de la Seu de Barcelona la església 

de Primiliano (Premià) amb sa parròquia, delmes, primicies i les demés esglésies 

amb ses parròquies, delmes i primicies que tenia. 


91


Any 978, juliol 29; ( IV Kal. August., A. XXIV regnante Leutario rege) 

Venda de cases, corts, horts i arbres, situat al Comtat de Barcelona al lloc que 

nomenen Primiliano, feta per Adaltrude a Isimberto i a sa muller Emo, per 30 

sous. 

Confronta a llevant amb el terme de Vilassar (Vilazari), a migjorn amb les ones de 

la mar, a ponent amb terme d’ Alella, i a tramuntana amb el terme que anomenen 

a l'Archa. 


Any 1053, desembre 12; (II Idus dec., A. III post XX regni Henrici) 

Donació de tot un alou, situat al Comtat de Barcelona, Marítima, dins de la 

parròquia de Sant Pere Primilianensis, feta per Oruci i Richele, sa muller, al 

Senyor Déu i a la Canonja de la Seu de Barcelona. 


Any 1146, març 29 (9 de Lluís el Jove) 

Donació, definició i venda feta per Guillem Pere de Torredella, Maria, sa muller, i 

sos fills a Déu i a la Confraria del altar de Sant Silvestre de la Seu, de tot el que 

tenen en la feixa que nomenen de les Banyeres, situada al Comtat de Barcelona, 

junt a la Marina, parròquia de Sant Pere de Premià (Primiano), junt a la sorra del 

mar, al lloc de Banieres, que és alou de Sant Silvestre, per llegat i donació de la 

senyora Antiga. 

ACB. Lib. I Antiq. n. 927 

Rectorologi 

1270 - 1308 Ferrer de Montells; 1308 - 1329 Ramon de Vilademany; 1329 – 

1344 Jaume de Lampayer; 1344 - 1348 Bernat de Montells; 1348 – 1362 Guillem 

Guader; 1362 - 1363Francesc Soler; 1363 - 1384 Bernat de Ermedoms; 

1384 - 1417 Berenguer Roca 1417Ramon Ferrer; 1417 - 1447 Berenguer 

Rausich; 1447 - 1451 Francesc Torrella; 1451 - 1456Guillem Masons; 1456 

– 1457 Jaume Elerni; 1457 - 1459 Jaume Oliver; 1459 - 1462Berenguer Vila; 1462 

– 1482 Antoni Pla; 1502 - 1515 Antoni Arnau Pla; 1515 Antoni Joan Fiella; 

1515 - 1517 Antoni Solsona; 1517 - 1564 Francesc Solsona; 1564 - 

1573Antoni Gerbasi Rossell; 1573 - 1586 Francesc Blanch; 1586 – 1606 

Francesc Beuel; 1606 - 1629 Jaume Vila; 1629 - 1645 Mateu Matalonga; 

92


1645 - 1657 Francesc Dou; 1657 - 1658 Francesc Esbert; 1658 – 1675 

Josep Cardona; 1675 - 1698 Jaume Santgenís; 1698 - 1710 Miquel 

Figueras; 1710 – 1711 Francesc Barata; 1711 - 1734 Pau Vergés; 1734 – 1747 

Pere Singla; 1747 - 1786 Pere Vives; 1787 - 1807 Josep Sobregrau; 1807 - 

1826Pau Torrents; 1827 - 1864 Eudald Ribes; 1865 - 1869 Francesc Esteve; 

1869 - 1887Miquel Bertran; 1887 - 1892 Esteve Mas; 1893 - 1898 Tomàs Vives; 

1898 - 1904Cristòfol Rovirosa; 1905 - 1916 Ignasi Conterell; 1916 – 1917 

Miquel de Arquer 

Primeres visites pastorals de Sant Pere de Premià de Dalt 

- El dilluns 11 de gener de 1305 el bisbe Ponç de Gualba visità Sant Pere 

de Premià de Dalt. V. P. 1-2, fol. 13; M- N 13. 

- El dilluns 18 de setembre de 1307 el bisbe Ponç de Gualba visità Sant 

Pere de Premià de Dalt. V: P. 1-2, fol. 71v.; M- N 27. 

- El dimarts 24 de juny de 1326, festivitat de Sant Joan Baptista, el bisbe 

de Barcelona Ponç de Gualba visità Premià i tonsurà quatre escolars de 

la mateixa parròquia. V. P. 3, fol. 108; M- N 66. 

Beneficis de Sant Pere de Premià de Dalt 

1. Benefici del Roses. (ADB Sp. III, 210) 

2. Benefici de Sant Francesc i Sant Jaume. (ADB Sp. III, 211) 

3. Benefici de la Mare de Déu de la Cisa. (ADB Sp. III, 212) 

4. Benefici de la Prepositura de la Mare de Déu de la Cisa. (ADB Sp. III, 

213) 

93


584. PREMIÀ DE MAR, Sant Cristòfol 

Rectoria, 15 – 08330 Premià de Mar 




Premià de Mar. Sant Cristòfol Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. 

L'església de Sant Cristòfol, de la que destaca la seva original portada barroca de 

granit de temàtica marinera, fou erigida canònicament en parròquia el 1849, 

independitzant-se de la de Sant Pere de Premià de Dalt. El temple fou incendiat 

durant la Guerra Civil i reparat posteriorment. 

Dins el terme parroquial s'inclouen les esglésies del Casal Benèfic Premianenc, la 

de l'Escola La Salle, i la de l'Escola Assís, actualment obertes al culte. 




94


Catalunya Romànica, Barcelona, 1991, vol. XX, pàg. 452. GAPGC, Barcelona, 

1993. GEAB, 1996, pàg. 194. ADB, Parròquies, Arxius, 8 (551-599). 


SANT CRISTÒFOL DE PREMIÀ DE MAR 

Va ser erigida la parròquia l'any 1848 

RECTORIA 

1849 - 1854 Isidor Prims; 1854 - ? Manuel Seia 

95


576. PREMIÀ DE MAR, Santa Maria 

Nostra Senyora de Lourdes, s/n. – 08330 Premià de Mar 




Premià de Mar, Santa Maria Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. 

Fou erigida en parròquia per l'arquebisbe Narcís Jubany, segons decret del 6 de 

desembre de 1975, sota l'advocació de Santa Maria, en el misteri de l'Assumpció. 



96


626. SANT ADRIÀ DEL BESÒS, Mare de Déu de les Neus 

Centre Cívic La Mina. Ap. 508 – 08930 Sant Adrià de Besòs 

Arxiprestat: Provençals 



Sant Adrià del Besòs. Mare de Déu de les Neus Parròquia del bisbat de 


l'arquebisbe Narcís Jubany, segons decret del 23 de desembre de 1980. 

BIBL.: BOAB, 1980. pàg. 149. 

97


625. SANT ADRIÀ DEL BESÒS, Sant Adrià 

Pl. Església, 8 – 08930 Sant Adrià de Besòs 

Arxiprestat: Badalona sud 



Sant Adrià del Besòs. Sant Adrià Parròquia del bisbat de Barcelona, al 

Barcelonès. L'esment documental més antic referent a aquesta església data del 

1012, any que el bisbe Deudat de Barcelona cedia certs privilegis d'aquesta a la 

canonja de la seu. Al 1078 era esmentada dins del terme parroquial de Santa 

Maria de Badalona. El 1092 el bisbe Bertran hi establí un priorat de canonges 

agustinians adscrits a Sant Ruf d'Avinyó. D'aquesta comunitat formà part entre 

1093 i 1100, primer com a canonge i després com a prior, el futur bisbe i Sant, 

Oleguer. Aquesta canònica es traslladà vers 1114 a Terrassa. 

Al 1430 l'església de Sant Adrià és reformada i novament s'efectuaren obres a 

l'edifici el 1620-1624, malgrat la qual cosa no es pogué evitar la seva ruïna 

progressiva. Al 1900 s'enderrocà l’absis i es construí una nova església a 

continuació de la nau. Aquest conjunt fou destruït el 1936 i totalment demolit amb 

posterioritat. A partir de 1940 s'iniciaren les obres de construcció d'un nou temple. 



Catalunya Romànica, Barcelona, 1992, vol. XX, pàg. 46. ADB, Parròquies, Arxius, 

9 (600-699). 

98



1. 1012, febrer 20 

B. 176, perg. 1- 1- 1189 

Deodat, bisbe de Barcelona, i els seus canonges fan donació a favor de la 

Canònica de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona de diverses terres, 

vinyes, horts, arbres, pastures i prats i d’un molí, situats vora el riu Besòs, 

Badalona, Llefià, Sant Adrià i Gramanet. 


B. 192, L. Ant. II, n. 384, f. 129d- 130a-b 

Deodat, bisbe de Barcelona, i la Canònica de la Seu de Barcelona permuten amb 

Goltred, fill de Blandí, dues terres situades al lloc de Llefià, al terme de la 

parròquia de Santa Maria de Badalona: “in terminio de Nisiano, in accessu de vico 

Bitulona, prope domum Sancti Adriani”. 

3. 1013, octubre 29 

B. 204, L. Ant. I, n. 14, f. 8a- 9a 

Sal·la Froià fa donació a la Seu de Barcelona de l’església d’Olesa [de 

Montserrat] amb l’aprovació del comte Ramon Borrell de Barcelona i de la seva 

muller, la comtessa Ermessenda. L’esmentat comte, per la seva banda, fa 

donació de les esglésies de Santa Maria del Mar i de Sant Joan i Sant Feliu de 

Micià. El bisbe Deodat afegeix la donació de l’església de Sant Adrià de Besò: 

Addidi namque ego ibi Deus dedit episcopus Barchinone, ad prefatos kannonicos 

terras et vineas cum casas et curtes et columbarios, cum ecclesia Sancti Adriani 

martyris et cum ortos et columbario quae est hec omnia ultra alveo Bissocio” . 

4. 1015, febrer 1 

B. 228, L. Ant. II, n. 377, f. 127d- 128a 

Maria i els seus fills Ramon, Ermengol, Gerberga i Beliarda permuten amb 

Deodat, bisbe de Barcelona, i la Canònica de la Santa Creu una terra i una vinya 

situades al terme de Perelló, prop de l’església de Sant Adrià de Besòs (“ultra 

alveo Bisocio, prope ecclesiam Sancti Adriani, ad Perelelne”), a canvi de tres 

petites peces de terra. 

99



B. 610, L. Ant. IV, n. 58, f. 18c-d 

El bisbe Guislabert convé amb Onofre i la seva muller Adelaida que aquests 

puguin servir-se de l’aigua que del Besòs va als molins de Sant Adrià i que el 

bisbe podrà fer passar l’aigua per un alou d’aquests (“licentiam aprehendere 

ipsam aquam de Besotio que vadit ad ipsos molinos Sancti Adriani (et facere 

quedquid velint in tali conventu ut ad ipsos molinos Sancti Adriani)... habeant 

licentiam mittere ipsa aqua de Bosotio ad ipsos molinos Sancti Adriani). 

6. 1045, octubre 22 

B. 687, perg. 4- 17- 53 

Testament de Ramon, levita, en el qual reparteix els seus alous, situats en 

diversos indrets del comtat d’Urgell, com la Segarra i Solsona, i del de Barcelona, 

com Teià, Premià, Badalona, Provença i Olèrdola, entre diferents institucions 

eclesiàstiques com ara les canòniques de Santa Maria d’Urgell i la Santa Creu i 

Santa Eulàlia de Barcelona, els monestirs de Santa Cecília de Montserrat, Sant 

Cugat del Vallès, Sant Llorenç del Munt, Sant Pere de les Puelles o Sant Pol de 

Mar, entre altres, i les esglésies, per exemple, de Sant Vicenç de Cardona, Santa 

Maria de Badalona o de Sant Miquel del castell d’Olèrdola que siguin tornats els 

llibres (Antifonari, Missal, Proser, Salteri, quatermons, flores dels salms i un altre 

Missal que estan pignorata Tiona “per sesterios VIII de calcina, facite eum 

redimere et hos prenominatos libros remaneant ad Sancti A drianum qui est 

fundatus iuxta alveum Bisauci” . 

7. 1064, gener 31 

B. 1055, L. Ant. II, n. 378, f. 128a-c 

Ervigi i Egngúncia, la seva dona, venen a la Canònica de la Santa Creu i Santa 

Eulàlia un alou consistent en terres i vinyes, situat a la vila de Pollà, al terme de la 

parròquia de Santa Maria de Badalona, pel preu de 3 unces de Barcelona. 

Afrontacions: “de meridie in undas maris et pergit per linea usque ad Sancti 

Adriani seu in flumine Bisocii”. 

8. 1075, octubre 10 

B. 1285, perg. 1- 1- 2271 

Testament de Bonfill Pedró, sacerdot, jurat sobre l’altar de Sant Sadurní, en el 

que fa deixes a la Canònica, Sant Pere de les Puelles, Sant Martí i a diverses 

100


persones, de diners i béns situats a Torre Blanca, Sant Martí de Provençals, 

Celada, etc. Afrontació: “alias duas modiatas vineas prope ipsa strata quae pergit 

ad Sancti Adriani”. 

9. 1078, maig 18 

B. 1330, L. Ant. II, n. 407, f. 137d- 138b 

Testament sacramental de Ponç Ebrí en el qual nomena marmessors Ermengol 

Bernat, Martí Isarn i Ramon Geribert i, entre altres deixes, concedeix un alou 

situat entre els torrents de Vilar i Canelles a Santa Maria de Badalona i una 

peça de terra sota l’estrada de Barcelona, i una petita feixa sobre l’estrada, a la 

Canònica de la Santa Creu i Santa Eulàlia. 

10. 1090, juny 28 

B. 1522, perg. 1- 2- 606 

Bernat Ramon de Gallifa i la seva muller Guisla donen a l’Hospital de Barcelona 

de la Santa Creu i de Santa Eulàlia protector dels pobres, una terra situada al 

territori de Barcelona, a Llefià, que tenen respectivament per donació i per delme 

conjugal. Afrontació: “a circii in itinere publico quod iuxta Sanctum Adrianum 

pergit”. 

11. 1095, setembre 29 

B. 1621, perg. 1- 1 -299 

Testament de Guitard Boeci en el qual fa deixes a l’esposa i fills, a altres 

persones, a la Canònica, Sant Pere de les Puelles i altres monestirs, de béns 

situats a Provençals, Celada, Banyols, Bederrida, etc., així com animals, cups i 

altres béns mobles (“Et concedo ad Sanctum Adrianum quartam unam ordei et 

kaficios II vini”). 


B. 1634, perg. 1- 2- 981 

Renard Miró i la seva muller Mendònia defineixen a l’església i clergues de Sant 

Adrià aigua d’un molí situat prop del Rec i del Besòs (“in protestam ecclesie et 

clericorum Sancti Adriani...Ego Renordus Minoriss et uxor mea sepe 

conquestimus de clericis Sancti Adriani super aqueductu quod deducitur aqua ad 

molendina eiusdem Sancti Adriani...”). 

101


13. Dijous, 1º setmana de quaresma [1098, febrer 18] 

B. 1650, L. Ant. II, n. 216, f. 75 c-d 

Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, ordena que ningú envaeixi i s’apropiï 

de l’església i l’alou de Vilapicina, que són del clergue Pere i de la Canònica de 

Barcelona. Aquest decret el va fer amb presència d’Oleguer, prior de Sant Adrià, 

de “Deusdit Clari Monte”, de Ponç Gerall de Cervària, de Ramon Ermengaud de 

Villa Major i de Guillem Ramon de “casti i Vetuli”. 

14. 1098, novembre 19 

B. 1657, perg. 1- 1- 313 

Ramon, prepòsit de la Seu de Barcelona, amb el consentiment del bisbe Folch i 

de tots els canonges de la Seu, dóna a Miró Balluví, clergue de la Canònica, unes 

terres i vinyes situades al comtat de Barcelona, a la parròquia de Sant Andreu de 

Palomar, al lloc anomenat Romanet, i al suburbi de Barcelona, a la platja oriental, 

a canvi de 56 mancusos d’or de València i d’1 sou de plata anual. Signaren 

aquest document “Olegarii presbiteri et servi Sancti Adriani” i possiblement és que 

formaven la comunitat de Sant Adrià: “Poncii sacri custos, Petrus levita, Raimundi 

subdiaconi, Stephanus levite et Raimundi levite”. 

15. 1100, octubre 6 

B. 1671, L. Ant. III, n. 307, f. 118a-b 

Bernat Bernat de Gurb i la seva muller Ermengarda fan donació a favor de la 

Canònica de la Seu de Barcelona d’un curs d’aigua (aqüeducte) que passa pel 

seu alou, situat a la parròquia de Sant Esteve de Breda, anomenada vulgarment 

de Parets. Signa Oleguer prevere “servi Sancti Adriani”. 


SANT ADRIÀ DEL BESÒS 

Any 995, novembre 29 (9 d'Hug) 

Els conjugs Agaurich i Guarengarda vengueren als conjugs Frugane i Frutel 

propietats que tenien al terme de St. Adrià dins el Comtat de Barcelona per 2 

unçes d'or. 

ACA. Ar. Escrpt. n. 16 de Borrell III 

102


Any 1013, octubre 29 

El Bisbe Deodat donà a la Canonja terres, la església de St. Adrià màrtir, el 

colomar i horts situat tot a l'altra banda del riu Besós. 


Any 1015, febrer 1 (18 de Robert rei) 

Permuta de terra i vinya situada al Comtat de Barcelona, a l'altra part del riu 

Bisotio, prop de l'església de St. Adrià al Perelelne, fet per Maria, filla de 

Recosindo, difunt, i sos fills i filles, Ramon, Ermengola, Geriberga, i Beliarda, 

germans, a Deusdedit, per la gràcia de Déu bisbe de l'església de Barcelona amb 

el col.legi de canonges de la Seu de Sta. Creu a cambi de tres peçes petites de 

terra. 

ACB. Lib. II Antiq. f. 127, d. 377 

Any 1078, maig 18 (18 de Felip) 

Testament sagramental de Pons Ebri, jurat per Ramon Bovet, Pere Arnau, Eg, 

prevere i Guillem subdiaca, sobre l'altar de St. Adrià màrtir dins de la parròquia de 

Sta. Maria del arrabal de Badalona (Vicho Bitulone). 

El testador ordenà sa darrera voluntat, nomenent almoiners a Ermengol Bernat, 

Martí Isarn i a Ramon Gueribert. 



Oleguer, prevere, sirvent de St. Adrià firmà el establiment que Berenguer Bisbe i 

els canonges feren als conjugs Ramon i Verbona del alou situat a la parròquia de 

Sta. Maria de Caldes en els llocs de Calderag i Palou. 

ACB. Lib. III Antiq. n. 207 

Any 1102, març 12 (43 de Felip) 

Oleguer, prevere, sirvent de St. Adrià firmà el testament de Gerau Guitart qui el 

nombrà son marmessor. 

A la casa de St. Adrià hi llegà dit Gerau son cos, un matxo, un mas que tenia amb 

son germà a Pedra fita, la meitat d'un molí i un sarrahí (esclau). 


103


Any 1104, agost 4 (44 de Felip) 

Ramon Berenguer Comte de Barcelona donà a Oleguer, Abat de St. Adrià del 

Besós els delmes de la parròquia perque els canonges (regulars de St. Ruf) 

poguessin mantenir-se en el refetó. 

Arx. del Priorat de Terrassa 

Any 1140, novembre 28 (4 de Lluís Jove) 

Berenguer de Ruvira marit d'Ermesinda disposà en son testament que donat cas 

de marxar de Terrassa els canonges regulars de S. Ruf i no quedar-se en el 

bisbat, llavors que els delmes, donats per son pare a St. Adrià, pasessin a la 

església de Sta. Perpètua. 

ACA. Ar. Escrip. 120 de Ramon Berenguer IV, vol. 7, f. 137 

Any 1319 

el majordom del noble Sr. Ug de Cardona senyor del lloc i Castell de St. Adrià ven 

per temps de dos anys a Guillem de Caldes i a Maria sa muller de la parròquia de 

St. Adrià, dos molins amb ses pertenències, situats a dit lloc per 960 sous. 

ACB. Manual de Vilarrubia, maig i octubre de 1319 

Rectorologi 

1313Pere Julià; 1313 Guillem Llorens; 1319 Francesc Campbó; 1319 – 

1349 Bartomeu Carner; 1349 Pere Fritós; 1349 - 1356 Pere Cuguls; 

1356Guillem Valls; 1366 Arnau Noguer; 1366 – 1380 Pere Vilarasa; 1380 – 

1387 Peregrí Vallori; 1387 Pere Sabastida;1387 - 1389Guillem Serrat; 1389 – 

1394 Pere Coguls; 1394 - 1397 Francesc Tolosa; 1397 - 1398Francesc 

Malafeu; 1398 Pere Beguda; 1398 - 1399 Bernat de Puig; 1399 – 1400 

Francesc Tolosa; 1400 - 1412 Francesc Portella; 1412 Jener Riffà de 

Vallvidrera; 1415 Pere Viguer; 1415 Guillem Costa; 1416 Llorens de 

Cuspinera; 1416 - 1428 Jaume Falgars; 1428 - 1433 Francesc 

Esplugues; 1433 - 1446 Guillem Batlle; 1446 - 1461 Pere Garriga; 1461 – 1464 

Pere Grau; 1464 - 1485 Andreu Serra; 1485 - 1510 Francesc Boscà; 1510 

Antoni Joan Fiella; 1510 - 1512 Gabriel Marsal; 1512 Miquel Casa; 1528 

Melcior Joan Figuerola; 1528 - 1532 Joan de Custodiis; 1532 – 1543 Gabriel 

Avaroles; 1543 - 1550 Joan Porta; 1550 - 1560 Antoni Lunell; 1560 – 1562 

Joan Boera; 1562 - 1565 Esteve Domingo; 1565 - 1570 Jaume Bo; 1570 - 

1587 Josep Anfós; 1587 - 1596 Jaume Molins; 1596 - 1606Joan Jover; 

1606 - 1610 Francesc Olivella; 1610 - 1616 Joan Forcada, 1616 - 1625Miquel 

104


Pujol; 1625 - 1634 Nicolau Mora; 1634 Francesc Collet; 1681 Pau Ribes; 

1681Joan Lloret; 1740 Salvador Coromines; 1740 - 1745 Pau Martí; 1745 – 

1787 Antoni Masferrer; 1787 - 1796 Josep Sala, 1796 - 1815 Joan 

Margens; 1815 - 1824 Francesc Reull; 1824 - 1829 Simó Mayol; 1829 – 

1847 Josep Riera; 1847 - 1859 Ramon Sabater; 1859 - 1877Marià Noguer; 

1877 - ? Miquel Albanell 

Primeres visites pastorals a Sant Adrià del Besós 

- El diumenge 16 de maig de 1305 el bisbe de Barcelona Ponç de Gualba 

visità Santa Coloma de Gramanet. En el text hi ha referències a Sant 

Adrià del Besòs. V. P. ½, fol. 37- 37v.; M- N 19. 

- El dissabte 7 de desembre de 1325 el bisbe de Barcelona rep l’acusació 

dels feligresos de Sant Adrià. V. P. 3, fol. 43; M- N 60. 

- El dijous 10 d’abril de 1326 el bisbe Ponç de Gualba visità Badalona i la 

capella de Sant Salvador, construïda a prop de la Torre d’Aversó, en la 

qual tonsurà un escolar. Hi ha referències a Ça Murtra, a la torre de 

Barberà i a Sant Adrià del Besos. V. P. 3, fols 76- 77v.; M- N 64. 

- El dimarts 13 de maig de 1326 el bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba, 

des de el seu cartell episcopal de Sant Adrià del Besòs concedeix un 

benefici de la seu barcelonina al clergue Jaume Gil. El document afirma 

que a l’acte estaven presents els canonges Eimeric Bosc i Ferrer Vila, 

així com els marmessors del difunt canonge Jaume Novell. Del llegat 

d’aquest últim canonge, els marmessors Guillem Thomas creà el 

benefici esmentat. Es diu també que els marmessors lliuraran deu sous 

a l’arquebisbe de Tarragona pels drets sobre aquestes transaccions. V. 

P. 3, fols 87- 88; M- N 65. 

- El dilluns 16 de juny de 1326, el bisbe Ponç de Gualba visità Sant Adrià 

del Besòs. V. P. 3, fol. 104; M- N 66. 

105


630. SANT ADRIÀ DEL BESÒS, Sant Joan Baptista 

Sant Pere, 1 – 08930 Sant Adrià de Besòs 

Arxiprestat: Badalona sud 



Sant Adrià del Besòs. Sant Joan Baptista Parròquia del bisbat de Barcelona, al 

Barcelonès. Fou erigida en parròquia el 14 de desembre de 1934, per decret del 

bisbe Manuel Irurita. L'edifici provisional que servia el culte fou destruït el 1936, 

desapareixent part de l'arxiu parroquial. El 1947 s'iniciaren les obres de 

construcció del nou temple, segons projecte de l'arquitecte Marià Canosa. El 

temple pogué ser inaugurat el 1950. 


106




107


222. SANT ADRIÀ DEL BESÒS, Santes Juliana i Semproniana 

Via Trajana, 1 – 08930 Sant Adrià de Besòs 

Arxiprestat: Provençals 



Sant Adrià del Besòs. Santes Juliana i Semproniana Parròquia del bisbat de 

Barcelona, al Barcelonès. Va ser erigida inicialment com a tinença de la parròquia 

del Bon Pastor el 9 d'octubre de 1946, i posteriorment, per decret de l'arquebisbe 

Gregorio Modrego, passà a la categoria de parròquia segons decret del 22 

d'agost de 1959. 

BIBL.: BOBB, 1946, pàg. 309. BOAB, 1959, pàg. 326. 

108


380. SANT JOAN DESPÍ, Verge del Carme 

Josep M. Trias de Bes, 10, 2n. 1a. – 08970 Sant Joan Despí 




Sant Joan Despí. Verge del Carme Parròquia del bisbat de Barcelona, al Baix 

Llobregat. Fou erigida canònicament en parròquia per l'arquebisbe Marcelo 

González, segons decret del 15 d'octubre de 1968. 



109


690. SANT VICENÇ DE MONTALT, Sant Vicenç 

Pl. Església, 1 – 08394 Sant Vicenç de Montalt 




Sant Vicenç de Montalt. Sant Vicenç Parròquia del bisbat de Barcelona, al 

Maresme. Coneguda antigament amb el nom de Sant Vicenç de Llavaneres o de 

Caldes. El nom de Montalt el deu a la proximitat del castell de la mateixa 

denominació que, de fet, es documenta durant un curt període de temps a partir 

del 1017, ja que al 1128 tan sols subsisteix el topònim. L'església de Sant Vicenç 

era sufragània de Sant Andreu de Llavaneres i es documenta la seva existència 

des del 1169. Va ésser erigida en parròquia l'any 1577, i arrel d'aquest fet es va 

construir una nova església entre els anys 1591 i 1598. 

El temple gòtic tardà va ser saquejat el 1936, a l'inici de la Guerra Civil, i 

bombardejat el 1939. Es va procedir a la reconstrucció de l'església a partir de 

1939 segons projecte de l'arquitecte LLuís Bonet Garí. 

110



havent-se perdut la documentació anterior a aquesta data durant la Guerra Civil 

de 1936-39. 


Catalunya Romànica, Barcelona, 1992, vol. XX, pàg. 453. ADB, Parròquies, 

Arxius, 9 (600-699). 


SANT VICENÇ DE LLAVANERES (MONTALT) 

Antigament el terme era unit amb el de St. Andreu. 

Alguna vegada la església que durant anys fou filial de St. Andreu, portà el nom 

de St. Vicens de Caldes. 

A 6 Idus Nov., A. 33 de Lluís Jove (1170) se feu un establiment de terra situada 

a St. Vicens de Callis. 

En 1188 i en 1203 se'n feu una altra situada a la parròquia de St. Vicens de 

Callas d'Estaracho. 

ADB. Collationum, anys citats 

Any 1584, abril 

Butlla de Gregori XIII desmembrant i separant la capella de St. Vicens amb son 

terme, delmes i primicies, de la parròquia de St. Andreu de Llavaneres i erecció 

d'aquella en parròquia distinta. 

ADB. Reg. Communium 1579-87, f. 246 

Rectorologi 

1576Jaume Cordellas; 1577 - 1614 Bartomeu Catà; 1615 – 1618 Francesc 

Morell; 1619 - 1628Joan Antoni Padró; 1630 - 1642 Pau Català; 1643 – 1644 

Antoni Cros; 1644 - 1658Joan Guindo; 1660 - 1679 Antoni Roserer; 1679 - 

1712 Josep Guitart;1713 - 1721Francesc Catà de la Torre; 1722 – 1758 

Domenec Piferrer; 1758 - 1778 Josep Vinyals; 1778 - 1796 Francesc Clavell; 

1796 - 1804 Josep Pallós; 1805 - 1814 Francesc Fauria; 1815 - 1823 Cerapi 

Pou; 1824 - 1850 Llorens Novell; 1853 - 1857 Tomàs Vilà 

111


693. SANTA COLOMA DE GRAMENET, Sant Jaume Apòstol 

Av. Santa Rosa, 10-12 – 08923 Santa Coloma de Gramenet 

Arxiprestat: Gramenet 



Santa Coloma de Gramenet. Sant Jaume Apòstol Parròquia del bisbat de 


l'arquebisbe Gregorio Modrego, segons decret del 8 de setembre de 1965. 



112


700. SANTA COLOMA DE GRAMENET, Sant Joan Baptista 

Massanet, 43 – 08922 Santa Coloma de Gramenet 




Santa Coloma de Gramenet. Sant Joan Baptista Parròquia del bisbat de 





113


694. SANTA COLOMA DE GRAMENET, Sant Joaquim 

Cultura, 28 bxs. – 08922 Santa Coloma de Gramenet 




Santa Coloma de Gramenet. Sant Joaquim Parròquia del bisbat de Barcelona, 

al Barcelonès. Fou erigida canònicament en parròquia per l'arquebisbe Marcelo 

González, segons decret del 14 de juny de 1971. 

BIBL.: BOAB, 1971, pàg. 374. 

114


695. SANTA COLOMA DE GRAMENET, Sant Josep Oriol 

Francesc Macià, 38 – 08921 Santa Coloma de Gramenet 




Santa Coloma de Gramenet. Sant Josep Oriol Parròquia del bisbat de 


l'arquebisbe Gregorio Modrego, segons decret del 8 de setembre de 1965 i ocupà 

l'església que havia anteriorment estat seu de la parròquia de Santa Coloma de la 

mateixa ciutat, que va ser enderrocat el 1969 per a construir el nou temple. 



115


701. SANTA COLOMA DE GRAMENET, Sant Miquel Arcàngel 

Francesc Macià, 38 – 08924 Santa Coloma de Gramenet 




Santa Coloma de Gramenet. Sant Miquel Arcàngel Parròquia del bisbat de 





116


702. SANTA COLOMA DE GRAMENET, Santa Coloma 

Pl. Església, 3 – 08921 Santa Coloma de Gramenet 




Santa Coloma de Gramenet. Santa Coloma Parròquia del bisbat de Barcelona, 

al Barcelonès. Santa Coloma és la parròquia primigènia de l’actual ciutat del 

mateix nom. Consta l'existència de l'església des de l'any 1024. Originàriament 

era subjecta a la parròquia de Santa Maria de Badalona i al 1054 va ser donada 

pels comtes de Barcelona al capítol de la seu. Aquesta donació va ser confirmada 

l'any 1104 en una butlla papal. La seva condició de parròquia es documenta des 

del 1152 i com a tal va ser consagrada novament l'any 1187. 

L'edifici romànic original va ser enderrocat l'any 1761 per tal de construir un nou 

temple parroquial més gran, conservant només un mur de tancament de les 

capelles laterals de l'original. Aquest edifici va ser abandonat el 1915 per a ser 

novament utilitzat com a seu de la parròquia de Sant Josep Oriol en ser 

117


inaugurada aquesta. El temple fou saquejat i incendiat el 1936 i va ser finalment 

enderrocat el 1969 per a construir la nova església de Sant Josep Oriol. 

L'actual seu de la parròquia de Santa Coloma, edifici modern que substituí el 

temple romànic, va ser saquejat i incendiat durant la Guerra Civil de 1936-39, 

però havent quedat la fàbrica en peu, es va poder restaurar a partir del 1939, 

segons projecte de l'arquitecte Josep Alemany. 


havent-se perdut els anteriors a aquesta data durant la Guerra Civil de 1936-39. 

BIBL.: ADB, CAMPILLO, Speculum Titulorum Eclesiasticorum, vol. III, fil. 176v. 

Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 109. Catalunya 

Romànica, Barcelona, 1992, vol. XX, pàg. 268. ADB, Parròquies, Arxius, 10 (700- 

750). 


1. 1012, febrer 20 

B. 176, perg. 1- 1- 1189. 

Deodat, bisbe de Barcelona, i els seus canonges fan donació a favor de la 

Canònica de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona de diverses terres, 

vinyes, horts, arbres, pastures i prats d’un molí, situats vora el riu Besòs, 

Badalona, Llefià, Sant Adrià i Gramanet. Afrontació: “ de parte circi in locum 

vocitatum Gramanetum... prope ecclesiam Sancti Adriani”. 

2. 1058, febrer 1 

B. 952, perg. 1- 4- 199. 

Enric i la seva muller Guisla venen a Bernat Guillem un alou consistent en 

cases, corts, vinyes i arbres fruiters, situat al comtat de Barcelona, al lloc 

anomenat Gramanet o Zuitazano (“in loco vocitato Gramened seu Zuitazano”), 

que tenen Enric pels seus pares, per compra i per donació testamentària del 

seu germà Gotmar i Guisla per delme conjugal, pel preu de 28 unces d’or de 


3. 1058, febrer 1 

B. 953, perg. 1- 2- 976. 

Pere Aventí i la seva muller Ledgarda venen a Bernat Guillem una peça de 

terra situada al comtat de Barcelona, a la parròquia de Santa Coloma, al terme 

118


de Gramanet /”in parrochia Sancta Columba in termine de Gramened”), que 

tenen pels seus pares i per delme conjugal, pel preu de 8 mancusos d’or. 

4. 1065, abril 5 

B. 1078, L. Ant. II, n. 13, f. 4b- 5b. 

Testament sacramental de Guifré Sunifred, fet a la Seu de Barcelona, en el 

qual deixa a Déu i a la Canònica de la Santa Creu uns alous situats a Sarrià, 

Santa Maria d’Olesa i al castell de Riu Roig (“Et illud alodium predicte Canonice 

quod habebat in Gramened”). 

5. 1073, març 25 

B. 1234, L. Ant. II, n. 496, f. 170a-b 

Nèvia, filla d’Enguilrada, dóna a Déu i a la Seu de Barcelona un alou situat al 

comtat de Barcelona, al Maresme, entre els termes de Mata, Argentona, Cabrera i 

Premià (“Item in alodio loco in terrano Gramaneti”). 

6. 1080, febrer 24 

B. 1361, L. Ant. IV, n. 202, f. 72c- 73c. 

Testament de Ramon Sunifred en el qual deixa béns situats a Gramanet, 

Canyameres, Campanyà, Casserres del Bergadà, Muntanyola, Granollers, 

Olèrdola, etc., als seus fills, a la Canònica de Barcelona, als monestirs de Snat 

Llorenç i Sant Cugat, i en diverses parròquies. 


SANTA COLOMA DE GRAMANET 

Any 1056, desembre 2; (IV Non. Dec., A. XXVI regni Herici) 

Donació de tota la parròquia de Sta. Maria de Badalona (Bitulona), delmes, 

primicies, afinitats i termes i de l'església de Sta. Coloma i sos delmes, primicies i 

alous, feta al Senyor Déu i a la Canonja de Sta. Creu i Sta. Eulàlia per Ramon, 

Comte i marqués, i Almodis, comtesa, per celestial prerogativa prínceps de 


ACB. Lib. I Antiq. f. 10, d. 20 

119



Venda d'una peça de terra situada al Comtat de Barcelona, parroquia de Sta. 

Coloma, terme de Gramanet feta per Pere Receo i Leogarda sa muller, a Bernat 

Guillem per 8 mancusos, de Barcelona. 

ACB. 1/2 escala, n. 976 


El Papa Pasqual confirmà a la Seu de Barcelona la església de Sta. Coloma de 

Gramanto. 


Any 1152, juny 29 (16 de Lluís Jove) 

Guillem Bisbe de Barcelona establí als conjugs Pere Mascort i Rosa el mas de 

Costa amb ses pertenències situat en la parròquia de Sta. Coloma de 

Grameneto, dins el Comtat de Barcelona i que per donació del Ardiaca Bernat 

Guillem pertany al altar de St. Nicolau de la Catedral. 


Any 1187, novembre 10 

Consagració de l'església parroquial de Sta. Coloma de Gramenet per Bernat de 

Berga, Bisbe de Barcelona, el 10 de novembre de 1187. 

ADB. Ll. Visites 1462-78, f. 8 

ACB. Spec. Off., f. 176 

Any 1192, maig 14 

Guillem de Palomar definí al altar de S. Tomàs de la Catedral la vinya que fou de 

Berenguer de Palomar i que plantà son pare en l’alou de dit altar. Està situada a 

la Coma dins la parròquia de Sta. Coloma de Gramineto en el Comtat de 



120


Rectorologi 

1187 - 1201 Arnau, preveré; 1201 - 1204 Berenguer, preveré; 1204 

Ermengol, preveré; 1308 - 1320 Bartomeu de Gurrians; 1320 – 1329 Ramon 

Plantada; 1329 - 1332 Pere Julià; 1332 - 1349 Bartomeu Català; 1349 - 

1362Bartomeu Nicolau; 1362 - 1368 Bernat de Manresa; 1368 - 1371 Bernat 

de Olsines; 1371 - 1390 Francesc de Plantada; 1390 - 1411Jaume de Perafita; 

1411 - 1413 Francesc Portella; 1413 - 1417 Bernat de Vilarovir; 1417 - 

1423Joan Carreras; 1423 - 1424 Guillem Masó; 1424 - 1425 Antoni Casademont; 

1425 - 1426 Antoni de Casamor; 1426 Joan Carreras; 1437 Guillem 

Batlle; 1427 - 1439 Jaume Masat; 1439 - 1440 Pere Riera; 1440 - 1442 Joan 

Carreras; 1442 - 1448Joan Soldevila; 1448 - 1455 Pere Bernat; 1455 - 

1457Jaume Massot; 1457 - 1458Ramon Dusay; 1458 Melcior Vidal; 

1480March Llopart; 1480 - 1481 Rafael Pou; 1481 - 1507 Bartomeu Segarra; 

1507 - 1514 Lluis Corbera; 1514 - 1525 Bernat Corbera; 1525 - 1526 Joan 

Albanell; 1526 - 1540 Benet Collbató; 1540 - 1543 Jeroni Torrella; 

1543 - 1568 Jaume Marqués; 1568 - 1575 Antic Calopa; 1575 - 1587 Miquel 

Calopa; 1587 - 1589 Joan Calull; 1589 - 1591 Pere Masader; 1591 - 

1601Jaume Serra; 1601Joan Vacrat; 1664 Joan Monsó; 1664 - 1677 Miquel 

Quintana; 1677 - 1680 Isidre Puig i Parera; 1680 - 1684 Climent Rotllan; 

1684 - 1705 Joan Roca; 1705 - 1706 Joan Fontanet1706 - 1718 Joan Reig; 

1718 - 1749 Joan Colldelxam; 1750 - 1787Climent Roldó, 1787 - 1815Francesc 

Margens; 1815 - 1827 Joan Mongé; 1827 - 1846 Jacint Prats; 1846 - 

1857Josep Reventós; 1857 - ? Pere Ramoneda 

Primeres visites pastorals a la parròquia de Santa Coloma de 

Gramanet 

- El diumenge 16 de maig de 1305 el bisbe de Barcelona Ponç de Gualba 

visità Santa Coloma de Gramanet i tonsurà sis escolars. En el text de la 

mateixa hi ha referències a les parròquies de Sant Adrià i Sant Aciscle i 

al majordom episcopal Darocha. V. P. ½, fol. 37- 37v.; M- N 19. 

- El dijous 17 d’agost de 1307 el bisbe ponç de Gualba visità Santa 

Coloma de Gramanet. V. P. ½, fol. 70v.; M- N 27. 

Beneficis de la parròquia de Santa Coloma de Gramanet 

Segons l’arxiver Campillo (ADB Sp. III), hi havia en l’esmentada parròquia els 

següents beneficis: 

1. Benefici de Sant Salvador. (ADB Sp. III, 180) 

121


2. Benefici de Sant Joan en la capella de la Torre Balduvina. Fundat per 

Guillem Riquer l’any 1341. (ADB Sp. III, 181) 

122


704. SANTA COLOMA DE GRAMENET, Santa Maria 

Milà i Fontanals, 7 – 08922 Santa Coloma de Gramenet 




Santa Coloma de Gramenet. Santa Maria Parròquia del bisbat de Barcelona, al 

Barcelonès. Fou erigida canònicament en parròquia per l'arquebisbe Marcelo 

González, segons decret del 12 d'abril de 1969. 



123


703. SANTA COLOMA DE GRAMENET, Santa Rosa 

Av. Banús, 108 – 08923 Santa Coloma de Gramenet 




Santa Coloma de Gramenet. Santa Rosa Parròquia del bisbat de Barcelona, al 

Barcelonès. Fou erigida canònicament en parròquia per l'arquebisbe Gregorio 


Dins el terme parroquial s'assisteix al culte en l'Hospital de l'Esperit Sant i al 

Servei de Salut Mental de Santa Coloma de Gramenet. 



124


724. TEIÀ, Sant Martí 

La Rampa, 6 – 08329 Teià 




Teià. Sant Martí Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. L'església de 

Sant Martí és esmentada ja al 965, amb motiu de la seva donació a la seu de 

Barcelona, i la parròquia era existent al 1173. 

A partir de 1574 es plantejà la demolició de l'església que estava en us i la 

construcció d'una nova, que havia de prendre per model l'església de Nostra 

Senyora dels Àngels de Barcelona, encàrrec que seria executat per Antoni Mateu, 

mestre d'obres. Tanmateix, al 1600 s'hi executà el retaule de fusta amb base de 

pedra feta pel fuster Antoni Mas i amb pintures de Lluís Gaudín fetes el 1617. 

Aquesta església fou reformada el 1890, amb l'afegit d'un finestral gòtic a la 

façana, substituint un ull de bou previ. Al 1936 l'edifici fou profanat i el retaule 

destruït parcialment. Malgrat les consecutives restauracions, calgué una 

intervenció més àmplia a partir de 1970, per tal de restablir l'aspecte original al 

temple. 

125



Dins el terme parroquial es troba oberta al culte l'església dels Pares Somascs. 


198. Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 168. 

BASSEGODA; J.; "Una Catedral en el Maresme. Els constructores y la 

restauración de Sant Martí de Teià". BOAB, 1973, pàg. 488-491. Catalunya 

Romànica, Barcelona, 1991, vol. XX, pàg. 453. GEAB, 1996, pàg. 195. ADB, 

Parròquies, Arxius, 10 (700-750). 



F. 89, L. Ant. IV, n. 56, ff. 17d- 18b 

El comte Borrell, de Barcelona, el bisbe Pere, de Barcelona, i l’abat Landeric, 

de Sant Cugat del Vallès, marmessors de Miró, donen a l’església de Santa 

Creu i Santa Eulàlia diverses propietats i alous al Besós, a Pallejà, a Sant Pere 

Molanta, a Turrem Hostaldi (al terme de Cassoles), a Barcelona, a Torrelles de 

Llobregat, a La Palma de Cervelló i a Santa Coloma de Cervelló; les esglésies 

del castell de Cervelló, això és, les esglésies de Torrelles, de Pallejà i de Sant 

Boi: l’església de Sant Esteve de La Garriga; totes les esglésies de Terrassa i 

d’ Ègara; l’església de Sant Just i Pastor, de Barcelona; i les esglésies de 

Premià i de Teià. Totes aquestes esglésies són donades amb les seves pròpies 

parròquies, delmes, primícies i pertinences. 

2. 967, abril 9 

F. 91, perg. 1- 3- 26 

Sindila i Ferruci venen a Guilafred i a la seva muller Anel la quarta part d’una 

vinya que tenen a Lintisclares, al terme de la vila de Teià, al Maresme, pel preu 

de dos sous. 


F. 104, perg. 1- 2- 133 

Isolena ven a Adaulf una peça de terra situada al terme de Teià, al Maresme, pel 

preu d’un sou i tres diners. 

126


4. 982, abril 24 

F. 140, L. Ant. II, n. 454, f. 158a-b. 

Oliba, prevere, ven a Isembert i a la seva muller Emmo, terres i vinyes, cases 

amb corral, horts, arbres fruiters, cultius i ermots, aigües superficials i 

subterrànies, tant a la muntanya com al pla, al terme de Premià i de Teià, del 

Maresme, pel preu d’una peça d’argent bo. 


F. 141, L. Ant. II, n. 468, ff. 160d-161a 

Miró, anomenat Llobet, i els seus fills Arnust, Goldregud i Senvira venen a 

Isembert i a la seva muller Emmo tota l’heretat que tenen, consistent en cases, 

corts, horts, arbres fruiters, terres i vinyes, pedres i garrigues, deus d’aigua, fonts, 

pous i mines, tant al pla com a la muntanya, a la vila de Premià i a Teià, pel preu 

de quatre peces. 

6. 990, octubre 5 

F. 206, perg. 1- 3- 41. 

Friel, Gigela i Goda venen a Gered unes cases amb corral i les terres que hi ha al 

voltant, amb els arbres, sitges i terres ermes i de conreu, al terme de Teià, al 

Maresme (al costat del riu Argentona), pel preu de seixanta sous. 

7. 1088, gener 10 

B. 73, perg. I- 68 

Berenguer Gombau i Llop Sanç, germans, evacuen i defineixen a Oleguer i als 

seus fills Oleguer, Guillem i Berenguer, l’alou sobre el qual aquests havien fet una 

demanda, situat a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, [Barcelona], al lloc dit 

Canals. Els demandants donen tres unces d’or als demandats en concepte de 

definició. 

8. 1144, octubre 24 

B. 126, perg. I- 118 

Guerau Alamany, la seva esposa, el seu germà Pere Alamany i la seva filla, junt 

amb Ponç d’Osor, la seva esposa Ermesèn i els seus fills, garanteixen a Pere 

127


Guerau i la seva esposa que, en el moment que vulguin, els retornaran qualsevol 

cosa que retinguin d’ells. Per aquesta definició reben dels beneficiaris cinc 

morabatins i quatre sous. 

9. 1145, abril 9 

Trasllat del 1212, maig 20 

B. 127, original perdut, trasllat: perg. I- 120 

Bernat Gazet i la seva esposa Adaleda donen a Bernat Arnau, la seva esposa 

Adaleda i als seus descendents un mas que fou de Joan Ramon situat al comtat 

de Barcelona, a la parròquia de Sant Pere d’Ègara, al lloc anomenat Canyet. 

Afronta a llevant amb una riera, a migdia amb un alou d’Arnau Trasmir, difunt, a 

ponent amb un alou comtal i a tramuntana amb un alou de Sant Cugat [del 

Vallès]. La donació es fa a condició que els donants rebran la cinquena part dels 

esplets que surtin de la casa i del prat, una quarta part de la resta de les collites i 

per les “mansionibus” uyn parell de capons. Es regula la successió hereditària de 

la tinença del mas, el posseïdor del qual hi haurà de residir i no podrà reconèixerhi 

cap altre senyor. Finalment, els donants reben tres morabatins per la donació. 

10. 1016, juliol 18 

B. 255, perg. 1- 1- 2424. 

Ballofred, sacerdot, empenyora a Bonhom dues peces pròpies de vinya situades 

al comtat de Barcelona, al Maresme, al terme de teià, per un deute de 2 

mancusos i 1 quart, que haurà de tornar la festa de la Invenció de la Santa Creu 

vinent. 

11. 1017, febrer 15 

B. 269, perg. 4- 2- 47 

Testament de Borrell, amb motiu del pelegrinatge a Roma, en què nomena 

marmessors la seva dona Adalet, el seu gendre Miró, el seu fidel Arluví, la seva 

parenta Adalet i Bonhom, vicari de Sant Martí, i fa donacions pietoses a Santa 

Maria del Mar, a Sant Miquel de Barcelona i al monestir de Sant Pere, on és una 

filla seva, entre altres. A aquest darrer cenobi deixa la meitat del seu alou de 

Pinells i l’altra meitat al seu fill Ramon, qui recobrarà la primera meitat en morir la 

filla predita. Fa usufructuaria la seva dona de la meitat dels seus alous dominicals 

del castell de Foix, les vinyes de Marmellar i l’alou de Vilassar, juntament amb el 

seu fill Guillem. Deixa a la seva filla Quíxol l’alou de la Bleda i la meitat de Durios. 

Deixa a la seva filla Arsenda l’alou d’Alfós. A la seva filla El·liarda, l’alou de 

128


Valldossera amb set mujades de vinya, al Puig. Deixa als seus fidels Arluví i Odó 

l’alou que era d’Adalet i les vinyes que té Eldemar, sota servei del seu fill, qui té el 

castell de Foix. Finalment, deixa al seu fill Ramon la casa de Barcelona. 

12. 1017, juliol 6 

B. 279, perg. 1- 4- 49 

Adroer i la seva dona Virgília venen a Guillarà i a la seva muller Maria unes terres 

situades al comtat de Barcelona, al Maresme, al terme de teià, pel preu de 3 

sous. 

13. 1017, agost 17 

B. 283, perg. 1- 4- 50 

Ramon i el seu germà Sunifred empenyoren a Bonhom una vinya situada al 

comtat de Barcelona, al Maresme, a la vila de Teià, al Pont, que tenen per llurs 

pares, per un deute de 4 mancusos i mig d’or, que seran retornats al cap d’un 

any, per la festa de l’Assumpció de la Verge vinent. 

14. 1022, febrer 10 

B. 346, perg. 1- 4- 61. 

Elies i la seva muller Ermengarda venen a Bonhom i a la seva dona Arsenda una 

terra situada al comtat de Barcelona, al Maresme, al terme de Teià, a la Murta i a 

l’Arennolo, pel preu de 4 mancusos i un sester de blat. 


SANT MARTÍ DE TEIÀ 

Any 961, octubre 4 (8 de Lotari) 

Venda de vinya, situada al Comtat de Barcelona, Marítima, terme de Vila Taliano, 

on diuen Linas Claras feta per Constani a Arrovando per 6 sous. 

ACB. M. Escala, n. 1393 

129


Any 995, desembre 21 (12 de Lotari) 

Els almoiners de Mir entregaren a Sta. Creu de la Seu de Barcelona l’església de 

Taliano amb sa parròquia, delmes i primicies amb ses esglésies i sos delmes i 

primicies. 


Any 1057, maig 3; (V Non Mad., A. VI post regni Henrici regis) 

Donació de terres i vinyes situades al Comtat de Barcelona al lloc Taiano, feta per 

Eroig a Déu i a la Canonja de Sta. Creu i sta. Eulàlia, les quals foren de son 

germà Mir, qui fou portat al captiveri (qui fuit ductus in captivitate), i a més, 

donació de terra de son pare, al morir, llegà per sa ànima, per a que cada any se 

fes aniversari. 

Confronta a llevant amb terme de Premià (Primiano), a migjorn amb la sorra de la 

mar, a ponent amb terme de Alella, i a tramuntana amb la sorra que va a Sant 

Mateu. 

Totes aquestes coses eren empenyades i les redimí dit Eroig. 


Any 1063, juny 11 (33 d'Enric) 

El levita Bonfill Arunci marit de Truitilla llegà a sa muller una mula lora i els alous 

que tenia a la parròquia de St. Martí de Taiano. 

ACA. Ar. Escrip. n. 259 de Ramon Berenguer I 

Any 1137, agost 1 (29 de Lluís) 

Guillem Ramon de Sta. Oliva i Estefania donaren a Déu i a la Canonja de 

Barcelona son fill Berenguer per clergue i canonge, baix el règimen de Oleguer 

Arquebisbe de Tarragona i de sos successors. 

Donaren l’alou que tenian al Comtat de Barcelona, en la parròquia de St. Martí 

de Taiano i en sos termes, comprés entre el Castell de S. Vicens i Monte Cati i les 

montanyes i el mar. 


130


Rectorologi de Sant Martí de Teià 

1171Bernat Duran; 1306 - 1307 Pere de Torrents; 1307 Arnau de Molins; 

1307 - 1331Jaume Pergaminer; 1331 - 1348 Berenguer de oliveras, 1348 – 

1372 Joan Murell 1372 - 1376 Tomàs Reurell; 1378 - 1389 Guillem 

Vallés, 1389 - 1395 Joan Morro, 1395 - 1411Berenguer Vallés, 1411 – 1419 

Francesc Alegre; 1444 Pere Vives; 1445 - 1456Berenguer de Vilarrodona; 

1456 - 1476 Antoni March; 1476 - 1477 Anton Agullena; 1477Cristòfol Grau; 

1505 Pere Boteller; 1505 - 1506 Antoni Grimau; 1506 - 1510 Pere 

Valeolet; 1510 - 1514 Jaume Boteller; 1514 - 1519 Lluis Mas; 1519 

Joan Puig; 1528Gabriel Cassador;1528 - 1536 Jaume Cassador; 1536 Joan 

Espert; 1545 Francesc Artigues; 1545- 1557Llorens Viader; 1557 – 1573 

Bartomeu Oliveres; 1573 - 1574 Ferran Quintana; 1574 - 1599 Joan Sala; 

1599 Francesc de Monrodon; 1689 - 1723 Josep Pins; 1723 – 1764 

Bonaventura Jager i Colomer; 1764 - 1769 Josep Jorba; 1769 - 1805 Joan 

Pedrals; 1805 - 1824 Josep Carcasona; 1824 - 1831 Josep Baus; 1831 – 

1857 Cristòfol Vallés; 1857 - 1877 Nicolau Arquer; 1877 - ? Josep Tintorer 

Primeres visites pastorals de Sant Martí de Teià 

- El dissabte 10 de març de 1313 l’ardiaca i vicari general, Hug de 

Cardona, visità Sant Martí de Teià. V. P. 2, fol. 4; M- N 42. 

- El dimarts 23 d’abril de 1314 Hug de Cardona ardiaca i vicari general del 

bisbe Ponç de Gualba (absent a Mallorca) visità Sant Martí de Teià. V. 

P. 2, fol. 48; M- N 47. 

- El dijous 15 de desmbre de 1323 el bisbe Ponç de Gualba de Barcelona 

visità Sant Martí de Teià. Tanamateix el bisbe es queixa que sols dos 

feligresos hi assistiren a declarar. V. P. 3, fol. 24; M- N57. 

Benefici de Sant Martí de Teià 

Segons l’arxiver Campillo (ADB Sp. III), hi havia en l’esmentada parròquia el 

següent benefici: 

1. Benefici de Santa Magdalena. (ADB Sp. III, 206) 

131


744. TIANA, Sant Cebrià 

Pl. Església, 6 – 08391 Tiana 

Arxiprestat: Badalona nord 



Tiana. Sant Cebrià Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. L'església de 

Sant Cebrià de Tiana es documenta des del 1018, i en consta acta de 

consagració del 1100, feta pel bisbe Berenguer de Barcelona. 

L'edifici originari, bastit en època romànica, fou substituït al segle XVI per un de 

nou, gòtic, que encara seria reformat al segle XVIII i substituït novament pel 

temple parroquial actual, que fou construït al 1927. L'antiga parròquia es convertí 

en Santuari de la Mare de la Mare de Déu de l'Alegria. 


Dins el terme es troba l'antiga capella romànica de Can Sant-Romà, 

documentada des del 1068, sobre la que es bastí una nova capella en època 

gòtica. 

132



pàg. 194. LLOPART, J. "Consagración de la iglesia de Tiana en el año 1100". 

Boletín de la Real Academia de la Historia, L, 1907, pàg. 38-41. Labor pastoral de 

un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 110. Catalunya Romànica, Barcelona, 

1991, vol. XX, pàgs. 453, 520. ADB, Parròquies, Arxius, 10 (700-750). 


1. 1084, març 12 

B. 1437, L. Ant. II, n. 450, f. 156a-c. 

Seguí Bellit i el seu fill Ramon Seguí venen a Bernat Otger un alou situat al 

territori de Barcelona, a la parròquia de Sant Cebrìa de Tiana, al lloc que 

anomenen Espinacera, sobre Montgat vell, pel preu de 100 sous en moneda 

d’argent de Barcelona. 

2. 1086, abril 23 

B. 1465, L. Ant. II, n. 451, f. 156c-d. 

Seguí Bellit i el seu fill Ramon venen a Bernat Otger quatre peces de terra amb 

els arbres i ceps que hi ha, situades al comtat de Barcelona, al Maresme, a la 

parròquia de Sant Cebrià de Tiana, al lloc anomenat l’Espinacera, a canvi de tres 

sesters d’ordi. 


SANT CEBRIÀ DE TIANA 

Any 1084, març 12; (IV Idus Mar., A. XXIII regni Philippi regis) 

Venda d'un alou dividit en dues parts, situat al territori de Barcelona, parròquia de 

St. Cebrià de Tizana, al lloc que es nomenat Spina Cera, sobre del Mongat Vell 

(Monte Gato Vetuel), feta per Seguí Bellit i Ramon Seguí, fill seu, a Bernat 

Odegari, per 100 sous de diners, moneda argentea de Barcelona. 


1084, abril 18; (XIV Kal. Mad., A. XXIII regni Philippi) 

133


Venda d'un alou situat al Comtat de Barcelona, territori de Barcelona, parròquia 

de St. Ciprià de Tiana (Tizana), a Spina Cera sobre del Castrum de Monte Gato, 

en dos llocs, feta per Seguí Bellit i sos fills a Bernat Odegari per 122 diners 

moneda barcelonesa que ara corre. 


Any 1100 

Acta de consagració de l'església de St. Cebrià de Tiana 

Això consta en un document conservat a la Cartoixa de Montalegre amb data del 

22 de maig de 1699. Aquest document està transcrit literalment en les Notes 

històriques de Mn. Josep Mas (fitxes enquadernades) volum XXV, pàg. 76 bis i 

següents. 

CARTOIXA DE MONTALEGRE 

A mitjans del segle XIII existia un Monestir de religioses agustines a Montalegre, 

les quals es traslladaren a Barcelona l'any 1362 pas Sant el Monestir i terrenys 

adjacents a mans de J. Arnaldo de Torrevieja per compra que d'això va fer als 

canonges de Sta. Eulàlia de Barcelona. 

Més tard va passar a l'administració de l'Hospital de la Sta. Creu de qui ho va 

adquirir en 1413 la comunitat de Cartoixans de Vallparadís, monestir fundat el 

1334 per Blanca de Centellas a Terrassa (Egara). 

La història d'aquesta cartoixa, que avui dia encara té monjos cartoixans es pot 

trobar molt detallada en l'arxiu del mateix monestir. 

Al segle XV pertanyen els claustres, cel.les, murs i capelles adjacents. 

La comunitat de cartoixans va residir en primer lloc a la Conreria fins a establir-se 

definitivament en l'actual monestir. 

També es poden trobar notícies de dita cartoixa en el llibre de Mn. Sagristà Soler, 

que és una monografia de Badalona publicada l'any 1890. 

LA CONRERIA 

El 10 de juny de 1824 els sobredits obrers Domènec Casals i Josep Caserra 

presentaren el següent estat del que es cobrà i gastà per col.locar en aquesta 

església d'Alella l'altar major que existia abans en la Conreria del monestir de 

Montalegre. 

Aquestes i altres dades sobre la Conreria es troben en l'arxiu parroquial d'Alella. 

134


Des del 1940 la Conreria ha estat el Seminari de Barcelona, però el 2002 fou 

traslladat al carrer del Remei de Barcelona. 

Rectorologi de Sant Cebrià de Tiana 

1232Guillem de Redort; 1277 Pere Vallseca; 1312 Bernat Plana; 1312 - 

1314Bernat de Polinyà; 1314 - 1319 Guillem Rubí; 1319 - 1322 Nicolau de 

Bellver; 1322 - 1328Berenguer de Papiol; 1329 - 1330 Ramon Riera; 1330 - 

1339Guillem de Soler; 1339 - 1344Berenguer de Claret; 1344 - 1348 Grau 

Berenguer 1348 Casals; 1348 Bernat Moya; 1349Arnau de Mamble; 1364 - 

1367Nicolau Clarió; 1367 - 1368 Bernat Magora; 1368 - 1379Guillem Nicolau; 

1379 - 1382 Guillem Font, 1382 - 1383 Pere Pere Querol; 1383 - 1390Pere 

Peregrí; 1390 - 1392 Francesc Martí; 1392March Riera; 1400 Bernat 

Guillem; 1400Antich de Fornells; 1422 Guillem de Blancafort; 1422 - 

1423Guillem Folch; 1423 - 1427Bernat de Pla; 1427 - 1436 Gabriel Claret; 1436 

- 1438Jaume Julià; 1438Pere Huruga; 1483Bernat Planas; 1483 - 1495Bartomeu 

Bernat; 1495 Joan Bru; 1496 Jaume Bruch; 1496 - 1519 Gabriel Cortal; 1519 

- 1523Damià Boulí; 1523 - 1536 Joan Saragossa; 1536 - 1538 Pere Pau 

Saragossa; 1538 Miquel Ribas; 1539 Joan Coromina; 1539 - 1564Joan Costa; 

1564 - 1581 Gabriel Refeques; 1581 - 1598 Antoni Valls; 1598 - 1607Salvador 

Pedrer; 1607 - 1629 Giralt Torrentelles; 1629 Pere Llor; 1657 Joan 

Rosell1657Valentí Rosell; 1712 Miquel Comajuncosa; 1712 - 1762Francesc 

March; 1765 - 1773Josep Rehull; 1773 - 1797 Andreu Cots; 1797 - 1803 Antoni 

Francàs; 1803 - 1815Felip Clotet; 1815 - 1825 Raimon Viaplana; 1825 - 

1832Josep Cassas; 1832 - 1859Magí Marquet; 1859 - 1879 Francesc Cura; 

1879 - ? Jaume Llopart 

Primeres visites pastorals de Sant Cebrià de Tiana 

- El diumenge 11 de març de 1313 Hug de Cardona, ardiaca i vicari 

general del bisbe Ponç de Gualba (absent a Mallorca) visità Tiana. V. P. 

2, fol. 4; M- N 42. 

- El diumenge 20 d’abril de 1326 el bisbe ponç de Gualba des de la 

capella de Sant Salvador de la Torre d’Aversó de Badalona tonsurà dos 

escolars de Tiana. V. P. 3, fol 78v.; M- N 64. 

135


783. VILASSAR DE DALT, Sant Genís 

Pl. Vila, 9 – 08339 Vilassar de Dalt 




Vilassar de Dalt. Sant Genís Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. La 

parròquia de Vilassar de Dalt, dedicada a Sant Genís, es documenta com a 

existent al 1117, i des del 1164 apareix esmentada sota doble titularitat de Sant 

Genís d'Arlés i Sant Genís de Roma. 

Al segle XVI es construí una nova església, consagrada el 1519, que substituïa la 

primitiva fàbrica d'època medieval, probablement romànica. El temple va ser 

profanat durant la Guerra Civil de 1936-1939, i s'enderrocà per a poder 

reconstruir-lo totalment, obra que fou iniciada el 1943, sota projecte d'Antoni 

Fisas. L'església tenia, abans de la Guerra Civil un retaule a l'altar major, pintat 

per Pere Nunyes. 


Pertany al seu terme l'església de Sant Salvador, esmentada des del 1055, i que 

és d'origen pre-romànic. També s'hi inclouen l'Església de la Immaculada 

Concepció i la de Sant Pere. 

BIBL.: ADB, CAMPILLO, Speculum Titulorum Eclesiasticorum, 1795. vol. III, pàg. 

153. Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 170. Catalunya 

136


Romànica, Barcelona, 1991, vol. XX, pàgs. 454, 534. GEAB, 1996, pàg. 195. 



1. 978, juliol 29 

F. 124, L. Ant. II, n. 455, f. 158b 

Adaltruda ven a Isembert i a la seva esposa Emmo, casas, corrals, horts, 

arbres fruiters i d’altres menes, terres vinyes, boscos, garrigues, prats, 

pasturatges, molins, deus d’aigua, pou i mines, cultius i ermots, al lloc de 

Premià, del comtat de Barcelona, pel preu de trenta sous. 

2. 981, març 17 

F. 132, L. Ant. II, n. 456, f. 158b-c. 

Adaltruda ven a Oliba, prevere, una heretat consistent en cases, corrals, horts, 

terres i vinyes, cultius i ermots, a baix el pla i a dalt la muntanya, aigües 

superficials i subterrànies i planters a la vila de Premià, al Maresme, pel preu 

de setanta sous. 


F. 231, L. Ant. II, n. 437, f. 151a-b. 

Borrell empenyora al bisbe Vives, de Barcelona, per sis unces d’or totes les 

hisendes que té a Vilassar, al Maresme, a condició que ho retingui tot com a 

benefici del bisbe, i promet que li retornarà les sis unces d’or el proper dia 

primer de febrer; i, si no compleix aquesta condició, el bisbe esdevindrà 

propietari de tot allò que era empenyorat. 

4. 1150, novembre 17 

B. 133, perg. 1- 123 

Guisla dóna a Guerau de Castellbisbal, pels molts serveis que li ha prestat, tot 

el seu honor que per herència posseeix al terme de “Ventiniag” i a diversos 

llocs de la parròquia de Sant Pere de Reixac [Montcada i Reixac] 

5.1017, febrer 15 

B. 269, perg. 4- 2- 47 

Testament de Borrell, amb motiu del pelegrinatge a Roma, en què nomena 

marmessors la seva dona Adalet, el seu gendre Miró, el seu fidel Arluví, la seva 

137


parenta Adalet i Bonhom, vicari de Sant Martí, i fa donacions pietoses a Santa 

Maria del Mar, a Sant Miquel de Barcelona i al monestir de Sant Pere, on és una 

filla seva, entre altres. A aquest darrer cenobi deixa la meitat del seu alou de 

Pinells i l’altra meitat al seu fill Ramon, qui recobrarà la primera meitat en morir la 

filla predita. Fa usufructuaria la seva dona de la meitat dels seus alous dominicals 

del castell de Foix, les vinyes de Marmellar i l’alou de Vilassar, juntament amb el 

seu fill Guillem. Deixa a la seva filla Quíxol l’alou de la Bleda i la meitat de Durios. 

Deixa a la seva filla Arsenda l’alou d’Alfós. A la seva filla El·liarda, l’alou de 

Valldossera amb set mujades de vinya, al Puig. Deixa als seus fidels Arluví i Odó 

l’alou que era d’Adalet i les vinyes que té Eldemar, sota servei del seu fill, qui té el 

castell de Foix. Finalment, deixa al seu fill Ramon la casa de Barcelona. 

6. 1065, juny 20 

B. 1083, L. Ant. II, n. 30, f. 10a-b. 

Emma i el seus fills Guifré i Bernat venen a Berenguer Adroer una peça de 

vinya situada al territori de Barcelona, al lloc de Bederrida, a les Corts, pel preu 

de 6 mancusos d’or pur de moneda de Barcelona ben pesats a pes deu en 

unça. 

7. 1066, juliol 27 

B. 1111, L. Ant. II, n. 462, f. 159c-d. 

Sunifred Esclua, la seva muller Trasegònica i Raquel venen a Ermessenda 

Dommuç un alou consistent en cases, terres, vinyes i horts, situat al comtat de 

Barcelona, al Maresme, al terme de Premià, a canvi d’una quantitat de blat no 

determinada. 


SANT GENÍS DE VILASSAR (de Dalt) 

Per centuries se compta el temps en que consta que ha estat habitat el terrer de 

la Vila Azari, Vila de Azari o sia Vilassar demostrant-ho sens cap lloc a dubte el 

dolmen o altar getílic o segons altre sepulcre situat dalt de la montanya de ca'n 

Boquet prop del camí que va a Orrius conegut vulgarment amb el nom de còdol 

del pastor. Una inscripció romana de la que ens fa relat l'historiador català Jeroni 

Pujades. 

Crónica de Cataluña, llibre III, cap. XLVI 

138


Anitguitat de la parròquia de Sant Genís: 

Sobradament cert és que des del segle XII fins al XV moltes deixes i moltes 

noves s'han fet al patró i titular de la parròquia, no de totes però d'algunes de les 

quals consta la certesa pels documents que es conserven i que en part 

transcrivim o resumim. 

Any 992, setembre 22; (X Kal. Oct., A. VI regnante Ugone rege) 

Empenyo de terres, vinyes, cases, corts, prats i arbres, situat al territori de 

Barcelona, terme de Vilassar (Vilazar), fet per Borrell per 6 unces d'or cuit a 

Vivano bisbe. 

Confronta a tramuntana amb la sorra que va a St. Mateu (montanya de Premià de 

Dalt), passa per Archeros i va cap al Mugent (Mugiente, riu Mugent que naix a 

Vilalba), a llevant comença amb dita i va cap a Agell (Agelel, arrabal de Cabrera 

de Mar o de Mataró) fins a la mar, a migjorn amb la mar i passa per la Vila de 

Teià (Talano) fins a la serra. 


Any 1118, juny 12 

Donació feta per Arnau Ramon de Subirats i Gerberga, sa muller, al Senyor Déu i 

a la Canonja de Sta. Creu i Sta. Eulàlia d'un alou situat dins de la parròquia de 

Sant Genís de Villazar, a la Marina. 

A més, fan donació de Berenguer fill seu, per Canonge de dita Seu de Sta. Creu. 


Any 1155, novembre 26; (VI Kal. Dec., A. XIX regni Leduici Junioris) 

Donació d'un camp situat al Comtat de Barcelona, a Primiano al lloc nomenat 

paradies, feta per Berenguer Guadal i Berenguera, sa muller, al altar de St. 

Silvestre, i mésuna parellada de sembradura situada a la parròquiad e Sant Genís 

de Vilazar, al lloc nomenat Buades. 

ACB. Lib. i Antiq. f. 327, d. 929 

Any 1514, abril 13 

Any 1516, març 25 

139


En aquests i altres anys es parla detalladament d'eleccions municipals. 

Arx. parroq. de Vilassar, manual de 1510 a 1524, fol. 74 

Any 1519 

Acta de consagració de l'església de Sant Genís de Vilassar en l’any 1519 

«Anno 1519, XXI mensis Augusti ego Johannes Cardona Episcopus pelnate de 

licentia Rdi. Domini Martini Episcopi Barchinon. consecravi ecclesia et altare hoc 

in honore Sancti Genesi...» 

Arx. Parroq. de Vilassar, Manual d'Escripturaes de 1510 a 1609, fol. 70 

Any 1713 

Malifeta dels soldats de Felip V a l'església parroquial de St. Genís de Vilassar. 

Arx. Parroq. Vilassar, òbits, 1684-1723, pp.. 190 a 192 

Rectorologi 

1245 - 1251 Ferrer, prevere; 1304 - 1306 Jaume Ferrer; 1306 - 1333 Arnau 

de Montserrat; 1333 - 1346 Bernat de Camps; 1346 - 1351 Berenguer Ferrer; 

1351Guillem Ferrer; 1353 Joan Llopis; 1353 - 1357 Grau Fagó; 1357 - 

1362Ramon Sabater; 1362 - 1364Guillem Mascaró; 1364 - 1384 Berenguer 

March; 1413 - 1418 Simó Oaizes; 1418 - 1435Jaume de Cases; 1435 - 1439Pere 

de Masnou; 1439Bartomeu Joan; 1439Bernat Mateu; 1450 Pere Guillem Roca; 

1450 - 1480 Joan Narcís Saplana; 1480 - 1494 Jaume Castells; 1494 - 

1495Joan Bestat; 1495 - 1500 Anton Joan Masot; 1500 - 1503 Joan de 

Requesens; 1503 - 1506 Bartomeu Satre; 1506 - 1507 Bartomeu Estrada; 

1507 - 1520Francesc Garcia Velazquez; 1520 - 1531 Joan Llatzer; 1531 - 

1536Miquel Blanch; 1536 - 1564 Climent May (abat de Ripoll); 1564 - 

1584Francesc Ferrer; 1584 - 1595Montserrat Ferrer; 1595 - 1615 Agustí Pla; 

1615 - 1629 Francesc Sants; 1629 - 1674Oleguer de Tord i Boldó; 1674 - 

1683Vicens Vinyals; 1683 - 1689 Francesc Cabanyas; 1689 - 1690 Francesc 

Pelegrí i Toralla; 1690 - 1706 Felip Llobet; 1706 - 1711Joan Moret i Sala; 

1711 - 1735 Magí Dalmau; 1735 - 1758 Jeroni Pasqual; 1758 - 1767Jaume 

Matas; 1767 - 1777 Domenec Carles; 1777 - 1824 Josep Fisonell; 1824 - 

1846Felicià Brunet; 1846 - 1857 Jaume Santacana; 1857 - ? Julià 

Galceran 

140


Primeres visites pastorals de Sant Genís de Vilassar 

- El diumenge24 de maig de 1310 el bisbe de Barcelona Ponç de Gualba 

visità Sant Genís de Vilassar. V. P. 1- 2, fol. 136; M- N 37. 

- El dijous 30 d’agost de 1313 l’ardiaca i vicari general Hug de Cardona 

visità Sant Genís de Vilassar. V. P. 2, fol. 11; M- N 43. 

- El dimarts 17 de setembre de 1314 l’ardiaca i vicari general Hug de 

Cardona vistà Sant Genís de Vilassar (de Dalt). V. P. 2, fol. 61 v.; M- N 

49. 

- El dimecres 14 de desembre de 1323 el bisbe de Barcelona Ponç de 

Gualba visità Sant Genís de Vilassar i tonsurà un escolar de Mataró. V. 

P. 3, fol. 24; M- N 67. 

- El dimecres 25 de juny de 1326 el bisbe Ponç de Gualba visità Vilassar 

(de Dalt). V. P. 3, fol. 108; M- N 66. 

Beneficis de Sant Genís de Vilassar 

Segons l’arxiver Campillo (ADB Sp. III), hi havia en l’esmentada parròquia els 

següents beneficis: 

1. Benefici del Roser i Sant Joan. Fundat per Joan Amat, pagès de 

Vilassar, l’any 1618. (ADB Sp. III, 156) 

2. Benefici de Sant Nicolau. (ADB Sp. III, 157) 

3. Benefici de la Mare de Déu del Roser, de Sant Antoni Abat i Sant Antoni 

de Pàdua. (ADB Sp. III, 158) 

4. Benefici de Santa Maria l’Antiga. (ADB Sp. III, 159) 

5. Benefici de la Santíssima Trinitat. (ADB Sp. III, 160) 

141


784. VILASSAR DE MAR, Sant Joan 

Sant Roc, 35 – 08340 Vilassar de Mar 




Vilassar de Mar, Sant Joan Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. 

Erigida inicialment en vicaria perpètua l'any 1777, al 1779 va ser elevada a la 

categoria de parròquia, sota el patrocini de Sant Joan Baptista. 

L'església havia estat beneïda el 1745, any que va ser finalitzada la seva 

construcció i, després d'haver estat ampliada, ho fou novament el 23 de juny de 

1861. Fou totalment arrasada durant la Guerra Civil, quedant dempeus només la 

façana i el campanar. El 1942 se n'inicià la reconstrucció. 

Es conserven a l'arxiu parroquial, salvat de la Guerra Civil de 1936-39, els llibres 


Dins el terme parroquial es comprenen les esglésies de la Casa Pairal i la de les 

religioses Franciscanes. 

142


BIBL.: ADB, Elencus, vol. XV, pàg. 173. Labor pastoral de un gran pontificado, 

Barcelona, 1962, pàg. 171. GEAB, 1996, pàg. 196. ADB, Parròquies, Arxius, 11 

(751-799). 


SANT JOAN DE VILASSAR (de Mar) 

Any 1726 

El Ilm. D. Bernat Ximenez de Cascante Bisbe de Barcelona, donà llicència de 

poder construir una església i dedicar-la a Sant Joan posant la primera pedra el 

Rector de Vilassar. 

Els habitants del arrabal eren més de 200 dit Sr. Bisbe concedí que poguessin 

pescar en els dies de festa, menos els més solemnes, aplicant la meitat del 

producte de la venda per la obra de la església. 

ADB. Speculum Offic. f. 154 


El canonge Nadal visita l’església nova obrada al vehinat nomenat Vilassar de 

Mar, prop de la sorra de la mar, troba que s'hi celebra Missa els dies de festa, qui 

la troba decent i adornada. 

ACB. Visita Oficialat, 1754 

Any 1777 

En dit any essent Bisbe de Barcelona el Ilm. D. Gavino de Valladares, era 

considerada Vicaria perpètua la nova parròquia de St. Joan de Vilassar de Mar. 

ADB. Spec. Offic. fol. 160 

143

NOVUM SPECULUM - Patrimoni Cultural - Arquebisbat de Barcelona

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?